L'art romànic 1. Introducció

Entre els segles XI i XIII es va desenvolupar a gran part d’Europa l'estil artístic anomenat romànic.

La gran importància de la religió a la societat medieval i el pes excepcional de l’Església van fer que les manifestacions artístiques d’aquella època fossin essencialment religioses.

L’estil romànic decorava les esglésies amb escultures i pintures de caràcter religiós, que explicaven al poble els fets sagrats de la Bíblia.

Al món medieval, la immensa majoria de la població era analfabeta.

Les imatges es van convertir en llibres on els cristians podien llegir i aprendre sobre la religió.

A més de la seva funció didàctica, les pintures i escultures tenien una funció decorativa.

 

Arquitectura

Entre els segles XI i XIII es va desenvolupar a gran part d’Europa l'estil artístic anomenat romànic.

La gran importància de la religió a la societat medieval i el pes excepcional de l’Església van fer que les manifestacions artístiques d’aquella època fossin essencialment religioses.

Dins de l’art romànic, l’arquitectura va ocupar un lloc fonamental, esglésies, monestirs, castells i palaus.

Els elements essencials d’una església romànica són:

La planta era d’un únic braç amb una o tres naus. Aviat es va afegir un braç més curt, el transsepte, que donava a les esglésies una forma de creu llatina.

Es van aixecar voltes de canó sòlides per donar consistència als edificis.

Per reforçar els murs que sostenien les voltes de pedra s’hi adossaven contraforts sòlids a les parets exteriors.

També era habitual col·locar una torre campanar a l’exterior.

Els monestirs eren de gran complexitat constructiva, amb moltes dependències: Sala capitul·lar, refectori, biblioteca, claustre...

Sant Vicenç de Cardona

Monestir de Sant Pere de Rodes

Escultura

L’escultura romànica tenia una dependència important de l’arquitectura i les figures solen adoptar les proporcions i la forma de la superfície sobre la qual van ser esculpides.

També eren importants els capitells de les columnes o pilars, tant de l’interior de l’església com de la portalada o dels claustres.

També són abundants les talles religioses de fusta, policromades de colors vius.

Majestat Batlló

Pintura o Les pintures romàniques tenen una gran força

expressiva, però tècnicament són molt senzilles.

o S’hi utilitzava, essencialment, la tècnica de la pintura al fresc.

o Els motius més utilitzats en la pintura romànica eren les representacions del Pantocràtor, que se situaven a l’absis i ocupaven una posició central dins de l’Església.

o A més dels frescos, es feien pintures sobre taules.

L'art gòtic

1. Introducció

Art desenvolupat entre el període anomenat romànic i el Renaixement (ss XIII-XIV en uns països i XIII-XV en uns altres).

Geogràficament ocupà tota l'Europa del nord, la central i l'occidental, i arribà fins al Pròxim Orient i, molt més tard, fins a l'Amèrica hispana.

La denominació de gòtic fou deguda als acadèmics, com a sinònim de barbaritzant i equivalent a un estil no subjecte a cànons.

Arquitectura: o Comença a la capella de Saint-Denis (1144) i finalitza amb la

construcció de la catedral de Segòvia (1525). o Característiques comunes, l'arc i la volta d'ogiva. o Evolució estructural des del sentit de masses romànic a una

visió etèria de l'espai. o Esquelet de pedra format per columnes, contraforts i

arcbotants, on cada part és perfectament diferenciada amb vista a l'acompliment de la seva funció.

o Arquitectes i mestres molt reconeguts com ara Pierre de Montereau i Jean des Champs, a França, el mestre Mateo, a Compostel·la, i Guillem Sagrera, a la Corona d'Aragó.

o Períodes: En línies generals poden considerar-se en l'evolució de l'arquitectura gòtica en quatre períodes, que presenten anàlogues característiques en els diversos països d'Europa.

Arts figuratives, com la pintura, l'escultura, l'orfebreria, els vitralls, la tapisseria, etc, evolució del coneixement progressiu de les lleis de la perspectiva i de l'anatomia.

Notre Dame, Paris Gàrgola de Notre Dame

Arquitectura

L’estil gòtic fou predominant al segle XIII en la construcció d’un gran nombre de catedrals. Al segle XV l’arribada d’arquitectes centreeuropeus va importar el gust per l’ornamentació molt recarregada.

La Corona de Castella rebé la influència dels models del gòtic francès, caracteritzat per la verticalitat i per l’ornamentació.

L’arquitectura civil gòtica va deixar edificis importants a Castella, com el castell de Peñafiel, a Valladolid, i el Palacio del Infantado a Guadalajara.

L’arquitectura gòtica catalanoaragonesa es caracteritza per l’ús de pilars i torres octagonals, i l’existència d’espais interiors amplis i unitaris, amb una sola nau o tres naus de la mateixa alçada.

El creixement econòmic de les ciutats als segles XIII i XIV va afavorir la construcció d’edificis relacionats amb el comerç, com les llotges i les drassanes.

EsculturaL’escultura gòtica hispànica va tenir un gran desenvolupament. Una mostra n’és la Puerta del Sarmental de la catedral de Burgos i la Virgen Blanca de la catedral de Lleó.

Als segles XIV i XV es va accentuar el sentit decoratiu, que queda palès al sepulcre de Don Alfonso, de Gil de Siloé.

A Catalunya el desenvolupament de l’escultura gòtica va anar força deslligat de l’arquitectura.

Va créixer l’ús d’escultures als retaules religiosos i als monuments funeraris.

L’esplendor de l’escultura gòtica a Catalunya començà al segle XIV amb la construcció dels panteons reials al monestir de Poblet i de Santes Creus. Es va mantenir al segle XV gràcies a Pere Joan.

Pintura La pintura és l’art que exemplifica millor la riquesa, la sofisticació i el refinament de la societat catalana medieval.

Durant el segle XIII la pintura gòtica va estar dominada a Castella i Lleó per l’art de la miniatura.

Al segle XV els retaules van esdevenir el mitjà d’expressió pictòrica principal.

Va tenir el focus d’irradiació a Barcelona i després, al segle XV, a València.

Els artistes catalans van seguir la tendència de les escoles europees.

Primer va predominar la pintura lineal i al segle XIV Ferrer Bassa i els germans Jaume i Pere Serra reberen la influència italiana.

ROMÀNIC s.X-XIII GÒTIC s. XII-XV

ARQUITECTURAEdificis religiosos: catedrals, esglésies, monestirs,castells.

Combinen edificis religiosos i civils: palaus,ajuntaments, ...

Planta de creu llatina Planta de creu llatinaLes parts importants es donen a l’interior (absis, altar, ..)

No s’oblida l’interior, però es dóna gran importància a la façana.

Predominen les línies horitzontals.

Predominen les línies verticals.

Coberta amb volta de canó formada per arcs de mig punt.

Coberta amb volta ogival o de creueria formada per arcs ogivals o apuntats.

El sostre se sosté completament en els murs ( a vegades amb contraforts)

El sostre se sosté en les columnes i pilars, de vegades reforçats per contraforts i arcbotants.

L’interior és molt fosc, a causa de poques finestres: estretes i allargades. Il·luminades per espelmes.

Tenen grans finestrals decorats amb vitralls, que comporta una gran lluminositat interior.

Decoració molt austera i aspecte sòlid.Elements decoratius: escultura i pintura totalment integrades a l’arquitectura.Importància a la decoració de les portalades

Molt decorades i lleugeres. Elements decoratius presenten una certa independència de l’arquitectura: gàrgoles, pinacles, fletxes; portalades molt més treballades. Abundància de retaules i escultures a l’interior.

ESCULTURAFeta amb pedra i fusta. De pedra i fusta.Ubicades als capitells i portalades en pedra i amb fusta a l’interior, talles religioses de colors vius.

Ubicades als capitells, portalades i exteriors en pedra i amb fusta a l’interior.

Funció evangelitzadora Funció decorativa i evangelitzadora / didàctica.

Les figures adopten les proporcions i la forma del lloc a on van

Es continuen adaptant al lloc, però cada vegada més independents.

La figura humana s’espiritualitza La figura humana tendeix al naturalisme.

El cap i el cos miren cap endavant, la roba amaga la forma del cos

Tenen postures més naturals, la roba deixa veure l’anatomia i dóna moviment a la figura.

Verges amb el Nen a la falda, mirant els 2 endavant impassibles

Verges que contemplen amorosament al seu fillCrist mostra patiment

Crist a la creu insensible al dolorCapitells decorats amb escenes humanes, temes vegetals, animals reals i fantàstics

Els capitells evolucionen cap a formes vegetals estilitzades.

PINTURASuport: el mur (Tècnica pintura al fresc) i la taula (retaules) o il·lustrant llibres.

Igual, però afegint les vidrieres i la pintura sobre tela( tècnica a l’oli)

Ubicada a l’absis. Retaules a l’absis, capelletes, naus, vitralls …

Funció didàctica, escenes de la Bíblia

Funció decorativa i didàctica, escenes de la Bíblia i de la vida diària.

Les pintures tenen una gran força expressiva, de tècnica senzilla. Representacions: el Pantocràtor.

Trobem una gran expressivitat i moviment dels personatges, apareix volum, perspectiva I profunditat en les representacions.

Predominen colors forts. Traç fort i decidit, figures realitzades amb línia molt gruixuda.

Alternen colors forts i suaus.Continua dominant el dibuix, però menys.

Escenes senzilles, però que impressionen.

Poc a poc va triomfant el realisme. Es creen escenes on s’ interrelacionen personatges, paisatges i edificis.

Fons llis per centrar l’atenció a les figures.

Augmenta l’ interès per temes de la natura. Els fons són d’or o amb escenes arquitectòniques.