romÀnic iii. pintura

Història de l’ArtIES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpció Granero Cueves

1.- CONTEXT HISTÒRIC2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA4.- ESCULTURA ROMÀNICA5.- PINTURA ROMÀNICA

ART ROMÀNICART ROMÀNIC

• 5.- PINTURA ROMÀNICA

– 5.1.- Característiques generals– 5.2.- Estils principals a la Península ibèrica

ART ROMÀNICART ROMÀNIC

5.- PINTURA ROMÀNICA5.- PINTURA ROMÀNICA5.1.- Característiques generals5.1.- Característiques generals

1) Finalitat fonamentalment DIDÀCTICA (adoctrinadora), però també DECORATIVA.


2) SUBORDINACIÓ de les figures al marc arquitectònic i l’espai físic en general: es destinarà fonamentalment a decorar l’interior dels temples (absis, murs, voltes...).


3) Dos TIPUS principals de representacions: pintura mural al FRESC (parets dels temples) i pintura al TREMP sobre taula de fusta (frontals dels altars, especialment a Catalunya, mobiliari litúrgic).


3) Encara que també podem trobar pintura sobre fusta (bigues) i miniatures als llibres, a més dels tapissos.


4) Predomini absolut de la pintura RELIGIOSA i la seva ICONOGRAFIA simbòlica i al·legòrica (Teofanies): representacions de Crist (Crist en Majestat, Maiestas Domini o Pantocràtor, especialment), Dextra Domini (mà dreta beneint), Judici Final, l’Anell místic (colom que representa l’Esperit Sant), envolten el Pantocràtor els símbols dels Evangelistes (Tetramorfs), en algunes ocasions Crist cedeix el lloc a la Mare de Déu amb el Nen; i n’hi ha, a més, àngels, arcàngels, querubins...

en algunes ocasions Crist cedeix el lloc a la Mare de Déu amb el Nen; i n’hi ha, a més, àngels, arcàngels, querubins...

5.- PINTURA ROMÀNICA5.- PINTURA ROMÀNICA5.2.- Estils principals a la península ibèrica5.2.- Estils principals a la península ibèrica

4) En la part inferior cilíndrica es representen figures aïllades de Sants, Apòstols o Profetes, estilitzats, frontals i separats per columnes, i en els murs laterals històries religioses amb temes de l’Antic i el Nou Testament.


5) Absència de perspectiva i tendència a crear fons MONOCROMÀTICS en lloc de paisatges o arquitectures de fons (BIDIMENSIONALITAT), és a dir, el fons sol ser llis, tan sols en alguna ocasió es representa qualque arbre o fragment d’edifici, però és més freqüent que el fons aparegui subdividit en amples franges horitzontals de colors plans, com a Catalunya.


5) Perspectiva jeràrquica: quan més important és el personatge més gran se’l representa. Jerarquització espacial: el tema més important figura a l’absis, envoltant per personatges secundaris del mateix tema, mentre els murs laterals es reserven a altres escenes de l’Antic i el Nou Testament, que s’han de llegir d’esquerra a dreta, i de dalt cap a baix (Bíblia en imatges).


6) Valor NARRATIU (contar una història) i simbòlic (simbolisme romànic: iconografia).

7) HORROR VACUI: tendència a omplir tot l’espai compositiu.


8) SIMETRIA compositiva, JUXTAPOSICIÓ de figures i tendència a l’ESQUEMATISME (composicions simples i regulars).


9) Els CONTORNS de les figures es delimiten amb línies de dibuix molt gruixudes i fosques, negres o vermelles (predomini del DIBUIX), cosa que accentua la sensació de pintura plana, tot i que n’hi ha un intent de donar volum a algunes parts del rostre mitjançant unes taques vermelles molt característiques en els pòmuls i en la barbeta.

10) Els COLORS s’apliquen de forma plana o uniforme (grans taques de color), però tenen una àmplia VARIETAT cromàtica de poques tonalitats, però intenses, SENSE MESCLES, NI MATISOS TONALS.

11) La LLUMINOSITAT pictòrica a partir del mateix color (és interior, no exterior: no hi focus de llum ni ombres): llum simbòlica i espiritual.


12) IRREALISME, ANTINATURALISME i SIMBOLISME, MONUMENTALISME: no es persegueix representar la realitat, sinó transmetre el missatge de la manera més clara possible, exagerant les parts considerades importants front a la resta. Totes les figures són simbòliques i tenen la mateixa expressió al rostre.

13) Absència de moviment (HIERATISME), proporcionalitat i perspectiva: és un art de composicions estàtiques i rostres inexpressius, hieràtics i semblants entre ells, sensació plana, exempta de volum. La figura humana és, com la bizantina, espiritualitzada i frontal.


PINTURA MURALPINTURA MURAL

El trobem a Catalunya, per contacte amb la Llombardia i el sud de França.

ESTIL ITALOBIZANTÍESTIL ITALOBIZANTÍ. Escola catalana.


PINTURA MURALPINTURA MURAL ESTIL ITALOBIZANTÍESTIL ITALOBIZANTÍ

Característiques: pintura més hieràtica i frontal, sense efectes espacials ni volumètrics, amb allargament i estilització dels cossos, i obsessió per la simetria (espiritualitat i monumentalitat).



Exemples: 1.- SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123). FITXA 30.2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123)



1.- SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123). FITXA 30

L’absis està dedicat al Pantocràtor.



ESTIL ITALOBIZANTÍESTIL ITALOBIZANTÍ


La perfecció en què es distribueixen els colors, la intensitat expressiva dels gestos i, en especial, ... el rostre...



La intensitat expressiva dels gestos i, en especial, ... el rostre en el que destaquen els ulls penetrants i terribles, subratllats per taques circulars, la qual cosa converteix aquesta obra en una de les més importants de tot l’art romànic (aplicar totes les característiques de la pintura romànica).

5.2.- ITALOBIZANTÍ5.2.- ITALOBIZANTÍ



2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123): l’absis està dedicat a la Verge amb el Nen adorat pels Reis Mags.

2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123)



2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123): els Reis Mags tenen edat decreixent, però no denoten diferències de raça ni color (la iconografia del rei negre és bastant posterior, és del segle XV).


2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123): Al mestre que la va pintar se li denomina de Maderuelo per creure que és l’autor dels frescs d’aquesta Església castellana.



VERA CRUZ DE MADERUELO (segle XII, Segòvia)


PINTURA MURALPINTURA MURAL ESTIL FRANCO ROMÀNICESTIL FRANCO ROMÀNIC. Escola castellana.

Se’n deriva de les miniatures dels llibres, i és un estil més naturalista i detallista, té capacitat narrativa i és més realista (representa a vegades el paisatge), amb un poc més de moviment i espontaneïtat, i amb fons clars (és més “amable”). Manca la grandiositat i el dramatisme de l’anterior.


PINTURA MURALPINTURA MURAL ESTIL FRANCO ROMÀNICESTIL FRANCO ROMÀNIC

Exemples: 1.- ESGLÉSIA DE LA VERA CRUZ DE MADERUELO (segle XII, Segòvia) 2.- FRESCOS DE LA CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDOR DE LLEÓ (segle XII). FITXA 31

INFLUÈNCIA MOSSÀRAB (o islàmica) 3.- SAN BAUDILIO DE BERLANGA (finals segle XI, Sòria) 4.- ESGLÉSIA DE SAN ROMÁN DE TOLEDO (principis segle XIII)



1.- VERA CRUZ DE MADERUELO (segle XII, Segòvia)


1.- VERA CRUZ DE MADERUELO (segle XII, Segòvia). Presenta semblances estètiques amb santa Maria de Taüll. En el mur de l’entrada destaquen les escenes del Gènesi, la creació i el pecat original.

ARQUITECTURA ROMÀNICAARQUITECTURA ROMÀNICA Romànic en la península ibéricaRomànic en la península ibérica

B) CAMÍ DE SANTIAGO B) CAMÍ DE SANTIAGO (nucli fonamental Romànic ple)(nucli fonamental Romànic ple)

NAVARRA, CASTELLA, LLEÓ, NAVARRA, CASTELLA, LLEÓ, GALÍCIAGALÍCIA

(romànic occidental o cluniacenc)(romànic occidental o cluniacenc)

VERA CRUZ DE MADERUELO (segle XII, Segòvia). VERA CRUZ DE MADERUELO (segle XII, Segòvia).


1.- VERA CRUZ DE MADERUELO (segle XII, Segòvia)



2.- FRESCOS DE LA CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (segle XII). FITXA 31. Influència francesa i en un estat de conservació magnífic.



ESTIL FRANCO ROMÀNICESTIL FRANCO ROMÀNIC

2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII). FITXA 31.

És l’obra capital de la pintura romànica castellana.

ARQUITECTURA ROMÀNICAARQUITECTURA ROMÀNICA Romànic en la península ibéricaRomànic en la península ibérica

SAN ISIDORO DE LLEÓ (segles XI-XII)SAN ISIDORO DE LLEÓ (segles XI-XII)

SAN ISIDORO DE LLEÓ (segles XI-XII). Distingim tres partes: la portada del segle XI, l’església del segle XII i el Panteó dels reis Sança i Ferran del segle XII.

B) CAMÍ DE SANTIAGO B) CAMÍ DE SANTIAGO (nucli fonamental Romànic ple)(nucli fonamental Romànic ple)

NAVARRA, CASTELLA, LLEÓ, NAVARRA, CASTELLA, LLEÓ, GALÍCIAGALÍCIA

(romànic occidental o cluniacenc)(romànic occidental o cluniacenc)


2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII). FITXA 31. La tendència narrativa de l’escola castellana destaca principalment en l’escena de l’Anunciació de l’àngel als pastors.

L’escena desenvolupada en un ambient bucòlic, està plena d’alegria i dinamisme: les figures àgils i vives semblen solcar (surcar) l’espai, expressant diferents reaccions, un sorpresa, alegria l’altre. Els animals també es troben en distints situacions. Tota l’escena és producte d’una gran naturalitat poc freqüent

5.2.- FRANCOROMÀNICO5.2.- FRANCOROMÀNICO



PINTURA MURALPINTURA MURAL INFLUÈNCIA MOSSÀRAB (o islàmica)INFLUÈNCIA MOSSÀRAB (o islàmica)

Es tracta de pintures apocalíptiques basades en els Beats mossàrabs o de temes animals d’influència oriental.

Exemples: 3.- SAN BAUDELIO DE BERLANGA (finals segle XI, Sòria). 4.- ESGLÉSIA DE SAN ROMÁN DE TOLEDO (principis segle XIII).



3.- SAN BAUDELIO DE BERLANGA (finals segle XI, Sòria)


INFLUÈNCIA MOSSÀRAB (o islàmica)INFLUÈNCIA MOSSÀRAB (o islàmica)



Es caracteritza per la seva originalitat temàtica, donat que les pintures representades no són de tema religiós, sinó que es tracta d’escenes de cacera.

4.- ESGLÉSIA DE SAN ROMÁN DE TOLEDO (principis segle XIII)



PINTURA SOBRE TAULAPINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍESTIL ITALOBIZANTÍ

Sobre taules de fusta, també, es pintaren obres notables, però és un gènere més delicat, de proporcions més reduïdes, i que no té la força expressiva poderosa dels frescs murals. Pintura centrada entorn als frontals de l’altar.



El model més freqüent és el FRONTAL, denominació que, modernament, comprèn dos tipus d’obres, l’antependium, que es col·locava davant l’altar i el retaule, que se disposava sobre la taula de l’altar.

El FRONTAL o ANTEPENDIUM, que cobria la part davantera de l’altar, podia ser una peça d’orfebreria o marbre (en les esglésies més riques) o bé frontal de fusta decorat amb pintures.



L’altar se situava sota un BALDAQUÍ, moble de fusta que podia ser de dos tipus: com a petit templet amb quatre arcs sobre columnetes, o com a plafó situat en posició inclinada mitjançant bigues de fusta.



Menys freqüent és el RETAULE (RETRO TABULA) o estructura de fusta pintada que se situava a la part posterior de l’altar. Antependis, baldaquins i retaules són les tres peces del mobiliari litúrgic de pintura sobre fusta, amb tècnica semblant al fresc, però que en la fusta s’havia de preparar amb un revestiment de roba i de guix que donava un resultat semblant a l’arrebossat de les parets.



La iconografia era semblant. Les taules es solien dividir en tres carrers, en el central es representava el Pantocràtor o la Verge, però eren més abundants, en els dos carrers laterals, les escenes d’històries religioses del nou testament, i vides i martiris dels sants a qui es dedica l’església.



Exemples abundants a Catalunya: 1.- FRONTAL DE LA SEU D’URGELL o DELS APÒSTOLS (començament del segle XII).2.- FRONTAL DE SANTA JULITA I SANT QUIRZE DE PEDRET, procedent de l’Església de Durro.3.- FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (finals segle XII - primera meitat segle XIII).4.- BALDAQUINS DE TOST I detall del de TOSES.



1.- FRONTAL ANTIPEDIUM DE LA SEU D’URGELL o DELS APÒSTOLS (començament del segle XII, MNAC de Barcelona).

És una obra bastant jeràrquica. Crist és d’una mida major per a denotar la seva importància.

Dedicat al Pantocràtor i als apòstols. Té tres carrers, en el central apareix el Pantocràtor dins de la màndorla o ametlla mística, que s’ha dividit en dues i seu sobre elles. En els carrers laterals es representen els apòstols, en superposició de frisos.



2.- FRONTAL DE SANTA JULITA I SANT QUIRZE DE PEDRET, procedent de l’Església de Durro (MNAC de Barcelona). La Verge amb el Nin dins la màndorla, al centre del frontal



Dedicat a la Verge. Als costats apareixen quatre compartiments, on es representen escenes de la vida de la Verge com l’Anunciació o el Naixement.

1.- FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (finals s. XII- 1ª 1/2 s. XIII)

PINTURA SOBRE TAULAPINTURA SOBRE TAULA


1.- FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (primera meitat segle XIII)



4. FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (primera meitat segle XIII)




L’altar se situava sota un BALDAQUÍ. Baldaquins o cimboris no són tan nombrosos com els frontals i se conserven molt pocs. Eren com a petits pavellons o templets que emmarcaven i cobrien l’altar. Baldaquí de Toses i detall del de Tost (1200). MNAC.


4. FRONTAL ANTIPENDIUM DE SANTA MARGALIDA DE SESCORTS (Museu de Vic). Enmig la Verge Theotokos dins la màndorla. Al voltant escenes del martiri de Santa Margalida.


FRONTAL ANTIPENDIUM DE SANT MARTÍ DE TOURS (Museu de Vic).


M INIATURES A LLIBRESM INIATURES A LLIBRES

Els precedents són preromànics (The Book of Kells a Irlanda, comentaris de l’Apocalipsi del Beat de Lièbana del mossàrab de la Península).

Es pinta sobre pergamins de pell de vedella, cabra o ovella. Gran colorit i fàcil de copiar a les parets o taules. Són importants les Bíblies catalanes de Sant Pere de Rodes i la de Ripoll.

CODEX HISTÒRICO - JURÍDIC. Pàgina del “Libro de los Testamentos”, llibre notarial de Don Pelayo, bisbe d’Oviedo, que conté 87 documents de donació i de privilegis que els reis d’Astúries i Lleó, i els papes varen donar fins al s. XII a la Catedral d’Oviedo.



Il·lustració del CODEX CALIXTINUS o LIBER SANCTI JACOBI (obra d’Aimeric Picaud) sobre sant Jaume i la seva intervenció miraculosa a favor dels exèrcits cristians peninsulars.



BÍBLIA DE SANT ISIDOR DE LLEÓ (1162). Moisés i els jueus fugint d’Egipte, i passant la Mar Roja. I també, Daniel i els lleons.



BÍBLIA DE SANT ISIDOR DE LLEÓ (1162). Sacrifici d’Isaac. El Rei Salomó. I també, David i Goliath.

5.- PINTURA ROMÀNICA5.- PINTURA ROMÀNICA5.2.- Estils principals a la península ibèrica5.2.- Estils principals a la península ibèricaTAPISOS BRODATSTAPISOS BRODATS

TAPÍS DE LA CREACIÓ. Catedral de GIRONA.

CONCLUSIÓ CONCLUSIÓ PINTURAPINTURA

ROMÀNICA ROMÀNICA

• La pintura del romànic també tenia una doble funció: decorativa i didàctica.– Decorava l’interior de les esglésies (l’altar i els frescos) amb escenes i

personatges bíblics.– Les figures i les imatges es convertiren en els llibres on la població cristiana

podia llegir i conèixer els elements de la seva religió.• Les pintures romàniques tenen una gran força expressiva, però

tècnicament eren molt senzilles. • Tècniques:

– Pintures al fresc (a les parets, a l’absis de les esglésies).– Taules de fusta.– Miniatures (pintures que il·lustren els llibres religiosos).

• Motius:– Pantocràtor (Crist en majestat) i Verge Theotokos.– Escenes bíbliques i dels evangelis i vides de sants.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS PINTURA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS PINTURA:

PINTURA: FRESCS PINTURA: FRESCS

• Frescos

- En els murs i absis- Gran força expressiva- Senzillesa- Sense volum ni profunditat- Disposició frontal- Predomini blau i vermell- Pantocràtor (Maiestas Domini) i Mare de Déu amb l’infant envoltats de la màndorla o ametlla mística

PINTURA: FRESCS PINTURA: FRESCS

Adam i Eva

Pantocràtor

Pantocràtor i evangelistes

Mare de Déu amb el Nen

Anunciació

PINTURA SOBRE TAULAPINTURA SOBRE TAULA

•Taules:

- Situació:* Al frontal dels altars* Capçalera de les esglésies

- Material: fusta

PINTURA: MINIATURESPINTURA: MINIATURES

• Il·lustraven i decoravenels llibres•Tipus de llibres:

- Bíblia- Beats- Llibre de les hores

• L’Orde Cistercenc es funda l’any 1098 per Robert de Molesmes.

• Nova reforma de l’ordre benedictí (la reforma de Císter), impulsa canvis substancials en l’arquitectura religiosa.

• Introdueix als monestirs noves solucions constructives.

• La idea és tornar a una vida monacal senzilla i severa.

• En l’art:– Claustres senzills.

– Capitells amb formes geomètriques.

– Murs sense pintures, vitralls i poques escultures.

– Monestirs clars, nets i duradors.

– Exemples:

MONESTIR DE POBLETMONESTIR DE POBLET.

MONESTIR DE SANTES CREUSMONESTIR DE SANTES CREUS.

MONESTIR DE VALLBONA DE LES MONGESMONESTIR DE VALLBONA DE LES MONGES.

CATEDRAL DE TARRAGONACATEDRAL DE TARRAGONA.

REFORMA CISTERCENCAREFORMA CISTERCENCA

4.- BIBLIOGRAFIA4.- BIBLIOGRAFIA E. Valdearcos, “El arte románico”, Clio 34, 2008. http://clio.rediris.es. ISBN 1139-6237 http://www.slideshare.net/salvavila http://www.slideshare.net/maricarmearanda http://www.slideshare.net/landa Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez http//aprendersociales.blogspot.com/2006/12/presentaciones-en-ppt-sobre-arte.html Imatges: Google i FlickrImatges: Google i Flickr Assumpció Granero. www.slideshare.net Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002. Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009. Salvà Lara, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002) http://www.wikipediaenciclopedia libre quedearte.blogspot.com arteenlasculturas.8m.com www.artehistoria.jcyl.es http://es.wikipedia.org Wikimedia Commons www.enciclopedia.cat ciencias.sociales2006.googlepages.com

Història de l’ArtIES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpció Granero Cueves

romÀnic iii. pintura

Education