roposta educativa per a secundÀria...

EXPLORAM EUROPAPROPOSTA EDUCATIVA PER A SECUNDÀRIA

EXPLORAM EUROPA

PROPOSTA EDUCATIVA PER A SECUNDÀRIA

Professorat que ha col·laborat en el disseny d’aquesta campanya, en l’elaboració i la redacció del contingut i de les activitats proposades:Joan Oliver GarauIsabel Reynés TorrensMaria Seguí RayóPedrona Terrasa SerraMaria Vidal RebassaMargalida Villalonga Quintanilla

Índex

Introducció 5

PROPOSTA EDUCATIVA

Objectius 6Continguts 6Orientacions metodològiques 8

ACTIVITATS

Joc: L’Agència de Viatges 9Activitats: L’Europa de les Regions 10Activitats: Història de la Unió Europea 18Activitats: Història de la moneda 24Activitats: L’euro, moneda única 26Annex: Llista de preguntes per a l’elaboració de jocs 36

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA 60

Introducció

EXPLORAM EUROPA

Partint de la idea de conscienciar i sensibilitzar els ciutadans de les Illes Balears sobre la transició a l’euro, elGovern de les Illes Balears i "SA NOSTRA", Caixa de Balears, signaren un conveni de col·laboració amb laConselleria d’Economia.

És en aquest context que neix el pensament de realitzar unes accions específiques per adequar i facilitar aques-ta informació a l’alumnat i al professorat de les nostres escoles.

L’any 1998 iniciàrem, amb el suport de la Conselleria d’Educació i Cultura, tota una sèrie de conferències ambmonitors, especialment preparats, als centres escolars de les quatre illes i férem arribar a cada alumne fullets imaterial divulgatiu com a complement d’aquestes sessions.

La segona fase de divulgació que posam en marxa va dirigida a tot el professorat de primària i secundària inte-ressat a treballar amb els seus estudiants una realitat socioeconòmica com és la introducció d’una nova mone-da al nostre entorn i el fet de pertànyer a una regió de la Unió Europea, dins els valors de la solidaritat entre elsdiferents pobles, l’intercanvi cultural i el fet de compartir una mateixa identitat respectant l’afermament de la queens és pròpia.

Molt aviat, els nins i les nines demanaran cinc euros per anar al cinema o els alumnes compraran el berenar del’escola amb mig euro. Ara, només tenim present aquesta moneda a través d’anotacions comptables, anuncis ofullets.

Gràcies als mitjans de comunicació, els infants i la joventut ja hi són sensibles però no són conscients del querepresenta.

Els educadors, preocupats per aquest canvi, necessiten recursos que els facilitin conèixer què és i què significal’euro per transmetre aquesta novetat amb seguretat.

Hem de tenir en compte que l’euro implica quelcom més que una moneda. L’euro és un dels resultats de la UE,una unió que neix de la voluntat interior de cada país. Es tracta de la primera aliança que no ha estat motivadaper guerres interiors sinó per un objectiu d’unió social, cultural i econòmica de futur.

És indispensable pensar en el motiu de l’euro, no just a nivell econòmic, sinó també social i cultural: parlam del’Europa de les regions com a espai intercultural, com a espai on la riquesa de la diversitat cultural és palesa.Europa és un espai en el qual les regions i els pobles formen un conjunt i la diversitat és una riquesa comuna; onla nostra cultura i la nostra història ens han de fer identificar, i sentir, com a ciutadans europeus.

Així mateix, els educadors saben que la informació per se no suposa coneixement. Forma part de la tascadocent cercar estratègies que permetin que els infants incorporin les informacions que reben perquè esdeven-guin aprenentatges globals, contextualitzats i útils.

Des d’aquesta perspectiva entenem que la proposta educativa que us presentam no és una proposta didàcticanomés de l’euro. L’eix d’aquest treball vol ser la transmissió dels valors humans que suposarà formar part ofi-cialment d’una comunitat més gran, en què un dels elements materials en comú serà una moneda.

Aquest material ha estat elaborat per un equip de feina integrat per professors de primària i secundària, i euromonitorsdel Centre Balears Europa i del servei , amb la supervisió de la Conselleria d’Educació i Cultura.

5E X P L O R A M E U R O P A

Proposta educativaCom explicam a les orientacions didàctiques, no pretén ser una unitat didàctica sinó tan sols una proposta ques’ha de contextualitzar a cada centre concret. Cada equip de professorat l’ha d’adaptar a les seves característi-ques i interessos, experiències prèvies, altres situacions educatives i altres circumstàncies que determinen icondicionen la praxis.

Hem volgut oferir diverses possibilitats de treball o suggeriments, sempre des d’una perspectiva lúdica i participativa.

En aquest sentit, la proposta educativa és el document bàsic per a realitzar aquesta acció al llarg de tot elcurs. Aquest document consta de:

objectius generalscontingutsorientacions metodològiquesproposta d’activitats, que inclou:• finalitats • nivell o edat orientativa• recursos o material que es necessita• descripció de l’activitat

Com a complement d’aquesta proposta educativa us proporcionam la guia del professorat i tota una sèrie dematerials per poder desenvolupar les diverses activitats amb els alumnes.

OBJECTIUS

a) Sentir-se ciutadà europeu, partint de les nostres arrels.b) Valorar la riquesa de la pluralitat cultural.c) Valorar la incorporació de la moneda única com un avenç.d) Familiaritzar-se amb la nova moneda.e) Fixar una nova escala del valor monetari dels objectes a partir de l’euro.

CONTINGUTS

ACTITUDINALS

Presa de consciència de la presència de diferents cultures, amb interès i respecte envers aquestes.Interès pel coneixement de les característiques d’altres cultures.Valoració de la pròpia cultura dins el marc de la UE.Valoració ajustada dels diners: hàbits d’estalvi, actitud no consumista.Valoració ajustada del paper de l’economia en la qualitat de vida i el desenvolupament de la societat.Actitud de consens per a la resolució de situacions diverses.

PROCEDIMENTALS

Familiarització amb el preu de les coses segons la moneda única.Identificació de diferents trets culturals i llengües de la UE.Habilitat en la utilització de les noves monedes i del procés de conversió.Estratègies per a la recerca i l’anàlisi de la informació.

6 P R O P O S T A E D U C A T I V A P E R A S E C U N D À R I A

CONCEPTUALS

Història de la Unió Europea

Història en general. Evolució històrica de la UE.Països integrants.Mapa de la UE. Institucions europees.Tractats.Himne i bandera europea.Polítiques europees.Definició del concepte: regió europea, unitat de mercat.Ciutadania europea: drets i obligacions.Multiplicitat de cultures.Característiques pròpies de cada país: llengua, capital, banderes, superfície, principals productes, clima, etc.

Història de la moneda

Monedes naturals.Monedes encunyades.Paper signe.Diners de plàstic.

L’euro, la nostra moneda europea

Cotització de les monedes. Tipus de canvi i tipus de conversió. Les monedes dels països de la UE.L’ECU, un antecedent de l’euro.Com es va triar el nom i el format de l’euro.Procés de disseny i fabricació de bitllets i monedes.Euros i cèntims. Conversions i arrodoniments (per a secundària).Símbol i abreviatura.Cada país tendrà impressions diferents.

Avantatges i inconvenients

Què significa tenir una moneda comuna per als europeus?L’euro, una moneda forta.L’estabilitat econòmica i monetària.La nova moneda potencia les relacions industrials i comercials. Viatjar, viure, estudiar o treballar a Europa.


ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

D’EUROPA CAP A L’EURO

Partim de la idea d’Europa per arribar a l’euro. Així, el canvi de moneda serà un fil conductor per conèixer lariquesa i la diversitat cultural presents a Europa des de la nostra identitat.

Proposam que l’alumnat identifiqui el valor dels objectes en euros i es familiaritzi amb aquesta nova escala devalors. La conversió pessetes-euro serà tan sols una eina i no l’objectiu. Els preus dels objectes en els exempleshan de ser reals, de forma aproximada; si els presentam incorrectes per facilitar-ne el càlcul, no reforçarem l’as-soliment de la nova escala de valors econòmics.

Aquest tema és el punt de partida per a l’educació de determinats valors no sols econòmics, com són la rique-sa de la diversitat europea que sustenta el respecte entre les persones i cultures, el reconeixement de la nostraidentitat en el marc de la pluralitat, la curiositat per conèixer altres realitats, la valoració del consens com a puntde partida de la formació de la UE, etc.

CONSUMIDOR RESPONSABLE

Altres aspectes com el valor ajustat de l’economia, l’hàbit d’estalvi, la valoració dels diners com a eina per viurei no com a objectiu, les despeses en funció de les necessitats… seran presents a les diverses activitats, quefomentaran l’educació del consumidor responsable.

LA GLOBALITAT DE LA CULTURA

Quan es parla d’altres cultures és fàcil caure en la simplificació excessiva i centrar-se en la descripció del que éstòpic o estàndard. No és aquesta la visió de la diversitat cultural que volem traslladar.

La cultura és global, no homogènia, i afecta tots els àmbits de la vida, des dels aspectes més quotidians fins alsmés transcendents. Europa és una globalitat, humana i social, molt extensa en història i geografia, que du implí-cita una gran quantitat de manifestacions culturals. N’hi ha prou a observar la nostra escola, la nostra comuni-tat, per trobar-hi diferents cultures, procedències... que poden ser el punt de partida del treball dins l’aula.

UNA PROPOSTA OBERTA I LÚDICA

El treball que us presentam vol ser una proposta oberta i lúdica: oberta perquè cada un de vosaltres, educa-dors, podeu fer-ne una aplicació particular ampliant-la, adaptant-la i contextualitzant-la segons les necessitats iinteressos dels vostres alumnes; lúdica perquè qualsevol material didàctic ha de ser atractiu i motivador perestimular l’aprenentatge.

El material que trobareu us deixarà triar l’activitat i el nivell més convenient, reduir o ampliar el nombre de pre-guntes o propostes a cada activitat, treballar en grup o de forma individual, seguir les normes donades o crear-ne dins l’aula. Així, la proposta educativa no és una programació sinó un conjunt de suggeriments.

Presentam la proposta de forma global, com a part del desenvolupament integral de la persona, no limitat a unasola àrea sinó posant en contacte aspectes diversos de la realitat i en relació amb els temes transversals.


Activitats

JOC: L’AGÈNCIA DE VIATGES

FINALITATS

Conèixer la nova moneda i relacionar-la amb els països on s’utilitzarà.Conèixer i valorar la pluralitat cultural europea.Valorar el fet de conèixer altres realitats i cultures com a element d’oci i d’aprenentatge.Valorar el consum de forma ajustada.

MATERIAL NECESSARI

Tauler i fitxes de qualsevol joc de l’escolaFitxes amb preguntes (consultau l’annex)Informació bàsica de diferents països (consultau el dossier del professorat)

DESCRIPCIÓ

Argument. El fet de viatjar ens permet conèixer altres persones i altres cultures, la qual cosa ens ajuda a conèi-xer-nos millor, valorar la nostra cultura i aprendre dels altres. Un grup d’amics estau organitzant un viatge a un país d’Europa i, per això, haureu de pensar on voleu anar, infor-mar-vos de la seva cultura, de la manera d’arribar-hi, i pensar quines activitats podríeu fer allà. També heu depreveure el cost d’aquest viatge: el transport, les activitats i l’estada.Us proposam un joc que permetrà veure si realment estau ben informats i, alhora, podreu guanyar els dinersque necessitau per dur-lo a terme.

Regles i dinàmica del joc. Prèviament, s’ha d’establir el preu de viatge, l’estada i les activitats que es podenfer a cada país europeu.

S’utilitzarà un tauler d’un joc que hi hagi a l’aula. El tipus de tauler determinarà el nombre de jugadors, la dinà-mica del joc i on s’han d'ubicar les caselles/pregunta.

Cada pregunta amb resposta correcta comportarà una quantitat de diners.

El joc acaba quan tenim doblers suficients per aconseguir el viatge desitjat (encara que s’hagin de fer diferentsvoltes al tauler).

ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES

S’ha d’evitar enfocar el joc en el fet d’acumular diners sense objectiu, sinó treballar el valor de l’esforç peraconseguir el que desitjam. El joc acaba quan aconseguim el que necessitam i no importa si és primer o des-prés dels altres equips.Els jugadors poden organitzar-se bé de forma individual o per equips.És important tenir present tant el contingut com la quantitat de preguntes que entren en joc, segons les carac-terístiques del grup (vegeu-ne les recomanacions a l’annex de preguntes).


Activitats

L’EUROPA DE LES REGIONS

ACTIVITAT 1

Assignatura: socials/economia.Finalitat: valorar la pluralitat de llengües i cultures dels diferents països de la UE. Interès per conèixer la realitat.Material necessari: mapa polític de la UE que es facilita amb el material “Exploram Europa”.Nivell: ESO/batxillerat.Descripció: el Parlament Europeu ha adoptat una sèrie de resolucions amb l’objectiu de defensar la idea d’unaUnió Europea que respecti la seva diversitat lingüística i cultural. Concretament, la resolució de Kuijpers (1987)declara que la Comissió ha de donar suport als idiomes en situació minoritària i els ha de tenir present dins l’ex-tensa àrea de l’educació, els mitjans de comunicació i l’Administració local i regional.

Anomena una de les llengües minoritàries que es parlen en alguns dels països de la UE que figuren escrits acontinuació. Dibuixa’n i pinta’n la bandera. Localitza’l en el mapa.

Regne Unit, Bèlgica, Dinamarca, Alemanya, Irlanda, Àustria, França, Itàlia i Espanya.

ACTIVITAT 2

Assignatura: socials/altres.Finalitat: conèixer la diversitat cultural dels països que integren la UE. Actituds de respecte i interès.Material necessari: fonts d’informació diversa (bibliogràfica, informàtica, contacte per correu postal o electrò-nic amb institucions o escoles d’altres països).Nivell: ESO, batxillerat.Descripció: per grups, investigau sobre la cultura de diferents països recollint característiques pròpies de cadaun dels integrants de la UE relacionades amb: personatge famós (escriptor, artista, inventor, músic…), monu-ment, menjar típic, modes de vida, costums i festes, llengües, etc.

ACTIVITAT 3

Assignatura: socials/economia.Finalitat: conèixer els orígens i les característiques dels països que s’adhereixen a la UE.Material necessari: fonts d’informació diversa.Nivell: ESO, batxillerat.Descripció: després de la Segona Guerra Mundial i amb l’amenaça d’una tercera, Robert Schuman va proposarel 9 de maig de 1950 la constitució d’una Europa organitzada i d’un organisme supranacional. Aquesta propos-ta és coneguda com Declaració de Schuman. A la cimera de Milà de 1985 es va decidir celebrar el 9 de maigcom el Dia d’Europa.

Intenta esbrinar quins són els valors que han d’adoptar tots els països que decideixen adherir-se a la UE.


ACTIVITAT 4

Assignatura: socials.Finalitat: conèixer les banderes que representen els països de la UE.Material necessari: retoladors de colors. Nivell: ESO, batxillerat.Descripció: el Parlament Europeu ha adoptat una sèrie de resolucions amb l’objectiu de defensar la idea d’unaUE que respecti la seva diversitat.

Dibuixa i pinta les banderes dels quinze països que integren la UE per ordre d’abecedari.

ACTIVITAT 5

Assignatura: socials.Finalitat: conèixer millor la resta de països de la UMENivell: ESO.Descripció:

Assenyala les relacions corresponents:

Cervesa AlemanyaAutopistaCrepes FrançaMozartSanta Claus PortugalXocolataVan Gogh IrlandaMiquel ÀngelColosseu ÀustriaGérard DepardieuTintín FinlàndiaTulipesPavarotti ItàliaU2Coco Chanel BèlgicaMur de BerlínFaust HolandaCasrellsPasta Luxemburg

ACTIVITAT 6

Assignatura: economia/socials.Finalitat: conèixer el símbol de l’euro i la bandera de la UE.Nivell: 1r i 2n d’ESO.Descripció: quin és el símbol de l’euro? I la bandera? Dibuixa’ls. Investiga’n l’origen.

ACTIVITAT 7

Assignatura: economia /socials.Finalitat: conèixer el Dia d’Europa.Material necessari: fonts d’informació diversa.Nivell: 1r i 2n cicle d’ESO/batxillerat.Descripció: quin és el Dia d’Europa i per què?


Relaciona les següents ciutats amb el seupaís (utilitza un mapa d’Europa si cal):

Hamburg AlemanyaMunicMilà ItàliaAnversSalzburg BèlgicaFrankfurtNàpols IrlandaCorkBruges ÀustriaTorí

ACTIVITAT 8

Assignatura: llenguatge/socials.Finalitat: conèixer i acceptar la diversitat cultural dels països membres de la UE.Material necessari: fotocòpia d’un article que faci referència a la diversitat cultural. (Exemple: article publicatal Diari de Balears dia 10 de maig de 2000 sobre les 40 llengües que existeixen a Europa.)Nivell: batxillerat.Descripció: Europa es caracteritza per la seva diversitat cultural. La UE ha de mantenir i protegir el patrimonicultural dels europeus.

Organitzar un debat sobre els diferents mecanismes que podria utilitzar la UE per ajudar a la conservació deles seves cultures i llengües.


ACTIVITAT 9

Assignatura: geografia/socials.Finalitat: recordar les institucions, les capitals, les llengües i els rius europeus.Material necessari: fotocòpia de sopa de lletres.Nivell: 1r i 2n cicle d'ESO.Descripció: es pot treballar de forma individual i també podem proposar estratègies que fomentin el treball en grup:

Aprendre de les estratègies que empren els altres per realitzar un joc. Cada persona empra estratègies dife-rents (per exemple, per fer sopes de lletres uns cerquen les inicials, d’altres segueixen una direcció donada,etc.).Es pot presentar amb consignes diferents: donant la paraula, fent preguntes amb la resposta al joc o a partirde pistes. Això pot generar el joc entre dos equips.En el treball en grup és important repartir els rols, aprofitar les habilitats de cada membre i una bona organit-zació. Sovint s’han de reforçar aquests aspectes i ajudar a trobar les estratègies necessàries.És evident que als jocs amb equips es genera una mica de competitivitat. És important controlar-la i canalit-zar-la cap a aspectes educatius de coneixement de les pròpies possibilitats de forma positiva.Es poden tractar diversos temes:• les institucions i capitals europees• les llengües europees• els rius europeus


MSLRAMSTERDAMG

AOAIBUSERDNOLQ

DYCUSIYOPEZBOH

RWDTMBMKIANFCE

IJUGEAOVDSRTOL

DMBROGXALQOITS

TNLJBRUSSELLESI

ZIIDACRTATUNEN

NBNGRUBMEXULLK

ATENESHNKIOYLI

KFSCOPENHAGUES

CAPITALS DELS PAÏSOS DE LA UE

TAMESIGSIR

ASASZSPYRE

GSETPEEÑTB

UUREOQBEUI

ASAORPRWIT

DOFDQSENAL

ALROIXJASA

LOIRAAIDEA

ABNAAMNIHB

MTSSOHUADL

DANUBIGALE

10 RIUS EUROPEUS

FINESLAAFRANCES

RXVMFUSLZQTFIAE

FRMVJXUFEUVAPIU

GYNSLEBVTMBQHRG

ITJRMMDOYMANLLU

MDHCZBSBCKJNOAT

AAOJRUFEAIMSYNR

LNAKERRPFTCPNDO

PEGCWGCFUAWLAEP

VSSLYUJSLLHMPSV

MGZUEEPÇKIIVSOQ

JFXAISDENALREEN

LLENGÜES DE LA UE

MSLRAMSTERDAMG

AOAIBUSERDNOLQ

DYCUSIYOPEZBOH

RWDTMBMKIANFCE

IJUGEAOVDSRTOL

DMBROGXALQOITS

TNLJBRUSSELLESI

ZIIDACRTATUNEN

NBNGRUBMEXULLK

ATENESHNKIOYLI

KFSCOPENHAGUES

CAPITALS DELS PAÏSOS DE LA UE

TAMESIGSIR

ASASZSPYRE

GSETPEEÑTB

UUREOQBEUI

ASAORPRWIT

DOFDQSENAL

ALROIXJASA

LOIRAAIDEA

ABNAAMNIHB

MTSSOHUADL

DANUBIGALE

10 RIUS EUROPEUS

FINESLAAFRANCES

RXVMFUSLZQTFIAE

FRMVJXUFEUVAPIU

GYNSLEBVTMBQHRG

ITJRMMDOYMANLLU

MDHCZBSBCKJNOAT

AAOJRUFEAIMSYNR

LNAKERRPFTCPNDO

PEGCWGCFUAWLAEP

VSSLYUJSLLHMPSV

MGZUEEPÇKIIVSOQ

JFXAISDENALREEN

LLENGÜES DE LA UE

COMUNIXXUQKOJAEDNABR

OCOTRIBUNALJUSTICIAA

MTORROOBONDIASINENNM

IREMSPANYAZFVAMASICO

TIDCIABEETIMOCOMUDCN

EBMLASDONIMSOOOEENES

EURONUSROTOMSMRIPSNI

CNABATLISNIITUTSOITN

OANIMALOOTZSRNAPRGRE

NLLESNOCEEKSEABQUAAM

OCOLOMIROMUIATIWERLA

MOOPRUEUROPRVAAITAEC

IMRMAGRELENAOERNNLUC

CPGEINSTIRUEÑPNOEARI

STAOTSUMNEVHACECMMON

OENAZASUSRALUCTAAAPS

CSOCIETICEOMEUIRLDET

IRQLBAPLOSGEFWDOREUI

ALEMANEASUYTAOIVAUZT

LLCONSELLEUROPEUPFAT


8 INSTITUCIONS EUROPEES

8 INSTITUCIONS EUROPEES

COMUNIXXUQKOJAEDNABR

OCOTRIBUNALJUSTICIAA

MTORROOBONDIASINENNM

IREMSPANYAZFVAMASICO

TIDCIABEETIMOCOMUDCN

EBMLASDONIMSOOOEENES

EURONUSROTOMSMRIPSNI

CNABATLISNIITUTSOITN

OANIMALOOTZSRNAPRGRE

NLLESNOCEEKSEABQUAAM

OCOLOMIROMUIATIWERLA

MOOPRUEUROPRVAAITAEC

IMRMAGRELENAOERNNLUC

CPGEINSTIRUEÑPNOEARI

STAOTSUMNEVHACECMMON

OENAZASUSRALUCTAAAPS

CSOCIETICEOMEUIRLDET

IRQLBAPLOSGEFWDOREUI

ALEMANEASUYTAOIVAUZT

LLCONSELLEUROPEUPFAT


ACTIVITAT 10

Assignatura: llengua/geografia/socials.Finalitat: saber situar damunt un mapa mut les llengües que es parlen a la UE.Material necessari: mapa mut d’Europa i llapis de colors.Nivell: 2n cicle dÉSO.Descripció: situar damunt el següent mapa mut les llengües que es parlen a la UE. Utilitzar llegendes.

ACTIVITAT 11

Assignatura: geografia/socials.Finalitat: conèixer el percentatge de població de cada un dels estats respecte del total de la població de la UE.Material necessari: fotocòpia amb les dades de la població de cada un dels estats. (vegeu el tema 4 de laguia del professorat)Nivell: 2n cicle dÉSO.Descripció: elaborar un gràfic circular on s’observin els percentatges de població de cada un dels estats res-pecte del total de la població de la UE.

ACTIVITAT 12

Assignatura: socials.Finalitat: entendre el sistema polític de cada un dels estats de la UE.Material necessari: fonts dinformació diverses.Nivell: 2n cicle dÉSO.Descripció: recollir informació del sistema polític de cada un dels estats de la UE. Classificar els estats segonsel seu sistema polític. Analitzar cada un dels sistemes polítics.

ACTIVITAT 13

Assignatura: llengua/literatura/socials.Finalitat: reflexionar sobre els fonaments ètics que impulsen la UE i valorar-los.Material necessari: text a analitzar.Nivell: a partir de 3r d’ESO.Descripció: comentar la Declaració dels drets de l’home i del ciutadà i en quins articles ens basaríem per ferpossible la UE.

Preàmbul. Els representants del poble francès, constituïts en Assemblea Nacional, considerant que la ignorància, l’oblit o el menys-preu dels drets humans són les úniques causes de les desgràcies públiques i de la corrupció dels governs, han resoltexposar en una declaració solemne els drets naturals, inalienables i sagrats de l’home, per tal que aquesta declaració,present constantment en tots els membres del cos social, els recordi constantment els seus drets i els seus deures; pertal que els actes del Poder legislatiu i els del Poder executiu, que poden ser cada instant comparats amb la finalitat detota institució política, siguin més respectats; per tal que les reclamacions dels ciutadans, fundades en endavant en prin-cipis simples i indiscutibles, contribueixin sempre al manteniment de la Constitució i la felicitat de tothom.

Consegüentment, l’Assemblea Nacional reconeix i declara, en presència i sota els auspicis de l’Ésser Suprem, els dretsde l’home i del ciutadà següents:

Article 1. Els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets. Les distincions socials no poden fundar-se més que en la uti-litat comuna.

Article 2. La finalitat de tota associació política és la conservació dels drets naturals i imprescriptibles de les persones.Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l’opressió.

Article 3. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la Nació. Cap cos, cap individu no pot exercir una autoritatque no emani d’aquesta expressament.

Article 4. La llibertat consisteix a poder fer tot el que no perjudica altre; així, l’exercici dels drets naturals de cada home noté altres límits que els que garanteixen als altres membres de la societat el gaudi d’aquest mateixos drets.Aquests límits solament poden ser determinats per la Llei.

Article 5. La Llei no té dret a prohibir sinó les accions perjudicials per a la societat. No es pot impedir res que no estiguiprohibit per la Llei, i ningú no pot ser obligat a fer el que aquesta no ordena.

Article 6. La Llei és l’expressió de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen dret a participar personalment, o a travésdels seus representants, en la seva formació. Ha de ser la mateixa per a tothom, tant quan protegeix com quancastiga. Tots els ciutadans són iguals als seus ulls i són igualment admissibles a totes les dignitats, llocs i feinespúbliques, segons la seva capacitat, i sense cap altra distinció que les seves virtuts i talents.

Article 7. Cap home no pot ser acusat, empresonat ni detingut més que en els casos determinats per la Llei, i segons les for-mes que aquesta prescriu. Els qui ho sol·liciten, dicten, executen o fan executar ordres arbitràries han de ser cas-tigats; però tot ciutadà cridat o detingut en virtut de la Llei ha d’obeir a l’instant: es fa culpable per la resistència.

Article 8. La Llei no ha d’establir més que les penes estrictament i evidentment necessàries, i ningú pot ser castigat mésque en virtut d’una llei establerta i promulgada anteriorment al delicte, i legalment aplicada.

Article 9. Tot home és innocent mentre no sigui declarat culpable; és per això que, si es jutja indispensable detenir-lo, totrigor que no fos necessari per assegurar la seva persona ha de ser severament reprimit per la Llei.

Article 10. Ningú no ha de ser inquietat per les seves opinions, fins i tot les religioses, sempre que la seva manifestació noalteri l’ordre públic establert per la Llei.

Article 11. La lliure comunicació de pensaments i de les opinions és un dels drets més preciosos de l’home; tot ciutadà pot,doncs, parlar, escriure, imprimir lliurement, amb la reserva de respondre de l’abús d’aquesta llibertat en els casosdeterminats per la Llei.

Article 12. La garantia dels drets de l’home i del ciutadà fa necessària una força pública; aquesta força s’institueix, doncs, enbenefici de tothom, i no per a la utilitat particular d’aquells a qui és confiada.

Article 13. Per al manteniment de la força pública, i per a les despeses de l’Administració, és indispensable una contribuciócomuna; aquesta ha de ser repartida per igual entre tots els ciutadans, segons les seves possibilitats.

Article 14. Els ciutadans tenen dret a comprovar, per ells mateixos o a través dels seus representants, les necessitats de lacontribució pública, a consentir-hi lliurement, a vigilar la seva feina, i a determinar la seva quota, la seva base, laseva recaptació i la seva durada.

Article 15. La societat té el deure de demanar comptes de la seva administració a tot funcionari públic.

Article 16. Tota societat en què no està assegurada la garantia dels drets ni determina la separació dels poders no téConstitució.

Article 17. Sent la propietat un dret inviolable i sagrat, ningú no en pot ser privat, excepte quan ho exigeixi evidentment lanecessitat pública, legalment comprovada, i a condició d’una indemnització justa i prèvia.



ACTIVITAT 14

Assignatura: llengua/literatura/socials.Finalitat: reflexionar sobre els drets humans practicats a Europa.Material necessari: text a analitzar.Nivell: a partir de 3r d’ESO.Descripció: comentar el text «El diàleg universal».

Sostenir un diàleg permanent i fecund entre totes les nacions, entre tots els pobles del món, és una necessitatimperiosa i ineludible que tots tenim la responsabilitat de fomentar.

En els últims anys ha augmentat la polèmica al món, i aquesta escombra qualsevol possibilitat de diàleg entreels homes.

Per aquesta raó, la gran responsabilitat històrica del civisme mundial consisteix a substituir. El diàleg internacio-nal, com qualsevol diàleg, és una actitud exigent de l’esperit. Demana que tot interlocutor sigui acollit i acceptat,i alhora demana fidelitat als propis valors heretats. Exigeix pau d’acceptació, d’acollida, sense judici sobre l’altrei sense renegar de si mateix tot esperant una síntesi possible que superi i integri, en un nivell superior, els puntsde vista distints dels interlocutors.

Tothom ha d’afinar la seva sensibilitat per tal d’obrir-se a l’altre, a allò que s’escapa dels nostres esquemes pre-concebuts. Nosaltres som petits, contingents, simples, davant de la veritat immensa que ens envolta. Avui laveritat és un mirall trencat en mil trossos. Cada part de la humanitat té en el seu poder una part de la veritat.Mitjançant el diàleg podrem recompondre totes les parts i descobrir, de nou, davant nostre, l’enlluernadoraesplendor de la veritat.

En aquest sentit, avui resulta més actual que mai la doctrina satygana (sobre la veritat) de Gandhi. La seva con-cepció de la veritat oberta, és a dir, exempta de la pretensió d’aportar una resposta definitiva sobre totes lesqüestions, manté la possibilitat d’enriquir-se i evitar confrontacions i polèmiques estèrils. La seva teoria de laveritat implica, doncs, una actitud pacifista i d’amor, envers els altres, envers altres pobles, altres homes, altrescultures llunyanes o pròximes, ja que en tot moment hom ha de romandre disponible i obert a aquest aspecte dela veritat que se li escapa i el seu antagonisme pot aportar.

Aquesta trasmudança sublim dels sentiments es pot assolir mitjançant un procés d’aprofundiment en la naturahumana. Facem comprendre a l’educand que tots els homes formen –més enllà de l’aparent separació física–una unitat solidària. Facem-li entendre que totes les persones formen part de mi mateix.

Mitjançant aquests esforços podrà aconseguir-se l’estabilitat d’una veritable educació cívica capaç de derruir elsinnombrables obstacles que suposen per a la convivència pacífica dels homes: el racisme, els perjudicis ètnicso ideològics, el xovinisme o la xenofòbia, que enverinen les relacions entre els pobles i són font potencial deviolència i conflictes bèl·lics.

Hem de crear, en resum, per mitjà de l’educació cívica mundial, les condicions necessàries per desarrelar delcor de les noves generacions tot sentiment negatiu d’exclusivisme, intolerància o fanatisme. Escoltem sempreles paraules de Martin Luther King, infatigable defensor dels drets humans i del civisme mundial, quan ens deiaamb molta raó que:

«A través de l’educació cercàvem canviar mentalitats… a través de l’educació cercàvem canviar sentimentsinterns (prejudicis, odis, etc.)… a través de la integració cercàvem destruir les barreres espirituals per a la inte-gració.»

Activitats

HISTÒRIA DE LA UNIÓ EUROPEA

ACTIVITAT 1

Assignatura: economia/socials. Finalitat: reforçar els conceptes bàsics de la història de la UE.Material necessari: diverses fonts informatives de la història de la UE.Nivell: 4t d’ESO/ batxillerat.Descripció: realitza un petit esquema sobre la construcció europea on figurin:

antecedents (CECA,CEE, EURATOM)països membresfases de la unió econòmica i monetàriacriteris de convergència

ACTIVITAT 2

Assignatura: economia/socials.Finalitat: conscienciar de la ciutadania europea, integradora de la diversitat cultural de cada país. Desenvoluparestratègies de recerca d’informació.Material necessari: informació sobre la ciutadania europea.Nivell: 3r i 4t d’ESO/batxillerat.Descripció: proposar un debat sobre els avantatges i els inconvenients de la ciutadania a la UE respecte de ladiversitat cultural de cada país i també a nivell regional.

ACTIVITAT 3

Assignatura: economia/socials.Finalitat: aprendre les diferents polítiques comunitàries a partir de la recerca d’informació. Material necessari: informació sobre el tema.Nivell: 4t d’ESO/batxillerat.Descripció: coneixes alguna de les polítiques comunitàries que du a terme la UE? Amb ajuda d’informació ela-bora’n un esquema.

ACTIVITAT 4

Assignatura: economia/ socials.Finalitat: conèixer les institucions europees. Material necessari: fonts d’informació sobre el tema.Nivell: 2n cicle d’ESO/batxillerat.Descripció: realitza un esquema o quadre de les diferents institucions europees.


ACTIVITAT 5

Assignatura: economia/socials.Finalitat: conèixer l’evolució cap a la unitat d’Europa. Situar els països i saber les capitals.Material necessari: mapa mut, colors.Nivell: 2n cicle d’ESO/batxillerat.Descripció: la Segona Guerra Mundial va deixar els països europeus enfrontats. Era necessari establir uns vin-cles entre aquests països. Es va començar a parlar de construir una Europa amb un destí comú i s’iniciaren lessuccessives fases de formació de la UE.

Situa damunt el mapa polític del continent europeu el nom de cada uns dels estats (majúscules) i de les res-pectives capitals (minúscules).Indica damunt el mapa les successives fases de formació de la UE així com et proposam.Color groc 1957. Països fundadors de la Comunitat Econòmica Europea (CEE): Bèlgica, Holanda, Luxemburg,França, RFA i Itàlia.Color verd fluix 1973. Primera ampliació de la CEE: Regne Unit, Irlanda i Dinamarca.Color vermell 1981. Segona ampliació de la CEE: Grècia.Color taronja 1986. Tercera ampliació de la CEE: Espanya i Portugal.Color verd fort 1990. Incorporació de l’antiga RDA a la CEE.Color blau 1995. Quarta ampliació de la UE: Suècia, Finlàndia i Àustria.

ACTIVITAT 6

Assignatura: economia/ socials.Finalitat: conscienciar de la diversitat de polítiques de cohesió econòmiques i socials.Material necessari: llibre de text.Nivell: 2n cicle d’ESO/batxillerat.Descripció: aquesta cohesió econòmica i social té com a finalitat un desenvolupament harmònic de la vidaeconòmica, l’expansió permanent i equilibrada de l’economia i l’elevació accelerada del nivell de vida.Actualment té tres objectius:1. Fomentar el desenvolupament i l’adaptació estructural de les regions menys desenvolupades.2. Donar suport a la reconversió econòmica de les zones amb deficiències estructurals.3. Donar suport a l’adaptació i la modernització de les polítiques i sistemes d’educació, formació i ocupació.

Anota quins són els instruments bàsics d’aquesta política.Els instruments bàsics d’aquesta política són tres:FONS ESTRUCTURALS:a. FEDER: fons europeus de desenvolupament regional que es varen crear el 1975.b. FSE: fons social europeu, encarregat de millorar les possibilitats de feina i la mobilitat geogràfica i profes-sional.c. FEOGA: fons europeu d’orientació i garantia agrícola, per millorar les condicions de venda dels productes.FONS DE COHESIÓ: Creats el 1994, tenen com a objectiu finançar infraestructures de transport i medi ambientdels països menys pròspers de la Unió.IFOP: Instrument de Finançament d’Orientació a la Pesca.

ACTIVITAT 7

Assignatura: socials/economia.Finalitat: conèixer les principals polítiques comunitàries, entendre quins són els seus objectius i valorar si sónels adequats.Material necessari: fotocòpia de la taula adjunta.Nivell: batxillerat.Descripció: es tracta de determinar els objectius de les diferents polítiques comunitàries i de raonar-les.


POLÍTIQUESCOMUNITÀRIES OBJECTIUS SÍ NO 1/2 OBSERVACIONS

POLÍTICA • Preus raonables per alsAGRÍCOLA consumidors.COMUNA • Garantir uns ingressos

per als agricultors.

POLÍTICA INDUSTRIAL

ALTRESPOLÍTIQUES

ACTIVITAT 8

Assignatura: economia/socials.Finalitat: conèixer les principals polítiques comunitàries i els seusobjectius. Analitzar la importància de les ajudes europees per garantirla renda dels agricultors.Material necessari: fotografia d’una plantació d’ametlers joves.(Qualsevol element que es pugui relacionar amb les polítiques comu-nitàries: ampliació de l’aeroport...)Nivell: 1r i 2n cicle d’ESO.Descripció: analitzar les inversions realitzades a les Illes Balears ambl’ajuda de les polítiques comunitàries. Els alumnes hauran de contestar les preguntes següents: a través dequina política de la UE s’han pogut sembrar aquests ametlers?, quin ésel seu objectiu?

ACTIVITAT 9

Assignatura: geografia/socials.Finalitat: localitzar en el mapa d’Europa les principals activitats econòmiques, les ciutats industrials més impor-tants i les seus de les institucions europees.Material necessari: mapa mut d’Europa.Nivell: 2n cicle d’ESO.Descripció: utilitzant llegendes de diferents colors, els alumnes han de localitzar en un mapa mut d’Europa lesprincipals activitats econòmiques i les ciutats industrials més importants.

ACTIVITAT 10

Assignatura: socials/economia.Finalitat: conèixer quin ha estat el procés de construcció de la UE.Material necessari: una fotocòpia d’un eix cronològic incomplet del procés de construcció de la UE.Nivell: 2n cicle d’ESO.Descripció: completar l’eix cronològic amb les dates i els principals fets històrics que han succeït durant laconstrucció de la UE.


ACTIVITAT 11

Assignatura: història/literatura/socials.Finalitat: lectura comprensiva de la “Declaració de Robert Schuman”. Material necessari: text a analitzar. Nivell: a partir de 4t d’ESO.Descripció: comentar el text o debatre’l. Situar-lo dins el context històric i geogràfic. Posar èmfasi a les afir-macions europees.

La pau mundial no estarà ben protegida si no feim esforços creatius, a l’altura dels perills que l’ame-nacen. La contribució que una Europa organitzada i plena de vida pot aportar a la civilització és indis-pensable per a mantenir unes relacions pacífiques. En convertir-se França, després de més de vintanys, en la campiona d’una Europa unida, el nostre país ha tingut sempre com a finalitat essencialservir la pau. Europa no s’ha fet encara, hem estat en guerra.

Europa no es farà pas d’un cop, ni a partir d’una construcció de conjunt: es farà per mitjà d’unes rea-litzacions concretes que creïn una solidaritat de fet. L’agrupament de les nacions europees fa impres-cindible que s’elimini l’oposició secular entre França i Alemanya: l’acció empresa ha d’implicar enprimer lloc França i Alemanya.

Amb aquest objectiu, el govern francès proposa concentrar immediatament l’acció sobre un punt limi-tat però decisiu: «El govern francès proposa ubicar el conjunt de la producció francoalemanya decarbó i d’acer sota una Alta Autoritat comuna, en una organització oberta a la participació d’altres paï-sos d’Europa.»

La solidaritat de producció que es lligarà d’aquesta manera proclamarà que tota guerra entre Françai Alemanya esdevé no solament impensable, sinó materialment impossible. L’establiment d’aquestapoderosa unitat de producció oberta a tots els països que vulguin participar-hi, que els proveirà ambels elements fonamentals de la producció industrial sota les mateixes condicions, construirà els fona-ments reals de la seva unificació econòmica.

Aquesta producció s’oferirà a tot el món sense distincions ni exclusions, per participar en la milloradel nivell de vida i en el desenvolupament d’accions de pau. Així, la fusió d’interessos indispensableper a l’establiment d’una comunitat econòmica, es portarà a terme de manera simple i ràpida, i s’in-troduirà el ferment d’una comunitat més gran i més profunda entre països oposats durant molt detemps per divisions sagnants.

Amb la posada en comú de produccions de base i la institució d’una nova Alta Autoritat, les decisionsde la qual uniran França, Alemanya i els països que s’hi adhereixin, aquesta proposta posarà els pri-mers fonaments concrets d’una federació europea indispensable per a la preservació de la pau.

ACTIVITAT 12

Assignatura: socials/economia.Finalitat: adonar-se de l’existència d’un mercat europeu obert.Material necessari: anuaris estadístics, informació econòmica a Internet…Nivell: batxillerat.Descripció: realitzar un quadre estadístic i un gràfic on es mostrin les importacions i exportacions de merca-deries de la UE. Explicitar les observacions rellevants i treure’n conclusions.


ACTIVITAT 13

Assignatura: llengua/literatura/economia.Finalitat: familiarització amb el llenguatge utilitzat als tractats. Els tractats com a eines de consens. Material necessari: text a analitzar.Nivell: 2n d’ESO/batxillerat.Descripció: analitzar el text «L’exposició de motius del Tractat de la Unió Europea».

Decidits a entrar en una nova etapa en el procés d’integració europea iniciat amb la creació de lescomunitats europees;

Recordant la importància històrica de la fi de la divisió dels continent europeu i la necessitat d’esta-blir unes bases sòlides per a l’arquitectura de l’Europa del futur;

Confirmant la seva adhesió als principis de llibertat, democràcia i respecte als drets humans i les lli-bertats fonamentals i l’Estat de dret;

Desitjosos d’aprofundir en la solidaritat entre els seus pobles, tot respectant la seva història, culturai tradicions;

Desitjosos de refermar el caràcter democràtic i l’eficàcia del funcionament de les institucions, a fi quees puguin complir millor, dins d’un marc institucional únic, les missions que els han esta confiades;

Decidits a reforçar les seves economies i garantir-ne la convergència, així com a establir una UnióEconòmica i Monetària que suposi, d’acord amb les disposicions del present tractat, una monedaúnica i estable;

Decidits a promoure el progrés econòmic i social dels seus pobles, en el marc de la consecució delmercat intern i el reforç de la cohesió i la protecció del medi ambient, i a posar en pràctica unes polí-tiques que garanteixin uns progressos paral·lels a la integració econòmica en els altres camps;

Decidits a establir una ciutadania comuna per a les persones naturals dels seus països;

Decidits a posar en pràctica una política estrangera i de seguretat comuna, incloent-hi la definiciód’una política de defensa comuna que pugui conduir, arribat el cas, a una defensa comuna, reforçantd’aquesta manera la identitat d’Europa i la seva independència, a fi de promoure la pau, la seguretati el progrés a Europa i el món;

Refermant el seu objectiu de facilitar la lliure circulació de persones, garantint al mateix temps laseguretat dels seus pobles, introduint disposicions sobre la justícia i els afers interns en el presenttractat;

Decidits a continuar el procés creant incessantment una unió més estreta entre els pobles d’Europa,en què les decisions es prenen tan a prop com sigui possible dels ciutadans, d’acord amb el principide subsidiarietat;

Amb la perspectiva de les etapes posteriors que s’hauran de salvar per fer progressar la integra-ció europea;

Han decidit instituir una Unió Europea.


ACTIVITAT 14

Assignatura: geografia/socials.Finalitat: localitzar en el mapa d’Europa les seus de les institucions europees i les ciutats on s’han signat elsprincipals tractats europeus.Material necessari: mapa mut d’Europa.Nivell: 2n cicle d’ESO.Descripció: utilitzant llegendes de diferents colors, els alumnes han de localitzar en un mapa mut d’Europa lesseus de les institucions europees i les ciutats on s’han signat els tractats més importants sobre la UE.


Activitats

HISTÒRIA DE LA MONEDA

ACTIVITAT 1

Assignatura: economia/socials.Finalitat: conèixer les unitats monetàries que han servit com a mitjà de pagament al llarg de la història. Material necessari: fonts d’informació diverses sobre el tema.Nivell: 1r, 2n i 3r d’ESO.Descripció: investiga, observa i anomena els diferents tipus de monedes que han existit al llarg de la històriafins avui.

ACTIVITAT 2

Assignatura: socials.Finalitat: relacionar els aspectes socials i polítics amb les imatges que surten a diferents monedes. Material necessari: fonts d’informació diverses sobre el tema.Nivell: 1r, 2n i 3r d’ESO.Descripció: investigar el significat de les imatges que surten a monedes de diferents moments històrics i laseva relació amb la cultura i política vigent (símbol imperialista, símbol de consens…). Analitzar l’euro com amoneda de consens i de valoració de la diversitat cultural a partir del comentari de les imatges que inclourà.

ACTIVITAT 3

Assignatura: socials.Finalitat: consciència de l’ajust progressiu de les formes de vida de les comunitats a les circumstàncies que lesenvolten. Material necessari: fonts d’informació diverses sobre el tema.Nivell: 1r, 2n i 3r d’ESO.Descripció: fer hipòtesis sobre les possibles causes del canvi de sistema d’unitat monetària en funció de lesdiverses circumstàncies de l’època (avenços i descobriments, polítiques vigents, etc.). Valorar la necessitat d’a-justar-se a les diferents circumstàncies socials i culturals com a eina d’evolució d’una societat.


ACTIVITAT 4

Assignatura: diverses.Finalitat: conèixer la història de les monedes. Utilitzar la investigació com a mitjà per aprendre. Fer hipòtesis oanticipacions del futur a partir de la informació del passat i el present.Material necessari: vestits, decorats, escenari... i fonts diverses d’informació (enciclopèdies, llibresd’història, etc.).Nivell: 1r, 2n i 3r d’ESO.Descripció: a partir d’una lectura sobre la història de les monedes els alumnes poden preparar una represen-tació teatral i la poden escenificar davant un altre grup d’alumnes. Es poden tenir en compte les etapes més significatives de l’evolució de la moneda: intercanvi de productes oobjectes, valor real en metalls preciosos, valor simbòlic, diners de plàstic. Es pot fer una representació sobrecom pensen que serà en el futur.

ACTIVITAT 5

Assignatura: ciències socials.Finalitat: adonar-se que les monedes han anat canviant.Material necessari: col·leccions i reproduccions de monedes. Nivell: 1r cicle d’ESO.Descripció: podem dur diferents monedes a classe i observar-ne les característiques (dimensions, forma, ins-cripcions...).També podem visitar una botiga de numismàtica i demanar la col·laboració de l’encarregat perveure diferents tipus de monedes. Per grups preparam una entrevista basada en aspectes característics ianecdòtics de les monedes.

ACTIVITAT 6

Assignatura: ciències socialsFinalitat: adonar-se que les monedes han anat canviant. Valorar la comunicació amb els majors per conèixer lanostra història més recent.Material necessari: monedes i bitllets antics (o reproduccions), i un magnetòfon.Nivell: 1r cicle d’ESO.Descripció: per grups o individualment podem fer una entrevista a persones de la 3a edat per esbrinar quinesmonedes empraven; com varen viure el canvi de moneda; què cobraven cada mes quan començaren a fer feina;què valia el pa, una casa i anar al cinema; com comptaven, etc.Després podem comparar les seves respostes amb les monedes i els preus actuals.



Activitats

L’EURO, MONEDA ÚNICA

ACTIVITAT 1

Assignatura: economia/socials.Finalitat: conèixer els bitllets i les monedes euro.Material necessari: monedes i bitllets de diferents valor d’euro. Jocs informàtics en CD (comercials o creats al’escola). Jocs comercials.Nivell: 1r i 2n d’ESO.Descripció: hi ha diferents propostes:

Enumerar els diferents bitllets i monedes euro que existeixen i acompanyar-los d’un dibuix o retall.Observar monedes i bitllets reals i amb ordinador per reconèixer formes, valors...Identificar les imatges segons els països de procedència.Cercar informació sobre els personatges i els monuments que apareixen a l’euro d’Espanya: Miguel deCervantes, Joan Carles I...

ACTIVITAT 2

Assignatura: matemàtiques.Finalitat: adaptar-se a la nova escala de valors dels euros.Material necessari: calculadora.Nivell: a partir de 2n d’ESO i batxillerat.Descripció: suposa que ja no existeixen les pessetes: quants d’euros necessites per passar un dia d’oci?

El matí després de berenar vaig a comprar una revista: ..................... euros

A l’hora de dinar he comprat una hamburguesa: ..................... euros

El capvespre vaig al cinema: ..................... euros

Després de sopar decidesc anar amb als amics a un bar: ..................... euros

TOTAL d’euros necessaris: ..................... euros

ACTIVITAT 3

Assignatura: matemàtiques.Finalitat: adonar-se de la importància dels cèntims.Material necessari: calculadora.Nivell: 3r i 4t d’ESO/batxillerat.Descripció: calcula el valor dels cèntims en pessetes.

Sense arrodonir Arrodonit(amb 3 decimals)

50 cèntims .......................... ....................... PTA

20 cèntims .......................... ....................... PTA

10 cèntims .......................... ....................... PTA

5 cèntims .......................... ....................... PTA

2 cèntims .......................... ....................... PTA

1 cèntim .......................... ....................... PTA

ACTIVITAT 4

Assignatura: matemàtiques.Finalitat: passar d’euros a pessetes.Material necessari: calculadora.Nivell: 3r i 4t d’ESO/batxillerat.Descripció: passa d’euros a pessetes els següents productes:

Amb un decimal Arrodonit

automòbil=7.211 euros ........................ ............... PTA

ordinador=751,27 euros ........................ ............... PTA

CD=15 euros ........................ ............... PTA

ACTIVITAT 5

Assignatura: matemàtiques.Finalitat: passar de pessetes a euros.Material necessari: calculadoraNivell: 3r i 4t d’ESO/batxillerat.Descripció: passa de pessetes a euros els següents productes:

Amb 3 decimals Arrodonit

Bitllet PMI-BCN=12.000 PTA .................... ............... €

Entrada cinema=700 PTA .................... ............... €

Coca-cola=150 PTA .................... ............... €


Solució:Amb un decimal Arrodonit

automòbil 1.199809,4 1.199.809 PTAordinador 125.000,8 125.001 PTA

CD 2.495,7 2.496 PTA

Solució:Amb 3 decimals Arrodonit

Bitllet=12.000 PTA 72,121 72,12 €Entrada=700 PTA 4,207 4,21 €Coca-cola=150 PTA 0,901 0,90 €

Solució:Sense arrodonir Arrodonit(amb 3 decimals)

50 cèntims 83,193 83 PTA20 cèntims 33,277 33 PTA10 cèntims 16,638 17 PTA5 cèntims 8,319 8 PTA2 cèntims 3,327 3 PTA1 cèntim 1,663 2 PTA

ACTIVITAT 6

Assignatura: matemàtiques /economia.Finalitat: assumir la nova escala de valors.Material necessari: calculadora.Nivell: 2n, 3r i 4t d’ESO/batxillerat.Descripció: com es diria un «tot a 100» en euros? Pensa què passaria si es digués «tot a 1 euro».

Solució: 0,60 euros.

ACTIVITAT 7

Assignatura: economia/socials.Finalitat: conèixer el calendari d’implantació de l’euro.Material necessari: informació sobre el tema, llibre de text.Nivell: ESO/batxillerat.Descripció: fes un esquema del calendari d’implantació de l’euro.

ACTIVITAT 8

Assignatura: economia/socials.Finalitat: entendre per què s’ha decidit dur endavant aquest projecte a pesar dels petits desavantatges quepugui suposar.Material necessari: fonts d’informació diversa.Nivell: ESO/batxillerat.Descripció: enumera els avantatges que, segons tu, té la Unió Monetària.

Solució:

Els preus dels productes i serveis expressats en euros permeten una comparació directa del valor d’aquestsa tots els països de la Unió Monetària, cosa que pot afavorir la competència entre les empreses, les qualsen produir amb millors condicions poden oferir els seus productes a preus més avantatjosos.La transparència de salaris fa més senzill establir comparacions entre les nòmines dels treballadors de cadaun dels països de la UE.Uns tipus d’interessos més baixos i estables que els tradicionals a l’Estat espanyol afavoreixen el consum ila inversió.S’aconsegueix un control i estabilitat de preus.Permet viatjar al ciutadà de la UME per qualsevol país de la zona euro sense necessitat de canviar moneda,amb el consegüent estalvi de la comissió de canvi que es feia efectiva quan es realitzava aquesta operació.La creació d’un mercat únic de més de 300 milions de persones fa que l’euro tengui una gran fortalesa anivell internacional.

ACTIVITAT 9

Assignatura: economia.Finalitat: entendre la relació entre la política econòmica i la política monetària.Material necessari: llibre de text.Nivell: batxillerat.Descripció: els països que hem adoptat l’euro hem realitzat una important cessió de sobirania ja que davant elsproblemes particulars que poden plantejar-se (inflació, atur, etc.), hem perdut la capacitat de dur endavant unapolítica monetària pròpia.



Per altra banda, alguns economistes ens adverteixen del perill que suposa la existència d’una sola políticamonetària, duta a terme pel SEBC, mentre que els poders que decideixen la política econòmica estan descen-tralitzats en els governs de cada país. Una manera de resoldre aquest fet seria aconseguir també una única política econòmica per a tota la Unió, peròaixò suposaria la necessitat d’una única institució política que la dugués a terme i, avui per avui, som lluny d’a-conseguir-ho.Creus que una política monetària s’ha de complementar amb una única política econòmica? Qui l’ha de dur aterme, segons la teva opinió? Explica per què.

ACTIVITAT 10

Assignatura: economia.Finalitat: entendre què és el tipus de canvi d’una moneda respecte d’una altra.Material necessari: premsa del dia.Nivell: batxillerat.Descripció: el tipus de canvi és el preu d’una moneda expressada en una altra. El tipus de canvi s’expressacom el nombre d’unitats de la moneda nacional per unitat de moneda estrangera. Per exemple, si el tipus decanvi de la pesseta davant el dòlar és 120 vol dir que hem d’entregar 120 pessetes per obtenir un dòlar.

Cerca quin és avui el tipus de canvi de l’euro davant el dòlar. Llavors calcula’n l’equivalència en pessetes.

Solució: per exemple, dia 07/06/00 la cotització euro-dòlar és de 0,949 eur/dòlar

1 $ ÷ 0,949 = 1,054 eur; 1,054 eur x 166,386= 175 PTA

El que hem fet es convertir 1 dòlar a pessetes. Aquestes operacions es fan sempre a través de l’euro, aixíque: en primer lloc, convertim un dòlar a euros i arrodonim com a mínim al tercer decimal. L’import resultant,el multiplicam pel tipus de conversió fix entre la pesseta i l’euro. Ja tenim el valor del dòlar en pessetes.

ACTIVITAT 11

Assignatura: economia/matemàtiques.Finalitat: comprendre i aplicar les regles per a la conversió i l’arrodoniment de la moneda nacional en eurosamb l’ajut del càlcul aritmètic.Material necessari: calculadora.Nivell: batxillerat.Descripció: una entrada al cinema val 750 pessetes, quant em costarà en euros? Arrodoneix si cal.

Solució: Per passar de pessetes a euros hem de dividir pel tipus de conversió i arrodonir.

750 PTA ÷ 166,386 = 4,5075 euros. S’arrodoneix al cèntim més proper i ens dóna 4,51 euros.

Vull comprar un vaquers que valen 60,10 euros i en aquest moment només tenc pessetes, quina és l’equi-valència?

60,10 euros x 166,386 = 9.999,7 = 10.000 PTA. S’arrodoneix a la unitat de pesseta.

ACTIVITAT 12

Assignatura: ciències socials / economia.Finalitat: Analitzar els avantatges i els inconvenients de la moneda única per a l'economia de les Illes Balears.Material necessari: qüestionari per conèixer l'opinió dels empresaris sobre la moneda única.Nivell: ESO/batxillerat.Descripció: estudi dels efectes de la introducció de l'euro en l'economia de les Illes Balears. Els alumnes, pergrups, poden obtenir informació realitzant enquestes a empresaris de diveros sectors. Després es pot realitzarun debat sobre els avantatges i els inconvenients de la moneda única per a l'economia de les Illes Balears.

ACTIVITAT 13

Assignatura: matemàtiques, ciències socials.Finalitat: adonar-se de l’avantatge que suposarà l’euro, ja que eliminarà la incertesa dels moviments del tipusde canvi dins els països participants.Nivell: ESO.Descripció: dia 1 de gener de 1997 un empresari mallorquí fabricant de sabates va acordar amb un comerciant francès la venda de 10.000 parells de sabates a 40 francs/unitat. Una vegada entregades les mercaderies dia 1 de febrer de 1997, es varen pagar amb 400.000 francs.Si la cotització del franc dia 1/1/97 era de 25 pessetes/franc i el dia 1/2/97 de 24 pessetes/franc, calculaula pèrdua soferta per l’empresari mallorquí.Quin avantatge relacionat amb aquest aspecte aportarà l’euro?

ACTIVITAT 14

Assignatura: diverses.Finalitat: adonar-se que qualsevol aspecte té avantatges i inconvenients i de la necessitat de formar-nos unanova escala de valor. Nivell: ESO/batxillerat.Descripció: indica si els següents productes són cars o barats:

un cotxe (100.000 euros)una casa (1.000.000 d’euros) una goma d’esborrar (2 cèntims)una entrada al cinema (2 euros) un llibre de matemàtiques (150 euros)un caramel de maduixa (1 euro)

ACTIVITAT 15

Assignatura: economia/llengua.Finalitat: conèixer la realitat de l’euro dia a dia.Material necessari: notícies de premsa.Nivell: ESO/batxillerat.Descripció: comentar notícies de premsa recents sobre l’euro.


ACTIVITAT 16

Assignatura: economia.Finalitat: adonar-se que l’euro provocarà una major presència de la iniciativa privada ja que hi haurà una majornecessitat de control pressupostari i del dèficit públic.Nivell: batxillerat.Descripció: debat. Comenta la relació entre el liberalisme econòmic i l’entrada a la UME.

ACTIVITAT 17

Assignatura: diverses.Finalitat: adonar-se de l’avantatge que suposarà l’euro a l’hora de comparar preus i salaris, i de l’inconvenientper a les empreses i l’avantatge per al consumidor que suposarà la major competitivitat entre les empreses.Material necessari: mapa d’Europa.Nivell: ESO/batxillerat.Descripció: damunt un mapa d’Europa, assenyala a cada país de la UME el preu amb la moneda corresponentd’una estada a un hotel. Es tracta que els alumnes passin els preus a euros per així poder comparar el cost de l’estada a cada país.Respondre a preguntes com:

A quin país compraríeu el servei, sense tenir en compte els gusts?Què et pareix que passarà a la llarga amb els preus dels diferents països?

ACTIVITAT 18

Assignatura: diverses.Finalitat: conèixer els països i les monedes de la UME i de la UE.Material necessari:Nivell: ESO.Descripció: Quines de les monedes que us presentam a continuació seran records del passat a partir de l’1 demarç de 2002?

Pesseta LiraLliura irlandesa Marc alemanyDracma grega Florí holandès

ACTIVITAT 19

Assignatura: tecnologia/plàstica/matemàtiques.Finalitat: conèixer la nova moneda europea mitjançant una representació gràfica.Material necessari: indicacions per reproduir el logotip de l’euro.Nivell: ESO/batxillerat.Descripció: el signe de l’euro és una E amb dues línies paral·leles horitzontals que la travessen. La lletra és l’i-nicial del mot en l’alfabet llatí i l’èpsilon grega i les dues línies volen simbolitzar l’estabilitat que suposa la novamoneda. Reproduir l’iconotip de la UE i acolorir-lo.


Solució:

Totes les monedes enunciades

ACTIVITAT 20

Assignatura: història de l’art/tecnologia.Finalitat: establir lligams entre el camp de l’arquitectura i el disseny dels bitllets en euros.Material necessari: reproduccions de facsímils dels bitllets de l’euro.Nivell: ESO/batxillerat.Descripció: els dissenys dels bitllets en euros contenen elements arquitectònics europeus de diferents estils.Defineix-los. Què simbolitzen?

ACTIVITAT 21

Assignatura: llengua/literatura/socials. Finalitat: obtenir les diferents percepcions que tenen els alumnes respecte de la nova moneda.Material necessari: textos que elaboraran els alumnes amb els arguments a favor i en contra.Nivell: ESO/batxillerat.Descripció: debat «Què opines sobre la introducció de l’euro?».

ACTIVITAT 22

Assignatura: matemàtiques/socials. Finalitat: fer una simulació de compra i venda en euros per acostar els alumnes a les situacions reals que esproduiran quan l’euro entri en circulació.Material necessari: facsímils de bitllets i monedes en euro, llista de la compra. Nivell: ESO/batxillerat.Descripció: fer una simulació de compra i venda en euros. Es posaran preus en euros i en pessetes als articlesde la classe o bé a altres articles dibuixats en cartolina. Els preus en pessetes s’hauran de convertir en eurosper poder pagar els articles. El venedor haurà de tornar el canvi en euros.

ACTIVITAT 23

Assignatura: plàstica/llengua. Finalitat: capacitat de resumir el concepte que tenen els alumnes sobre la convivència a l’Europa de les Regions.Nivell: ESO/batxillerat.Descripció: fer un cartell publicitari gràfic amb un eslògan sobre la convivència a l’Europa de les Regions.

ACTIVITAT 24

Assignatura: matemàtiques. Finalitat: observació de la no-reversibilitat del canvi.Nivell: ESO/batxillerat.Descripció: una de les conseqüències de la conversió i l’arrodoniment és que si es converteix d’euros a pes-setes i després aquestes es tornen a convertir a euros s’obté exactament la mateixa quantitat d’euros. Però sies converteix de pessetes a euros i després aquests a pessetes, a més de la tercera part dels casos s’obté unaquantitat que difereix en una pesseta de l’import original. Efectuar una llista de preus en pessetes, convertir elsimports a euros i tornar-los convertir a pessetes.


ACTIVITAT 25

Assignatura: matemàtiques. Finalitat: familiaritzar-se amb les equivalències en pessetes dels valors dels bitllets i monedes en euros.Nivell: ESO.Descripció: fer una taula amb els valors dels bitllets i monedes en euros (des de 500 euros a 1 cèntim d’euro)i posar els imports equivalents en pessetes. Per exemple: 500 euros equivalen a 83.193 pessetes…).

ACTIVITAT 26

Assignatura: matemàtiques. Finalitat: fer conversions entre monedes de la UME.Material necessari: taula d’equivalències euro-monedes nacionals de la UME.Nivell: ESO.Descripció: des de dia 1 de gener de 1999 el pas d’una moneda nacional a una altra es fa a través de l’euro.Aquests tipus de conversions es realitzarà fins a la definitiva implantació de l’euro, l’any 2002, quan tots elsimports ja s’expressaran en la moneda única. Mentrestant, si volem saber, per exemple, quantes pessetes són452 francs, farem les conversions a través de l’euro. (Pensau que en aquestes operacions de conversió elsimports en euros s’arrodoneixen, com a mínim, al tercer decimal.)

Calcular les pessetes que equivalen als següents imports: Solució:

195,58 marcs alemanys 16.638 pessetes110,25 marcs finesos 3.085 pessetes12,72 xílings austríacs 154 pessetes20.150 francs belgues 83.111 pessetes38.850 lires italianes 3.338 pessetes5,82 lliures irlandeses 1.230 pessetes1.204,65 florins 90.954 pessetes452 francs francesos 11.465 pessetes24.748 escuts 20.539 pessetes124.560 francs luxemburguesos 513.760 pessetes

ACTIVITAT 27

Assignatura: ciències socials.Finalitat: descobrir els avantatges i els inconvenients de l’euro.Material necessari: magnetòfon.Nivell: 1r cicle d’ESO.Descripció: per grups o bé individualment els alumnes faran una entrevista a comerciants de diferents tipus decomerç: botigues petites, grans, de zones turístiques, de zones rurals... Després les escoltarem i en trauremconclusions.


ACTIVITAT 28

Assignatura: ciències socials.Finalitat: descobrir els avantatges i els inconvenients de tenir un moneda comuna entre diferents països.Material necessari: fitxes de colors.Nivell: 1r cicle d’ESO.Descripció: es fan grups de 4 o 5 nins/nines que representen diferents països europeus. Un representa el bancper canviar les monedes. Cada grup té un color de fitxa, que és la moneda d’un país de la UE. Es posen 6 o 7 productes en els païsosamb els preus expressats amb unitats de monedes de cada color. Cada grup viatja per tots els països comprantel que vulgui. A cada país ha d’anar al banc per canviar les seves fitxes per les del país.Es torna a fer el recorregut però tothom amb la mateixa fitxa (blava). Després s’estableix un col·loqui sobre com ha resultat més fàcil comprar i viatjar i per què i quins problemes hantengut per fer el canvi. A partir d’aquí s’organitza un debat i es fan dos grups: un escriu els avantatges d’una moneda única; l’altre, elsinconvenients. Cada grup té un portaveu que ha de defensar la seva postura utilitzant els arguments que han escrit.


Annex

LLISTA DE PREGUNTESPER A L'ELABORACIÓ DE JOCS

Aquesta llista vol facilitar la tasca d’elaboració i de tria de preguntes per participar en jocs col·lectius sobre l’eu-ro i la concepció de la Unió Europea des de la diversitat cultural que integra.

Hem de tenir present que és molt important la selecció de les preguntes que integraran el joc, d’acord amb lescaracterístiques dels i les joves que hi jugaran (l’edat, els coneixements previs… i fins i tot si és o no la primeravegada que hi juguen) per tal de mantenir l’equilibri entre la satisfacció i l’exigència que afavoreixi una dinàmicaalegre, participativa i estimulant.

Recomanam que la primera vegada es jugui amb poca quantitat de preguntes per facilitar la tasca de recordarles respostes i mantenir un clima estimulant. A més, cal tenir present que preguntes semblants, formulades desd’aspectes diferents poden ajudar a reforçar la informació inclosa.

Les preguntes poden ser creades per l’alumnat o elaborades pel professorat a partir dels suggeriments que usaportam aquí i, si voleu crear-ne de noves, trobareu la informació necessària a la guia per al professorat.

El jot poc organitzar-se de tal forma que treballi diferents habilitats de forma combinada, o bé triar les pregun-tes que desenvolupin una habilitat concreta (estratègies de recerca d’informació, memòria, càlcul mental, treballen equip, etc.). Per això hem de tenir present el tipus de pregunta que se seleccioni i la forma de cercar-ne laresposta.


1. L’euro, disposa d’un símbol propi? Com ésaquest símbol?Sí. S’assembla a la lletra grega èpsilon i està creuadaper dues línies paral·leles que representen l’estabilitatde l’euro.

2. Com és la bandera de la Unió Europea?Rectangular, fons blau amb 12 estrelles grogues.

3. El nombre d’estrelles que componen la ban-dera de la Unió Europea:a) És invariable.b) Es van afegint o llevant a mesura que s’incorporeno surten els països de la UE, respectivament.

4. Quin és el nom de l’himne europeu elegit pelConsell Europeu l’any 1972?Oda a l’alegria.

5. Quina era la moneda oficial d’Alemanya abansde l’euro?El marc alemany.

6. A quin estat membre de la UE va néixer la idea de la creació d’autopistes?A Alemanya.

7. Quin autor nascut a la ciutat alemanya deFrankfurt l’any 1749 va escriure l’obra Faust?Johann Wolfgang von Goethe.

8. Per als francesos la cuina és un art. Enspodries anomenar almenys 3 productes propisde la gastronomia de França?Ex: foie gras, crep, baguet, croissant, caragols, for-matge, etc.

9. Quin estat membre de la UE és el major productor de sabates d’Europa i el segon del món després de la Xina?a) Espanyab) Holandac) Itàlia

10. De quin artista són les pintures que ornen elsostre de la Capella Sixtina del Vaticà?De Miquel Àngel.

11. A quin conqueridor s’atribueix la introduccióde la xocolata a Europa?a) A Marco Polob) A Cristòfol Colomc) A Hernán Cortés

12. Què nom el personatge de còmic creat aBèlgica que fa de reporter i que viu les sevesaventures acompanyat sempre del seu ca?Tintin.

13. Quina és la flor més representativa d’Holanda?La tulipa.

14. Què nom el pintor de la Unió Europea que téentre les seves obres més famoses Els gira-solsi Autoretrat?Van Gogh.

15. Quin és el grup de rock irlandès més cone-gut a l’estranger?U2.

16. On es va inventar la nau anomenada cara-vel·la que es va fer servir per fer moltes de lesexploracions de l’oceà Índic i que fou capaç detravessar els grans mars?A Portugal.

17. Quin membre de l’Imperi austrohongarèsfou assassinat el 1898 per un anarquista italià aGinebra? L’emperadriu Isabel de Baviera, Sissí.

18. Qui és el geni musical nascut a Salzburgque va escriure, entre d’altres, les famoses òpe-res Les noces de Fígaro i Don Giovanni.Mozart.

19. Què nom un vellet llegendari que duu pre-sents als nins i a les nines per Nadal i que viu aLapònia?Santa Claus.

20. Com s’anomena el bany de vapor amb efec-tes terapèutics que Finlàndia ha exportat a laresta de països del món?Sauna.

21. Què nom el dramaturg anglès que va escriu-re obres tan importants com Romeu i Julieta,Enric IV, Ricard III, etc.? Shakespeare.

22. De quin estat membre de la UE és originariel joc de muntatge anomenat Lego?a) De Dinamarcab) De Gran Bretanyac) D’Itàlia


PREGUNTES DE CULTURA I CIUTADANIA EUROPEA

23. A quin filòsof de l’antiga Grècia s’atribueixla màxima "Coneix-te a tu mateix"?A Sòcrates.

24. Quin dels següents estats de la Unió Euro-pea té la flota mercant més gran del món?a) Itàliab) Grèciac) Portugal

25. Quins són els estats de la Unió Europea ondurant un temps de l’hivern no es veu la llum deldia i en alguns mesos de l’estiu la llum no desa-pareix mai?Suècia i Finlàndia.

26. Què nom el personatge de ficció creat perl’escriptora sueca Astrid Lindgren, que es reco-neix com "l’al·lota més forta de la Terra"?Pippi Langstrump (o Pippi Mitgesllargues).

27. A quin estat de la UE pertany el castell deBlarney?a) A Regne Unitb) A Alemanyac) A Irlanda

28. On és la plaça dels Artesans? a) A la ciutat de Brussel·les, Bèlgicab) A la ciutat de Roma, Itàliac) A la ciutat de París, França

29. A quin estat de la Unió Monetària es troba elpalau Belvedere?a) A Luxemburgb) A Françac) A Àustria

30. Quin pintor espanyol va crear l’obra pictòricaanomenada Guernica, que tracta la problemàticade la Guerra Civil espanyola?a) Dalíb) Miquel Barcelóc) Picasso

31. Quin poeta grec va escriure l’obra L’Odissea?Homer.

32. A quina ciutat italiana va néixer l’artistaLeornardo da Vinci?a) A Romab) A Venèciac) A Florència

33. De quina ciutat és originària la poetessaRosalía de Castro, nascuda el 1837?a) De Coimbrab) De A Corunyac) De Santiago de Compostel·la

34. Qui va ser la primera dona que va obtenirun premi Nobel?Madame Curie.

35. Quina cantant d’òpera catalana és conside-rada una de les sopranos més importants delsegle XX?Montserrat Caballé.

36. Quina festa se celebra cada any a Munic, afinal de setembre i principi d’octubre, que repuna gran afluència de persones?El festival de la cervesa (Oktoberfest).

37. Quin nom rep la font situada a la ciutat deRoma, molt coneguda pels turistes, perquè esdiu que el qui hi llanci una moneda torna algu-na vegada a la ciutat?La Fontana di Trevi.

38. D’on es diu que procedeix la pasta italiana?a) Dels fenicisb) Dels bàrbarsc) Dels antics grecs

39. Quins són els ciutadans de la UE que tenenla reputació de ser elegants i d’anar sempreben vestits?a) Els anglesosb) Els alemanysc) Els italians

40. Quins són els tres tenors, nascuts a la UnióEuropea, que es consideren les més famosesestrelles internacionals d’òpera de finals delsegle XX?Luciano Pavarotti, Josep Carreres i Plácido Domingo.

41. Quin és l’estat de la Unió Europea on a prin-cipis del segle XX hi havia més cerveseries quepobles?a) Luxemburgb) Alemanyac) Bèlgica

42. A quina ciutat es troben el palau de Bucking-ham, el Big Ben, l’abadia de Westminster…?A Londres.


43. Quin és l’esport més popular a Àustria?a) L’esquíb) El rugbic) El futbol

44. Qui va escriure els coneguts contes L’aneguetlleig, La princesa i el pèsol i La sireneta?Hans Christian Andersen.

45. A quin estat es troba la porta de Brandemburg?A Alemanya.

46. On es troba el parc d’atraccions Tívoli?A Dinamarca.

47. On va néixer el compositor Mozart?A Àustria.

48. On es troba el palau de Versalles?A França.

49. A quina ciutat trobam el pòrtic de les Carià-tides?A Atenes.

50. A quin estat pertany la famosa escultura deLa sireneta?A Dinamarca.

51. On es donen els premis Nobel?A Suècia.

52. Quina és la ciutat europea que té els auto-busos i els taxis més típics? Londres.

53. On va néixer el famós compositor Beethoven?A Alemanya.

54. Qui va escriure El Quijote?Miguel de Cervantes.

55. Quina és la universitat més famosa i històri-ca de Portugal?Coimbra.

56. Quin nom rep el príncep hereu al trond’Espanya?Príncep d’Astúries.

57. Com a ciutadans d’un estat membre, tenimdret a circular i residir lliurement en el territoride la Unió Europea?a) Nob) Síc) Només durant el període d’un mes

58. La Unió Europea protegeix la no-discrimina-ció per raons de:a) Sexe, raça i origen ètnicb) Religió, edat i orientació sexualc) Ambdues respostes són correctes

59. Quin és el propòsit del Comitè de les Regions?a) Ordenar la documentació del Parlament Europeu ila Comissiób) Fer respectar les identitats regionals i locals c) Coordinar la política agrícola comuna

60. Famosa festa sueca:Santa Llúcia.

61. Festa nacional de França:14 de juliol. La presa de la Bastilla.

62. Qui va pintar Las meninas?Velázquez.

63. Anomena dos famosos pintors francesosimpressionistes, els noms dels quals només esdiferencien en una vocal.Monet i Manet.

64. Quin futbolista va permetre que als clubs defutbol europeus puguin jugar-hi tots els comuni-taris que vulguin?Bosman.

65. On es disputen els dos torneigs de tennismés importants d’Europa?Wimbledon (Regne Unit) i Roland Garros (França).

66. De quina nacionalitat són les cols més famo-ses d’Europa?Belgues (cols de Brussel·les).

67. Quin és el vi més conegut de Portugal?Porto.

68. On es disputa el ral·li dels Mil Llacs?A Finlàndia.

69. Qui va dissenyar la torre més famosa deFrança?Eiffel.

70. Quin estat europeu té el nom que començacom acaben les pel·lícules?Finlàndia.

71. A quin estat membre de la UE jugariesal calcio?A Itàlia.


72. Què va inventar el suec Alfred Nobel?La dinamita.

73. Quin és el símbol nacional d’Irlanda?L’arpa.

74. Com es diu Irlanda en gaèlic?Eire.

75. On se celebra el carnaval més famós d’Europa?A Venècia.

76. D’on és el famós grup de pop ABBA?De Suècia.

77. Quina és la torre inclinada més famosad’Europa?La torre de Pisa.

78. A quin estat europeu prendries el te a les 5de l’horabaixa?Al Regne Unit.

79. A quin estat europeu situaries la bombetaelèctrica?A Holanda (Phillips).

80. Si et sortia el monstre del llac Ness, a quinpaís europeu et trobaries?Al Regne Unit (Escòcia).

81. A quin estat europeu se celebra el famósfestival de cinema de Cannes?A França.

82. Quin és l’estat europeu fabricant de lafamosa aspirina?Alemanya (Bayer).

83. Quina és la marca de cotxes d’Itàlia?Fiat.

84. Quines són les dues universitats més impor-tants del Regne Unit?Oxford i Cambridge.

85. Què guanya el campió de la lliga italiana defutbol?Scudetto.

86. D’on és típica la cervesa negra?D’Irlanda.

87. Com s’anomena la Revolució del 25 d’abrilde 1974 a Portugal?La Revolució dels Clavells.

88. A quin estat es refereix aquesta citació:"…és el país més fabulós del món on no et sentsculpable un matí de ressaca"?A Irlanda.

89. Quin estat europeu té més dibuixants decòmic per km2 del món?Bèlgica.

90. On va néixer el famós personatge de còmicTintin?A Bèlgica.

91. Quants de tipus de cervesa hi ha a Bèlgica?a) 54b) 82c) 450

92. A quina ciutat alemanya se celebra l’OktoberFest o gran festa de la cervesa, durant la prime-ra setmana d’octubre?A Munic.

93. Els filòsofs grecs (Aristòtil, Plató, Sòcrates)creien que el… era incompatible amb el pensa-ment. Treball.

94. Quin tant per cent de grecs no viuen al seupaís?a) 40%b) 20%c) 10%

95. De què parlam quan deim mussaca? D’un plat típic grec.

96. L’arquitecte català Antoni Gaudí va morir:a) D’una malaltia greub) Atropellat per un tramviac) Es va suïcidar

97. Quin fou el primer establiment comercialque es va anunciar a la Tour Eiffel? L’Hotel Formentor.

98. Quina ha estat la modista més important detota la història i introductora de la moda moder-na a França? Coco Chanel.

99. Quin és el color més conegut d’Irlanda? El verd.

100. Quin és l’estat europeu on més diners esgasten en roba? Itàlia.


101. Quin fou el primer tipus de pasta italiana? "Makaria" o macarrons.

102. Quin nombre aproximat de soldats, bandainclosa, formen l’exèrcit de Luxemburg? a) 3.500b) 20.000c) 700

103. Qui fou el primer monarca del món que vavisitar la Xina? Joan Carles I.

104. Quina és la ciutat més visitada del món?París.

105. Quin és el nombre aproximat de varietatsde raïm que produeixen vi francès? a) 35b) 300c) 520

106. A quin museu de quina ciutat es troba laMona Lisa de Leonardo da Vinci? Al Museu del Louvre de París.

107. Al llarg de la seva vida, el pintor holandèsVincent van Gogh va pintar més de 800 obres.Quantes en va vendre?Una.

108. El músic austríac Amadeus Mozart començàa compondre a l’edat de: a) 5 anysb) 3 anysc) 12 anys

109. De quin país era Sissí? D’Àustria.

110. D’on eren els navegants i descobridorsMagallanes i Vasco de Gama? De Portugal.

111. Qui va ser l’europeu que va fer la primeravolta al món?El portuguès Magallanes.

112. Pel malson d’haver inventat la dinamita,Alfred Nobel va decidir premiar el progrés de lahumanitat amb uns premis. Vertader o fals? Vertader.

113. D’on era Pippi Langstrump? a) De Suèciab) D’Itàliac) D’Àustria

114. Nom d’un pintor, escultor, enginyer i saviitalià del segle XV, nascut a Florència.Leonardo da Vinci.

115. Qui va escriure l’obra Ulisses?a) James Joyceb) James Bondc) Sòcrates

116. Quin és l’idioma oficial d’Àustria?L’alemany.

117. Quin grup musical formaven cinc joves deLiverpool?Els Beatles.

118. A quin estat europeu està situat el templedel Partenó?A Grècia.

119. Quin estat de la Unió Europea ha estatbatejat pels poetes amb el nom d’Illa maragda?Irlanda.

120. Quin mariner portuguès va fer la primeravolta al món al servei del rei d’Espanya?Magallanes.

121. Quina ciutat europea va ser la capital plu-rinacional de l’Imperi dels Habsburg?Viena.

122. Quina ciutat europea és coneguda com laCiutat dels quatre canals?Amsterdam.

123. Quin rei va constituir l’església anglicana?Enric VIII.

124. L’estat amb més donacions d’òrgans és:a) Espanya b) Gran Bretanyac) França

125. D’on prové el dret europeu?a) Del dret romà b) Del dret jueuc) Del dret americà

126. La democràcia europea té l’origen a:a) Grècia b) USAc) Gran Bretanya


127. Robin Hood lluitava a favor dels pobres a:a) Bosc de Sherwood, Anglaterra b) Castella-Lleóc) Versalles, França

128. Quins són els dos grups britànics hereusdels Beatles?a) Oasis i Blur b) Los Panchos i Californiac) Beach Boys i Spandau Ballet

129. Quin tren europeu travessa el Canal de laManxa per davall terra?a) Eurostar b) Talgoc) AVE

130. Quin fou el primer trajecte de tren d’Espanya?a) Barcelona - Mataró b) Madrid - Segòviac) Madrid - Barcelona

131. Quin estat europeu obté més ingressos pervendes de música?a) Gran Bretanya b) Espanyac) Itàlia

132. On trobam els famosos fiords?a) A Noruega b) A Rússiac) A Finlàndia

133. Quins dos grans imperis europeus es repar-tiren gran part del món als segles XV, XVI i XVII?a) Portugal i Gran Bretanyab) Espanya i Françac) Espanya i Portugal

134. A quin estat europeu s’utilitza més la bicicleta?a) A Holanda b) A Portugalc) A França

135. Quin estat europeu té la fama de ser elmés seriós?a) Espanyab) Françac) Alemanya

136. Quin és el servei d’espionatge més famósd’Europa que donà lloc a un conegudíssim espiade ficció?a) El servei d’espionatge britànic (James Bond) b) El servei d’espionatge irlandèsc) La FBI

137. Quin dels quatre components fou l’ideòlegdels Beatles?a) John Lennon b) George Harrisonc) Sting

138. Abans de l’AVE, quin tren molt ràpid hihavia i hi ha a Espanya inventat per espanyols?a) Talgo b) Renfec) Cap tren ràpid

139. Qui va ser el primer espanyol que va obte-nir el premi Nobel de medicina?a) Juan de la Ciervab) Santiago Ramón y Cajal c) No tenim cap premi Nobel de medicina

140. A través de quina porta es passava d’Europaoriental a l’occidental en l’època del mur deBerlín?a) Porta d’Alcalàb) Porta de Brandenburg c) Arc del Triomf

141. Com es diu la catedral de París?a) Tour Eiffelb) Versallesc) Notre-Dame

142. A quina illa del Mediterrani nasqué Napoleó?a) A Mallorcab) A Cretac) A Còrsega

143. Amb quin motiu es va construir la TourEiffel de París?a) Una Exposició Universal b) Unes Olimpíadesc) Un regal dels americans

144. Els vins més famosos són a França i aEspanya respectivament:a) Burdeus i Rioja b) Porto i Binissalemc) Lió i Ribera

145. Quina dieta, en part europea, és conside-rada com la més sana del món?a) La francesab) La britànicac) La mediterrània

146. Qui és el patró d’Espanya?a) Santiago o Sant Jaume b) Sant Perec) Sant Joan


1. Quina és la capital de la República Federald’Alemanya?Berlín.

2. Quants d’habitants té, aproximadament, Itàlia?(Es permet un error de 3M per amunt o per avall) 57.560.274.

3. Quin és l’estat de la Unió Europea on el 40% delterritori ha estat conquerit a la mar, als llacs i pan-tans, i on, per tant, molta part de la seva superfíciees troba per davall del nivell de la mar?Holanda.

4. Quin estat de la Unió Europea té menys extensió?a) Portugalb) Luxemburgc) Holanda

5. Quina és la capital d’Irlanda?Dublín.

6. Quina és la capital de Finlàndia?Hèlsinki.

7. Quantes illes formen el territori de Grècia?a) 4 illesb) 200 illes c) Més de 2.000 illes

8. Com es diuen els habitants originals de Lapònia?Sami.

9. Quin nom rep el canal que separa el Regne Unitde França?Canal de la Manxa.

10. Quins colors té la bandera d’Alemanya?Negre, vermell i groc.

11. Quins colors té la bandera d’Àustria?Vermell i blanc.

12. Quins colors té la bandera d’Itàlia?Verd, blanc i vermell.

13. On desemboca el riu Rin?A Holanda.

14. A quin estat desemboca el riu Po?A Itàlia.

15. On desemboca l’Elba?A Alemanya.

16. Quin riu passa per Londres?El Tàmesi.

17. Quin riu passa per Lisboa?El Tajo.

18. Quin riu passa per París?El Sena.

19. Quin és el llac més gran de Suècia?El llac Vänern.

20. A quin estat europeu desemboca el Duero?A Portugal.

21. Quin és el riu més important que passa perÀustria?El Danubi.

22. Quin riu desemboca a Catalunya?L’Ebre.

23. On es troba el famós volcà Etna?A Sicília.

24. On situaries la famosa ciutat de Maastrich?A Holanda.

25. Quin estat de la península Ibèrica no pertany ala Unió Europea?Andorra.

26. Quin és l’estat europeu amb més llacs?Finlàndia.


147. El Camí de Santiago era una ruta de pere-grinació d’Europa que començava i acabavarespectivament a:a) París i Santiagob) Roncesvalles i Santiago c) Roncesvalles i A Corunya

148. Quina festa comuna tenen Sineu i Venècia?a) Cap festa comunab) El seu patró: Sant Marc c) El carnaval

PREGUNTES DE GEOGRAFIA I SOCIALS

27. Per què Holanda és coneguda també amb elnom de Països Baixos?Perquè està per davall del nivell de la mar.

28. A quin país et trobaries si passassis per la regiódel Tirol?A Àustria.

29. On està situat el famós port del Pireu?A Atenes, Grècia.

30. Quins són els països que integren el Regne Unit?País de Gal·les, Escòcia, Irlanda i Anglaterra.

31. A quin estat es troba la Ciutat del Vaticà?A Itàlia.

32. Quines són les illes de Portugal?Madeira i les Açores.

33. A quina ciutat desemboca el Duero?A Porto.

34. Per quins estats de la UE passa el riu Rin?Per Suïssa, Àustria, Alemanya i Holanda.

35. Dins quin estat de la UE es troba situat San Marino?Dins Itàlia.

36. A quin estat de la UE pertany l’illa de Còrsega?A França.

37. A quin país de la Unió Europea pertany l’illa deSardenya?A Itàlia.

38. Quines mars envolten la península Itàlica?Adriàtica, Tirrena, Jònica, Mediterrània.

39. Com es diu la mar situada entre el Regne Unit iDinamarca? Mar del Nord.

40. On situaries la mar Cèltica?Al sud d’Irlanda.

41. A quina illa italiana situaries Palerm?A Sicília.

42. Quina és la capital de Luxemburg?Luxemburg.

43. Gran part del territori d’Holanda és terrenyguanyat a la mar. En quin tant per cent? a) 40%b) 70%c) 55%

44. Quin any es va eliminar el mur de Berlín, quedividia l’actual Alemanya en la República Federal ila República Democràtica Alemanya?L’any 1989.

45. De quin sistema polític disposa França?a) Monarquia parlamentàriab) Dictadurac) República

46. Quines són les tres llengües oficials de Bèlgica?a) Francès, alemany i neerlandès (holandès o flamenc)b) Francès, italià, neerlandèsc) Francès, alemany i luxemburguès

47. Quines són les llengües oficials d’Irlanda?a) Anglès i irlandès o gaèlicb) Anglès, irlandès o gaèlic i celtac) Només l’anglès

48. A l’Estat espanyol, quines són les llengües que,a part del castellà, són reconegudes com a oficialsa les comunitats autonòmiques on es parlen?Basc, gallec i català.

49. Quina és la llengua oficial de Finlàndia?a) El finès i el suecb) Només el finèsc) El finès i el noruec

50. A quins altres dos estats de la Unió Europea, amés d’Espanya, es parla català?A França i Itàlia (l’Alguer).

51. Quins són els estats de la UE fronterers ambAlemanya?Dinamarca, Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, Àus-tria i França.

52. Quins són els estats de la UE fronterers ambBèlgica?Països Baixos, Alemanya, Luxemburg i França.

53. Quins són els estats de la UE fronterers ambItàlia?França i Àustria.

54. Anomena els estats de la UE que fan fronteraamb França.Espanya, Bèlgica, Luxemburg, Alemanya i Itàlia.

55. Quin sistema polític té Alemanya?a) República federalb) República parlamentàriac) Monarquia constitucional


56. Quin sistema polític té Espanya?a) Monarquia parlamentàriab) Monarquia constitucionalc) República

57. Quina és la població total aproximada de laUnió Europea?a) 750 milions d’habitantsb) 375 milions d’habitantsc) 220 milions d’habitants

58. Quin és l’estat de la UE que té més habitants?Alemanya.

59. Quin és l’estat de la UE amb menys habitants?Luxemburg.

60. Quin altre nom rep la llengua asturiana?Bable.

61. De quina llengua és dialecte l’aranès, que esparla a la Vall d’Aran? De l’occità.

62. Amb quin altre nom s’anomena la llengua gitana?Caló.

63. On es parlava la llengua ja extingida anomena-da guanche?A les illes Canàries.

64. A quin estat es parla el mirandès?A Portugal.

65. Anomena almenys 3 llengües que es parlen aAlemanya a més de la seva llengua oficial, l’alemany.Bavarès, danès, frisó, polonès, saxó, sòrab, suàbia,jueu alemany, luxemburguès, baix alemany…

66. Amb quin estat limita al sud Dinamarca?Amb Alemanya.

67. Quines dues mars envolten Dinamarca?a) Mar Mediterrània i oceà Atlànticb) Mar Negra i mar Bàlticac) Mar del Nord i mar Bàltica

68. Anomena tres dels principals recursos naturalsde Dinamarca.Petroli, gas natural, peix, sal, pedra calcària, grava,arena, pedra.

69. A quina ciutat de Dinamarca es concentra un25% de la població danesa?a) A Sonderborgb) A Fiensburgc) A Copenhaguen

70. Quina és la població aproximada de Dinamarca?a) 21 milions d’habitantsb) 40 milions d’habitantsc) 5 milions d’habitants

71. Quina és la religió majoritària a Dinamarca?a) Protestantb) Evangèlica luteranac) Ortodoxa

72. Quines llengües es parlen a Dinamarca?a) Danès, feroès, sami i alemanyb) Danès i feroèsc) Danès, alemany i suec

73. Quina és la capital de Dinamarca?Copenhaguen.

74. Quin és el sistema polític de Dinamarca?a) Monarquia absolutab) Monarquia parlamentàriac) Monarquia constitucional

75. Amb quina data coincideix la festa nacionaldanesa que se celebra el 16 d’abril?Amb l’aniversari de la reina de Dinamarca, Margarida II.

76. Quines són les limitacions frontereres dePortugal?Espanya i l’oceà Atlàntic.

77. Quina és la part del territori portuguès que té elrisc d’estar subjecta a severs terratrèmols?Les illes Açores.

78. Anomena 4 rius que recorren territori portu-guès i que a la vegada recorren Espanya.Miño, Duero, Tajo i Guadiana.

79. Quin percentatge aproximat de la poblacióactiva s’ocupa de l’agricultura a Portugal?a) 5%b) 35%c) 20%

80. Cada quants anys se celebren eleccions a laRepública Portuguesa?a) Cada 4 anysb) Cada 6 anysc) Cada 5 anys

81. Anomena els dos estats que pertanyen a laUnió Europea que fan frontera amb Àustria.Alemanya i Itàlia.


82. De qui va aconseguir la independència Àustrial’any 1156?De Baviera.

83. Quin és el principal soci d’Àustria en les sevesimportacions i exportacions?a) Itàliab) Alemanyac) Hongria

84. En quantes zones d’ocupació es va dividir Alema-nya l’any 1945, després de la II Guerra Mundial?a) 2 (EUA i URSS)b) 3 (RU, EUA i URSS)c) 4 (RU, EUA,URSS i França)

85. En quina data es va produir la reunificaciód’Alemanya?a) El 3 d’octubre de 1990b) El 3 d’octubre de 1980c) El 3 d’octubre de 1945

86. En quantes comunitats o Bundesländer estàdividida administrativament Alemanya?a) 20 Bundesländerb) 10 Bundesländerc) 16 Bundesländer

87. Quina és la capital de la regió alemanya deBaden-Württemberg?a) Sttugartb) Berlínc) Bonn

88. Quants de llacs es poden comptabilitzar aFinlàndia?a) 2.536b) 10.000c) Més de 190.000

89. Quina és la capital d’un dels estats membresde la UE que està situada més al nord del conti-nent europeu?Hèlsinki.

90. De quin país va aconseguir la independènciaFinlàndia el 6 de desembre de 1917?a) De Dinamarcab) De Suèciac) De Rússia

91. Quins dos golfs es poden trobar a les costesfineses?a) Golf de Riga i golf de Salònicab) Golf de Tàrent i golf de Salònicac) Golf de Finlàndia i golf de Bòtnia

92. Quina mar es troba a la costa nord-oest deBèlgica?a) Mar de Ligúriab) Mar Cèlticac) Mar del Nord

93. De quin país es va independitzar Bèlgica el 4d’octubre de 1830?Dels Països Baixos.

94. Quin és el nom de l’illa situada entre Irlanda i elRegne Unit?a) L’illa de Manb) L’illa de Lewisc) L’illa de Shetland

95. Quin és l’estat de la UE que està envoltat demés canals geogràfics?a) Gran Bretanyab) Françac) Països Baixos

96. A quin país està situada la ciutat de Wirral?a) A Irlandab) A Alemanyac) Al Regne Unit

97. Dins quina regió francesa està emmarcada laciutat de París?a) Bretanyab) Lorrainec) L’îÎle-de-France

98. A quin estat està situada la regió del Piemont?A Itàlia.

99. Quina mar separa Itàlia dels països de l’Europade l’Est?a) Mar Tirrenab) Mar Jònicac) Mar Adriàtica

100. A quin país nòrdic de la UE es troba la ciutatde Malmö?a) A Finlàndiab) A Suèciac) A Dinamarca

101. Quina mar separa Suècia dels països de l’Euro-pa de l’Est?a) Mar Bàlticab) Mar del Nordc) Mar Mediterrània


102. Quina mar rega les costes de Dublín?a) Mar Cèlticab) Mar d’Irlandac) Mar del Nord

103. Quina és la muntanya més alta d’Europa quecomparteix "nacionalitat" amb França i Itàlia?a) Picos de Europab) Mont Rosac) Mont Blanc

104. Quines són les dues illes més extenses de laUnió Europea?La Gran Bretanya i Irlanda.

105. Quina és la ciutat de la Unió Europea que és lamés poblada d’Europa amb 9.525.000 habitants?a) Londresb) Milàc) París

106. Quin és el riu amb més extensió d’Europa quepassa per Àustria i Alemanya?a) Volgab) Danubic) Elba

107. Quin és l’estat més gran de la UE?a) Françab) Espanyac) Suècia

108. Quin tipus de clima caracteritza Irlanda?a) Mediterranib) Tropicalc) Oceànic

109. Quines proporcions ocupen les religions catò-lica i anglicana a Irlanda? a) Catòlica 95%, anglicana 3%b) Catòlica 45%, anglicana 55%c) Catòlica 3%, anglicana 95%

110. Amb quins estats fa frontera Grècia?a) Itàlia, Albània i Macedòniab) Albània, Macedònia, Bulgària i Turquiac) Macedònia, Bulgària i Turquia

111. Quina és la religió majoritària a Grècia?a) Catòlicab) Protestantc) Ortodoxa

112. Quins són les mars o/i els oceans que banyenles costes franceses?a) Oceà Atlàntic i mar Mediterràniab) Oceà Atlàntic i mar Adriàticac) Mar Mediterrània i oceà Pacífic

113. Quins són els 2 principals rius de França?El Loira i el Sena.

114. Quin riu podem contemplar a la ciutat deRoma?El Tíber.

115. On està situada la ciutat de Milà?a) Al sud d’Itàliab) A l’est d’Itàliac) Al nord d’Itàlia

116. Quin nombre aproximat d’habitants té la ciutatde Luxemburg?a) 76.400 habitantsb) 422.474 habitantsc) 123.550 habitants

117. Quina mar banya la costa nord i oest holandesa?a) Oceà Atlànticb) Mar del Nordc) Mar Adriàtica

118. Quina és la muntanya més elevada de l’Estatespanyol?a) Picos de Europab) Mulhacénc) Teide

119. Quina és l’illa de més extensió a l’Estat espanyol?a) Tenerifeb) Gran Bretanyac) Mallorca

120. Quina és la ciutat espanyola amb més habi-tants de l’Estat?a) Barcelonab) Madridc) València

121. Amb quins estats de la UE fa frontera Suècia?Amb Finlàndia i Dinamarca.

122. De quina forma de govern disposa Suècia?a) Monarquia constitucionalb) República federalc) Monarquia parlamentària


123. Amb quins dos estats limita Àustria al sud?a) Hongria i Eslovàquiab) Alemanya i Suïssac) Itàlia i Eslovènia

124. On situaries l’illa d’Elba?A la mar Tirrena, Itàlia.

125. A quin estat de la UE situaries l’illa de Creta?A Grècia.

126. Quina és la característica comuna de les ban-deres de Finlàndia, Suècia i Dinamarca?Les barres horitzontal i vertical que les creuen.

127. Quantes illes formen part del territori deDinamarca?a) Més de 400 illesb) 2 illesc) 50 illes

128. A quin estat de la UE pertany Groenlàndia?a) A Suèciab) A Finlàndiac) A Dinamarca

129. A quin estat de la UME situaries les ciutats deTampere, Turku i Espoo?a) A Grèciab) A Noruegac) A Finlàndia

130. Quina de les següents afirmacions no és certa:a) La regió més extensa de Grècia és Macedòniab) La muntanya més alta de Grècia és l’Olimpc) La ciutat més gran de Grècia és Tessalònica

131. Amb quina proporció es distribueix la poblaciógrega al món urbà i rural?a) El 57,7% al món urbà i el 42,3% al món ruralb) El 87,6% al món urbà i el 12,4% al món ruralc) El 42,3% al món urbà i el 57,7% al món rural

132. En quantes províncies i comtats està divididala República Irlandesa?a) En 6 províncies i 29 comtatsb) En 4 províncies i 32 comtatsc) En 12 províncies i 43 comtats

133. A quina província irlandesa pertany el comtatde Dublín?a) A la província de Connachtb) A la província d’Ulsterc) A la província de Leinster

134. Per quina mar i per quin llac està envoltada laciutat d’Estocolm?a) Mar Cantàbrica i els llacs de Covadongab) Mar del Nord i el llac Nessc) Mar Bàltica i el llac Mälaren

135. Quin estat dels que limiten amb França ocupamés extensió a la frontera?a) Espanyab) Alemanyac) Bèlgica

136. Quines són les extensions muntanyoses mésimportants que trobam a França?a) Apenins i Andesb) Alps i Pirineusc) Pirineus i Andes

137. Quines són les illes que pertanyen al territoride la República Italiana?Sardenya i Sicília.

138. Quins dos tipus de clima es poden trobar a laRepública Italiana?a) Mediterrani i alpíb) Mediterrani i tropicalc) Tropical i continental

139. A quina regió administrativa d’Itàlia pertany laciutat de Roma?a) Lacib) Llombardiac) Calàbria

140. Quants de quilòmetres separen França delRegne Unit?a) 35 Kmb) 150 Kmc) 235 Km

141. Quines de les següents àrees no són depen-dents administrativament del Regne Unit?a) Illes Caiman, Bermudes, Gibraltarb) Illes Verges Britàniques, Santa Helena, Isle of Manc) Macau, Nova Caledònia, Illa Tropelín

142. Quina de les següents ciutats d’Àustria estàmés pròxima a la República d’Eslovènia?a) Vienab) Salzburgc) Linz

143. On és troba la seu del govern dels PaïsosBaixos?a) A Amsterdamb) A la Haiac) A Maastricht


1. Quantes monedes de 20 cèntims necessitamper pagar unes sabates de 28,40 euros?142 monedes.

2. Un ordinador de 83.193 ptes., a quants d’eurosequival?a) 796,34 eurosb) 500,00 eurosc) 753,03 euros

3. Si tenc 853,42 euros i el meu germà me’ndemana 215,17; quants d’euros em quedaran? a) 628,25 eurosb) 638,25 eurosc) 648,25 euros

4. Si tenc 321,61 euros i el meu padrí me’n dóna234,75; podré comprar una moto que val 554,32euros?Sí (tendré 556,36 euros).

5. Quan vaig al cinema perd la cartera on duia8.319 PTA. Quants d’euros hauré perdut?a) 15 eurosb) 50 eurosc) 25 euros

6. Ordena per ordre cronològic els següents esde-veniments històrics:a) Naixement de l’eurob) Creació de la moneda de metallc) Creació de la Unió Europead) Ús dels denaris romanse) Distribució de bitllets i monedes d’eurob, d, c, a, e

7. Quin és el mínim de bitllets i monedes que pucfer servir per pagar exactament un gelat que costa6,88 euros?1 bitllet, 7 monedes.

8. Ordena alfabèticament les següents sigles idesenvolupa’n el significat:a) UMEb) SEBCc) BCEd) CEEe) BEI

c, e, d, b, a Unió Monetària Europea, SistemaEuropeu de Bancs Centrals, Banc Central Europeu,Comunitat Econòmica Europea, Banc Europeud’Inversions.


144. De quin país de la UME va aconseguirHolanda la independència l’any 1579?a) D’Espanyab) De Bèlgicac) D’Alemanya

144. Quina és la muntanya més elevada de la GranBretanya?a) Carrauntoohillb) Ben Nevisc) Dufourspitze

145. Quin percentatge de la població activa fran-cesa es dedica al sector de la indústria?a) El 69%b) El 26%c) El 5%

146. Quin riu dels següents flueix pel sud de França?a) El Garonab) El Loirac) El Roine

147. Quina és la ciutat d’Itàlia amb més poblaciódesprés de Roma?a) Nàpolsb) Toríc) Milà

148. Quin percentatge de la península Ibèrica ocupal’Estat espanyol?a) Aproximadament el 75%b) Aproximadament el 85%c) Aproximadament el 94%

149. On desemboca el principal riu d’Irlanda ano-menat Shannon?a) A l’oceà Atlànticb) A la mar d’Irlandac) A la mar Cèltica

150. Quantes illes formen l’arxipèlag de les Açores?a) 9 illesb) 7 illesc) 6 illes

PREGUNTES DE LÒGICA

9. Què es va utilitzar primer: la moneda de metall,la moneda de plata o la moneda d’or?La moneda de metall.

10. Quin és el mínim de bitllets que puc fer servir perpagar un ordinador personal que costa 895 EUR?7 bitllets.

11. Quin és el màxim de bitllets de 500 EUR que hipot haver en 2.642,24 EUR?5 bitllets.

12. Ordena alfabèticament els 15 estats membresde la UE. Temps: 1 minut.Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya,Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg,Països Baixos, Portugal, Regne Unit, Suècia.

13. Digues la paraula adéu en 5 llengües de la UE.Good-bye, adiós, au revoir, arrivederchi, auf wieder-sehen, adeus, heijdo…

14. A quins 3 estats de la Unió Monetària el nom dela moneda anterior a l’euro es diu igual? Bèlgica (franc belga), Luxemburg (franc luxembur-guès), França (franc francès).

15. A quins 2 estats de la Unió Monetària el nom dela moneda anterior a l’euro es diu igual?Alemanya (marc alemany), Finlàndia (marc finès).

16. Quantes pessetes hi ha en un euro? 166 pessetes.

17. Quants de cèntims en total hi ha en 234,26euros?23.426 cèntims.

18. Quin és el mínim de bitllets i monedes que pucfer servir per pagar exactament 27,79 EUR?2 bitllets, 6 monedes.

19. Quantes monedes de 5 cèntims necessitamper pagar un llibre de 15,15 EUR?303 monedes de 5 cèntims.

20. Quins colors hi ha a les banderes dels estats dela UM?Vermell, groc, blanc, verd, blau, negre, taronja(Irlanda).

21. Quins són els dos colors que es repeteixen mésa les banderes dels estats de la UE?El vermell i el blanc.

22. Què tenen en comú el rei Joan Carles, la reinaBeatriu d’Holanda, el rei Albert de Bèlgica i Mozart?Figuren al revers de les monedes d’un euro.

23. Quins estats han fet el disseny del revers deles seves monedes amb una sola imatge igual pera totes?Holanda (la reina Beatriu), Bèlgica (el rei Albert),Irlanda (arpa) i Luxemburg (gran duc Henri).

24. Quin és el màxim de bitllets de 200 euros quepuc fer servir per pagar un cotxe de 1.252,35euros?6 bitllets.

25. A quines monedes de la Unió Monetària, substi-tuïdes per l’euro, corresponen aquestes definicions?(Temps: 1 minut)

Quina és la més floralesca?...................... El floríQuina és la més sincera?........................ El francQuina és la més alliberadora? ................ La lliuraQuina és la més relacionada amb l’heràldica?. L’escutQuina és la més musical? ......................... La liraQuina és la més incomparable? ............. El marc

26. Quantes lletres hi ha en total en els següentsnoms dels estats de la Unió Monetària: Alemanya,Luxemburg, Àustria, Finlàndia i Espanya?40 lletres.

27. Digues gràcies en 5 llengües diferents.Danke, merci, thank you, gracie, gracias, tack, obri-gado…

28. Digues per favor en 5 llengües distintes.Por favor, prego, please, bite, s’il vous plait…

29. Digues perdó en 5 llengües diferents.Perdón, perdono, sorry, pardon, förlot, desculpe…

30. Digues bon dia en 5 llengües distintes.Buenos días, bona sera, good morning, guten tag,bon jour, god mogon…

31. Si un cèntim d’euro són 2 pessetes, dos cèn-tims d’euro són…a) 2 pessetesb) 3 pessetesc) 4 pessetes

32. Quina és la màxima xifra en pessetes quepodrem obtenir amb dos bitllets d’euro?a) 166.386 pessetesb) 16.386 pessetesc) 176.386 pessetes


33. Per passar de pessetes a euros hi ha una reglapràctica que consisteix a…a) Multiplicar per 1.000 i dividir per 6b) Multiplicar per 6 i dividir per 1.000c) Dividir per 6 i multiplicar per 166,386

34. Si 100 euros són 16.639 pessetes, 200 eurosseran…a) 33.278 pessetesb) 33.277 pessetesc) 33.275 pessetes

35. Quantes unitats fraccionàries té l’euro?a) 2 unitatsb) 6 unitatsc) 100 unitats

36. Quantes monedes d’un euro necessitam percomprar una moto de 166.386 pessetes?a) 100 monedesb) 1.000 monedesc) 166 monedes

37. Per tenir un milió d’euros al meu compte, quan-tes pessetes hauré d’estalviar?a) 1.000.000 de pessetesb) 166.386.000 pessetesc) 100.000.000 de pessetes

38. Si tenc un milió de pessetes, tenc aproxima-dament…a) 6.000 eurosb) 1.000 eurosc) 1.000.000 d’euros

39. Quantes monedes d’un euro necessit per pagarun llapis que val 166 pessetes?a) 166 monedesb) 10 monedesc) 1 moneda

40. Amb quantes monedes de dos euros podempagar 40 euros?a) 20 monedesb) 21 monedesc) 80 monedes

41. Quantes monedes de 50 cèntims necessitamper pagar un rellotge de 250 euros?a) 25.000 monedesb) 12.500 monedesc) 500 monedes

42. Teniu un minut per anomenar paraules relacio-nades amb la UE que comencin per la lletra E. Persuperar la prova s’han de citar almenys 6 paraules.S’accepten paraules compostes.Europa, europeus, euro, ECU, EURATOM, estats,estabilitat, economia, ECOFIN, escut, Espanya,espanyol, Estocolm, Estrasburg, Edimburg,Eslovènia, Eslovàquia, Estònia, Espai EconòmicEuropeu, educació, exterior….

43. Teniu un minut per anomenar paraules relacio-nades amb la UE que comencin per la lletra P. Persuperar la prova s’han de citar almenys 6 paraules.S’accepten paraules compostes.Política (i derivats), poder adquisitiu, període, principi,Parlament Europeu, preus, país, Pacte d’Estabilitat iCreixement, Portugal, portuguès, principi de "no-obli-gació, no-prohibició", programes de convergència,programes d’estabilitat, pesseta, plata, paper, pau,Polònia…

44. Teniu un minut per anomenar paraules relacio-nades amb la UE que comencin per la lletra C. Persuperar la prova s’han de citar almenys 6 paraules.S’accepten paraules compostes.Clàusula opt-out, conversió, cost, capital, capitalis-me, canvi, cohesió econòmica i social, ConsellEuropeu, convergència, criteris de convergència,Comunitat Europea, CECA, cultura, comunitat, comú,Comitè de les Regions, Comitè Econòmic Social,Consell General del BCE, ciutadà, ciutadania, coronadanesa, Consell de Govern del BCE, Consell de la UE,Comunitat Econòmica Europea, comerç exterior,Comitè Executiu…

45. Aplica la regla d’arrodoniment: 25,4657euros són…a) 25,5 eurosb) 25,47 eurosc) 26,46 euros

46. Aplica la regla d’arrodoniment: 1.230,0061euros són…a) 1.231 eurosb) 1.230 eurosc) 1.230,01 euros

47. Aplica la regla d’arrodoniment: 0,0214euros són…a) 20 cèntimsb) 0,03 eurosc) 2 cèntims


1. Quants d’estats formen part de la Unió Monetària? a) 10b) 15c) 12 (Grècia s’hi incorpora el gener de 2001)

2. De quan ençà l’euro és la moneda oficial delspaïsos de la Unió Monetària?a) 1 de gener de 1999b) 1 de gener de 2000c) 1 de gener de 2002

3. La introducció de l’euro, es fa de cop o en dife-rents etapes?a) De copb) En diferents etapes

4. Quines dates comprèn el període transitori?a) 1-1-2002 fins a 1-3-2002b) 1-1-1999 fins a 31-12-2001c) 1-3-2002 fins a 31-12-2002

5. Podrem utilitzar l’euro per a operacions en efec-tiu des de l’1 de gener de 1999?No

6. Serà obligatori tenir els nostres comptescorrents i llibretes d’estalvis en euros durant el perí-ode transitori?No, serà opcional

7. Quan disposarem dels nous bitllets i monedes eneuros?a) L’1 de gener de 1999b) L’1 de juliol de 2002c) L’1 de gener de 2002

8. Quin és el bitllet en euros de major valor?a) 2.000 eurosb) 1.000 eurosc) 500 euros

9. Hi haurà un període en què circularan la pessetai l’euro?a) Sí, el període de dualitat de monedes que comprèndes de l’1 de gener de 2002 fins al 28 de febrer de2002, com a màxim.b) No, mai.

10. Quan deixa de ser la pesseta una moneda decurs legal?a) L’1 de gener de 1999b) L’1 de gener de 2002c) L’1 de març de 2002

11. Quina és la moneda de menys valor en euros?1 cèntim o cent d’euro.

12. Quants de tipus de bitllets en euros hi ha?7 bitllets.

13. Quantes monedes de diferents valors en euroshi ha?8 monedes.

14. Els bitllets en euros, seran iguals a tots elsestats de la UME?Sí.

15. Les monedes en euros…a) Seran iguals a tots els països de la UME.b) La cara de la moneda serà comuna i la creu dispo-sarà de símbols propis per a cada país.c) Seran completament diferents.

16. Quin país de la UME va proposar la denomina-ció euro per a la nova moneda?a) Françab) Itàliac) Alemanya, en el Consell Europeu celebrat a Madridel desembre de 1995


48. Aplica la regla d’arrodoniment: 12.478,097pessetes són…a) 12.478 pessetesb) 12.479 pessetesc) 12.478,10 pessetes

49. Aplica la regla d’arrodoniment: 995,999 pesse-tes són…a) 1.000 pessetesb) 999 pessetesc) 996 pessetes

50. Aplica la regla d’arrodoniment: 1.545,545 pes-setes són…a) 1.545,55 pessetesb) 1.546 pessetesc) 1.545 pessetes

PREGUNTES D'HISTÒRIA DE LA UE I L'EURO

17. Qui va presentar el 9 de maig de 1950 la pri-mera proposta per a la constitució d’una Europaorganitzada?a) Robert Schumanb) Jacques Delorsc) Bretton Woods

18. En quina data van decidir els caps d’Estat i deGovern, a la Cimera de Milà de 1985, celebrar elDia d’Europa?El 9 de maig.

19. Quina ciutat europea és la seu de la ComissióEuropea, el Parlament Europeu i el Consell deMinistres de la Unió?Brussel·les.

20. On es troba la seu del Banc Europeud’Inversions, creat el 1958 pel Tractat de Roma?a) A Luxemburgb) A Romac) A Bonn

21. En quina data l’ecu va ser substituït per l’euro araó d’1 ECU = 1 EURO?a) L’1 de gener de 1998b) L’1 de gener de 2000c) L’1 de gener de 1999

22. En quina data es va fer pública la llista dels 11països que inicialment formaven la Unió MonetàriaEuropea?a) L’1 de maig de 1999b) L’1 de gener de 1999c) El 3 de maig de 1998

23. Quins països dels 15 que formen part de laUnió Europea varen quedar fora de la UnióMonetària Europea al començament, l’1 de generde 1999?Suècia, Gran Bretanya, Dinamarca i Grècia (s’hi incor-pora el 2001).

24. Quin és el tipus de conversió que es va fixar dela pesseta respecte a l’euro l’1 de gener de 1999?166,386 pessetes/euros.

25. Quins són els dos principals motius de l’existèn-cia d’un període de transició amb la introducció del’euro?Fabricació dels bitllets i monedes i sensibilització dela població.

26. Què vol dir el principi de no-obligació, no-prohibició?a) Que no és obligatori ni es pot prohibir l’ús de l’eurodurant el període transitori i el de dualitat de monedes.b) Que no és obligatori ni es pot prohibir l’ús de l’eurodurant el període transitori.c) Cap de les anteriors.

27. La borsa va adoptar l’euro com a unitat decompte…a) L’1 de gener de 2000b) El 3 de maig de 1998c) El 4 de gener de 1999 (primer dia hàbil d’aquestmes)

28. El canvi de la pesseta per l’euro en el períodede dualitat…a) Es podrà realitzar en qualsevol entitat financera iqueda prohibit cobrar cap tipus de comissió.b) Les entitats financeres que el realitzin podrancobrar comissió.c) Només el realitzarà el Banc d’Espanya.

29. Quants de cèntims té un euro?a) 50 cèntimsb) 120 cèntimsc) 100 cèntims

30. Quin símbol figura a la cara nacional de lesmonedes en euros a Irlanda?a) La reina d’Anglaterrab) El seu símbol nacional, l’arpac) Una imatge de la ciutat de Dublín

31. Quin símbol figura a la cara nacional de lesmonedes de 50, 20 i 10 cèntims d’euro a Espanya?a) El rei Joan Carles Ib) La catedral de Santiago de Compostel·lac) Cervantes

32. Quin símbol figura a la cara nacional de lesmonedes de 5, 2 i 1 cèntim a França?a) Cyrano de Bergeracb) El president de la República Francesac) "La Marianne", símbol nacional de la República

33. Quina imatge figura a la cara nacional de lesmonedes d’1 euro a Àustria?a) L’efígie de Mozartb) Una panoràmica de Vienac) El pastís de xocolata anomenada sacher

34. De quin color seran les monedes de 5, 2 i 1cèntim d’euro?a) Groguesb) Blanques i groguesc) De color coure


35. De quin color serà el bitllet de 500 euros?a) Vermellb) Verdc) Morat

36. Quina d’aquestes afirmacions és vertadera?a) Per canviar de pessetes a euros es multiplicarà peltipus de conversió entre pesseta/euro.b) Per canviar d’euros a pessetes es dividirà pel tipusde conversió entre pesseta/euro.c) Per canviar de pessetes a euros es dividirà peltipus de conversió entre pesseta/euro.

37. Per canviar d’euros a pessetes…a) Dividim per 166,386 PTA/EUR i arrodonim al pri-mer decimal.b) Multiplicam per 166,386 PTA/EUR i arrodonim a launitat de pesseta.c) Multiplicam per 166,386 PTA/EUR i arrodonim altercer decimal.

38. La introducció de la nova moneda…a) Afecta el poder adquisitiu dels ciutadans.b) No afecta el poder adquisitiu dels ciutadans, espodrà comprar el mateix que amb pessetes.c) Cap de les anteriors no és certa.

39. Quina de les següents afirmacions no és certa:a) La introducció de l’euro ha suposat l’eliminació deles diferències de canvi entre les monedes dels paï-sos de la UME.b) L’adopció de l’euro aporta transparència de salaris a laUME, ja que estaran expressats amb la mateixa moneda.c) El ciutadà de la zona euro per viatjar a aquests paï-sos haurà de continuar canviant la seva moneda.

40. Quin va ser el primer pas per a la construccióeuropea?La Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA).

41. Quants de països fundaren la Unió Europea?Sis.

42. Quin era el principal objectiu de la Unió Europea?Crear un mercat comú.

43. Quin és el nombre d’estats membres de l’actualUnió Europea?Quinze.

44. A quin país es va firmar l’Acta Única Europea?A Luxemburg.

45. Amb quin altre nom es coneix el Tractat de laUnió Europea?Tractat de Maastricht.

46. Què va representar el Tractat de la UnióEuropea?a) L’impuls definitiu de la moneda única.b) La decisió dels països integrants de la UE.c) La fixació de les equivalències entre l’euro i lesmonedes de la UM.

47. Quin nom reben els criteris que han de complirels països per formar part de l’euro?Criteris de convergència.

48. Quin va ser l’embrió del Banc Central Europeu?L’Institut Monetari Europeu.

49. És possible ampliar el nombre de països del’actual Unió Europea?a) Síb) Noc) Sí, però haurem d’esperar fins a l’any 2025

50. Quin és l’objectiu de la política social europea?a) La millora de les condicions de feina i vida.b) Aconseguir la unió política dels països de la UE.c) L’actuació comuna de la UE enfront de l’exterior.

51. El Fons Europeu d’Orientació i GarantiaAgrícola té com a finalitat:a) Millorar les condicions de producció i venda delsproductes agrícoles.b) Eliminar les diferències regionals.c) El finançament dels projectes d’infraestructures detransport i medi ambient.

52. La política comercial comuna pretén:a) La prohibició dels acords entre empreses per res-tringir la competència.b) L’actuació comuna de la UE enfront de l’exterior.c) Protegir els interessos dels consumidors.

53. La política d’ajuda al desenvolupament consta de:a) El desenvolupament dels països més pobres.b) La integració dels països en vies de desenvolupa-ment en l’economia mundial.c) Ambdues respostes són correctes.

54. El Parlament Europeu, la Comissió Europea, elConsell de la Unió Europea i el Tribunal de Justícia són:a) Institucions bàsiquesb) Institucions financeresc) Institucions de suport

55. Les institucions financeres europees són:a) Tribunal de Comptes, Banc Central Europeu i BancEuropeu d’Inversions.b) Banc Central Europeu, Sistema Europeu de BancsCentrals i Banc Europeu d’Inversions.c) Comitè Econòmic Financer, Banc Central Europeu iBanc Europeu d’Inversions.


56. Els comitès Econòmic Social, de les Regions iEconòmic Financer són:a) Institucions financeresb) Institucions bàsiquesc) Institucions de suport

57. El descobriment de la moneda de metall vaaportar tota una sèrie d’avantatges:a) No és fa malbéb) Es pot fraccionarc) Es pot transportar fàcilmentd) Totes les respostes són correctes

58. La moneda més antiga de perfil circular…a) És la pesseta i nasqué a Espanyab) És la dracma de plata i nasqué a Grèciac) És el ral i nasqué a Espanya

59. Quin mitjà s’utilitzava en el neolític peradquirir productes?a) La moneda de metallb) Els intercanvis d’objectesc) El diner signe (paper)

60. El primer país europeu on s’emeté paper ambvalor de moneda fou:a) Suècia b) Itàliac) França

61. On nasqué el primer banc en el sentit modern?a) A Suèciab) A Itàliac) A França

62. A quin segle apareix la pesseta?a) Al segle XVIIIb) Al segle XIXc) Al segle XX

63. Juntament amb quin altre país, Espanya va pas-sar a formar part de la Unió Europea l’any 1986?Amb Portugal.

64. Quants de diputats constitueixen el ParlamentEuropeu?626 diputats.

65. Al llarg de quant de temps exerceix un país lapresidència del Consell de la Unió Europea?Sis mesos.

66. Qui forma el denominat ECOFIN?És el Consell de la Unió Europea format pels minis-tres d’Economia i Finances.

67. On és la seu del Banc Central Europeu?A Frankfurt.

68. En quina data l’euro serà moneda en circulacióde la UM?a) El 30 de juny de l’any 2002b) L’1 de març de l’any 2002c) L’1 de gener de l’any 2002

69. Quin any es varen incorporar Espanya i Portugala la UE?L’any 1986.

70. Quin dels següents estats no forma part de laUnió Monetària?Dinamarca, Àustria, Finlàndia, Itàlia.Dinamarca

71. Què significa EURATOM?a) Comunitat Europea de l’Energia Nuclearb) Comunitat Europea de l’Energia Atòmicac) Comunitat Europea de l’Energia Elèctrica

72. Per quines raons el Regne Unit no forma partde la Unió Monetària?a) No va complir els criteris de convergènciab) No forma part de la UEc) Senzillament varen decidir no participar-hi

73. Els preus dels productes i serveis expressats eneuros tendran:a) Cap decimalb) Dos decimalsc) Un decimal

74. Què significa PAC?a) Política Ambiental Comunab) Política d’Assistència als Centresc) Política Agrícola Comuna

75. Quina de les següents polítiques forma part deles polítiques comunitàries?a) Política de Transports i Xarxes Transeuropeesb) Política Educativa i Culturalc) Totes les anteriors

76. Un dels objectius de la política agrícolacomuna és:a) Unificar la política agrícola europeab) Garantir uns ingressos per als agricultorsc) Aconseguir uns preus raonables per als consumidorsd) Són certes b i c

77. Què significa PESC?a) Política Exterior i de Seguretat Comunab) Política Especial i de Seguretat Civilc) Política Estrangera i de Seguretat Comuna


78. Què diu l’article sobre la ciutadania de la UnióEuropea?a) Serà ciutadà de la Unió tota persona que tengui lanacionalitat d’un estat membreb) Serà ciutadà de la Unió tota persona que viatgi aqualsevol estat membre

79. Què significa IFOP?a) Institut de Formació Ocupacional Públicb) Instrument de Finançament d’Orientació a la Pescac) Institut de Finançament d’Orientació al Públic

80. Què significa FSE?a) Formació Sindical Europeab) Fons Social Especialc) Fons Social Europeu

81. Què és el FEOGA?a) Fons Europeu d’Orientació i Garantia Agrícolab) Fons Europeu d’Orientació General Agrícolac) Fons Europeu d’Ocupació, Gestió i Administració

82. La Comunitat Europea, per quines tres institu-cions està formada?Institucions bàsiques, institucions financeres i institu-cions de suport

83. El Banc Central Europeu està inclòs dins:a) Les institucions financeres de la CEb) Les institucions bàsiques de la CEc) Les institucions de suport de la CE

84. Què representen les dues línies paral·leles quetravessen el símbol de l’euro?a) Estabilitatb) Fiabilitat

85. Quins són els colors que formen la bandera dela UE?a) Blau i grocb) Blau i blancc) Blau i vermell

86. Les dotze estrelles de la bandera de la UErepresenten:a) El nombre de països que formen part de la UEb) La unió entre els pobles d’Europac) El nombre de països que formen part de la UnióMonetària

87. On es troba la seu del Banc Central Europeu?A Frankfurt, Alemanya.

88. On es troba la seu del Tribunal de Justícia?A Luxemburg.

89. On es troba la seu del Comitè de les Regions?A Brussel·les, Bèlgica.

90. Quin és el bitllet d’euros de menor valor?El bitllet de 5 euros.

91. Què es representa a l’anvers dels bitllets eneuros?Finestres i pòrtics de diferents estils arquitectònicseuropeus.

92. La Unió Europea va crear un comitè a fi de res-pectar les identitats regionals i locals de cada país,quin nom rep?Comitè de les Regions.

93. Al llarg de la història, els diners s’han fet a par-tir d’un metall principalment, quin?L’or.

94. En l’actualitat els diners es fan amb or. Vertadero fals?Fals.

95. Quines comunitats constitueixen les bases dela Unió Europea?CECA, CEE, EURATOM.

96. A quina ciutat europea es va signar el Tractatde la Unió Europea l’any 1992?a) A la Haiab) A Rotterdamc) A Maastricht

97. Per passar de pessetes a euros arrodonim con-siderant…a) El primer decimalb) El tercer decimalc) No arrodonim

98. Per passar d’euros a pessetes arrodonim consi-derant…a) El primer decimalb) El tercer decimalc) No arrodonim

99. Si en passar un import de pessetes a euros, eltercer decimal és un 5…a) Sumam un decimal a l’anteriorb) Restam un decimal a l’anteriorc) El deixam igual

100. El període transitori és de:a) Tres mesosb) Dos mesosc) Tres anys


101. El 15 de març de 2002 pagarem amb…a) Pessetesb) Eurosc) Indistintament

102. Quantes unitats fraccionàries té l’euro?a) 2b) 6c) 100

103. L’1 de gener de 2002, començaran a circularels bitllets i les monedes en euros a:a) Espanyab) Tota la Unió Europeac) Tota la Unió Monetària

104. L’informe Werner, elaborat per un comitè d’ex-perts financers i monetaris l’any 1970, proposava:a) La creació de la CEEb) La constitució d’una Unió Monetària en un períodede 10 anysc) La coordinació de polítiques monetàries a la CEE

105. Quantes etapes va proposar l’informe Delorsper aconseguir la UEM?a) 4 etapesb) 5 etapesc) 3 etapes

106. La Unió Monetària Europea coincideix:a) Amb la primera fase de la Unió Europea i Monetàriab) Amb la segona fase de la Unió Europea i Monetàriac) Amb la tercera fase de la Unió Europea i Monetària

107. La tercera fase de la Unió Europea:a) Es va iniciar l’1/7/90 i acabà el 31/12/93b) Es va iniciar l’1/1/94 i acabà l’1/1/99c) Es va iniciar l’1/1/99 i acabarà l’1/3/2002

108. Quin va ser l’objectiu de l’Institut MonetariEuropeu (IME), creat en la segona fase de la UnióEuropea Monetària?a) Organitzar la transició cap a la política monetària únicab) Fixar els criteris de convergència que els estatshan de complirc) Liberalitzar els serveis financers

109. En quina fase de la UEM es varen elaborar elsplans de convergència que havien de complir elspaïsos que volguessin formar part de l’euro?a) Segona fase de la UEMb) Primera fase de la UEMc) Tercera fase de la UEM

110. On quedà reflectit el primer intent de constitu-ció d’una Unió Econòmica i Monetària?a) A l’informe Delorsb) A l’informe Wernerc) Cap de les anteriors

111. En una unió monetària…a) La política monetària i canviària es gestionen demanera conjunta. b) La política monetària es gestiona de manera con-junta, i no així la política canviària.c) La política canviària es gestiona de manera conjun-ta, i no així la política monetària.

112. Els tipus de conversió de cada una de lesmonedes de la UME respecte a l’euro:a) Està expressat amb 6 dígits significatius.b) Està expressat amb 5 dígits significatius.c) Està expressat amb 4 dígits significatius.

113. Un xec que s’estén en pessetes l’1 de generde 2002:a) És vàlid i té tots els seus efectes.b) No és vàlid, ja que a partir d’aquesta data l’euro ésl’única unitat de compte.c) Té valor si també s’expressa el seu contravalor eneuros.

114. Una unió econòmica…a) Implica l’existència d’un mercat comú sense res-triccions dins una zona geogràfica determinada. b) Implica l’existència d’un mercat comú amb algunesrestriccions dins una zonageogràfica determinada.c) No és viable sense una unió monetària.

115. Els criteris de convergència que es varen fixarper entrar a la UME varen ser:a) Inflació, tipus d’interès, dèficit públic, deute públic,tipus de canvib) Inflació, tipus d’interès i deute públicc) Tipus d’interès, dèficit públic, deute públic i tipusde canvi

116. A quina lletra grega s’assembla el símbol del’euro?a) A la lletra alfab) A la lletra èpsilonc) A la lletra beta

117. Quina institució europea va elegir els dissenysdels bitllets en euros?a) El Parlament Europeub) El Consell de l’IMEc) El Consell Executiu del BCE


118. La sigla ECU significa:a) Unitat europea de compte b) Unitat de coordinació europeac) Unitat canviària europea

119. Quina institució de la UE té el dret exclusiud’autoritzar l’emissió de bitllets en euros?a) La Comissió Europeab) El Banc Central Europeuc) El Consell de la Unió Europea

120. Els bitllets en euros:a) Tenen grossàries proporcionals al valor que repre-senten.b) Al revers de cada bitllet, hi figuren finestres i pòrtics.c) A l’anvers, hi figuren ponts de les diferents èpo-ques del desenvolupament europeu.

121. La cara de les monedes en euros inclou: a) El mapa d’Europa i el símbol de l’euro.b) Dibuixos, signes i lletres del país on es realitza l’en-cunyació.c) El mapa d’Europa, les dotze estrelles i el valornominal de cada una de les monedes.

122. Quines institucions de la UME elaboren la polí-tica monetària única?a) La Comissió Europea i el Parlament Europeu.b) El SEBC format pel BCE i els bancs centrals nacio-nals dels països membres.c) El Banc Europeu d’Inversions i el Comitè EconòmicFinancer.

123. Quins són els òrgans de govern del BCE?a) El Consell de Govern, el Comitè Executiu i elConsell Generalb) El Consell Administratiu i el Consell Executiuc) El Consell General i el Consell de Govern

124. La no reversibilitat de les conversions es dónaquan:a) Passam de pessetes a euros i després a pessetesb) Passam d’euros a pessetes i després a eurosc) No es dóna la no-reversibilitat en les conversions

125. El valor del dòlar:a) Cotitza respecte a la pessetab) Cotitza respecte a l’euroc) No cotitza amb monedes europees

126. Quin és el nombre de monedes que s’incorpo-ren a l’euro?12 monedes (tenint en compte que Grècia s’hi incor-pora el 2001).

127. Quina afirmació és vertadera?a) Les conversions d’imports entre monedes nacio-nals que han de ser substituïdes per l’euro es farandirectament segons les seves cotitzacions.b) Les conversions d’imports entre monedes nacio-nals que han de ser substituïdes per l’euro s’haurande convertir primer a l’euro i llavors de l’euro a lamoneda nacional.c) Cap de les anteriors no és certa.

128. Si en passar un import de pessetes a euros, eltercer decimal és < 5:a) Sumam un decimal a l’anteriorb) Restam un decimal a l’anteriorc) El deixam igual

129. Si en passar un import de pessetes a euros, eltercer decimal és > 5:a) Sumam un decimal a l’anteriorb) Restam un decimal a l’anteriorc) El deixam igual

130. Si en passar un import d’euros a pessetes, elprimer decimal és un 5:a) Li sumam una unitatb) Li restam una unitatc) El deixam igual

131. Si en passar un import d’euros a pessetes, elprimer decimal és < 5:a) Li sumam una unitatb) Li restam una unitatc) El deixam igual

132. Si en passar un import d’euros a pessetes, elprimer decimal és > 5:a) Li sumam una unitatb) Li restam una unitatc) El deixam igual

133. El nom euro es va designar perquè:a) S’identifica amb Europa.b) És un nom curt que es pronuncia més o menysigual en tots els països de la UM.c) Les dues anteriors són certes.

134. En el període de dualitat monetària:a) La pesseta s’utilitzarà únicament com a mitjà depagament en efectiu.b) Per a les operacions que no impliquin el maneigd’efectiu (factures, xecs, comptes corrents) única-ment podrem emprar l’euro.c) Les dues anteriors són certes.


135. Durant el període transitori:a) Podrem tenir comptes corrents, llibretes d’estal-vis… en euros.b) Tots els comptes corrents, llibretes d’estalvis…hauran de ser en pessetes.

136. Durant el període transitori:a) Podrem pagar en euros totes les operacions queno requereixin l’efectiu.b) Només podrem pagar en pessetes.c) Podrem pagar en euros i pessetes indistintament.

137. A partir de dia 1 de juliol de 2002:a) El canvi de pessetes a euros únicament es podràrealitzar al Banc Central Europeu.b) El canvi de pessetes a euros únicament es podràrealitzar al Banc d’Espanya.c) El canvi de pessetes a euros únicament es podràrealitzar al Banc Europeu d’Inversions.

138. El valor de l’euro: 166,386 ptes./eur.:a) És fix i irrevocable b) Pot variar segons la cotitzacióc) Variarà l’any 2002

139. El valor de l’euro: 166,386 ptes./eur.:a) S’arrodoneix per fer les conversionsb) S’utilitzen les sis xifres per fer la conversióc) No s’utilitza per fer conversions

140. El període de dualitat monetària és de:a) 3 anysb) 2 mesosc) 3 mesos

141. Quina de les següents afirmacions és falsa?a) 1 cèntim són dues pessetesb) 2 cèntims són tres pessetesc) 2 cèntims són quatre pessetes

142. Robert Schuman va presentar la primera pro-posta sobre la construcció europea en la sevaDeclaració de 1950. Quin càrrec exercia?a) Ministre francès d’Afers Exteriorsb) Primer ministre francèsc) President de la República Federal Alemanya

143. Quin any es varen incorporar a la UE Àustria,Finlàndia i Suècia?a) 1992b) 1995c) 1989

144. L’euro fluctua com a divisa davant divises com:a) El dòlar, el ien, la lliura esterlinab) El dòlar, la lira, el ienc) El dòlar, el ien, la pesseta

145. Els bitllets en euros…a) Estan representats per 8 valors diferents.b) Són iguals en tots els països de la Unió Monetària.c) Tenen una cara comuna i una altra cara nacional.

146. Quina opció és vertadera:a) En l’actualitat, el diner de paper no es basa enmetalls preciosos.b) En l’actualitat, el valor del diner de paper descansaen la confiança que té el públic en el fet que es potutilitzar com a mitjà de pagament generalment accep-tat, per això s’anomena diner signe.c) Les dues anteriors són certes.

147. L’objectiu principal del BCE és:a) Mantenir l’estabilitat de preus.b) Coordinar la resta d’institucions europees.c) Controlar les polítiques comunitàries.

148. Quina cosa no figura als bitllets en euros?a) La signatura del president del BCE, actualmentWim Duisenberg.b) El nom de la moneda en els alfabets llatí i grec.c) El nom dels països que formen part de la UnióEuropea.

149. Els preus dels productes als països de la UnióMonetària, a partir de dia 1 de gener de 2002…a) Seran els mateixos per a tots els productes de la UM.b) Estaran expressats en la mateixa moneda, l’euro.c) Estaran expressats amb tres decimals.

150. Quina opció és falsa?a) La moneda única permet viatjar al ciutadà de la UMper qualsevol país de la zona euro sense necessitatde canviar de moneda.b) Els preus dels productes en euros permeten unacomparació directa del valor d’aquests en tots elspaïsos de la UM.c) La introducció de la nova moneda afecta el poderadquisitiu del ciutadà, allò que pot adquirir amb lapesseta no ho pot adquirir amb la nova moneda.



Bibliografia recomanada

• Unión Monetaria y Euro, Ramón Tamames, Ed. Espasa.

Es tracta d’un llibre no molt complicat on podem trobar solució a dubtes concrets sobre el Sistema MonetariEuropeu, Banc Central Europeu, fases de la Unió Econòmica i Monetària...

• La economia española ante la Unión Monetaria Europea, Carlos Abad. Ed. Síntesis 1997.

• Viaje a través de Europa, Oficina de publicaciones oficiales de las comunidades europeas (EUR-OP).

Explica les cinc característiques típiques de cada país de la UE per les quals són coneguts arreu del món, aixícom l’economia, població, territori i organització de l’estat.

• El ciutadà en el mercat únic, Oficina de publicaciones oficiales de las comunidades europeas (EUR-OP).

Tracta dels drets dels ciutadans i en general dels consumidors a la UE.

• Diez lecciones sobre Europa, Oficina de publicaciones oficiales de las comunidades europeas (EUR-OP).

Conté 10 grans temes comunitaris, com són: història, institucions, unió monetària i d’altres.

• Siete días de la construcción de Europa, Oficina de publicaciones oficiales de las comunidades europeas (EUR-OP).

És una cronologia de la història de formació de la Unió Europea.

• ¿Cuándo llevaremos euros en el bolsillo?, Oficina de publicaiones oficiales de las comunidades europeas (EUR-OP).

Ideal com a resum de tot el que envolta avui en dia a la nova moneda (avantatges, calendari, unió monetària...)

• Infoeuro, butlletí informatiu mensual de la Comissió Europea, on es publiquen les darreres notícies sobre la moneda única.

• Noticias Euro, publicació mensual de novetats i notícies de l’euro. Campanya de comunicació del Ministeri d’Economia.

roposta educativa per a secundÀria...

Documents