rotació de cultius extensius per a gra en producció...

23
Rotació de cultius extensius per a gra en producció agrària ecològica al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (memòria 2015) Bernat Perramon Ramos febrer 2016

Upload: others

Post on 22-Sep-2020

0 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Rotació de cultius extensius per a gra en producció ...parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/zona_volcanica_de_la... · Habitualment les precipitacions estivals, tot i que

Rotació de cultius extensius per a gra en

producció agrària ecològica al Parc Natural

de la Zona Volcànica de la Garrotxa

(memòria 2015)

Bernat Perramon Ramos

febrer 2016

Page 2: Rotació de cultius extensius per a gra en producció ...parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/zona_volcanica_de_la... · Habitualment les precipitacions estivals, tot i que

Índex

1. Introducció 1

2. Antecedents 1

3. Objectius 2

4. Material i mètodes 2

4.1 Plantejament general 2

4.2 Parcel·la experimental 3

4.3 Climatologia 3

4.3.1 Climatologia de la zona 3

4.3.2 Climatologia any agronòmic 2014-15 3

4.4 Característiques del sòl de la parcel·la experimental 4

4.5 Plantejament 2015 5

4.5.1 Disseny experimental 5

4.5.2 Tècniques i pràctiques de cultiu aplicades 7

4.5.3 Paràmetres avaluats 8

4.5.4 Tractament de les dades 10

5. Resultats i discussió 10

5.1 Implantació i desenvolupament dels cultius 10

5.2 Presència d’herbes adventícies i efectivitat de la grada de pues 12

5.3 Fertilització i evolució del nitrogen mineral en el sòl 15

5.4 Sanitat vegetal 16

5.5 Producció i qualitat del gra 18

6. Conclusions 18

7. Bibliografia 20

Page 3: Rotació de cultius extensius per a gra en producció ...parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/zona_volcanica_de_la... · Habitualment les precipitacions estivals, tot i que

Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 1

1. Introducció

El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) té una superfície de 15.309 ha, i el

25,2% d’aquesta superfície està dedicada a usos agraris (3.857 ha), en els quals predominen els

cultius extensius, amb 2.522 ha, i les pastures, amb 1.321 ha. També hi són presents l’horta (8

ha) i els fruiters (6 ha).

La presència de la producció agrària ecològica (PAE) es fa palesa en tots els sectors descrits

(cultius extensius per aprofitament farratger, pastures, horta i fruiters) excepte en cultius

extensius per aprofitament per a gra. El principal problema de la PAE en aquest àmbit es

presenta en la dificultat de controlar la presència d’herbes adventícies en les bones condicions

edafoclimàtiques de la zona, de les quals en destaca l’elevada pluviometria, superior als 1.000

l/m2 a l’any de mitjana. L’altre aspecte que es considera clau per a aquests sistemes productius

és la fertilització, tenint en compte, per una banda, les limitacions d’utilització d’adobs de

síntesi química i de segons quins adobs orgànics en la PAE i, per altra banda, les necessitats

nutricionals elevades dels cultius implantats a la zona derivades dels seus potencials

productius també elevats.

2. Antecedents

En una proposta de treball conjunta sobre el foment de la PAE entre el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (PNAE) i el PNZVG a l’any 2008, es varen recollir les principals dificultats i punts a treballar per tal d’afavorir la producció ecològica en aquests espais protegits:

necessitat d’un assessorament tècnic a les explotacions que s’inicien en la producció ecològica, tant en la producció animal (sanitat, alimentació, ....) com vegetal (tractament plagues, malalties, males herbes, fertilització, ....),

intercanvi d’experiències (com a eina d’obtenció de solucions a possibles problemes que puguin sorgir tant de forma individual com col·lectiva),

oportunitats d’integrar produccions diverses que es complementin entre elles a través de la posada en contacte dels diferents productors,

oportunitats d’integrar productors dels diferents espais naturals que tinguin necessitats complementàries,

posar de relleu contradiccions reglamentàries, promovent-ne conjuntament la seva correcció,

facilitar l’entrada del producte final en els canals de comercialització oportuns,

realitzar una avaluació i un seguiment dels beneficis ambientals de la PAE en relació amb els valors naturals qualificats de cada ENP.

A més, la necessitat de desenvolupament i de foment de la PAE queda reforçada des del punt de vista de gestió de l’espai natural quan aquesta es recull en una de les línies d’actuació de l’Estratègia Agrària del Parc Natural (Perramon et al, 2011).

Page 4: Rotació de cultius extensius per a gra en producció ...parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/zona_volcanica_de_la... · Habitualment les precipitacions estivals, tot i que

Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 2

Per tot això, des del Parc Natural s’inicien una sèrie treballs encaminats a fomentar la PAE entre els agricultors i els ramaders de la zona, tenint en compte aquells aspectes en els quals cal incidir de manera especial i que ja s’han exposat prèviament. Dels treballs realitzats cal destacar un treball d’acostament a la PAE dirigit als agricultors i als ramaders del Parc Natural l’any 2007 i un treball d’assessorament als agricultors i ramaders que produïen en PAE, als que estaven en període de reconversió i als que hi mostraven interès, l’any 2009. I Finalment també cal destacar l’organització de diverses jornades dedicades a la PAE amb ànim de millorar la formació dels agricultors i dels ramaders en aquest àmbit entre els anys 2009 i 2012.

3. Objectius

Pel fet de que una de les principals mancances de la PAE al Parc Natural és la producció de cultius extensius per a gra, l’any 2013 es planteja la implantació d’una rotació de cultius extensius per a gra en una parcel·la de demostració en la qual s’apliquin les tècniques que segueixin les pautes de la PAE. Els objectius d’aquesta experiència són:

avaluar la incidència de la rotació de cultius en el sistema sòl-planta, especialment

en el control de les herbes adventícies, en la fertilització, en la sanitat vegetal i en la

producció i qualitat dels cultius,

avaluar la viabilitat tant agronòmica com econòmica de la producció agrària

ecològica (PAE) en cultius extensius per a gra en les condicions de la zona,

avaluar l’interès i efectivitat de diferents tècniques aplicables als cultius implantats

en producció agrària ecològica (PAE),

transmetre la informació obtinguda en aquesta experiència al sector agrari,

principalment a través de jornades de formació,

facilitar l’intercanvi amb altres experiències de producció agrària ecològica (PAE) en

cultius extensius, com les plantejades al PNAE i al Pla de l’Estany.

4. Material i mètodes

4.1 Plantejament general

Per assolir els objectius marcats, en primer lloc es planteja una rotació de 3 anys de durada

amb els cultius mostrats a la figura 1. En cadascun dels cultius implantats és previst d’avaluar

diferents tècniques de cultiu, per tal de determinar les que són més eficients i recomanables

en les condicions establertes a la zona. Els cultius que formen part de la rotació són els que

habitualment són més implantats a la zona d’estudi.

Figura 1. Rotació de cultius previstos d’implantar al llarg de la durada de l’experiència.

O N D G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D G F M A M J

blat de moro pèsol o favócereal hivern fenigrec (adob en verd)

20162013 2014 2015

Page 5: Rotació de cultius extensius per a gra en producció ...parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/zona_volcanica_de_la... · Habitualment les precipitacions estivals, tot i que

Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 3

4.2 Parcel·la experimental

Per a la implementació d’aquesta actuació es disposa d’una parcel·la de propietat pública (codi

sigpac 17:196:0:0:19:18:1) que es gestiona des del Parc Natural. Les característiques

edafològiques de la parcel·la són adequades per a la realització del treball plantejat i es troba

ubicada just al costat de la seu del Parc Natural (Can Jordà), on es realitzen bona part de les

jornades de formació, cosa que en facilita l’accés i la visita per a jornades.

Els cultius implantats a la parcel·la en els anys previs a l’inici de l’experiència varen ser userda i

una rotació farratgera de doble cultiu anual (últims tres anys), amb civada o raigràs com a

cultiu d’hivern i sorgo com a cultiu d’estiu. En aquest temps, tot i no seguir les pràctiques de la

PAE, no es van aplicar fitosanitaris i, quant a la fertilització, es van aplicar fems de conill una

vegada a l’any i adob mineral (urea) en el raigràs. Tot i que amb anterioritat aquesta parcel·la

havia rebut dosis elevades de materials orgànics, principalment purins de boví de llet.

4.3 Climatologia

4.3.1 Climatologia de la zona

Les característiques climàtiques del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, igual

que les de bona part de la comarca de la Garrotxa, vénen donades per la influència que

genera la proximitat de la Mediterrània i els Pirineus i per la particular configuració

orogràfica de la zona.

L’element més rellevant en la caracterització del clima del Parc Natural és la precipitació a

causa de les elevades quantitats registrades, que oscil·len anualment entre els prop de

900 mm al sector est i els més de 1.000 mm a gairebé la resta del territori. En latituds

similars a les del Parc Natural, aquests valors es poden considerar habituals en zones de

muntanya per sobre de 1.000 m d’altitud, però el fet de que s’enregistrin en observatoris

situats entre els 300 i els 600 m d’altitud representa una singularitat específica de la zona.

La distribució de les precipitacions al llarg de l’any és bastant regular tot i que es

manifesta de diferent forma segons la zona del Parc Natural. L’hivern és l’estació més

seca, mentre que els períodes més plujosos es concentren a la primavera, l’estiu o la

tardor en funció de la zona. Habitualment les precipitacions estivals, tot i que són

relativament abundoses, no superen el dèficit que genera l’evapotranspiració, però la

bona capacitat de retenció dels sòls i les precipitacions elevades que es solen registrar a

la primavera permeten la implantació sense reg de cultius d’estiu amb elevats

requeriments hídrics com el blat de moro.

4.3.2 Climatologia any agronòmic 2014-15

La precipitació i la ET0 total registrada durant l’any agronòmic avaluat (octubre 2014- setembre

2015) ha estat lleugerament superior a la de la mitjana històrica (2000-2015) del mateix

període segons les dades recollides a l’estació meteorològica de la Vall d’en Bas (Taula 1), tot i

que tant la precipitació com la ET0 s’ha distribuït de manera diferent durant aquest any

respecte a la mitjana històrica.

Page 6: Rotació de cultius extensius per a gra en producció ...parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/zona_volcanica_de_la... · Habitualment les precipitacions estivals, tot i que

Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 4

Quant a la precipitació cal destacar una tardor molt plujosa amb 427 mm entre els mesos de

setembre a octubre, que ha anat precedida d’un hivern molt sec, en el qual s’han registrat

només 54 mm entre els mesos de desembre a febrer. La primavera ha tingut un inici i un final

molt plujosos (mesos de març i juny), mentre que els mesos que habitualment són més

plujosos d’aquest període (abril i maig) han tingut uns registres bastant inferiors als de la

mitjana històrica. I finalment durant el període estival durant els mesos de juliol i agost els

registres han estat inferiors als habituals, fet que ha quedat compensat per un mes de

setembre molt plujós.

Quant a l’ET0 cal destacar els valors acumulats elevats en els períodes de més creixement

vegetatiu per part dels cultius, en què des de l’abril a l’agost els registres d’enguany han estat

superiors als de la mitjana històrica (taula 1). I d’aquest període durant el mes de maig és quan

han tingut uns registres més elevats respecte a la mitjana, concretament amb un increment

del 29%.

Taula 1. Precipitació i evapotranspiració del cultiu de referència per als anys agronòmics 2013-14 i 2014-15 i per a la

mitjana històrica (2000-15) de l’estació meteorològica de la Vall d’en Bas.

4.4 Característiques del sòl de la parcel·la experimental

El sòl de la parcel·la experimental és profund, ben drenat de textura moderadament fina,

desenvolupat sobre materials detrítics terrígens i de reacció moderadament bàsica. No

presenta pedregositat superficial ni presència d’elements grossos en profunditat. La classe de

capacitat agrològica és I i es classifica com a Fluventic Eutrudept, franca fina, mesclada mèsica

(Palou i Boixadera, 1999).

P

(mm)

ETo

(mm)

P

(mm)

ETo

(mm)

P

(mm)

ETo

(mm)

P

(mm)

ETo

(mm)

gener 39 28 - - 35 27 15 32

febrer 45 38 - - 43 40 15 40

març 89 65 - - 40 74 125 59

abril 87 82 - - 103 84 44 96

maig 105 106 - - 79 105 43 135

juny 81 127 - - 72 123 186 135

juliol 66 129 - - 110 115 70 145

agost 85 118 - - 176 99 70 122

setembre 91 82 40 91 138 79 130 79

octubre 91 58 38 58 59 68 46 57

novembre 86 33 173 35 231 31 82 41

desembre 55 24 13 28 24 26 - -

mes

històric (2000-2015) 2013 2014 2015

Page 7: Rotació de cultius extensius per a gra en producció ...parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/zona_volcanica_de_la... · Habitualment les precipitacions estivals, tot i que

Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 5

Taula 2. Característiques químiques en diferents profunditats (0-0,3 m, 0,3-0,6 m, 0,6-0,9 m i 0,9-1,2 m) del sòl de la

parcel·la experimental.

A la taula 2 es mostren els resultats de l’analítica de sòls realitzada a l’inici de l’experiència

(octubre de 2013), en el qual es pot observar un contingut elevat de matèria orgànica en el sòl

i de K, i un contingut molt elevat de P, que denota la realització d’una sobrefertilització

històrica de la parcel·la. L’acumulació d’elevats continguts de P en el sòl és una problemàtica

comuna a moltes parcel·les agràries de la zona que es fertilitzen principalment amb la

utilització de materials orgànics, ja que les quantitats aplicades sovint són massa elevades.

4.5 Plantejament 2015

Durant el segon any de la rotació de cultius (veure punt 4.1) s’implanten dos cultius, en la

primera part fenigrec per adob en verd i seguidament blat de moro, un dels cultius que

presenta majors dificultats en un sistema de PAE a causa de diferents aspectes que es

mostraran en els següents punts d’aquest treball. Aquests cultius succeeixen el cereal d’hivern

implantat durant l’any agronòmic 2013-14 (Perramon, B. 2014). Així doncs, en aquest segon

any d’implantació de la rotació es pretén veure:

com es desenvolupa el cultiu del fenigrec i avaluar els efectes que té sobre el

següent cultiu, tant per la seva contribució com a adob en verd com també com a

planta lleguminosa fixadora de nitrogen en el sòl,

com es desenvolupa el blat de moro en les condicions establertes a la parcel·la

experimental aplicant les tècniques que es considerin més adequades en el marc

normatiu de la producció agrària ecològica (PAE),

quin és l’efecte del pas de la grada de pues i de la cavadora, i d’altres tècniques de

cultius associats, tant sobre el desenvolupament de les herbes adventícies com del

mateix cultiu de blat de moro,

quina és la disponibilitat de nitrogen mineral en el sòl en diferents moments per

part del cultiu de blat de moro.

4.5.1 Disseny experimental

Per obtenir la informació descrita anteriorment es divideix la parcel·la en tres sectors, en què

en cadascun d’ells es plantegen diferents actuacions durant el cultiu del blat de moro (figura

2).

profunditat

de la mostra

de sòl (m)

pH en H2O

dilució 1:5pH en KCl

matèria

orgànica

oxidable (%)

nitrogen

Kjeldahl (%)

fòsfor (P)

Olsen (%)

potassi (K)

extracte

NH4AcO 1N

(%)

relació C/N

0-0,3 8,0 7,4 3,2 0,20 133 191 9,10,3-0,6 8,1 7,5 1,9 0,11 46 143 10,20,6-0,9 8,2 7,4 1,8 0,11 38 97 9,30,9-1,2 8,2 7,4 1,4 0,10 32 78 7,9

Page 8: Rotació de cultius extensius per a gra en producció ...parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/zona_volcanica_de_la... · Habitualment les precipitacions estivals, tot i que

Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 6

En el sector 1 (figura 2) es planteja la realització de treballs mecànics per a reduir la presència

d’herbes adventícies en el cultiu del blat de moro. Aquest sector es subdivideix en dos

subsectors, en el subsector 1A es pretén realitzar una o més passades amb la grada de pues

(imatges 25-27) en els estadis inicials del cultiu, mentre que en el subsector 1B es pretén

complementar el pas amb grada de pues en els estadis inicials del cultiu amb el pas amb

cavadora en estadi de 6 fulles completament desenvolupades aproximadament.

En el sector 2 (figura 2 ) s’hi estableix el testimoni, en el qual no es realitza cap actuació i, a

més, es manté la mateixa ubicació d’aquest sector a camp de l’any anterior amb el cultiu del

cereal d’hivern. Finalment en el sector 3 (figura 2), es pretén implantar una associació de

cultius (blat de moro – trèvol violeta) amb la intenció que el trèvol dificulti el creixement

d’herbes adventícies i que a més com a lleguminosa aporti nitrogen en el sòl que sigui

aprofitable pel blat de moro.

Figura 2. Croquis de la parcel·la experimental amb la divisió de les subparcel·les en les quals s’avaluen diferents

aspectes en el cultiu del blat de moro. 1A = treball mecànic amb grada de pues 1 B = treball mecànic amb grada de

pues i cavadora 2 = testimoni 3 = associació de cultiu trèvol – blat de moro.

La dimensió de les parcel·les és de 27,5 m * 55 m en les parcel·les de treball mecànic (1A i 1B),

de 25 m * 55 m en el testimoni (2) i de 55 m * 55 m en la parcel·la de cultiu associat (3). La

varietat de blat de moro implantat és la PR32T16, varietat amb llavor no tractada i de cicle FAO

700. El marc de plantació és de 0,75 m * 0,20 m, el que suposa una densitat de sembra de

Page 9: Rotació de cultius extensius per a gra en producció ...parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/zona_volcanica_de_la... · Habitualment les precipitacions estivals, tot i que

Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 7

67.000 plantes/ha. L’espècie de trèvol violeta implantada és Trifolium Pratense a una dosi de

sembra de 20 kg/ha.

4.5.2 Tècniques i pràctiques de cultiu aplicades

De manera general algunes de les eines i tècniques de cultiu que s’apliquen a la parcel·la

experimental són les següents:

- rotació de cultius: aquesta és la principal estratègia per tal de desenvolupar amb èxit

una experiència com la plantejada, per tal de fer front al desenvolupament de les

herbes adventícies i a la infestació de malalties i plagues, i també per afavorir el bon

desenvolupament dels cultius des del punt de vista nutricional,

- estratègia de fertilització: basada en l’aplicació de materials orgànics, la implantació

de cultius per adob en verd, la introducció de lleguminoses a la rotació i la incorporació

de la palla i el rostoll en el sòl, per tal de mantenir nivells elevats de matèria orgànica

en el sòl i una bona disponibilitat de nutrients per part del cultiu. Enguany la

implantació del cultiu del fenigrec i la seva posterior incorporació en el sòl han estat

les actuacions realitzades en aquest sentit, amb les que es pretén per una banda que

el fenigrec, com a lleguminosa, aporti nitrogen en el sòl que pugui ser aprofitat pel blat

de moro i, per altra banda, que aporti altres nutrients i millori les característiques

físiques del sòl a través de la seva utilització com a adob en verd,

- elecció d’espècies i varietats adequades pel sistema productiu emprat: com que no

es disposa d’aigua de reg en el blat de moro s’ha buscat una varietat de cicle llarg amb

la intenció que es pogués sembrar aviat per tal d’aprofitar les pluges de la primavera i

així afavorir una bona naixença i, a més, també per tal de disposar d’una varietat amb

un potencial productiu elevat. En el sector en què s’implanta blat de moro associat

amb trèvol, s’ha escollit l’espècie de trèvol Trifolium Pratense pel seu ràpid

desenvolupament, fet que ha de facilitar que competeixi de manera efectiva amb les

herbes adventícies,

- estratègia de sembra:

o falsa sembra: no s’ha realitzat ja que s’ha escollit una varietat de blat de moro

de cicle llarg per tal de sembrar en període primaveral, i per tant la sembra

s’ha realitzat uns dies després d’incorporar el fenigrec en el sòl sense que hi

hagués temps per a realitzar una falsa sembra entre els dos cultius,

o sembra primarenca: amb una sembra primerenca es pretén obtenir una bona

naixença del cultiu, que també facilita que aquest competeixi ràpidament amb

les herbes adventícies,

o densitat de sembra: s’ha utilitzat la densitat habitual en les parcel·les

comercials de la zona, de 67000 llavors/ha, amb un marc de sembra de 0,75 m

entre línies i 0,20 m entre plantes,

Page 10: Rotació de cultius extensius per a gra en producció ...parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/zona_volcanica_de_la... · Habitualment les precipitacions estivals, tot i que

Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 8

- utilització de la grada de pues i de la cavadora: amb la grada de pues es pretén

disminuir la presència d’herbes adventícies sense malmetre el cultiu implantat, per fer-

ho cal passar la grada de pues en el moment adequat, en què el cultiu estigui

suficientment arrelat i les herbes adventícies no es trobin en un estat de

desenvolupament massa avançat. Mentre que amb la cavadora es pretén fer front a

les herbes que no s’han pogut eliminar amb la grada de pues, passant la cavadora

entre línies en un estadi aproximat de 6 fulles completament desenvolupades del blat

de moro,

- blat de moro associat amb trèvol: amb l’associació d’aquests cultius es pretén, per

una banda, que el trèvol s’implanti ràpidament i d’aquesta manera dificulti el

desenvolupament d’herbes adventícies i, d’altra banda, també es preveu que el trèvol,

com a lleguminosa, fixi nitrogen en el sòl que pugui ser aprofitat pel blat de moro.

Per tal de portar a terme les tècniques de cultiu descrites al llarg de tot l’any agronòmic, que

engloba el període que va des de l’octubre del 2014 al novembre del 2015, es realitzen una

sèrie de treballs que es mostren a la taula 3.

Taula 3. Treballs de camp realitzats a la parcel·la experimental de rotació de cultius extensius per a gra en PAE

durant l’any agronòmic 2014-15.

4.5.3 Paràmetres avaluats

La metodologia emprada per determinar i avaluar diferents paràmetres de la planta i el sòl en

la parcel·la experimental es descriu a continuació.

- Presència d’herbes adventícies i efectivitat de la grada de pues

Es realitzen diverses avaluacions visuals al llarg del cicle de cultiu del blat de moro per al

seguiment de la presència d’herbes adventícies i el seu desenvolupament, i d’aquesta manera

es pot avaluar l’eficàcia de les actuacions portades a terme per reduir la competència

d’aquestes herbes sobre el cultiu implantat.

data treball realitzat

10/10/2014 sembra de fenigrec

16/10/2014 mostreig de sòl (0-30 i 30-60 cm) per analítica de nitrogen mineral en el sòl

17/04/2015 passada de tractor amb picadora per triturar el fenigrec en estadi de floració

21/04/2015 mostreig de sòl (0-30 i 30-60 cm) per analítica de nitrogen mineral en el sòl

23/04/2015 es llaura per enterrar el fenigrec i per treballar el sòl abans de la implantació del blat de moro

28/04/2015 es fresa per preparar el llit de sembra del blat de moro

30/04/2015 es sembra el trèvol violeta a "voleo" en el sector 3

01/05/2015 es sembra la varietat de blat de moro PR32T16 (llavor sense tractar) a una densitat de 67000 llavors/ha

28/05/2015 passada de grada de pues en el sector 1A

04/06/2015 instal·lació de les trampes de feromones per a la captura de lepidòpters

10/11/2015 collita del blat de moro (30 metres lineals en 3 parts de 10 metres cadascun)

10/11/2015 mostreig de sòl (0-30 i 30-60 cm) per analítica de nitrogen mineral en el sòl14/11/2015 passada de chissel per incorporar en el sòl el rostoll de blat de moro i per eliminar herbes adventicies

Page 11: Rotació de cultius extensius per a gra en producció ...parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/zona_volcanica_de_la... · Habitualment les precipitacions estivals, tot i que

Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 9

- Fertilització

Abans del cultiu del blat de moro s’ha implantat el cultiu del fenigrec per a utilitzar com a adob

en verd. Per tal d’avaluar tant l’efecte d’aquesta actuació com per obtenir la disponibilitat de

nitrogen mineral en el sòl durant el cultiu de blat de moro s’ha determinat el contingut de

nitrogen mineral (assimilat a contingut de nitrogen nítric) en el sòl a través de la realització de

5 analítiques de sòl en diferents moments del cultiu a les profunditats de 0-30 i 30-60 cm

cadascuna d’elles.

- Producció i qualitat del gra

La collita del blat de moro es realitza a mà, recollint les panotxes de 30 metres lineals repartits

en 3 parts de 10 metres lineals cadascun, el que significa una superfície mostrejada de 22,5 m2

(imatges 1, 2 i 3). Les panotxes recollides es pesen a camp i seguidament se n’agafen 4 mostres

per portar a analitzar la humitat i el pes hectolítric a laboratori.

Imatges 1, 2 i 3. Moment de recol·lecció del blat de moro realitzada a mà (10/11/2015).

- Sanitat vegetal

Per determinar el grau d’afectació de diferents lepidòpters que poden malmetre el cultiu del

blat de moro s’han instal·lat trampes de feromones, amb què es pretén poder avaluar la

incidència que aquestes espècies poden tenir sobre el cultiu del blat de moro al llarg del cicle

de cultiu (imatges 4, 5, 6 i 7).

Imatges 4, 5, 6 i 7. Captura de diferents espècies de lepidòpters mitjançant la instal·lació de trampes de feromones

a camp.

Page 12: Rotació de cultius extensius per a gra en producció ...parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/zona_volcanica_de_la... · Habitualment les precipitacions estivals, tot i que

Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 10

Concretament s’han instal·lat 5 trampes amb feromones per a les espècies Ostrinia nubilalis,

Sesamia nonagrioides, Mythimna unipuncta, Agrotis ipsilon i Agrotis segetum. El control de les

trampes es realitza de manera periòdica cada 10-15 dies aproximadament. Al llarg de tot el

cicle de cultiu s’han realitzat un total de 10 comptatges.

4.5.4 Tractament de les dades

A partir de les diferents dades recollides a camp s’obtenen una sèrie de resultats en els

diferents àmbits en què es treballa, que permeten realitzar una avaluació de tot l’any

agronòmic 2014-15 i especialment de la viabilitat i l’interès d’implantar el cultiu de blat de

moro en una rotació de cultius extensius per a gra en PAE. L’estructura de la parcel·la i la

distribució en el camp dels diferents maneigs implantats no han permès enguany de realitzar

un tractament estadístic de les dades obtingudes.

5. Resultats i discussió

Amb els resultats obtinguts es pot avaluar l’efectivitat de les tècniques aplicades sobre els

diferents aspectes que es mostren a continuació, les herbes adventícies, la fertilització, la

sanitat vegetal i la producció i qualitat del gra. Prèviament es mostren les principals

característiques del procés d’implantació i de desenvolupament dels cultius.

5.1 Implantació i desenvolupament dels cultius

El cultiu del fenigrec es va sembrar aviat (taula 4) per tal de que durant l’hivern ja estigués ben

desenvolupat i a sortida d’hivern tingués una plena cobertura de sòl per fer front al

desenvolupament d’herbes adventícies. Amb aquesta sembra primerenca també es buscava

assolir aviat l’estadi de floració quan el cultiu s’incorpora al sòl perquè al darrere es sembrava

una varietat de blat de moro de cicle llarg (700). La naixença del fenigrec va ser bona i a inicis

d’octubre la cobertura del sòl ja era del 30%, mentre que a sortida d’hivern tenia una

cobertura del sòl de pràcticament el 100% amb una alçada de planta de més de 10 cm

(imatges 8-13). En el moment de floració quan es tritura per posteriorment incorporar-lo en el

sòl tenia una alçada d’entre 50-70 cm (imatges 14-18) i els nòduls encarregats de la fixació de

nitrogen en el sòl eren de color vermell, que indicava que havien estat en plena activitat de

fixació.

Imatges 8, 9, 10, 11, 12 i 13. Estat del fenigrec en diferents moments en els que es pot visualitzar la ràpida

cobertura del sòl per part del cultiu (les imatges corresponen de manera successiva a les dates de 16/10/2014,

28/10/2014, 11/11/2014, 4/12/2014, 22/12/2014 i 07/04/2015).

Page 13: Rotació de cultius extensius per a gra en producció ...parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/zona_volcanica_de_la... · Habitualment les precipitacions estivals, tot i que

Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 11

Imatges 14, 15, 16, 17 i 18. Dall del fenigrec a moment de floració (17/04/2015) i posterior incorporació del cultiu

en el sòl (27/04/2015).

Quant al blat de moro, s’implanta un varietat de cicle llarg (700) amb la intenció de realitzar

una sembra primerenca i d’aquesta manera aprofitar les pluges habituals del mes de maig ja

que en la parcel·la no es disposa de reg. Però la sequera del mes de maig, en què la

precipitació acumulada de tot el mes va ser de només 43 mm, va dificultar la bona naixença

del cultiu. La naixença va ser irregular, es va realitzar en diferents etapes i en general va ser

lenta.

Aquesta sequera en els primers estadis del cultiu del blat de moro va marcar tot el

plantejament de l’experiència plantejada en diferents aspectes. En primer lloc va provocar un

creixement desigual de les plantes de blat de moro, segons el moment en què varen néixer,

aspecte que tot i minimitzar-se a mesura que es va anar desenvolupant el cultiu es va mantenir

fins als estadis finals. En segon lloc va provocar que el trèvol violeta sembrat en el sector 3

(figura 2) gairebé no naixés, i per tant no es va poder veure l’efecte d’aquest tipus de maneig. I

finalment va provocar que la lentitud en el desenvolupament del blat de moro durant els

primers estadis i la conseqüent manca de recobriment del sòl afavorissin el desenvolupament

d’herbes adventícies. Aquest fet va provocar que en el tractament testimoni del sector 2

(figura 2) el volum d’herbes fos molt elevat, principalment de les espècies de blets Amaranthus

retroflexus i Quenopodium album, fins al punt que es va decidir dallar el cultiu i aprofitar-lo per

farratge per evitar generar molta llavor d’aquestes espècies que podrien emergir en anys

posteriors.

Imatges 19, 20, 21, 22, 23 i 24. Estat del blat de moro en diferents moments del cicle de cultiu.

Page 14: Rotació de cultius extensius per a gra en producció ...parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/zona_volcanica_de_la... · Habitualment les precipitacions estivals, tot i que

Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 12

A partir del mes de juny el volum de precipitació registrada va ser més elevat, fet que fins i tot

va provocar que durant un període de temps no es pogués entrar a camp amb tractor per

l’elevada humitat del sòl. Aquest període va coincidir amb el moment en què s’havia de cavar

el blat de moro per reduir la presència d’herbes adventícies, fet que va provocar que el maneig

previst del sector 1B tampoc es pogués portar a terme. Per tant, únicament es va seguir un

maneig (sector 1A) en el qual es va passar la grada de pues per reduir la presència d’herbes

adventícies (veure apartat 5.2).

Durant el mes de juliol es varen repetir períodes de sequera amb temperatures

extremadament elevades no habituals a la zona però, tot i això, el tipus de sòl profund i de

textura fina, que permet disposar d’un volum elevat d’emmagatzematge d’aigua en el sòl, va

permetre que el cultiu es desenvolupés correctament fins i tot durant els períodes d’estrès

hídric que el varen afectar. Així doncs, tot i les dificultats presentades, en el sector 1A el cultiu

es va desenvolupar correctament tal i com es mostra a les Imatges 19-24.

Taula 4. Estat dels cultius de fenigrec i de blat de moro en diferents moments al llarg dels cicles de cultiu de l’any

agronòmic 2014-15.

5.2 Presència d’herbes adventícies i efectivitat de la grada de pues

Un dels principals reptes de l’experiència plantejada és el control de les herbes adventícies.

Aquest aspecte és especialment rellevant en el cultiu del blat de moro, quan habitualment es

donen temperatures i humitats del sòl elevades, condicions beneficioses per al

desenvolupament de les herbes. Per aquesta raó, es varen plantejar diferents escenaris

d’actuació dirigits sobretot al control d’aquestes herbes, tot i que per diferents causes

exposades en l’apartat 5.1. únicament es va poder implementar un d’aquests escenaris, que va

consistir en avaluar l’efectivitat del pas de la grada de pues sobre el control de les herbes

adventícies (sector 1A - figura 2).

data estat del cultiu

10/10/2014 sembra del fenigrec28/10/2014 naixença del fenigrec

11/11/2014 formació dels primers nòduls encarregats de la fixació de nitrogen del fenigrec

07/04/2015 inici de la floració del fenigrec

17/04/2015 plena floració del fenigrec

01/05/2015 sembra del blat de moro

11/05/2015 naixement irregular de les primeres plàntules de blat de moro

28/05/2015 naixement del 80-90% de plantes de blat de moro amb un desenvolupament desigual

06/07/2015 estadi de 8 fulles completament desenvolupades del blat de moro

20/07/2015 inici de floració del blat de moro

31/07/2015 plena floració del blat de moro

07/09/2015 estadi del gra de blat de moro líquid pastòs

15/10/2015 estadi del gra de blat de moro vitri apunt per collir

Page 15: Rotació de cultius extensius per a gra en producció ...parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/zona_volcanica_de_la... · Habitualment les precipitacions estivals, tot i que

Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 13

El 28 de maig de 2015 es va passar la grada de pues en el sector 1A (figura 2), quan les herbes

estaven molt poc desenvolupades i el blat de moro ja es trobava ben arrelat, amb una alçada

de 4-5 cm (imatges 25-27).

Imatges 25, 26 i 27. Pas de la grada de pues on es pot veure l’estat de desenvolupament del cultiu i de les herbes

adventícies en el moment de l’actuació (28/05/2015).

Durant el cultiu del fenigrec les herbes presents (Stellaria media, Veronica hederifolia,

Taraxacum officinale, ....) varen ser ràpidament cobertes pel cultiu, fet que va limitar el seu

desenvolupament. Mentre que les principals herbes que es van desenvolupar durant el cultiu

del blat de moro varen ser sobretot blets (Amaranthus retroflexus i Quenopodium album), i en

menor mesura soja borda (Abutilon theophrasti). La resta d’herbes observades no varen incidir

en el desenvolupament del cultiu per la baixa densitat d’exemplars que hi eren presents.

Imatges 28, 29 i 30. Presència d’herbes adventícies (Amaranthus retroflexus i Quenopodium album) en el cultiu del

blat de moro en la zona on no es va realitzar cap actuació per al seu control (testimoni).

Per tant, la viabilitat del cultiu del blat de moro es va centrar principalment en el control dels

blets, amb una presència molt elevada tant de l’espècie Amaranthus retroflexus com de

Page 16: Rotació de cultius extensius per a gra en producció ...parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/zona_volcanica_de_la... · Habitualment les precipitacions estivals, tot i que

Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 14

l’espècie Quenopodium album (imatges 28-30). Quan no es va fer cap actuació per al control

d’aquestes herbes (sector 2 - figura 2) el cultiu del blat de moro no va ser viable ja que el

desenvolupament dels blets, afavorits per la mala naixença inicial del blat de moro, va ser tant

elevat que el fet de deixar avançar el cultiu hauria permès que els blets granessin, fet que

hauria compromès futures campanyes de cultiu d’estiu per l’elevada quantitat de llavor que

s’hauria deixat en el sòl. Per aquesta raó, en la situació d’aquest maneig (sector 2 - testimoni -

figura 2) es va aprofitar el cultiu per a farratge evitant que els blets arribessin a l’estadi de

producció de llavor.

Quan es va passar la grada de pues (maneig sector 1A – figura 2) es va poder reduir el nombre

d’exemplars de blets (imatges 31-33) fins al punt que aquesta actuació juntament amb la

competència que el mateix cultiu del blat de moro va exercir sobre les herbes va fer viable el

seu correcte desenvolupament fins a l’estadi previst d’aprofitament per a gra. L’èxit del pas de

la grada de pues es va deure sobretot al fet que es va actuar en el moment precís, quan el

cultiu estava prou arrelat per aguantar el pas de la grada i els blets, que en els seus estadis

inicials tenen un arrelament feble, es trobaven en un estadi de poc desenvolupat que va

permetre que en bona part fossin arrencats.

Imatges 31, 32 i 33. Presència d’herbes adventícies en el cultiu del blat de moro en la zona on es va realitzar

l’actuació de control de passada de grada de pues (sector 1A).

Per tant, es considera que la grada de pues és una eina molt adequada per al control dels blets

en el cultiu del blat de moro, sempre i quan s’implementi quan les condicions del sòl i els

estadis de desenvolupament del cultiu i de les herbes siguin els adequats, i s’executi el treball

de manera correcta, és a dir graduant la intensitat de la grada per tal de que sigui

suficientment agressiva sobre les plantes però sense malmetre el cultiu, aspecte que es regula

a través de la velocitat de treball i de la inclinació de les pues.

Page 17: Rotació de cultius extensius per a gra en producció ...parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/zona_volcanica_de_la... · Habitualment les precipitacions estivals, tot i que

Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 15

5.3 Fertilització i evolució del nitrogen mineral en el sòl

Juntament amb el control de les herbes adventícies, la fertilització es considera l’altre aspecte

cabdal en el plantejament de l’experiència portada a terme. Tenint en compte els resultats de

fertilitat del sòl (taula 2), l’historial de fertilització de la parcel·la i la gestió de cultius i el pla de

fertilització previst d’implementar en el conjunt de la rotació (enterrat de la palla, adobs en

verd, aplicació de materials orgànics i implantació de lleguminoses) es considera que les

necessitats de la majoria de nutrients per als cultius (P, K, cations de canvi (Ca, Mg, Na) de i

micronutrients (Cu, Zn, Mn)) estan garantits per als 3 anys de durada prevista de la rotació.

Així doncs, la principal preocupació es centra en si la disponibilitat de nitrogen mineral en el sòl

serà suficient per tal de cobrir les necessitats productives dels cultius implantats, especialment

per al blat de moro, cultiu amb unes extraccions elevades de nitrogen. Per aquest fet s’ha

realitzat un seguiment de l’evolució del nitrogen mineral en el sòl, a través d’analitzar el

contingut de nitrogen nítric en diferents moments del cultiu (taula 5).

Taula 5. Resultats de nitrogen nítric en el sòl en diferents moments del cultiu en les profunditats de 0-30 i 30-60 cm.

Els valors de contingut de nitrogen nítric en el sòl varen ser relativament baixos a l’inici

d’aquest segon any agronòmic, en el moment de sembra del fenigrec, a causa probablement

del rentat de nitrogen provocat per les elevades precipitacions de finals d’estiu (taula 1). Tot i

això, el contingut de nitrogen mineral en el sòl es va recuperar amb el nitrogen procedent de la

mineralització de la matèria orgànica del sòl i de la fixació del fenigrec durant el període

primaveral, i durant el cultiu del blat de moro es varen mantenir continguts suficientment

elevats per assegurar la bona nutrició del cultiu. A més, aquests valors varen ser especialment

elevats a moment de floració, quan el cultiu té encara unes necessitats exigents de nitrogen.

En cap moment els valors de nitrogen mineral en el sòl varen ser molt elevats, fet que redueix

el risc de rentat de nitrogen cap a les aigües subterrànies. I especialment els valors de nitrogen

mineral residual a final de cultiu varen disminuir respecte els de floració, aspecte que es

considera positiu per tal de minimitzar el risc de rentat de nitrogen en el període de tardor

data recollida

mostramoment-estadi

profunditat

mostrejada (cm)

N nítric sòl

(kg N-NO3- ha-1)

0-30 5

30-60 4

0-30 23

30-60 13

0-30 12

30-60 10

0-30 43

30-60 33

0-30 22

30-60 24

plena floració

blat de moro

collita

blat de moro

31/07/2015

10/11/2015

16/10/2014sembra

fenigrec

21/04/2015incorporació

fenigrec

06/07/2015estadi 8 fulles

blat de moro

Page 18: Rotació de cultius extensius per a gra en producció ...parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/zona_volcanica_de_la... · Habitualment les precipitacions estivals, tot i que

Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 16

quan són habituals episodis de precipitacions elevades. Una altra raó per la qual els continguts

de nitrogen mineral baixos en el sòl tenen una lectura positiva és pel control de les herbes, ja

que amb una disponibilitat d’aquest nutrient ajustada dificulta el desenvolupament de plantes

nitròfiles, com algunes de les presents en la parcel·la d’estudi (Veronica hederifolia, Stellaria

media, Amaranthus retroflexus o Quenopodium album) i com d’altres de molt habituals en

cultius extensius (Papaver roheas, Rumex crispus o Sorghum halepense).

5.4 Sanitat vegetal

A principis de juny es van col·locar 5 trampes tipus Funnel amb feromones (imatge 4)

repartides per la parcel·la. L’objectiu era conèixer si hi havia una afectació elevada d’aquestes

plagues a la zona estudiada, i si això podia afectar notablement la producció de blat de moro

ecològic.

Les plagues a estudiar, plagues comunes en el blat de moro al nostre país, són la Sesamia

nonagrioides, l’Ostrinia nubinalis, la Mythimna unipuncta, l’Agrotis ipsilon i l’Agrotis segetum.

La Sesamia nonagrioides o taladre del blat de moro és un lepidòpter nocturn. En les condicions

climàtiques de la zona, tenen 2 generacions, fins i tot alguna vegada n’hi pot haver 3. Els vols

d’adults els trobem a principis d’abril (primera generació) i a l’agost, a ple estiu (segona

generació). Els símptomes i danys sobre el blat de moro es basen en l’atac a plantes joves en

les larves de primera generació, que provoquen la mort de les plantes. Però el moment més

crític és en les larves de segona generació, quan en penetrar cap a l’interior de la planta

provoquen el debilitament del tronc amb les pèrdues de rendiment corresponent, i amb atacs

directes sobre les panotxes que a més faciliten l’entrada de fongs productors de micotoxines.

L’Ostrinia nubinalis és un lepidòpter la larva del qual és molt polífaga, ja que s’alimenta de blat

de moro i de moltes altres plantes. Solen tenir 2 generacions en aquesta zona. Els danys

comencen amb petites mossegades i pinçaments de les fulles, però acaben menjant-se el

peduncle que aguanta les flors masculines i en provoca la seva caiguda. La segona generació

també pot atacar la panotxa sense deixar de minar el tall.

La Mythimna unipuncta és un lepidòpter nocturn de dues generacions. Les erugues roseguen

les fulles i causen la defoliació. En atacs intensos la defoliació és total, i queda únicament el

nervi central de la fulla. Els atacs apareixen en rodals, moltes vegades des dels marges de la

parcel·la. Es detecta a finals d’agost i durant el setembre els danys poden ser més importants.

L’Agrotis segetum i l’Agrotis ipsilon (cucs grisos) son lepidòpters les larves dels quals poden

produir danys importants a nivell de coll, efectuant mossegades quasi circulars que maten les

plantes joves. Quan les plantes ja tenen més de 4 fulles i el sistema radicular desenvolupat, tot

i que poden patir danys, aquests no són irreversibles i no s’ha trobat que aquests danys tinguin

una repercussió econòmica clara. Un cop mosseguen la planta la larva es desplaça en la

mateixa línia per a alimentar-se de la següent planta. L’Agrotis segetum és una espècie

sedentària que hiverna en el mateix camp de cultiu, el que fa que els danys que provoquen

s’observin abans que els que són provocats per atacs d’Agrotis Ipsilon.

Page 19: Rotació de cultius extensius per a gra en producció ...parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/zona_volcanica_de_la... · Habitualment les precipitacions estivals, tot i que

Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 17

A la taula 6 es poden veure les captures realitzades durant el cicle del cultiu del blat de moro.

Cada 10-15 dies, aproximadament, es recollien les captures de cada trampa (imatge 5), es

separaven els insectes que no eren els que s’estaven estudiant i es feia el recompte (imatges 6

i 7).

Des de mitjan juny fins a mitjan juliol hi ha alguna captura de Sesamia nonagrioides. Es suposa

que aquestes captures eren d’adults de segona generació que amb les temperatures elevades

de l’any 2015 van avançar el seu cicle. Tot i això, les captures són molt baixes i els danys

inexistents

La manca de captures d’Ostrinia nubinalis i de Mythimna unipuncta, reflecteixen la no

existència d’aquestes plagues en la zona, ja que en ambdós casos només s’han capturat 1 i 2

adults respectivament i en moments en què els possibles danys causats son mínims.

Les captures d’Agrotis segetum van tenir un pic a mitjan juliol. Aquesta segona generació

d’adults no és important pel que fa a danys ja que era el moment en què el blat de moro es

trobava en estadi de 8 fulles i el sistema radicular completament desenvolupat. Tot i això,

podria ser que la primera generació de larves (la que després va produir aquest pic d’adults)

hagués afectat al cultiu durant el mes de maig, moment en què hi va haver el naixement de les

primeres plàntules de blat de moro. Però es tracta d’una suposició ja que les trampes van ser

instal·lades a posteriori. I, en tot cas, la naixença va ser irregular però van acabar naixent el

90% de les plantes i, com s’ha dit anteriorment, es creu que la raó va ser la manca de pluges

del mes de maig.

Tot i l’afectació d’Agrotis segetum existeixen mesures de prevenció com l’eliminació d’herbes

adventícies de port baix, que podrien impedir la seva posta. I mitjans biològics que es podrien

trobar a la zona d’estudi, com alguns parasitoides d’ous i de larves, coleòpters depredadors i

fins i tot alguns ocells que poden tenir acció de control contra aquesta plaga.

Taula 6. Controls d’individus capturats en les trampes de feromones de diferents espècies de lepidòpters en

diferents moments del cultiu.

19/06/2015 1 0 0 2 1

02/07/2015 3 1 1 0 8

13/07/2015 8 0 1 9 41

16/07/2015 0 0 0 0 7

31/07/2015 0 0 0 0 5

10/08/2015 0 0 0 0 1

23/08/2015 0 0 0 0 9

07/09/2015 0 0 0 0 2

22/09/2015 0 0 0 2 1

15/10/2015 0 0 0 0 1

nombre de captures d'individus

data control sesamia

nonagrioides

ostrinia

nubinalis

mythimna

unipuncta

agrotis

ipsilon

agrotis

segetum

Page 20: Rotació de cultius extensius per a gra en producció ...parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/zona_volcanica_de_la... · Habitualment les precipitacions estivals, tot i que

Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 18

Pel que fa a Agrotis ipsilon, hi va haver captures la mateixa setmana en què hi va haver el pic

d’Agrotis segetum, però amb un nombre d’individus molt inferior. Per l’estadi en què es

trobava el blat de moro, igual que en el cas Agrotis segetum, aquesta plaga no ha suposat un

problema per al bon desenvolupament del blat de moro.

5.5 Producció i qualitat del gra

La producció obtinguda en el seguiment del sector 1A (figura 2), en què es va realitzar una

passada amb grada de pues va ser de 12.622 kg gra/ha a 14% d’humitat. Aquest és un

rendiment que es considera elevat tenint en compte el sistema productiu emprat i les

condicions de cultiu i parcel·la, i que confirma la percepció visual que amb el pas de la grada de

pues es varen eliminar un percentatge elevat d’herbes adventícies, principalment de les

espècies Amaranthus retroflexus i Quenopodium album, i que les herbes que no es varen

eliminar o bé que varen germinar amb posterioritat al pas de la grada, varen quedar

controlades pel mateix cultiu del blat de moro.

També cal valorar positivament el pas de la grada de pues per altres raons. En el moment en

què es va realitzar la passada de la grada el blat de moro es trobava suficientment arrelat i no

es varen provocar danys sobre el cultiu (imatges 25-27). A més l’ús d’aquesta eina, a part de

disminuir la presència d’herbes adventícies compleix una altra funció d’oxigenació del sòl, la

qual cosa pot repercutir en una major taxa de mineralització de la matèria orgànica, tant de la

provinent del sòl com de la provinent dels materials orgànics aportats, tot i que aquesta

segona funció és difícil de quantificar.

Aquests resultats productius també confirmen que la disponibilitat de nutrients en el sòl ha

estat suficient per al bon desenvolupament del cultiu, i el nitrogen mineral no ha actuat com a

limitant productiu, fet que ja s’esperava a partir de l’avaluació dels continguts d’aquest

nutrient en el sòl en els diferents moments avaluats.

Per tant, tot i les dificultats en la naixença del blat de moro i la presència d’alguns períodes

d’estrès hídric durant el cicle de cultiu, el blat de moro es va desenvolupar correctament

gràcies a que no hi va haver una manca de precipitació durant el període de floració i que

l’elevada capacitat de retenció d’aigua del sòl va minimitzar els efectes negatius sobre el cultiu

dels períodes amb manca de precipitació.

A moment de collita la humitat del gra va ser elevada, del 26,4% a causa que, per una banda,

es va sembrar una varietat de cicle llarg (FAO 700) amb una naixença una mica retardada

respecte el que estava previst per la forta sequera del mes de maig i, per altra banda, no es va

poder deixar assecar el gra més temps a camp per la necessitat de sembrar els cultius de

proteaginoses que segueixen el blat de moro en la rotació establerta. Finalment es va mesurar

el pes hectolítric com a valor de qualitat del gra, amb un resultat de 60 kg (14% hum)/hl, el que

significa un grau d’emplenat del gra mitjà.

6. Conclusions

En el present document es recullen i es tracten els resultats agronòmics del segon any de la

rotació, per tal de donar resposta a alguns dels objectius establerts en l’experiència plantejada,

Page 21: Rotació de cultius extensius per a gra en producció ...parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/zona_volcanica_de_la... · Habitualment les precipitacions estivals, tot i que

Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 19

centrats en els àmbits del control de les herbes adventícies, de la fertilització, de la sanitat

vegetal i de la producció i qualitat del gra.

Control de les herbes adventícies

En les condicions presentades enguany a la parcel·la d’estudi no és viable el desenvolupament

del blat de moro sense la realització de cap actuació dirigida a reduir el nombre d’herbes de les

espècies Amaranthus retroflexus i Quenopodium album.

El pas de la grada de pues, aplicada en el moment precís, quant a estat d’humitat del sòl i de

desenvolupament de les herbes i del cultiu, permet reduir el nombre d’herbes de les espècies

Amaranthus retroflexus i Quenopodium album, fent viable el correcte desenvolupament del

cultiu de blat de moro.

Fertilització

Els continguts de nitrogen mineral en el sòl determinats en diferents moments del cicle de

cultiu del blat de moro mostren que hi ha hagut una bona disponibilitat d’aquest nutrient per

part del cultiu.

Els continguts de nitrogen mineral en el sòl durant els diferents moments avaluats i en especial

a final de cultiu no han estat excessivament elevats, fet que redueix el risc de rentat de

nitrogen cap a les aigües subterrànies quan es registren precipitacions elevades.

Sanitat vegetal

Les poques captures de les diferents plagues avaluades que afecten al blat de moro mostren

que la zona d’estudi és adequada per a la producció ecològica, tot i que per confirmar-ho

caldria disposar d’estudis de més anys de durada.

L’única plaga que podria afectar seriosament el blat de moro seria l’Agrotis segetum, i que pel

seu caràcter de plaga sedentària que es queda al mateix camp de cultiu, és recomanable el seu

seguiment en anys posteriors avaluant la seva afectació a través del nombre de captures amb

trampes i a través de l’estat del cultiu durant la naixença i els primers estadis del cultiu.

Producció i qualitat del gra

La producció obtinguda es considera elevada en el marc de la producció agrària ecològica i

sobretot tenint en compte el règim de precipitacions registrat durant la campanya d’estudi

que ha provocat diferents períodes d’estrès hídric.

Les bones condicions edafològiques del sòl de l’assaig amb una elevada capacitat de retenció

d’aigua han permès superar la manca d’aigua en diferents moments del cultiu.

El pes hectolítric obtingut mostra que hi ha hagut un bon emplenat del gra.

Page 22: Rotació de cultius extensius per a gra en producció ...parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/zona_volcanica_de_la... · Habitualment les precipitacions estivals, tot i que

Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 20

7. Bibliografia

Palou, O. i Boixadera, J. 1999. Mapa de sòls del Parc Natural de la Zona Volcànica de la

Garrotxa E.1:25.000. Olot. Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Generalitat de

Catalunya. Disponible en el Centre de Documentació del PNZVG.

Perramon, B.; Calm, E.; Pijuan, J.; Bassols, E.; Falgarona, J.; Palou, O.; Puiguriguer, M.; Zapata, J.

y Mazón, J. 2011. L’agricultura i la ramaderia del Parc Natural de la Zona Volcànica de la

Garrotxa. Generalitat de Catalunya. Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Versió

digital a: http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/garrotxa i disponible en el Centre de

Documentació del PNZVG.

Perramon, B. 2014. Rotació de cultius extensius per a gra en producció agrària ecològica al

Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (memòria 2014). Generalitat de Catalunya.

Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Versió digital a:

http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/garrotxa i disponible en el Centre de Documentació del

PNZVG.

Page 23: Rotació de cultius extensius per a gra en producció ...parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/zona_volcanica_de_la... · Habitualment les precipitacions estivals, tot i que

Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 21

Agraïments

Aquest treball ha estat possible gràcies al finançament del Pla Anual de Transferència

Tecnològica (PATT) del DARP i del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG), i a

la participació en el projecte de diferents especialistes (Pedro Cano, Andreu Taberner, Josep

Maria Llenes, Lluís Vila, Francesc Domingo i Aida Carbonell) que amb la seves aportacions han

permès que aquesta experiència tingui un interès creixent i estigui desenvolupada a partir

d’unes bases sòlides que permeten obtenir un coneixement aplicable en condicions de

parcel·les comercials.

D’aquesta manera es pretén complir amb un dels objectius principals de l’experiència,

consistent en l’obtenció d’un coneixement basat en aspectes pràctics, d’interès i fàcilment

exportables a les parcel·les agràries de la zona mitjançant la seva prèvia transmissió al sector

agrari.

Finalment també cal destacar les tasques administratives, logístiques i de correcció lingüística

realitzades per l’Eva Calm, en Ricard Poch i la Mireia Batiste.