salut al barri - nÚm. 4. gener 2005 - l'hospitalet

9
Salut al barri CONSORCI SANITARI INTEGRAL LA REVISTA DEL VOSTRE CENTRE DE SALUT ETAPA I. NÚM. 4. GENER 2005 SALUT AL BARRI ÉS UNA PUBLICACIÓ EDITADA PEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL L’automedicació responsable Polls al cap Previndre la violència de parella

Upload: consorci-sanitari-integral

Post on 24-Mar-2016

220 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

Previndre la violència de parella | L'automedicació responsable | Polls al cap

TRANSCRIPT

Page 1: Salut al barri - NÚM. 4. GENER 2005 - L'Hospitalet

Salut al barriCONSORCI SANITARI INTEGRAL

LA REVISTA DEL VOSTRE CENTRE DE SALUT

ETA

PAI.

M. 4

. GE

NE

R 2

005

SALUT AL BARRI ÉS UNA PUBLICACIÓ EDITADA PEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL

L’automedicació responsable Polls al cap

Previndre la violència de parella

Page 2: Salut al barri - NÚM. 4. GENER 2005 - L'Hospitalet

SALUT AL BARRI és una publi-cació gratuïta promoguda pelscentres d’atenció primària delConsorci Sanitari Integral, ambl’objectiu de promoure els hàbitssaludables de la població.

Qualsevol suggeriment o comen-tari el podeu expressar per telè-fon al 93 507 25 89 o per correuelectrònic a la següent adreça:

[email protected]

SalutalbarriButlletí informatiu de les àrees bàsiques del Consorci Sanitari Integral

Director: José Luís Ibáñez.Coordinació periodística: Xavier González i Anna Millà.Consell de redacció: Miguel A. Aguilar, Sandra Aguilar, Rosa Alberni, SilviaDueñas, Ferran Flor, Xavi González, José Luis Ibáñez, Carme Llorens, Anna Millà,Elvira Quintero, Teresa Roigé, Rut Salvà, Sandra Villares.Han col·laborat en aquest número: M. Teresa Pérez, Sandra Alonso, MónicaGarcía, Rut Salvà, Elena Esquivel, Helena García, Marta Paytubi, Montse Bulnes iPepi Valverde.Assessorament Lingüístic: Centre de Normalització Lingüística de l’Hospitalet deLlobregat.Impressió: Reproducciones Barcelona, SL

Salutalbarri

L'automedicació consis-teix en prendre medicinesque no han estat recepta-des per un metge. Avuidia és una pràctica molthabitual.

Tots hem patit algunamalaltia, més o menysmolesta, i algú del nostreentorn familiar o socialens ha volgut ajudarrecomanant-nos algunamedicina o remei que a

ell li va anar bé.

Encara que la recomanació es fa amb bonavoluntat, s'ha de mostrar una actitud de pru-dència abans d'optar per l'automedicació.Hem de tenir present que la prescripciód'un medicament la fa un metge tenint encompte la clínica de cada pacient, el seuestat de salut, els seus antecedents, el seuhistorial al·lèrgic, la medicació que prenhabitualment i molts altres factors.

Aspectes negatius L'automedicació presenta alguns aspectesnegatius que el pacient ha de tenir encompte. Un d'ells és el fet que el medica-ment no sigui apropiat per tractar la sevadolència. També pot presentar incompatibi-litats amb d'altres medicines que l'usuariprengui o amb la seva pròpia malaltia i

provocar efectes indesitjables, com seria elcas de preparats per al refredat en elsmalalts diabètics o aquells medicamentsque porten àcid acetilsalicilic en asmàtics.Altre aspecte negatiu és que l'automedica-ció pot retardar el diagnòstic de malaltiesque el metge hauria pogut detectar.

ResponsabilitatSi reconeixem els símptomes de la malaltiaque patim periòdicament i sabem la mane-ra de combatre-la, podem comprar unmedicament receptat pel nostre metge enanteriors ocasions. Parlem així d'una auto-medicació responsable en casos de dolèn-cies que es poden tractar de forma autòno-ma, com per exemple un refredat sensecomplicacions, una migranya ja diagnosti-cada, un dolor lleu que podem tractar ambanalgèsics o l'asma del pacient asmàtic,amb l'ús d'inhaladors.

No hauríem de prendre mai antibiòticssense la prescripció d'un facultatiu tot i queens l'hagin prescrit amb anterioritat per auna malaltia amb els mateixos símptomes.

L'automedicació ha de ser un acte respon-sable. Al mínim dubte, sempre has de con-sultar amb el personal sanitari del teu cen-tre d'atenció primària (CAP).

Dra. Natàlia Riera ABS Sagrada Família

L’ AUTOMEDICACIÓ RESPONSABLE

Page 3: Salut al barri - NÚM. 4. GENER 2005 - L'Hospitalet

Acausa de estalimitación detiempo, des-

de hace un año seestá realizando enlos Centros deAtención Primaria(CAP) de la Torras-sa i Collblanc unproyecto en comúncon el Ayuntamientode l'Hospitalet queconsiste en realizarunas charlas pediá-tricas dirigidas apadres de niños dehasta los docemeses de edad.

Las charlas pediátri-cas tienen comoobjetivo:

- Acompañar a pa-dres y a niños para

favorecer los prime-ros vínculos afecti-vos transmitiendoseguridad y confian-za en ellos.

- Difundir informa-ción y recursos a lasfamilias para favore-cer un óptimo des-arrollo del niño.

- Ofrecer un espaciodonde los padrespuedan explicar susvivencias y dudas.

Las charlas se reali-zan en los mismoscentros de salud dela Torrassa yCollblanc y tienenlugar durante tresmeses. La charlasse distribuyen en

sesiones semanalesde dos horas deduración. En cadagrupo pueden parti-cipar unas 12madres o padrescon sus hijos.

Las charlas las rea-liza una enfermeradel Ayuntamiento yun profesional delequipo de pediatríadel centro (pediatrao enfermera).

El contenido de lassesiones trata detemas de puericultu-ra como la lactan-cia, la prevenciónde accidentes, elsueño, el desarrollopsicomotor, pautasde actuación ante la

Charlas pediátricas

ABS COLLBLANC I ABS LA TORRASSA

fiebre, etc. También serealizan actividades lúdi-cas con los niños comocantar canciones decuna, juegos, etc..

Las sesiones se realizanen un ambiente muy dis-tendido que favorece unagranparticipación de lospadres.

Si tienes un hijo pequeñoy estás interesado enacudir las charlas y for-mar parte del grupo depadres, puedes ponerteen contacto con el equipode pediatría de tu centrode atención primaria.

Pilar CastellóEnfermera.ABS CollblancPaqui PalaciosEnfermera. ABS la Torrassa

El nacimiento de un hijoes un acontecimiento quegenera muchas ilusiones,pero también, grandesdudas e inquietudes.Desafortunadamente, eltiempo que puede dedicarel equipo de pediatría delcentro de atención prima-ria (CAP) a informar a lospadres es muy limitado.

En la imagensuperior, ungrupo demadres queha participadoen anterioresjornadas depediatria en las ABS deCollblanc ila Torrassa

Page 4: Salut al barri - NÚM. 4. GENER 2005 - L'Hospitalet

Deixar de fumar és possible

La resposta a la pregunta deper què fumem no és genssenzilla. La introducció al

món del tabac arrenca des de lainfància, ja que els nens estansotmesos a molts missatgespublicitaris camuflats en esdeve-niments esportius i en missatgesencoberts (o no) de superaciópersonal.

El primer contacte directe amb eltabac es produeix a la adolescèn-cia, quan s'encén la primera ciga-rreta per sentir-se integrat i"acceptat" en l'entorn d'un grupd'amics. Un cop adquirit l'hàbit, ladependència de la nicotina impe-deix deixar la pràctica del taba-quisme actiu.

Motius per deixar-hoEls motius per deixar de fumarsón diferents segons el perfil defumador. Per als joves els argu-ments més eficaços ha tenir encompte per abandonar l'hàbit

solen ser el mal alè, les dents gro-gues, la dificultat per respirar i pera fer esport, la tos i l'elevada des-pesa econòmica.

Per als adults sense símptomes(tos, notar-se el pit carregat,expectoració, etc.) les raons prin-cipals per deixar el tabac són elcàncer de pulmó, l'elevada des-pesa econòmica, el mal alè, lesarrugues de la pell i una reducciótotal de 6 a 8 anys de vida. La tos,el mal de gola i l'osteoporosi,solen ser els arguments mésrellevants sobre els que pensarper als adults amb símptomesderivats de l'abús del tabac.

En el cas de les embarassades, sihi ha un consum de tabac tambéhi ha un major risc d'avortamentespontani, de mort del fetus i queel nen tingui un baix pes en nèixer.

Ho pots ferDeixar de fumar és possible. Si tuvols, tu pots. Per deixar de fumarno hi ha cap fórmula màgica i tot ique implica un esforç personalque requereix temps, decisió,voluntat, una mica d'imaginació isentit comú, cal tenir consciència

ABS COLLBLANC I ABS LA TORRASSA

El tabac és un problema de salutque afecta a millonsde persones a totarreu. No noméscausa malaties sinóque a més empijoraaltres processos.Qualsevol consum,per mínim que sigui,té conseqüències en la nostra salut, peraixò cal abandonarl’hàbit tabàquic.

que és una batalla a mort contra la depen-dència al tabac.

El primer que cal fer és pensar en lesraons que tenim per a deixar-ho, posar-nos una data (el dia D) per a fer-ho ideixa-ho de cop (no s'hi val allò de "a poca poc em costa menys").

Dr. David Ortiz Metge. ABS CollblancSusana Sevillano Marina NovoaInfermeres. ABS Collblanc

SI VOLS, TU POTS

Si de debò vols deixarde fumar i veus que no

pots fer-ho tu sol, acosta't al teu centred'atenció primària iparla amb els teusmetge i infermera.

Ells t'ajudaran.

Page 5: Salut al barri - NÚM. 4. GENER 2005 - L'Hospitalet

ABS COLLBLANC I ABS LA TORRASSA

El càncer de còlon i recte (càncer debudell gruixut) és un dels càncersmés freqüents a Catalunya tant en

els homes com en les dones majors de50 anys d'edat.

Sabem que els principals factors de riscdel càncer colorectal són per una bandauna dieta rica en greixos i una dieta baixaen vegetals i fruites, i per l'altre l'obesitat,i no fer d'exercici físic. Un altre factor derisc pot ser tenir familiars de primer grau(pares, germans, fills) que hagin tingut uncàncer colorectal.

Generalment, és una malaltia que es potdetectar abans que doni molèsties (enfases inicials). Sabem que si es detectaen una fase inicial, aquest càncer és mésfàcil de tractar i més fàcil de que es pugui

Càncer de colon i recteUn diagnòstic a temps pot curar

curar. Es pot tenir càncer debudell gruixut durant mesossense que doni cap molèstia,per això la detecció precoç d'a-quest càncer es important.

Avui en dia, disposem d'unaprova, que ha mostrat unareducció de la mortalitat peraquesta malaltia, donat que potdetectar el càncer colorectal enfases inicials, quan encara noha donat símptomes. Aquestaprova es realitza a tots elshomes i les dones de 50 a 69anys amb una periodicitat decada 2 anys.

El ProgramaEl Programa de DeteccióPrecoç de Càncer de Còlon iRecte consisteix en la realitza-ció gratis de la prova de detec-ció de sang oculta en femta(excrements). És una prova fàcilde dur a terme, que es fa acasa. Aquesta prova detectapetites quantitats de sang en lesdeposicions que no es podenveure a simple vista.

En cas que el resultat de laprova sigui positiva us farem eldiagnòstic i el tractament mésadequat, el més aviat possible.

A Catalunya s'està fent un pro-grama pilot de cribratge de càn-cer colorectal en la població del'Hospitalet de Llobregat per

conèixer la participació de lapoblació i els recursos que sónnecessaris. Els resultats obtin-guts donaran suport a la decisiód'estendre el Programa, en unfutur, a la resta de Catalunya.

ParticipacióTots els homes i les dones de 50a 69 anys rebreu en els propersmesos una carta a casa expli-cant en què consisteix elPrograma.

Per participar, heu de retornar elfull de sol·licitud de la prova enel sobre prefranquejat inclós enla carta.

Unes setmanes desprès rebreutot el material per fer la prova dedetecció precoç amb un fulld'instruccions que explica comfer-ho. Una vegada feta laprova, heu de portar-ho al cen-tre d'atenció primària (CAP) i, alcap d'uns dies, rebreu el resultatper carta a casa vostra.

No deixeu passar aquesta oportunitat de tenir cura de la vostra salut!Els homes i dones de 50 a 69 anys d'edat podeu participar de manera gratuïta en el Programa deDetecció Precoç de Càncer de Còlon i Recte Aquesta prova s'ha de realitzar cada dos anys, és peraixò que us hi convidem a participar de nou.

Per a més informació,podeu dirigir-vos al

vostre CAP o trucar alPrograma de DeteccióPrecoç de Càncer de

Còlon i Recte al telèfon

93 260 79 59

Page 6: Salut al barri - NÚM. 4. GENER 2005 - L'Hospitalet

El contagio de la varicela dentrode la escuela y en la familia esmuy alto. En general es benig-

na y sólo se pasa una vez en la vida.

Lo más característico de la enferme-dad es la aparición de granos rojos y"ampollitas" por todo el cuerpo. Estasampollas pequeñas se rompen sol-tando un líquido; después se secan yhacen costra. Además, puede darfiebre, picor y síntomas catarrales.

La varicela es muy contagiosa: setransmite a través del aire, los estor-nudos, la tos, el habla o por contactodirecto de las lesiones húmedas dela piel (incluso por objetos contami-nados).

El contagio es posible desde dosdías antes de aparecer la primeraampolla hasta una semana después.Si en esos días, un niño con varice-la, se pone en contacto con otro niñoque no la ha pasado, probablemente

La varicela en el niño

ABS COLLBLANC I ABS LA TORRASSA

La varicela es una enfermedad infecciosa causada por el virus llamado varicela zoster.Es frecuente en los niños, sobre todo de dos a 10 años y aparece principalmente en primavera.

la padecerá dos semanas des-pués.

Es peligroso el contagio a perso-nas con pocas defensas (cáncer,tratamientos con quimioterapia ocorticoides).

También es importante evitar elcontagio a mujeres embarazadasque no han pasado la enferme-dad. Aunque es raro, hay riesgode malformación fetal en primertrimestre de gestación o que alfinal del embarazo se infecte elrecién nacido de varicela.

Enfermedad leveLa varicela suele ser una enfer-medad leve que cura sin proble-mas (no deja cicatriz); pero oca-sionalmente tiene complicacio-nes como sobreinfección de laslesiones de la piel, cicatrices, oti-tis y neumonía.

Además, con los años una perso-na que haya pasado la varicela

puede tener una "reactivación"en forma de pequeñas ampollasdolorosas (herpes zoster).

El niño puede encontrarse bienpara ir a la calle, pero no puede ira la guardería /escuela, hastaque se sequen las lesiones de lapiel y aparezca la costra (quetarda una semana).

En los lactantes y en niños conbajas defensas (inmunodeprimi-dos, enfermos crónicos, trata-miento de quimioterapia o corti-coides) la enfermedad puede sergrave y llegar a producir inflama-ción cerebral (encefalitis).

Especialmente en estos casos esimportante la prevención con lavacuna de la varicela, que está yadisponible, pero su uso no esgeneralizado porque no está inclui-da en el calendario vacunal actual.

Dra. Dolors Pérez-SalameroPediatra. ABS Torrassa

CONSEJOS PRÀCTICOS

- Dar paracetamol para la fiebre.- Mantener la piel limpia, duchando al niño diariamente con aguatibia.- Poner antiséptico (mercromina, etc.) en lesiones con mal aspecto.- Después de la ducha, secar bien sin frotar.- Cortar y limpiar las uñas para que al rascarse no se sobreinfecte.- Usar lociones contra el picor (calamina).- Si el picor es muy intenso, mejor consultar con el pediatra.- Ofrecer la comida habitual, aunque es normal que coma menos.- Ofrecer líquidos, sobre todo si el niñotiene fiebre.

Page 7: Salut al barri - NÚM. 4. GENER 2005 - L'Hospitalet

CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL CONSORCI

Vivim un moment en que la informació envers laviolència de parella està cada dia a l'abast detots, a través de la premsa, de campanyes desensibilització, de lleis, de la televisió, etc. Laviolència és un problema social i és des de lasocietat d'on ha de sorgir la capacitat de respos-ta, la conscienciació i, sobre tot, la prevenció.

Violència de parella

L' OMS defineix elconcepte de violèn-cia com: "l'ús inten-

cional de la força física oel poder contra un mateix,cap una altre persona,grups o comunitats i que técom a conseqüències pro-vables lesions físiques,danys psicològics, altera-cions del desenvolupa-ment, abandonament i finsi tot la mort".

Existeixen diferents tipusde violència:

- Violència física: bufeta-des, cops, pallisses,empentes...

- Violència sexual: rela-cions sexuals forçades,violacions, assajament,vexacions...

-Violència ambiental: des-trucció de patrimoni, dilapi-dació de diners...

- Violència psíquica:insults, amenaces, humilia-cions, desvaloritzacions...

La prevenció és el millorantídot contra la violència.La violència s'aprèn.Aquest fet implica la possi-bilitat d'incidir en els pro-cessos d'aprenentatge,especialment des del marcfamiliar i escolar, i també através dels mitjans audio-visuals, per potenciar laconvivència pacífica i lasolidaritat.

D'aquesta manera espodria evitar la transmissióde pautes de comporta-ment violent i la discrimi-nació per raons de sexe,de cultura, etc. Per això ésimportant:

- Fomentar l'educació enigualtat de nens i nenes.

- Repartir entre homes idones les tasques domès-

tiques i el tenir cura de lespersones de la família.

- Treballar activament enl'eradicació d'estereotipssexistes i violents.

- Evitar transmetre rolspatriarcals a fills i filles.

- Cuidar que la programa-ció infantil de la televisiótransmeti imatges igualità-ries i tolerants.

- Pensar que els nostrespensaments i actituds d'a-dults davant les situacionsdifícils són un exemplepels altres, especialmentpels nens i joves, per tant,s’han de mesurar.

Qualsevol problema, pergreu que sigui, pot teniruna solució si s'afronta demanera afectiva.

Si t'identifiques amb alguntipus de violència, noesperis i demana ajut:parla amb els pares, ambalgun amic, amb el mestre,amb el metge, amb el per-sonal d'infermeria o amb latreballadora social del teucentre de salut. Podemajudar-te.

Sandra Aguilar Raquel Alonso M. Àngels MartínezSílvia Simó Treballadores Socials ABS Consorci

La prevenció és la millor manera de lluitar contra ella

Page 8: Salut al barri - NÚM. 4. GENER 2005 - L'Hospitalet

c/ Còrsega, 64308025 BarcelonaTel. 93 507 25 80

c/ Còrsega, 64308025 BarcelonaTel. 93 507 25 80

c/ Creu Roja, 1808904 L’Hospitalet de Llobr.

Tel. 93 447.07.80

Ronda la Torrassa, 15108903 L’Hospitalet de Llobr.

Tel. 93 447 07 20

Page 9: Salut al barri - NÚM. 4. GENER 2005 - L'Hospitalet