SALUTALBARRISALUT AL BARRI ÉS UNA PUBLICACIÓ EDITADA PEL CONSORCI SANITARI INTEGRALLA REVISTA DEL VOSTRE CENTRE DE SALUT

etapa 1 | número 6 | octubre 2005

PREVENIRLA GRIPLA VACUNA DEL TÈTANUS

DRETS I DEURES DELS USUARIS

SALUTALBARRI

El procés gripal es caracteritza per presentar-se bruscament. El pacient que la pateix experi-menta febre alta, dolor muscular, tos seca, mal de coll i sensació de fred. Altres símptomes són cansament, que pot durar fins i tot uns 15 dies, i malestar general.

Tots aquests símptomes no milloren amb cap tractament antibiòtic, ja que aquest medicament actua sobre els bacteris, no sobre els virus, que en aquest cas són l’origen de la infecció. En canvi, el pacient pot millorar amb tractament simptomàtic, que inclou l’administració de pa-racetamol, d’antitussígens, de vitamina C, etc.

PrevenirHi ha una sèrie de mesures a tenir en compte per prevenir el risc de contraure una grip. En general, això s’aconsegueix evitant el contacte amb persones malaltes, evitant romandre en espais tancats o on es formen grans aglome-racions de gent. També és important extremar la higiene, mantenir una dieta variada i rica en vitamina C i portar una vida sana.

Tot i posar en pràctica les precaucions ante-riors, cal saber que l’única prevenció eficaç contra la grip és l’administració de la vacuna.

La vacunaLa vacuna és eficaç contra la grip però no con-tra el refredat. És important conèixer que el fet

de vacunar-se no pot produir mai la malaltia. La vacuna s’ha d’administrar cada any, entre els mesos d’octubre i novembre. Cal vacunar-se en aquestes dates i no esperar més endavant quan es presenten els primers casos de grip o les epidèmies. El vostre centre de salut és el lloc on heu d’adreçar-vos perquè el personal sanitari us la pugui administrar. És important que porteu el carnet de vacunes amb vosaltres per fer un bon control.

Prevenir la grip és el motiu principal de l’administració de la vacuna, però, a més, és important vacunar-se per prevenir complica-cions que es poden presentar associades al procés gripal: bronquitis aguda, pneumònia, si-nusitis aguda, otitis mitja aguda, empitjorament d’altres malalties respiratòries que podeu patir, empitjorament de la diabetis o de la insuficièn-cia cardíaca. Qui ha de vacunar-se?Principalment s’han de vacunar les persones amb risc alt de patir complicacions, com són les persones que pateixen malalties cròniques, les embarassades (en el segon i tercer trimes-tre), les persones immunodeprimides, tots els que tenen més de 59 anys i les persones que estan en contacte amb aquests grups de risc. Si pertanyeu a qualsevol d’aquests col·lectius, cal que us adreceu cada any al vostre centre de salut perquè us vacunin.

LA GRIP ÉS UNA INFECCIÓ DE LES VIES RESPIRATÒRIES CAUSADA PER UN VIRUS QUE ES TRANSMET PER L’AIRE. SOL APARÈIXER TOTS ELS ANYS A PARTIR DE LA SEGONA QUINZENA DE DESEMBRE.

Butlletí Informatiu de les Àrees Bàsiques del Consorci Sanitari Integral

DIRECTOR: JOSÉ LUÍS IBÁÑEZ | COORDINACIÓ PERIO-DÍSTICA: DEPARTAMENT DE COMUNICACIÓ DEL CON-SORCI SANITARI INTEGRAL | CONSELL DE REDACCIÓ: MIGUEL A. AGUILAR, SANDRA AGUILAR, ROSA ALBER-NI, SILVIA DUEÑAS, FERRAN FLOR, JOSÉ LUIS IBÁÑEZ, CARME LLORENS, ANNA MILLÀ, ELVIRA QUINTERO, TERESA ROIGÉ, RUT SALVÀ, SANDRA VILLARES | HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO: MARTA PAYTUBI,

SANDRA ALONSO, MONTSERRAT ANDRÉS, BEGOÑA RIBAS, LOURDES SANS, MERCÈ VILALTA, RAQUEL ALONSO, M. ÀNGELS MARTÍNEZ, SÍLVIA SIMÓ. | ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC: CENTRE DE NORMA-LITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE L’HOSPITALET DE LLOBRE-GAT | DISSENY i MAQUETACIÓ: B2BACG AGÈNCIA DE COMUNICACIÓ GRÀFICA | IMPRESSIÓ: OFFSET COLOR.

SALUT AL BARRI és una publicació gratuïta promoguda pels centres d’atenció primària del Consorci Sanitari Integral, amb l’objectiu de promoure els hàbits saludables de la població.

Qualsevol suggeriment o comentari el podeu expressar per telèfon al 93 507 25 89 o per correu electrònic a la següent adreça: salutalbarri@sanitatintegral.org

MARTA PAYTUBI INFERMERA. ABS SAGRADA FAMÍLIA

CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIADEL CONSORCI

prevenir la grip

La cetoacidosi es produeix quan hi ha una manca important d’insulina en l’organisme d’una persona amb diabetis. Aquesta situació fa necessari augmentar les dosis d’insulina.

La manca d’insulina provoca que el sucre que ingerim a través del menjar no pugui entrar en les cèl·lules del cos i, conseqüentment, que la persona no tingui energia per poder desenvo-lupar les seves activitats. La glucosa present en la sang augmenta (hiperglucèmia) i el su-cre s’elimina a través de l’orina (glucosuria).

SímptomesEls símptomes principals que el diabètic ex-perimenta són:

- Un augment de la quantitat d’orina i de les ganes d’orinar (poliuria).- L’ aparició de set intensa (polidipsia) i de des-hidratació progressiva.

Les cèl·lules del cos necessiten “benzina” (su-cre) constantment i davant la manca d’insulina que impedeix la utilització de glucosa, el cos utilitza una altra via per poder obtenir energia: crema els greixos. La combustió dels greixos no és la forma que el cos acostuma a fer servir per produir energia i, per tant, quan es cremen els greixos es genera un producte residual anomenat acetona.

L’acetona s’acumula a la sang i és eliminada a través de l’orina. Quan es produeix la cetoaci-dosi s’acumulen a la sang grans quantitats d’acetona que fan que aquesta es torni “àci-da” (disminueix el PH sanguini). El cos intenta compensar la situació augmentant la freqüèn-cia respiratòria. És en aquest moment quan comencen a presentar-se els símptomes més

característics de la cetoacidosi:

- Alè amb olor a pomes.- Mal de panxa i vòmits.- Respiració ràpida.- Obnubilació progressiva.- Coma hiperglucèmic o cetoacidòtic.

CausesLes causes fonamentals d’aquesta descom-pensació aguda són:

- Un control deficient. No sempre es necessi-ten les mateixes dosis d’insulina; per tant, el diabètic no ha de deixar de fer els controls de sucre en sang indicats pel seu equip sanitari. Una deficiència progressiva d’insulina pot arri-bar a acumular-se i finalment desembocar en els primers signes de cetoacidosi.

- Malaltia intercurrent. Són les malalties fre-qüents i que solen desenvolupar-se amb fe-bre. La febre fa que l’organisme necessiti més insulina i les dosis han de ser ajustades per l’equip sanitari.

- Aportació insuficient d’hidrats de carboni: Si la dieta no aporta la quantitat necessària, el cos utilitza els greixos per obtenir energia.

ControlSi es presenten els primers símptomes (gli-cèmies freqüentment elevades, moltes ganes d’orinar, set intensa, etc.), el diabètic ha de consultar el seu equip sanitari per ajustar la dosis d’insulina i fer les correccions en la die-ta necessàries. D’aquesta forma no arribarà a desenvolupar els símptomes més greus de la cetoacidosi, que poden provocar un coma hiperglucèmic i, fins i tot, la mort.

LA CETOACIDOSI ÉS JUNTAMENT AMB LA HIPOGLUCÈMIA LA COMPLICACIÓ AGUDA MÉS IMPORTANT DE LES PERSONES QUE PATEIXEN DIABETIS.

SANDRA ALONSOINFERMERA. ABS GAUDÍ

MONTSE ANDRÉSINFERMERA. ABS SAGRADA FAMÍLIA

ABS GAUDÍ I ABS SAGRADA FAMÍLIA

prevenir la grip la cetoacidosi diabètica

què cal tenir en compte

La pràctica de foradar el cos per posar o penjar guarniments presenta en alguns casos compli-cacions, la majoria de les vegades degudes a la falta d’higiene a l’hora de col·locar-los i a la falta de neteja i de cura posterior a l’inserció del pírcing. Les complicacions més freqüents són:

- Infeccions. Es poden produir infeccions tant al lloc d’inserció del pírcing com en àrees més distants. Es poden contraure malalties trans-missibles com el virus de la sida, l’hepatitis (la B, la C, la D o la G), la tuberculosi, berrugues genitals, el tètanus.

- Problemes dermatològics, com retracció cutà-nia, grans cicatrius, descarnaments.

- Obstruccions de vies aèries o problemes den-tals.

- Reaccions al·lèrgiques; per exemple, quan es treballa amb níquel.

- Hemorràgies, sobretot en zones com la llen-gua o el penis.

Per a evitar gran part d’aquestes complicacions és imprescindible escollir bé l’establiment on es realitzarà el pírcing, ja que ha d’acomplir la nor-mativa existent sobre seguretat i higiene. Els menors d’edat han de tenir el permís dels pa-res per poder posar-se un pírcing i cal descon-fiar dels llocs que no exigeixen aquesta norma als seus clients. Un cop presa la decisió, és convenient seguir les següents recomanacions:

- El local ha de ser net i airejat. - Ha d’estar a la vista l’acreditació del perfo-rador que certifica que ha superat la formació

higiénicosanitària necessària homologada per la Direcció General de Salut Pública. - El material que es faci servir ha de ser nou i d’un sol ús (millor agulla que pistola).- La pell s’ha de desinfectar abans i han de do-nar instruccions de les cures posteriors.

Cal tenir en compte una sèrie de mesures per-què la perforació no presenti complicacions:

- No toqueu el pírcing sense rentar-vos les mans i manipuleu-lo al menys possible.- Netegeu la zona amb antisèptics tòpics.- És millor dutxar-se que banyar-se.- Manteniu la zona airejada i seca, sense fer servir roba ajustada.- No feu servir sabons, cosmètics o maquillat-ges fins que hagi cicatritzat la ferida.- No s’ha de canviar la joia fins que hagi cica-tritzat.

El temps mitjà de cicatrització variarà molt de-penent de la localització del pírcing, per exem-ple, a l’orella, a la cella i al pont nasal pot trigar vuit setmanes; en el cas de la paret mitja nasal i llavis genitals por tardar dos mesos i fins a sis mesos en melics i mugrons.Cada localització exigeix unes cures determinades. La supuració diària fins a la cicatrització total és un procés normal.

Es recomana la retirada del pírcing si apareixen les següents complicacions: inflamació per-sistent tot i fer tractament antibiòtic i antiinfla-matori, abscessos, reacció al·lèrgica, cicatriu, abans d’una intervenció quirúrgica, inflamació a llengua tot i haver passat 10 dies, secreció pel mugró, a partir del 6è mes d’embaràs fins al 3r després de finalitzar la lactància, si hi ha difi-cultat respiratòria i si es produeixen infeccions genitourinàries.

JA DES DE L’ANTIGUITAT ELS HABITANTS DE DIFERENTS ÀREES DEL MÓN HAN PORTAT PÍRCINGS, ESCARIFICACIONS I TATUATGES PERÒ L’ORIGEN DE LA MODA ACTUAL NO ÉS BEN CONEGUT.

DRA. BEGOÑA RIBASMETGESSA DE FAMÍLIA. ABS GAUDÍ

ABS GAUDÍ I ABS SAGRADA FAMÍLIA

PÍRCINGS

El ritme de vida de la societat en què vivim ens porta cada vegada més a dur un estil de vida sedentari. Tant és així, que de manera inconscient posem en pe-rill la nostra salut i augmentem el risc de patir diferents malalties, com l’obesitat, l’osteoporosi, o les de caire cardiovascu-lars. Per aquest motiu, és important fer un canvi d’hàbits i mantenir una activitat física regular.

Per aconseguir una vida activa no calen grans esforços, només fer petits canvis en la vida diària que poden introduir-se fàcilment en la rutina. Per exemple cami-nar i pujar escales, que és una activitat que hauríem de fer diàriament. A més hauríem de practicar alguna activitat físi-ca (activitat que comporti moviment) de tres a cinc hores a la setmana.

Una bona manera de fer-ho és ocupar el temps d’oci d’una manera activa, per exemple programant excursions a peu o sortides en bicicleta el cap de setma-na. Per altra banda, cal evitar o reduir al màxim el temps que dediquen a activitats més sedentàries, com mirar la televisió, jugar amb videoconsoles, etc.

Si és el primer cop que fem una activitat física o fa molt de temps que no la prac-tiquem, l’hem d’introduir de forma pausa-da i progressiva. Hem de procurar anar

augmentant l’activitat gradualment, tenint en compte diversos factors com l’edat i el nivell de condició física de cada per-sona. És convenient escollir una activitat que ens motivi ja que d’aquesta manera aconseguirem mantenir una continuïtat. Si ens trobem a gust amb l’activitat, no trobarem impediments ni excuses per no dur-la a terme.

Si ens costa fer exercici o ens avorreix fer-lo sols, podem buscar una activitat a compartir amb la parella, els amics o la família.

InfantsÉs important introduir l’hàbit de l’exercici en els infants. Aquests han de triar activi-tats físiques que els resultin agradables. Així, els pares han d’oferir-los un ventall d’activitats al més gran possible perquè triïn lliurement.

Els pares són un referent molt important per als fills, per això han de donar exem-ple amb la seva conducta. Els fills han d’aprendre de primera mà com mante-nir una vida activa i per això cal que els pares sedentaris comencin a canviar els seus hàbits per d’altres més actius. Cal tenir present que els hàbits que els pares ensenyen als seus fills són els que perdu-raran al llarg de tota la seva vida.

PRACTICAR EXERCICI APORTA UNA SÈRIE DE BENEFICIS AL COS QUE VAN MÉS ENLLÀ DEL BON ESTAT FÍSIC. PER AIXÒ ES FA NECESSARI INTRODUIR AQUEST HÀBIT EN ELS PETITS COM MÉS AVIAT MILLOR.

LOURDES SANSINFERMERA. ABS GAUDÍ

ABS GAUDÍ I ABS SAGRADA FAMÍLIA

fes salutESPORT?PÍRCINGS FAS ESPORT?

LA VIDA SEDENTÀRIA POSA EN PERILL LA NOSTRA SALUT I AUGMENTA EL RISC

DE PATIR DIFERENTS MALALTIES

ELS PARES SÓN UN REFERENT MOLT IMPORTANT PER ALS FILLS, PER AIXÒ HAN DE DONAR

EXEMPLE AMB LA SEVA CONDUCTA

el tètanusEL TÈTANUS ÉS UNA MALALTIA INFECCIOSA PRODUÏDA PER UN BACTERI (CLOSTRIDIUM TETANI). AQUEST BACTERI POT ESTAR EN QUALSEVOL LLOC, TOT I QUE GENERALMENT ES TROBA A TERRA. EN CAS DE ENTRAR EN CONTACTE AMB UNA FERIDA POT CAUSAR UNA INFECCIÓ GREU.

MERCÈ VILALTAINFERMERA. ABS COLLBLANC

CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIADEL CONSORCI

La infecció per tètanus pot arribar a oca-sionar la mort, si la persona no està va-cunada. Això es produeix perquè el bac-teri produeix una toxina que interfereix amb el nervis que controlen els músculs. Els símptomes de la infecció inclouen ri-gidesa dels músculs de la mandíbula i d’altres, i pot arribar a donar lloc a con-vulsions i incapacitat per respirar.

ContagiLa forma més freqüent de contagiar-se és mitjançant lesions a la pell (ferides, esgarrapades, cremades, mossegades, punxades per claus, punxades per es-

pines de flors o altres tipus de ferida). Per tant, no s’ha de caure en l’error de pensar que podem contraure la malaltia només quan ens punxem amb un ferro rovellat o ens fem ferides brutes. Qual-sevol lesió és potencialment perillosa. La infecció pot desenvolupar-se durant dies o fins i tot setmanes després de produir-se la ferida. No obstant això, és evitable si se segueixen una sèrie de passos preventius.

Si us feu una ferida, és molt important netejar-la amb cura (amb aigua i sabó) i deixar-la “assecar” a l’aire sense apli-car apòsits, ja que el bacteri del tètanus mor al contacte amb l’aire. En cas de dubte, podeu consultar el vostre metge o infermer.

Prevenció El tètanus tan sols es pot prevenir amb la vacuna antitetànica, que és una vacuna molt eficaç, fàcil d’administrar i comple-tament inofensiva.

La vacuna s’aplica en el braç i, en alguns casos, després pot produir dolor, inflama-ció i picor, però no impedeix portar a ter-me una activitat física normal. Si la per-sona no ha rebut vacunes per al tètanus prèviament, se li administren tres dosis que li donaran protecció durant 10 anys:

- Una dosi a l’iniciar la vacunació.- Una segona dosi al cap d’un o dos mesos.- Una tercera de 6-12 mesos després de la primera.

Passat aquest temps, s’ha d’administrar una dosi de record cada 10 anys al llarg de tota la vida.

Si heu rebut anys enrere alguna dosi de vacuna antitetànica, el vostre infermer us administrarà les dosis necessàries quan calgui. Si no heu estat vacunats prèviament i esteu interessats a rebre la vacuna antitetànica, podeu adreçar-vos al vostre centre de salut. Allí us atendran i us facilitaran un carnet de vacunació, on figuraran les dates de les vacunes administrades.

LA FORMA MÉS FREQÜENT DE CONTAGIAR-SE ÉS MITJANÇANT LESIONS A LA PELL

EL VOSTRE INFERMER US ADMINISTRARÀ LES DOSIS NECESSÀRIES QUAN CALGUI

L’ARTICLE RECULL COM DEIXAR CONSTÀNCIA DE LA VOLUNTAT PRÒPIA QUAN JA NO ÉS POSSIBLE DUR-LA A TERME.

el tètanus què són les voluntats anticipades?

Les voluntats anticipades és un document en el qual la persona major d’edat i amb ca-pacitat suficient expressa les instruccions a tenir en compte quan no pugui manifestar personalment la seva voluntat en pro de la seva salut. Generalment també és conegut com testament vital.

La base del document de voluntats antici-pades es troba en el respecte i la promoció de l’autonomia del pacient, que es prolonga quan aquest no pot decidir per si mateix.

El Document de Voluntats Anticipades (DVA) consta de dues parts. Una d’elles és el con-tingut exprés de les voluntats anticipades. L’altra és la sol·licitud d’inscripció perquè el document quedi en el Registre de Voluntats Anticipades.

Hi ha dues opcions per portar a terme el procediment de formalització:

- Davant notari. Mitjançant aquest proce-diment no és necessària la presència de testimonis i no intervé el centre d’atenció primària.

- Davant tres testimonis, els quals han de ser majors d’edat i amb capacitat d’obrar, dos dels quals no han de tenir relació de pa-rentiu fins al segon grau ni estar vinculats per relació patrimonial amb la persona que el signa.

En la sol·licitud d’inscripció al Registre s’ha d’incloure el nom d’un representant. El re-presentant donarà veu al pacient quan aquest no pugi expressar personalment la

voluntat en relació amb les decisions assis-tencials que afecten la seva persona. Les decisions que prengui aquest representant no pot contradir el contingut del document. Convé que la família conegui qui és aquest representant.

Si voleu que el document quedi registrat a la història clínica, ho podeu fer a través de qualsevol membre de l’equip d’atenció primària del vostre centre. Els nostres pro-fessionals us orientaran i us facilitaran els impresos necessaris.

Hi ha la possibilitat de renovar el document, ja sigui per canvi de parer, per reafirmar una voluntat expressada fa molt temps o bé per ampliar-lo i adequar-lo millor a situacions actuals. Per fer-ho només s’exigeix que es compleixin els mateixos requisits necessa-ris que per atorgar-lo.

SANDRA AGUILAR RAQUEL ALONSO

M. ÀNGELS MARTÍNEZSÍLVIA SIMÓ

TREBALLADORES SOCIALS. ABS CONSORCI

CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIADEL CONSORCI

El Departament de Salut i Se-guretat Social ha creat un regis-tre de voluntats anticipades on s’inscriuen tots els documents, ja siguin davant notari o davant la fi-gura dels testimonis.

Aquest registre es troba al:

DEPARTAMENT DE SALUTEdifici Ave Maria Travessera de les Corts, 131-159Barcelona

DRETS I DEURES DELS USUARIS EN ATENCIÓ PRIMÀRIALes persones que s’adrecen als cen-tres d’atenció primària (CAP) tenen reconeguts, com a usuaris de la sani-tat pública, una sèrie de drets i deures. Per donar a conèixer els més relle-vants, els CAP del Consorci hem edi-tat un tríptic informatiu que es troba a disposició dels usuaris en els centres. A més, per completar la tasca infor-mativa també hem editat uns pòsters que es troben penjats a les principals estances i sales d’espera.

Tant els tríptics com els pòsters recu-llen de forma amena i comprensible els principals drets reconeguts, com el de a rebre una atenció integral continua-

da i personalitzada de la salut, el de ser tractat amb respecte o el de rebre informació sobre la situació personal i els serveis als que es pot accedir.

Per altra banda, els tríptics i pòsters informen de deures, com el de res-pectar les normes de la institució, el de responsabilitzar-se del bon ús dels serveis i les prestacions sanitàries, el d’identificar-se i facilitar les dades ne-cessàries i el de col·laborar amb els serveis sanitaris.

Si voleu més informació sobre drets i deures, podeu demanar-la en el vos-tre centre de salut.

c/ Còrsega, 64308025 BarcelonaTel. 93 507 25 80

Rda. la Torrassa, 15108903 L’Hospitalet de Llobr.Tel. 93 447 07 20

c/ Creu Roja, 1808904 L’Hospitalet de Llobr.Tel. 93 447.07.80

c/ Còrsega, 64308025 BarcelonaTel. 93 507 25 80

ELS CAP DEL CONSORCI ENTREM EN EL PROGRAMA SENSE FUMEl consum de tabac és la primera causa prevenible de malaltia i mor-talitat a Catalunya. Més d’un terç de la població catalana fuma i la majo-ria acudeix anualment als centres de salut. Per aquest motiu, l’atenció pri-mària és un àmbit adequat des d’on podem actuar contra el tabaquisme. Des de fa ja un temps, un dels nos-tres objectius ha estat l’abordatge de l’addicció tabàquica, per això hem posat en marxa consultes de des-habituació, perquè s’hi adrecin els usuaris que vulguin deixar de fumar.

Ara hem fet un pas més. A partir del 31 de maig del 2005, les quatre àrees bàsiques de salut del Consor-ci Sanitari Integral (ABS Collblanc, ABS Gaudí, ABS Sagrada Famí-lia i ABS La Torrassa) hem entrat a formar part de la xarxa de centres sense fum. El programa de centres sense fum és un programa dissenyat per a tot el personal que treballa en atenció primària i els seus objectius i beneficis són:- Consolidar una xarxa de centres

d’atenció primària sense fum i impul-sar-ne el desplegament a tot Cata-lunya.

- Fer que l’aire del centre d’atenció primària estigui lliure de fum per pro-tegir la salut de tots els professionals que hi treballen.

- Millorar les actituds i comporta-ments sobre el tabac dels profes-sionals que treballen en els centres d’atenció primària.

- Aconseguir que l’atenció primària assumeixi el seu paper exemplar i faciliti la disminució del tabaquisme en la població.

Per obtenir l’acreditació com a cen-tre sense fum els quatre centres hem complert una sèrie de requisits: celebració de sessions formatives a tot el personal, formació d’un grup de treball, senyalització dels espais com a centres sense fum i ajuda als professionals i pacients que volen deixar de fumar.

DEURESDRETS

Les àrees bàsiques de salut de Sa-grada Família i Gaudí obriran a par-tir del 21 de novembre d’enguany el Programa d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (PASSIR). A partir d’aquesta data, les usuàries del CAP Sagrada Família podran gaudir al seu CAP (c/ Còrsega, 643) de les prestacions ginecològiques que actualment dóna el CAP Manso (c/ Manso, 19). El servei dependrà de l’Institut Català de la Salut.

L’atenció del PASSIR anirà a càrrec d’un equip format per una ginecòlo-ga i una llevadora, amb el suport d’una auxiliar d’infermeria i una ad-ministrativa.

Poden fer ús del servei totes les dones que necessitin atenció rela-cionada amb la salut sexual i repro-ductiva. Per fer-ho, s’han d’adreçar personalment al centre o trucar al telèfon 93 507 25 80.

Amb la posada en marxa del PASSIR aconseguim apropar més els ser-veis sanitaris als ciutadans del nos-tre barri.

NOU SERVEI

NOTES DE REDACCIÓ