sant pere cercada - cimhotels.comcimhotels.com/wp-content/uploads/2012/02/st-pere-cercada.pdf ·...
TRANSCRIPT
Telèfon: 972.840.124
Web: www.hotelpinxo.com
HOTEL PINXO
C/ Hospital, 1
17430 Santa Coloma de Farners
HOTE L PI NXO
Descobreix una terra d’ermites
SANT PERE CERCADA
Descripció:
Aquest és un magnífic itinerari que us endinsarà ens uns
paratges únics plens de racons carregats d’història.
Descobreix el Castell de Farners, l’ermita de la Mare de
Déu de Farners, l’antinc convent de Sant Pere Cercada i
deixa’t seduir per l’encant de la zona.
MAPA DE L’EXCURSIÓ
AMB NENS... L’EXCURSIÓ
Amb nens recomanem fer el tram fins al Castell i l’ermita de Farners i tornar pel
mateix camí.
ACTIVITATS
Al llarg de l’excursió es poden dur a terme diferents activitats per tal d’aconseguir que
el nen estigui distret i gaudeixi al màxim de l’experiència.
Algunes de les nostres propostes són:
- Jugar a Geocaching (Búsqueda del tresor amb GPS). Hi ha un tresor
amagat als voltants de la Font de Sant Salvador i del Castell de Farners.
HISTÒRIA
Conten que una noia de Cal Sobirà de Santa Creu, va tenir una relliscada amb el seu
promès, motiu pel qual els seus pares la van fer fora de casa. D’amagat, però, els
promesos es van casar a l’ermita de Sant Miquel de Cladells, i el matrimoni es quedà a
viure amb l’ermità. Tos tres eren feliços. Van transcórrer uns mesos i, sense saber-se
mai com va anar, un dia la noia trobà assassinats el marit i el bon ermità. La jove vídua
no pogué tornar a casa seva, ja que l’únic testimoni del seu matrimoni no existia ja i els
seus pares no l’haurien acollida. Així és que optà per marxar d’aquells indrets dels quals
tan mals records tenia per culpa de la mà criminal que l’havia deixada sola i desempara-
da en el món. Li faltava ben poc perquè el fill del seu amor li naixés i, per por que la
gent malpensés de la seva virtut, davant la impossibilitat de testificar el seu casament,
s’adreçà envers el castell de Farners per reposar i arrecerar-se a les seves ruïnes. Un
cop hi arribà, mirà envers l’ermita de la Mare de Déu de Farners, erigida als peus de la
fortalesa, demanant ajut a la Verge en el seu infortuni. Al punt succeí un prodigi : Els
murs del castell quedaren il·luminats amb una potent resplendor i tot seguit se li acostà
una dama bellíssima envoltada de claror, que l’ajudà a desocupar i es féu càrrec de la
criatura que acabava de néixer. En aquell moment, va passar un bon home, i la Mare de
Déu (que no era altra la bella dama) li preguntà on anava. Ell va respondre que la seva
muller havia tingut un infant mort, i cercava una criatura per a alletar. Llavors la Verge
li lliurà el nen de la vídua, dient-li que passats dos anys el tornés allí mateix i li seria
pagat el didatge. Aquell matrimoni es féu càrrec del nin, al qual crià amorosament, i al cap de dos anys tornaren al castell de Farners amb la criatura.Para la falda (digué la
Mare de Déu a la dona). I la hi ompli de quelcom molt pensant. -No mireu què és fins
que arribeu a casa vostra. Sereu rics per sempre més. Dit això, va desaparèixer amb el
nen.La dida i el seu home se’n tornaren a casa seva força amoïnats; però la dona no va
tenir espera i, pel camí aixecà una punta del davantal. Amb gran sorpresa i ràbia
comprovà que era sorra, i la llençà allà mateix. Val a dir que estaven ben segurs que la
senyora els havia enganyat. Molt disgustats arribaren a casa i, en treure’s el davantal, li
va caure a terra una engruna de la sorra que havia quedat en un doblec del voraviu, la
qual es convertí de sobte en una unça d’or. A més córrer s’adreçaren al lloc on havia
llençat la sorra, si bé ja no en trobaren rastre. Si haguessin fet cas del que els havia dit
la Senyora, haurien estat rics per tota la vida.
FAUNA I FLORA
ALZINA (Quercus ilex )
La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7 cm amb dents
poc espinoses (són més espinoses les que estan a prop del
terra). La seva alçada varia entre els 5 i els 20 metres. Viu
des del nivell del mar fins a 1.400m d'altitud. Tradicional-
ment s'ha fet servir la seva fusta com a combustible, sent un
dels recursos més importants pel carboneig a Catalunya. La
fusta de l'alzina és molt dura i per això mateix sempre ha estat emprada en fusteria.
ARBOCER (Arbutus unedo )
Símbol de la immortalitat en l’antiga Grecia, l’arbocer
és un abre que assoleix entre els 5 i els 15 metres
d’alçada i que dona per fruit la cirera d’arboç, una baia
carnosa i groguenca per dins i granulada i aspra per
fora, amb un color vermellós molt intens quan madura.
La cirereta d'arboç és comestible i dolça però no
agrada a tothom. Es diu que si se'n menja massa pot
emborratxar, ja que a dins conté una certa proporció de CH2OH-CH3 (etanol).
Amb les cireretes d'arboç es preparava tradicionalment una beguda similar a la sidra i
tambévinagre casolà. A algunes zones del Mediterrani es fa una salsa per a acompanyar
carn i caça. També se'n pot fer melmelada o confitura.Fàcil de preparar, aquesta
melmelada és molt popular a Itàlia i a Còrsega.
(Castanea sativa) CASTANYER MEDITERRÀNI
És un arbre de gran volum (entre 20-35 metres d'alçada) i amb
un tronc, buit en la vellesa, que pot passar dels 2 metres de
diàmetre. L´escorça és llisa i d´un marró clar fins els 15-20
anys, després s'enfosqueix i s'esquerda longitudinalment.
El fruit és una cúpula espinosa que fa entre 5 i 11 centímetres
de diàmetre i conté de 2 a 7 castanyes. El fruit pròpiament dit
presenta dues cares ben diferenciades, una plana i l´altra convexa. Cada llavor està
recoberta per una pell de color vermellós, brillant per fora i vellut a la part interna. En
l´interior trobem la castanya, aquesta està recoberta per una segona pell molt fina,
difícil de separar, i que li confereix un cert sabor amarg.
Les fulles s´utilitzen com a expectorant, antitussigen, astringent, antidiarreic, antipirètic
i antirreumàtic. L´escorça és astringent.
La seva àrea d'expansió actual és deguda a plantacions que ja havien començat en època
dels romans. A més de les castanyes la seva fusta flexible era molt utilitzada per a fer
botes per a vi. La llenya de castanyer no és un bon combustible ja que desprèn molt de
fum i poca calor.
FITXA TÈCNICA
DIFICULTAT: Mitjana
LONGITUD: 23,5 km
ÈPOCA RECOMENADA: Tot l’any
PERFIL GRÀFIC:
MATERIAL NECESSARI:
Calçat i roba còmode, impermeable, aigua, menjar (fruita,
barretes energètiques...), mapa de la zona, brúixola i farmaciola.
QUÈ CAL SABER:
En tot l’itinerari no trobarem cap punt d’aigua fora del poble. A
l’estiu i en dies calorosos portar protección solar i aigua
abundant.
TEMPS: 5h 30’
DESNIVELL: 762 m
Parc de Sant Salvador - Sant Pere Cercada
LLIBRE DE RUTA
Des del l’entrada del Parc de Sant Salvador, creuem
el pont i seguim les marques blanques a la dreta.
Temps parcial 0’ Temps total 0’
Passada la Font Picant, seguim per un petit sender a
mà esquerra. Seguim les marques blanques.
Temps parcial 13’ Temps total 13’
Sortim a un altre camí. Girem cap a la dreta.
Temps parcial 2’ Temps total 15’
Arribem a un viver, el voregem per la nostra esque-
rra, al final del camp retrobem el camí.
Temps parcial 1’ Temps total 16’
Descartem una pista que puja per la nostra esquerra i
seguim per la pista indicada amb senyals blancs.
Temps parcial 5’ Temps total 21’
Sortim a una carretera, la seguim cap a l’esquerra
separant-nos del riu.
Temps parcial 4’ Temps total 25’
Seguim el cartell que ens indica Can Miquel i el
cartell de la ruta de les 10 Ermites.
Temps parcial 12’ Temps total 37’
Atenció! Deixem la pista forestal per endinsar-nos
per un petit sender que comença pujant per l’esquerra
Temps parcial 14’ Temps total 51’
Ermita de Farners. A la nostra dreta enfilat al turó
veiem el Castell de Farners. Seguim recte.
Temps parcial 9’ Temps total 1h
FAUNA I FLORA
CUERETA BLANCA (Motacilla alba)
Molt distribuïda dins el territori català, la cuereta blanca és un
ocell de l’ordre dels passeriformes.
Té una embergadura de 31cm i un pes que ronda els 20 gr.
S’alimenta d’insectes i llavors en camins i vores de carreteres.
Està molt lligada a l’aigua i és present durant tot l’any.
PORC SENGLAR (Sus Scrofa)
El senglar és un mamífer de mida mitjana amb un cap allargat i
gros i d'ulls molt petits. El coll és ample i les potes molt curtes,
això accentua la forma arrodonida de l'animal.
El senglar compensa la seva poca visió amb un important desen-
volupament de l'olfacte, que li permet detectar aliment, com ara
tòfones o vegetals i animals sota terra, o fins i tot enemics a més
de 100 metres de distància.
GARSA (Pica Pica)
Inconfusible plomatge blanc i negre que contrasta
molt i cua llarga. Sovint en petits grups. Construeix
un niu amb forma de cúpula en arbres alts, arbusts
espinosos, tanques, vores de boscos...
(Apodemus sylvaticus) RATOLÍ BOSCÀ
Fa el doble de llarg que un ratolí casolà, té el pèl de color
avellana, la cua llarga i la panxa blanca. Són els micromamífers
més abundants a moltes zones amb un mínim de cobertura
vegetal i viu a tota mena d’hàbitats, des d’arran de mar fins als
Prats de l’alta muntanya, però si pot, tria vores de bosc amb
sotabosc espès. Són opurtunistes que s’atipen de qualsevol
cosa comestible, bàsicament d’origen vegetal. Els agraden especialmente els aglans, i per
això abunden a les rouredes i alzinars, però també roseguen castanyes, fruites i tota
mena de llaors del bosc..
PUNTS D’INTERÈS
ERMITA DE SANT PERE CERCADA
És una entitat de població del municipi de Santa Coloma de
Farners. Els habitatges s'agrupen al voltant de l'església del
mateix nom, i són la transformació del que fou un monestir
agustinià el 1136. En el cens de 2006 comptava amb 9 habi-
tants.
L'església data del 1063, però l'oposició del monestir de Sant
Salvador de Breda impedí l'establiment de la comunitat
agustiniana fins al 1136. La nova església, de factura romànica,
fou construïda entre finals del segle XII i principis del XIII i consagrada l'any
1245 pel bisbe de GironaGuillem de Cabanelles.
L'església és un magnífic exemple de romànic tardà, de planta de creu llati-
na, cimbori octogonal i capçalera triabsidiada. Exteriorment, l'església presenta pocs
elements ornamentals, excepte a la façana principal, orientada a ponent, de portalada
amb arcs en degradació, columnes ambcapitells decorats, llinda i timpà, una finestra
superior de mig punt i campanar d'espadanya de dos ulls. L'estat de conservació del
temple, recentment restaurat, és excel·lent. De les dependències del cenobi només en
resten algunes vestigis a les vivendes, actualment habitades, que hi ha a ponent de
l'església. El claustre i les cel·les han desaparegut.
SANTA VICTÒRIA DE SAULEDA
El lloc de Sauleda apareix ja documentat a finals del segle IX,
si bé no tenim cap constància escrita de l'església fins l'any
1167, quan el bisbe de Girona, Guillem de Peratallada, la va
donar a Sant Pere Cercada..
L'església actual va ser construïda a finals del segle XI o prin-
cipis del XII. Està formada per una sola nau, acabada en un absis semicircular. Aquest
està decorat externament amb arcuacions llombardes, agrupades de tres en tres i
separades per lesenes. En la part central s'obre una finestra de mig punt i doble
esqueixada.
Al llarg dels segles el temple va patir nombroses modificacions. Entre elles va ser
necessari reforçar els murs laterals amb unes arqueries cegues per tal de suportar el pes
de la volta de canó, afegida posteriorment i més alta que l'original. També es van afegir
posteriorment unes capelles laterals a banda i banda de la nau
LLIBRE DE RUTA
Girem a la dreta seguint la ruta de les 10 ermites.
Temps parcial 11’ Temps total 1h 11’
Seguim per la pista principal, ignorant altres camins
que ens apareixen per l’esquerra.
Temps parcial 9’ Temps total 1h 20’
Seguint les marques blanques girem a l’esquerra.
Temps parcial 4’ Temps total 1h 24’
Atenció! En aquest punt deixem les marques
blanques, i seguim per la dreta.
Temps parcial 13’ Temps total 1h 37’
Girem a l’esquerra i agafem la pista més ben
conservada com si giresim cua.
Temps parcial 18’ Temps total 1h 55’
Baixem per la pista de la dreta cap a Sant Pere
Cercada obviant altres camins menys importants.
Temps parcial 15’ Temps total 2h 10’
Seguim baixant, ara per la pista de l’esquerra.
Temps parcial 15’ Temps total 2h 25’
Ara agafem la pista de la dreta, que ens farà guan-
yar metres per assolir l’ermita de Sant Pere Cercada
Temps parcial 5’ Temps total 2h 30’
Ara Sant Pere Cercada. Seguim per el camí de la
dreta. Tornem a seguir les marques blanques.
Temps parcial 0’ Temps total 2h 30’
Després de pujar durant un bon tros seguint les
marques blanques sortim a una pista més ample.
Temps parcial 25’ Temps total 2h 55’
LLIBRE DE RUTA
Seguim per la pista de l’esquerra tal com indiquen
les marques blanques.
Temps parcial 10’ temps total 3h 05’
Deixem una masia a la dreta, i seguint les marques
blanques ens dirigim cap a la dreta.
Temps parcial 7’ temps total 3h 12’
Ermita de Santa Victoria de Sauleda. Seguim recte
per la pista que passa pel costat del temple.
Temps parcial 3’ temps total 3h 15’
Baixem per la pista principal que ara fa un gir a la
dreta.
Temps parcial 5’ temps total 3h 20’
Ara la pista es bifurca, nosaltres girem a l’esquerra
seguint punts vermells
Temps parcial 5’ temps total 3h 25’
Ara la pista es bifurca, nosaltres girem a l’esquerra
seguint punts vermells
Temps parcial 5’ temps total 3h 30’
Creuem una pista i seguim recte en la mateixa
direcció.
Temps parcial 5’ temps total 3h 35’
Atenció! Deixem la pista forestal i agafem un petit
sender senyalitzat amb punts vermells.
Temps parcial 3’ temps total 3h 38’
Seguim baixant per la pista, ara girem a la dreta.
Temps parcial 7’ temps total 3h 45’
Girem a la dreta i seguim els punts vermells que en
poc més d’un quilometre ens duran al punt nº12 del
llibre de ruta. Seguir el mateix camí per tornar fins al
parc de Sant Salvador.
PUNTS D’INTERÈS
PARC DE SANT SALVADOR
El parc de Sant Salvador és un espai natural públic, amb més
d'un miler d'arbres -sobretot plàtans- creat a l'entorn de la font
de Sant Salvador, amb diverses fonts i espais d'oci. Ja al segle
XVIII la font de Sant Salvador era utilitzada pels habitants de
Santa Coloma, però l'indret no fou d'ús públic fins el 1895.
Durant el segle XX s'ha anat ampliant i configurant l'actual parc amb compres i
donacions.
CASTELL DE FARNERS
El Castell de Farners és una construcció romànica del
segle XI. Apareix documentat el 1046 al jurament de
fidelitat del vescomte Ramon Folc I de Cardona al com-
te Ramon Berenguer I.
El castell té una superfície de 200 m² en planta trapezial
irregular. De la primera època constructiva es conserven el
amples mur baixos (uns 4 metres, amb una ampliació de 2 metres datada en el segle XIV
-XV) i la torre sobirana, de 8,40 metres de diàmetre, una alçada de 12 metres i amb la
porta d'accés situada a 7 metres de terra. L'accés principal del castell és una porta a
l'oest, amb arc de mig punt rebaixat, protegida per un reducte de 2,75 x 1,75 amb
tres espitlleres. A tramuntana, hi ha una petita porta que comunica amb el Turó del Vent.
Tots els murs estan rematats amb merlets.
ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE FARNERS
La construcció inicial del segle XI estava ubicada a l'actual
absis, si bé no és conserva. La construcció actual de
l'absis semicircular i allargat, amb un diàmetre de 3,60 metres i
cobert amb una volta de quart d'esfera allargada, correspon a
l'any 1200 quan també es va ampliar amb elpresbiteri i cambril
de la Verge.
Al llarg del segle XVIII s'amplià l'ermita amb un creuer amb cúpula el·líptica, nau
d'entrada i porxo deixant-la com és en l'actualitat; l'any 1883 es construí l'escala i el cor.
A dins hi ha un senzillretaule barroc amb la Verge de Farners, una talla romànica
restaurada recentment.