santa sofía de constantinoble
TRANSCRIPT
Santa Sofía
Cristina ZaguirreHistòria de l’art2n Batx. – 2013/2014
Nom de l’edifici: Santa Sofia de Constantinoble
Nom de l’autor:Antemi de Tral·les i Isidor de Milet
Cronologia: 532-537 Localització:
Constantinoble (actual Istambul, Turquia)
Material: Maó i marbre Estil:Bizantí Tipus d’edifici: Església Dimensions:
rectangle de 69,70 m x 80,90 x 55,90 m (alt)
Fitxa tècnica
Anàlisi i descripció
formal
MaterialMaó, marbre i a l’interior mosaics.Sistema constructiuArquitravat i voltatElements de suportPilarsMurContrafortsArcs (que alhora són suportats)Columnes
Elements de suport
Columnes
Contraforts
ContrafortsÀbsidePilarsExedresNaus lateralsArcs de descàrregaNàrtex
Pesbiteri (espai reservat al clergat)
Diacònicon i pròtesi(petites capelles o estances)
Planta
Elements suportats
Cúpula i semicúpules
Contraposició de les plantes visualitzades anteriorment
Espai exterior
Tot i les seves dimensions,
l’antiga basílica no només
estava amb harmonia amb l’entorn, sinó
que era un punt estratègic per a
dominar els accessos al
Bòsfor.
Espai exterior
Posteriorment, en la seva conversió a mesquita
afegint-hi els minarets i els edificis annexos, va rebre un aspecte més
caòtic
Espai exterior-El que més destaca és la gran cúpula, ja que té un tamany força colossal a la seva época.
-El seu color vermellós li dóna un aspecte sobri que contrasta amb l’entorn, i el luxe que hi ha al seu interior.
Espai interior
L’espai interior es compon per una àmplia
sala coronada per la cúpula central y les
dues semicúpules, va des de l’entrada fins a
l’absis.
Les naus laterals es divideixen per un doble
pis d’arcades sobre columnes
Encara que la cúpula central sigui l’eix de la basílica
pràcticament, cada espai i cada element està pensat per a captar tota la lluminositat
possible.
Espai interior
Elements decoratius
El paviment estava decorat amb mosaics policromats i
marbres.Els capitells, columnes i murs estaven coberts amb lloses de
marbre.
Cada element aprofitava la llum al màxim.
Elements decoratiusAquests són uns dels únics mosaics
que es conserven de l’època de Santa Sofia com a basílica
cristiana, ja que quan es va convertir en mesquita, els
musulmans van destruir els ídols i tota representació religiosa.
(Iconoclastes)
Elements decoratius
La cúpula central amb inscripcions islàmiques i
envoltada d’àngels.
L’Estil
La basílica de Santa Sofia o de la “Divina Saviesa” correspon a l’edat d’or de l’art bizantí, i constitueix en sí mateixa la riquesa de la seva arquitectura.
La disposició de les finestres al tambor de la cúpula central genera un efecte flotant, de lleugeresa..
És per tant, la síntesi de la tradició grecollatina i de l’Àsia menor, en quant a l’arquitectura.
Una de les característiques més destacables és l'empremta que han deixat el cristianisme ortodox
i l’Islam.
L’Estil
La part superior de la basílica utilitzada per l’alta societat fou per a les dones musulmanes.
Uns dels edificis annexos fou la font d’ablució.
Interpretació
La seva funció era religiosa i commemorativa.
Santa Sofia es construí sobre les restes d’un temple del segle IV consagrat per Constantí on s’hi guardà, segons la tradició, un fragment del lignum crucis (la vera creu).
Quan l’església de fusta anterior es va cremar, Teodosi II en feu construir una altra dedicada a la Saviesa Divina (Hagia Sophia). S’acabà el 416 i fou destruïda per una revolta el 532.
Justinià i Teodora, al segle VI, per mostrar el seu poder, van reconstruir i embellir la capital de l’imperi, l’aixecaren un nou temple de grans dimensions i també el consagraren a la Saviesa Divina. El temple havia de fer ostentació del poder Suprem de l’emperador, màxima autoritat de l’imperi.
.
Autors
Aquest temple havia de mostrar el poder d’un imperi teocràtic, per la qual cosa confià l’obra a un geòmetra i teòric Antemi de Tral·les i a Isidor de Milet.
Isidor de Milet (s.VI), reconegut geòmetra i arquitecte bizantí, director de l’acadèmia platònica, professor de la universitat d'Alexandria i Constantinoble, autor també d’un tractat sobre les voltes.
Antemi de Tral·les (Tral·les, Lídia, Imperi Bizantí, 474 - Constantinoble, id., 533) fou un notable arquitecte, matemàtic i professor.
Models i influències
Com ja hem dit Santa Sofia és una fusió entre la tradició oriental i la grecollatina.
Va servir de model per a altres esglésies com Santa Irene (s. VI-VIII).
Se sol confondre a vegades amb la mesquita d’Ahmed o blava ja que copia les cúpules de la basílica.
fí