Revista de l’Ateneu de

Térmens

Març 2014Número 67Preu: 10 €

La nit de Sant Joan, la més curta de l’any

Saó

� FESTES

Els dies 21 i 22 de juny l’Ateneu ha organitzat un cap de semana musical per tal de celebrar el Dia Europeu de la Música (21 de juny).

El dissabte es va fer un concert co-ral a càrrec de les agrupacions co-rals de l’Ateneu de Térmens i Sant Anastasi de Lleida, sota la direc-ció de Màxim Solanes i Antonieta Meler, respectivament. El repertori dels cantants de Térmens va ser una sèrie d’havaneres.

El diumenge el concert va anar a càrrec de Sílvia Rufach, al vio-lí, i Marta Mesalles, al piano, que van oferir un repertori de tangos i altres peces molt conegudes. Es va comptar amb la col·laboració d’Enric Sangrà i Lluc Pascual els quals van interpretar dues peces amb els seus violoncels. Ambdues jornades van ser introduïdes per la presidenta de l’Ateneu, M. An-tònia Torres, i van concloure amb un refrigeri per a totes i tots els as-sistents a l’acte.

L’Ateneu festeja el Dia de la Música

El proper acte musical organitzat per l’Ateneu es farà el proper 27 de juliol a la tarda i permetrà veure i escoltar en directe a Ingrid Kuntzmann i Mathias C. Les peces que ens oferiran són per a violoncel i són dignes de les millors sales de concert d’Europa. Us hi esperem!

La coral de l’Ateneu de Térmens va interpretar diferents havaneres en el marc del Dia de la Música

A dalt: El concert es va fer al Centre Cultural Sant Joan.

A baix a la dreta: la violinista Sívia Rufach i la pianista, Marta Mesalles.

Saó

�SUMARI / EDITORIAL

Editorial

REVISTA SAÓ

Edita: Ateneu de TérmensAdreça: C/ Joan Oró, s/nPresidenta: M. Antonieta Torres

CONSELL DE REDACCIÓM. Antonieta TorresLaura MòdolJoan Sangrà

COL·LABORADORSMontserrat BalcellsAna Bergua Concepció CañadellRosario CavaJosefa EsponaJosep GardenyesJoaquim GrauOriol Grau Domènec HuguetMarc LarrègulaJosep M. MateuElena MòdolMiquel OlivaDolors PalacínJoan Josep RamírezJordi RocaTeresa RocaRocafinestresMàxim SolanesRosamari VoltesAjuntament Térmens- Reg. CulturaClub Patí TérmensClub Esportiu CEPCol·lectiu 22M Lleida Alumnes Escola “Alfred Potrony”AMPA Escola “Alfred Potrony”Associació Jubilats Sant Sebastià

Dipòsit Legal: L-217-2002

Revista trimestralData tancament 26 de juny de 2014

L’Ateneu de Térmens i la Revista Saó no es fan responsables de les opinions i comentaris dels col·laboradors que participen en aquesta iniciativa.

Així mateix i efectes previstos en l’article 32.1 paràgraf segon del TRLPI s’oposa ex-pressament a que qualsevol de les pàgines d’aquesta obra o parts de la mateixa siguin utilitzades per a la realització de resums de premsa. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transfor-mació d’aquesta obra només pot ser efec-tuada amb l’autorització dels seus titulars amb excepció prevista per la Llei. Adrecis a Revista Saó (ateneutermens@gmail.com) si necessita fotocopiar o escanejar un frag-ment d’aquesta obra.

Gener, febrer, març, abril, maig i amb el juny arriba el solstici d’estiu. Un mes carregat de festes, celebracions, xerinola, calor, focs d’artifici i com no, per a alguns, el començament de les vacances. És la festa, que l’es-glésia cristiana va fer coincidir amb el naixement de Sant Joan Baptista i ha esdevingut una celebració marcada pel seu caràcter col·lectiu.

La festa integra costums sorgits d’actes pagans i cultes al solstici d’estiu caracteritzats per l’exaltació de la vida i l’amor. Sant Joan té una riquesa ritual i simbòlica com poques: el foc, l’aigua, les herbes, els misteris de la natura, el menjar, les cançons, les dites, el ball, les curacions i altres pràcti-ques configuren un dia de transformació de la realitat quotidiana en què els elements prenen nous significats. Moments màgics... El costum de saltar la foguera la nit de Sant Joan prové de la creença que el foc adquireix propietats terapèutiques i profilàctiques entre Sant Joan i Sant Pere. Saltar-la aporta protecció contra malalties i bona sort. El ritus té diverses variants segons on es faci. En alguns lloc s’ha de saltar diverses vegades, fins a set, mentre que en d’altres s’ha de fer de bracet amb la persona estimada per tal de consolidar la relació. Això sí, com diu el refrany, “el foc de Sant Joan s’ha de botar per davant, el foc de sant Pere, per darrera.”

Ateneude Térmens Focs d’artifici

Dia de la Música 2El Racó de la Imaginació 4Actual 5 a 9Les Veus del Poble 10 i 11Educació 12 i 13Salut 14 i 15Entitats del Poble 16 a 18Economia 19Entrevista 20 a 22Curiositats 23Costumari 24 i 25Vida Social 26 i 27Esports 28 a 30Gastronomia 32Serveis 33-34Música 35

En aquesta revista...

amb el suport de:

Saó

� EL RACÓ DE LA IMAGINACIÓ

Saó Saó

Us heu adonat que, en algun moment de les nostres vi-des, les persones deixem de tocar-nos les unes a les al-tres, d’abraçar els postres amics, germans, pares, avis? Recordeu quan va ser l’últim cop que vareu abraçar aquella persona que tant respecteu i estimeu? Recor-deu quan va ser la última vegada que algú, que no fos la vostra parella, us va abraçar?

Tot i que no deixem de mostrar-nos educats amb els altres, creem un món asèptic, metàl·lic, pulcre. Les mirades es dirigeixen cap els telèfons mòbils que tot ho envaeixen. Les xarxes socials, que ens acosten a un infinit de gent, ens allunyen d’aquells que tenim al costat i ens aïllen.

En algun moment, alguna cosa es trenca en les per-sones grans. Deixen de tenir cabuda en aquest món que corre a una velocitat vertiginosa. Ells, que van ser joves, que van tenir la càrrega de la vida sobre les se-ves espatlles, comencen a ser fràgils. I comencen a no poder cuidar-se d’ells mateixos.

Nosaltres, que avui dia carreguem el pes del món, que ens ocupem dels nostres fills, de les nostres feines, de les nostres vides, estem preparats per cuidar-nos dels grans? Som conscients que serem ancians algun dia? Imaginem com se senten ells?

Com ens sentirem nosaltres quan hàgim de delegar en els nostres propis fills les nostres decisions? Cap de nosaltres estem lliures de patir, en algun moment de les nostres vides, la tristesa, la soledat, la por, la depen-dència o l’exclusió social.

Les persones grans amb dependència, que pateixen discapacitat física o mental, necessiten les nostres abraçades i els nostres petons més que ningú, encara que no existeixin tiretes per guarir-los.

Benvolgudes lectores i benvolguts lectors, Aquesta secció proposa a tothom que li agradi seure i escriure (el seu diari, un conte o el somni de la nit passa-da), i per tant té una vena artística molt o poc explotada, que ens envieu el vostre relat per correu electrònic a ateneutermens@gmail.com, un llapis USB o un escrit a puny i lletra. Podeu adreçar-los a qualsevol de les persones de l’equip de redacció. El text es publicarà en aquesta secció de la revista titulat “El racó de la imaginació”. No tingueu prejudicis a l’hora d’enviar-nos les vostres obres o textos. Totes es publicaran per ordre de rebuda amb el vostre nom o amb un pseudònim. Vosaltres decidiu!

L’amor mou el mónHem d’educar els nostres fills per estimar a qui enve-lleix, al diferent, a l’altre, perquè l’afecte té un poder enorme. Els nens ens poden ajudar, perquè ells no veuen la discapacitat sinó la persona. No perceben barreres sinó possibilitats de joc. No tenen problema en demostrar els seus afectes, no tenen prejudicis.

Si aprenen que tots som diferents per fora però iguals per dins, tots superarem les barreres, i aprendrem a estimar, a abraçar i a compartir. Fem que contagiïn la seva alegria, perquè ells són companyia i tendresa. Deixem, doncs, que els nens facin per als grans allò que ells saben fer per naturalesa, i deixeu que passin coses meravelloses:

autores: CARME SALA i ANNA BERGUA

La última capacitat que perd l’ésser humà quan tota la resta ha deixat de funcionar és la capacitat de ser estimat: Tots necessitem petonets!

Extracte de l’audiovisual preparat per al Taller “El amor mue-ve el mundo”, presentat a la II Feria Gran Canaria Accesible.

Autores del llibre L’Àvia necessita petonets. Ed. Proteus. 2010

Saó Saó

�ACTUAL

Després d’unes eleccions – en aquest cas europees – semblaria obligat parlar-ne. Del seu desen-volupament, resultats i esdeveni-ments, que han dibuixat un esce-nari prou interessant... I no ho faré. No ho faré donat que radio, prem-sa i televisió ja ho han fet a bas-tament amb rigor i competència, mes enllà de lo que podria aportar la meva modesta opinió.

Amb tot, tindrem ocasió propera-ment, cara a la consulta del 9 de novembre, que donarà prou de si amb el front sobirà obert.

Com sigui que cada campanya electoral resumeix interpretacions diferents segons els resultats de cada formació – aquesta no es di-ferent - em recreo en unes reflexi-ons sobre allò que no canvia mai, potser amb diferent argumentació, però inamovible, que caracteritza l’Espanya eterna: LES CASTES I ELS PRIVILEGIS.

Del temps que la memòria compta per segles i segles, ha governat els territoris d’allò que avui diuen Es-panya, una casta feudalista, ama i mestressa de vides i hisendes, lati-

Castes i privilegis

fundista, totalitària i absoluta, que ha gestionat a caprici els recursos naturals d’aquelles terres, on cam-pen la cria de braus i la caça de la perdiu. No estan subjectes al jou de la producció en benefici de la ciutadania, obligada a emigrar, quan els seus explotadors reben els beneficis del govern de torn, premiant les essències diferencials de l’espanyolitat. Emigren els jo-ves, els més forts, els emprenedors, els inconformistes que també n’hi han, cercant espais més justos, res-ten encara altres que es queden,

infants, vells i dones, per un principi de protecció familiar, també els acomodats, vivint de la pandere-ta i el tablao. En aquesta època els deixen arribar un subsidi d’atur, diguem de subsistència, per a no quedar-se sols. Ara d’aquells se-nyors en diuen senyoritos.

En tot aquest conglomerat ha ju-gat un paper important la casta militar. El poder uniformat ha re-forçat per sistema el capitalisme que concentren aquells feudals, si cal amb la força. Guardonats més

La crisi ha posat sota els focus les diferències socials Foto: El Jueves

Vols rebre a casa?

t’hi vols subscriuure?

Envia’ns un correu a:

ateneutermens@gmail.com

amb el teu telèfon i ens posarem en contacte amb tu.

Saó Saó

� ACTUAL

Saó Saó

enllà dels mèrits i transmetent-se el poder entre generacions. El seu paper en la història d’Espanya ha estat transcendental, marcant el destí polític, condicionant el go-vern de l’Estat. De la seva influ-ència d’Estat deriva la posició de poder. L’experiència ens recorda com en el darrer militar dictador reposa la monarquia com model d’Estat.

La monarquia, testimoni secular del poder uniformat, constitueix la casta que, institucionalitzada, ha constituït el manteniment del feu-dalisme i per afegiment, la influèn-cia militar, complementant-se una amb l’altra a través dels segles per herència. La monarquia, embol-callada per insuflació divina, es perpetua de pares a fills, més enllà de la seva intel·ligència i capaci-tat de treball. Reina diuen, però no governa. Costa molt d’entendre allò del sí però no. Els privilegis fan que l’ostentació del poder sigui imatge de benedicció clerical.

L’església amb el poder -no recor-do l’autor de la frase, però cer-tament ha fet fortuna- doncs ex-ceptuant aquells militants de base (que n’hi ha) ha recolzat el poder de torn a canvi de jugar un paper important en el repartiment del poder i dels seus beneficis. No ha tingut pietat ni pels seus, als que ha manipulat a conveniència. Sem-pre però, els ha guardonat amb la santedat. Salven la seva imatge davant de la societat, aquells que portats per la seva vocació i pel compromís social adquirit i com-partit, prediquen la doctrina del servei. Així s’explica la diferència entre la Conferència Episcopal Es-panyola i la nostrada. Corren aires –per l’esperança– de renovació. Francesc ens parla d’una esglé-sia pobra i l’obligació de servir-la. Censura la política social i eco-

nòmica espanyola, centrada en Andalusia i denuncia el 60% d’atur juvenil, que qualifica d’immoral. Això a la terra de Maria Santíssima, cortijo del senyorito. Caldrà mà de ferro per posar a solc aquesta església toledana, entestada en ignorar la realitat d’avui, com si l’Esperit Sant fos de vacances. Es potser que l’església –la seva– ha d’estar amb el poder.

Tots aquests grups, seleccionen el personal per dirigir les empreses públiques i privades per mantenir actives les seves àrees de control. És el Govern qui designa els ges-tors a les principals empreses dels país amb sous milionaris per asse-gurar-se la seva fidelitat. Banco de España, Tribunal de Cuentas i Fiscalia Anticorrupción no fan res per evitar els excessos d’aquesta fidelitat i així hem desembocat al despropòsit econòmic i financer mai imaginable. Aires de fora ar-ribaren amb diner fàcil i amb el vist-i-plau del Govern a les mans de la banca privada, s’inicià un moviment d’inversió de tipus espe-

culatiu, sense rigor tècnic i portats per una ambició desmesurada fins caure en el caos social. El Govern intervingué per evitar la fallida de la banca amb rescats milionaris de fons públics. El crèdit comunitari exigí reformes fiscals i laborals que el govern de torn assumí. La polí-tica d’austeritat, tancar la inver-sió a l’empresa a costa de l’índex d’atur més elevat d’Europa. El país empobrit era explotat per la casta capitalista amb contractes lleonins com element de pressió en l’exe-cució hipotecaria. L’estalviador era enganyat amb les preferents i sotmès a quitances importants sense que la llei intervingui i la clas-se política apliqui mesures repara-dores. Com dèiem al principi, mal-grat els canvis electorals aquestes castes segueixen igual, o superant els excessos, reben de nou la ges-tió del diner europeu destinat a impulsar l’economia productiva de la petita i mitjana empresa, i el dediquen a comprar deute públic. Cal precisar que el paguen al 1% i en reben el 5%.

Resta encara la casta funcionarial –alt funcionariat– que investit de poder, representen els interessos de l’Estat amb el tracte de l’ocu-pant sobre el súbdit. Estómacs agraïts per justificar els guanys que per ser públics, haurien d’estar sot-mesos al control públic.

Podríem, apreciat lector, esten-dre’ns a bastament en aquestes àrees de poder. Obrarem però, amb prudència per evitar termes ofensius, res més lluny de la nostra intenció, ans al contrari. Amb tot el respecte i amb sentit crític també, posar blanc sobre negre les cons-tants d’aquesta Espanya messetà-ria ancorada en el passat.

autors: DOMÈNEC HUGUET

L’euro ha patit els atacs propis de l’especulació

Saó SaóSaó Saó

�ACTUAL

Pa, sostre, treball i dignitat per a tothom

Marxa de la Dignitat

Després de 7 anys de crisi i de l’aplicació de polítiques neoliberals que socialitzen les pèrdues i privatitzen els beneficis, la situació present demana una resposta col·lectiva de la classe treballadora, de la ciutadania en general i de tots els pobles que conformen l’Estat espanyol. Les mobilitzacions socials comencen a mi-nar el bipartidisme i fins i tot la institució monàrquica.

Els diferents governs estatals, autonòmics i municipals segueixen l’agenda neoliberal de la Troika i és per això que el rescat bancari ha suposat l’adquisició d’un deute il·legítim amb el BCE, la banca alemanya i la francesa. Aquest deute no és del poble, no és de la ciutadania i, per tant, és inaceptable que es desman-telli la sanitat i l’ensenyament públics, la llei de depen-dència i tot el conjunt de serveis socials.

Les successives reformes laborals han incrementat l’atur –més de 800.000 persones aturades a Catalunya- i la precarietat, a més de consolidar-se la depreciació salarial dels treballadors i les treballadores. Només a Catalunya unes 90.000 famílies no compten amb cap tipus d’ingrès. A més, l’abaratiment dels acomiada-ments, la desregulació de la negociació col·lectiva i la repressió sindical intenten generar un clima de por i desmobilització en els llocs de treball.

Les Marxes de la Dignitat neixen per colpejar juntes des de la diversitat el passat dia 22 de març al crit de “Pa, Treball, Sostre i Dignitat. El 30 d’abril la seva continuïtat es va fer palesa amb l’ocupació de més de 400 ofici-nes de l’INEM (SOC a Catalunya) i el dia 21 de juny ens hem mobilitzat altra vegada encerclant els centres del poder polític -parlaments autonòmics, subdelegacions de govern, etc- que haurien d’estar al servei dels ciu-tadans i ciutadanes i no pas del capital, de les grans corporacions i del poder financer.

Sabem que aquesta lluita va per llarg i que no té res de fàcil però victòries com les de Gamonal, la de la

Marea Blanca contra la privatització dels hospitals pú-blics de Madrid, la prohibició de les bales de goma i la posterior dimissió del director general dels Mossos o les vagues exitoses en el servei de recollida d’escombra-ries de Madirid i d’Alacant ens han de servir per perse-verar en aquesta lluita en què hi ha en joc el futur de la majoria, el futur del 99% de la població.

En aquest dia que el calendari marca l’inici de l’estiu ens hem concentrat davant la Subdelegació de Go-vern a Lleida perquè n’estem tips de promeses incom-plertes, de mentides i d’enganys, de casos inacaba-bles de corrupció que dessagnen els recursos públics. Estem tips de patir les conseqüències d’aquesta esta-fa colossal que anomenen crisi i que ens en respon-sabilitzin dient que havíem viscut per damunt de les nostres possibilitats. Estem tips d’haver d’assistir al des-mantellament dels sistemes públics que són garantia de drets bàsics com l’educació, la sanitat, les pensions o l’habitatge.

Exigim la convocatòria de la consulta del 9 de novem-bre perquè el poble català pugui autodeterminar-se però també volem deixar molt clar que la democràcia és molt més que un vot cada quatre anys i que el po-ble català té dret a decidir sobre l’energia, l’educa-ció, l’habitatge, la sanitat, el model agrari i sobre tot allò que consideri oportú.

També volem dir clarament que la monarquia hereva del règim del general Franco, amiga de les multinaci-onals i corcada per la corrupció, s’ha d’acabar i que

Saó Saó

� ACTUAL

Saó Saó

la República ha d’arribar per mitjà d’un referèndum vinculant.

L’actual Constitució sorgida de la immodèlica Transi-ció fa aigües per tot arreu i cal obrir un procès constitu-ent que incorpori els anhels de democràcia, benestar, justícia social i llibertats que el poble reclama.

Exigim la desobediència a la LOMCE del ministre Wert i al seu model educatiu retrògrad i elitista en tant que afavoreix descaradament l’ensenyament privat. De-fensem el model d’immersió lingüística de l’escola ca-talana i denunciem les retallades implementades en educació pel govern estatal i pel govern de la Gene-ralitat.

La Marxa de la Dignitat vol recollir totes i cadascuna de les reivindicacions i lluites del nostre país tot articu-lant un moviment col·lectiu i amb continuïtat que de-

fensa de manera contundent els següents objectius: No al pagament d’un deute que és il·legítim Acabar amb l’atur i la precarietat laboral Retirada de totes les retallades i de la reforma

laboral. Garantia de treball, educació, sanitat, habitatge

i pensions dignes per a tothom així com establiment d’una Renda Garantida Ciutadana.

Prou repressió i abusos policials Rebuig de les polítiques patriarcals i retirada de

la contrareforma de la Llei de l’Avortament. Dimissió dels governs fidels als dictats de la Troika

i dels mercats financers. Garantia de l’exercici del dret a decidir de tots

els pobles.

Pa, sostre, treball i dignitat per a totes i tots!

autors: COL·LECTIU 22M DE LLEIDA

A partir d’aquesta nova tempora-da que encetem, el tractament de l’aigua de les piscines munici-pals es farà per cloració salina.

Aquest tipus de sistemes d’electrò-lisi produeixen clor a partir de la sal comuna que tenim dissolta en l’ai-gua de la piscina. La sal es descom-posa en sodi i en clorur mitjançant l’aplicació d’una corrent contínua de baixa tensió en els elèctrodes. El clor generat destrueix la matèria orgànica i els patògens que hi ha a l’aigua i es transforma novament en sal. Per tant, només s’ha d’afe-gir sal la primera vegada i després només s’ha de tornar a afegir la sal que hem perdut al realitzar els rentats.

Alguns dels avantatges del sistema en qüestió són: - La concentració de sal és similar a la salinitat que posseeix el cos humà, per tant és molt més agra-

dable tant per la pell com pels ulls evitant així possibles irritacions. - La lleugera salinitat de l’aigua evita el creixement d’algues.- No s’han de manipular productes químics.- Genera un estalvi econòmic im-portant en la despesa del produc-tes químics, tot i que està previst que en certs moments puntuals potser caldrà utilitzar-los.

Aquesta actuació està valorada en 28.380 euros, dels quals 21.320 estan subvencionats per la Diputa-ció de Lleida.

Nou tractament per a l’aigua de les piscines municipals

Noves rutes per coneixer millor el terme

Recentment, s’han senyalitzat dues rutes pel nostre municipi per tal de poder-les fer caminant, cor-rent o en bici, com més ens agra-di. Podeu trobar informació dels recorreguts a la plaça Manuel Bertrand.

Els recorreguts són el del “Camí de la Salut”, que va fins a la torre de l’Andorrà i torna per sota del canal i el del “Polígon la Nogue-ra”, que va en direcció Lleida fins al segon pont del canal de Balaguer i torna passant per la Cova de l’Estudiant i la Pedra del Sant Crist.

A pobles veïns com Menàrguens, Torrelameu o Vilanova de la Bar-ca també s’han senyalitzat ca-mins i la idea és de fer una ruta que els uneixi tots en un futur. Una bona oportunitat per a conèixer el terme i aprofitar les vacances.

Saó SaóSaó Saó

�ACTUAL

El dia 25 de maig es van celebrar les elec-cions per escollir els nostres representants al Parlament Europeu, uns comicis ques’emmarquen en un nou disseny del Parlament que ara assumeix més poder en la presa de decisions, és a dir, en allò que afectarà al dia a dia dels ciutadans europeus els propers cinc anys. Unes eleccions que ar-ribaven en un moment clau en el que la UE es posada a prova, tant econòmicament com políticament.

La circumscripció espanyola escollia en aquestes elec-cions a 54 membres que es troben adscrits no només als diferents grups parlamentaris als que estem acos-tumats sinó també a grups Europeus mitjançant alian-ces transnacionals, és a dir, formacions que treballen a la resta de paísos que conformen la UE. El Parlament Europeu té un paper determinant en la formació de la legislació de la UE: les lleis europees sobre mercat interior, medi ambient, transports, agricultura, protec-ció dels consumidors, llibertats civils i altres àmbits no poden ser adoptades sense la seva aprovació.

En el quadre podeu veure els resultats obtinguts al nostre municipi per les diferents formacions que hi van

Les eleccions europees a Térmens

L’activitat al plenari de l’Ajuntament

Partit Vots Grup PE

CiU 189 Aliança dels liberals i Demòcrates per Europa

ERC 154 Els Verds/Aliança Lliure Europea

PP 59 Partit Popular Europeu

PSC 31 Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates

ICV-EUIA 26 Els Verds/Aliança Lliure Europea

Ciutadans 7 No-inscrits

PACMA 3 No-inscrits

Podemos 2 No-inscrits

Recortes cero 1 No-inscrits

Primavera europea 1 No-inscrits

Vox 1 --

EH BILDU-BNG 1 Europa dels Pobles

Democracia Nacional 1 --

Vots emesos 488 Cens 1124

Blancs 8 Nuls 4

Participació: 43,4%

concórrer d’acord amb les actes signades pels mem-bres de la mesa presidida per Gerard Vergé i els vocals Cisco Casamitjana i José Antonio Pascual.

L’activitat dels plens de l’Ajuntament de Térmens es concreta en els següents acords:

S’informa de la climatització de la biblioteca-medi-ateca per tal que sigui independent de l’escola amb un cost de 7.133€, dels quals 6.500 són finançats per la Diputació de Lleida.

La UTE Voltes-Enertika ja ha iniciat els treballs d’inver-sió en l’enllumenat públic.

S’adjudica per majoria absoluta les obres de millora del servei municipal d’abastament d’aigua a l’empre-sa Acsa, Obras y Infraestructuras S.A.

La modificació de l’ordenança sobre els fitxers que contenen dades de caràcter personal i fer la inscripció a l’Agència Catalana de Protecció de Dades.

Atorgar subvenció econòmica de 750€ prèvia peti-ció d’aquest, al Club Esportiu Escola La Noguera.

La regidora Concepció Cañadell pregunta quines són les previsions de millora de les voreres i de l’entrada al

pont de Menàrguens. Pregunta també què hi ha res-pecte la sentencia de l’expropiació del Sr. Josep Roi-gé. Se li respon que s’aprofitaran les millores en l’obra de la canonada per arranjar d’altres coses i quant a l’expropiació l’alcalde diu que no ha arribat la senten-cia encara, però que l’import que el poble haurà de pagar és d’1.008.000 € més interessos i que no hi ha opció de recurs.

Alhora, el dia 22 d’abril, com a únic punt del ple s’acor-dà per majoria absoluta adjudicar definitivament el contracte de millora del servei municipal d’abasta-ment d’aigua en alta al nucli urbà del Municipi de Térmens, Fase I i Fase II, a l’empresa Acsa, Obras y In-fraestructuras S.A.

autor: GRUP CiU a l’AJUNTAMENT DE TÉRMENS

Saó

10 LES VEUS DEL POBLE

DE DECRET EN DECRET, TIRO PEL DRET

L’Ateneu de Térmens, com a en-titat sense ànim de lucre té com a finalitat, tal com diuen els seus estatuts, el foment de la cultura entre els seus associats i la seva comunitat. Per això, lamenta la normativa (Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el reglament d’espectacles públics i activitats recreatives) que l’Ajun-tament ha fet arribar a totes les entitats del poble, sobre l’ús dels espais municipals.

La normativa ve a dir el següent: cada cop que qualsevol de les associacions organitzi algun es-pectacle (concert, berenar, festa, xerrada,…) dins del Casal Cultural Sant Joan, el pavelló poliesportiu o altres, l’entitat organitzadora haurà d’espavilar-se per fer una assegurança que doni cobertura a la responsabilitat civil que pugui derivar-se de l’organització i rea-lització de l’espectacle o activitat recreativa.

Amb aquesta normativa pensem que l’únic que s’aconseguirà és reduir al mínim les activitats pro-posades i qui surt malparat amb aquesta nova decisió municipal som totes i tots els habitants del poble que ens acostem per gaudir de les activitats que es programen en una o altra entitat cada any.

Com és que ara l’Ajuntament vol aplicar una normativa aprovada ja fa anys per la Generalitat? Pre-guntant què fan altres pobles de la mida de Térmens, hem pogut constatar que molts ajuntaments tenen contractada una assegu-rança que cobreix tots aquests es-pais i alhora tenen estipulat fer pa-gar un mínim a les associacions per l’ús dels locals municipals, que pot rondar dels 30 als 50 € en concep-te d’ús, neteja, llum i assegurança. No creieu que aquesta seria una mesura raonable amb la qual to-tes les parts hi sortiríem guanyant?

Junta de l’Ateneu de Térmens

ELS ARBRES DEL CANAL

Cada dia passejo vora el canal i no puc menys que felicitar a les persones que van tenir la idea de fer plantar un petit arbre a tots els nens i nenes de l’escola de Térmens. La llàstima és que passat el temps, la cosa ha quedat en l’oblit i no deixo de veure cada dia petits arbrets sense cap futur d’ar-ribar a fer-se grans perquè ningú se’n recorda de regar-los. No sé si és a la mateixa canalla a qui cor-respon fer-ho, però crec que la responsabilitat es fomenta donant petites responsabilitats als infants i fer-los encarregar-se del seu arbre anant-lo cuidant dia a dia, fet que en un futur no molt llunyà, veuríem recompensat en escreix amb una bona arbreda i uns adults respon-sables i involucrats amb el seu en-torn.

Capità Enciam

I PERQUÈ NO?

Com aficionat que sóc de l’Asso-ciació Esportiva Térmens, crec que estaria bé de disposar al mateix club o allà on es decidís, de l’equi-pació del nostre club. Jo, i segur que altres nens del poble, em compraria la samarreta blaugrana del Térmens i cada vegada que anés a veure un partit, me la posa-ria com a seguidor i incondicional del nostre club.

Ricard J.

Nota de la redacció: En aquesta secció es publicarà la vostra opinió si ens la feu arribar al correu electrònic a la revista: ateneutermens@gmail.com, especificant a l’assumpte “Les veus del poble” amb el nom de l’autor/a, telèfon de contacte i especificant com es vol signar. També ens podeu fer arribar la vostra opinió en viu, a qualse-vol dels membres del Consell de Redacció. L’Ateneu de Térmens i la revista Saó, adverteixen que no es publicarà cap carta ofensiva contra una o diverses persones sens prejudici d’aquells escrits que tot i ser crítics, siguin cons-tructius i aportin idees de millora. La llargada recomanada és entre 150 i 200 paraules.

Saó

11LES VEUS DEL POBLE

DE BARS I ALTRE TUGURIS

Des de la prohibició de fumar dins els bars, podem constatar dia a dia, com proliferen arreu, els bars a les portes dels quals, podem veure-hi des d’una simple tauleta o barril de fusta fins a sofisticades terrasses que recullen a les seves entranyes tot de taules i cadires, per encabir a la clientela tant hi-vern com estiu.

Inicialment es van plantejar per no perdre la clientela fumadora que, a partir de la prohibició, es veia abocada a sortir a les portes de l’establiment a fer el cigarret de-sitjat. Ara però, crec que tant fu-madors com no fumadors, gaudim d’aquests petits espais a l’aire lliure i que per al meu gust donen ca-liu al poble i la ciutat i que alhora, han canviat la fisonomia dels nos-tres carrers on cada dia, faci fred o calor es poden contemplar gru-pets de persones fent-hi el cafetó o la cervesa en solitari o en com-panyia. Per altra banda, em recor-den aquells “bistros” típics del barri de Montmartre de Paris, que pel-lícules mítiques, han fet que molts de nosaltres tinguem dibuixats a la memòria. O no és així companys i companyes?

Laura

Bacon, un termení més

Eus-lo aquí, un termení més. El nostre amic Bacon, un porc vietnamita és la mascota del seu amo en Francesc Pascual, ramader de professió i amb granja de porcs rosadets.

En bacon té ja dos anys i mig i al seu amo no li ha passat pas pel cap la intenció de fer-ne botifarres. De fet sembla que és un bon jan que volta tranquil·lament per Térmens amb la seua corretgeta de gos.

VINE A LA CORAL

T’agrada la música? I cantar? Entra a formar part de la Coral Térmens de l’Ateneu. Al setembre estrenem nova temporada. No cal tenir una gran veu, només ganes

de venir a passar-s’ho bé una nit a la setmana en un ambient distès i participar en els nostres concerts. El Màxim Solanes és el nostre direc-tor i l’ànima de la coral. No te’n penediràs.

Membre de la Coral Térmens

Saó

1� EDUCACIÓ

Al llarg d’aquest curs, a l’Escola Alfred Potrony, el tema transversal a treballar ha estat el Respecte al medi Urbà. Estem realitzant diferents activitats i ara us expli-quem les que hem fet darrerament.

La setmana del 10 al 14 de març vam portar a terme el projecte interdisciplinari titulat “Poble Viu”, consistia en millorar un racó del nostre poble. Cada cicle tenia una feina diferent però totes eren importants: pintar les jardineres de les places amb flors, fer un mural en una paret de l’escola amb l’ajut d’en Joan Turu, ela-borar una guia turística de Térmens, fer fotografies del poble, participar en la rua de Carnestoltes, aprendre uns balls...

Ens ha ajudat en aquesta tasca el poema:“Només s’estima

allò que es respecta,només es respectaallò que es coneix,i només es coneix

allò que se’ns ensenya a descobrir”

i la frase del nostre mural: “La diferència ens enriqueix, el respecte ens uneix”

El que més vam valorar és la necessitat de respectar el medi urbà.

autors: ALUMNES DEL CICLE MITJÀ

El respecte al medi urbà i Sant Jordi a l’escola Alfred Potrony

El dia de Sant Jordi, cada alumne va penjar al balcó de casa seva una rosa que havíem confeccionat an-teriorment a l’escola. A la tarda, els alumnes de cicle superior ens van interpretar un RAP que havien com-posat en grups, cantant els defectes i les virtuts del nostre poble. A continuació tots els alumnes de l’es-cola, acompanyats per pares i padrins varen anar a diferents espais del poble a escoltar històries i contes que havien preparat els següents col·laboradors:

Contes: Mercè Oliva i Rosa Beltrán, Olga Farré i Víc-tor Forcada, Pepe Pascual i Esperança Ribera, Anna Bergua i Montse Miret.

Històries del poble: Rosa Pascual i Josefa Balagué, Ramon Charles, Josep M. Barios i Francesc Sangrà, Pepe Gardeñes.

Va ser una jornada molt profitosa, en què vam apren-dre moltes coses de com es vivia abans al nostre po-ble. Des d’aquestes línies volem agrair l’interès i la participació de tots els col·laboradors/es, sense ells no hagués estat possible.

Aquestes dues activitats són una petita mostra del què estem fent. Nosaltres hem posat de la nostra part, ara us toca a vosaltres!

Les activitats van involucrar tothom

Les persones que ens han explicat històries i contes

Saó

1�EDUCACIÓ

L’Associació de Mares i Pares de l’escola Alfred Potrony de Térmens (AMPA) té programades durant el curs escolar una sèrie d´activitats per a tots els nens i nenes.

L’AMPA programa estades durant les vacances, activitats extraesco-lars, per quan els nens acaben les classes, com són: patinatge, gim-nàstica rítmica, hip hop, divertijocs, bàsquet i anglés .

A final de curs se celebra una fes-ta on els alumnes ens ensenyen tot el que han après durant aques-tes activitats, aquest any la festa es va fer el dia 7 de juny i també es va lliurar l’orla als alumnes que acaben el 6è curs i que marxen a l’institut. La festa va ser molt lluïda i els nens i nenes ho van fer tots molt bé, al final hi va haver un berenar per a tots els assistents.

L’Ampa programa a final de curs una excursió, enguany serà el 29 de juny i es farà al parc d’atracci-ons de Saragossa (Atraczara).

Activitats de l’AMPA de l’escola

Els alumnes més grans van rebre les orles de finalització de cicle

Les activitats extraescolars han tingut molt d’èxit

Saó

1� SALUT

L’Associació Americana de Psicologia (American Psychological Association-APA) va publicar l’enques-ta Stress in america 2013 al febrer d’enguany, en la qual es plasmen els resultats sobre un estudi encarat a examinar el nivell d’estrès de la població dels EUA. En aquesta recerca es pregunten si els adolescents es-tan adoptant hàbits estressants partint del model dels adults. Una vegada treballades les dades es va arribar a una sèrie de conclusions que no fan més que alertar sobre la presència d’hàbits estressants en els adoles-cents que es manifesten de forma molt semblant a la dels adults.

Les dades de l’enquesta revelen que la majoria dels adolescents (83%) identifiquen l’escola com la font principal d’estrès. A partir d’aquí els joves reconeixen que durant el curs escolar i en diferents situacions han tingut diversos símptomes com serien la irritabilitat, el nerviosisme, la tristesa, el cansament o el mal de cap, entre altres.

Independentment d’aquest fet es van trobar que el 42% dels adolescents no té les estratègies adequa-des per manejar situacions estressants, ni les habilitats necessàries per a identificar i prevenir-ne les possibles conseqüències a llarg termini. Quan intenten fer-ho una gran majoria busquen activitats sedentàries relaci-onades amb els videojocs, veure la televisió o navegar por Internet. Per altra banda, menys de la meitat dels adolescents s’interessa en activitats físiques i esporti-ves. L’enquesta indica que els adolescents que varen patir alts nivells d’estrès durant el curs passat són més propensos a buscar activitats sedentàries.

Si pensem en el gènere, es van adonar que les nenes s’estressen més que els nens, en aquest cas aquest es-très ve marcat per la pressió social. Tot i que també hi influeixen els hàbits d’alimentació poc saludables que tenen alguns adolescents.

En aquesta enquesta també es va voler comprovar la influencia de l’estrès sobre conductes saludables com serien els hàbits adequats d’alimentació, exercici i el

L’impacte de l’estrès en els adolescents

son. Curiosament aquí tant els adults com els adoles-cents expliquen que l’estrés afecta tant a el son com a l’alimentació. Però cal tenir en compte que tots co-incideixen en els beneficis de l’exercici físic, però són pocs els que el practiquen.

A la hora de sol·licitar ajuda professional, els adoles-cents són més propensos que els adults a admetre la importància del paper que juga el psicòleg/a en la lluita contra l’estrès. I sembla que cada vegada són més els que reclamen ajut psicològic.

Una de les conclusions d’aquest estudi ha estat as-senyalar la necessitat d’intervenir en l’estrès i la salut mental a edats primerenques, donar recolzament als adolescents en les escoles, a la llar, en les comunitats... mitjançant professionals de la salut que ensenyen als joves a enfrontar-se amb l’estrès. Ens hem de fer cà-rrec de les diferents activitats que fan els nostres joves i del treball que això implica. Portar bé els estudis, pre-parar-se en diferents idiomes i fer sport, són activitats que requereixen de concentració i esforç i cal mesu-rar-les bé en el temps. D’aquí recordar que és molt bo fer-se una planificació acurada i realista. Distribuir bé el temps ens evitarà engoixar-nos i permetrà gaudir de les activitats sense tenir la sensació que no hi arribem.

Avui ens adonem del mimetisme entre les conductes dels adults i dels adolescents. També els grans hem de repensar i refer la dedicació al treball per gaudir més de la família. Aquestes mesures faran que tinguem un millor estat d’ànim i més benestar físic i psicològic.

autora: Ma. ANTONIETA TORRES

Saó

1�SALUT

Per mantenir la salut són necessaris trenta minuts d’activitat física mo-derada cinc dies per setmana. El sedentarisme augmenta el risc de patir diverses malalties i causa el 5,5% de la mortalitat al món.

Per saber a què ens referim, cal aclarir alguns conceptes:

Activitat física: és qualsevol movi-ment corporal, produït per la mus-culatura esquelètica, que té com a resultat una despesa energètica per sobre del metabolisme basal.

Exercici físic: és l’activitat física planificada, estructurada i repetiti-va que té per objectiu la millora o manteniment d’un o més compo-nents de la forma física.

Forma física: és el nivell d’ener-gia i vitalitat que permet a les per-sones dur a terme les tasques diàri-es habituals, gaudir del temps lliure actiu i afrontar les emergències

La majoria d’infants i joves fan exercici gairebé sense propo-sar-s’ho, mitjançant el joc i les activitats quotidianes: anar ca-minant a l’escola, pujar escales o passejar el gos.

Per créixer amb bona salut, cal que facin, com a mínim, una hora diària d’activitat física moderada/intensa: jocs actius, caminar a bon pas, anar amb bicicleta, córrer, saltar a la cor-da o practicar esports.

La millor opció és ser actius de manera habitual, amb un mínim de trenta minuts diaris d’activi-tat física. Es pot fer exercici al gimnàs o al poliesportiu, però l’activitat física es pot realitzar de mil i una maneres.

Desplaçeu-vos a peu, en bici-cleta o en patins per anar a la feina o a comprar. Camineu, pugeu per les escales en lloc d’agafar l’ascensor, aparqueu el cotxe una mica més lluny del que és habitual, jugueu amb els nens o amb el gos, feu les fei-nes de casa, treballeu a l’hort o al jardí, balleu...

És important tonificar i enfortir els músculs, i mantenir la mo-bilitat de les articulacions per reduir les probabilitats de cau-re. Convé ser constants i actius diàriament, però vigilant de no arribar a l’esgotament.

És recomanable combinar dife-rents tipus d’activitats com ca-minar o nedar, fer les feines de la llar o jugar amb els néts.

El sedentarisme eleva el risc d’enmalaltir

Només fan falta 30 minuts d’activitat diària

imprevistes sense fatiga excessiva, tot experimentant plenament la joia de viure.

No hi ha un tipus d’activitat física idoni per a tothom, cadascú pot trobar el que més s’adapti a les seves necessitats. En alguns casos fent activitats esportives; en altres sumar diverses activitats de la vida diària. El més important és la cons-tància i la regularitat, per garantir una bona forma física.

Infants i joves

Adults

Gent Gran

Saó Saó

1� ENTITATS DEL POBLE

Saó Saó

Homenatge als avis de Térmens que fan 80 anysEl diumenge 4 de maig i com es costum de fa anys a Térmens, l’Associació de Jubilats Sant Sebastià, va organitzar amb molt d’èxit i participació la Festa de la gent gran nascuda l’any 1934 i que compleixen 80 anys aquest 2014. Tots i totes ben empolainats i acom-panyats de les seves famílies, van presidir la missa en el seu honor que celebrà el mossèn. Va acompanyar l’acte, la Coral de Térmens, que donava un to solem-ne a la litúrgia. En acabar, i després de fer-se la foto amb les seves respectives famílies i amics, es va servir un dinar de germanor al pavelló poliesportiu.

Així mateix, amb motiu dels 25 anys de l’Associació de la Llar, es va fer també l’homenatge als seus funda-dors amb un marc de fotos on hi ha recollides una foto de cadascún d’ells (Sebastià Altisent, Josep Balagué, Marcelí Solé, Núria Duch i M. Carme Roca) que que-da exposada al local. La festa va continuar fins ben entrada la tarda quan tothom va retirar, cansat però content. Un dia magnífic per recordar.

Us passem la relació de protagonistes de la festa d’aquest any per ordre de data de naixement: Jaume Tufet Felip, Ramon Alegre Oronich, Cecília Picatoste de Bona, Carme Abellana Velimelis, Àngel Solanes Marín, Teresa Atª Maria Prim, Trinitat Lladós Solé, Rosa Amorós Gardeñes, Miquel Solé Orobitg, Josep Pascual Gorné, Manuel Salvany Barios, Rosario Cava Pascual, Joana

Moment de l’acte a l’església Foto: M. Balcells

Grup de termenins que feien 80 anys. Foto: M. Balcells

La festa va continuar al Poliesportiu. Foto: M. Balcells

Garrofé Camats, Agapito Parra Sangrà, Teresina Barios Isanta, Jaume Mata Bernaus, Ignasi Mas Escolà, Joan Barios Solé, Carme Oms Solé, Pepita Ticó Mota, Jaume Pascual Vila, Josep Farré Solé, Teresa Torreguitart Par-ramona, Pepita Pascual Boncompte, Josep Mas Tru-llols, Josep Roselló Fulla, Pepita Mases Rogué, Josep M. Mayals Solé, Montserrat Solanes Franch.

A més a més d’aquests 30 avis i àvies que hem ano-menat, també fem un petit homenatge a aquells/elles que ja no estan entre nosaltres i que haguessin complert els 80 aquest 2014 : Jaume Pascual Pascu-al, Teresa Vidal Ros, Josep Dual Giménez,Francesc Escolà Altisent, Llorenç Vergé Roca, Montserrat Solé Prats, Josep Pallarés Gairín, Antònia Camats Ticó, A. Joan Serra Queralt, Antoni Pascual Casals, Ramon Solé Gaya, Dolors Solé Ribot, Concepció Lluves Mota, Carme Mayals Solé, Miquel Moset Campabadal i An-tònia Curià Mirada. Cal afegir també a aquesta llista a la desconeguda M. Teresa Llop Piñol a qui no s’ha pogut localitzar ni conèixer quina és la seva situació actual.

Saó SaóSaó Saó

1�ENTITATS DEL POBLE

El dia 8 de juny es va celebrar la V Audició d’alumnes de l’aula de música de Térmens dirigida per M. Sogues Farrera Falip.

Va ser un acte molt concorregut on, a més a més del piano, es van poder sentir com els alumnes van tocar altres instruments entre ells el saxo i el violoncel.

Per tancar l’acte, es va convidar a Ramon Montraveta, professor de música, que ens va deleitar amb unes peces a l’acordió.

Audició que van fer els nens de l’aula de música de Térmens Foto: Laura Mòdol

Audició de l’aula de música

La coral de Térmens va ser convi-dada per la Coral Sant Anastasi a cantar al local social de La Caixa a Lleida el dia 14 de juny. En acabar el concert es va fer un piscolabis per als assistents. El dia 21 de juny, la Coral lleidatana va participar a l’acte que es va fer a Térmens.

La Coral du la seva veu a Lleida

Saó Saó

1� ENTITATS

Saó Saó

La Fundació ONCE ha presentat en la seva pàgina Web una nova secció infantil denominada Cuentos por la integración, on es recull una col·lecció de lec-tures en format digital. El que aquesta col·lecció té en comú és el fet de comptar amb uns protagonistes que són nens i nenes amb discapacitat. Ells ens expliquen les seves vivències mitjançant una colla d’aventures.

L’objectiu d’aquesta col·lecció és sensibilitzar als més petits de la casa sobre els diferents tipus de discapaci-tat i formar-los en el respecte als altres. Per tant veurem que, cada conte disposa d’un petit resum al comen-çar on s’explica als petitons en què consisteixen les di-ferents discapacitats que apareixen a les lectures.

Contes per a la diversitat

Una de les qualitats que més identifica la societat ca-talana és la seva capacitat associativa. La declaració del dia 4 de juny com a Dia de l’Associacionisme Cul-tural a Catalunya vol posar en valor la importància i transcendència de les més de 4.200 associacions de cultura popular i els gairebé 500 equipaments cultu-rals vinculats. El conjunt de les associacions de cultura popular que hi ha a Catalunya sumen més de 500.000 associats i anualment realitzen prop de 50.000 activi-tats, en les quals participen més de 8,5 milions de per-sones.

La data rememora el 4 de juny de 1864 quan va co-mençar el quart Festival Euterpe, organitzat en format concurs per la Societat Coral Euterpe, sota la direcció general de Josep Anselm Clavé. El festival va durar tres dies i va representar el moment de màxima esplendor del moviment coral d’en Clavé.

L’Associacionisme Cultural té diada

L’associacionisme està molt arrelat Foto: Xarxanet

Si esteu interessats en conèixer millor aquesta col-lecció de contes que potencien el creixement en igualtat, podeu entrar a Internet en el següent enllaç: Cuentos para la diversidad (http://bibliotecainfantil.e-presentaciones.net/home.html).

La plana web permet accedir a diferents contes

La declaració s’emmarca en l’acompliment del Pla de l’Associacionisme Cultural que impulsa el Departa-ment de Cultura de la Generalitat. L’activitat festiva i associativa forma part del patrimoni immaterial: va-lors de pertinença i arrelament, formes d’organització i gestió d’aquest patrimoni i valors identitaris destil·len en l’expressió i configuració d’un imaginari propi.

Saó SaóSaó Saó

1�ECONOMIA

El preu al que ens costen o pa-guen els diners ve donat per di-verses variables. La principal refe-rència és l’Euribor, que vindria a ser el preu dels majoristes a la UE i que està influït per l’interès oficial que fixa el Banc Central Europeu (BCE). La seva evolució depèn de moltes variables econòmiques. Per explicar el perquè de la seva ten-dència hem d’analitzar primer que passa a la nostra economia, en aquest cas, l’europea.

Primer hem de saber on estem. Com podem mesurar el punt on ens trobem de la situació econò-mica? Un dels principals indicadors és el PIB (la producció interior bru-ta) d’un país o zona. Per a que ens entenguem, tot el que es produeix o se serveix. El control de la evolu-ció del PIB es fa normalment cada tres mesos. Si durant dos trimestres consecutius el creixement és ne-gatiu, es diu que estem en reces-sió. Actualment les darreres dades del PIB de l’Eurozona mostren com va créixer un 0,2% en el primer tri-mestre 2014. El creixement de la UE ha vingut donat, per Alema-nya i Espanya, mentre que França sembla estancada. D’altres països com Itàlia, Portugal, Holanda i Es-tònia, arriben a tenir caigudes del 0,1% al 1,4%, i això permet dir que la recuperació europea és fràgil i tortuosa.

Una altra dada és l’atur. La pitjor part ja ha passat, però la recupe-ració és molt lenta i necessitarà molt temps, perquè la xifra de pa-rats és redueix molt a poc a poc.

Ara ens hem de fixar en el nivell de preus. Aquest és un dels temes que preocupen més actualment.

Quin preu té el diner?Una de les major pors que hi ha és a la deflació que es dóna quan els preus, enlloc de pujar, baixen. Això que podria semblar positiu, és en canvi molt contraproduent. Penseu que si creiem que el que volem comprar demà serà més barat, ens esperarem, i el que fem és posposar el consum.

A partir d’aquí, un cop analitzades totes aquestes variables i d’altres, el BCE intervé amb polítiques per fer que arribi més el crèdit a les empreses. Si arriben més diners a l’empresa, es produirà més, es cre-aran més llocs de treball, la gent consumirà més perquè té feina i en haver més demanda pujaran els preus. Això s’aconsegueix man-tenint els tipus d’interès barats. Per tant, segurament, al juny, el BCE podria continuar amb la política de mantenir o fins i tot seguir bai-xant els tipus a mig termini.

Aquesta mesura perjudica a l’es-talviador conservador que cobra menys pels seus diners. I si ho com-parem amb ara fa dos anys, a so-bre, ara paguem més impostos. Els que tenen la sort de cobrar més de 6.000 euros d’interessos enlloc de pagar un 21% a Hisenda, paguen

Ara és el moment de demanar crèdit

autora: ROSAMARI VOLTES

un 25%. Això fa que molts es plan-tegin actualment canviar la llibre-ta de termini a inversions en deute públic que es revaloritza quan els interessos són baixos. I per estalviar impostos el millor és un fons d’in-versió.

Ara bé, fem el que fem, el que està clar és que d’aquí a finals d’any, els interessos ens mantindran sota mínims. Per tant, per a aquest any podem donar dos missatges molt clars. Per als inversors: ara és el mo-ment de demanar crèdit. Per als estalviadors: ànims i paciència.

Saó

�0 ENTREVISTA

Saó

�0

Pregunta: Josep, explica’ns a què et dediques professionalment.Josep Gardenyes: Des de l’any 2007 treballo al centre de recerca de l’Institut d’Investigació Biomè-dica de Bellvitge (IDIBELL), ubicat a l’Hospital Duran i Reynals, on hi faig de tècnic de diagnòstic ge-nètic. Sóc l’encarregat de l’estudi de la neurofibromatosi de tipus 1 (NF1). És una malaltia considera-da com a rara, ja que es dóna en un de cada 3.500 naixements, tot i que és la més freqüents entre les considerades rares. Els símptomes d’aquesta malaltia són sempre petites taques color cafè amb llet, ja presents en nadons, i neurofibro-mes, que són tumors del sistema nerviós perifèric, i a partir d’aquí es pot complicar molt més, amb problemes d’aprenentatge i mal-formacions esquelètiques, podent arribar a derivar en càncer en els casos més greus.

A més de la NF1, també estudio la neurofibromatosi de tipus 2 (NF2), que no fa neurofibromes, i d’altres síndromes encara més infreqüents. Ambdues són malalties degene-ratives molt lentes i hereditàries. Concretament analitzem si hi ha algun canvi o mutació en els gens corresponents que puguin causar les malalties en estudi. Al laborato-ri fem la confirmació genètica del diagnòstic clínic fet prèviament per algun metge. Si els resultats són positius, encara que no existeix cap tractament per curar als pa-cients, sí que permet, mitjançant el diagnòstic prenatal, evitar tenir descendència afectada per la

“La crisi posarà les coses al seu lloc”

corresponent malaltia. I és a partir d’aquests resultats que els proge-nitors han de decidir si volen con-tinuar o no amb l’embaràs, si és el cas.

Per altra banda, des de fa un any, sóc President del Comitè d’Empre-sa, feina vocacional que compa-gino amb la professional i que mal-grat les hores que em demana, m’ha despertat el cuquet de la llui-ta pels drets laborals dels treballa-dors/es del món de la investigació, sector en el què, per sorprenent que sigui, estem molt endarrerits.

Pregunta: Com t’inicies en el món

de la recerca?J.G.: Els meus inicis en el ram de la recerca van ser durant la carrera. Quan cursava 3er de Biologia a la universitat començo a fer pràcti-ques a un laboratori del Departa-ment de Genètica, on treballàvem amb la Drosophila Melanogaster, més coneguda com a mosca del vinagre. Tot just acabar la carre-ra, em poso a treballar en l’estudi d’una espècie americana d’inver-tebrat cefalocordat, grup d’ani-mals amb notocorda, científica-ment anomenada Branchiostoma Floridae i popularment com a llan-ceta o amfiox, i que podem trobar a les costes temperades com les

Portem al Josep a la galeria de la Saó per conèixer una persona jove, veïna del poble, que ha sabut mantenir el seu vincle familiar i d’amics a Térmens i que es dedica professionalment a allò que sempre li ha interessat de veritat: la recerca.

Josep Gardenyes treballa a l’Institut de Biomèdica de Bellvitge Foto: L.M.

“La neurofibromatosi és una malaltia

degenerativa rara”

“M’agrada el cinema i llegir. Sóc noctàmbul,

i m’agrada viatjar”

Saó

�1ENTREVISTA

Saó

�1

catalanes. Em diplomo en estudis avançats, que és equivalent a la tesina, en genètica. A partir d’aquí entro a treballar com a tècnic de diagnòstic citològic a la Clínica de l’asma i l’al·lèrgia de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona fins que s’acaba el finançament i m’he de buscar una altra feina.

Pregunta: De petit, al poble, què feies en el teu temps lliure? I ac-tualment, quines són les teves afi-cions?J.G.: Des dels 12 anys ajudo al pare al camp i la resta del temps el pas-so amb els amics de tota la vida de Térmens fent-la petar, rodant pel poble... Ja de gran, m’agrada el cinema i llegir. Sóc noctàmbul de mena. Ah, i m’agrada molt viatjar, viure i veure altres cultures que et fan ser més tolerant amb la dife-rència i aprendre contínuament.

Vaig començar viatjant al Brasil amb un passi que et permetia aga-far els avions que volguessis per moure’t dins el país. Em moc mo-tivat per la cultura, la gastronomia i com no, per conèixer la natura i la gent d’arreu. Al Brasil hi visito el Pantanal, la selva amazònica, Ma-naus... L’any següent viatjo al Perú visitant Nazca, Arequipa, el Machu Pichu, el llac Titicaca i Huanchaco. D’Europa conec Roma, Florència, Venècia, Londres, Berlín, Amster-dam, Göteborg, Sarajevo, Dubrov-nik, Istambul i la Capadòcia, ja a la Turquia asiàtica, i alguna altra que ara mateix no recordo. També he viatjat al nord de l’Índia, Egipte i Japó. I dins l’estat espanyol arribo a recórrer tota Andalusia. Per altra banda no sóc gens esportista ni m’agrada el futbol. Què hi farem!

Pregunta: Per la teva feina, també hauràs viatjat molt, oi?J.G.: Cert, he viatjat molt per assistir a congressos, simposis... però amb

les retallades s’han reduït molt les possibilitats d’assistir a aquests es-deveniments arreu del món. Recor-do l’any 2002 com un any molt mo-gut. Vaig anar al Curso Nacional de Genética a Carmona (Sevilla), de Carmona passo tres setmanes a Lió (França) fent uns experiments set dies a la setmana i dormint no-més sis hores al dia, i de França viatjo a Florida, als EEUU, concreta-ment a Tampa, diuen que la ciutat d’Amèrica del Nord més lletja que existeix, sense cap personalitat. Hi vaig anar a fer un treball de camp, a pescar la llanceta abans esmen-tada. Van ser uns mesos de bojos però molt profitosos, en especial a Florida, on vaig treballar in situ acostumat com estic al treball dins el laboratori.

Pregunta: Com et defineixes? Què ens pot dir de tu?J.G.: Sóc una persona tranquil·la, directa, que dic el que penso. I des que sóc dins el Comitè d’Em-presa he comprovat com m’agra-da ajudar la gent, que tinc una vessant altruista que no havia desenvolupat prou. He descobert també que només es pot ajudar a aquell que vol ser ajudat i per sa-ber si vol o no ser ajudat se li ha de preguntar directament. He rebut més d’un rebuf de persones que tot i tenir problemes no volien ser ajudades i això m’ha fet entendre que només puc ajudar aquell que es deixa.

Pregunta: Explica’ns aquesta ves-sant teva sindicalista.J. G.: Arran de la retallada de la 14a paga que ens volen imposar

“La retallada em va fer adonar que cal lluitar pels nostres drets”

Nascut a Térmens ara fa 36 anys, és fill de la Mercè de Cal Fallonga i del Ramon de Cal Barcelona. En Josep és el mitjà de tres germans.

De petit va estudiar a l’esco-la Alfred Potrony de Térmens i a l’Institut Josep Lladonosa de Lleida.

Ara viu sol a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), ciu-tat on s’establí després de viure a la capital catala-na durant 15 anys, des que va marxar de Térmens per instal·lar-s’hi i emprendre els estudis de Biologia a la Uni-versitat de Barcelona on es va especialitzar en genèti-ca.

Josep Gardenyes Bernaus

des de gerència el 2012, els tre-balladors/es del meu centre de treball, sabedors que n’estan ex-closos per decret els treballadors dels centres de recerca depen-

Saó

�� ENTREVISTA

Saó

��

Saó Saó

dents de l’administració catalana, ens neguem a què se’ns sostragui aquesta paga. Tenint en compte que fins llavors mai hi havia hagut mogudes serioses pels drets del seu personal i gairebé ningú esta-va sindicat, aconseguim moure un ampli nombre de treballadors/es per defensar els nostres drets.

Es comença a despertar aquest anhel reivindicatiu i l’acomiada-ment de cinc investigadors/es fa que reclamem els números als nostres caps, fet que fa que ens assabentem que hi ha un forat im-portant i que és la Generalitat, al final, qui assumeix el dèficit. A partir d’aquí em dedico a informar-me i sóc nomenat President del Comitè d’Empresa i delegat de preven-ció. Som el primer centre de re-cerca de Catalunya amb Comitè d’Empresa i amb conveni propi, ja s’aconseguí als anys 90, i crec que no hem de ser l’únic.

Gràcies a la crisi els treballadors de molts altres centres de recerca ja s’han començat a organitzar. Per iniciativa del comitè d’empresa que presideixo, des del setembre passat, junt amb 10 comitès d’em-presa de centres de recerca de l’àrea de Barcelona ens hem orga-nitzat en una plataforma per coor-dinar esforços, en conjunt repre-sentem més de 3.000 treballadors/es. Una tasca feixuga però que ha valgut la pena. El desembre pas-sat, des de la plataforma que co-ordina aquests comitès d’empresa dels centres de recerca (CIR) vam fer una petició conjunta a les res-pectives gerències per aconseguir l’acreditació europea sobre la bona gestió dels recursos humans científics, seguint les recomanaci-ons de la Unió Europea, per evitar les males pràctiques als centres de recerca. Aquesta acció va ser informada als tres Directors Ge-

nerals de la Generalitat vinculats a la recerca, així com també els vam sol·licitar una reunió amb ells. Sembla ser que aquesta acció ha donat els seus fruits, ja que hi ha hagut una ordre des de dalt a tots els centres de recerca catalans de que això ha d’estar enllestit abans d’acabar l’any.

Pregunta: Gardeñes és un cognom molt comú a Térmens. Com és que tu te’l poses amb “ny” si la resta el tenen amb “ñ”?J.G.: Vaig demanar a l’Institut d’Es-tudis Catalans d’on provenia el cognom Gardenyes. Allí me n’as-sabento que és d’origen català, cosa que significa que en un mo-ment o altre van canviar la “ny” catalana per la “ñ” castellana. Això em va portar a canviar el meu cognom a semblança dels meus avantpassats. Que jo sàpiga, sóc l’únic del poble amb aquest cog-nom que se l’ha canviat a efectes legals. A més, me n’assabento que Gardenyes és un cognom origina-

ri de Térmens i que és el plural de gardenya, que significa truja.

Pregunta: Josep, com veus el po-ble ara que ja portes anys fora?J.G.: Als 18 anys quan vaig decidir marxar a Barcelona a estudiar i els meus pares s’hi van avenir, jo tenia ganes de canviar d’aires perquè el poble se’m quedava petit. Ara, amb el pas dels anys, veig que el poble ha canviat, però a poc a poc. Em va sobtar el dia que vaig venir a Térmens i vaig veure el munt de senyalitzacions que havien posat (passos de vianants, rotondes, senyals diversos...). Vaig pensar que aquell no era el poble que coneixia. Ara però, ja m’hi he acostumat. Vinc sempre que puc ja que hi tinc la família i els meus amics de sempre. No falto mai per Nadal, Sant Esteve ni per la Mona, quan dino amb la colla de tota la vida.

Pregunta: Per acabar Josep, què els diries als lectors i lectores de la Saó? J. G.: Que es formin contínuament, que el món canvia ràpidament. Que no tinguin por de moure’s, d’anar allà on vulguin anar. Som un país d’una gent molt arrelada, familiars i molt d’un lloc i que ens costa emigrar. És important l’estudi d’idiomes, necessari per un món globalitzat com el que estem i al qual no podem donar l’esquena.

I en general els diria a totes i tots els lectors que aquesta situació actu-al de crisi, que etimològicament vol dir “oportunitat”, ha de servir per posar les coses al seu lloc. Per tant, aprofitem-ho tots. Sense obli-dar que s’han de demanar res-ponsabilitats legals a aquells que ens han portat tant alegrement a aquesta situació.

“Gardenyes és un cognom català

originari de Térmens”

autora: LAURA MÒDOL

Saó Saó

��CURIOSITATS

Els ous poden ser “centenaris”La majoria dels qui llegiu això estic segura que estareu d’acord amb mi que la manera més bona, senzilla, nutritiva i econòmica de gaudir d’un ou és menjar-lo ferrat amb un bon oli d’oliva i sucar una llesca de pa al rovell com déu mana. I també sé que ens avindrem si dic que encara és més bo quan la gallina ha estat cri-ada amb panís i és ben fresc, si és possible acabat de pondre. Però aquesta frescor que tan valorem no és pas un mèrit per a molts milions de persones amb qui compartim planeta, que tenen com a menja de Festa Major els ous centenaris. Però ¿què són? ¿com es fan aquests ous que els xinesos eleven a la categoria de delícia gastronòmica i que no falten en cap boda ni celebració? Els ous centenaris, mil·lenaris o de dragó com també se’ls coneix, no són de dragó, ni mil·lenaris, ni centena-ris. Són d’ànecs, de gallines i de guatlles que han estat enterrats i deixats reposar setmanes o mesos. El secret de la recepta és que, abans de colgar-lo s’han d’em-bolicar en una barreja de cendres, sal, té, fang i calç, i clofolles d’arròs, per deixar-los incubar. El resultat és que l’ou va canviant de color i de textura a mesura que passen els dies. Mentre que la clara adopta un color semblant al del cafè més o menys aigualit se-gons el temps d’exposició, amb vetes grises i verdo-ses, el rovell canvia de tonalitat passant del groc al gris verdós per arribar a adquirir tonalitats negrenques. I si la textura és gelatinosa com la d’ou dur, l’olor carac-terística que desprèn ja són figues d’un altre paner per a un paladar tan poc acostumat com el nostre a asso-ciar el gust de l’ou al del formatge blau amb lleugers ‘tocs’ de peix.

Val a dir que trobar aquest plat en la carta d’un res-taurant xinès a casa nostra és una tasca difícil –no impossible–, fet que contrasta amb la presència ge-neralitzada que té en restaurants de la Xina sobretot, però també en altres països de l’Àsia, així com en les paradetes de menjar dels carrers i en els supermercats. Se serveixen partits per la meitat o tallats en trossets formant part d’un plat d’arròs amb carn, o bé amanits amb salsa de soja, oli de sèsam, tofu, all picat, cori-andre o gingebre. A banda de ser considerats delica-tessen, els xinesos asseguren que aquests ous són més

Ho sabies?

Els ous centenaris es poden menjar com si fossin durs

saludables que els transformats de qualsevol altra ma-nera ja que contenen un 20% menys de colesterol.

Dels ous centenaris se’n té coneixement des de fa més de 600 anys, quan a la Xina regnava la dinastia Ming, i sembla ser que aquest mètode de conservació es va fer popular per ser la necessitat de conservar-los més temps en èpoques en què els aliments escassejaven.

Després de saber que són perfectament comestibles, qui de vosaltres s’anima a reservar un petit bocí de l’hort per enterrant-ne encara que sigui només un, dei-xar-lo unes quantes setmanetes, tastar-lo i comentar-nos l’experiència? Jo ja ho fet...

autora: ELENA MÒDOL

Saó Saó

�� COSTUMARI

Saó Saó

“El meu país és tant petit, que des de dalt d’un cam-panar sempre es pot veure el campanar veí” diu la cançó d’en Lluís Llach. I és que tots el pobles en tenen al menys un de campanar, a vegades ignorat o poc valorat, malgrat que la seva silueta arquitectònica hagi esdevingut un signe d’identitat del poble repre-sentat en postals i fotografies. El campanar és un pa-trimoni historicoartístic i arquitectònic, destinat a guar-dar les campanes en la seva altura, i donar la funció social, civil o religiosa a la que estaven destinats, així, els campanars amb les seves campanes convocaven veïns o cridaven a missa; i els campanars amb rellotge tocaven, i no tots avui en dia, les hores.

Estem vivint en uns moments en que hi ha sorolls de tota mena que ens causen estrès, i moltes presses mar-cades pels moderns rellotges individuals que han rele-gat la funció de les campanes a l’oblit, fins i tot se’ls ha emmudit per no molestar el descans dels veïns, acu-sant tota la seva sonoritat de contaminació acústica.

La funció del campanar sempre ha estat diversa: con-vocar els feligresos als actes religiosos, reunir el veïns en cas de perill, marcar el pas de les hores, convocar el sometent i fins i tot de torre de guaita en temps de guerra. Tot plegat fa que al campanar i a les cam-panes, no se’ls hi doni avui, el reconeixement que es mereixen, ni a la seva bellesa arquitectònica ni a la sonoritat musical de les campanes, ni la seva funció de cohesionar el poble.

La campana, instrument de percussió amb cavitat, que es posa en vibració en ser colpejada a les vores, tant a l’interior com a l’exterior, sempre havia regulat la vida dels pobles. La memòria popular recorda el toc de maitines amb el qual la gent s’aixecava per anar a treballar al camp, el toc de l’Àngelus que avisava a la gent per descansar al migdia, i el toc d’oració, per anar cap a retiro a última hora de la tarda.

Si la campana era el referent auditiu d’un poble, el campanar era i és el referent visual. Només cal visionar els reportatges televisius sobre geografia en els quals l’helicòpter agafa com a referència el campanar del poble en primer plànol i en tots els pobles. Podríem dir que el conjunt hauria estat, antany, el símbol de co-municació a distància, sonor i visual com els actuals dispositius mòbils.

Paissatges sonors

Fins i tot, el fet de tocar campanes tenia el seu punt de democràcia, en els tocs de bodes i batejos. Tothom podia fer repicar les campanes al seu gust, mitjançant una retribució econòmica al campaner a l’avinença de les dues parts. Quan una família estava de celebra-ció i tenia possibilitats per a demostrar la seva classe, feien tocar campanes més o menys estona.

En definitiva, els grans usos que han tingut tradicio-nalment les campanes han estat la convocatòria de serveis religiosos, engalanar efusivament les festivitats i celebracions i la crida a la comunitat per actes di-guem-ne civils.

Podem trobar diferents nombre de campanes en un campanar. Normalment, als pobles, el nombre és re-duït. Però tenen totes nom de dona i contenen alguna inscripció en llatí o català. Normalment hi trobem gra-vades les tasques per a què han estat encomanades: lloar a Déu, convocar el poble, decorar les festes, als convents convocar el clergat, foragitar les tempestes. L’ús ancestral de les campanes va venir de la concep-ció que el so del metall allunyava els esperits malignes i l’església cristiana va adoptar aquesta creença.

Les inscripcions solen ser curtes: crido als vius; planyo als morts, desfaig tempestes... En els cas de la nostra, la joia arquitectònica del poble vell, l’església de Sant Joan, la inscripció éstà en llatí, i s’hi pot llegir: Sante Joanes , Ora pro nobis Térmens 1792.

Referent visual i sómbol d’identitat de Térmens

Saó SaóSaó Saó

��COSTUMARI

Les campanes eren encomanades, batejades i beneï-des, tenen nom i algunes, fins i tot, padrins. Malaurada-ment, han anat perdent la seva funció en les celebra-cions litúrgiques on han estat substituïdes per moderns aparells de megafonia.

Als monestirs, el so de la campana cridava els monjos a oració i donar ordre a l’estil de vida que s’hi duia: maitines a les 3 de la matinada, laudes de 5 a 6 del matí, prima a les 8 del matí, tercia a les 9, sexta al punt de migdia, nona entre 2 i 3 de la tarda, vespres quan es ponia el sol i completa, quan el dia estava enllestit i era l’hora d’anar a descansar. Els monestirs encara fan servir alguns tocs per indicar als seus monjos o monges el moment de la pregària.

La gent coneixia de memòria i sabia diferenciar els di-ferents tocs de campana: el toc de morts o d’angoixa, avui en dia encara vàlid en moltes parròquies, és un toc tendre, pausat i segons la cadència final es pot saber els sexe del difunt. Abans fins i tot, podien saber l’edat i la condició social. El toc de festivitats litúrgiques de l’any: Pasqua, Nadal, Pentecosta, sants patrons de cada poble... era una manera de fer rodar les campa-nes, si l’estructura ho permetia. A aquesta manera de tocar campanes el dia abans de la festivitat se’n deia campanejar. Un altre toc molt celebrat era el toc de bateig, que tenia una durada proporcional a la pro-pina que els padrins de bateig havien pactat amb el campaner. Aquest toc encara és usat en alguns llocs per a cridar a la mainada per a poder plegar, de ter-ra, un bon grapat de confits. Més en l’antigor, la gent identificava el toc de foragitar mals esperits quan a alguna persona de la parròquia se li practicava algun exorcisme; i el toc que servia d’instrument de defensa davant les situacions de climatologia adversa als pa-gesos com la sequera, pedregades, llamps, aiguats...

A més a més dels tocs religiosos hi havia els tocs civils. Un dels tocs que hom recorda era el toc de temps, el qual trencava les tempestes o les allunyava basant-se en el principi científic que el so s’expansiona per ones i podia pertorbar o esvair el camí d’una pedregada; podríem dir que era la funció que fan els actuals coets. Era feina del campaner, qui rebia un sou que anava en consonància amb el grau d’efectivitat en haver desmuntat el temps perillós per a l’agricultura. Un altre toc civil era el to de foc, un seguit de tocs ràpids que donava pressa als veïns per organitzar-se davant del foc d’algun habitatge, paller o sembrat. Als pobles de costa, el toc d’emergència servia per a alertar d’un naufragi, o de la venda de peix o de sal.

El toc de la sang o d’execució quan algun pres era executat per la justícia, el toc de senyal de lladre, per avisar als veïns que algun bandoler voltava pel poble o en cas d’haver consumat el robatori, demanar aju-da per a detenir el culpable. I el toc que tenim més pròxim és el de marcar cronològicament el pas del temps, els quarts i les hores del rellotge.

Desgraciadament, les campanes han callat. En pocs anys han passat de ser protagonistes de la vida dels pobles a estar relegades a l’oblit. Avui tothom té telè-fons mòbils i rellotges digitals en varietat de dispositius. Els pobles cada vegada són més sorollosos per la me-canització de les feines i l’automoció. I amb elles han anat desapareixent els campaners. Tot plegat fa que no ens quedin gaires opcions de sentir el toc de les campanes .

El lloc de les campanes és el campanar, un lloc re-còndit i orgullós, un patrimoni històric, arquitectònic i musical que hauríem de tenir present, no només els tocs horaris, o els tocs que criden els creients a la cele-bració eucarística o l’anunci de funerals, sinó com un dret de la població per a conservar-lo i tornar a sentir de nou, la veu renovada de les campanes.

I si algú està interessat en els tocs de campana, a la nostra comarca es celebra una trobada de campa-ners a Os de Balaguer cada mes d’abril, on es poden escoltar els tocs propis de les nostres contrades.

autor: JOAQUIM GRAU

Saó Saó

�� VIDA SOCIAL

Saó Saó

Ens han deixat...

Sra. Mariana Cerdà Salvia28 de març de 2014. Descansa en pau a l’edat de 77 anys.

Sra. Rosario Altisent Prats12 d’abril de 2014. Descansa en pau a l’edat de 92 anys.

Sra. Trinidad Vergé Mayals4 d’abril de 2014. Ha mort cristianament als 75 anys.

Sra. Tate Soler Vicens20 d’abril de 2014. Morí a l’edat de 52 anys. Descansi en pau. “Tenir sentit de l’humor és ser conscient de la relativitat de les coses” (Antoni Soler Salvany).

Sra. M. Dolores Nieto Ibañez22 de maig de 2014. Ha mort als 80 anys.

Sr. Francisco Llovera Carrera27 de maig de 2014. Ha mort cristianament als 61 anys.

Sr. Joan Gardenyes Sangrà5 de juny de 2014. Ha mort cristianament als 83 anys.

Sr. Josep M. Castany Campabadal. 12 de juny de 2014. Descansa en pau als 76 anys.

Sra. Josepa Gardeñes Escolà. 15 de juny de 2014. Ha mort cristianament als 91 anys.

Sra. Carme Torres Solé26 de juny de 2014. Descansa en pau. 93 anys.

Abril porta tres nous termenins

Els bessons Oriol i Enric Juarez Plana. Aaron Espinola Borràs

Térmens té des de l’abril tres nous veïns. Es tracta d’Aaron Espinola Borràs que va nèixer el dia 5 d’abril

de 2014, i dels bessons Oriol i Enric Juarez Plana que ho va fer el dia 30. Com es pot comprovar tots tres

fan molta patxoca i per tant, des d’aquestes planes volem felicitar els seus respectius pares i famílies.

Si voleu donar a conèixer els vostres fills recent nascuts o felicitar-los l’aniversari, feu-nos arribar les seves fotografíes i les publicarem en aquesta secció.

Saó SaóSaó Saó

��VIDA SOCIAL

Temps de comunions i confirmacions

Amb el maig arriba el temps de co-munions. Enguany van ser dos nois, l’Aleix i l’Arnau Campabadal que la van fer el dia 16 de maig a la parroquia de Sant Antolí d’Aitona, i set les noietes que van combregar per primera vegada a Térmens.

D’altra banda, el bisbe de la Seu, Joan Enric Vives acompanyat del mossèn de Térmens, Jaume Tarra-gó i del mossèn de Menàrguens, Josep M. Tarragó van confirmar 45 joves del poble.

Grup de 45 joves que el Bisbe de la Seu va confirmar a Térmens enguany. Foto: Fotografia Bonet (Balaguer)

Grup que va fer la primera comunió aquest mes de maig a TérmensL’Aleix l l’Arnau Campabadal

Saó Saó

�� ESPORTS

Saó Saó

PatíEl 13 d’abril, el Club Patí Térmens va celebrar el 2n Trofeu Iniciació de la província de Lleida al Poliesportiu de la vila. Des de les 8 del matí fins a les 8 de la tarda 150 patinadors/res de 15 clubs de la província de Lleida i d’Andorra van mostrar les seves habilitats. El Trofeu tenia les següents categories: E, C, B, A i De-butants. Les patinadores del Club Patí Térmens concursaven dins de les categories dels nivells B i C i la patinadora Núria Voltes i Miret va fer pòdium, quedant la primera de la categoria B i es va classificar per la final del Trofeu d’Iniciació. Per al-tra part, cal destacar la merescu-da posició en la qual van quedar la resta de patinadores del Club.

Aquest esdeveniment esportiu a nivell provincial també va servir per dinamitzar el poble de Térmens ja que durant tot el dia va ser una desfilada de patinadores, amb els seus tècnics del club i els seus familiars. Poder organitzar aquest Trofeu a Térmens va convertir a les nostres patinadores en les amfitrio-nes d’aquesta enriquidora troba-da, compartint experiències i fent noves coneixences amb patina-dores d’altres clubs.

També s’hauria d’agrair la màxima col·laboració a l’entrenadora Itziar Farrés que conjuntament amb to-tes les famílies de les patinadores del Club Patí Térmens van posar els recursos humans i materials per organitzar aquesta trobada es-portiva. El bar provisional que ges-tionaven els familiars del Club de Térmens va oferir un servei d’en-trepans i begudes per tots els as-sistents amb l’objectiu de recaptar diners per les despeses que com-porta el Club.

Donar les gràcies a tots els col-laboradors d’aquest gran esde-veniment esportiu: ACTEL, Ampa de Bellvís, Banc de Sabadell, Banc de Santander, Cooperativa del Camp de Térmens, Cooperati-va de Guissona, Feed Back, Frit Ravich, La Caixa, Linde, Pioneer, Voltes SLU, Rock & Bou així com a l’Ajuntament de la vila per la ces-sió de les instal·lacions i tot allò que varem necessitar.

El Club Patí Térmens es va crear el 5 de maig del 2010 i durant aquesta temporada 2013-2014 ha canviat d’entrenadora i des del gener del 2014 la nostra nova entrenadora és l’Itziar Farrés Capdevila que ha estat campiona en tots els trofeus lleidatans i en totes les categories i classificada pels campionats de Catalunya i d’Espanya. Actual-ment està format per un total de 12 patinadores, de 6 a 15 anys. El Club està molt satisfet de les bo-nes posicions i marques que s’han aconseguit aquesta temporada autora: JOSEPA ESPONA

Categoria E Ivette Ribera RocaCategoria C Júlia Fondevila Farré

Categoria BJudit Llovera i Reñé - Marta Pons i Tilló - Sílvia Rodríguez i Colomina - Lídia Roigé i Lloret - Anna Salanova i Sal-vany - Núria Salanova i Salvany

Categoria A Xènia Pascual i Espona - Judit Pons i Tilló - Núria Voltes i Miret

2013-14, ja que també s’han clas-sificat per a la final d’iniciació la Marta Pons i Tilló (cat. E) i la Xènia Pascual i Espona (cat. B) amb pos-sibilitats d’anar al Campionat de Catalunya

Moltes gràcies a TOTS per aju-dar-nos a fer d’aquesta trobada esportiva una gran diada de ger-manor. Voldríem convidar a tot el poble al gran Festival de Patinatge que tindrà lloc el proper diumenge 21 de setembre al Poliesportiu de Térmens on podreu gaudir d’una exhibició de les nostres patinado-res i de les d’altres clubs convidats. La nostra entrenadora forma part del grup de Shows del Club Patí Juneda i ens faran una demostra-ció del seu número de ball, amb el qual van aconseguir quedar finalis-tes als Campionats de Catalunya, d’Espanya i 5ès al Campionat d’Europa. De ben segur, una gran festa, a la qual us hi esperem !!!!

Saó SaóSaó Saó

��ESPORTS

PREMINI: L’AVENTURA DELS PETITS

L’estiu passat vam endegar un nou projecte d’equip amb molta il·lusió i amb molt d’esforç per part de tots. La majoria d’anteriors ju-gadors ja no eren amb nosaltres, i vam aconseguir trobar vuit valents que han format el nostre planter: Vicenç, Marc, Neil, David, Toni, Antoni, Marc i Khamal.

I dic aventura perquè jo crec que és el millor qualificatiu que podem posar a la temporada del nostre pre-mini masculí. Perquè som pe-tits (només tenim dos jugadors de l’edat de la categoria), perquè som pocs, perquè som inexperts (molts no havien jugat mai a bàs-quet) i perquè entre tots -pares i mares, jugadors, delegat i entre-nador- hem fet tot el que hem po-gut i amb tan poca gent, en molts moments ha estat prou complicat. Hem tingut malalts, hem tingut vi-atges, compromisos, lesionats, etc. I fins i tot, hem jugat un partit amb quatre nens!

Tot i això, la valoració global ha de ser força positiva. El nostre objectiu era acabar la temporada millor de com la començàvem, i això penso que es veu prou clar. Hem après molt, hem entrenat molt, hem rigut molt, i jo diria que els nens s’ho han passat molt bé i a més, han tingut una progressió com a jugadors de bàsquet.

Per acabar, vull donar les gràcies a tots el pares i mares per haver con-fiat en nosaltres, i per fer l’esforç de venir sempre que han pogut. Tam-bé vull donar-les als pares i mares de les nenes que han volgut venir

autor: MARC LARRÈGULA

Bàsquet

en alguns partits, i a les nenes ma-teixes, és clar. I finalment al Ricard Blanch per la seva confiança i per

Drets al darrera d’esquerra a dreta: Marc Larrègula (entrenador), Naila Blanch, Júlia Fondeliva, David Palou, Antoni Rúbies, Toni Pascual. Neil Peruga, Vicent Esteve, Marc Gabaldon, Marc Lar-règula i Toni Esteve (delegat d’equip)

tirar endavant el club juntament amb la resta de gent que hi par-ticipem.

Saó Saó

�0 ESPORTS

Saó Saó

EQUIP SOTS 21 UNA BONA TEMPORADA

Ha estat una bona temporada pel Cep Térmens, hem lluitat contra els millors de Catalunya i tan sols hem topat amb un equip que encara no podem amb ell, el líder, l’Aula de Barcelona. A Térmens hem guanyat als millors de Catalunya, el Tiana, Esplugues, Cornellà...

L’equip ha estat força competitiu i ens ha ofert uns partits memora-bles de bon bàsquet, tècnic, tàc-tic i de força. Quan anem per Bar-celona molta gent ens pregunta com en un poble tant petit com Térmens hi pot haver un equip tant bo? No ho acaben d’entendre. El secret no l’expliquem. A vosal-tres si, us direm que hem treballat molt des del juliol de l’any passat en que l’Ajuntament ens va donar llum verda per entrenar al magní-fic pavelló de Térmens, tres dies a la setmana i amb molta intensitat amb jugadors molt joves i bons.

Al començament hi van haver dubtes del rendiment de l’equip però finalment el treball i la quali-tat dels jugadors han fet prevaldre la seua llei. Al final de temporada les lesions per desgràcia han fet acte de presència, tot i això amb la incorporació de jugadors juniors procedents del Cep Vallfogona els resultats han continuat sent bons i finalment hem quedat en la posi-ció cinquena, una posició molt im-portant i més tenint en compte la joventut dels nostres jugadors.

Els jugadors que han fet possible aquesta fita són: Álex Molina,Roger Abellà, Albert Blanch, Joan Marc

Bàsquet

EQUIP FEMENÍ: UNA BONA TEMPORADA

Aquest any, les noies de Térmens m’han deixat sorprès de tot el que han aprés de bàsquet. I és que si us les mireu des de que van comen-çar fins al dia d’avui veureu que

Mateu, Marc Babot, Abdelilah, Aleix Ricart, Edu Muñoz, Gerard Be-nítez, Joan Berenguer, Aitor Bara, David Reich i Manel Planes.

autor: JOSEP M. MATEU

autor: ORIOL GRAU

han progressat molt. Des d’aquí, les animo a que no es quedin aquí, que continuïn amb aquestes ganes de jugar a bàsquet i que aquest any sigui la primera tempo-rada i no l’última.

Saó SaóSaó Saó

�1VIDA SOCIAL

El Club de Lectura de Térmens va organitzar el dia 20 d’abril un acte per celebrar la festivitat de Sant Jordi al Centre Cultural Sant Joan.

La sessió va finalitzar amb una ac-tuació de cant coral.

Foto: Regiduria de Cultura de l’Ajuntament de Térmens

Térmens celebra Sant Jordi

L’escultor tantes vegades qüestionat i tantes al-tresadmirat. RiP són les inicials de l’expressió lla-tina Requiescat in Pace (“Descansi en Pau“) emprada a les esqueles mortuòries i a les se-pultures.

S: Sagrada Família de Barcelona. La Façana de la Passió és tot un conjunt de figures escul-pides per Josep Ma. Subirachs en les que va està treballant durant 22 anys.

U: Un humanista que va realitzar 114 escultures públiques i, el què va ser l’encàrrec de la seva vida: el conjunt arquitectònic de La Sagrada Família. Un referent de la història de l’escultura catalana moderna.

B: Bèlgica va ser el país de la seva residència i el lloc que el va fer evolucionar d’un medi-terranisme arcaïtzant a un expressionisme que cada vegada donava més importància al gest i als volums arestats...

I: Integra perfectament les seves valuoses es-cultures, amb l’arquitectura que Gaudí pro-jecta: “dura, pelada, com feta ossos”.

R: Requiescat en Josep Ma. Subirachs i Sitjar, escultor, gravador i dibuixant català nascut i mort a Barcelona (1927 - 8 d’abril del 2014)

RiP Josep Ma. SubirachsA: Abstracta: Que és difícil de comprendre per manca de referència a la realitat concre-ta: “S’ha mogut entre la abstracció i la figura-ció.”

C: Controvèrsia que la seva obra ha creat en el sentit estètic, cultural i social.“La campanya en contra seu va ser molt cruel”

H: Humanista integral, va ser considerat i pro-clamat per votació popular, l’escultor més popular del segle XX a Catalunya.

S: Sempre ocupat, vivint intensament com si se li escapés el temps i inquiet per veure la seva obra acabada, vivint durant 18 anys com ha-bitant de La Sagrada Família.

autor : ROCAFINESTRES

Saó

�� GASTRONOMIA

Fem Coques de Sant Joan...

UNA BONA BASE: EL BRIOIX

Aquesta és la recepta base per a fer brioix i utilitzar-lo per fer tor-tell de Reis, coques de Sant Joan, bunyols de Quaresma, brioixets salats, trena de brioix, etc. Sembla una massa senzilla de fer, però no ho és tant, li heu de trobar el punt.

La quantitat de llet a utilitzar en aquesta recepta és relativa a la època de l’any i la humitat de l’ambient, per això sempre s’ha de corregir amb més líquid o més fari-na. D’altra banda, el brioix reque-reix força temps per llevar. A casa nostra, i a temperatura ambient, podem trigar 3 hores. Un truc?...simular una estufa. Jo agafo una safata fonda de forn i poso un pa-

seguint la recepta de: http://www.lacuinadesempre.cat

- 500 g de farina de força- 100 g de sucre- 5 g sal- 75 g d’ous (1 ou i mig)- 25 g de llevat premat- 50 g de llard- Colorant, vainilla, llimona- Aigua freda o llet (125 ml)

- Brioix (proporció per 500 g de farina)- Fruita confitada (meló, carbassa, cirera, taronja)- Un ou batut- 50 g de pinyons- Sucre- Anís

INGREDIENTS per al briox INGREDIENTS per al briox

PREPARACIÓ

1) Desfeu el llevat amb la llet i res-servem.

2) Barregem i amassem l’ou, el sucre, una mica de colorant, una mica de vainilla, unes gotes d’es-sència de llimona.

3) Hi incorporem la farina (podeu passar-la pel sedàs) i el llard(o mantega pomada). Ho muntem tot bé a velocitat baixa.

4) Hi anem incorporant la llet amb el llevat. Amasseu-ho uns 20 min corregint la textura si cal amb llet i farina que quedi elàstica.

5) Feu una bola i espereu 10 min. per a que perdi el nervi inicial.

6) L’estirarem amb una mica d’oli i així la pasta no s’enganxarà.

7) Preparem la fruita confitadas i decorem la coca. Enganxeu ben fort les fruites, sense por, apretant. Penseu que si no les enganxeu fort... quan fermenti la massa sal-taràn amb facilitat.

8) Ara hem de deixar que llevi la massa en un lloc sec sense cor-rent d’aire. Han de passar de 2 a 3 hores i la massa augmentarà el triple.

9) Pinteu la coca amb l’ou batut i poseu-hi els pinyons i força sucre.

10) Enforneu a 180-200ºC sense ventilació. Aproximadament un 12-15 min. Vigileu no cremar-la!

11) El toc final: un plugim d’anís per sobre la coca quan surti del forn. Li donarà un acabat espectacular!

rell de dits d’aigua. Poso el forn al mínim i només escalfant a 50 graus per baix. Passa una estona veureu com el forn s’entela, s’omple d’hu-mitat i en aquell moment podeu posar el tortell. Als 20-25 minuts veureu que el brioix ja no pot pujar més i està apunt per enfornar.

Quan agafi la nova temperatura (no abans), poseu el brioix que es courà en poc més de 15 minuts a uns 190ºC graus. Hi ha qui cou el brioix a temperatura ben alta, a 230-240 C graus durant la meitat de temps, però ho heu de tenir molt per la mà. Si no ho controleu, se us pot cremar o, si no ha llevat bé, quedar cru de dins. El brioix es pot congelar abans i després de coure amb excel·lent resultat.

Saó

��SERVEIS / PASSATEMPS

Jordi Roca Álvarez de malnom jordira és un ninotaire autodidac-ta de les Terres de Lleida afincat a la ciutat comtal. Entre les seves publicacions hi ha Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders a

El Còmic de la premsa comarcal, Les bestioles de Torreflor a la Veu de Torreflor, Samerlic lo Tòrlit a Bar-ret Picat de Térmens o diferents ex-posicions de dibuixos a la Bodega Costa Brava, a Forn Druida, Espai

de Ros de Olano, Mostra d’art de Peratfita, Centre cívic La Violeta i Recopilació a la revista Arts d’Il-lustradors de Ponent a banda de les Il·.lustracions de la cançó El cosí amb botes a Oncle Buscall.

Saó

�� SERVEIS / PASSATEMPS

Horaris dels trensLleida-Balaguer (dilluns a dissabte)

Lleida Térmens Balaguer7.15 7.34 7.449.10 9.29 9.39

17.30 17.49 17.5920.30 20.49 20.59

Balaguer-Lleida (dilluns a dissabte)

Balaguer Térmens Lleida8.00 8.10 8.30

14.16 14.26 14.4618.10 18.20 18.3921.05 21.15 21.34

A partir del dia 2 de març de 2014 es modifiquen els horaris dels trens els diumenges:

- el tren que surt de Lleida a les 17.30 se substitueix per un autobús

- el tren que ve de Balaguer a les 14.16 se substitueix per un bus o pel nou tren de les 18.50

Balaguer Térmens Lleida18.50 19.00 19.20

Lleida Térmens Balaguer9.00 9.20 9.30

10.40 10.59 11.09

Aquesta modificació es mantindrà tots els diumenges de l’any amb l’excep-ció del diumenge 20 d’abril en que els horaris de servei correspondran als del dissabte.

Aquesta informació ha estat obtingu-da de la plana web de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Per a ob-tenir informació més detallada podeu consultar aquesta web mitjançant l’adreça:

http://www.fgc.cat/

Horaris dels AutobusosLleida estació autobusos -> Lleida Pirineus -> Térmens -> Balaguer

Freqüència Lleida(1) Lleida(2) Térmens BalaguerDiari 9.15 9.37 9.50Diari

no diumenge11.00 11.21 11.37

Diari no diumenge

12.30 12.55 13.17

Diumenge 12.50 13.00 13.21 13.37Menàrguens

no diumenge13.15 13.50

Diari No cap setmana

15.00 15.21 15.37

Divendres 16.00 16.22 16.35Diari 16.15 16.37 16.50Diari 16.35 16.45 17.05 17.22

Menàrguens dies lectius

18.30 19.05

Diari No cap setmana

18.30 18.51 19.07

Diari No cap setmana

19.00 19.25 19.47

Diari 19.20 19.30 19.50 20.06Menàrguens

de Dll a Dv feiners19.30 20.05

Diari No cap setmana

20.35 20.45 21.05 21.21

Balaguer -> Térmens -> Lleida Pirineus-> Lleida estació autobusosFreqüència Balaguer Térmens Lleida(2) Lleida(1)

Diari 7.40 7.53 8.13 8.23Diari

no diumenge7.45 7.58 8.20

Diari no diumenge

7.48 8.05 8.30

Menàrguens no diumenge

7.55 8.30

Dill- Dmc-Dv 7.55 8.08 8.30Diari

no diumenge9.15 9.33 9.53

Diumenge 10.45 10.58 11.20Diari

No cap setmana13.30 13.46 14.07

Menàrguens de Dll a Dv feiners

15.20 15.55

Diari No cap setmana

15.18 15.35 16.00

Diari 17.30 17.46 18.05Diari 17.51 18.03 18.23 18.33Diari 18.00 18.16 18.37Diari 18.05 18.18 18.40

Diumenge 19.21 19.33 19.53 20.03

Saó

��MÚSICA

Steinbock guanya el Pepe Marin Rock

El bateria d’Steinbock és Joanjo Ramírez. Foto: O. Cáceres

El 20 de juny es va fer l’11ª edició del concurs Pepe Marín Rock Festival a Lleida que commemora i recor-da Pepe Marín, fotògraf professional i gran amant del rock i del flamenc. Des del 2003 en aquest festival hi han debutat molts dels millor grups de rock de Lleida.

D’entre les maquetes presentades, el jurat n’escull cinc i són aquests qui exhibeixen en directe a la Boite les seves cançons i algunes versions de grups ben co-neguts. En aquesta edició els finalistes han estat: Stein-bock, Sound Tyranny, The Assclats, Tu Rai i Pandora. Els eixos de puntuació són: l’actitud, la posada en esce-na, l’originalitat i la qualitat musical. El jurat està for-mat per sis dels millors músics i professionals de Lleida i Barcelona: Alfonso Cito, Maceo Parker, Jaume Sanuy, Sique Rodríguez, Juanjo Rodríguez i Ricard Álbarez.

Steinbock va guanyar el primer premi amb el seu rock dur i el seu bon sò. Steinbock, format pels lleidatans Camilo Lladós a la guitarra i veu, Pau Just al baix i cors i pel termení Joanjo Ramírez, a la bateria va conquis-

tar el jurat i va omplir la Boite i la seva pista de ball d’espectadors i d’amants del Rock. El 1r premi, corresponent a Steinbock, és l’actuació a les festes de maig del 2015 i també a la festa major de pardinyes el pròxim 31 de juliol. El grup també actuarà a el festival Kalikenyo Rock de Juneda.