Diu Sanchis Guarner a La llengua dels valencians que al poble i al pas el defineixen una conjunci de factors geogrfics, histrics, econmics i culturals. Una de les caracterstiques que ms defineixen a una collectivitat s la llengua. Guarner opina que un dels trets que ens defineixen com a valencians s el nostre idioma, i que tenim una certa obligaci de parlar-lo.Malauradament, hi ha una srie de persones que opinen que abandonar el catal i adquirir el castell s un signe de progrs i evoluci. A ms, explica que fa quatre-cents anys que un sector de la poblaci valenciana no estima el catal. Aquests argeixen una srie de raons per a sostindr aquesta argumentaci: primer, que el valenci s un dialecte (entenent dialecte de forma pejorativa) i que per tant no els interessa; en segon lloc, que cal abandonar el valenci ja que s una llengua pot parlada i el mn avana cap a la unitat; i en tercer lloc perqu s valenci s un parlar plebeu i que no s til per a lexpressi culta.Sanchis Guarner contraargumenta dient que la paraula dialecte no implica un subnivell de la llengua, sin que simplement s una variaci regional; que el nacionalisme implica preservar llibertat i cultura dun poble i que esborrar els nacionalismes i sotmetrels s imperialisme; i finalment, que reduir el valenci a lmbit familiar i a la broma s una equivocaci.Un altre problema esdev en que molts valencians no accepten dir-li al seu idioma catal, simplement perqu el nom tendeix a identificar-se amb la regi de Catalunya, i argumenten que els valencians no sn catalans. De fet el terme catal s modern, i la denominaci que tenia la nostra llengua (inexacta e inadequada) s la de llengua llemosina.A Catalunya no susava la llengua doc per escriure en prosa, sin que sutilitzava la llengua prpia del pas. Lorigen daquest mot (llemos) prov de la diferenciaci entre el llenguatge en que sescrivien les obres potiques per catalans en el llenguatge dels trobadors i aquelles escrites el la llengua doc. Temps desprs sentendr llemos com la llengua en qu escrivien els classicsEl llemos era parlat a Catalunya, Valncia i Mallorca, i ja afirma la unitat de la llengua. Tamb en la renaixena, els estudiosos del valenci admeten aquesta unitat. No obstant, el problema esdev quan Valncia esdev a la mateixa Renaixena un centre cultural ms gran que Catalunya. Es aleshores quan un sentiment regionalista esdev i el terme valenci naix, per a diferenciar el que sescrivia a Valncia (on residien els escriptors ms importants) amb all escrit en altres parts.