SET ANYS DE TREBALL ALS HORTS

(1)

FUNDACIÓ PRIVADA BENALLAR

2010-2017

BARCELONA

2

SET ANYS DE TREBALL ALS HORTS BENALLAR 2010-2017

Breu història:

La Fundació Benallar neix a l’empara de l’Associació Cintra (3) el 2002 per “promoure, canalitzar i facilitar

la convivència en igualtat, en tots els àmbits, entre les persones immigrades i la societat d'acollida”. A partir d’aquests principis, vol donar resposta a la manca de vivenda que tenen, especialment, famílies llatinoamericanes que han vingut a treballar i que no disposen de papers legals per tal de contractar vivenda.

Aquest objectiu es compleix àmpliament fins l’any 2010 en que la crisi econòmica mundial fa que moltes

d’aquestes famílies ateses en l’àmbit de la vivenda i acompanyament, retornin al seu país o bé restin aquí perquè ja han assolit un nivell d’autonomia des del qual poden autogestionar les seves necessitats i projectes.

Es dóna, aleshores, una àmplia immigració provinent des del nord d’Àfrica fins als països del Golf de

Guinea. En aquest cas són nois que arriben amb ànim d’una vida millor. No hi ha feina enlloc ni ells tenen qualificació laboral. Benallar ha d’adaptar el projecte anterior a les necessitats vigents.

Al 2010, juntament amb les monges Salessianes, la Fundació Ared i d’altres suports importants, es crea un

projecte de tallers pre-laborals -La Llavor- que es realitzen a l’antic centre de Formació Professional de Maria Auxiliadora, Montbau. En aquests tallers s’acull persones immigrants en situació irregular, vinguin de la institució que vinguin. S’imparteixen fins a deu opcions diferents d’aprenentatge entre les quals hi ha jardineria i hort, que té un disseny ecològic, amb recollida d’aigua de pluja, un hivernacle i una petita feixa que posteriorment queda obsoleta per l’ombra que projecta un edifici nou que s’ha construït al costat.

(4)

(2)

3

A l’estiu del 2012, amb ànim de crear llocs de treball, la Fundació Benallar, amb l’ajut de diverses congregacions religioses i d’altri, constitueix una empresa de reinserció social i laboral dedicada a la venda de productes alimentaris ecològics, alguns d’ells produïts a l’hort, i en la que hi treballen majoritàriament immigrants en risc d'exclusió social. La nova empresa, sense ànim de lucre, s'anomena Verdallar S.L i confecciona i reparteix cistelles ecològiques.

A la tardor de 2012 molts tallers pre-laborals del projecte “La Llavor” s’han d’anul·lar per manca de

finançament. El taller de manualitats es reubica a la seu de la Fundació Benallar i el d’hort i jardineria es treballarà en un terreny molt més extens, amb font pròpia i bassa grandiosa, que cedeixen per un temps les Germanetes de l’Assumpció de Sarrià. (1)

La persona que coordinava els tallers pre-laborals coordina també l’hort al que hi aprenen i hi treballen pel

voltant de quinze nois provinents de Benallar i de la Fundació Putxet, Càritas, Creu Roja i C.E.A.R.(5). Càritas facilita una petita ajuda perquè els nois puguin cobrir les seves necessitats bàsiques mentre cursen els dos anys d’aprenentatge agrícola i jardineria.

4

Fases i evolució de l’hort de Sarrià

El 2 de gener de 2013 es comença el treball a l’hort que presenta un abandonament gran perquè fa set anys que està erm; els senglars s’hi passegen i l’aigua s’ha de llençar perquè la bassa no es rebenti. D’entrada es buida i neteja un traster -antic galliner- i s’acomoda per tenir una oficina. Les Germanetes de l’Assumpció gestionen i paguen la construcció d’una tanca ferma, que encercla la propietat, per limitar l’entrada de senglars i d’altri, i també un petit bany al costat del traster. Els següents mesos s’ha de desembrollar bardisses, esbarzers i matolls; arrencar arbustos; cavar els camps; serrar arbres i desarrelar-los; adobar, plantar , sembrar i iniciar sistemes de regadiu; arrencar palmeres mortes; fer camins i salvar desnivells, amb escales. Aquesta feina d’adequació inicial de l’hort dura ben bé més d’un any.

El 13 d’abril de 2013 es fa una festa d’inauguració de l’hort Wunpini (“regal de Déu”, en la llengua dagomba. Ghana), a la que hi acudeixen al voltant de 70 persones provinents de voluntaris, amics, la comunitat de les Germanetes de l’Assumpció i representants d’institucions que treballen pels immigrants. A l’entorn d’un mandala gegant, que es confecciona entre totes, amb fulles i flors del propi hort, es llegeixen textos adients (Mt. 6,26 i Solstici de M.Martí Pol) i s’escolta música africana percudida pels nois. Tot plegat representa l’estil que vol tenir l’hort : l’atenció diària als nois i la participació i obertura a les entitats i voluntaris que comparteixen l’esperit d’acollida a l’immigrant.

Durant aquest període s’aconsegueix per part de la Generalitat, el Segell d’ Hort Ecològic, que es va renovant, a través d’una revisió exhaustiva, fins el 2016.

5

A l’estiu del 2013 ja es recull la primera collita que es ven amb d’altres productes a través de les cistelles ecològiques de Verdallar S.L. També es venen productes els dies que es fan “Portes Obertes”.

(6) Tardor de 2013. S’anomena una nova coordinadora de l’hort que és una voluntària (8) que ja se’l coneix,

després que l’anterior coordinadora (7) restés en procés de jubilació. Es prossegueix la tasca anterior i es va configurant l’eix central del treball a l’hort que és la formació personal, laboral i agrícola dels nois. Aquesta formació, inicialment, es recolza sobre unes bases fixes de convivència, salut, aire i sol, ordre, responsabilitat, hàbits laborals i festa quan s’esdevingui.

(7) (8)

Durant el 2014- 2016 es va consolidant el projecte sobre els nois amb quatre eixos fonamentals que són: aprendre l’idioma, pujar l’autoestima perquè siguin cada vegada més autònoms, el treball en equip i l’interès per la feina ben feta.

En aquest període de dos anys també es consolida la infraestructura de l’hort que es composa d’aquests blocs:

• Les eines:

En un principi, n’hi ha poques i escadusseres. També és cert que comptem amb un motocultor que llaura els trossos un cop els han repicat els nois; dues desbrossadores i una motoserra. Poc a poc es va implementant d’eines adients que es cuiden, guarden i tanquen en un magatzem. S’ha establert una xarxa de regadiu directe i/o gota a gota i s’ha fet manteniment de canonades. Es compta amb una bomba manual d’extracció d’aigua de la bassa i s’ha adquirit un motor exterior per a la mateixa funció. Es destina un espai annex a l’oficina a on s’hi situa una càmera frigorífica industrial que permet guardar els fruits madurs sobretot a l’estiu.

6

• El vestuari:

El vestuari que es proporciona als nois es caracteritza per: salvaguardar la higiene personal i la seguretat en la feina així com la protecció del sol o del fred. Ells es canvien en dos espais coberts, quan arriben i marxen.

• L’horari de quatre hores al matí, de 8 a 12 quan fa calor i la resta de l’any de 9 a 13, amb unes

franges horàries de dues hores i mitja de feina, mitja hora d’esmorzar, descans i convivència i una altra hora de feina o formació. Al pic de l’hivern hi ha, fins ara, un mes i mig de descans.

• Formació de llarga durada: adreçada als nois provinents de les quatre entitats comentades. S’han establert dos nivells de formació i algun noi ha fet ja (al 2017) un tercer nivell d’aprofundiment. La formació és més pràctica que teòrica, amb uns temaris establerts. S’intenta sempre aplicar una metodologia cooperativa i que ajudi el noi a l’autoestima i a realitzar-se com a persona. Cada nivell consta de 860 hores. Al final de cada nivell es fa una avaluació i lliurament de diplomes. Mensualment, la coordinadora estableix un temps de seguiment i tutoria amb cada noi així com la connexió amb els educadors i/o treballadors socials que acompanyen cada noi a través d’entitats exteriors o des del mateix Benallar.

• Formació de tres mesos: L’Ajuntament de Barcelona sol·licita a Benallar quatre cursos de tres mesos de durada per a formació de nois desnonats de la nau del carrer Puigcerdà (Poblenou) l’estiu del 2013 ( 9). La Fundació ho concedeix i la coordinadora de l’hort hi participa donant classes explicatives d’aspectes pràctics d’agricultura. Compten amb un monitor. Posteriorment, alguns d’aquests nois s’incorporen al projecte Benallar i més tard l’Ajuntament de Barcelona compleix la promesa d’obrir una cooperativa de ferralla -Alencop- a on ells hi treballaran autogestionant-la.

7

• Formació de sis setmanes: “Barcelona Activa”, a través de Tarpuna, (10) ha realitzat cursos formatius de sis setmanes. Durant aquest temps, han passat per l’hort grups diaris de vint persones i/o vuitanta setmanals, amb el monitor corresponent. També en aquest cas la coordinadora hi coopera amb aspectes d’informació agrícola.

• Els i les voluntàries: Cada dia hi ha un dels cinc voluntaris de l’hort que treballen amb els nois i acompanyen la coordinadora en tot el que poden. A base de dies es crea entre tots un clima d’amistat i confiança que s’expressa molt més quan hi ha celebracions com : aniversaris, la festa del pollastre, fi del Ramadà, etc. Durant dos mesos va fer pràctiques un estudiant italià.

• Personal complementari: per elaborar i coordinar les cistelles ecològiques la Fundació contrata una persona i posteriorment una altra per fer-ne la difusió.

• Visites : des de l’inici s’ha volgut donar a conèixer l’hort i molta gent i entitats han acompanyat, gaudit i conegut el seu espai i paisatge. Alguns dissabtes s’ha fet “Portes obertes” i s’han mostrat les feines que es fan, els productes que hi creixen, les herbes remeieres, etc. tot guiat i explicat pels mateixos nois. També hi ha visites d’alguna escola i un Institut que repeteix cada any. La Festa de final de curs de l’entitat també es celebra a l’hort amb una paella ben compartida.

8

• El jardí:

A l’hort, mentre, es venen cistelles, amb certa dificultat. Als estius, degut a la intermitència de la població de

la ciutat que va i ve de vacances, es produeix una baixada sistemàtica en la venda, justament quan l’hort és més productiu. També hi ha més feina i menys personal. A la tardor 2016 es tanca l’empresa Verdallar S.L per baixa rendibilitat i s’acomiaden les persones contractades.

D’altra banda, al juny de 2016, la directora de la Fundació, (11) que ha estat en el càrrec durant catorze anys demana el seu relleu. Al mateix temps, el Patronat de l’Associació Cintra, del qual depèn Benallar, suggereix a les gairebé quaranta congregacions religioses que la integren i a la Fundació Benallar que, aquesta, per a més estabilitat i agilitat, sigui acompanyada per només una de les congregacions. Fruit d’aquesta proposta, Escola Pia de Catalunya –que també forma part del patronat de Cintra– assumeix la gestió de la Fundació Benallar, respectant tota la seva línia. Cintra seguirà amb el seu suport econòmic. Acció Social d’Escola Pia de Catalunya nomena un nou director(12) que comença a exercir al setembre 2016. Al juny de 2017 el designen coordinador de tota l’Acció Social de l’Escola Pia Catalunya i es rellevat per un altre director. (13)

(11) (12, 13)

Durant l’any 2017 l’hort Wunpini està ja força organitzat i l’educació dels nois, en tots els àmbits, es va perfilant cada vegada més. Es perd el segell d’hort ecològic però només el segell perquè l’hort ho continua sent d’ecològic. Al no existir l’empresa Verdallar S.L, la sortida dels productes es fa difícil fins que es troba una compradora d’un restaurant de Barcelona que estima els productes de proximitat i de primera mà. A la Universitat de Barcelona, la coordinadora de l’hort i una representant de Benallar amb dos xicots de la Fundació (14) fan una xerrada , adreçada als alumnes de l’Escola de Treballadores Socials, per explicar els objectius de la Fundació Benallar.

(14)

Pertany a la mateixa finca que l’hort. Les Germanetes van cedir temporalment l’hort i van demanar, a canvi, que el jardí es cuidés, netegés i s’ampliessin les plantes. Pels nois representa treballar en un altre àmbit i a més fan pràctiques diferents de l’hort: podar tanques i arbres, dissenyar espais i límits i plantar i conèixer el nom de les plantes.

9

També durant l’any 2017 Benallar contrata durant sis mesos un educador social entès en agricultura perquè

treballi tres matins a la setmana i sigui un suport. Les situacions es van encarrilant però, amb tot, plana una preocupació sobre la coordinadora i els/les

voluntàries de l’hort quan els nois acaben els dos cursos i se’ls hi cancel·la la beca: què faran quan acabin?

El claustre de la Parròquia de Santa Anna: Amb l’afany de buscar llocs de treball coherents amb allò que els nois han après a l’hort, s’estableix

contacte amb el rector d’aquesta parròquia que té un claustre amb jardí al bell mig de Barcelona. Es resolt que cada setmana se’n farà el manteniment i embelliment, sobretot per la diada de Corpus on el pou central es guarnirà per fer l’exposició tradicional de “l’ou com balla”

Reflexions a l’entorn del treball als horts: El grup que col·labora i/o treballa a l’hort Wunpini valora molt positivament:

• L’acollida i bona relació que hi ha entre les Germanetes de l’Assumpció i nosaltres. • L’evolució progressiva de tot el projecte que ha repercutit sobre els nois, així com els ajuts que la

Fundació busca i proporciona per poder-lo tirar endavant. • L’interès i suport amistós que molts dels voluntaris ens han demostrat.

10

Les pròximes línies de treball preveuen: • Augmentar a tres cursos la formació i aprofundiment de l’hort i jardí a alguns nois que amb això cobririen

els tres anys d’espera per a la seva regularització. Els acords amb Càritas facilitaran el desenvolupament d’aquestes línies.

• La construcció d’un hivernacle per a reproduir les pròpies llavors que són d’origen ecològic. • La contractació per a tots els matins d’un educador social que treballi, col·labori i doni suport a la

coordinadora. Restem obertes a totes les variants que vagin sorgint, caminant sempre dins dels paràmetres que defineixen Benallar: “promoure, canalitzar i facilitar la convivència en igualtat, en tots els àmbits, entre les persones immigrades i la societat d'acollida”. NOTES:

1 Vista general de la finca de les Germanetes de l’Assumpció. Té l’extensió d’una Ha. en la que hi ha bosc, hort, jardí, bassa i la casa convertida en geriàtric que acull les ancianes de la Institució. (Carrer Vidal i Quadras nº 4. Sarrià). Al desembre de 2012 signen el “Contrato de Comodato” la provincial de les Germanetes de l’Assumpció, Carmen Jiménez Cara i Ana Royo Aznar, directora de Benallar segons el qual cedeixen l’ús de l’hort a Benallar, durant tres anys, possiblement prorrogables.

2 Façana de l’actual seu de la Fundació Benallar, Carrer Sostinent Navarro 18, 1r.pis 3 L’Associació Cintra està formada per 39 congregacions religioses que es van unir a partir de l’any

1996 per a promoure la justícia social entre els sectors més marginats de la societat. 4 Entrada i hivernacle a La Llavor, antic Col·legi Professional Maria Auxiliadora.

Carrer Saldes nº 2. Sant Genís dels Agudells. Horta. 5 C.E.A.R: Comisión Española de Ayuda al Refugiado.

“Defiende el derecho de asilo, objetivo fundamental tanto en sus orígenes como en la actualidad”. 6 Al fons, en segon terme, Consol Palomar, Germaneta de l’Assumpció, voluntària de Benallar. Gràcies

a la seva repetida insistència es va fer la cessió de l’ús de l’hort a Benallar. 7 Teresa Olivella : primera coordinadora dels horts (La Llavor i Wunpini) 8 M. José Susperregui: segona i actual coordinadora de l’hort de Wunpini (Sarrià) 9 24 de jul. 2013: Es va desallotjar la nau del carrer Puigcerdà de Poblenou.- “ Els Mossos d'Esquadra

han completat aquest dimecres cap a les 09.00 el desallotjament de la nau del carrer de Puigcerdà número 127, al Poblenou, que s'havia convertit en el principal assentament d'immigrants que recollien ferralla i sense recursos de Barcelona”. (El Periódico)

10 Tarpuna: cooperativa formada per un equip de persones compromeses amb la sostenibilitat, la igualtat d'oportunitats i la justícia social.

11 Ana Royo, religiosa de la Companyia de Santa Teresa, directora durant catorze anys de la Fundació Benallar.

12 Sergi Noguera, (a l’esquerra), director de la Fundació Benallar durant el curs 2016-2017 i actual gerent de les fundacions socials d'Escola Pia (F.Educació solidària, F.Servei Solidari i F.Benallar).

13 Joan Calicó, (a la dreta) coordinador de la F. Benallar des de juny 2017 14 Conferència a la Universitat de Barcelona: M. José Susperregui i Carme del Arco (no surt a la foto),

amb Dabo i Souleymane.

Barcelona, 20 de gener de 2018