sistema territorial litoral de ponent · fitxes de diagnosi de sistemes territorials turÍstics 2...

SISTEMA TERRITORIAL LITORAL DE PONENT

FITXES DE DIAGNOSI DE SISTEMES TERRITORIALS TURÍSTICS 2

PLA D’INTERVENCIÓ EN ÀMBITS TURÍSTICS DE L’ILLA DE MALLORCA (PIAT)

ÍNDEX

0. LOCALITZACIÓ I DELIMITACIÓ DEL SISTEMA TERRITORIAL 1. ALLOTJAMENT TURÍSTIC 1.1 OFERTA D’ALLOTJAMENT 1.2 EXPLOTACIÓ D’ESTABLIMENTS TURÍSTICS AMB MODALITAT DE PENSIÓ COMPLETA INTEGRAL 1.3 COMERCIALITZACIÓ D’ESTADES TURÍSTIQUES A HABITATGES I INCIDÈNCIA DE L’OFERTA NO REGLADA. 1.4 ESTACIONALITAT DE L’OFERTA TURÍSTICA. 2. RECURSOS TURÍSTICS 2.1 RECURSOS TURÍSTICS DE SOL I PLATJA 2.2 RECURSOS SOCIOCULTURALS I D’OCI 2.3 PATRIMONI NATURAL I BIODIVERSITAT. ESPAIS NATURALS PROTEGITS 2.4 PATRIMONI CULTURAL, HISTORICOARTÍSTIC I ETNOLÒGIC 2.5 PAISATGE 2.6 OFERTA COMPLEMENTÀRIA 2.7 OFERTA COMERCIAL 3. FACTORS EXTERNS 3.1 INFRAESTRUCTURES, SERVEIS, EQUIPAMENT, CONSUMS DE RECURSOS I PRODUCCIÓ D’EFLUENTS 3.2 FACTORS SOCIOECONÒMICS 3.3 TERRITORI I MEDI AMBIENT 4. CONCLUSIONS




0. LOCALITZACIÓ I DELIMITACIÓ DEL SISTEMA TERRITORIAL

El Sistema Territorial del Litoral de Ponent compren les zones litorals a l’oest de la Badia de Palma i fins a Sant Elm, connectades a través de l’autopista Ma-1. Cap a l’interior abasta els nuclis dels municipis de Calvià i Andratx.

En aquest sistema territorial s’hi inclouen les zones urbanes litorals de: Sant Agustí, Cas Català – Illetes, Portals Nous – Costa d’en Blanes, Palmanova, Magaluf, Badia de Palma, Sol de Mallorca, el Toro, Santa Ponça- Costa de la Calma, Peguera, es Camp de Mar, Port d’Andratx i Sant Elm.

Cap a l’interior el sistema es completa incloent les capçaleres dels principals municipis afectats (Andratx i Calvià), els llogarets de Capdellà i s’Arracó, i les urbanitzacions de son Ferrer i Galatzó..

Així el sistema està integrat pels següents municipis totalment o parcial: Palma, Calvià i Andratx.




1. ALLOTJAMENT TURÍSTIC

1. 1 OFERTA D’ALLOTJAMENT

Evolució de les places turístiques En aquest sistema territorial, el ritme de producció de places turístiques va ser constant, durant les primeres dècades de turisme de masses, fins a finals de la dècada de 1980. A partir d’aquell moment s’inicià un procés d’estancament, i fins i tot de tancament d’establiments, segurament aquells de menys capacitat. Al 2016 hi havia 65.586 places, cosa que representa el 22,74% del total insular, el percentatge més alt de tots els sistemes territorials analitzats.

0

10000

20000

30000

40000

50000

60000

70000

1951 1959 1966 1972 1985 1991 1996 2002 2010 2016

Plac

es

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

Allo

tjam

ents

Places Allotjaments

1951 1959 1966 1972 1985 1991 1996 2002 2010 2016

Places 466 2.190 10.636 37.280 59.545 66.848 62.839 66.534 64.825 65.586 Establiments 11 42 162 316 421 450 288 306 287 278

Evolució de les places i allotjament turístic al sistema territorial (excepte en habitatges) Font: Elaboració pròpia a partir de Registre d’establiments turístics (Conselleria de turisme

29/03/2016). Sèrie històrica GIST. Tipologia i categoria de l’allotjament turístic (2016) Vegeu mapa 1.1 El grup d’hotels representa un percentatge molt elevat del total de l’oferta el 83,14%, mentre que els apartaments representen el 16,7%. Quant a categories, els hotels de 3 o més estrelles representen el 78,23% de l’allotjament. La categoria mitjana de les places en tot el territori és de 2,53 claus pels apartaments i de 3,40 estrelles en els hotels.




GRUP i categoria Núm. establiments Places %

AGROTURISME SENSE CATEGORIA 7 95 0.14% Subtotal 7 95 0.14% APARTAMENT 1 CLAU 13 655 1.00% APARTAMENT 2 CLAUS 28 4265 6.50% APARTAMENT 3 CLAUS 28 5264 8.03% APARTAMENT 4 CLAUS 4 771 1.18% Subtotal 73 10955 16.70% CÀMPING LUXE 0.00% Subtotal 0 0 0.00% HOTEL 1 ESTRELLA 18 799 1.22% HOTEL 2 ESTRELLES 23 2309 3.52% HOTEL 3 ESTRELLES 77 27430 41.82% HOTEL 3 ESTRELLES SUPERIOR 0.00% HOTEL 4 ESTRELLES 65 21949 33.47% HOTEL 4 ESTRELLES SUPERIOR 4 498 0.76% HOTEL 5 ESTRELLES GL 7 1429 2.18% HOTEL 5 ESTRELLES GL HOTEL RURAL SENSE CATEGORIA 1 82 0.13% HOTEL SENSE CATEGORIA 2 32 0.05% Subtotal 197 54528 83.14% TURISME INTERIOR SENSE CATEGORIA 1 8 0.01% Subtotal 1 8 0.01% TOTAL 278 65586 100.00%

Establiments i places, segons grup i categoria al sistema territorial. Font: Elaboració pròpia a partir de Registre d’establiments turístics (Conselleria de turisme

29/03/2016).

Hi ha tres centres turístics que concentren la major part de les places del sistema, es tracta de la Palmanova-Magaluf amb 25.575 places, Santa Ponça 10.614, i Peguera 13.023. Palmanova-Magaluf i Peguera tenen categories mitjanes d’hotels properes a les 3 estrelles, mentre que Santa Ponça, l’altre gran centre supera aquesta mitjana. La categoria mitjana inferior en hotels la trobam a Sant Agustí, amb 2.5. Pel que fa als apartaments, les categories mitjanes dels centres turístics importants del sistema es troben per sobre de les 2 claus.




NUCLI Establiments Places

Categoria mitjana hotels (estrelles)

Categoria mitjana apartaments (claus)

ANDRATX 18 3.646 Rústic 1 14 Es Camp de Mar 7 2.492 4.20 2.50 Port d'Andratx 5 706 3.40 S'Arracó 1 8 Sant Elm 4 426 2.66 1.00 CALVIÀ 249 59.450 Rústic 8 503 Badia de Palma 8 4.159 3.57 3.00 Cas Català-Illetes 12 2.700 3.90 4.00 Costa de la Calma 1 450 4.00 Costa de'n Blanes 5 1.178 4.00 El Toro 1 138 5.00 Magaluf 54 18.094 2.97 2.26 Palmanova 33 7.481 2.82 2.00 Peguera 84 13.023 2.89 2.29 Portals Nous 7 1.110 3.00 Santa Ponça 36 10.614 3.18 2.42 PALMA 11 2.490 Cala Major 7 1.415 3.26 2.00 Sant Agustí 4 1.075 2.50

Establiments, places i categoria mitjana per zones. Font: Elaboració pròpia a partir de Registre d’establiments turístics (Conselleria de turisme

29/03/2016). Edat dels allotjaments (2016) Vegeu mapa 1.2 L’edat mitjana dels establiments del sistema territorial, a març de 2016, era de 37,96 anys. El moment de major producció dels establiments i places actuals va ser als anys seixanta i començaments dels setanta, coincidint amb la primera etapa del turisme de masses. A diferència de Palma i la Platja de Palma però, la producció continuà a un ritme elevat fins a mitjans dels noranta.




Dècada Establiments Places 1930-1940 1 526 1940-1950 1 73 1950-1960 22 2818 1960-1970 81 14405 1970-1980 56 21949 1980-1990 49 9316 1990-2000 43 11475 2000-2010 17 3479 2010-2016 8 1545

Establiments i places, segons any de construcció.

Font: Registre d’establiments turístics (Conselleria de turisme 29/03/2016). Els centres amb una edat mitjana superior, són aquells més propers a Palma, Sant Agustí, Cala Major, Portals Nous, Cas Català-Illetes, Palmanova, tots ells amb edats mitjanes superiors als 40 anys. En canvi, a mesura que ens anam allunyant de la capital l’edat mitjana dels establiments és inferior, excepte Peguera i Badia de Palma, que tenen edats mitjanes d’establiments superiors als 40 anys.

NUCLI Establiments Places Edat mitjana establiments ANDRATX 18 3.646 Rústic 1 14 16.00 Es Camp de Mar 7 2.492 30.29 Port d'Andratx 5 706 30.80 S'Arracó 1 8 13.00 Sant Elm 4 426 37.25 CALVIÀ 249 59.450 Rústic 8 503 14.63 Badia de Palma 8 4.159 41.25 Cas Català-Illetes 12 2.700 48.42 Costa de la Calma 1 450 38.00 Costa de'n Blanes 5 1.178 27.40 El Toro 1 138 14.00 Magaluf 54 18.094 36.02 Palmanova 33 7.481 40.39 Peguera 84 13.023 41.52 Portals Nous 7 1110 48.86 Santa Ponça 36 10.614 35.64 PALMA 11 2490 Cala Major 7 1415 49.14 Sant Agustí 4 1075 51.25

Establiments, places i edat mitjana dels establiments per zones. Font: Registre d’establiments turístics (Conselleria de turisme 29/03/2016).




Operacions de reforma i ampliació (2012-2016) El municipi de Calvià, que és un dels que té un major nombre d’establiments i places de l’illa, és també un dels que ha afrontat una major renovació. El 50,59% dels establiments del municipi de Calvià han estat renovats. Per la seva banda, Andratx presenta una proporció inferior i semblant a la d’altres zones de Mallorca, tot i que s’ha de matisar, que certament l’edat mitjana dels establiments també és menor que a Calvià.

MUNICIPI Import € % Establiments renovats Calvià 175.022.541 50.59% Andratx 1.722.132 33.33%

Establiments, renovats per municipis i imports de renovació (2012-2016). Font: Registre Conselleria de turisme

1. 2 EXPLOTACIÓ D’ESTABLIMENTS TURÍSTICS AMB MODALITAT DE PENSIÓ COMPLETA INTEGRAL

Al 2016 el número d’establiments detectats per nuclis amb pensió completa integral al sistema territorial era de 57, la qual cosa suposava un 20,50% dels establiments del sistema. Els establiments amb pensió completa integral exclusiva, al 2016 eren només 8 i això representava un 2,88%. La majoria d’aquests establiments es troben a Palmanova-Magaluf (30) i Santa Ponça (14). Sembla que la tendència és a l’increment d’aquesta modalitat als darrers anys.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

2004 2005 2006 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2016

Est

ablim

ents

Integral Integral exclusiva

Establiments detectats amb pensió completa integral i pensió completa integral exclusiva. Font: Elaboració pròpia a partir de Direcció General de Turisme CAIB.




1. 3 COMERCIALITZACIÓ D’ESTADES TURÍSTIQUES A HABITATGES I INCIDÈNCIA DE L’OFERTA NO REGLADA.

Oferta reglada. Segons dades disponibles del Registre d’establiments turístics (Conselleria de turisme 29/03/2016), als territoris que integren el sistema territorial hi havia 254 habitatges que es comercialitzen per estades turístiques, amb una capacitat de 1.448 places. Representen el 2,16% de les places existents al sistema territorial. Segons dades estadístiques de la Conselleria de Turisme, a juny de 2016, hi havia 517 habitatges que o bé estan registrats o bé estan tramitant l’alta al Registre, cosa que representava 2.926 places, i el 4,27% de les places existents. Oferta reglada i no reglada. Tot i l’anterior, segons estudis realitzats podrien existir al sistema territorial turístic 1.373 habitatges i unes 7.770 places. En conclusió el pes del lloguer d’habitatges en aquest sistema és baix, el percentatge aproximat de places en habitatges al sistema territorial turístic estaria al voltant del 10,59% sobre el total d’allotjament.

Habitatges turístics

10.6%

Resta destabliments

turístics89.4%

Percentatge de places en habitatges turístics, sobre el total de la planta d’allotjament. Font:

Elaboració pròpia a partir de Direcció General de Turisme CAIB.

Oferta no reglada. Tot i el pes baix d’aquesta modalitat d’habitatges de lloguer, cal remarcar que existeix, en canvi, un elevat percentatge d’oferta no reglada. El percentatge d’habitatges no reglats comercialitzats podria suposar prop d’un 62,3%, i se situarien principalment als centres turístics del litoral.

Distribució espacial. Les majors densitats del fenomen dels habitatges turístics del sistema territorial es troben als nuclis de la costa, destacar per exemple Cala Major, al municipi de Palma. Poc pes del fenomen al sòl rústic del sistema territorial, excepte potser Andratx i els seus voltants.




Densitat de places (reglades i no reglades) en habitatges turístics per Km2.

Font: Elaboració pròpia.

La major part dels habitatges turístics analitzats es troben dins sòl urbà (75%) produïnt-se les majors concentracions en aquells núclis urbans més propers a la costa. Igualment, cap a l'interior també s'hi troben petites concentracions que es corresponen amb els nuclis tradicionals però amb unes densitats molts menors. Dins el sòl rústic, la presència del fenòmen estudiat és molt baixa i sols s'hi troba el 20% de l'oferta dels establiments, el 13% dins sòl rústic comú i el 7% dins sòl rústic protegit.

Percentatge d’habitatges comercialitzats 2016, segons classificació del sòl. Font:

elaboració pròpia a partir de MUIB, PTI de Mallorca i http://insideairbnb.com/mallorca/.

Sòl urbà 75,07%

Sòl urbanitzable3,87%

SRC13,79%

SRP7,27%

http://insideairbnb.com/mallorca/




Segons els usos urbans, la distribució es concentra principalment sobre els usos urbans de caire extensiu, que contenen el 90% de l'oferta d'habitatges. Aquest sòl es correspon a les urbanitzaions extensives, una modalitat predominant dins aquest sistema territorial. Els usos intensius sols acaparen un 9% de l'oferta i es troben principalment al nucli d'Andratx.

Centre Històric0,19%

Intensiva9,07%

Extensiva90,74%

Percentatge d’habitatges comercialitzats en sòls urbans, segons ús del sòl predominant

(2016). Font: elaboració pròpia a partir de MUIB i http://insideairbnb.com/mallorca/.

Per municipis, la major proporció de places no reglades es troba a Palma i va descendint a mesura que ens allunyam de la capital. Així Andratx és el que té una menor proporció d’oferta no reglada.

Municipi HET* reglats Places

reglades HET** Places ** Places no

reglades

% Places no reglades

sobre total Palma 255 1667 3399 22220 20553 92.50% Calvià 341 1861 956 5217 3356 64.33% Andratx 176 1065 324 1961 896 45.68%

Estimació de places no reglades comercialitzades en habitatges per municipis (2016). Font: elaboració pròpia.

* Habitatges comercialitzats com estades turístiques (Registre de la Conselleria de Turisme)

** Habitatges comercialitzats com estades turístiques, a partir de http://insideairbnb.com/mallorca/ i https://www.homelidays.es/

Pel que fa a l’evolució del fenomen, obtinguda a partir de l’allotjament registrat, s’ha de dir que a diferència dels altres sistemes territorials, en aquest cas, es tracta d’habitatges comercialitzats, que es varen registrar entre 1999 i 2001, per tant és un fenomen més antic. Des d’aleshores el creixement ha estat molt moderat.



https://www.homelidays.es/




0

50

100

150

200

250

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Hab

itatg

es o

bjec

te d

'ETH

Evolució dels habitatges objecte d’ETH registrats al ST. Font: elaboració pròpia a partir de

Registre d’establiments turístics (Conselleria de turisme 29/03/2016).

1. 4 ESTACIONALITAT DE L’OFERTA TURÍSTICA.

Les dades utilitzades per a la caracterització de l’ocupació hotelera en aquest sistema provenen de la zona de Mallorca-Ponent, integrada pels municipis de Calvià i Andratx. Es disposa d’una sèrie quasi completa pels anys d’estudi, amb valors d’ocupació de tots els mesos, excepte alguns mesos de novembre, desembre o gener.

Durant tots els anys de la sèrie s’han mantingut les ocupacions entre el 50% i 40%, per bé que amb una tendència a la baixa; al 2008 l’ocupació mitjana anual va ser del 48% i al 2015 del 40,69%.

Es tracta d’un model d’estacionalitat moderat a alt, amb un augment de l’ocupació constant des dels primers mesos de l’any i fins a l’agost, en el mes de setembre les ocupacions es mantenen relativament altes i a partir de llavors el descens és notable. El valor 1 d’IGVE indica la mitjana anual d’ocupació.

L’índex de GINI, 0,44, per a la zona dóna un valor intermedi entre les zones menys estacionals com la Platja de Palma i les més estacionals de l’est de l’illa.




0.000

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

90.000

100.000

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

% o

cup

ació

% ocupació Tendència

% ocupació hotelera sobre total de la planta per la zona Mallorca - Ponent (2008-2015). Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’enquesta d’ocupació de hotelera (IBESTAT).

Índex general de variació estacional de l’oferta turística hotelera Mallorca-Ponent (2008-2015). Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’enquesta d’ocupació de hotelera

(IBESTAT).




2. RECURSOS TURÍSTICS

2. 1 RECURSOS TURÍSTICS DE SOL I PLATJA

S’inclou una llista amb les platges del sistema territorial, amb les seves principals característiques, instal·lacions de temporada i qualitat de les aigües de bany.

La superfície de les platges és de 323.680 m2, cosa que representa que hi ha una ràtio 1,78 m2 per plaça, (181.408 places, places turístiques + habitatges * 2,5). El litoral de Ponent es caracteritza per un alt grau d'urbanització, aquest fet fa que el 90% de la superfície de platges sigui de tipus urbà i només un 3% de tipus aïllat. El 93% de la superfície és d'arena.

L'alta activitat turística de l'àrea d'estudi fa que moltes platges presentin un grau d'ocupació alt. Entre aquestes destaquen les dels nuclis turístics principals, que en general són de grans dimensions i d'arena, com per exemple les platges de Camp de Mar, Sant Elm, Palmanova, Magaluf, Santa Ponça, Peguera, Cala Major i Portals Nous. Per altra banda, les platges amb una composició de roques o còdols tenen un grau d'ocupació baix, com per exemple Cala d'Egos, Cala en Cranc o Cala Blanca.

NOM TIPUS MUNICIPI ÀREA (m2) COMPOSICIÓ

GRAU OCUPACIÓ

S'Algar Urbana ANDRATX 1.319 Roques Baix Cala d'Egos Aïllada ANDRATX 1.856 Arena i Còdols Baix Platja de Sant Elm Semiurbana ANDRATX 3.854 Arena Alt Camp de Mar Semiurbana ANDRATX 10.391 Arena Alt Cala en Cranc Urbana ANDRATX 1.300 Còdols i Roques Baix Cala Llamp Semiurbana ANDRATX 454 Roques Baix Cala Marmassén Semiurbana ANDRATX 554 Roques Baix Cala Conills Semiurbana ANDRATX 271 Roques Baix Port d'Andratx Urbana ANDRATX 613 Arena Baix Cala Fonoll Urbana ANDRATX 880 Arena Baix Platja Petita Urbana ANDRATX 1.922 Arena Es Descarregador Semiurbana ANDRATX 905 Còdols Cala Blanca Aïllada ANDRATX 2.632 Còdols i Roques Baix Cala Penya Roges Urbana CALVIÀ 3.335 Arena Cala Vinyes Urbana CALVIÀ 4.537 Arena Alt Platja de Palma Nova Urbana CALVIÀ 24.567 Arena Alt Platja de Magaluf Urbana CALVIÀ 55.558 Arena Alt Cala de Santa Ponça Urbana CALVIÀ 47.137 Arena Alt Platja de s'Oratori de Portals Semiurbana CALVIÀ 5.311 Arena Alt Cala Fornells Semiurbana CALVIÀ 201 Arena Mitjà Portals Vells I Aïllada CALVIÀ 282 Arena Mitjà Cala Portals Vells I Aïllada CALVIÀ 1.900 Arena Mitjà Cala Figuera Aïllada CALVIÀ 112 Roques Platja Porto Novo Urbana CALVIÀ 17.917 Arena Alt Platja de na Nadala Urbana CALVIÀ 34.360 Arena Alt Cala Xada Urbana CALVIÀ 6.854 Roques




El Mago Aïllada CALVIÀ 308 Arena Baix Caló d'en Pallisser Urbana CALVIÀ 1.126 Arena Baix Ses Rotes Velles Urbana CALVIÀ 366 Arena Costa de la Calma Urbana CALVIÀ 1.862 Roques Platja de Peguera-Torà Urbana CALVIÀ 18.803 Arena Alt Platja dels Morts Urbana CALVIÀ 5.463 Arena Alt Platja de Cas Català Urbana CALVIÀ 677 Arena Baix Caló des Macs Urbana CALVIÀ 582 Arena Baix Caló de ses Gerres Urbana CALVIÀ 591 Arena Sa Grava Urbana CALVIÀ 97 Arena Cala Brogit Urbana CALVIÀ 114 Arena Cala Portals Nous Urbana CALVIÀ 1.733 Arena Alt Sa Geneta Urbana CALVIÀ 367 Còdols Ses Illetes Urbana CALVIÀ 4.183 Arena Alt Cala Comtessa Urbana CALVIÀ 1.603 Arena Mitjà Cala Xinxell Urbana CALVIÀ 3.322 Arena Platja de s'Hostalet Urbana CALVIÀ 1.171 Arena i Roques Platja Costa d'en Blanes Urbana CALVIÀ 6.512 Arena Mitjà Ses Penyes Roges Urbana CALVIÀ 917 Arena Platja de Son Caliu Urbana CALVIÀ 3.106 Arena Alt Na Foradada Urbana CALVIÀ 477 Arena Na Foredada Urbana CALVIÀ 193 Arena Es Cap de Gegant Urbana CALVIÀ 741 Arena Cala Falcó Aïllada CALVIÀ 1.343 Arena Baix Portals Vells III Urbana CALVIÀ 372 Arena Baix Es Mal Entrador Urbana CALVIÀ 580 Arena Platja de Peguera-Palmira Urbana CALVIÀ 24.119 Arena Alt Caleta de Bendinat Urbana CALVIÀ 1.458 Arena Mitjà Caló de sa Nostra Dona Urbana CALVIÀ 210 Arena Baix

Cala Major Urbana PALMA DE MALLORCA 11.892 Arena Alt

Cala Nova Urbana PALMA DE MALLORCA 372 Arena Baix

Platges del Sistema Territorial. Font: Elaboració pròpia a partir de SITIBSA (2015) i http://www.platgesdebalears.com

http://www.platgesdebalears.com/




Platges del Sistema Territorial, segons tipologia i composició. Font: Elaboració pròpia a partir de SITIBSA (2015)

La gran majoria de les platges aïllades gaudeixen d'aparcament i accés a peu. Algunes són molt freqüentades per turistes com Portals Vells, el Mago o Cala Falcó.

Platja Accés Aparcament (m2) Comentari

Cala Falcó Vianants - Estacionament a la carretera

El Mago Vianants 1.666 Aparcament gratuït

Cala Portals Vells I Vehicles 1.735

Aparcament gratuït compartit amb Portals Vells I

Portals Vells I Vianants 1.735

Aparcament gratuÏt compartit amb Cala Portals Vells I

Cala Figuera - -

Cala Blanca Vianants - Estacionament a la carretera

Cala d'Egos Vianants - Accés desde el Port d'Andratx

Platges aïllades del Sistema Territorial, segons accés. Font: Elaboració pròpia a partir de SITIBSA (2015)

La gran majoria de les platges tenen un alt grau d'afluència turística i presenten un gran nombre de serveis, infraestructures i oferta d'oci. Alhora presenten molta afluència d'embarcacions de tipus turístic. Les platges més importants es troben dins nuclis turístics on hi ha una oferta hotelera important com la platja de Magaluf, Santa Ponça i Palmanova. La qualitat de l'aigua és excel·lent a moltes platges, tot i que en algunes s'hi donen nivells baixos com a Camp de Mar, Magaluf i Peguera.

Aïllada3% Semiurbana

7%

Urbana90%

Altres6%

Arena94%




Municipi Platges i cales Punt de mostreig Qualificació Andratx Camp de Mar A l'esquerra de la passarel·la Insuficient

Davant la rampa de la platja Bona Brismar A l'esquerra de l'escullera de la

platja Bona Cala en Fonoll Al centre de la platja Excel·lent Sant Elm Davant el quiosc de la platja Excel·lent

Calvià Cala Portals Davant l'escala Excel·lent Cala Vinyes Al centre de la platja Bona Cala Comtessa (Illetes) Al centre de la platja Excel·lent Illetes Al balneari (a la dreta de la

platja) Excel·lent Magaluf A la dreta de la platja Suficient

A la dreta de l'escullera Bona A l'esquerra de la platja Excel·lent

Palmanova A Na dala (a l'esquerra de la platja) Excel·lent A Palmanova (a la dreta de la platja) Excel·lent A Son Maties (a la dreta de la platja) Excel·lent A Son Maties (a la zona humida) Excel·lent

Peguera A Palmira (al centre de la platja) Suficient A la Romana (al centre de la platja) Excel·lent A Torà (al centre de la platja) Excel·lent

Portals Nous Al Centre de la platja Excel·lent Ses Penyes Roges (El Toro) Al centre de la platja Excel·lent Santa Ponça A la dreta del torrent Excel·lent

Davant el balneari Excel·lent Palma Cala Major A l'esquerra de l'escullera Bona

Al balneari (a la dreta de la platja) Excel·lent

Platges del ST i qualitat de l’aigua. Font: Elaboració pròpia a partir de Control sanitari de les aigües de bany de les Illes Balears (2015). Conselleria de Salut, Govern de la CAIB.




2. 2 RECURSOS SOCIOCULTURALS I D’OCI

Aquest sistema és punt de partida d’algunes rutes cicloturístiques. Potser la posició del sistema no és molt centrada a l’illa i això dificulta l’accés a les principals rutes al centre de l’illa o al Llevant, però la seva connexió amb la Serra, és un punt a destacar. Des del Consell de Mallorca es promouen 4 rutes de diferents graus de dificultat i des d’aquest centre emissor, dues de les quals recorren el litoral i les altres dues es dirigeixen cap a la zona de la Serra de Tramuntana.

o C1. Llogarets de Ponent

o C2. Els fars de Ponent

o C3. Les esglesietes de Ponent

o C4. Serra de Tramuntana - Sud

La posició propera a la Serra de Tramuntana, fa que aquesta zona pugui ser punt de partida d’algunes de les principals rutes senderistes. El Consell de Mallorca defineix diverses rutes senderistes dins aquest sistema territorial. A l'illa de sa Dragonera s'hi poden trobar un total de quatre rutes senyalitzades. La resta de rutes són variants d'inici de la Ruta de la Pedra en Sec, la qual es dirigeix en direcció nord-est creuant la Serra de Tramuntana:

Rutes senderistes Camins senyalitzats de Sa Dragonera

Ruta Pedra en Sec - Variant B Galatzó

Ruta Pedra en Sec - Variant a s'Arracó

Ruta Pedra en Sec - Variant C Calvià Rutes de senderisme segons IDE Mallorca

La zona del litoral de Ponent conté un gran nombre de ports i club nàutics, fet que explica la gran presència d'embarcacions d'oci al litoral. Destaquen els següents ports:

Infraestructures portuàries. Font SITIBSA

Aquest sistema territorial és el segon amb un major nombre de camps de golf, després de l'Àrea Metropolitana. S'hi troben un total de quatre, tots ells propers al litoral:

MUNICIPI PORT TIPUS Calvià Port Esportiu Punta Portals Port de gestió indirecte Andratx Port d'Andratx Port de gestió directe Calvià Club Nàutic de Santa Ponça Port de gestió indirecte Andratx Club de Vela Port d'Andratx Port de gestió indirecte Calvià Club Nàutic de Palmanova Port de gestió indirecte Palma Escola Nacional de Vela de Cala Nova Port de gestió indirecte Calvià Port Esportiu de Portals Vells Port de gestió indirecte

Andratx Instal·lació Portuària de Sant Elm Port secundari de gestió directe




Camps de Golf Golf de Andratx

Real Golf de Bendinat

Golf de Poniente

Golf Santa Ponça I-II-III Camps de Golf. Font: SITIBSA

L'oferta cultural és lleugerament més escassa que en altres sistemes territorials. Però tot i així hi ha tres sales de teatre a Calvià i 2 a Andratx. A més hi ha la fundació Pilar i Joan Miró es troba molt propera a l'àrea metropolitana.

Tipologia Núm. Museus 1

Teatres i Auditoris 5

Oferta cultural. Font: SITIBSA, EIEL, i Ajuntament de Calvià

En l’àmbit d’estudi indicat s'hi troba una finca pública:

NOM TITULARITAT Àrea (m2) Sa Dragonera Consell de Mallorca 2.741.694

Finques públiques. Font: Consell de Mallorca

Altres. Quant a parcs aquàtics o temàtics n’hi ha dos al municipi de Calvià: el Western Park i Katmandú Park, a la zona turística de Palmanova-Magaluf. Destacar també Marineland com a zoo aquàtic a Portals i el Kart Magaluf .




2.3 PATRIMONI NATURAL I BIODIVERSITAT. ESPAIS NATURALS PROTEGITS

El sistema territorial del Litoral de Ponent s'estén al sud-oest de l'illa i es caracteritza per la presència d'espècies d'aus que hi troben bones condicions per nidificar als penya-segats. Destaca sobretot la zona de l'illa de la Dragonera que a més te un alt valor paisatgístic.

La vulnerabilitat d'aquest sistema es vincula principalment al fort desenvolupament turístic que hi ha a la zona. El litoral és molt freqüentat per turistes, tot i que a l'illa de la Dragonera es regula l'accés.

Al territori del Sistema territorial turístic hi trobam els següents espais de la Xarxa Natura 2000.

Categoria Codi Nom Qualitat Vulnerabilitat LIC i ZEPA

ES0000074 Cap de Cala Figuera

La qualitat i importància del lloc es deu, principalment, als següents factors: A la presència de sis hàbitats inclosos en l'Annex I de la Directiva 92/43/CEE. A la presència d'una espècie de planta de l'Annex II d'aquesta directiva, es tracta de Diplotaxis ibicensis, la qual presenta una distribució molt reduïda a Mallorca. A la presència de vuit espècies d'aus incloses en la Directiva 79/409/CEE, destacant l'elevada densitat de Burhinus oedicnemus, de 3 parelles reproductores de Falco peregrinus, d'una colònia reproductora de Phalacrocorax aristotelis desmarestii propera a les 50 parelles i de l'elevada densitat de la subespècie endèmica Sylvia sarda balearica. Respecte a la presència de Larus audouinii, aquesta espècie nidifica irregularment en la zona. La Baldritja Balear (Puffinus puffinus mauretanicus) manté una important colònia en la zona, amb la qual cosa queda àmpliament justificada la seva declaració com Zona d'Especial Importància per a les Aus.Entre les nombroses espècies d'aus no incloses en la Directiva 49/709/CEE, cal destacar la presència de Apus pallidus, Columba livia, d'una gran colònia de Larus cachinans i de Petronia petronia, totes elles reproduint-se en els penya-segats del litoral. Mancant un millor inventari de la fauna invertebrada solament s'han inclòs dues espècies endèmiques. Entre els endemismes vegetals destaca la presència de Limonium caprariensis.

La vulnerabilitat del lloc és alta i es veu molt incrementada al tractar-se d'un enclavament natural entre zones densament urbanitzades, ja sigui de caràcter turístic com residencial. El litoral es veu molt freqüentat per embarcacions, al que ha contribuït la creació i ampliació dels ports esportius de la badia de Palma, els de Santa Ponça i el més modern de Port Adriano, molt pròxim al lloc. Per altra banda el risc d'incendis és elevat a causa de la creixent freqüentació del lloc, especialment en època estival, la qual cosa es veu agreujat per la seca climatologia en aquest període. L'abandó de les pràctiques agrícoles tradicionals en el propi lloc i als voltants ha influït negativament sobre la fauna per la pèrdua de recursos alimentaris i de punts d'aigua. La fauna endèmica dels illots es veu amenaçada pels depredadors introduïts per l'home, especialment la Rata negra (Rattus rattus), que depreda sobre les aus marines nidificants i indueix canvis importants en la coberta vegetal i en la composició de la fauna d'invertebrats.

LIC i ZEPA

ES0000221 Sa Dragonera La qualitat i importància d'aquest lloc radica en la presència de diferents hàbitats inclosos en l'Annex I de la Directiva 92/43/CE, per l’avifauna contemplada en l'Annex I de la Directiva 79/409 i per molts altres valors florístics i faunístics. Sa Dragonera té un valor paisatgístic extraordinari, en tractar-se d'un illot molt elevat i situat al costat de la costa, que s'ha salvat d'especulacions urbanístiques. Quant a la flora, s'han citat 372 tàxons de plantes vasculars, que representen un 25% del total de la flora balear, amb un 5% d'endemismes. Entre els vertebrats destaquen les aus marines i les rapaços, amb nombroses espècies incloses en la Directiva 79/409 CEE del Consell, com Calonectris diomedea, l'endemisme balear Puffinus mauretanicus, Hydrobates pelagicus, Phalacrocorax aristotelis desmaretii, Larus audouini, una important colònia de Falco eleonorae, Falco

En tractar-se d'un illot amb protecció efectiva després de la seva declaració com Parc Natural, ha vist molt reduïda la seva vulnerabilitat. L’accés es troba restringit i es necessita autorització per visitar l’illa. A més, els visitants solament poden transitar per una rutes establertes. No obstant això, existeix una creixent pressió turística als voltants, concretament en la costa urbanitzada pròxima de Sant Elm i Port d'Andratx, amb un creixent desenvolupament turístic i amb un increment constant d'embarcacions esportives i demanda de nous ports d'amarratge. La zona marítima d'aquest lloc es troba sotmesa a un trànsit creixent d'embarcacions esportives i a una pressió cada vegada major deguda als esports nàutics.




peregrinus i la subespècie endèmica Sylvia sarda balearica. Entre els rèptils destaca l’endemisme balear Podarcis lilfordi, amb la subespècie giglioli, endèmica de Dragonera. En les aigües de Sa Dragonera s'ha constatat la presència regular de Caretta caretta i de Tursiups truncatus, ambdues en l'Annex II de la Directiva 92/43 CEE. Altres espècies s'han citat amb motiu D pel seu interès per a la biodiversitat local, com Mus musculus, Rattus rattus, Orictolagus cuniculus, Tadaria teniotis, una important població de Tarentola mauretanica i la presència de Hemidatylus turcicus, tots els quals ocupen un paper important en una comunitat tan reduïda com aquesta.

LIC ES5310103 Àrea Marina Cap de Cala Figuera

La qualitat i importància d'aquesta zona es basa en la presència d’habitats de l'annex I de la Directiva 92/43/CEE.

Les principals amenaces són l'ús recreatiu no regulat, sobretot des d'embarcacions i els incendis forestals.

Llistat de LIC i ZEPA a del Sistema Territorial. Elaboració pròpia a partir de CAIB A l’entorn també s’ha de considerar l’espai natural protegit del Parc Natural de Sa Dragonera.




2. 4 PATRIMONI CULTURAL, HISTORICOARTÍSTIC I ETNOLÒGIC

Una gran part dels Béns d'Interès Cultural catalogats a la zona són construccions de tipus defensiu properes al litoral, la torre de Cala Figuera, la torre de Portals Vells, la torre de Sa Mola d'Andratx, entre d'altres. No s'hi troba cap conjunt històric dels reconeguts pel Pla Territorial, la majoria dels nuclis han tengut un creixement recent.

Categoria Número d’elements

Béns Catalogats 0 Béns d’interès cultural 44

BC i BIC del Sistema Territorial. Elaboració pròpia a partir de IDE Mallorca

Tipologia Núm. Arquitectura defensiva 19 Creus de terme 3 Jaciments arqueològics 22

BIC del Sistema Territorial qualificats segons la seva tipologia. Elaboració pròpia a partir de IDE Mallorca

Pel que fa a les rutes d’interès cultural, s’ha de dir que no n’hi ha cap d’elles que passi per aquest sistema, i només destaca la ruta de Pedra en Sec. Andratx és l’inici de la Ruta.

Nom de la ruta Principals elements dins l’ST Ruta de la Pedra en Sec Té inici en el municipi d'Andratx.

Rutes d’interès cultural, natural i paisatgístic del Pla Territorial de Mallorca del Sistema Territorial. Elaboració pròpia a partir de IDE Mallorca




2. 5 PAISATGE

Unitats de paisatge

Valls d’Andratx i Calvià

Unitat configurada per les valls agrícoles interiors de Calvià i Andratx amb paisatges característics de conreus de secà, fruiters i horts, emmarcats per les muntanyes amb boscs de pinars i vegetació de garriga. Cal destacar aquells paisatges agrícoles amb una rellevant identitat territorial dintre del sistema turístic com són l’horta d’Andratx i la vall de Galatzó. La part litoral de la unitat inclou la zona turística de Sant Elm que queda exclosa de la conurbació de Cales de Ponent que arriba fins al Port d’Andratx.

Litoral turístic Cales de Ponent

Litoral conformat per les cales de ponent i les zones turístiques. Emmarcat per l’espai agrícola i forestal posterior i per les diferents puntes que sobresurten sobre el litoral, com la Punta des Carregador, Cap Andritxol, Cap des Llamp i el Cap de sa Mola, on s’assenten diverses urbanitzacions de turisme residencial. El Toro, Santa Ponça, Costa de la Calma Peguera, Camp de Mar i Port d’Andratx són les principals zones turístiques d’aquesta conurbació.

Cap de Cala Figuera

Paisatge natural d’especial interès ambiental i paisatgístic. Conformat principalment per pinars en el seu interior, i per vegetació de garriga i roquissar en la franja litoral, on cal destacar el contundent penya-segat entre l’illa del Toro i Morro d’en Feliu. El far del cap, actua com a fita mirador d’aquesta unitat. El Cap de Cala Figuera interromp les conurbacions turístiques de la Badia de Palma i del litoral de ponent, actuant com a paisatge tampó.

Plana de Son Ferrer-Son Bugadelles

Aquesta Plana, originalment agrícola, presenta actualment una configuració paisatgística mixta, degut a la seva posició central respecte a les zones turístiques i com a punt d’accés cap als nuclis d’interior i la Serra de Tramuntana. Per tant, coexisteixen paisatges diversos com és l’agrícola tradicional amb els latifundis romanents de garrovers, prats de secà i ametllers; 3 camps de golf; barris concebuts inicialment com a lloc de residència dels treballadors de les zones turístiques (Son Ferrer); i el Polígon industrial de Son Bugadelles. Per altra banda, la presència de turons amb pinars com a patró de contrast a la plana, i el patrimoni arqueològic existent suposen uns valors singulars dintre d’aquesta unitat.

Serra de na Burguesa

Paisatge natural, amb una matriu forestal dominant, conformada per pinars i garriga. Constitueix una de les principals fites paisatgístiques de l’entorn metropolità. Degut a la seva condició limítrof amb el paisatge urbà del litoral i de l’àrea metropolitana, ha estat sotmès a processos d’urbanització puntual com es el cas dels barris de Gènova a Palma i Costa d’en Blanes a Calvià.

Litoral turístic Badia de Palma Ponent

Comprèn la conurbació turística que abasta des de Cala Major (Palma) fins a Portal Vells (Calvià), limitada en la part posterior per l’autopista. El Litoral, està configurat principalment per un seguit de cales i algunes platges com la de Cala Major, Magaluf i Palmanova, sotmeses de manera significativa a les pressions i dinàmiques derivades del turisme de sol i platja. En termes generals, la primera línia està ocupada per instal·lacions o complexes hotelers, mentre que a la segona línia s’han ubicat les urbanitzacions de baixa densitat de turisme residencial. Hi alberga diferents ports nàutics. En segona línia encara presenta alguns romanents de bosc i/o parcel·les agrícoles intersticials. Aquest paisatge turístic, es troba emmarcat pels paisatges naturals de la Serra de na Burguesa i el cap de Cala Figuera.




Potencialitats i Fragilitats paisatgístiques El contrast de paisatges naturals i agraris d’un elevat interès ambiental paisatgístic, amb les zones urbanitzades del litoral, fa que els paisatges intermedis tinguin un elevat valor des del punt de vista estratègic. Es el cas de la plana de Son Ferrer-Son Bugadelles. La seva posició central, l’òptima accessibilitat, la presència d’equipaments turístics i una sèrie d’elements de valor com els jaciments i el paisatges agrícoles romanents, fan que es pugui arribar a considerar com un gran parc central per tal d’absorbir part de la pressió que exerceixen les zones turístiques sobre altres paisatges més vulnerables, com és el cas del Cap de Cala Figuera. En aquest sentit, el grau de valoració paisatgístic és alt, molt alt i excepcional, no tan sol dels espais de major valor natural, sinò de tots els paisatges que composen el sistema, d’acord amb el PTIM.

Per un altre costat, el patró de contrast de les Valls agrícoles amb un entorn eminentment muntanyós, els situa com a paisatges singulars. A més el seu caràcter de corredors, fa que tinguin un interès especial com a connectors ambientals i paisatgístics de la franja litoral amb el paisatge interior de la Serra Tramuntana, actuant com a portes d’entrada d’aquest paratge.

El desenvolupament de les conurbacions i zones turístiques ha suposat una vulnerabilitat directa sobre el paisatge litoral que va motivar el turisme. Paisatges com el sistema dunar, han estat substituïts completament. La majoria de cales i platges, inicialment verges, estan actualment antropitzades a partir dels diferents teixits turístics que s’han assentat sobre la primera línia, obstaculitzant l’accés públic a la costa, i conformant una barrera entre el litoral i els paisatges de segona línia. Les urbanitzacions de baixa densitat que s’han assentant sobre les vessants de les muntanyes litorals, suposen una interferència que altera l’estructura d’aquest paisatge com a telò de fons i referent visual del litoral.

El paisatge agrari de segona línia fronterer amb les conurbacions turístiques, ha estat salpicat pels diferents usos perirubans i infraestructures. Els recursos turístics aliens a les característiques de l’entorn, com son les pistes de karting, parcs temàtics i camps de golfs, entre d’altres, han substituït gran part d’aquest paisatge, especialment en la plana de Son Ferrer-Son Bugadelles. Altres paisatges singulars de segona línia, com les zones humides de Magaluf, han estat urbanitzats, i l’àmbit romanent es troba en vies d’extinció.

Pel que fa a la pressió del paisatge en termes de freqüentació, pràcticament tota la franja litoral és la que té major incidència, fet vinculat a les zones turístiques del sistema, les quals presenten un elevat nombre de places. Cal destacar la pressió sobre part del paisatge del Cap de Cala Figuera, principalment a l’entorn de Cala Figuera.

Exposició visual En termes generals, la topografia muntanyosa i forestal, alternada amb valls, i la barrera que comporten les zones turístiques del litoral, impedeix visuals obertes sobre el paisatge de tot el sistema, donant lloc a visibilitats sobre unitats molt concretes. Per exemple, en el cas del litoral, els cims dels caps i puntes, ofereixen vistes sobre la mar i la franja de costa. En el cas del Cap de Cala Figuera, el litoral penya-segat, i la fita del far, actuen com a miradors panoràmics sobre la mar i el litoral rocós.

Com a referents paisatgístics, cal ressaltar la Serra de na Burguesa, respecte al litoral de la Badia de Palma; les Puntes litorals de les Cales de Ponent, així com les muntanyes de segona línia que configuren el límit occidental de la Serra de Tramuntana.




2. 6 OFERTA COMPLEMENTÀRIA

Al març de l’any 2016 hi havia 1.123 establiments d’oferta complementària en aquest sistema territorial. Si es considera que al sistema territorial hi ha 181.408 places, es disposaria d’un establiment d’oferta complementària per cada 161,54 places.

El litoral de Ponent juntament amb les Badies del Nord són els sistemes territorials amb major nombre d'establiments d'oferta complementària a l'illa, després de l'àrea metropolitana. Això s'explica principalment per la presència de zones turístiques molt importants dins aquest sistema, que són les que tenen una major oferta, amb una tipologia de turisme que està molt vinculada a aquest tipus d’oferta. Destaquen Magaluf, Santa Ponça, Peguera i Palmanova que tots quatre nuclis aglutinen el 64% de l'oferta complementària de la zona del litoral Ponent.

Establiments d’oferta complementària. Font: Elaboració pròpia a partir de Registre d’establiments turístics (Conselleria de turisme 29/03/2016).

Pel que fa a l’evolució d’aquesta oferta, i atès que no hi ha dades a nivell inframunicipal, s’inclouen xifres per municipis. Segons dades disponibles de l’Anuari econòmic de “la Caixa” de 2013, la variació d’oferta complementària entre els anys 2007 i 2012, va tenir una tendència a la baixa, tot i que al municipi de Calvià aquesta baixada va ser del -8,4%, essent el municipi de Mallorca amb una variació negativa menor.

Municipi NUCLI Bars Cafès Bars-Cafeteries Restaurants Altres

Total oferta complement-

ària

ANDRATX

Andratx 14 10 5 18 0 47 Es Camp de Mar 7 4 0 4 0 15 Port d'Andratx 17 6 2 43 0 68 S'Arracó 0 0 0 3 0 3 Sant Elm 9 1 0 15 0 25

CALVIÀ

Badia de Palma 0 0 0 2 0 2 Calvià 23 15 1 48 0 87 Capdellà 0 1 0 2 0 3 Cas Català-Illetes 5 8 0 11 0 24 Castell de Bendinat 1 0 0 0 0 1 Costa de'n Blanes 1 1 0 9 0 11 Costa de la Calma 3 2 0 5 0 10 El Toro 1 4 1 16 0 22 Galatzó 1 1 1 0 0 3 Magaluf 63 64 16 77 0 220 Palmanova 27 51 3 67 0 148 Peguera 38 36 9 71 0 154 Portals Nous 11 9 0 30 0 50 Sa Porrassa 0 0 0 1 0 1 Santa Ponça 52 51 4 95 0 202 Son Ferrer 4 7 1 9 0 21 Sant Agustí 0 0 0 1 0 1

PALMA Sant Agustí 2 1 0 2 0 5




Municipi

Variació activitats de restauració i bars 07-12 (%)

Andratx -15,7 Calvià -8,4 Evolució de l’oferta complementària per municipis.

Font: Anuari econòmic de la Caixa 2013.

Restaurants47%

Bar-Cafeteries

4%

Cafès24%

Bars25%

Percentatge d’establiments d’oferta complementària, segons la seva tipologia. Font: Elaboració pròpia a partir de Registre d’establiments turístics (Conselleria de turisme

29/03/2016).




Municipi Localitat Nombre estabiments Andratx Port d'Andratx 1 Total 1 Calvià Calvià 2

Peguera 4 Port Adriano 1 Magaluf 10 Palmanova 1 Santa Ponça 2

Palma Cala Major 1 Discoteques, sales de festes i clubs per nuclis i municipis. Font: Elaboració pròpia a partir

del registre de Mallorca Nights (http://www.mallorca-nights.com/).

La taula anterior mostra la distribució dels establiments d'oci nocturn per nuclis i municipis del sistema territorial i s'observa com els nuclis de Calvià són els que concentren la major part d'aquesta oferta i d'entre aquests en destaca Magaluf. Aquesta taula demostra la importància que té aquest producte turístic al sistema territorial.




2. 7 OFERTA COMERCIAL

Segons les estimacions realitzades, l’oferta comercial al Sistema territorial seria de 1.643 establiments comercials, dels quals el 65% es troben al litoral de Calvià distribuïts entre els nuclis turístics de Magaluf, Palmanova, Santa Ponça i Peguera. Tot plegat implica que existeix un establiment per cada 110 places.

MUNICIPI Establiments comercials

ANDRATX 212 CALVIÀ 1418 PALMA* 13

Oferta comercial per municipis inclosos al sistema territorial. Font: Anuari econòmic de la Caixa 2013.

*Només s’inclou la part proporcional dels nuclis inclosos en aquest sistema del municipi de Palma.

La proporció dels tipus d'establiments comercials mostra coma Calvià hi predominen els establiments especialitzats en productes alimentaris. Contràriament, a Andratx, aquesta tipologia és la menys representativa i on hi predominen els establiments de venta de prodctes per la llar. Finalment, a Palma aquesta distribució és molt més equitativa.

13,07%

36,50%

29,33%

17,61%

15,84%

20,70%

28,41%

20,90%

15,62%

40,91%

26,76%

34,35%

0,00% 10,00% 20,00% 30,00% 40,00% 50,00% 60,00% 70,00% 80,00% 90,00% 100,00%

Andratx

Calvià

Palma

Alimentació Vestit i calçat Llar Altres

Oferta comercial per municipis inclosos al sistema territorial, segons tipus Font: Anuari econòmic de la Caixa 2013.




La figura sobre l’evolució de l’oferta comercial mostra una variació entre alguns anys d'ascens i descens fins el 2008, a partir de l'inici de la crisi el descens es continuat fins l'any 2012, quan s’arriba a unes xifres d’establiments comercials a les que hi havia al 1999.

0

500

1000

1500

2000

2500

1999 2001 2003 2005 2007 2009 2011

Evolució dels establiments comercials minoristes. Font: Elaboració pròpia a partir de Anuari econòmic de “la Caixa” de 2013.




3. FACTORS EXTERNS

3.1 INFRAESTRUCTURES, SERVEIS, EQUIPAMENT, CONSUMS DE RECURSOS I PRODUCCIÓ D’EFLUENTS

Espais lliures públics Els municipis d’Andratx i Calvià presenten ràtios d’espais lliures públics per plaça semblants, per sobre dels 25 m2, en canvi els sòls urbans de Palma inclosos en el sistema presenten ràtios inferiors. A Palma el nucli de Santa Agustí presenta unes densitats de població més elevades i la trama no presenta gaire espais lliures integrats. Als altres dos municipis, depenent de les zones, però en general les densitats de població són inferiors, són urbanitzacions moltes d’elles de caràcter més extensiu i les trames urbanes allotgen una major quantitat d’espais lliures.

MUNICIPI Superfície (m2) Places habitatges m2

ELP/plaça

Andratx 532.138 3.646 5.600 30,16

Calvià 3.962.644 59.450 36.320 26,37

Palma* 152.042 2.400 4.445 11,25 Superfície (m2) d’ELP per plaça (places turístiques + capacitat d’allotjament en habitatges).

Font: elaboració pròpia a partir de MUIB, cens d’habitatges de 2011 i Conselleria de turisme). * només s’han tengut en compte els nuclis que queden dins el sistema territorial

S’ha de remarcar que tots els espais enquestats són del municipi d’Andratx, perquè no hi ha dades de l’EIEL de 2014 pels municipis de Calvià o Palma. Segons aquestes dades, tots els espais lliures valorats (14.600 m2) tenen qualitat bona.

Equipaments comunitaris S’introdueix una taula amb les ràtios d’equipaments esportius en sòl urbà per plaça (places turístiques + habitatges * 2,5) i municipi, a partir de les xifres de l'EIEL, Cens d’habitatges de 2011 i places turístiques de la conselleria. Les dades mostren com al municipi de Calvià es concentren un total de 12 equipaments esportius, però la seva ràtio és molt baixa ja que s'hi troben un gran nombre de places turístiques. Al municipi d'Andratx el nombre d'equipaments es inferior però la ràtio és més elevada, al ser un municipi més residencial.

MUNICIPI Núm. Superfície (m2) Places habitatges m2 EQ-Es/plaça equivalent

Andratx 8 69.625 3.646 5.600 3,95

Calvià 12 180.301 59.450 36.320 1,20

Palma* 4 22.414 2.400 4.445 1,66 Superfície (m2) d’Equipaments Esportius per plaça equivalent (places turístiques +

capacitat d’allotjament en habitatges). Font: elaboració pròpia a partir de EIEL, cens d’habitatges de 2011 i Conselleria de turisme). * només s’han tengut en compte els nuclis que queden dins

el sistema territorial




Pel que fa als equipaments sanitaris, n’hi ha 14 al territori d’anàlisi, dels quals un (UBS del Port d'Andratx) es troba en un estat regular segons l’EIEL.

Tipus SITIBSA Centre Sanitari 4 Unitats bàsiques de salut 10

Equipaments sanitaris al sistema territorial turístic. Font: Elaboració pròpia a partir de SITIBSA.

Infraestructures bàsiques Abastament i consums d’aigua

La xarxa d’abastament d’aigua dels nuclis del Sistema territorial presenta un estat de conservació bo. És l'únic Sistema territorial on tots els nuclis analitzats per l'EIEL presenten un 100% de la xarxa en bon estat.

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Andratx

Es Camp de Mar

Port d'Andratx

Sant Elm

S'Arracó

Bo Regular En execució Dolent

Estat de la xarxa de subministrament d’aigua. Font: Elaboració pròpia a partir de EIEL-2014.

No obstant l’interior, és importar comentar que de l’EIEL no existeixen dades detallades pels municipis de Calvià i Palma. Per tal d’aportar dades al respecte es fa servir la informació sobre els trams de conducció d’aigua als municipis de Palma i Calvià, disponibles a l’EIEL. En total hi ha 12 trams de conducció d’aigua en el municipi de Palma i segons les dades de l’EIEL, tots ells es troben en bon estat (100%).

Pel que fa a l’evolució del subministrament i consum d’aigua, s’ha produït entre 2000 i 2012 un fort increment del consum (16,41%) i un increment més lleuger del suministrament (6,65%). Per tant el litoral de Ponent ha aconseguit una major eficiència a la xarxa d'abastament. Les pèrdues han descendit en tot el període passant de ser del 20,43% a l'any 2000 al 13,14% al 2012.




020000004000000

60000008000000

1000000012000000

1400000016000000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

M3

Consum Subministrament

Evolució del consum i subministrament d’aigua als municipis de Calvià i Andratx. Font: Elaboració pròpia a partir de Direcció general de recursos hídrics de la CAIB.

Els dos municipis presenten unes ràtios de consum d’aigua per habitant (resident i turista) elevades, en comparació amb altres zones de l’illa. Es combinen dos fenòmens les zones turístiques i urbanitzacions residencials que expliquen consums de recursos superiors.

Consum aigua 2012 m3 l /hab /dia

Andratx 1.518.350 250,30

Calvià 10.088.755 305,25 Consum urbà d’aigua per pernoctacions als municipis inclosos al sistema territorial. Font:

Elaboració pròpia a partir de Direcció general de recursos hídrics de la CAIB.

Energia

En el sistema territorial hi ha les següents subestacions: Calvià, Andratx, Palmanova i Santa Ponça. Per aquest estudi s’ha utilitzat els consums de les tres primeres.

El consum de la zona ha tengut una tendència a l'alça, com es desprèn de la taula i gràfica següents. Durant l'any 2014 aquest increment va ser més marcat que durant l'any 2015.

2012 2013 2014 2015

425.924 413.932 432.421 435.154 Evolució del consum MWh per les subestacions: Calvià, Andratx, Palmanova . Font: Font:

Elaboració pròpia a partir de REE.




0,0

10.000,0

20.000,0

30.000,0

40.000,0

50.000,0

60.000,0

70.000,0

2012 2013 2014 2015

MW

h

C ons um Tendènc ia

Evolució del consum d’energia de les subestacions del Sistema Territorial. Font: Font: Elaboració pròpia a partir de REE.

Índex general de variació estacional. IGVE (2012-2015).

Font: Elaboració pròpia a partir de REE.

S’ha elaborat també un estudi de l’estacionalitat del consum d’energia per les subestacions indicades, a l’anterior figura s’inclou l’IGVE pel període indicat i mostra clarament la variació del consum que es produeix a la zona entre els mesos d’estiu i hivern, entre temporada alta i baixa. Dins aquest Sistema territorial l'estacionalitat en el consum és molt marcada ja que es troben centres turístics importants. S’ha calculat l’índex de GINI per les tres subestacions, i es pot comprovar com l'estacionalitat és accentuada, principalment a la subestació de Palmanova, la més turística de les tres.




0

0,05

0,1

0,15

0,2

0,25

CALVIÁ ANDRATX PALMANOVA

GIN

I

Índex de GINI de les subestacions del sistema territorial (2012-2015). 0 - sense

estacionalitat, 1 - màxima estacionalitat. Font: Elaboració pròpia a partir de REE.

Els consums d’energia elèctrica per habitant (resident i turista) i per dia són elevats als dos municipis, però superiors a Andratx. El consum a les zones turístiques i a les urbanitzacions residencials extensives podrien explicar aquests consums superiors.

Consum residencial i turístic 2012 KWh KWh/hab/dia

Andratx 62.000.279 9,96

Calvià 297.018.926 8,82 Consum d’energia elèctrica per ús domèstic i hosteleria per pernoctacions als municipis

inclosos al sistema territorial. Font: Elaboració pròpia a partir d’IBESTAT.

Sanejament

Hi ha 7 depuradores a l’àmbit d’estudi que es relacionen a continuació, amb les seves característiques de disseny.

Nom Any de construcció

Cabal de disseny (m3/dia)

Habitants equivalents

Cabal mitjà 2012

(m3/dia)

Població equivalent

2012 Bendinat - 3.000 33.417 1.565 - Calvià - 1.200 3.400 112 - Camp de Mar 1998 700 4.083 373 2.320 Peguera - 4.500 27.300 2.608 - Andratx 1999 2.000 15.000 1.720 11.981 Sant Elm 1993 1.000 5.833 114 671 Santa Ponça - 253.000 118.000 11.737 -

Característiques de disseny de les depuradores del Sistema territorial i consum al 2012 Font: Elaboració pròpia a partir de ABAQUA.




Nom Cabal de disseny (m3/dia)

Cabal juliol 2012-2013 (m3/dia)

Cabal agost 2012-2013 (m3/dia)

Bendinat 3.000 - - Calvià 1.200 - - Camp de Mar 700 597 650 Peguera 4.500 - - Andratx 2.000 1.837 2.033 Sant Elm 1.000 227 267 Santa Ponça 253.000 - -

Característiques de disseny de les depuradores del Sistema territorial i consum als mesos de juliol i agost de 2012 i 2013

Font: Elaboració pròpia a partir de ABAQUA.

En funció de les dades de consum disponibles de l’ABAQUA de 2012 es pot observar com totes les depuradores tengueren durant l'any 2012 un cabal inferior al de disseny. Les depuradores de Camp de Mar i Andratx tengueren un cabal proper al de disseny durant l'agost de 2012 i 2013.

S’inclouen tot seguit algunes consideracions sobre les depuradores del sistema, aportades per l’ABAQUA, atès que les dades a vegades no poden detectar si existeixen problemes.

EDAR de Camp de Mar. Encara que la qualitat de l’aigua és bona, l’EDAR està sobrepassada, hi ha un projecte de remodelació. S’hauria de millorar el bombament principal.

EDAR Sant Elm. L’emissari es romp pels cops de les àncores de les embarcacions que fondegen.

EDAR d’Andratx. Està pendent d’una reforma integral, encara que l’efluent té la qualitat requerida.

Quant a l’estat de la xarxa de clavegueram, tots els nuclis tenen la major part d'aquesta en un estat bo. En el cas d'Andratx el 30% es qualifica en estat regular.

Cal remarcar que no es disposa de dades detallades de l’EIEL per Palma i Calvià, per tant tota la informació d’aquest apartat és la referent als altres municipis el sistema. No obstant l’anterior, i per cobrir en la mesura del possible aquest aspecte s’aporta l’estat dels col·lectors i emissaris del municipi de Palma, a partir de les dades disponibles de l’EIEL per municipis de més de 50.000 habitants. Segons aquesta informació, els tres trams de col·lectors enquestats i l’emissari existent es troben en bon estat.




0% 20% 40% 60% 80% 100%

Andratx

Es Camp de Mar

Port d'Andratx

Sant Elm

S'Arracó

Bo Regular Dolent Execució

Estat de la xarxa de sanejament. Font: Elaboració pròpia a partir de EIEL-2014.

Residus

S’ha analitzat l’estacionalitat de la producció de residus urbans, rebuig dels municipis de Calvià i Andratx pel període 2014-2015. Al tractar-se de zones eminentment turístiques es pot constatar l’estacionalitat de la producció de residus, amb un increment important a partir de la primavera que té el seu màxim pic als mesos d’estiu. S’ha calculat l’índex de GINI que indica el grau d’estacionalitat, i s'observa com existeix una marcada estacionalitat, principalment al municipi de Calvià.

Entre 2014 i 2015 es va incrementar la producció de rebuig dels 2 municipis indicats en un 2,74%.

Any Tones 2014 52.887 2015 54.336

Producció total de rebuig als anys 2014 i 2015. Municipis de Calvià i Andratx. Font: Elaboració pròpia a partir de Direcció insular de residus del CIM.




0.000

1.000.000

2.000.000

3.000.000

4.000.000

5.000.000

6.000.000

7.000.000

8.000.000

2014 2015

Ton

es

Producció de rebuig

Evolució de la producció total de rebuig als anys 2014 i 2015. Municipis de Calvià i Andratx.

Font: Elaboració pròpia a partir de Direcció insular de residus del CIM.

Índex general de variació estacional de la producció de residus urbans municipis de Calvià

i Andratx (2014-2015). El valor 1 indica la mitjana anual de producció. Font: Elaboració pròpia a partir de Direcció insular de residus del CIM.




0

0,02

0,04

0,06

0,08

0,1

0,12

0,14

0,16

0,18

0,2

ANDRATX CALVIÁ

GIN

I

Índex de GINI de producció de residus per municipis (2014-2015) del sistema territorial. 0 - sense estacionalitat, 1 - màxima estacionalitat. Font: Elaboració pròpia a partir de Direcció

insular de residus del CIM.

Tecnologies de la informació i comunicació

Al no existir dades per nuclis urbans, s’han fer servir les dades existents de línies de banda ampla per municipis de l’Anuari econòmic de “la Caixa”. Segons aquesta font existien als municipis de Calvià i Andratx 24.998 línies de banda ampla al 2012. Als dos municipis el nombre de línies es va mantenir relativament estable.

2009 2010 2011 2012 Andratx 4.703 4.565 4.671 4.584 Calvià 20.138 20.078 19.935 20.414

Evolució de les línies de banda ampla als municipis del sistema territorial. Font: Elaboració pròpia a partir de l’Anuari Econòmic de “la Caixa”.

Transport i mobilitat

Pel que fa al transport públic, a les línies que operen a l’àmbit d’anàlisi i de les quals hi ha dades disponibles, al 2014 hi va haver 2.925.296 passatgers. La línia que presentà un major nombre de passatgers va ser la que uneix Palma amb els nuclis turístics de Peguera i Santa Ponça (1.046.301 passatgers).

Codi línia Origen Destí Passatgers 102 Port d'Andratx Palma 1.046.301 100 Sant Elm Andratx 27.903 104 Peguera Palma 997.007 105 el Toro Palma 150.451




106 Magaluf Palma 502.401 107 Cala Vinyes Palma 86.301 111 es Capdellà Palma 114.932

Línies del TIB al Sistema Territorial analitzades i passatgers de 2014. Font: Elaboració

pròpia a partir d’informes de seguiment del Consorci de Transports de Mallorca.

La distribució per mesos permet constatar l’estacionalitat que tenen aquestes línies, cosa que demostraria la seva vinculació amb la mobilitat pe turística. Durant els mesos de temporada alta se superen els 450.000 passatgers, mentre que en temporada baixa aquestes línies tenen unes xifres mitjanes mensuals de passatgers de 75.000.

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

400000

450000

500000

gene

r

febr

er

mar

ç

abril

mai

g

juny

julio

l

agos

t

sete

mbr

e

octu

bre

nove

mbr

e

dese

mbr

e

viat

gers

Distribució anual de viatgers a les línies del sistema territorial a l'any 2014. Font: Elaboració pròpia a partir d’informes de seguiment del Consorci de Transports de Mallorca.

Pel que fa al transport privat, s’aporten les IMD de les següents carreteres per a l’any 2015. La intensitat dins aquest Sistema territorial va molt lligada a l'activitat turística. El punt amb major afluència es troba a l'estació PM161 a l'autopista de Ponent (Ma-1) a la zona de la Costa d'en Blanes. Aquest punt és l’únic accés que connecta Palma amb els nuclis turístics de Ponent, fet que fa que durant els mesos d'estiu sigui una via molt transitada.

ESTACIO CODI carretera PK Població propera IMD 2015 PM600 Ma-1015 4,6 CALVIÀ 9.235 PM141 Ma-1010 0,3 CAMP DE MAR 14.601 PM653 Ma-1031 3,3 ANDRATX 742 PM98 Ma-1030 1,6 ANDRATX 8.841 PM657 Ma-1016 4,8 CALVIÀ 326 PM652 Ma-1012 4,0 PEGUERA 16.079 PM651 Ma-1014 3,2 CALVIÀ 6.737 PM656 Ma-1022 1,0 S'ARRACÓ 9.314




PM165 Ma-1 22,7 RONDA PEGUERA 26.946 PM655 Ma-1015 7,8 CAPDELLÀ 3.038 PM650 Ma-1013 0,6 SANTA PONÇA 38.805 PM51 Ma-1 29,2 ANDRATX 25.655

PM161 Ma-1 7,3 PALMA - COSTA D'EN BLANES 83.383

PM8 Ma-1 11,4 PALMANOVA 72.801 E319 Ma-1 16,0 SANTA PONÇA 49.459

IMD 2015 a les carreteres del sistema territorial. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del CIM.

Pel que fa a l’evolució de les IMD a tot l’àmbit d’anàlisi, des de l'any 2004 la intensitat ha augmentat suaument, de forma un poc més marcada en el període 2013-2015. Des del 2008 l’increment de trànsit ha estat del 12,67% a tota l’àrea. La carretera de l’àmbit que ha tengut un major increment des del 2008 ha estat la Ma-1030 d’Andratx a Sant Telm, amb un 19,98%.

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

IMD

Evolució de les IMD a les carreteres del Sistema Territorial. Font: Elaboració pròpia a partir

de dades del CIM.

A continuació es fa una relació dels aparcaments disponibles per accés a platges aïllades del sistema territorial de Ponent.

Nom platges Superfície (m2) Places

Es Mago 1.666,11 83 Portals Vells 1.735,13 86

Aparcaments per accés a platges aïllades del sistema territorial. Font: Elaboració pròpia.

Finalment i per tancar aquest apartat és important tractar sobre els impactes relacionats amb la contaminació acústica del transport. S’ha pres com exemple el Mapa estratègic de renou de l’Eix Ponent –Llevant (Ma-1, Ma-19, Ma-20).




Les zones més afectades per la contaminació acústica de la Ma-1 coincideixen amb els àmbits més propers a la via dels nuclis d’Illetes, Portals Nous, Costa d’en Blanes, Son Caliu, Palmanova, Galatzó, Costa de la Calma i Peguera.




3.2 FACTORS SOCIOECONÒMICS

Habitatges. Capacitat d’allotjament estat i antiguitat. En el present sistema territorial hi ha 48.950 habitatges, dels quals un 32% són secundaris. Es tracta per tant d’un territori amb un elevat pes d’habitatges secundaris. En el municipi de Calvià és on es concentra la major part d’habitatges (36.320) del sistema, el 74,1% del total.

Municipi Principals Secundaris Buits Total Andratx 3.960 2.410 1.815 8.185 Calvià 18.850 12.950 4.520 36.320 Palma* 3.640 300 505 4.445 Total 26.450 15.660 6.840 48.950

Habitatges segons tipus per municipis. Font: elaboració pròpia a partir de cens d’habitatges de 2011. * només s’han tengut en compte els nuclis que queden dins el sistema territorial

Al gràfic d’habitatges segons tipologia es pot comprovar el gran pes que tenen els habitatges secundaris. Al municipi d'Andratx només el 48% dels habitatges són principals, mentre que a Calvià aquest percentatge assoleix el 52%. El litoral de Ponent es caracteritza per un pes important del turisme residencial i això explicaria el pes que tenen els habitatges secundaris.

Com es pot veure al gràfic de tipologia per nuclis, els que es troben al litoral presenten alts percentatges d'habitatges de segona residència o buits. Només els nuclis clarament residencials com Son Ferrer, Galatzó, Capdellà o Andratx presenten percentatges d’habitatges principals per sobre del 70%.

48% 52%

82%

29%36%

7%22%

12% 11%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Andratx Calvià Palma*

municipis

%

Principal Secundari Buit

Habitatges segons tipus per municipis. Font: elaboració pròpia a partir de cens d’habitatges de 2011. * només s’han tengut en compte els nuclis que queden dins el sistema territorial




77%

47%

63%

77%

46%

64%

34%

47%

59%

37%

91%

50%

62%

37%

36%

52%

82%

77%

44%

42%

44%

45%

93%

15%

42%

19%

23%

40%

23%

41%

48%

33%

34%

6%

37%

23%

55%

34%

26%

12%

9%

32%

45%

32%

45%

3%

8%

11%

17%

0%

15%

13%

24%

5%

8%

29%

3%

13%

15%

8%

29%

22%

6%

14%

25%

13%

25%

10%

4%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Andratx

Badia de Palma

Calvià

Capdellà

Cas Català-Illetes

Castell de Bendinat

Costa de la Calma

Costa de'n Blanes

El Toro

Es Camp de Mar

Galatzó

Magaluf

Palmanova

Peguera

Port d'Andratx

Portals Nous

Sa Porrassa

Sant Agustí

Sant Elm

Santa Ponça

S'Arracó

Sol de Mallorca

Son Ferrer

Principal Secundari Buit

Habitatges segons tipus per nuclis. Font: elaboració pròpia a partir de cens d’habitatges de 2011.

Pel que fa a l’estat dels habitatges, a la zona de Cala Major (Palma), Magaluf (Calvià) i una part del sud del nucli d'Andratx es troben els percentatges més baixos (entorn el 80-90%) d'habitatges en bon estat de conservació. (Veure mapa 5.1) L’estat mitjà dels habitatges del sistema territorial és de 3,94 (essent 1 ruïnós i 4 bo), essent un dels sistemes territorials amb un estat de conservació dels habitatges millor de l’illa.

L’edat mitjana dels habitatges del sistema territorial és de 41,19 anys. Com al conjunt de l'illa, els nuclis que es troben lluny de la costa són els que presenten habitatges de més antiga construcció.




En aquest cas els trobam als nuclis urbans d'Andratx, es Capdellà i Calvià, amb una edat mitjana d'abans de 1956. (Veure mapa 5.2)

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Andratx Calvià Palma*

municipis

%

Ruinós Dolent Deficient Bo

Habitatges segons estat per municipis. Font: elaboració pròpia a partir de cens d’habitatges de 2011. * només s’han tengut en compte els nuclis que queden dins el sistema territorial

Municipi Abans de 1900

1900-1920

1920-1940

1940-1950

1950-1960

1960-1970

1970-1980

1980-1991

1991-2001

2001-2011

Andratx 297 328 320 280 347 329 483 530 578 496 Calvià 573 71 57 108 257 463 1.987 2.177 1.545 1.598 Palma* 9 12 19 27 71 113 87 70 55 96 Total 879 411 396 415 675 905 2.557 2.777 2.178 2.190

Habitatges segons any de construcció per municipis. Font: elaboració pròpia a partir de cens d’habitatges de 2011. * només s’han tengut en compte els nuclis que queden dins el sistema territorial

Habitatges. Dinàmica del mercat immobiliari. En línies generals es tracta d’un dels sistemes territorials amb els preus més elevats. Tot i això existeix un gran contrast, entre les zones residencials amb alguns dels preus més elevats de l'illa com el Port d'Andratx o la Costa d'en Blanes, i la urbanització de Son Ferrer, el poble de s'Arracó i la zona turística madura de Magaluf, que en qualsevol cas assoleixen valors per sobre dels d’altres zones de l’illa.

NUCLI Preu m2 Port d'Andratx 4.793 Costa de'n Blanes 4.522 Cas Català-Illetes 3.943




Portals Nous 3.874 Sant Elm 3.623 Es Camp de Mar 3.616 Andratx 3.363 Capdellà 3.226 Santa Ponça 3.007 Calvià 2.966 El Toro 2.924 Sant Agustí 2.918 Peguera 2.859 Sol de Mallorca 2.793 Palmanova 2.790 Costa de la Calma 2.652 Magaluf 2.431 S'Arracó 2.161 Son Ferrer 1.975

Preu m2, habitatge a nuclis del sistema territorial. estudi realitzat a partir de dades disponibles a http://www.idealista.com/ca/. Maig 2016

Les llicències per a la construcció d’habitatges als municipis de Calvià i Andratx varen arribar al seu màxim a l'any 2004 (amb un total de 947). A partir d’aleshores varen baixar de manera important, seguint una dinàmica descendent durant els anys posteriors. A l'any 2014 es varen recuperar lleugerament.

0

200

400

600

800

1000

1200

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Llic

ènci

es

Evolució de les llicències d’obra d’habitatges de nova planta als municipis de Calvià i

Andratx. Font IBESTAT

http://www.idealista.com/ca/




Economia. La taula següent mostra com el municipi de Calvià té un pes determinant en el sistema pel que fa al número d’afiliats a la Seguretat Social dins els sector turístic. Al segon trimestre del 2015, el 90,4% dels afiliats al sector turístic del sistema eren al municipi de Calvià.

Quant a la proporció que representen els afiliats a la seguretat social en el sector turístic, sobre el total d’afiliats, al municipi de Calvià presenta xifres que oscil·len entre el 57% en temporada alta i el 28% en temporada baixa. Durant el període estudiat s’ha anat incrementant aquesta estacionalitat, incrementant els percentatges en temporada alta i disminuint en temporada baixa. A Andratx, en canvi sembla seguir-se una altra dinàmica, en primer lloc els percentatges d’afiliats al sector turístic són sempre menors, però també tenen una menor estacionalitat que sembla que es va reduint amb els anys.

Calvià Andratx

2015T1 7.535 1.218

2015T2 16.051 1.689

2015T3 13.891 1.740

2015T4 4.043 819 Afiliacions a la Seguretat Social en el sector turístic per municipi. Trimestres 2015. Font

IBESTAT

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

90,00%

100,00%

2011

T1

2011

T2

2011

T3

2011

T4

2012

T1

2012

T2

2012

T3

2012

T4

2013

T1

2013

T2

2013

T3

2013

T4

2014

T1

2014

T2

2014

T3

2014

T4

2015

T1

2015

T2

2015

T3

2015

T4

2016

T1

Calvià Andratx

Percentatge d’afiliats a la seguretat social en el sector turístic sobre total d’afiliats per municipi. Trimestres 2011-2015. Font IBESTAT




3.3 TERRITORI I MEDI AMBIENT

Classificació del sòl

Segons les dades extretes del MUIB el percentatge de sòl urbà a l’àmbit d’estudi és del 17,88%, i el sòl urbanitzable representa el 2,04%. El sistema territorial de Ponent és el que té el percentatge de superfície de sòl urbà major després de l’àrea metropolitana de Palma, una part important d'aquest destinat a ús turístic. El municipi de Calvià és el que conté més superfície de sòl urbà, en canvi la superfície de sòl urbanitzable és major a Andratx.

Sòl Urbanitzable

2.04%

Sòl Rústic80.07%

Sòl Urbà17.88%

Classificació del sòl al sistema territorial. Font MUIB

MUNICIPI Total superfície dins ST Sòl Rústic Sòl Urbà

Sòl Urbanitzable

Andratx 39.462.934 34.003.540 3.273.817 2.185.577 Calvià 113.854.218 89.634.065 23.299.696 920.457 Palma 2.322.075 986.716 1.262.191 73.168 Classificació del sòl (superfície en m2) al sistema territorial per municipi. Font MUIB

Usos del sòl

Les zones artificials representen el 18,21% del total de la superfície del sistema, i es troben distribuïdes principalment al llarg del litoral. Després de l’àrea metropolitana de Palma es tracta de l’àmbit territorial més urbanitzat de l’illa. La superfície artificialitzada coincideix quasi totalment amb la superfície classificada com a sòl urbà.

Les àrees naturals representen el 52% de la superfície total i es distribueixen per les zones pròximes a la Serra, el litoral entre el Port d'Andratx i Sant Elm i al sud de Calvià, entre el Toro i el Cap de Cala Figuera.




Als voltants del nucli de Calvià es troba gran part de la superfície de cultius permanents de l'àrea d'estudi.

17,04%

0,75%

0,42%

2,14%

3,42%

23,82%31,44%

4,35%

16,61%Zones urbanes residencials

Zones industrials iinfraestructuresZones mineres, abocadors i enconstruccióZones verdes artificials noagrícolesTerres de labor

Cultius permanents

Boscos

Vegetació arbustiva o herbàcia

Espais oberts o amb pocavegetació

Percentatge d’usos del sòl al sistema territorial. Elaboració pròpia a partir de ORTOFOTO (SITIBSA)

Els teixits urbans més envellits són els de Sant Elm a Andratx, el Toro i Palmanova a Calvià i Sant Agustí a Palma. Tenen percentatges de teixit urbà anterior a 1973 superiors al 60%. Portals Nous i Sant Agustí tenen percentatges de teixit urbà anterior a 1956, superiors al 40%.

Municipi Nucli % anterior a 1956 % anterior a 1973 % anterior a 1995 ANDRATX Es Camp de Mar 1.41 4.39 24.39 ANDRATX Port d'Andratx 8.38 10.67 99.99 ANDRATX Sant Elm 19.05 65.56 100.00 CALVIÀ Badia de Palma 0.05 26.42 89.39 CALVIÀ Cas Català-Illetes 5.73 32.12 88.15 CALVIÀ Castell de Bendinat 0.00 0.00 99.54 CALVIÀ Costa de la Calma 0.00 9.39 100.00 CALVIÀ Costa de'n Blanes 0.00 18.43 78.94 CALVIÀ El Toro 0.83 94.55 100.00 CALVIÀ Magaluf 8.67 55.65 100.00 CALVIÀ Palmanova 0.00 60.18 98.98 CALVIÀ Peguera 0.00 40.42 91.90 CALVIÀ Portals Nous 48.00 58.36 99.80 CALVIÀ Santa Ponça 0.05 31.23 96.49 CALVIÀ Sol de Mallorca 0.00 16.08 89.30




PALMA Sant Agustí 42.86 71.08 95.80 Evolució del percentatge d’usos urbans per centres turístics litorals. Font: elaboració

pròpia

En línies generals es tracta d’un sistema en el que predominen els usos residencials de caràcter majoritàriament extensiu i els usos turístics, amb una bona proporció de dotacions, equipaments i espais lliures.

En els nuclis tradicionals trobam tramés residencials intensives que conviuen amb extensives: Andratx, s’Arracó, Calvià.

Els grans centres turístics d’aquests sistema, combinen els usos turístics amb usos residencials extensius, amb serveis i equipaments. Destaquen els nuclis de Palmanova, Magaluf, Santa Ponça, Peguera i Es Camp de Mar.

Existeix un gran nombre d’assentaments residencials extensius, molts d’ells al litoral com el Toro i Port d'Andratx, però també alguns a l’interior com Son Ferrer.

L’únic polígon industrial del sistema és el de Son Bugadelles amb infraestructures i edificacions de tipus industrial.

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Andratx

Es Camp de M ar

Port d'Andratx

Sant Elm

S'Arracó

Badia de Palma

Calvià

Capdellà

Costa de la Calma

Costa de'n Blanes

El Toro

Galatzó

M agaluf

Palmanova

Polígon Industrial de Calvià

Portals Nous

Sa Porrassa

Santa Ponça

Sol de M allorca

Son Ferrer

Peguera

Sant Agustí

% d'ús

Residencial Centre Històric Residencial Intensiva Residencial Extensiva Turístic

Serveis Industrial ELP Equipaments

Infraestructures Viari ELPrivat

Usos del sòl detallats per nuclis. Font: elaboració pròpia a partir de MUIB




Sòl vacant

El total de places vacants a l’àmbit d’anàlisi, segons l’estudi de sòl vacant de 2008 era de 16.338 places, de les quals només 2.299 corresponen a places turístiques. Es tracta d’una xifra relativament baixa si es compara amb les places que ja existeixen al sistema (181.408), les places vacants representen només un 9% de les places existents. Es tracta d’un àmbit territorial molt urbanitzat i bastant completat per l’edificació.

Les places turístiques vacants es concentren als nuclis turístics del litoral com Santa Ponça, Magaluf, Peguera i Costa de la Calma. Pel que fa als habitatges, Magaluf és l’assentament amb un major volum de places vacants. Un aspecte a remarcar és que totes les places vacants es troben en sòl urbà i no hi ha urbanitzables residencials o turístics.

MUNICIPI NUCLI Habitatges vacants

Places turístiques vacants

Total Places vacants

ANDRATX Andratx 621 0 1.553 ANDRATX Es Camp de Mar 74 0 184 ANDRATX Port d'Andratx 574 0 1.435 ANDRATX Sant Elm 65 0 162 ANDRATX S'Arracó 48 0 119 CALVIÀ Badia de Palma 182 0 455 CALVIÀ Calvià 438 0 1.094 CALVIÀ Capdellà 218 0 545 CALVIÀ Castell de Bendinat 8 0 20 CALVIÀ Costa de la Calma 92 392 622 CALVIÀ Costa de'n Blanes 171 0 427 CALVIÀ El Toro 117 0 292 CALVIÀ Magaluf 1.112 687 3.467 CALVIÀ Palmanova 6 0 16 CALVIÀ Peguera 503 399 1.655 CALVIÀ Portals Nous 103 0 258 CALVIÀ Sa Porrassa 11 0 28 CALVIÀ Santa Ponça 526 821 2.135 CALVIÀ Sol de Mallorca 120 0 299 CALVIÀ Son Ferrer 211 0 528 PALMA Cas Català-Illetes 152 0 379 PALMA Sant Agustí 266 0 665 TOTAL 5.616 2.299 16.338

Sòl vacant per nuclis. Font: elaboració pròpia a partir d’Estudi de Sòl vacant de SITIBSA 2008




4. CONCLUSIONS

Compren les zones litorals a l’oest de la Badia de Palma i fins a Sant Elm, connectades a través de l’autopista Ma-1. Es tracta d’un litoral molt transformat per la urbanització turística, que constitueix gairebé un continu que deixa pocs espais amb el seu estat natural, els més importants dels quals el Cap de Cala Figuera i el Parc Natural de sa Dragonera.

Hi ha tres centres turístics que concentren la major part de les places del sistema, es tracta de Palmanova-Magaluf, Santa Ponça i Peguera. En realitat es tracta del sistema amb més places convencionals de l’illa de Mallorca.

Es caracteritza per platges urbanes amb un grau d’ocupació alt i una elevada dotació d’oferta d’oci i complementària.

Cap a l’interior abasta els nuclis dels municipis de Calvià i Andratx i les estribacions meridionals de la Serra de Tramuntana, que doten aquest espai d’una important reserva de vegetació natural.

Allotjament

o Al 2016 hi havia 65.586 places, cosa que representa el 22,74% del total insular, el percentatge més alt de tots els sistemes territorials analitzats. Hi ha tres centres turístics que concentren la major part d’aquestes places, es tracta de la Palmanova-Magaluf amb 25.575 places, Santa Ponça 10.614, i Peguera 13.023.

o Els centres amb una edat mitjana superior dels establiments, són aquells més propers a Palma, Sant Agustí, Cala Major, Portals Nous, Cas Català-Illetes, Palmanova, tots ells amb edats mitjanes superiors als 40 anys. En canvi, a mesura que ens allunyam de la capital l’edat mitjana dels establiments és inferior, excepte Peguera i Badia de Palma, que tenen edats mitjanes d’establiments superiors als 40 anys. Relacionat amb l’anterior s’ha de comentar que el municipi de Calvià, és un dels que ha afrontat una major renovació de la seva planta. El 50,59% dels establiments del municipi de Calvià han estat renovats.

o El pes de l’oferta d’allotjament en habitatges turístics és un dels més baixos de l’illa. El percentatge aproximat de places en habitatges al sistema territorial turístic estaria al voltant del 10,59% sobre el total d’allotjament.

o El grau d’estacionalitat de l’ocupació hotelera presenta valors intermedis, entre les zones menys estacionals de Palma i Platja de Palma, i les més estacionals dels litorals septentrional i de llevant.

Recursos Turístics

o Aquest sistema constitueix una bona base per a l’accés a la Serra de Tramuntana i per tant per a la pràctica de senderisme. Els espais naturals del Cap de Cala Figuera i sa Dragonera, doten de qualitat ambiental un territori, per altra banda molt pressionat per l’activitat turística.

o L’oferta complementària del sistema és la que millor ha resistit els efectes de la crisi. Possiblement la tipologia de turisme molt relacionat amb l’oferta complementària ha permès aguantar millor la crisi.

o El litoral de Ponent es caracteritza per un alt grau d'urbanització, aquest fet fa que el 90% de la superfície de platges sigui de tipus urbà i només un 3% de tipus aïllat. Aquestes platges tenen un elevat grau de dotació amb oferta d’oci i complementària. El grau d’ocupació de les Platges principals, vinculades a les zones turístiques de Palmanova, Magaluf, Santa Ponça o Peguera, és alt.

o Existeix, així mateix, una important oferta de ports esportius, 8, i camps de golf, 4.




o El producte turístic principal d’aquest sistema territorial és el sol i platja i l’oci. Com a complement existeix també una bona oferta de recursos per a turisme esportiu (nàutic i camps de golf).

Factors externs.

o Els municipis de Calvià i Andratx, que constitueixen aquest sistema, presenten unes ràtios de consum d’aigua per habitant (resident i turista) elevades, en comparació amb altres zones de l’illa. Es combinen dos fenòmens les zones turístiques i urbanitzacions residencials extensives que expliquen consums de recursos superiors.

o Existeix un elevat volum de passatgers en les línies de transport públic que uneixen els centres turístics litorals d’aquest sistema i la ciutat de Palma, amb una elevada estacionalitat i unes puntes acusades als mesos d’estiu. El trànsit de l’autopista Ma-1, presenta igualment una elevada estacionalitat, perquè es tracta pràcticament de l’única via que dóna servei a una zona eminentment turística.

o Destaca el gran pes que tenen els habitatges secundaris. Al municipi d'Andratx només el 48% dels habitatges són principals, mentre que a Calvià aquest percentatge assoleix el 52%. El litoral de Ponent es caracteritza per un pes important del turisme residencial i això explicaria el pes que tenen els habitatges secundaris.

o En línies generals es tracta d’un dels sistemes territorials amb els preus més elevats de l’illa. Tot i això existeix un gran contrast, entre les zones residencials amb alguns dels preus més elevats de l'illa com el Port d'Andratx o la Costa d'en Blanes, i la urbanització de Son Ferrer, el poble de s'Arracó i la zona turística madura de Magaluf, que en qualsevol cas assoleixen valors per sobre dels d’altres zones de l’illa.

o Existeix un comportament diferent entre Calvià (amb centres turístics amb gran volum de places en establiments hotelers) i Andratx (amb una tipologia de turisme més residencial), quant al mercat de treball i l’ocupació al sector turístic. Calvià presenta xifres d’afiliacions a la seguretat social en el sector turístic que oscil·len entre el 57% en temporada alta i el 28% en temporada baixa i la tendència sembla que és a incrementar-se l’estacionalitat. A Andratx, en canvi, els percentatges d’afiliats al sector turístic són menors, però també tenen una menor estacionalitat.

o Després de l’àrea metropolitana de Palma, és el sistema territorial amb un territori més transformat per la urbanització, especialment el seu litoral. En canvi, cap a l’interior es troben les estribacions meridionals de la Serra de Tramuntana, que doten aquest espai d’una important reserva de vegetació natural.

sistema territorial litoral de ponent · fitxes de diagnosi de sistemes territorials turÍstics 2...

Documents