situaciÓ laboral de la poblaciÓ …presentem l’informe de l’any 2015 sobre la situació...

SITUACIÓ LABORALDE LA POBLACIÓ ESTRANGERA

A CATALUNYA

INFORME 2015

Daniel Garrell Ballester

LIBRO CERES 31_LIBRO CERES - 16-5.qxp 22/01/2016 13:40 Página 1

(Àmbit de Sociologia del CERES)

Desembre del 2015

CERESVia Laietana, 16, 7a planta08003 Barcelona

Disseny i maquetació: Service Point Imprimeix: Service PointDipòsit legal:

- 2 -

Situació Laboral de la població Estrangera a Catalunya, Informe 2015


ÍNDEX

Presentació ........................................................................................................................51. La població estrangera a Catalunya................................................................................7

1.1. Població estrangera empadronada .........................................................................71.1.1.Evolució general i perfils...............................................................................81.1.2.Empadronats segons l’origen.......................................................................141.1.3.Nacionalitzacions i fluxos migratoris ..........................................................18

1.2. Els residents estrangers a Catalunya .....................................................................261.2.1.Evolució general .........................................................................................261.2.2.El perfil dels residents .................................................................................28

2. Els estrangers en el mercat de treball ...........................................................................332.1. Panorama general ................................................................................................332.2. L’activitat de la població estrangera .....................................................................402.3. L’ocupació de la població estrangera ...................................................................492.4. L’atur de la població estrangera ...........................................................................58

3. Els llocs de treball de la població estrangera................................................................673.1. L’ocupació estrangera per branques d’activitat .....................................................673.2. El tipus d’ocupació dels treballadors estrangers ...................................................72

4. Les condicions laborals................................................................................................804.1. La temporalitat en els treballadors estrangers.......................................................804.2. La irregularitat laboral..........................................................................................83

5. Síntesi- Resum..............................................................................................................89

- 3 -



- 4 -



PRESENTACIÓ

Presentem l’informe de l’any 2015 sobre la situació laboral de la població estrangera aCatalunya, que fa referència a les dades sobre la presència d’estrangers a Catalunya i la sevasituació en el nostre mercat de treball durant l’any 2014.

Com en els darreres informes, en aquest també hem prioritzat aquelles fonts que donen unainformació més completa del conjunt de factors, i utilitzem els registres de situació legal perconèixer justament la seva situació de normalitat legal o, al contrari, de precarietat i riscsocial i laboral.

En aquesta línia, per a les dades sobre la presència d’estrangers, ens centrem en les dadesdel Padró d’Habitants, perquè entenem que ens presenten un quadre més ajustat que altresfonts a la realitat de la presència d’estrangers en el nostre país. Les dades de residència legalserviran més específicament per dimensionar justament la presència legal i els processosd’assentament dels col•lectius d’estrangers. Caldrà tenir en compte però que la normativaque afecta als empadronaments de població estrangera i la gestió de les dades padronals,causen algunes dificultats a l’hora d’interpretar algunes de les dades, fins al punt que impe-deix fer una aproximació, fonamentada estadísticament, a la irregularitat de residència.

Pel que fa a les dades de mercat de treball, ens concentrem en les dades de l’Enquesta dePoblació Activa del Instituto Nacional de Estadística. Considerem que és la font més completa i fiable, què dóna més informació sobre la situació d’una determinada població respecte a les possibilitats de treballar, la voluntat de fer-ho i les expectatives dels diferentscol•lectius. D’altra banda, les dades de l’EPA sobre ocupats i assalariats no distingeixenentre ocupats donats d’alta a la Seguretat Social i ocupats no donats d’alta, de manera quetenen una certa capacitat de captar treball irregular tot i que, probablement, no en una pro-porció prou real però sempre superior, per definició, a la de qualsevol registre oficial.

Utilitzem dades del registre d’afiliats a la Seguretat Social per a aquells aspectes que podencomplementar la informació que subministra l’EPA. Les dades d’afiliats en alta a la SeguretatSocial ens permeten fer estimacions sobre la irregularitat laboral

Les dades de l’any 2014 continuen marcades per la crisi econòmica i per la reducció depoblació immigrada. A diferència de l’informe anterior en aquest es detecten canvis en elmercat de treball que, de moment, només afecten a la població autòctona. Durant el 2014es produeix una reducció de població aturada i una lleugera recuperació de l’ocupació dela qual només es beneficia la població de nacionalitat espanyola atès que la poblacióestrangera, de manera general, continua perdent ocupació.

- 5 -



1. 1. LA POBLACIÓ ESTRANGERA A CATALUNYA

1.1. POBLACIÓ ESTRANGERA EMPADRONADA.

En aquesta primera part del capítol tractarem la presència d’estrangers a Catalunya a partirde les dades del Padró Continu d’Habitants. Les dades del Padró són les que s’aproximenmés a la presència real de població estrangera, atès que s’hi poden inscriure els estrangersindependentment de si tenen permís de residència o no, i per tant, en un principi podenincloure, si més no una part, de la població estrangera en situació irregular. En aquest informe hem utilitzat les darreres dades disponibles que són de l’1 de gener del 2015, quesón encara, en el moment de la seva utilització per a aquest informe, provisionals, es tractade dades que l’INE ofereix com a avançament.

Haurem de parar atenció, però, a alguns aspectes de la gestió de les dades padronals i deles normatives de tractament d’aquestes, car es poden estar creant distorsions que cal teniren compte a l’hora d’utilitzar les dades per als nostres objectius de recerca.

Des del 2006, els estrangers no comunitaris sense autorització de residència permanent,tenen la obligació de renovar la seva inscripció al padró cada dos anys, els qui no ho fansón donats de baixa per caducitat del seu empadronament. A més, els ajuntaments, amb méso menys intensitat i mitjans, utilitzen diferents mètodes, que inclouen la informació de particulars, per detectar la no-residència habitual d’una persona estrangera en el domicilique figura en el padró. En aquest cas aquesta persona surt del padró per Inscripció Indeguda.

Aquestes persones que cauen del padró pels procediments que acabem de veure, podentenir permisos de residència de llarga durada o permanents. Això significa que deixen deconstar com a empadronats però, en canvi, continuen sent comptabilitzats en l’estadísticade residents, de manera que si aquests processos de caiguda del padró prenen una suficientdimensió, en un context en què es redueix de forma molt important l’arribada de nousestrangers, el nombre d’estrangers amb permís de residència pot ser superior al d’estrangersempadronats.

És per aquest motiu que des de l’informe del 2013 ja no tractem la irregularitat de residèn-cia, atès que la única forma d’obtenir dades sobre aquest fenomen és la comparació entrela quantitat d’empadronats i la de residents, entenent que el superior número d’empadronatsindica immigrants sense permís. Però, tal com acabem de veure, es pot tenir permís deresidència i no estar empadronat.

- 7 -



1.1.1. EVOLUCIÓ GENERAL I PERFILSCom podem veure en el gràfic, l’augment continuat d’empadronats estrangers s’atura a principis del 2010 (creixement inferior a l’1%). L’1 de gener del 2011 aquest estancament esconverteix ja en creixement negatiu, la qual cosa significa la primera reducció d’estrangersempadronats de la història recent. Aquesta pèrdua de població estrangera continua durantels 4 anys següents, fins a principis del 2015.

El gràfic 1.2 ens mostra com, a partir de l’inici del 2009, menys d’un any després de l’inicide la crisi d’ocupació a Catalunya, es redueix de forma continuada la incorporació de nousestrangers al padró d’habitants, fins que el 2011 presenta la primera pèrdua d’empadronatsque, com ja hem dit, continua els anys següents.

- 8 -



El Gràfic 1.3 ens mostra com el pes de la població estrangera empadronada a Catalunya esveu afectat per aquesta pèrdua d’empadronats estrangers. El percentatge d’estrangers va augmentar 5,6 punts en el període 2005 — 2010, amb un procés sostingut. En canvi, entre el2011 i el 2015 es produeix una reducció de 2,3 punts.

A continuació presentem en el Gràfic 1.4 una comparativa del pes dels estrangers empadronats en el total d’Espanya i les quatre comunitats autònomes amb més estrangers.

Hi podem observar que Catalunya ocupa el segon lloc, més de tres punts per sobre de lamitjana espanyola. El País Valencià és la comunitat autònoma amb més estrangers empadronats per habitant, però tant sols 3 dècimes per sobre de Catalunya. Andalusia presenta un percentatge de residents estrangers molt inferior.

- 9 -



En l’àmbit territorial de Catalunya, el Gràfic 1.5 ens mostra les diferències en la presènciarelativa d’estrangers per províncies. Hi podem observar que Girona és la que té un percentatge més alt de població estrangera sobre el total d’empadronats, 5,3 punts per sobrede la mitjana catalana. A Girona la segueixen Lleida (2 punts per sota) i finalment Tarragonaamb 3,5 punts menys que Girona. Barcelona presenta el percentatge més baix, més d’unpunt per sota de la mitjana catalana.

Si analitzem la distribució d’empadronats estrangers a Catalunya per sexes, reflectida alGràfic 1.6, veiem que la proporció de dones és inferior a la dels homes.

No obstant això, cal contextualitzar aquesta diferència de 4,4 punts a favor dels homes, totobservant el Gràfic 1.7. Com es pot veure, en el període que va de l’any 2009 al 2015, es

- 10 -



passa d’una presència del 45,6% de dones a l’actual, de 47,8%. Així doncs, al llarg d’aquests sis anys i de forma ininterrompuda, el percentatge de dones ha augmentat en 2,2punts percentuals. Malgrat aquesta tendència a l’alça en la proporció de dones dins delcol•lectiu immigrant, no cal oblidar que la seva presència en el total de residents, encara ésinferior a la dels homes.

El gràfic següent ens mostra el perquè està creixent el pes de les dones, especialment enaquests darrers anys. Aquest creixement es fruit de 3 factors que es poden observar al gràfic.

El primer que observem és que des del 2008 l’increment de dones empadronades és superior a l’increment d’homes. El segon que cal destacar és que, els homes inicien la reducció d’efectius un any abans que ho facin les dones. Finalment, i més important, la

- 11 -



reducció d’efectius masculins durant els darrers tres anys és sempre superior al de les dones.Podem dir doncs que l’augment del pes de les dones en el total de la població estrangeraempadronada es deu a la superior pèrdua de població masculina

Pel que fa a les edats, el següent gràfic mostra que, si sumem els dos trams d’edat centrals,tenim que prop del 80% dels estrangers empadronats estan en edat de treballar. El pes delsmajors de 64 anys és molt baix.

Aquesta estructura d’edats contrasta amb la de la població de nacionalitat espanyola. Comes pot observar al Gràfic 1.10 la població estrangera és més jove. La major part dels estrangers es concentren en la franja d’edat dels 16 als 44 anys, on presenten un percentat-ge de població gairebé 27 punts superior al que presenta la població espanyola, el seu percentatge en el tram de més de 64 anys és entre una cinquena i una sisena part del quepresenten els autòctons, mentre que mostren un percentatge lleugerament superior en elgrup més jove.

- 12 -



Tal com ja hem vist a l’inici del capítol, entre principis del 2014 i principis del 2015 hi hahagut una reducció de població estrangera empadronada. Si analitzem aquesta reducció perels mateixos trams d’edat que acabem de veure, observem que només el tram de més edatpresenta un increment d’empadronats.

- 13 -



1.1.2. EMPADRONATS SEGONS L’ORIGEN.

Per zones d’origen dels estrangers, els africans i els ciutadans comunitaris són els grups mésnombrosos a Catalunya. Els segueixen a una certa dístància els llatinoamericans.

Si comparem aquests percentatges amb els que presenta la mitjana espanyola, veiem que,proporcionalment parlant, a Catalunya la presència de comunitaris és molt inferior a la quetenen a Espanya i per tant la resta, és a dir, els extracomunitaris, tenen en conjunt unapresència molt superior a Catalunya (el 71,9% per 58,0% a Espanya). Dels extracomunitarisla diferència més important la trobem en els africans i els asiàtics, això és deu a la diferentpresència de marroquins, els quals, formen el col•lectiu més important a Catalunya, i tambéen la proporció de pakistanesos, molt superior a la que hi ha en cap altre comunitat autònoma.

- 14 -



En la següent taula es pot observar com a principis del 2015 i en termes interanuals, elcol•lectiu llatinoamericà, s’ha reduït i presenta la pèrdua més important de tots els col•lectius. Només s’incrementa el nombre d’empadronats originaris de l’Europa NoComunitària, la resta de col•lectius es redueixen.

El Gràfic 1.13 ens mostra la tendència dels darrers 8 anys. Podem veure que la reducció delsllatinoamericans comença en l’inici del 2010 i continua cinc anys després. Els comunitaris,mostren oscil•lacions amb pèrdues i creixements reduïts.

Els darrers 3 anys, només els asiàtics experimenten un creixement clar, fins que en el 2013presenten la primera reducció (Gràfic 1.14). En el 2012 tots els col•lectius semblen recupe-rar-se excepte els llatinoamericans, però a l’inici del 2013 tots, excepte els europeus nocomunitaris, presenten reduccions d’empadronats que continuen fins a l’inici del 2015. Elseuropeus no comunitaris presenten un increment constant, amb major o menor grau, duranttota la sèrie.

- 15 -



D’altra banda es constaten diferències territorials substancials en la distribució dels col•lectius estrangers. A la província de Barcelona el col•lectiu més important és el llatino-americà, amb més de 4 punts per sobre del seu pes en el total de Catalunya (23,9%).Proporcionalment la província de Barcelona té menys africans i comunitaris, i més asiàticsque la mitjana catalana.

A Girona es dona gairebé la situació contrària. En relació a la mitjana catalana, la provínciade Girona té més africans i menys llatinoamericans i asiàtics, en canvi, el seu percentatged’europeus, comunitaris i no comunitaris, és superior.

- 16 -



A Lleida destaca el molt alt percentatge de comunitaris, més de 14 punts per sobre de la mitjana catalana. També, com en el cas de Girona, destaca l’alt percentatge d’africans i elmolt baix percentatge de llatinoamericans i asiàtics (5 vegades menys que la mitjana).

El cas de Tarragona és molt semblant al de Lleida, amb un protagonisme clar de comunitaris i africans d’una banda, i un baix percentatge de llatinoamericans i asiàtics encomparació amb la mitjana catalana.

- 17 -



1.1.3. NACIONALITZACIONS I FLUXOS MIGRATORIS

Des de l’any 2007 es comença a observar, en les dades del padró, una tendència a la reducció de l’arribada de nous estrangers i del ritme d’increment d’estrangers amb permísde residència. A partir del 2011, aquesta tendència es converteix ja en creixement negatiudel padró, és a dir, s’inicia una tendència de pèrdua de població estrangera empadronada,mentre que els residents continuaven en creixement però en percentatges molt baixos. Apartir del 2013, la població amb permís de residència ja es comença a reduir i, com veurem, aquesta reducció continua a finals del 2014. És per això que en l’informe del 2010ja varem incloure l’anàlisi del fenomen de les nacionalitzacions, per tal de valorar fins a quinpunt aquestes estaven influint en la disminució d’empadronats estrangers.

En aquest informe mantenim, doncs, l’anàlisi de la relació entre els fluxos migratoris i lesnacionalitzacions, i la seva influència en les dades de població estrangera, parant atenció ales característiques de la població que, resident a Catalunya, ha marxat fora d’Espanya.

Per fer-ho, seguidament, tal com hem fet el els darrers informes, compararem diverses fontsoficials que aporten dades sobre els fluxos migratoris, tot i que algunes d’elles amb una validesa precària, però que en conjunt, per acumulació, entenem que són prou indicativesde les tendències migratòries més recents, que poden explicar l’evolució de les dades depoblació estrangera.

- 18 -



Per començar recuperem les dades més significatives que sobre nacionalitzacions ja vamcomentar en l’informe anterior, dades de l’any 2013, però que són les darreres disponibles.

Tal i com podem veure en el gràfic següent, l’any 2013 es produeix un molt fort incrementde les concessions de nacionalitat, que gairebé tripliquen les de l’any anterior.

Com ja comentàvem a l’informe anterior, però, les raons d’aquest gran increment de lesnacionalitzacions són de tipus administratiu. En el 2013 s’han aprovat moltes sol•licituds elprocés de les quals havia estat aturat entre el 2010 i el 2012. La dada del 2013 és doncs elresultat de l’acumulació d’expedients molts dels quals, en cas d’haver seguit els terminis pre-vistos, s’haurien resolt en anys anteriors. Tot i així, entre el 2011 i el 2013 s’han concedit aCatalunya 127.962 nacionalitzacions, el que fa un mitjana anual de 42.654 persones estrangeres nacionalitzades.

Per saber fins a quin punt aquesta evolució de les nacionalitzacions incideix en la reduccióde població estrangera hem comparat l’evolució dels empadronats estrangers amb la delsempadronats nascuts a l’estranger. Amb aquest objectiu, la Taula 1.3 i el Gràfic 1.20, ensmostren com l’evolució dels empadronats nascuts fora d’Espanya és paral•lela a la delsempadronats amb nacionalitat estrangera durant la major part del període. Òbviament, elcontingent de nascuts fora d’Espanya ofereix sempre unes xifres superiors, perquè inclou elsnacionalitzats, però l’evolució és pràcticament idèntica fins el 2010. En el 2011, es produeixuna caiguda més important dels estrangers que de la totalitat dels nascuts fora d’Espanya toti que la tendència segueix sent la mateixa, és a dir, la població nascuda fora d’Espanya

- 19 -



també creix menys que l’any anterior i continua la tendència de reducció del creixementque comparteix amb el nombre d’estrangers, però encara no ha entrat en creixement negatiu com sí que ha fet, en canvi, la població de nacionalitat estrangera. L’any 2013, però,els empadronats nascuts a l’estranger es redueixen per primer cop, tot i que en el 2014 nohi ha reducció de població nascuda a l’estranger, en el 2015 es produeix la major pèrduade la sèrie, confirmant-se així la tendència iniciada el 2013. Aquesta disminució no pot serdeguda a l’efecte de les nacionalitzacions, perquè en el total de població que disminueixestà inclosa la població nacionalitzada i, com veurem més endavant, això és així no nomésper efectes de comptabilitat estadística, sinó perquè hi ha indicis fonamentats que hi haimmigrants nacionalitzats espanyols que marxen.

L’Enquesta de Població Activa, la qual té un important paper en els següents capítols d’a-quest informe, també aporta informació sobre les variacions generals de població que enspoden servir per contrastar amb el padró i altres fonts derivades, tenint en compte que estracte d’una font que té un certa capacitat de detectar població i situacions de la poblacióque no apareixen en els registres. En aquest sentit, la Taula 1.4 i el Gràfic 1.21 mostren

- 20 -



- 21 -


l’evolució absoluta i relativa de la població estrangera i de la població nascuda a l’estrangerque detecta l’enquesta com a mitjana anual.

El que les dades de l’EPA mostren és una reducció de població nascuda a l’estranger, pràcticament idèntica a la reducció de la població de nacionalitat estrangera. Aquestatendència s’inicia a finals del 2010 i s’agreuja especialment a finals del 2014. Segons aques-tes dades s’estaria perdent població d’origen estranger, tant si s’ha nacionalitzat com si no,tot i que a finals del període la pèrdua de nacionals estrangers és proporcionalment superior.

Una altra font que ens dóna informació de moviments de població d’origen estranger és elPadrón de Españoles Residentes en el Extranjero. Aquesta font és un fitxer on s’inscriuen lespersones de nacionalitat espanyola (també amb doble nacionalitat) que resideixen


habitualment fora d’Espanya amb les dades remeses per les oficines consulars i seccionsconsulars de les missions diplomàtiques d’Espanya. Per desgràcia, les dades més antiguesdisponibles són del 2009, any de màxima pèrdua d’ocupació fins ara, això impedeix fer lacomparació amb els anys de màxima creació d’ocupació. Una altra mancança d’aquestafont és que les dades són del conjunt d’Espanya i, per tant, no podem tenir dades específiques per a Catalunya. En aquest aspecte pensem que no hi ha motius per pensar queles dades per a Catalunya serien gaire diferents que per a Espanya. Malgrat tots aquests matisos, creiem que les dades i sobretot la seva evolució en el temps poden ser un indicador d’interès.

Podem observar en el gràfic següent que el nombre d’espanyols residents a l’estranger nas-cuts a Espanya és força estable en el temps, amb un molt modest creixement del 15,7% en6 anys. Per la seva banda, els nacionals espanyols nascuts fora d’Espanya que resideixen al’estranger, presenten un fort i sostingut creixement al llarg d’aquest mateixos anys que, entermes relatius, representa un increment del 75,7%.

El Gràfic 1.23 ens mostra la distribució de la població de nacionalitat espanyola resident al’estranger segons el lloc de naixement. Hi podem veure que ja al 2009 els nascuts forad’Espanya superaven als nascuts a Espanya. La diferència ha augmentat al llarg d’aquests 6anys i a l’inici del 2015, 2 de cada 3 espanyols residents a l’estranger ha nascut forad’Espanya.

- 22 -



- 23 -


Però aquesta residència a l’estranger no es reparteix de manera aleatòria pel que fa al llocon es resideix. Tal com ens mostra el següent gràfic, gairebé el 60% de la població espan-yola resident a l’estranger, resideix al país on va néixer. És a dir, no només la majoria delsespanyols i espanyoles que viuen a l’estranger són d’origen estranger, sinó que a més, lamajoria d’aquests han tornat al país on van néixer.


Si prenem com a exemple els països dels dos principals col lectius d’origen estranger aCatalunya, marroquins i equatorians, podem observar algunes diferències interessants. Delcol•lectiu d’espanyols i espanyoles resident al Marroc, aproximadament la meitat és nascutal Marroc. Del col•lectiu d’espanyols i espanyoles resident a l’Equador, més de dos terceresparts són nascuts a l’Equador. Són 13 punts més de població equatoriana nacionalitzadaespanyola que torna a l’Equador respecte el mateix fenomen en el cas delMarroc.

Finalment, l’estadística de Flujos Migratorios Estimados de la Estimación de PoblaciónActual de l’INE ens aporta informació sobre els moviments exteriors de població, que podencomplementar les orientacions que hem estret de les fonts anteriors. Es tracta d’una sínteside l’anàlisi de fonts primàries diverses com el Movimiento Natural de Población, el Cens iel padró Continu d’Habitants, que treballa a partir de resultats agregats. Aquesta agregacióimplica també una agregació d’error estadística i, per tant, un error estadístic acumulat persobre de l’habitual. Tot i així, ens pot aportar acumulació de coneixement si relacionem lesseves dades amb les de les altres fonts ja presentades. A més té l’avantatge que ens ofereixdades per a Catalunya.

La primera taula relaciona la població que s’estima que ha canviat la seva residència a forad’Espanya, segons el lloc de naixement, amb el lloc de destí d’aquesta mateixa població. Lasegona relaciona la població que s’estima que ha canviat la seva residència a fora d’Espanya,segons la seva nacionalitat, amb el lloc de destí d’aquesta mateixa població. El lloc d’origeni destí s’agrupa per grans àrees geogràfiques.

A Catalunya, un 51,3% de la població que marxa a països de la Unió Europea, no hi ha nascut i un 61,1% dels qui han nascut a l’Àfrica no marxen a l’Àfrica. En canvi, els nascutsa Amèrica Llatina i els que s’hi traslladen presenten unes xifres força més properes. El 30%de la població que marxa a la Europa no comunitària no ha nascut en un país d’aquestazona. Finalment, prop del 20% d’asiàtics que marxen no marxen a cap país asiàtic.

- 24 -



- 25 -


D’altra banda, un 44,4% dels qui es traslladen a la Unió Europea no tenen la nacionalitatd’un país comunitari. Gairebé dues terceres parts dels nacionals de països africans no van aviure a l’Àfrica i, atès que són més que els nascuts a l’Àfrica hi ha la possibilitat que una partd’aquest africans, tenen la nacionalitat africana però han nascut a Espanya. Un 17,5% delsnacionals de països llatinoamericans que marxen fora d’Espanya no tenen la nacionalitat d’un país llatinoamericà, en contrast amb el fet que la majoria dels qui se’n vana Amèrica Llatina hi han nascut. Prop de la meitat dels qui s’han traslladat a la Unió Europeano tenen la nacionalitat d’un país comunitari.

Pensem que a la llum d’aquestes dades es poden deduir algunes tendències encara que mésaviat en forma d’hipòtesi que caldria confirmar amb estudis de primera mà. Són les següents:

Des del 2010 s’està reduint, no només la població estrangera, sinó també la població nascuda fora d’Espanya. Això significa que la reducció de població immigrada no es deunomés a les nacionalitzacions, també hi ha població d’origen estranger empadronada aCatalunya que marxa fora d’Espanya. De fet, les dues terceres parts dels espanyols queresideixen a l’estranger no són d’origen estranger.

A més, en dades per a tota Espanya, una part important de població de nacionalitat espanyola, però d’origen estranger, que resideix a l’estranger, resideix al seu país d’origen.Aquest és el cas dels equatorians i els marroquins, que són els col•lectius no comunitarismés nombrosos a Catalunya.


A finals del 2014, la major part de la població nascuda a l’Àfrica que deixa Catalunya permarxar fora d’Espanya no se’n va l’Àfrica, marxa a països comunitaris.

La població d’origen llatinoamericà que marxa, se’n va quasi exclusivament a l’AmèricaLlatina. Una part important d’aquesta població té la nacionalitat espanyola.

1.2. ELS RESIDENTS ESTRANGERS A CATALUNYA.

1.2.1. EVOLUCIÓ GENERAL

L’any 2014, el nombre d’estrangers amb certificat de registre o targeta de residència en vigora Catalunya és de 1.085.523 persones, cosa que suposa una reducció de 17.550 residentsestrangers en relació a l’any 2013, el doble de la reducció interanual que hi va haver el2013, primer any en què es produeix una disminució de població estrangera amb permís deresidència. El Gràfic 1.25 ens permet veure en perspectiva l’evolució dels residents estrangers a Catalunya entre els anys 2010 i 2014. Es pot constatar que hi ha una primerafase d’increment i que en el 2013 canvia la tendència.

Aquesta disminució de població resident, però, la protagonitza exclusivament la poblacióestrangera extracomunitària. El següent gràfic ens mostra com els permisos de RègimComunitari s’incrementen en el 2014, mantenint la tendència al creixement des del 2011ininterrompudament, mentre que els permisos de Règim General es comencen a reduir enel 2012.

- 26 -



- 27 -


Els motius d’atorgament del permís ens donen una idea dels processos d’assentament queestà seguint la població estrangera. En aquest sentit, la Taula 1.8 presenta la distribució delsresidents extracomunitaris per motiu de l’atorgament del permís.

Prop del 80% dels residents tenen un permís de llarga durada, tot i que aquest permís presenta una lleugera reducció (-2,44%). En el 2010, només representava el 62,5% del total.El permís de llarga durada es pot sol•licitar després de 5 anys de residència legal ininterrompuda a Espanya. Això significa que prop del 80% dels actuals estrangers, ambpermís de residència registrats a Catalunya, fa més de 5 anys que hi són.

Excepte els de llarga durada i els de treball per compte propi els altres tipus de permís disminueixen. El següent gràfic ens mostra l’evolució recent dels 3 tipus de motiu històricament més importants per obtenir el permís de residència. Observem com laresidència de llarga durada ha estat creixent ininterrompudament fins el 2014. En canvi, elpermís per Reagrupament Familiar es comença a reduir ja en el 2012 i el de Residència iTreball un any abans. abans.


1.2.2. El PERFIL DELS RESIDENTS

Com podem veure al El Gràfic 1.28, ens mostra la distribució dels residents estrangers aCatalunya per sexes. les dones representen el 46,0% en front del 54,0% dels homes, ennombres absoluts estem parlant de 585.854 homes i 499.669 dones.

- 28 -



- 29 -


Això no obstant, cal contextualitzar aquesta diferència de 8 punts a favor dels homes, totobservant el Gràfic 1.29.

Entre els anys 2008 i 2011, es passa d’una presència del 45,0% de dones al 46,2%. Aixídoncs, al llarg d’aquests 4 anys i de forma ininterrompuda, el percentatge de dones ha aug-mentat més d’1 punt percentuals. A partir de 2012 s’atura l’increment continuat de dones is’estabilitza el pes de les dones al voltant del 46%.

En quant a les edats, el Gràfic 1.30 ens mostra una molt alta concentració en el tram d’edatsnormalment actives (16 a 64 anys) amb un percentatge del 81,6%.


La Taula 1.9 ens presenta la distribució dels residents estrangers a Catalunya per grans zonesgeogràfiques d’origen. Com podem observar, els residents de països membres de la UnióEuropea són el col•lectiu majoritari, seguit de prop pels africans i ja, a més distància, els llatinoamericans i asiàtics. Tots els col•lectius de residents experimenten incre-ments, excepte els africans i els llatinoamericans. Els residents llatinoamericansexperimenten una reducció especialment important (12,8%)

- 30 -



- 31 -


RESUM DEL CAPÍTOL

A finals del 2014 continua la reducció d’estrangers empadronats iniciada el 2011. Aquestareducció continua sent superior en el cas dels homes. Això fa augmentar el percentatge dedones que s’apropen al 50% del total de població estrangera empadronada. Per edats,només augmenta la població estrangera de 65 anys o més.

El col•lectiu llatinoamericà és el que perd més empadronats durant l’any 2014, fenomenque s’està donant des del 2010. L’únic col•lectiu que creix és el de l’Europa NoComunitària.

La disminució de les concessions de nacionalitat que es produeix entre el 2011 i el 2012,es veu compensada clarament amb el gran increment que es produeix en el 2013 quan esdóna sortida administrativa a les sol•licituds acumulades durant l’any anterior.

La coincidència en les tendències de reducció que indiquen les dades d’empadronats nas-cuts a l’estranger, de la de població nascuda a l’estranger detectada per la EPA, i de l’es-tadística de Flujos Migratorios Estimados, ens porta a concloure que la reducció de pobla-ció estrangera empadronada indica una reducció de població d’origen estranger, que marxad’Espanya, independentment de les nacionalitzacions que es puguin estar produint. Aquestaconclusió es veu reforçada pel fet que una part important dels espanyols que estan sortintd’Espanya són immigrants nacionalitzats. Així ho indiquen les dades del Padrón deEspañoles Residentes en el Extranjero, segons les quals, en el 2013, del total de poblacióamb nacionalitat espanyola resident a l’estranger, dues terceres parts no ha nascut a Espanya.A més, sembla que una bona part d’aquesta població està tornant al seu lloc d’origen, atèsque gairebé un 60% resideixen en el país on van néixer. En aquest sentit, cal destacar duesdades de l’estadística de fluxos migratoris de l’INE per al 2011. Les dades permeten deduirque el col•lectiu llatinoamericà que vivia a Catalunya i va marxar d’Espanya, va tornar demanera gairebé absoluta a l’Amèrica Llatina. En canvi, també es pot deduir que més de lameitat del col•lectiu africà que vivia a Catalunya i va marxar d’Espanya, es va traslladar aaltres països de la Unió Europea.

Com en el cas dels empadronats, a finals del 2014 la població estrangera amb permís deresidència es continua reduint seguint la tendència iniciada l’any anterior. Aquesta tendèn-cia es produeix, però, només en el cas dels extracomunitaris, perquè els permisos de regimcomunitari continuen augmentant D’altra banda, els permisos de llarga durada ja represen-ten més de tres quartes parts (78,3%) de totes els permisos en vigor, mentre que en el 2008representaven el 30,4% del total. Això confirma que hi ha molt poques noves entrades i peraixò creix el pes d’un permís que s’obté després de portar pel cap baix 5 anys de residèncialegal al país.


- 32 -



2. ELS ESTRANGERS EN EL MERCAT DE TREBALL

2.1. PANORAMA GENERAL.

La crisi que s’inicia a finals de l’any 2007 i que comença a tenir efectes sobre el mercat detreball en la segona meitat del 2008, produeix durant el 2009 les pitjors dades de mercat detreball dels darrers 10 anys, que afecten especialment a la població estrangera. Una de lescaracterístiques diferenciadores d’aquest període respecte a etapes anteriors és la reduccióde població estrangera en edat de treballar. Aquesta tendència negativa compartida per amb-dues variables es manté fins el primer semestre del 2013, és a dir, l’ocupació continua caiental mateix temps que es continua reduint la població estrangera. Com veurem a continuacióperò, a partir del 2n trimestre del 2013 el mercat de treball comença a donar símptomes derecuperació i mostra una tendència a la recuperació de l’ocupació durant el 2014. En canvi,el fenomen de la reducció d’estrangers en edat de treballar no s’ha aturat.

Tal com mostra el gràfic següent, des del 2n trimestre del 2013 s’observa una tendència al’alça de la població ocupada. Entre el 1er trimestre del 2013 i el 4t trimestre del 2014, l’o-cupació ha augmentat a Catalunya un 3,9% (114.900 ocupats/des més).

- 33 -



En aquest context, Les taules 2.1 i 2.2 ens mostren les variacions interanuals de les diferentsvariables estructurals del mercat de treball en el darrer trimestre del 2014. Hi podem veureque en el 2014 continua la pèrdua interanual de població estrangera en edat de treballar, ique és una reducció principalment de població activa, tot i que també es redueix una partde població inactiva. Una altra dada important, en el cas dels estrangers, és la pèrdua d’o-cupats (-8,7%). Aquesta pèrdua d’ocupats no està relacionada amb un augment dels aturats,atès que la població aturada es redueix proporcionalment més que l’ocupada.

Aquestes dades contrasten amb les de la població de nacionalitat espanyola, on la poblacióen edat de treballar s’incrementa lleugerament i es produeix també un increment de l’ocupació.

Així doncs, sembla que la tendència a la recuperació de l’ocupació afecta només a la pobla-ció de nacionalitat espanyola, mentre la població estrangera continua perdent ocupats ipoblació en edat de treballar, que és, en un 95% dels casos, població activa Des del punt de vista dels efectes d’aquestes variacions sobre el mercat de treball deCatalunya, podem dir que continua augmentant la pèrdua d’efectius pel que fa a l’ofertapotencial de ma d’obra, així com també continua reduint-se l’oferta efectiva de ma d’obraestrangera a causa de la pèrdua de població activa estrangera.

1 Població de 16 i més anys (o població potencialment activa): població en edat legal de treballar.

Població inactiva: població de 16 i més anys que no vol treballar.

Població activa: població de 16 i més anys que vol treballar.

Població ocupada: població activa que treballa.

Població aturada: població activa que no treballa i que està buscant feina.

- 34 -



- 35 -


Els següents dos gràfics ens mostren l’evolució de la població potencialment activa aCatalunya entre el 2008 i el 2014. .A partir del 2009 s’inicia una reducció de la poblacióestrangera en edat de treballar, coincidint amb el període de màxima pèrdua de llocs de treball de tot el període. Aquesta tendència s’accelera, i en el 2013 es produeix la pèrduamés important de tot el període. Entre el 2008 i el 2013 la població estrangera de 16 i mésanys es redueix en més de 239.615 persones, un 24,7 % en termes relatius.

El següent gràfic compara la taxa de creixement de la població de 16 i més anys dels estrangers amb la de la població de nacionalitat espanyola i ens permet veure la molt diferent evolució dels dos col•lectius. Mentre la població de nacionalitat espanyola presenta un increment que podríem considerar “natural” (2,8% acumulat), la poblacióestrangera perd gairebé 2l 15% dels seus efectius.


Finalment, el Gràfic 2.5 mostra com, arran d’aquesta disminució de població estrangera enedat de treballar, el pes dels estrangers en el total de la població potencialment activa tendeix a reduir-se, i se situa ja en el 2014 per sota del pes que tenien al 2005 (13,7%).

Seguidament realitzarem el mateix tipus d’anàlisi global per sexes, per trams d’edat i zonad’origen.La població estrangera en edat de treballar està força equilibrada des del punt de vista delssexes. Les dones representen el 53,6% de la població estrangera de 16 més anys, el quesuposa un increment de 2,5 punts percentuals respecte el mateix període de l’any anterior.

- 36 -



- 37 -


Les taules 2.3 i 2.4 ens mostren el diferent comportament interanual de les variables estructurals segons el sexe. Hi podem observar que la reducció de població estrangera de16 i més anys és masculina en un 93,5%. D’altra banda, en el cas dels homes, a més, aquesta reducció afecta a totes les variables estructurals, mentre que en el cas de les dones,es produeix un increment de la població inactiva i un estancament de la població aturada.

Pel que fa a les edats, cal destacar l’increment d’efectius dels joves i dels dos trams de mésedat. El tram de 31 a 44 anys és el que perd més població. Aquesta pèrdua de població delgrup d’edat més nombrós, és majoritàriament de població ocupada, tot i que també esredueixen els aturats

El Gràfic 2.6, ens mostra la distribució dels estrangers en edat de treballar per zones d’origen. Els africans i els llatinoamericans són els col•lectius més nombrosos Entre llatinoamericans i africans, sumen més del 60% del total de la població estrangera en edatde treballar.


La Taula 2.6 ens mostra la variació interanual de la població estrangera en termes relatius,segon la seva relació amb el mercat de treball, per zones d’origen.

El primer que cal destacar és que tots els col•lectius perden població en edat de treballar,excepte els europeus no comunitaris, l’increment dels quals és sobretot de població inactiva. La reducció de llatinoamericans està protagonitzada sobretot per la població activa i la població ocupada tot i que la pèrdua de població aturada també és important. Els asiàtics perden població activa i, dintre d’aquesta perden, sobretot població aturada.

- 38 -



- 39 -


En el cas dels africans, la reducció de població és menor i el que destaca d’aquest col•lectiu, és que és l’únic que presenta un increment de la població ocupada, superior a lapèrdua de població i a la reducció d’actius.

La següent taula ens mostra com es distribueix la població estrangera en edat de treballarper països. La taula recull els 10 països amb més població de 16 i més anys i la seva variació interanual. Com podem veure, el col•lectiu marroquí és el més nombrós, seguit jaa molta distància per la població romanesa i equatoriana. A banda de la població d’origenmarroquina, argentina i xilena, que creixen, la resta de col•lectius es redueixen. La població de nacionalitat argentina és la que creix més.


2.2. L’ACTIVITAT DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA

Durant l’any 2009 es produeix, per primer cop en els darrers anys, una davallada de lapoblació activa estrangera. En el 2010 es produeix una lleugera recuperació però en el 2011continua la reducció d’actius estrangers. Aquesta tendència s’agreuja a finals del 2014 quanes produeix la més important pèrdua de població activa estrangera, tal com ens mostren elsgràfics 2.7 i 2.8.

Pel que fa al ritme de creixement, tal com veiem al Gràfic 2.8, en el 2009 es produeix unacaiguda de la taxa de creixement que continua fins el 2014 amb un parèntesi en el 2010.En el 2013 es produeix la major pèrdua d’actius estrangers fins el moment, però la pèrduad’actius encara és força alta en el 2014.

S’observa també una diferència notable entre el ritme de creixement dels actius estrangers iels actius de nacionalitat espanyola. En aquest període els actius espanyols presenten 4moments de creixement negatiu, el més acusat el del 2009 (-1,3), coincident amb el perío-de de més pèrdua d’ocupació a l’inici de la crisi. Tot i així les variacions dels espanyols sónminses comparades amb les dels estrangers.

La desacceleració continuada, des del darrer trimestre del 2006, del creixement dels actiusestrangers, que va culminar amb la dada negativa del 2009, va produir un acostament de lesdades de creixement d’ambdós col•lectius. En el 2011 però es tornen a distanciar i aques-ta distància creix en el 2012 perquè els actius estrangers pateixen la reducció més importantdel període.

- 40 -



- 41 -


Com a conseqüència d’aquesta reducció d’actius estrangers, el pes d’aquests en el total dela població activa continua la reducció iniciada el 2009 i arriba a un percentatge inferior aldel 2006.


La taxa d’activitat

El Gràfic 2.10 ens mostra que la població estrangera presenta una taxa d’activitat 2 puntspercentuals superior a la de la població de nacionalitat espanyola.

Per sexes, les dones estrangeres mostren una taxa d’activitat força inferior a la de les donesde nacionalitat espanyola. En el cas dels homes, en canvi, els de nacionalitat estrangera pre-senten una taxa d’activitat més de 5 punts superior a la dels homes autòctons.

S’ha produït una reducció de la taxa d’activitat dels estrangers de més d’un punt respectel’any anterior (78,5%), mentre que la dels ciutadans espanyols s’ha incrementat en 1 dèci-ma respecte el 2013 (79,3%).

Els motius d’aquesta diferència de comportament de la taxa d’activitat d’ambdós col•lectiusens els mostren les dues taules següents. Podem observar que la població estrangera pre-senta una reducció proporcionalment superior de la població activa respecte la població enedat de treballar, la diferència és d’1,8 punts percentuals.

- 42 -



- 43 -


El Gràfic 2.11 compara l’evolució de la taxa d’activitat de la població estrangera per sexes.Hi podem observar que, en el 2010, hi ha una recuperació de la taxa en relació a l’any ante-rior en ambdós casos. En el 2011, la taxa masculina continua la seva recuperació, mentreque la de les dones pateix un lleuger retrocés. En el 2012, la situació és la contrària, hi hauna reducció de gairebé 4 punts de la taxa masculina. En els dos anys següents les tendèn-cies són contràries, els homes milloren lleugerament i les dones perden gairebé 4 punts.


Si comparem l’evolució de la taxa d’activitat dels homes estrangers amb la dels homesespanyols, observem que, mentre que la taxa dels espanyols és força estable, la delsestrangers presenta oscil•lacions que responen als moviments de població estrangera enedat de treballar, és a dir, la taxa d’activitat dels estrangers depèn dels moviments de sortidai entrada d’estrangers.

En el cas de les dones, observem (Gràfic 2.13) que, així com les dones espanyoles presen-ten una tendència a augmentar la seva taxa d’activitat de manera sostinguda, les donesestrangeres segueixen una evolució en dents de serra, amb tendència a l’alça però amb episodis de reducció de la taxa que, a finals del 2014, situa l’activitat de les dones estrangeres en el nivell més baix del període.

- 44 -



- 45 -


Pel que fa a l’edat, el Gràfic 2.14 compara les taxes d’activitats per edats dels estrangers, ambla població de nacionalitat espanyola. Les diferències més significatives entre les taxesd’ambdós col•lectius es produeix en els dos grup més grans. En el tram de 45 a 54 anys, lapoblació estrangera presenta una taxa d’activitat 9 punts inferior a la del la població espanyola. En el tram de 54 a 64 anys, en canvi, és la població de nacionalitatestrangera la que presenta una taxa d’activitat més de 7 punts superior. Cal destacar que lapoblació estrangera presenta una taxa inferior en les edats centrals, on normalment es concentra la població més activa.

L’activitat segons l’origen.

D’altra banda, l’activitat de la població estrangera és una variable que presenta una diversitat de valors segons l’origen geogràfic i la nacionalitat d’aquesta població. Presentema continuació un seguit de dades que ens permeten fer-nos una idea de com es distribueixaquesta variable segon l’origen de la població estrangera. En aquest sentit, el Gràfic 2.15 ensmostra el pes dels actius estrangers segons grans zones d’origen geogràfic. Com podemobservar, els llatinoamericans són el col•lectiu amb més pes en la població activa estrangera seguit pels africans i europeus comunitaris.


Les taxes d’activitat per zones d’origen recollides en el Gràfic 2.16 ens mostren un descensinteranual de la taxa d’activitat en tots els col•lectius excepte en la població comunitària.Especialment important és la reducció de la taxa d’activitat de la població europea no comunitària.

Aquestes diferències de comportament de la taxa d’activitat s’expliquen pel diferent comportament, segons el col•lectiu, de les variables poblacionals que la determinen: lapoblació en edat de treballar i la població activa.

- 46 -



- 47 -


Com podem veure a la taula següent, dels tres casos en que l’activitat relativa es redueix, und’ells, el de la població europea no comunitària, respon a un increment de la població enedat de treballar superior a l’increment de la població activa. En els altres dos casos,Llatinoamericans i asiàtics/que, el que es produeix és una reducció de la població activasuperior a la reducció total de població en edat de treballar. Això contrasta amb el cas de lapoblació comunitària que també presenta pèrdua de població en edat de treballar, però enel seu cas, la pèrdua de població activa és inferior a la pèrdua total de població, d’aquí l’increment de la seva taxa d’activitat.

Aquest comportament és pot reconèixer també si analitzem la taxa d’activitat dels 5 col•lectius d’estrangers amb més població de 16 i més anys. D’aquests 5 col•lectius, elsequatorians, amb una taxa del 86,9%, són els més actius en termes relatius, després d’havervist reduir-se lleugerament la seva taxa d’activitat. La taxa d’activitat de la població colombiana és la que creix més degut, tal com es pot veure a la taula 2.11, no tant a l’increment d’actius/ves, que és mínim, sinó a la pèrdua de població en edat de treballar. Lasituació contrària la presenta la població argentina, la qual ha experimentat un molt important creixement general, però no tota aquesta nova població és activa. Aquesta combinació és el motiu pel qual la seva taxa d’activitat es redueix gairebé 3 punts.


- 48 -



- 49 -


3.2 L’OCUPACIÓ DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA

La tendència a la reducció de la població ocupada estrangera, que s’inicia el darrer trimes-tre del 2008 i que sembla aturar-se el 4t trimestre del 2010, continua fins a finals del 2014.

Tal com mostra el Gràfic 2.19, a finals del 2014 es produeix un important descens de 33.549persones estrangeres ocupades respecte el mateix període del 2013. Tot i així, es tracta d’unareducció inferior a la de l’any anterior i la segona reducció menys important delperíode.


Pel que fa al ritme de variació, el Gràfic 2.20 ens mostra com, després d’una aparent recu-peració durant el 2010, el 4t. trimestre del 2011 torna a presentar una pèrdua d’ocupatsestrangers de proporcions similars a la del 2009. Els anys següents, fins a finals del 2014,continua el creixement negatiu de la població ocupada estrangera. La pèrdua acumuladarespecte el 4t. trimestre del 2010 és de 167.617 ocupats i ocupades, el que suposa unareducció del 32,3% en termes relatius. En canvi, la població ocupada espanyola començala recuperació en el 2013 amb un creixement que continua a finals del2014.

Com a conseqüència del manteniment de la tendència negativa en l’ocupació estrangera, ila recuperació dels autòctons, continua reduint-se el pes dels ocupats estrangers en el totalde l’ocupació. A finals del 2014, el percentatge d’estrangers sobre el total de la poblacióocupada (11,5%) que continua reduint-se, és gairebé 6 punts inferior al de finals del2008.

- 50 -



- 51 -


La taxa d’ocupació

El Gràfic 2.22 mostra quina és la taxa d’ocupació, de la població de 16 a 64 anys, pernacionalitats i sexes.

Com es pot veure en el gràfic la taxa dels estrangers és molt inferior a la dels autòctons. Enel cas dels homes, la diferència és de gairebé de 12 punts. En el cas de les dones, la diferència és de 19 punts.

En termes interanuals, podem parlar d’estancament a la baixa de la taxa d’ocupació de lapoblació estrangera que es redueix en 3 dècimes respecte l’any anterior (50,1%), mentre quela dels ciutadans espanyols s’ha incrementat en 1,8 punts respecte el 2013 (63,9%).

Els motius d’aquesta diferència de comportament ens els mostren les dues taules següents.Podem observar que la població estrangera presenta una reducció de la població ocupada,proporcionalment superior a la població en edat de treballar, mentre que en el cas de lapoblació espanyola succeeix el contrari. Les dades ens mostren que només la població denacionalitat espanyola es beneficia de l’increment general de l’ocupació.


Si ens fixem en l’evolució de les taxes d’ocupació dels estrangers per sexes, observem laforta caiguda de la taxa masculina fins el 2009, mentre que l’evolució de la taxa femeninapresenta també una tendència negativa però menys acusada. A partir del 4t trimestre del2010 les tendències són similars, sempre amb taxes femenines inferiors a les masculines. Larecuperació del 2013 és més important en el cas dels homes, i continua a finals del 2014,mentre que en el cas de les dones, torna a reduir-se la taxa i se situa al nivell més baix del període.

Les taules següents ens indiquen que l’increment de la taxa dels homes no es deu a l’aug-ment dels ocupats, al contrari, aquests es redueixen. L’increment de la taxa d’ocupaciódels homes de nacionalitat estrangera és producte de la superior pèrdua de població enedat de treballar respecte la pèrdua d’ocupats. La diferència amb les dones és que aques-tes perden més població ocupada que població total en edat de treballar, és per això quela seva taxa es redueix.

- 52 -



- 53 -


Si comparem les taxes dels homes estrangers amb les dels homes de nacionalitat espanyolaobservem que l’evolució és paral•lela, mantenint-se una diferència d’11 punts a favor delsespanyols.

En el cas de les dones, l’evolució de la taxa de les dones espanyoles és força estable, ambuna recuperació en els dos darrers anys igual que la dels homes. En canvi, les dones denacionalitat estrangera continuen la tendència a la reducció de la seva ocupació relativa, ini-ciada a finals del 2008.


Pel que fa a les edats, podem veure (Gràfic 2.26) que la taxa d’ocupació de la població denacionalitat espanyola és clarament superior a la dels estrangers en totes les edats, especial-ment en els trams de 31 a 54 anys.

- 54 -



- 55 -


L’ocupació segons l’origen

D’altra banda, l’ocupació de la població estrangera presenta una diversitat de valors segonsl’origen geogràfic i la nacionalitat d’aquesta població. Tal com fèiem amb l’activitat, pre-sentem a continuació un seguit de dades que permeten fer-nos una idea de com es distri-bueix aquesta variable segons l’origen de la població estrangera.

El Gràfic 2.27 ens mostra el pes dels ocupats estrangers segons grans zones d’origen geogrà-fic. Els ocupats llatinoamericans són el principal col•lectiu d’ocupats estrangers. A moltadistància, els segueixen els ciutadans comunitaris i després els africans.

El Gràfic 2.28 ens mostra la taxa d’ocupació de la població estrangera de 16 i més anyssegons les mateixes zones geogràfiques, a finals del 2013 i del 2014.

Excepte en les poblacions comunitària i africana, la taxa de les quals creix al voltant dels 2punts, en la resta de col•lectius es redueix l’ocupació relativa. La població europea nocomunitària és la que presenta la reducció més important, més de 15 punts percentuals.


La següent taula ens mostra els moviments de població que expliquen la variació de les taxesd’ocupació que acabem de comentar. Com podem veure, els nacionals de països comunitaris no milloren la seva taxa d’ocupació perquè s’incrementi la seva població ocupada, sinó que la taxa augmenta perquè la pèrdua de població en edat de treball d’aquest col•lectiu és superior a la pèrdua d’ocupats. En canvi l’increment de la taxa d’ocupació de la població africana sí que es deu a l’increment de població ocupada, afavorida per la reducció de població en edat de treballar. D’altra banda, la reducció de lataxa de la població europea no comunitària, es deu a la reducció de població ocupada combinada amb un increment de població en edat de treballar. Recordem que ja hem vista la Taula 2.6 que el 77% de l’increment de població europea no comunitària és poblacióinactiva.

- 56 -



- 57 -


El següent gràfic ens permet comparar la taxa d’ocupació del 4t trimestre del 2013 i del 4ttrimestre del 2014 dels cinc col•lectius amb més població segons el país de nacionalitat.

L’únic dels cinc principals col•lectius nacionals que redueix la seva taxa d’ocupació és elcol•lectiu argentí, es tracta d’una reducció important de més de 10 punts. De la resta delscol•lectius, els qui incrementen més la seva taxa d’ocupació són els romanesos.


3.3 L’ATUR DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA

Després d’un llarg període de fort creixement de la població aturada estrangera, en el 2012,es produeix el primer descens, que continua a finals del 2014 i que suposa una millora relativa de l’atur dels estrangers, com veurem més endavant.

El Gràfic 2.31. mostra la variació de població estrangera aturada durant els darrers 7 anys.Hi podem veure com, després de 4 anys de creixement, a finals del 2013 es produeix unaimportant reducció d’aturats i aturades que continua en el 2014, no tant accentuada.

- 58 -



- 59 -


En el Gràfic 2.32, es pot comparar la taxa de creixement de la població aturada estrangerai autòctona de Catalunya durant el període 2009-2014. Com es pot veure, entre el 2009 i el2012, en una conjuntura de desacceleració econòmica i de pèrdua d’ocupació, tots dosgrups es veuen afectats de manera força similar i experimenten creixements de les xifresd’aturats. A partir del 2013, s’inicia una pèrdua de població aturada més acusada en el casde la població estrangera.

Com a conseqüència d’aquesta diferència en la taxa de creixement de la població aturada,des del 2011 s’ha anat reduint el pes dels estrangers en el total dels aturats, fins que a finalsdel 2013 sembla haver-se estabilitzat, això sí, amb el percentatge més baix de la sèrie(25,8%).


La taxa d’atur

Després d’un període de creixement continuat de la taxa d’atur, com a conseqüència dels 5anys de pèrdua d’ocupació fruit de la crisi econòmica, en el 2013, s’inicia un període dereducció de la taxa d’atur resultat de la pèrdua de població aturada que acabem de comen-tar més amunt. Aquest fenomen afecta tant a la població activa de nacionalitat espanyola,com a la de nacionalitat estrangera. La diferència entre ambdós col•lectius és que, la reduc-ció de l’atur entre el 2012 i el 2014, és més important en el segon que en el primer. En elcas de la població estrangera, la reducció és de més de 4 punts percentuals, mentre que enel cas de la població espanyola és de 3,1. No cal oblidar, però, que tot i així, a finals del2014 la taxa d’atur de la població estrangera és 18 punts superior a la de la població denacionalitat espanyola.

Les dues taules següents ens mostren les diferents combinacions, entre població espanyolai població estrangera, de les variacions de població que afecten a la variació interanual dela taxa d’atur a finals del 2014. Com ens mostra al Gràfic 2.34, la taxa de la població estrangera es redueix lleugerament (4 dècimes) respecte l’any anterior, 1,6 punts menys dereducció que en el cas de la població de nacionalitat espanyola (2 punts). Això és així perquê perquè la pèrdua de població aturada estrangera va acompanyada d’un descens dela població activa d’aquest col•lectiu. En canvi la taxa de la població espanyola es redueixde manera més contundent perquè, a més d’una forta reducció de la població aturada,també es produeix un increment de la població activa.

- 60 -



- 61 -


Pel que fa als sexes (Gràfic 2.35), després d’un període en què la taxa d’atur masculina de16 a 64 anys ha crescut més que la femenina, a partir del 2011, les taxes s’han anat aproximant perquè la de les dones ha anat creixent més, fins que a finals del 2014, en elsegon any de reducció de l’atur dels homes, la taxa d’atur de les dones ha tornat acréixer.

La diferència entre la variació de la taxa femenina i la masculina és que la segona es producte d’una important reducció de població aturada, superior a la reducció de la pobla-ció activa. Com podem comprovar a les dues taules següents, la taxa d’atur femenina creixperquè, encara que la reducció de població activa femenina és molt inferior a la de la població activa masculina, les dones aturades no es redueixen (2).

(2) La dada de 16 persones no pot se tinguda en compte per presentar un error estadístic noacceptable


D’altra banda, en el Gràfic 2.36 observem quina és la taxa d’atur per edats segons la nacionalitat. S’hi observa una estructura d’atur per edats dels estrangers similar a la dels aturats de nacionalitat espanyola, tot i que les taxes dels estrangers són més altes. La diferència més important està en el tram dels més grans (de 55 a 64 anys), on la taxa delsestrangers és gairebé de 14 punts superior a la dels més grans de nacionalitat espanyola. S’hade tenir en compte que la taxa d’activitat dels estrangers en aquest tram d’edat supera en gairebé 8 punts la dels autòctons (veure Gràfic 2.13).

- 62 -



- 63 -


L’atur segons l’origen

D’altra banda, la taxa d’atur de la població estrangera és una variable que, com les d’acti-vitat i d’ocupació, presenta resultats diversos segons l’origen geogràfic i la nacionalitat d’aquesta població.

Abans d’entrar en les taxes creiem que és interessant destacar la desigual distribució perzones d’origen de la població estrangera aturada que ens mostra el següent gràfic. Destacala desproporció del pes dels africans en el total de la població estrangera en edat de treballar (Gràfic 2.6), on representen el 30,7%, en comparació amb el 45,3% que representen en el total de la població aturada que ens mostra el gràfic.

Tal com podem veure en el Gràfic 2.38, aquest pes dels aturats/des africans/nes en el totald’aturats/des es correspon, amb una taxa d’atur (57,8%) que, malgrat que es redueix respectel’any anterior, encara suposa que més de la meitat de la població activa d’origen africà notreballa. La població europea no comunitària és la única que presenta un increment important de la taxa d’atur, la resta, o es mantenen (Llatinoamericans/es) o redueixen el seupercentatge d’actius/ves sense feina.


Com podem observar a la Taula 2.21, en l’increment de l’atur de la població activa del’Europa no Comunitària, el factor més important és l’increment de la població aturada, moltsuperior a l’increment de la població activa. Per la seva banda, les poblacions aturades africana, asiàtica i comunitària, es redueixen més que el que ho fa la seva població activa,per això la seva taxa d’atur disminueix

Si observem el comportament de la taxa d’atur en els cinc països amb més població enedat de treballar, crida l’atenció l’increment de l’atur relatiu dels argentins. La resta de col•lectius presenten reduccions o es mantenen (Marroc).

- 64 -



- 65 -


En la següent taula, observem que el que fa que la taxa d’atur dels argentins augmenti és quel’increment de població aturada és proporcionalment força superior a l’increment de lapoblació activa. En contrast amb això, euquatorians/nes, romanesos/ses icolombians/nespresenten reduccions de població aturada, superiors a les de població activa.


Resum del capítol

La situació de la població estrangera en el mercat de treball de Catalunya durant l’any 2014ve marcada per dos fenòmens estretament relacionats: la tendència general a la recuperacióde l’ocupació a partir del 2n trimestre del 2013 i la continuació de la reducció de poblacióestrangera en edat de treballar.

La pèrdua de població estrangera en edat de treballar, la segona més important que s’hadonat fins ara, expressa encara, en la seva composició, l’efecte de la crisi sobre aquest feno-men demogràfic. La major part de la reducció de població estrangera és població activa, id’aquesta la major part és població ocupada tot i que també es redueix la població aturadaperquè la pèrdua de població afecta totes les situacions, també als inactius. Aquests movi-ments fan que les taxes, que són les que indiquen en quina situació està la població que hiha en cada moment, estiguin molt condicionades per aquesta reducció de població. Mentreque la taxa d’activitat es redueix perquè es redueix la població activa, i la taxa d’ocupacióés redueix per la pèrdua de població ocupada, la taxa d’atur es redueix perquè la reduccióde població estrangera també afecta a la població aturada, no pas perquè aquesta poblacióhagi trobat feina. En general podem dir, doncs, que els indicis de millora en el mercat de tre-ball només beneficien a la població de nacionalitat espanyola i que, a més, no sembla queafectin a la tendència de pèrdua de població estrangera en edat de treballar.

En aquest context general, dins del total de la població estrangera, els homes monopolitzenla reducció de població aturada, atès que les dones mantenen el nombre d’aturades gairebéidèntic al del mateix període de l’any anterior.

Per origen, en gairebé tots els col•lectius es produeix pèrdua de població en edat de treba-llar, la qual cosa es tradueix en reducció de població activa, principalment població ocupa-da. Només els ciutadans de països europeus no comunitaris guanyen efectius respecte l’anyanterior, la major part dels quals són població inactiva. La taxa d’activitat només es mantéen la població comunitària perquè aquest col•lectiu perd proporcionalment més poblacióinactiva que població activa. Només la població africana incrementa la taxa d’ocupació acausa de l’augment de la seva població ocupada, mentre que la dels comunitaris ho fa per-què la població en edat de treballar es redueix més que l’ocupació. La resta de col•lectiuspresenten reduccions de la taxa d’ocupació per pèrdua d’ocupats. Tots els col•lectius reduei-xen la seva taxa d’atur, excepte la població europea no comunitària i la població llatinoa-mericana. En el primer cas, la reducció es deu a un important increment de la població atu-rada, mentre que en el segon es deu a una major reducció de la població activa, atès que,en la pèrdua general de població llatinoamericana, també es detecta reducció de poblacióaturada, però en proporció inferior a la reducció de població activa.

- 66 -



- 67 -


3. ELS LLOCS DE TREBALL DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA

3.1. L’OCUPACIÓ ESTRANGERA PER BRANQUES D’ACTIVITAT

A continuació, presentarem un seguit de taules que descriuen la distribució de la poblacióocupada de nacionalitat estrangera en les diferents branques d’activitat. Aquestes taules esbasen en la comparació entre estrangers i ciutadans espanyols. Entenem que aquest mètodecomparatiu ens permet valorar millor les dades dels ocupats estrangers. El criteri per elabo-rar les taules és recollir les dades de les 10 branques d’activitat amb més ocupats estrangers.

La Taula 3.1 i el Gràfic 3.1 ens mostren que la població de nacionalitat estrangera, el 4t. tri-mestre del 2014, es concentra principalment en el servei domèstic (17,6%), que passa a ser,per primer cop, la branca d’activitat on s’ocupa més població estrangera. El segon sector ons’ocupen més estrangers és l’hostaleria (16,5%), seguit de les indústries manufactureres i elcomerç. Destaca la dada de la construcció (7,8%) que ha passat del primer al cinquè llocentre l’inici de la crisis i finals del 2014.

Si comparem aquestes dades amb les de la població ocupada de nacionalitat espanyolaveiem que, en aquest cas, hi ha més diversificació. Només cal mirar la dada de Resta debranques, amb un 25,0%, mentre que en la població amb nacionalitat estrangera, el per-centatge és del 10,1%. Per contra, gairebé el 60% de la mà d’obra estrangera es concentraen quatre branques d’activitat.

Si comparem gràficament branca per branca, tal com mostra el Gràfic 3.1 , observem comla distribució entre les 5 branques d’activitat amb major presència d’estrangers és força dife-rent segons la nacionalitat. El percentatge de població estrangera que s’ocupa al serveidomèstic, i a l’hostaleria és molt superior al percentatge de la població espanyola en aques-tes branques. En canvi, els ciutadans espanyols s’ocupen més a les indústries manufacture-res i al comerç. Tot i la pèrdua de població estrangera ocupada a la construcció, aquesta acti-vitat encara és més important en aquest col•lectiu que en la població de nacionalitat espan-yola.


La Taula 3.2 ens mostra quina és la composició per nacionalitat de cadascuna de les bran-ques analitzades. Destaca el pes dels estrangers en servei domèstic (57,2%), el qual multi-plica per 5 el seu pes en el total dels ocupats (11,5%). També destaca la reducció del pesdels estrangers a l’hostaleria que a finals del 2008 era del 35,8% i a finals del 2014 és del26,7%.

- 68 -



- 69 -


D’altra banda, la Taula 3.3, ens permet observar aquesta distribució per zones d’origen. Al’hora d’analitzar la taula, però, cal tenir present altre cop que no hem tingut en compte lesdades de ciutadans nord-americans, ni de l’Europa no comunitària, els quals ofereixen unesxifres tan baixes que presenten uns marges d’error excessius. Pel mateix motiu, a banda d’a-quest casos, tampoc hem incorporat algunes dades de les zones d’origen que s’inclouen ala taula. Tot i així considerem que les dades vàlides donen una informació prou útil.

Els africans són els que tenen més ocupats a la construcció. Gairebé la meitat dels asiàtics(47,3%) s’ocupen a l’hostaleria i prop del 20% es dedica al comerç. Els ciutadans comuni-taris s’ocupen principalment en activitats científiques o tècniques, el comerç, i la indústriamanufacturera. Finalment, els llatinoamericans tenen la major concentració d’ocupats/desen el servei domèstic, també s’ocupen en proporcions importants en el comerç i l’hostale-ria.


La Taula 3.4. ens permet comparar la distribució per branques d’activitat dels homes ocupatsde nacionalitat estrangera amb els homes ocupats de nacionalitat espanyola.

Els homes estrangers es concentren principalment a les indústries manufactureres, l’hostale-ria i la construcció. El percentatge d’estrangers a l’hostaleria és el triple del percentatge d’es-panyols que s’ocupen en aquesta activitat. També hi ha més percentatge estrangers a la cons-trucció, mentre que a la indústria, són els espanyols els qui presenten un percentatge moltsuperior al dels estrangers

Com en el cas dels homes, la Taula 3.5 ens permet comparar la distribució per branquesd’activitat de les dones ocupades de nacionalitat estrangera amb les dones ocupades denacionalitat espanyola.

Com podem observar, l’activitat on hi ha més dones estrangeres ocupades és servei domès-tic. Si ho comparem amb les dones autòctones, veiem que aquestes tenen una presènciamolt baixa en aquesta branca d’activitat. Una relació semblant, però amb menys diferència,es dóna en el cas del comerç. En el cas d’activitats administratives, serveis auxiliars i activi-tats científiques i tècniques, tot i que també les dones estrangeres presenten un percentatgesuperior, la diferència és encara menor. Les dones autòctones presenten percentatges supe-riors en la resta de les 10 activitats principals.

- 70 -



- 71 -


Finalment, la Taula 3.6 presenta la variació de població ocupada per branques d’activitatentre finals del 2008, moment en què s’inicia la crisi d’ocupació i el final del 2014,segonsla nacionalitat, i, també, quin és el percentatge que representen els estrangers sobre eltotal de llocs de treball perduts.

Observem que la construcció és l’activitat que perd més llocs de treball (-49,2%), i queaquesta pèrdua d’ocupació afecta molt més als estrangers (-76,8%) que als ocupats de nacio-nalitat espanyola (-36,6%). El 48,9% dels llocs de treball perduts a la construcció durant elperíode 2008-2014 estaven ocupats per estrangers.


La segona activitat on els estrangers han perdut més ocupació ha estat en activitats administratives i de serveis auxiliars, on el pes dels estrangers en els llocs de treball perdutsés del 286,9%, perquè en aquesta activitat ha augmentat l’ocupació de població espanyola,mentre que es perdia ocupació estrangera. Encara crida més l’atenció el pes dels estrangersen la pèrdua de llocs de treball a l’hostaleria, on superen el 400% dels llocs de treball perduts perquè els ocupats espanyols presenten un increment. Durant tot el període, s’haproduït una substitució de població ocupada estrangera per població ocupada espanyola al’hostaleria, el comerç i les activitats de sanitat i serveis socials.

3.2 EL TIPUS D’OCUPACIÓ DELS TREBALLADORS ESTRANGERS.

Per poder analitzar quins llocs de treball ocupen els treballadors estrangers, hem realitzatuna explotació estadística específica de les dades d’ocupats per grups professionals, que ensofereix la base de microdades de l’Enquesta de Població Activa. Els primers resultats d’a-questa explotació queden reflectits en la Taula 3.7, la qual ens mostra les diferències en ladistribució dels ocupats per grups professionals, segons si els ocupats tenen la nacionalitatespanyola o són estrangers.

Com podem veure a la taula, el percentatge més gran de treballadors estrangers (29,0%) sóntreballadors d’ocupacions elementals (no qualificats). A aquest grup, el segueix de molt aprop el dels treballadors/res de la restauració i comerç (28,8%), molt per sobre dels estran-gers ocupats com a qualificats de la indústria i la construcció (12,2%) grup, aquest darrer,que continua reduint la seva importància des del 2009. Aquests tres grups suposen conjun-tament el 70% del total dels treballadors estrangers, mostrant una concentració que no técorrespondència en el cas dels treballadors de nacionalitat espanyola.

- 72 -



- 73 -


Les diferències més clares per grup, entre nacionals i estrangers, les trobem en el col•lectiuocupat en ocupacions elementals, on els estrangers presenten 21,4 punts percentuals mésque els espanyols i també en els grups de tècnics superiors i tècnics de suport on els espan-yols doblen sobradament els percentatges dels estrangers. Mentre que en el cas dels ocupatsestrangers, els treballadors ocupats en ocupacions elementals són el grup més ampli, en elcas dels ocupats de nacionalitat espanyola aquest grup ocupa és el tercer amb menys ocu-pats/des.

La Taula 3.8 ens mostra la variació de població ocupada, entre l’inici de la crisi i el 4t tri-mestre del 2014, en cada grup ocupacional, segons la nacionalitat. Hi observem que elsúnics grups que presenten creixement d’ocupats són el de treballadors/res de la restauraciói comerç, i el de tècnics superiors. En tots dos grups es produeix un creixement general depoblació ocupada, però el repartiment d’aquest creixement per nacionalitats és molt dife-rent. En el de tècnics superiors creixen tant la població ocupada espanyola com l’estrange-ra, i aquesta darrera ho fa percentualment més que la primera. En canvi, el creixement de lapoblació ocupada com a treballador/ra de restauració i comerç es deu només a l’incrementde població de nacionalitat espanyola, mentre que es perden llocs de treball de poblacióestrangera en aquest grup professional.

Ocupacions per zones d’origen

Aquesta distribució per grups professionals dels treballadors estrangers, difereix segons leszones d’origen, tal com ens mostra la Taula 3.9.


A l’hora d’analitzar la taula però, cal tenir en compte que, igual que en el cas de les bran-ques d’activitat, hi ha resultats que no tenen validesa estadística. En aquest sentit, indiquemen cadascuna de les caselles pertinents la no-validesa. També hem optat per no incloure elsocupats de l’Amèrica del Nord, d’Oceania i de l’Europa No Comunitària, perquè cap delsseus valors té volum suficient per poder ser tingut en compte.

Malgrat aquestes prevencions, si centrem el nostre anàlisi en quins són els principals grupsprofessionals en què s’ocupen els treballadors estrangers, segons les diferents zones, podemobtenir informació prou significativa tal com veure tot seguit.

Cal destacar l’alt percentatge de treballadors ocupats en ocupacions elementals en elscol•lectius, llatinoamericà i africà, així com l’alt percentatge d’asiàtics que s’ocupen com atreballadors de la restauració i el comerç.

El perfil de cada zona, si tenim en compte els principals grups professionals en què s’ocu-pen més del 70% dels treballadors de cada zona, es pot sintetitzar de la següent manera:

-Els estrangers comunitaris són els més diversificats i no tenen un perfil clar excepte el fet que, en comparació amb la resta de col•lectius, s’ocupen en un percentatge moltelevat en professions d’alta qualificació (directius i tècnics) (33,8%).

-Els llatinoamericans s’ocupen principalment com a treballadors de restauració i comerçi en ocupacions elementals.

-Els africans s’ocupen principalment en ocupacions elementals i com a treballadors qualificats de la indústria i la construcció.

-Els ocupats dels països asiàtics presenten el percentatge més alt de treballadors de restauració i comerç. Més de la meitat dels ocupats d’aquest col•lectiu ho fan en ocupacions compreses en aquest grup ocupacional.

- 74 -



- 75 -


Qualificació de l’ocupació i nivell d’estudis

Si comparem l’estructura ocupacional per nivells de qualificació dels ocupats estrangersamb la dels ocupats de nacionalitat espanyola, tal com ens mostra el Gràfic 3.2, podemobservar com, en el cas dels estrangers, els percentatges d’ocupats disminueixen tal comaugmenta la qualificació, al contrari del que succeeix en el cas dels treballadors de nacionalitat espanyola, on el percentatge més alt d’ocupats desenvolupen feines d’alta qua-lificació, i el menor percentatge d’ocupats desenvolupa feines de baixa qualificació. Pel quefa als treballadors dels serveis (restauració i comerç), el percentatge de treballadors estrangers és clarament superior.

El Gràfic 3.3 ens mostra el nivell d’estudis per nacionalitat. Aquesta informació ens permetràcomparar els nivells de qualificació de les ocupacions, mostrat en el gràfic anterior, amb elsnivells d’estudis segons la nacionalitat dels ocupats. En el Nivell Baix hem agrupat els ocu-pats sense titulació i els que tenen la titulació bàsica, en el Nivell Mitjà hem agrupat els ocu-pats amb secundària no obligatòria i Formació Professional, i en el Nivell Superior els ocu-pats amb titulació universitària de 1r, 2n i 3r grau.


Hi podem veure que els treballadors estrangers presenten un percentatge força superior d’o-cupats de baixa titulació al que presenten els de nacionalitat espanyola (15 punts més). Siens fixem en el Gràfic 3.2 però, veurem que la diferència en ocupacions de baixa qualifi-cació és superior (19 punts més), és a dir, els estrangers tenen un pes superior en ocupacionsde baixa qualificació, del què els correspondria per nivell d’estudis, en comparació amb elstreballadors de nacionalitat espanyola.

També podem observar que, mentre que el percentatge d’estrangers ocupats amb titulaciósuperior és del 28,6%, només un 16,8 % ocupa llocs de treball d’alta qualificació, la qualcosa significa una diferència de 11,8 punts. En el cas dels ciutadans espanyols, la diferènciaentre el percentatge d’ocupats amb alta qualificació (35,1%) i el percentatge d’ocupats ambestudis superiors (45,7%) és de més de 10 punts. En canvi, les diferències entre els nivellsalts de qualificació i els estudis són molt semblants entre ambdós col•lectius.

- 76 -



- 77 -


Les ocupacions segons els sexes

En el Gràfic 3.4, podem veure que hi ha moltes més dones estrangeres ocupant llocs de tre-ball no qualificats (ocupacions elementals) que homes estrangers. Les dones també s’ocupenmés en feines de restauració i comerç. També hi ha un percentatge superior de dones ocu-pades com a tècniques superiors. Els homes presenten un percentatge superior en operadorsde maquinària, qualificats de la indústria i la construcció, i directius.

Al seu torn, el Gràfic 3.5 ens mostra les diferències entre dones estrangeres i dones ambnacionalitat espanyola.

Comparativament, la diferència més evident es troba, en el percentatge d’ocupades en ocu-pacions elementals que, en el cas de les estrangeres, quadrupliquen el percentatge d’ocu-pades de nacionalitat espanyola en aquest grup professional. També s’aprecia un superiorpercentatge d’estrangeres ocupades com a treballadores de restauració i comerç, que con-trasta amb el percentatge de dones de nacionalitat espanyola que s’ocupen com a emplea-des administratives, tres vegades superior al percentatge de les dones estrangeres en aquestgrup professional.

Cal destacar la molt superior presència de dones de nacionalitat espanyola en el grup de tèc-niques superiors, així com en el grup de directives, on el valor de les dones estrangeres noarriba als mínims acceptables des del punt de vista de la validesa estadística.


El Gràfic 3.6 ens permet fer la mateixa comparació però en el cas dels homes.

Com es pot observar, la diferència més evident es troba en el percentatge d’ocupats en ocu-pacions elementals que, en el cas dels estrangers, multipliquen per 4 el percentatge delshomes ocupats de nacionalitat espanyola en aquest grup professional. També cal destacar lasuperior presència dels homes ocupats de nacionalitat espanyola en les ocupacions de mésqualificació, així com el molt superior percentatge d’homes estrangers ocupats en comerç irestauració.

- 78 -



- 79 -


Resum del capítol

Des de l’inici de la crisi, s’han perdut el 49,2% dels llocs de treball de la construcció, per-centatge que arriba al 76,8% en el cas dels estrangers. Tot i així, la construcció encara ésmés important en el col•lectiu estranger que en la població de nacionalitat espanyola.

El 4t. trimestre del 2014, la població ocupada de nacionalitat estrangera es concentra prin-cipalment en el servei domèstic, que passa a ser, per primer cop, la branca d’activitat on s’o-cupa més població ocupada estrangera seguida de l’hostaleria, les indústries manufacture-res i el comerç.

Gairebé el 30% dels estrangers i estrangeres, independentment de la branca d’activitat enquè treballin, s’ocupen en ocupacions elementals (no qualificats), les dones molt més queels homes. Un 28,8% treballen com a treballadors de restauració i comerç, en aquest cas,també es tracta més de dones que d’homes.

D’altra banda, en el context general de la crisi d’ocupació del 2008 al 2014, augmenta lapoblació estrangera que ocupa llocs de treball de tècnics superiors un increment que tambéexperimenten la població espanyola en aquest mateix grup professional. Aquest incrementen tècnics/ques superiors en l’ocupació estrangera es deu més a les dones que als homes.Aquest grup ocupacional representa el 13,2% de les dones estrangeres ocupades, encara,però, a 10 punts per sota de les dones de nacionalitat espanyola ocupades com a tècniquessuperiors.

Els africans són els que presenten un percentatge més alt d’ocupats en indústries manufac-tureres i ocupen llocs de treball d’obrers qualificats en un percentatge superior al de la restade col•lectius. Tot i així, el grup professional amb més africans és el d’ocupacions elemen-tals (no qualificats).

Els comunitaris, que són els que tenen un percentatge més alt de directius i tècnics, s’ocu-pen principalment en activitats científiques i tècniques, el comerç i la indústria manufactu-rera.

Les llatinoamericanes, són les que s’ocupen més en servei domèstic i comerç i hostaleria,ocupant sobretot llocs de treball no qualificats. Els asiàtics treballen molt majoritàriament al’hostaleria i el comerç.


4. LES CONDICIONS LABORALS

4.1 LA TEMPORALITAT EN ELS TREBALLADORS ESTRANGERS

La taxa de temporalitat, que, en el total dels assalariats, s’ha reduït 1 punt respecte l’anyanterior, presenta grans diferències segons la nacionalitat. Com podem observar en el Gràfic4.1, els treballadors estrangers tenen una taxa elevada, un 26,6%, 10 punts per sobre de ladels assalariats de nacionalitat espanyola, la taxa dels quals, un 16,6%, se situa 1,2 puntsper sota de la mitjana (17,8%). Tot i així s’ha de tenir en compte que la temporalitat delsestrangers s’ha reduït en 5 punts percentuals respecte al 4t trimestre del 2013 (taxa de tem-poralitat del 31,7%), en canvi, la temporalitat dels assalariats de nacionalitat espanyolanomés s’ha reduït en 3 dècimes en el mateix període (taxa del 2013:16,9%).

El Gràfic 4.2 ens mostra la taxa de temporalitat de cadascun dels sexes segons la nacionali-tat. Hi podem veure que, en el cas de la població estrangera, la temporalitat masculina éssuperior a la femenina, mentre que en el cas de la població de nacionalitat espanyola suc-ceeix el contrari. Aquesta diferent distribució té a veure amb les activitats en les quals s’o-cupen els diferents col•lectius i han variat en el temps tal com ha variat l’ocupació en aques-tes activitats. El gràfic també mostra que la temporalitat té més a veure amb la nacionalitatque amb el sexe.

- 80 -



- 81 -


El Gràfic 4.3. ens mostra la variació interanual de la taxa de temporalitat per nacionalitats.

Com hem pogut observar, la temporalitat de la població estrangera ha variat més en eltemps. En tots dos casos, podem observar una tendència a la reducció, més important en lapoblació estrangera, a partir de finals del 2008, moment en què la crisi comença ha incidiren l’estructura del mercat de treball de Catalunya. En el cas de la població de nacionalitatespanyola, tot i que les variacions són menys acusades, es produeix una recuperació de latemporalitat en el 2010, mentre que en el cas dels estrangers aquesta arriba un any mes tard.A partir d’aquí, es produeixen increments i reduccions de la temporalitat que responen avariacions en la situació contractual de la població assalariada, que són fruit de l’evolució


general de l’ocupació en funció de l’evolució de l’economia i que tenen significats que nosón sempre evidents. A finals del 2014, es redueix la temporalitat general, i també en cadas-cun dels dos col•lectius, però de manera més important en el cas dels estrangers. Això faque, després del creixement succeït en el 2013, es mantenen les diferències entre espanyolsi estrangers que hi havia en el 2012, al voltant dels 9 punts percentuals. Des del 2007, darrerany de creixement de l’ocupació, fins el 2014, la temporalitat dels estrangers s’ha reduït en16 punts i la dels espanyols en menys de 3 punts.

Aquesta reducció de la temporalitat en general, i la diferència del fenomen segons la nacio-nalitat, no es deu a un increment de la contractació indefinida, sinó a una major pèrdua d’o-cupació temporal que d’ocupació indefinida. El fet que la població ocupada estrangera teniad’inici una major temporalitat, i que s’ha vist més afectada per la pèrdua d’ocupació, expli-ca la major reducció de la seva temporalitat en comparació amb la de la població de nacio-nalitat espanyola. La Taula 4.1 ens mostra com en el període de crisi, la pèrdua d’ocupaciótemporal és molt superior en el total de la població ocupada i també en cadascun dels doscol•lectius.

Finalment, el Gràfic 4.4 ens mostra la taxa de temporalitat dels immigrants per zones d’ori-gen. Cal dir que altre cop no hem pogut incloure tres zones d’origen (Oceania, Restad’Europa i Amèrica del Nord) perquè les dades de contractats temporals que ofereix l’EPAper a aquestes zones no són vàlides estadísticament pel seu baix volum de casos.

- 82 -



- 83 -


De les quatre zones de les quals tenim dades vàlides, cal destacar que la taxa de tempora-litat més alta correspon als ciutadans d’origen africà. La població d’origen asiàtic és la quepresenta una temporalitat més baixa, 6 punts per sota de la mitjana de la població estran-gera (26,6%).

4.2. IRREGULARITAT LABORAL

En aquest punt compararem les dades d’ocupats de l’Enquesta de Població Activa de l’INEamb les dades d’afiliació a la Seguretat Social, partint de la idea que la diferència entre unai altra dada és la quantitat aproximada de persones que treballen sense cap contracte. Ésaquest un aspecte de l’ocupació que té a veure amb la seva qualitat i amb la situació delstreballadors estrangers, des del punt de vista de les seves expectatives de futur al nostre país.

Aquesta és una comparació que no pot ser presa com la quantitat exacta d’estrangers quetreballen sense contracte, ja que les dues fonts utilitzades tenen característiques metodolò-giques diferents. En el cas de les dades de la Seguretat Social, es tracta d’un registre dels afi-liats en situació d’alta, mentre que en el cas de l’EPA es tracta d’una enquesta a una mostrad’individus, seguint uns criteris de representativitat basats en el darrer cens. És per això queel resultat de la comparació no serveix per obtenir la dimensió exacta del treball irregular,però sí que pot servir per fer-nos una idea de la tendència que segueix aquest fenomen, atèsque els factors de distorsió de les dades són els mateixos tots els anys. És per aquest motiuque diversos autors utilitzen aquesta relació entre ocupats EPA i afiliats a la Seguretat Socialper analitzar la tendència que segueix el treball irregular, entre altres raons perquè no es dis-posa d’una dada millor.

Així doncs les primeres dades ens diuen que mentre que el total d’ocupats el 4t. trimestredel 2014 era de 369.000, el total d’afiliats estrangers a la Seguretat Social era de 354.046.Això significa que hi havia 14.954 ocupats que no estaven afiliats a la Seguretat Social.Aquesta diferència entre ocupats i afiliats en alta a la Seguretat Social suggereix un percen-tatge d’ocupació estrangera irregular del 4,2% al finalitzar l’any, gairebé 3 punts per sota dela diferència que hi havia l’any anterior.

A continuació, la Taula 4.2 i el Gràfic 4.5 ens mostren l’evolució de les mitjanes anuals dela població estrangera ocupada i de l’afiliació estrangera a la Seguretat Social. Hi podemobservar que, tot i compartir una tendència a la disminució durant el període de crisi, lareducció de la població ocupada és més accentuada que la de l’afiliació a la SeguretatSocial, especialment l’any 2009, l’any en què la pèrdua d’ocupació general és més gran, iel 2011. En el 2014, les dues variables gairebé coincideixen perquè la diferència s’ha reduïtmolt. En el total del període (2008-2014) s’han perdut més del doble de llocs de treball qued’afiliats/des a la Seguretat Social.


Aquesta diferència de ritmes en la pèrdua d’efectius queda palesa en el següent gràfic. Desdel 2009, quan s’inicia la pèrdua de població ocupada i d’afiliats/des a la Seguretat Social,la pèrdua d’ocupació és superior a la d’afiliació. La distància més gran entre la reducciórelativa de les dues variables es produeix justament a finals del 2012 quan la pèrdua depoblació ocupada triplica la reducció de afiliats/des a la Seguretat Social. En el 2014, tot ique la diferència és menor, encara és més gran la reducció d’ocupació que la d’afiliació ala Seguretat Social.

- 84 -



- 85 -


El Gràfic 4.7 mostra l’evolució del percentatge que representa la diferència entre les mitja-nes anuals d’afiliats estrangers i les mitjanes anuals d’ocupats estrangers, o el que és elmateix, la taxa d’ocupació estrangera irregular. Podem observar que el 2008 es produeix unarecuperació de més d’un punt respecte l’any anterior i el 2009 cau gairebé 3 punts. Desprésd’una fase d’un cert alentiment entre l’any 2010 i el 2011, l’any 2012 es produeix una moltgran reducció de la irregularitat, la causa de la qual ja hem explicat al comentar el gràficanterior. La tendència es manté i el 2014 s’arriba a un mínim històric del 4,2%.

Atès que és la població d’extracomunitaris la més exposada a estar en una situació d’irre-gularitat general, és a dir, de manca de permís de residència i de treball, hem volgut conèi-xer quina ha estat l’evolució del treball irregular en aquesta població, utilitzant el mateix


mètode que hem emprat per a la població estrangera en general. Això és el que ens mostrael Gràfic 4.8, on podem observar una tendència similar a la del total de la població estran-gera que acabem de comentar. La diferència és que les taxes d’irregularitat laboral de lapoblació extracomunitària són més elevades. Al final del 2014 la irregularitat laboral d’a-quest col•lectiu (8,0%) és el doble de la del total de la poblacióestrangera.

D’altra banda, si fem un seguiment trimestral de l’any 2014, pel que fa al total de la pobla-ció ocupada estrangera, observem que, al llarg de l’any, la tendència és de disminució de ladiferència entre ocupats i afiliats a la seguretat social. L’any s’acaba amb una irregularitatinferior, en més de 7 punts, a la que hi havia a principis d’any.

- 86 -



- 87 -


Aquest comportament, però, respon a una evolució dels factors d’irregularitat diferent dela dels anys anteriors. La Taula 4.3. ens mostra els efectius de afiliats/des a la SeguretatSocial i de població ocupada en els darrers 4 trimestres, i la diferència resultant, o el queés el mateix, la quantitat de població ocupada no afiliada a la Seguretat Social. Compodem observar, tant l’ocupació com l’afiliació a la Seguretat Social de la població estragera creix durant els 3 primers trimestres. En el 4t trimestre, hi torna a haver reducciód’ambdós factors, però aquest és comparativament menor en el cas de l’afiliació a laSeguretat Social. En el transcurs de l’any, l’afiliació s’ha incrementat en 21.660 persones il’ocupació s’ha reduït en 16.000, per això la taxa d’irregularitat s’apropa a 0.

Resum del capítol

Es redueix la temporalitat general i, en concret, es redueix la temporalitat de la poblacióassalariada estrangera. També continua reduint-se el treball irregular.

Des del 2007 fins a finals del 2014 la temporalitat, en general, s’ha reduït a causa de la pèr-dua de llocs de treball temporal, no per la creació de llocs de treball indefinits. Atès que lapèrdua de llocs de treball ha estat superior en el col•lectiu estranger, la seva temporalitats’ha reduït comparativament més que la de la població ocupada de nacionalitat espanyola.Tot i així, a finals del 2014 la taxa de temporalitat de la població ocupada estrangera és 10punts percentuals superior a la de la població de nacionalitat espanyola.

La temporalitat té més a veure amb la nacionalitat que amb el sexe. Els homes i les donesestrangers presenten taxes de temporalitat superiors a la dels homes i les dones de naciona-litat espanyola.

La reducció de la irregularitat es deu a que la població ocupada estrangera continua reduint-se més que l’afiliació a la Seguretat Social. Cada any una part de la població ocupada estran-gera que l’any anterior treballava sense contracte, deixa de treballar. La reducció de la irre-gularitat, doncs, no significa una millora de la seva situació, al contrari.


- 88 -



5. SÍNTESI- RESUM

Els efectes de la crisi econòmica i d’ocupació han continuat afectant l’evolució de la presèn-cia de població estrangera a Catalunya i la seva situació en el mercat de treball. La lleugeramillora de les dades d’ocupació i atur que s’inicia a finals del 2013, només beneficia a lapoblació de nacionalitat espanyola, mentre que continua la reducció de població estrange-ra en edat de treballar i la pèrdua de població ocupada estrangera.

A finals del 2014 continua la reducció d’estrangers empadronats iniciada el 2011. Aquestareducció continua sent superior en el cas dels homes. Això fa augmentar el percentatge dedones que s’apropen al 50% del total de població estrangera empadronada. Per edats, esredueixen els menors de 45 anys i augmenta la població estrangera de 65 anys o més.

El col•lectiu llatinoamericà és el que perd més empadronats durant l’any 2014, fenomen ques’està donant des del 2010. L’únic col•lectiu que creix és el de l’Europa No Comunitària.

La disminució de les concessions de nacionalitat que es produeix entre el 2011 i el 2012,es veu compensada clarament amb el gran increment de l’any 2013, quan es dóna sortidaadministrativa a les sol•licituds acumulades durant els dos anys anteriors.

La reducció de població estrangera empadronada és, sobretot, una reducció de poblaciód’origen estranger que marxa d’Espanya, independentment de les nacionalitzacions que espuguin estar produint. A això cal afegir que una part important dels espanyols que estan sor-tint d’Espanya són immigrants nacionalitzats. En el 2013, del total de població amb nacio-nalitat espanyola resident a l’estranger, dues terceres parts no ha nascut a Espanya. A més,sembla que una bona part d’aquesta població està tornant al seu lloc d’origen, atès que gai-rebé un 60% resideixen en el país on van néixer.

La població estrangera amb permís de residència es continua reduint seguint la tendènciainiciada l’any anterior. Aquesta tendència es produeix, però, només en el cas dels extraco-munitaris, perquè els permisos de regim comunitari continuen augmentant D’altra banda elspermisos de llarga durada ja representen més de tres quartes parts (78,3%) de tots els per-misos en vigor, mentre que en el 2008 representaven el 30,4% del total. Això confirma quehi ha molt poques noves entrades.

La situació de la població estrangera en el mercat de treball de Catalunya durant l’any 2014ve marcada per dos fenòmens estretament relacionats: la tendència general a la recuperacióde l’ocupació a partir del 2n trimestre del 2013 i la continuació de la reducció de poblacióestrangera en edat de treballar.

La pèrdua de població estrangera en edat de treballar, la segona més important que s’hadonat fins ara, expressa encara, en la seva composició, l’efecte de la crisi sobre aquest feno-

- 89 -



men demogràfic. La major part de la reducció de població estrangera és població activa i,d’aquesta, la major part és població ocupada, tot i que també es redueix la població atura-da perquè la pèrdua de població afecta totes les situacions. Per tant, la millora de la taxa d’a-tur es deu a la pèrdua de població activa i aturada, i no al creixement de l’ocupació que, defet, es redueix. En general, podem dir, doncs, que els indicis de millora en el mercat de tre-ball només beneficien a la població de nacionalitat espanyola i que, a més, no sembla queserveixin, de moment, per revertir la tendència de pèrdua de població estrangera en edat detreballar.

En aquest context general, dins del total de la població estrangera, els homes monopolitzenla reducció de població aturada, atès que les dones mantenen el nombre d’aturades, gairebéidèntic al del mateix període de l’any anterior.

Només els ciutadans de països europeus no comunitaris guanyen efectius respecte l’anyanterior, la major part dels quals són població inactiva. La taxa d’activitat només es mantéen la població comunitària perquè aquest col•lectiu perd proporcionalment més poblacióinactiva que població activa. Només la població africana incrementa la taxa d’ocupació perl’augment de la seva població ocupada. Tots els col•lectius redueixen la seva taxa d’atur,excepte la població europea no comunitària i la població llatinoamericana que la incre-menten. En el primer cas, aquest increment es deu a un important augment de la poblacióaturada, mentre que en el segon, es deu a una major reducció de la població activa, atèsque, en la pèrdua general de població llatinoamericana, també es detecta reducció depoblació aturada, però en una proporció menor que la reducció de població activa.

Es redueix la temporalitat general i, en concret, es redueix la temporalitat de la poblacióassalariada estrangera. També continua reduint-se el treball irregular.

Des del 2007 fins a finals del 2014 la temporalitat, en general, s’ha reduït a causa de la pèr-dua de llocs de treball temporal, no per la creació de llocs de treball indefinits. Atès que lapèrdua de llocs de treball ha estat superior en el col•lectiu estranger, la seva temporalitat s’hareduït comparativament més que la de la població ocupada de nacionalitat espanyola. Tot iaixí, a finals del 2014, la taxa de temporalitat de la població ocupada estrangera encara és10 punts percentuals superior a la de la població de nacionalitat espanyola.

La temporalitat té més a veure amb la nacionalitat que amb el sexe. Els homes i les donesestrangers/res presenten taxes de temporalitat superiors a la dels homes i les dones de nacio-nalitat espanyola.La reducció de la irregularitat laboral es deu a que la població ocupada estrangera continuareduint-se més que l’afiliació a la Seguretat Social. Cada any, una part de la població ocu-pada estrangera que l’any anterior treballava sense contracte, deixa de treballar. La reduccióde la irregularitat, doncs, no significa una millora de la seva situació, sinó la pèrdua de llocsde treball.

- 90 -



- 91 -



- 92 -



- 93 -



situaciÓ laboral de la poblaciÓ …presentem l’informe de l’any 2015 sobre la situació...

Documents