Hola a tothom, Acabo de corregir els vostres treballs i a continuació us comentaré els aspectes més rellevants trobats en la primera PAC. Abans de tot us vull dir que m’alegro que l’enorme majoria de vosaltres hagueu triat l’avaluació continuada per superar l’assignatura. Els que per diferents motius no hagueu optat per aquesta opció, us recomano que de totes formes seguiu el ritme de la resta de companys i companyes, fent les lectures i els debats, participant en el Fòrum, etc. D’aquesta forma us serà més fàcil superar l’examen final que no deixant-t’ho tot per l’últim moment. Voldria demanar-vos disculpes per haver-me demorat una mica més del previst en la correcció de les PACs. M’agrada sempre corregir-les i retonar-les amb celeritat, però aquest cop no m’ha estat possible. Com és la primera PAC m’agradaria insistir en aquells aspectes més formals del treball ja que alguns de vosaltres sou molt poc curosos. En primer lloc, és important respectar les normes bàsiques estipulades en l’enunciat de la PAC pel que fa el nombre màxim de paraules. Alguns de vosaltres heu sobrepassat amb escreix el nombre permès (1.500), cosa que he valorat negativament. Un aspecte important que es treballa en les PAC és la capacitat de síntesi. En segon lloc, tot i que la majoria crec que heu fet almenys un repàs abans d’entregar el treball, encara hi ha gent que entrega el treball sense haver fet ni una petita revisió, ple d’errors tipogràfics i faltes d’ortografia que fan mal als ulls: “S’obre”, en comptes de “sobre”; “dona” en comptes de “dóna”; “d’els”, en comptes de “dels”, “immigrans” en comptes d’immigrants, etc. Dóna una impressió molt dolenta escriure incorrectament el nom dels autors (Smelsen; labon, etc.). En tercer lloc hi ha el tema de la bibliografia. Tot i que alguns heu estat curosos, encara hi ha mancances importants, especialment en les cites dins el text (sense any, sense pàgines quant són cites textuals) i a l’hora de citar referències electròniques (sense dates d’accés). Tanmateix, les situacions més greus són aquelles on es nota que heu utilitzat diferents fonts però després no en citeu ni una. Tal i com ja s’especifica en l’enunciat de la PAC, això ha estat valorat molt negativament ja que es considera plagi. En quart lloc, hi ha aspectes de redacció i d’ordre de les idees que es podrien millorar: frases més curtes, paràgrafs desconnectats un dels altres, idees que es llencen i no es recuperen fins tres paràgrafs més endavant, etc. Finalment, encara hi ha gent que entrega els treballs sense el nom. Tots aquests aspectes són fàcils de millorar i us demanaria que els tinguéssiu ben presents pels propers exercicis. En relació el contingut els resultats han estat força desiguals. Tal i com s’exposava en els objectius de la PAC, el més important era fer una bona relació entre el que s’exposava a la vinyeta amb les teories, utilitzar-les correctament i aportar una argumentació pròpia a l’anàlisi. Com hem vist en els materials, una bona contextualització del fenomen estudiat és molt important. Les anàlisis descontextualitzades, ahistòriques, no serveixen en ciències socials. Les teories basades en una falsa universalitat acostumen a amagar les seves posicions ideològiques, tal i com hem vist amb les aproximacions de Le Bon. Molts de vosaltres heu començat l’exercici correctament fent una petita contextualització dels fets. Altres ho heu anat introduint al llarg del text. En qualsevol cas, era important contextualitzar la vinyeta amb els fets ocorreguts a França al 2005 per tal de desenvolupar l’anàlisi. Aquí teniu un exemple de com ho fa una companya:

El dia 27 d’octubre de l’any citat anteriorment es van donar una sèrie de disturbis a prop de la ciutat de Paris, disturbis que més tard es van anar expandint a la resta del país. Tal i com diverses fonts d’informació van apuntar, aquests disturbis es van produir arrel de la mort per electrocució accidental de dos joves musulmans residents a una comuna pobre situada a l’est de Paris quan fugien de la policía. Les conseqüències d’aquest succés van ser acreixentades amb les declaracions poc afortunades del ministre de l’interior francés Nicolas Sarkozy, qui durant unes declaracions va arribar a denominar ”escoria” als manifestants. Paraules que van augmentar el desig d’empendre accions violentes per part del grup que va cometre els disturbis. Aquests disturbis es van caracteritzar per l’incendi de cotxes i confrontaments violents entre joves i policía. Les causes subjacents d’aquests incidents són les diferències econòmiques entre les zones riques i les zones marginals on molts dels ciutadans immigrants intenten sobreviure amb els pocs recursos de que disposen. Aquest fet sumat amb les tensions racials i religioses que existeixen van fer que s’incrementessin el número d’incidents. Mentre que alguns heu fet una escassa contextualització, d’altres n’heu abusat amb notícies, cites, etc. Això ha convertit el vostre exercici en un text excessivament descriptiu i no analític tal i com es demanava. Encertadament, alguns de vosaltres heu començat l’argumentació categoritzant els disturbis com un episodi de comportament col·lectiu amb la cita d’APPELBAUM i CHAMBLISS, apuntant les característiques de certa desogranització, suspensió de les normes predominants i reacció d’un grup que fàcilment es podien veure en els disturbis de França. Tot i el poc diàleg, la vinyeta donava marge per poder parlar de diferents teories. Les teories més habituals que heu escollit han estat la del contagi, la tensió estructural o la de la identitat social. Un primer error ha estat no seguir l’enunciat de la PAC i fer un repàs de totes les teories sense aprofundir-ne en cap. El motiu principal de restringir l’exercici a dues va ser intentar evitar aquesta superficialitat. Això no vol dir que poguéssiu citar a d’altres autors o perspectives si us era útil per enriquir la vostra anàlisi en les dues teories escollides. El problema ha estat quan simplement les heu introduït per augmentar el llistat o intentar demostrar que les coneixíeu totes. Així doncs, combinant qualsevol de les tres teories podíeu fer un bon exercici. El problema que si no utilitzàveu la perspectiva de la identitat social era més complicat introduir el text de Reicher, requisit exposat en l’enunciat de la PAC. De totes formes, hi ha hagut persones que tot i citar la teoria de la identitat social han fet una aproximació molt parcial, sense aprofitar tota la riquesa que aporta la lectura de REICHER. Segurament la relació més clara es podia fer amb la de l’aproximació de la tensió estructural de SMELSER (1963). En la majoria de casos és la millor part dels vostres exercicis i heu estat capaços de fer una bona relació amb els determinants que exposa aquest autor. Efectivament, la frase “la descomposición social produce metano”, ve a fer referència directa a la “conductivitat estructural” de Smelser. Fent una metàfora amb el procés químic que experimenta la matèria orgànica quan es descompon, produint gasos inflamables com el metà, el Roto fa un símil amb la situació ocorreguda a França on la falta de cohesió social produeix una situació propícia a l’esclat de la violència. Aquí teniu un exemple d’una company:

Dins de la teoria del valor afegit s’han de donar 6 condicionants per tal que es pugui donar el comportament col·lectiu, que desenvoluparé amb els fets ocorreguts:

1. Conductivitat estructural: com ja he esmentat, es donen des de fa molts anys unes condicions en el sí d’aquests barris que faciliten la conducta col·lectiva

2. Tensió estructural: moltes de les persones que viuen en aquest barris, no tenen cap opció de trobar feina (falta de preparació, motivació, racisme…). Aquest només és un dels molts exemples que podem trobar d’aquesta tensió o falta de privilegis amb la resta de la societat.

3. Desenvolupament i expansió de creences: les promeses polítiques de millores socials i econòmiques són moltes, però el cert és que la crisi social augmenta.

4. Factors desencadenants: la nit del 27 d’octubre del 2005 dos joves de Clichy-sous-Bois, es van electrocutar amb un transformador d’alta tensió, on s’havien amagat fugint de la persecució policial.

5. Mobilització per l’acció: la violència s’expandeix a altres barris ‘sensibles’ veïns i així progressivament. No existeix cap líder, però molts observadors destaquen la importància que van tenir els mitjans de comunicació en la propagació de la violència.

6. Control social: per part dels agents de control social, en els pitjors moments de la crisi es van mobilitzar 11500 policies i gendarmes per intentar evitar més disturbis, encara que moltes vegades provoca l’efecte contrari.

Amb la teoria del contagi o les perspectives clàssiques ja ha començat a haver-hi més problemes. En aquest cas a vegades no heu fet una bona relació amb els fets o amb la vinyeta, fent una exposició de la teoria (sovint poc aprofundida) i habitualment amb poca capacitat crítica, tot i que les mancances de la teoria estan àmpliament exposades en els materials. La manca de capacitat crítica amb les diferents teories ha estat una tònica general en els exercicis (sovint aplicant-les com a simples receptes), tot i que tant en els materials podíeu trobar elements per qüestionar la teoria del contagi i en el propi text de Reicher també hi ha elements autocrítics. En la teoria de la tensió estructural, segurament seria més pertinent en un context on hi ha una major organització col·lectiva que “orienti el canvi”, ja que en el cas que ens ocupa la falta d’una certa infraestructura col·lectiva limita l’acció col·lectiva a la visibilització del malestar. Tornant a la teoria del contagi, com correctament heu fet diversos de vosaltres, podíeu mostrar la desresponsabilització dels participants en aquest tipus d’actes amb la frase “yo solo encendí el mechero” i la seva tendència cap a la conducta violenta, primitiva, salvatge, antisocial i anticivilitzada, etc. tal i com LE BON l’hauria interpretat. També es podia apuntar com hi va haver un “contagi” de a diferents suburbis del mateix tipus de pràctiques (desobediència, crema de cotxes, comerços), enriquint les perspectives clàssiques amb el paper dels mitjans de comunicació o amb altres apreciacions. Alguns heu utilitzat intel·ligentment com a fil conductor entre les perspectives clàssiques i la teoria de la identitat social, la relació entre els conceptes de desindividualització, despersonalització (TURNER) i identitat social (REICHER) en el comportament de les masses i com això té unes implicacions en com interpretar el comportament col·lectiu. Com bé sabeu, per Reicher no hi ha un pèrdua de identitat en la massa sinó un reforçament de la identitat social, normalment conformada en l’acció. En el cas que ens ocupa, era interessant utilitzar el concepte d’autocategorització entre grups per explicar els disturbis i la seva extensió per la formació d’una identitat exclosa (la dels habitants de les banalieus marginats socialment) enfront d’una població inclosa (els integrats en les estructures socials, laborals, culturals, etc.). A partir d’un detonant, la mort dels joves perseguits per la policia i els primers disturbis, determinades persones que formen part de

la població marginada per raó d’origen, religió, lloc de residència, capacitat econòmica, etc. passen a manifestar aquesta situació de desigualtat a través dels disturbis. Això explicaria, seguint a Reicher, que els distrubis es concentressin en determinades zones, ja que la conducta estaria limitada per la naturalesa de la conducta social de les persones que pertanyen a la població que és categoritzada com a discriminada (en aquest cas directament categoritzada per Sarkozy com a “chusma”). Aquí teniu un exemple de com ho ha abordat una de les vostres companyes: Aquesta metáfora il.lustra molt bé la teoria de la identitat social plantejada per Stepehn Reicher, en tant que:

- Els dos subjectes interpreten els fets contextualitzant-los i, en cap cas, volen donar a entendre que els disturbis són fruit d’una follia, d’un impuls irracional o irreflexiu d’un col.lectiu sinó, ben al contrari, que darrera hi ha un context social explicatiu dels mateixos i que el comportament té un significat.

- Els qui generen els disturbis són una massa que actua col.lectivament en nom

d’una identitat social que comparteixen. En aquest cas, es tractava d’un col.lectiu majoritàriament immigrant, resident en zones suburbials i caracteritzat per viure en situacions de pobresa. Aquesta identitat social cal entendre-la com una despersonalització (en termes de J.C.Turner) i no com una desindividualització. És a dir, no és que l’individu perdi la seva identitat social, en trobar-se dins de la massa, sinó que el que prima, el que fa prevaler, és la identitat social que l’uneix i l’identifica amb la resta del col.lectiu. I és precisament aquesta identitat social la que guia l’acció: d’aquí l’homogeneïtat aparent de la conducta col.lectiva, perquè en aquell context i situació puntual augmenta la saliència de la identitat social (en comparació a la individual) i l’adhesió a les normes.

- Amb el terme “descomposició social” se sobreentén que partim d’una situació

d’interacció social, en que com a mínim hi ha diversos col.lectius que es troben en conflicte. En aquest cas es tractava de la resposta col.lectiva que oferia el grup menys afavorit (en sentir-se i identificar-se en inferioritat d’oportunitats) respecte d’una classe dominant (la que exerceix el poder i el control social sobre els primers). Seguint la vinyeta d’en Roto, els objectes cremats podrien simbolitzar aquesta classe dominant.

- Pel que fa a les accions realitzades pel col.lectiu, Roto sembla identificar-les de

manera gairebé genèrica amb el metano (resultant de la crema de cotxes). De fet, aquest acte va ser el més característic dels disturbis. Segons la reformulació que Reicher fa de la seva teoria (el model elaborat d’identitat social), aquest explicaria les accions com a resultant de les dinàmiques relacionals que es generen entre les identitats socials implicades. En aquest cas, cal recordar que la primera cremada de cotxes es va produir durant l’enfrontament d’uns grups de joves amb la policia (mentre uns tiraven pedres i bombes molotov, els segons llançaven gas lacrimògen). Posteriorment a la crema dels primers cotxes en van seguir més i aquest comportament es va reproduir al llarg de les tres setmanes que varen durar els disturbis. Aquests mateixos actes es van reproduir en manifestacions similars a d’altres països (Alemanya, Bélgica i Grècia, per citar-ne alguns).

Finalment, he valorat positivament els treballs d’aquelles persones que també han estat capaces de transmetre alguna reflexió personal en relació a l’exercici, com per exemple la importància de conèixer el context per interpretar els fets, la importància d’utilitzar un enfocament o donades les conseqüències sociopolítiques que se’n deriven (culpabilitzar un grup determinat, emprendre determinades polítiques o unes altres, etc.). Us recomano que una vegada llegit el feedback us torneu a llegir la vostre PAC i en feu una autoavaluació. Us ajudarà a saber quins són els aspectes que és necessari que us repasseu, aprofundiu, etc. Felicitats pels que he superat bé aquesta PAC i pels qui no han tingut bons resultats, simplement animar-vos a millorar en les següents proves ja que encara en queden dues més i la prova de síntesi.