solucionari c1 - centro de idiomas umh · 2016-02-09 · b) hi havia un ordinador al contenidor de...
TRANSCRIPT
SOLUCIONARI C1
AVALUACIÓ INICIAL
COMPRENSIÓ LECTORA
Activitat 1 (pàgina 6)
1.1 V 1.2 F 1.3 F 1.4 V 1.5 V
Activitat 2 (pàgina 7)
2.1 a) 2.3 c)
2.2 b) 2.4 a)
EXPRESSIÓ ESCRITA Activitat 3 (pàgina 8) Resposta oberta.
ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
LÈXIC I SEMÀNTICA
Activitat 4 (pàgina 8)
4.1 b) 4.5 b) 4.9 c)
4.2 c) 4.6 b) 4.10 a)
4.3 a) 4.7 c)
4.4 b) 4.8 b)
MORFOSINTAXI
4.11 b) 4.15 a) 4.19 c)
4.12 b) 4.16 c) 4.20 Totes són incorrectes
4.13 a) 4.17 b) 4.21 a)
4.14 b) 4.18 c) 4.22 a)
NORMATIVA ORTOGRÀFICA
4.23 a) 4.28 b)
4.24 c) 4.29 b)
4.25 a) 4.30 a)
4.26 c) 4.31 a)
4.27 b) 4.32 b)
EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORALS
Activitat 5 (pàgina 10)
Resposta oberta. Activitat 6 (pàgina 10) Resposta oberta.
UNITAT 1
COMPRENSIÓ LECTORA
Activitat 1 (pàgina 12) 1.1 F 1.2 F 1.3 F
Activitat 2 (pàgina 13) 2.1 c) 2.2 a) 2.3 b) 2.4 b)
Activitat 3 (pàgina 13) Resposta oberta.
EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORALS
Activitat 1 (pàgina 14)
Resposta oberta.
a)
menjars aficions animals i plantes
el formatge, el vi, les
maduixes, l’aigua
el jazz, la poesia de Rilke i
Sicart, els trencaclosques,
nadar, remenar a les
llibreries, les pel·lícules xineses
i les de Humphrey Bogart
els gats, els arbres i les cireres quan
floreixen
tasques altres
tesi doctoral sobre Descartes,
netejar a fons i endreçar els
armaris
el paper quadriculat, els noms de lloc, el formatge, la
pintura de Magritte, el color verd, els estels fugaços, tenir
temps, Estocolm, les besades, esclatar a riure, el plugim,
els ordinadors, les converses amb respostes picants i
ràpides, el vent, la utopia
Activitat 2 (pàgina 15)
Resposta oberta.
ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
ORTOGRAFIA I FONÈTICA
Activitat 1 (pàgina 17)
a) Ítaca h) víking o) hostil
b) tiquet i) tríode p) prènsil c) rèptil j) rubèola q) osmosi d) Himàlaia k) radar r) Zuric e) xassís l) tèxtil s) míssil f) uníson m) termòstat t) copie g) interval n) pròpolis u)
quilogram
agudes planes esdrúixoles
tiquet, xassís, interval,
radar, hostil, Zuric,
quilogram
rèptil, uníson, víking,
tèxtil, termòstat, prènsil,
osmosi, míssil, copie
Ítaca, Himàlaia, tríode,
rubèola, pròpolis
Activitat 2 (pàgina 17)
a) Diu que ara compra el pernil i prou.
b) Si el veus, dis-li que vinga en menys que canta un gall.
c) Fa dotze anys que els meus cosins se n’anaren.
d) Vine amb mi i veuràs la representació que han fet.
Activitat 3 (pàgina 17)
Al mes de gener es produí una avaria en la instal·lació elèctrica de la ciutat que deixà la
població durant mitja hora sense llum. Els més poregosos pensaren que es tractava d’un
míssil, però afortunadament no fou així. Arquimedes, després de veure que no hi havia
perill, decidí fer el
viatge que tenia previst per anar a l’Himàlaia i telefonà a l’Èsquil, que estava a Mali, per
veure si l’hi acompanyava. Tots dos es reuniren al campament base i decidiren fer-se un
café, això sí, amb una tassa sense ansa, com en els vells temps. I des d’aquell indret
pogueren contemplar un paisatge meravellós.
ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
LÈXIC I SEMÀNTICA
Activitat 1 (pàgina 19)
a) Aprofitar-se’n.
b) Un assumpte molt delicat.
c) Superar una dificultat.
d) Tenir molta experiència.
e) Nàixer, espavilar-se.
f) Ser prudent.
g) Ser molt bona persona.
h) Ser malparlat.
i) Ser un malgastador.
Activitat 2 (pàgina 19)
Resposta oberta.
Activitat 3 (pàgina 19)
a) Estima tu per tal que t’estimen a tu.
b) Ningú no fa res.
c) Qui no busca treball passarà fam.
ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
MORFOSINTAXI
Activitat 1 (pàgina 22)
masculí / femení masculí / femení
llop /
lloba gal
/ gal·la
secretari / secretària
perdigot / perdiu
emperador /
emperadriu nebot /
neboda
gendre / nora
marqués /
marquesa
bruixot / bruixa
institutor /
institutriu delegat
/ delegada nét /
néta
artista /
artista gos /
gossa actor
/ actriu
Activitat 2 (pàgina 22)
Has encés el llum del menjador.
La llum del sol m’enlluerna.
Els arqueòlegs van obrir el vall sota la muralla.
Vam anar per la vall entre muntanyes.
La fi del món tardarà a arribar.
El fi que perseguim és aprovar l’examen.
Les canals que hi ha a Montserrat són difícils de baixar.
Han fet els canals per poder regar bé.
Quan li agafa la son, s’adorm de seguida.
Ja dormia i aquell mosquit li ha trencat el son.
Activitat 3 (pàgina 23)
Resposta oberta.
d) Qui treballa tindrà guanys.
e) Les coses, cal parlar-les per tal que no hi haja embolics.
f) Qui no es documenta serà babau.
g) Cal estar alerta quan passa l’ocasió per a aprofitar-la.
h) La blasfèmia o el xafardeig pot esdevenir un perill greu.
i) Les disposicions legals sempre solen tenir algun defecte que permet de transgredir-les
impunement.
Activitat 4 (pàgina 19) 4.1 c) 4.2 b) 4.3 a) 4.4 b) 4.5 c) 4.6 a)
UNITAT 2
COMPRENSIÓ LECTORA
Activitat 1 (pàgina 28)
1.1 c) 1.3 a)
1.2 b) 1.4 c)
Activitat 2 (pàgina 29)
2.1 F 2.3. V
2.2. F 2.4. V
EXPRESSIÓ I INTERACCIONS ORALS
Activitat 1 (pàgina 30)
a) Resposta oberta
b) Resposta oberta
Activitat 2 (pàgina 30)
a) Una parella expressa els seus gustos sobre la programació de televisió. Mentre
que l’home es mostra clarament a favor dels programes de xafarderies, la dona
opina que aquests programes els haurien de fer caure de la programació i substituir-
los per uns altres de major qualitat intel·lectual.
b) Resposta oberta.
Activitat 3 (pàgina 30) Resposta ober ta.
Activitat 4 (pàgina 30) Resposta ober ta.
Activitat 5 (pàgina 31) a) Resposta ober ta. b) Resposta ober ta.
Activitat 6 (pàgina 31) Resposta ober ta.
ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
ORTOGRAFIA I FONÈTICA
Activitat 1 (pàgina 32)
a) L’antiguitat contrasta amb l’època contemporània.
b) Hi havia un ordinador al contenidor de la infermeria.
c) Dibuixa una línia que separe el nucli en dues meitats.
d) Les por tes del monestir tenen falta d’una bona capa de vernís.
e) L’ambaixadora por tava un collar d’ametistes i maragdes.
f) L’espor tista va esternudar quan llançava la javelina.
g) Viatjarem des de les costes de l’Empordà fins a Santa Coloma de Gramenet.
Activitat 2 (pàgina 32)
a) ràfega k) ambigüitat
b) picapor ta l) eruga
c) antiguitat m) infermera
d) contenidor n) javelina
e) Sardenya o) sanefa
f) diabetis p) efeminat
g) empor tar q) gelea
h) assemblea r) sergent
i) eclipsi s) enyorar
j) làctia t) meravella
Activitat 3 (pàgina 33)
a) Els croats no pogueren supor tar els turments a què foren sotmesos.
b) La joventut d’ara s’avorreix amb els joguets d’abans.
c) El cònsol d’Hongria por tava el cap ben cobert.
d) Estic torbat: no m’esperava rebre una ploma en un estoig tan elegant.
Activitat 4 (pàgina 33)
I com que la imaginació era lliure, jo la treia de la gabieta del meu cap i la feia
volar com si fóra un verderol o un gafarró o un passerell, i a un dels indrets on més li
agradava anar vers les muntanyes, l’Aitana i el Puig Campana, aqueixes que es
veien llunyanes i mig emboirades i pareixien les muntanyes d’un poble perdut. Però
eren una realitat que ressaltava del fons del paisatge per la banda de migjorn, i els
qui havien pujat els seus vessants fins a aplegar als cims i havien baixat als barrancs
llurs, ho sabien ben bé i parlaven de les plantes i dels arbres que es criaven entre
aquells penyals: heura i falzia, escabiosa i cards, farigola i aurons, teixos i argelaga,
esbarzers i freixes, dauradelles i vesc. I els homes cercadors d’herbes remeieres
amunt i avall amb el cabàs i el falçonet i l’aixadeta, i en haver arreplegat la collita
per a vendre-la, sempre se’n quedaven uns grapats, perquè amb el poliol i la sàlvia
farien tassetes d’herbes, la pebrella ser viria per a per fumar les olives que dormien
sobre llits de sal dins de les gerres, i el timó i la sàlvia i la camamil·la i el fenoll posats
a remulla en aiguardent conver tien aquesta beguda en una altra de més bona que
es deia licor d’herbes.
ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
LÈXIC I SEMÀNTICA
Activitat 1 (pàgina 34)
lloc esports
hipòdrom hípica
circuit motociclisme, automobilisme
avencs i coves espeleologia
trinquet pilota valenciana
muntanyes senderisme, alpinisme
estadi atletisme, futbol, salt de per xa
poliespor tiu bàsquet, tenis
velòdrom ciclisme
piscina natació
mar ober t vela
Activitat 2 (pàgina 34)
Resposta ober ta.
a l’aire lliure
parapent, barranquisme, piragüisme, caça, tir al plat, marató, vela, tresc, salt de per xa, llançament de pes
recintes tancats
tenis, esquaix, boxa, esgrima, halterofília, pàdel
pilota valenciana
corda, espardenya, badana, bolintxó, coixinet, corredor, galotxa
futbol
gespa, travesser, escaire, baló, samarreta, banderí, banqueta, creueta, fossat, botes
Activitat 3 (pàgina 34)
Activitat 4 (pàgina 35)
a) Equipament bàsic per a practicar l’espeleologia: arnés, puny, mosquetons, casc,
granota, botes, saca, cordes, manta tèrmica, guants, mar tell, espitador, espits…
b) pou, protecció, cascos, descens, allaus, avenc, cables, cordes
Activitat 5 (pàgina 35)
Activitat 6 (pàgina 35)
ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
MORFOSINTAXI
Activitat 1 (pàgina 37)
a) l’ànec m) la universitat
b) l’Aitana n) l’heroi
c) l’albereda o) l’11.453
d) el terratrèmol p) l’humor
e) la imaginació q) el iot
f) el iogur t r) l’eslip
g) l’aire s) la illeta
h) l’occità t) la ingenuïtat
i) l’espia u) l’oncle
j) la iguana v) l’egua
k) l’onze w) l’entreteniment
l) l’STEPV x) l’alba
Activitat 2 (pàgina 37)
a) l’harmonia i) l’heroïna q) l’orella
b) la imaginació j) la idea r) la ira
c) la una (hora) k) l’hoquei s) l’IVA
d) la hiena l) l’Índia t) l’ungla
e) l’alegria m) la iaia u) l’illa
f) l’àvia n) la efe v) l’ocasió
g) l’Haia o) la UGT w) la injecció
h) l’IRPF p) la esse x) l’avaria
Activitat 3 (pàgina 37)
a) les iniciatives, la iniciativa
b) les universitats, la universitat
c) les influències, la influència
d) les imper feccions, la imper fecció
e) les úniques, l’única
f) els autobusos, l’autobús
g) les egües, l’egua
h) les agendes, l’agenda
i) les infermeres, la infermera
j) les immobiliàries, la immobiliària
k) els ídols, l’ídol
l) les històries, la història
Activitat 4 (pàgina 39)
a) Van treballar tot el dia perquè volien acabar prompte la faena.
b) La cosa/ El / Allò que més em desagrada és que digues mentides.
c) La lletjor i la bellesa són qualitats subjectives.
d) Sempre defén allò que és seu. / Sempre defén les coses seues.
e) La golejada de l’equip amfitrió fou el fet més destacat de la jornada d’ahir.
f) El pitjor encara està per venir.
g) Ho farem, segons e l q u e h e m / allò pactat.
h) Açò és just al lò que/el que anava buscant.
i) No m’agraden gens les coses dolces.
j) Vine com més prompte millor. / Vine tan aviat (o prompte) com pugues.
k) Viu a cor què vols. / Viu regaladament.
l) Almenys s’ha disculpat. / Si més no s’ha disculpat.
m) D’ara endavant, no vull que tornes a fer tard.
n) Encara no està prou madur.
o) Ves per on! / Si són les coses! / Com són les coses!
p) Segons sembla, diuen que demà nevarà i tallaran la carretera.
q) Primerament, encara no ens ha dit si vindrà. / D’antuvi, encara no ens ha dit si
vindrà
EXPRESSIÓ ESCRITA
Activitat 1 (pàgina 41)
a) Resposta oberta.
b) Resposta oberta.
Activitat 2 (pàgina 41)
Resposta ober ta.
Activitat 3 (pàgina 41)
a) Els esports desperten passions que són molt difícils de superar. A més, tenen la
facultat d’agermanar persones sense fer cap distinció.
b) Resposta oberta.
Pelé
Tres Corações, Minas Gerais, 23 d’octubre de 1940
Nom amb el qual és conegut el futbolista brasiler Edson Arantes do Nascimento.
Hom el considera un dels millors futbolistes de tots els temps. Jugà primer amb el
Bauru (1951) i fou professional el 1956 amb el Santos FC. Fou internacional un bon
grapat de vegades i arribà a marcar més de 1.000 gols. El 1974 fitxà pel Cosmos de
Nova York, en el qual acabà la seva carrera espor tiva el 1977. Davanter centre o
interior, posseí un domini de la pilota i una visió de joc extraordinaris.
Gran Enciclopèdia Catalana
AVALUACIÓ
Activitat 1 (pàgina 42)
1.1 b) 1.9 b)
1.2 b) 1.10 b)
1.3 a) 1.11 c)
1.4 b) 1.12 b)
1.5 b) 1.13 b)
1.6 b) 1.14 b)
1.7 c) 1.15 c)
1.8 b) 1.16 b)
Unitat 3
COMPRENSIÓ LECTORA
Activitat 1 (pàgina 44) 1.1 V 1.2 F 1.3 F 1.4 V
Activitat 2 (pàgina 45) 2.1 b) 2.2 b) 2.3 c) 2.4 a)
ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
ORTOGRAFIA I FONÈTICA
Activitat 1 (pàgina 49)
Activitat 2 (pàgina 49)
mortadel·la [l] pallasso [ʎ] zenit [z] realçar [s] col·lisió [z] zodíac [z] agulló [ɣ]
metàl·lic [l] personalitzar [z] metall [ʎ] cadirer [ð] colzada [z] gall [ʎ] guant [ɣ]
ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
LÈXIC I SEMÀNTICA
Activitat 1 (pàgina 51)
a) Hi predomina el registre vulgar, perquè conté moltes paraules transgressores de la
norma social (cul, porc…) i algunes de transgressores de la norma lingüística
(marrano, cotxino…). b) El registre vulgar hi està representat per paraules com ara
cul, marrano, tio cotxino, porc, collons.
Activitat 2 (pàgina 52)
a) despejaré:
desemboiraré b) mitja:
mitjana
c) recau: encàrrec
d) degut: a causa, per
e) fundir: fondre; pasillo: corredor; a oscures: a les fosques
Activitat 3 (pàgina 52)
Activitat 4 (pàgina 52)
a) hobby: afició
b) alt estanding: alt nivell, categoria
superior
c) sponsors: patrocinadors
d) mister: entrenador
e) paparazzi: fotògrafs
f) sport: esport
g) hardware: maquinari
h) Champions: Lliga de Campions
i) penalty: penal
j) best-seller: llibre més venut
k) hall: entrada, rebedor, vestíbul
Activitat 5 (pàgina 53)
a) beix
b) bricolatge
c) bungalou
d) casset
e) càsting
k) pòquer
f) confeti
g) derbi
h) esprai
i) fúting
j) poni
l) puzle
m) salt de pont
n) vàter, lavabo
o) xampany
p) xip
q) zàping
r) quètxup
Activitat 6 (pàgina 53)
bricolage: bricolatge
after-shave: loció de massatge
garage: garatge
cassette: casset
folk: folklòrica
spaghetti: espaguetis
pizza: pizza
mango: mango
sport: esport
football: futbol
windsurf: surf de vela
footing: fúting
reality show: xou d’impacte
Activitat 7 (pàgina 53)
Barbarismes o els neologismes no assimilitats: bafle (pantalla acústica), standard
(estàndard), marketing (màrqueting, marxandatge), show (xou), vedette (vedet),
flash (flaix), mass media (mitjà de comunicació de massa), e-mail (correu electrònic),
bookcrossing (passallibres).
Activitat 8 (pàgina 53)
a) Locució que s’empra per a increpar algú pel seu comportament, el seu parer…
b) Pegar un colp violent.
c) Deixar eixir o expansionar-se allò que estava reclòs (en aquest cas, una ventositat).
ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
Activitat 1 (pàgina 55)
A les vuit en punt, sona el despertador. Es regira al llit, allarga la mà i detura el riiing.
Els badalls són llargs. Estira els braços i es lleva amb mandra. La seva alçada és
considerable. Es posa les sabatilles, va al lavabo, orina, agafa el raspall i es renta les dents.
Es dutxa prenent-se temps. S’eixuga amb la tovallola, es posa el barnús, torna al
dormitori, obre l’armari, es mira les camises i en tria una. Camina pel carrer. El seu pas és
apressat. Al quiosc compra el diari i se’l fica sota l’aixella. Un parell de carrers més enllà
troba el cotxe. Hi puja, i quan tanca la porta s’agafa els faldons de la gavardina. Torna
a obrir-la i fica els faldons dins. Arriba a l’emissora de televisió que ja passa un quart de la
seva hora d’entrada. Agafa l’ascensor. Puja fins a la planta, camina pel passadís i arriba a
la redacció. Hi entra, saluda els companys. Com que veu que la Marta va cap al
passadís, li pregunta si no li fa res pujar-li un cafè. Mentrestant, es mira l’agenda, amb les
entrevistes pel dia.
AVALUACIÓ
Activitat 1 (pàgina 58)
1.1 b) 1.4 b) 1.7 b) 1.10 a)
1.2 c) 1.5 a) 1.8 a) 1.11 a)
1.3 c) 1.6 a) 1.9 c) 1.12 c)
2. b 3. b 4. 4.1. b 4.2. b 4.3. b
Activitat 2 (pàgina 58) b)
Activitat 3 (pàgina 58)b)
Activitat 4 (pàgina 58)
4.1. b) 4.3. b) 4.2. b)
UNITAT 4
COMPRENSIÓ LECTORA
Activitat 1 (pàgina 60)
1.1 V 1.4 V
1.2 F 1.5 V
1.3 F
Activitat 2 (pàgina 61)
2.1 c) 2.3 c)
2.2 a) 2.4 a)
EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORALS
Activitat 1 (pàgina 62)
a) Resposta ober ta.
b) Resposta ober ta. Activitat 2 (pàgina 63) Resposta ober ta.
Activitat 3 (pàgina 63) Resposta ober ta. Activitat 4 (pàgina 63)
Resposta ober ta. Activitat 5 (pàgina 63)
a) Joan b) Mar ta c) Josep
Activitat 6 (pàgina 63)
Resposta ober ta.
ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
ORTOGRAFIA I FONÈTICA
Activitat 1 (pàgina 65)
a) creïlla c) qualsevol
b) llonganissa d) comprar
Activitat 2 (pàgina 65) Resposta ober ta.
Activitat 3 (pàgina 65)
Un any que no plovia massa, el camperol tenia les seues hortes plantades de tota classe
d’hor talisses i de llegums: fesols, cigrons, bajoques, encisams, i no podia dir-se que li
anaven malament; però era tanta la seca i el sol havia arribat a fer-se tan abrasador,
que les fulles d’aquelles plantes sempre apareixien polsoses i pansides. El llaurador era
molt curós; així que, algunes nits, anava a la font i, a poals, en duia aigua i arruixava tot
el fullam de la seua horteta. Les plantes, l’endemà, tenien les fulles teses, ben llises,
netes, verdíssimes, com si les tibaren a posta.
ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
LÈXIC I SEMÀNTICA
Activitat 1 (pàgina 66)
• APICULA → abella → apicultura
• AXILLA → aixella → axil·la
• CAPILLU → cabell → capil·lar
• DIRECTU → dret → directe
• EXAMEN → eixam → examen
• LAICU → llec → laic
• MUSCULU → muscle → múscul
• OPERA → obra → òpera
• ORGANU → orgue → òrgan
• RADIU → raig → radi
• ROTUNDU → redó → rotund
• STRICTU → estret → estricte
Activitat 2 (pàgina 66)
1) d) 2) a) 3) c) 4) e) 5) b)
Activitat 3 (pàgina 67)
redactora creativa, copy, procés creatiu, guions, anuncis, titulars, eslògans, equips
creatius, director d’ar t, director d’ar t, la imatge, l’estètica de l’anunci, agència de
publicitat, marca, depar tament de comptes, client, depar tament creatiu, campanya,
mitjans, briefing
Activitat 4 (pàgina 67)
1) b) 2) c) 3) a
ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
MORFOSINTAXI
Activitat 1 (pàgina 68)
a) Es desconeix el significat d’aspectes bàsics de la situació comunicativa referents a la
persona o persones (dixi personal), temps (dixi temporal) i espai (dixi espacial).
b) En la primera nota es desconeix el significat de:
• d’ací a una hora: dixi temporal
• posa, et, vaig donar: dixi personal
• en aquest lloc: dixi espacial
c) En la segona nota es desconeix el significat de:
• he vingut, estaves, ens veiem, quedem: dixi personal
• aquí, allà: dixi espacial
• sempre: dixi temporal
Activitat 2 (pàgina 69)
a) Ací (grau immediat); allí (grau de llunyania)
b) aqueixa (grau intermedi)
c) aquest (grau immediat); aquell (grau de llunyania)
d) Això (grau intermedi)
e) Allò (grau de llunyania)
f) açò (grau immediat); això (grau intermedi)
g) aquest (grau immediat); aquell (grau de llunyania)
h) Allò (grau de llunyania)
i) Aquest (grau immediat); aquella, aquell (grau de llunyania)
Activitat 3 (pàgina 69)
a) Dixi espacial (aquest)
b) Dixi temporal (gaudeix, ara)
c) Dixi personal (T’); dixi temporal (agrada)
d) Dixi personal (teua)
e) Dixi temporal (ja, pròxim any)
f) Dixi espacial (ací); dixi temporal (fem)
g) Dixi personal (t’); dixi espacial (hi)
h) Dixi temporal (ara); dixi personal (li, ell)
Activitat 4 (pàgina 69)
dixi temporal
El temps en el discurs es pot considerar en tres moments: l’ara enunciatiu, l’abans
d’ara i el després d’ara. En el text, la dixi temporal es manifesta amb les marques de
primera persona del plural del present d’indicatiu (portem, atipem,
proposem, resulte, subvertisca, hem de tenir, portem, posem, gaudim) i amb l’adverbi ara.
dixi personal
Parlem de dixi personal quan algun element de l’enunciat remet a les persones de
l’enunciació, és a dir, a l’emissor o al receptor. En el text, les marques de primera persona
del plural tenen un caràcter inclusiu, perquè volen implicar el receptor tant en les formes
verbals (portem, atipem, proposem, resulte, subvertisca, hem de tenir, portem, posem,
gaudim) com en el possessiu nostra.
EXPRESSIÓ ESCRITA
pàgina 71
Resposta oberta.
AVALUACIÓ
Activitat 1 (pàgina 72)
1.1 c) 1.2 b) 1.3 b)
Activitat 2 (pàgina 72)
2.1 b) 2.5 a) 2.9 a)
2.2 a) 2.6 c) 2.10 c)
2.3 b) 2.7 a) 2.11 b)
2.4 b) 2.8 a) 2.12 b)
UNITAT 5
Activitat 1 (pàgina 74)
1.1 c) 1.3 c)
1.2 a) 1.4 b)
Activitat 2 (pàgina 75)
2.1 V 2.3 F
2.2 F 2.4 V
EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORALS
Activitat 1 (pàgina 76)
Resposta oberta.
Activitat 2 (pàgina 77)
Resposta oberta.
Activitat 3 (pàgina 77)
Resposta oberta.
ORTOGRAFIA I FONÈTICA
Activitat 1 (pàgina 79)
a) qua-li-tat j) li-qua-ci-ó
b) se-güent k) e-qua-to-ri-al
c) fun-ci-ó l) bou
d) di-a-ri m) quan
e) teu-la n) pas-qual
f) bau-la o) pe-uet
g) qua-dre p) ví-du-es
h) ai-güe-ta q) mo-uen
i) es-criu-rem r) fre-qüent
Activitat 2 (pàgina 79)
diftong creixent diftong decreixent triftong no hi ha diftong
riu creueu piano
quatre
llengua
freqüent
reina
creu
brou
pairal
sou
pou
enquesta
guitarra
joia
valència
maria
pueril
iogurt
Activitat 3 (pàgina 79)
a) In-hòspit k) des-cendent
b) ar-redonir l) in-trauterí
c) ins-pirar m) mas-carar
d) a-lleujar n) tras-lladar
e) nos-altres o) trans-oceànic
f) e-lles p) cas-sola
g) a-normal q) fet-ge
h) endar-rerir r) ra-queta
i) ins-pirar s) cartut-xera
j) ex-pirar t) aquós
Activitat 4 (pàgina 79)
U-na ma-re va amb la se-ua fi-lla a la con-sul-ta del met-ge de cap-ça-le-ra i li diu:
––La xi-que-ta em té pre-o-cu-pa-da, doc-tor. Com pot veu-re, no pa-ra mai de som-riu-re.
El doc-tor e-xa-mi-na la ne-na i, al cap d’un mo-ment, ins-pi-ra pro-fun-da-ment i, amb to
so-lem-ne, re-co-ma-na a la ma-re:
––Es-col-te, se-nyo-ra, i si pro-va d’a-flui-xar-li les cu-es?
Activitat 5 (pàgina 79)
El primer casc amb coixí de seguretat del món eixirà al mercat a un preu de 829 euros. Així
doncs, la companyia inventora d’aquest instrument, APC Systems, espera comercialitzar-ne
entre 2.000 i 3.000 unitats en un parell de mesos. Aquest invent ha estat possible gràcies a la
coordinació i a l’experiència de serveis d’urgències hospitalàries que han tractat molts
accidentats que conduïen motocicletes. El dispositiu utilitza un sistema informàtic que
connecta directament una centraleta de detecció, col·locada davall el seient, amb el
mateix casc, i es pretén així reduir les lesions en aquest tipus d’accidents.
ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
LÈXIC I SEMÀNTICA
Activitat 1 (pàgina 81)
1.1 b) 1.2 c) 1.3 b)
Activitat 2 (pàgina 81)
paraula mà
accepció 1 Part terminal del braç, que comprén el carp, el metacarp i els
dits.
accepció 2 La mà com a òrgan de treball per a fer alguna cosa: Té molta
mà per a treballar amb el bronze.
paraula cap
accepció 1 Part superior del cos humà i anterior i superior de molts animals,
que conté els principals òrgans dels sentits i centres nerviosos.
accepció 2 Persona que ocupa un lloc de preferència, que presideix o que
té els altres a les seues ordres: Cap d’estudis.
paraula braç
accepció 1 Cada una de les dues extremitats
toràciques de l’home.
accepció 2 Executor: Ser el braç dret d’algú
Activitat 3 (pàgina 81)
Resposta oberta.
ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
MORFOSINTAXI
Activitat 1 (pàgina 83)
a) vint-i-quatre
b) cinquanta-set
c) cinquanta-nové
d) dos-cents vint-i-cinc
e) dotzena
f) dos milions set-cents vint-i-tres mil sis-cents cinquanta-quatre
Activitat 2 (pàgina 83)
a) Des de primer fins a sisé de Primària, la colla dels dotze amics sempre ha anat a la classe
de la tercera planta.
b) El quart dia del seté mes anirem a visitar-lo.
c) El papa Benet setze hi vingué per primera vegada fa uns quants anys.
d) El convicte va aconseguir el tercer grau fa vint-i-quatre mesos.
Activitat 3 (pàgina 83)
a) cardinal
b) ordinal
c) numeral partitiu
d) numeral col·lectiu
e) numeral partitiu
f) numeral partitiu
g) numeral multiplicatiu
h) numeral partitiu
i) numeral partitiu
EXPRESSIÓ ESCRITA
Activitats 1, 2 i 3 (pàgina 84)
Resposta oberta.
AVALUACIÓ
Activitat 1 (pàgina 86)
1.1 b) 1.7 b) 1.13 b)
1.2 b) 1.8 a) 1.14 b)
1.3 a) 1.9 b) 1.15 b)
1.4 a / b) * 1.10b) 1.16 b)
1.5 b) 1.11 b) 1.17 a)
1.6 b) 1.12 b) 1.18 a)
*Ambdues solucions són correctes
UNITAT 6
COMPRENSIÓ LECTORA
Activitat 1 (pàgina 88)
1.1 F 1.2 V 1.3 F 1.4 F
Activitat 2 (pàgina 89)
2.1 b) 2.2 a) 2.3 b) 2.4 a)
EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORALS
Activitat 1 (pàgina 90)
Resposta oberta.
Activitat 2 (pàgina 90)
a) Resposta oberta.
b) Resposta oberta.
Activitat 3 (pàgina 91)
Resposta oberta.
Activitat 4 (pàgina 91)
Resposta oberta.
Activitat 5 (pàgina 91)
Resposta oberta.
ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
ORTOGRAFIA I FONÈTICA
Activitat 1 (pàgina 93)
a) Cada caixa conté els jocs següents: l’oca, el parxís, els escacs i les dames.
b) Els jugadors de la selecció valenciana de futbol es repartien d’aquesta manera: del
València, tres; del Llevant, dos; del Vila-real, quatre, i de l’Elx, un.
c) Aquest llibre consta de tres parts: una primera de teòrica, una segona de pràctica i
l’última, que és un apèndix.
d) I l’avi li va dir: «No tornes tard que els pares no hi són».
Activitat 2 (pàgina 93)
Per desgràcia, no sempre s’escriu allò que interessa a l’autor, sinó allò que demana el
públic,
el destinatari o el consumidor del producte audiovisual. Potser, en el camp de la publicitat,
que per ell mateix té una finalitat marcadament mercantilista, aquest fet es pot justificar.
Ara bé,
quan parlem del cinema com el seté art o del vídeo com un camp d’experimentació visual
i de noves formes d’expressió, sembla una ironia comprobar com molts dels seus productes
tan sols són rèpliques poc elaborades, clixés farcits de r edundàncies i obres fabricades per
encàrrec dels que paguen (grans cadenes de televisió o holdings editorials, distribuïdores
cinematogràfiques, sponsors comercials…), que només están interessats a guanyar la
guerra d’audiències en la qual la qualitat quasi sempre sucumbeix al número. En
l’escriptura audiovisual cal destriar el guió literari i el guió tècnic. El primer inclou la
seqüenciació, els diàlegs i les acotacions escèniques, i és obra del guionista. El guió tècnic
és competència del director i inclou totes les especificacions visuals (planificació,
angulació, moviments de càmera…) que es materialitzen en la fase de rodatge.
Activitat 3 (pàgina 93)
Com en totes les illes del Mediterrani –com a Menorca i a Delos, a Corfú i a Elba–, l’arribada
a Sardenya us fa sentir com una immersió en una estranya, remota, llunyania. A les illes tot
té un punt somort, d’atonia, de calma somiosa: és com si portàreu cotó fluix a les orelles. Hi
ha persones que no poden sofrir-ho. Jo m’hi adapte sense gaires compliments. La vida
intensa m’empipa. Quan vaig veure que el tren enfilava un paisatge de terres altes,
muntanyós, poblat de suredes i de pins, l’aire ple d’olors de farigola, romaní i espígol, amb
les flors grogues de la ginesta, el sòl cobert d’argelagues florides, solitari i desert, em semblà
trobar-me altra vegada a la meua terra materna. Encant de Sardenya!
ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
LÈXIC I SEMÀNTICA
Activitat 1 (pàgina 94)
a) Tall: Pas instantani d'un pla a un altre sense cap tipus de mediació, per unió de dos
fragments de pel·lícula.
b) Pla: Unitat fílmica que comprén un conjunt de fotogrames corresponents a una sola
filmació estàtica.
c) Picat: Imatge o pla en el qual la càmera domina l'escena des d'una posició superior
inclinada cap avall.
d) Muntatge: Operació d’empalmar diverses seqüències fílmiques, obtingudes
separadament, de manera que formen una successió ordenada que produïsca una línea
temàtica coherent.
e) Panoràmica: Pla general fet amb la càmera fixa, però l’eix lliure, i amb l’objectiu girant
en una direcció determinada, siga cap a un costat, de manera vertical o de manera
obliqua.
Activitat 2 (pàgina 94)
Activitat 3 (pàgina 94)
a) pla general d) pla mitjà b) pla de conjunt e) primer pla c) pla americà f) pla detall
Activitat 4 (pàgina 95)
a) aparenta g) alçada b) aparençar h) altura c) famós i) acomplí d) afamats j) compleix e)
aparells k) revoltes f) aparat
Activitat 5 (pàgina 95)
a) corba g) posar b) compondre h) fulls c) composat i) fulles d) dobleguen j) alliberat e)
doblar k) lliurar f) fica
ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
MORFOSINTAXI
Activitat 1 (pàgina 97)
a) bastant, prou
b) bastants, prou
c) bastants, prou
d) bastants, prou
e) prou
Activitat 2 (pàgina 97)
a) Com més cotxes té, més en vol.
b) Hi ha massa espectadors al teatre.
c) Li donen tot allò que vol.
d) Estudiaré tant com puga.
e) Tenen moltes camises roges.
f) Hui tinc bastant temps.
Activitat 3 (pàgina 97)
a) molt/bastant, gens, força, quantes
b) més, menys
c) gens, un poc, un poc
d) gens de, gaire
e) molt
f) molt
g) prou
h) molt
Activitat 4 (pàgina 97)
a) gens
b) bastants, prou
c) prou
d) tantes
e) poca
EXPRESSIÓ ESCRITA
Activitat 1 (pàgina 98)
a) Que la interpretació dels actors no transmet res per culpa del Director.
b) Pense que no, pels comentaris despectius que hi fa.
c) Sí, perquè és subjectiu. Es veu a través de les seues argumentacions.
d) Resposta oberta.
Activitat 2 (pàgina 99)
Resposta oberta.
Activitat 3 (pàgina 99)
Resposta oberta.
Activitat 4 (pàgina 99)
Resposta oberta.
Activitat 5 (pàgina 99)
Direcció: Marc Recha
Producció: Benecé Produccions SL, Xavier Atance
Intèrprets: David Recha, Marc Recha, Mariona
Ordóñez, Pere Subirana i Fina Susín
Guió: Marc Recha
Direcció de fotografia: Xavier Ferrer, Hèlene Lourant
Música: Pau Recha, Fina Susín, Borja de Miguel
Any: 2006
Nacionalitat: espanyola
Durada: 96 minuts
AVALUACIÓ (pàgina 100)
Activitat 1 c)
Activitat 2 c)
Activitat 3 a)
Activitat 4 b)
Activitat 5 b)
Activitat 6 b)
Activitat 7 c)
Activitat 8
8.1 b) 8.2 c) 8.3 b) 8.4 b)
Activitat 9
9.1 b) 9.2 b) 9.3 c) 9.4 b) 9.5 b) 9.6 c) 9.7 a)
UNITAT 7
COMPRENSIÓ LECTORA
Activitat 1 (pàgina 102)
1.1 V 1.2 V 1.3 V 1.4 F
Activitat 2 (pàgina 103)
2.1 c) 2.2 a) 2.3 b) 2.4 c)
EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORALS
Activitat 1 (pàgina 104)
1) j) 5) i) 9) e)
2) l) 6) g) 10) f)
3) k) 7) a) 11) c)
4) h) 8) d) 12) b)
Activitat 2 (pàgina 104)
Resposta oberta.
Activitat 3 (pàgina 104)
Resposta oberta.
Activitat 4 (pàgina 105)
a) ploure i) plou
b) ulls h) estesa
c) vint-i-un j) plats
d) figues k) violes
e) boca l) llautó
f) carn m) dret
g) rodes
Activitat 5 (pàgina 105) Resposta oberta.
Activitat 6 (pàgina 105)
a) Que no és de fiar.
b) En gran quantitat.
c) Tenir un gran suport.
d) Tenir un bon origen.
e) Fora de temps.
f) Cal fer les coses assegurant-se bé, en un lloc segur.
g) No costa gens de mantenir.
h) Anar d'ací i d'allà repetidament.
i) Expulsar algú de males maneres.
j) Costa més de fer del que realment val.
k) Sense trellat.
l) Fer-se-li tard a algú.
m) Menjar o beure un poc per fer passar la gana.
n) Rebutjar, menysprear, negar.
ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
ORTOGRAFIA I FONÈTICA
Activitat 1 (pàgina 107)
a) és/es e) us/ús
b) mà/ma f) sol/sòl
c) bóta/bota g) són/son
d) pèls/pels h) molt/molt
Activitat 2 (pàgina 108)
a) germà m) exclòs
b) Hamelín n) barnús
c) arribaràs o) demà
d) mossén p) així
e) camí q) difícil
f) progrés r) cérvol
g) algú s) alcohòlic
h) terrós * t) córrer
i) allò u) record**
j) arròs v) menjàvem
k) curiós w) carnívor
l) vindran x) paréixer
*terrós : adjectiu ‘que té la qualitat de la terra’.
*terròs : substantiu ‘tros de terra compacte’.
**record : substantiu ‘cosa passada que algú recorda’ , ‘salutacions que dirigim a una
persona a través d´una altra persona’.
**rècord : substantiu ‘resultat aconseguit que és millor que els anteriors’.
Activitat 3 (pàgina 108)
a) estómac m) advertència
b) públic n) fórmula
c) fórem o) física
d) índex p) esdrúixola
e) bèl·lic q) pròpia
f) immòbil r) pàtria
g) ètnica s) gènere
h) bàsica t) estàtua
i) víctima u) víctima
j) pólvora v) indústria
k) església w) fluor
l) tómbola x) farmacia
Activitat 4 (pàgina 108)
Una vegada eren dos néts d’un avi molt viatger. Vivien en un poble molt arraconat del
Maestrat. Un dia l’avi se’n va anar pel món i digué als seus néts que els duria allò que
volgueren. Ells li digueren que els portara un lloro, perquè no n’havien vist mai cap. Al cap
d’un mes l’avi tornà, però en arribar a València s’adonà que no duia el lloro per als seus
néts. Buscà per tots els indrets, preguntà a homes, dones i, a tot el món, però no en trobà
cap, de lloro. Aleshores pensà que com els seus néts no n’havien vist mai cap, de lloro,
aniria a la fira de les aus i els compraria un mussol i, pensat i fet. Al cap d’uns quants dies de
tenir l’ocell els seus benvolguts néts, els preguntà si ja parlava, i li contestaren que parlar,
encara no, però que quan sentia parlar, escoltava i s´hi fixava molt.
Activitat 5 (pàgina 108)
Pep el Nelo era un xiquet estrany, no sols perquè tenia els cabells rossos i els ulls blaus, sinó
perquè no jugava regularment amb nosaltres i passava la gran part del curs tancat a casa.
Quan anàvem per ell, sa mare quasi sempre ens deia que estudiava i no podia baixar a
jugar, però nosaltres no ens ho créiem. Estàvem convençuts que només ens ho deia per fer-
se la interessant i que el seu fill destacara de la resta de xiquets del carrer. Li agradava
bufar en caldo gelat i mirava els altres per damunt del muscle. Callat i més sabut que Lepe,
Pep el Nelo anava als jesuïtes. Blaiet també estudiava al Palau, encara que a diferència de
Pep era considerat injustament un soca, més burro que Tacò. Les mares solien emprar el
Nelo de model per quasi tot i això, afegit al fet que no formava part de nosaltres en les
harques contra els de Beniopa o Benipeixcar, ens va infondre una forta antipatia i hostilitat
envers ell. Eixut com un fregall i prim com una ganya d’abadejo, el Guilopo, a pesar de la
seua malaltia, era el més atrevit i agosarat de nosaltres. Quan es tornava un poc més fort
de salut, no vacil·lava a barallar-se amb qualsevol, entretindre’s amb els jocs més violents i
arriscats i executar malifetes a manta. Aparentment no feia ni pols ni remolí, però
s’aprofitava del seu rostre de santet malcarat per dur a terme i amb èxit les mil i una
barrabassades que maquinava incansablement.
Activitat 6 (pàgina 109)
Lluís sempre prenia café descafeïnat amb llet al bar de Maria. Un dia davant la poca
fluïdesa del trànsit decidí no anar-hi i acostar-se a un altre bar veí, propietat d’un suís que
havia vingut al país anys enrere per dedicar-se al raïm. En aquell bar ell no solia prendre
ensaïmades perquè les feien una mica socarrades i sempre prenia torrades amb oli. Però a
l’hora de pagar, el cambrer li digué que estava tot pagat, l’havien convidat al desdejuni
les veïnes de sa mare. Aleshores, proveït encara dels diners que no s’havia gastat en el
desdejuni se n’anà a comprar refrescos sense cafeïna per a la festa del diumenge la nit a
casa de la seua amiga ucraïnesa Jana.
Activitat 7 (pàgina 109)
conduir traduir plaure obeir fruir
conduïa traduïa plaïa obeïa fruïa
conduïes traduïes plaïes obeïes fruïes
conduïa traduïa plaïa obeïa fruïa
conduíem traduíem plaíem obeíem fruíem
conduíeu traduíeu plaíeu obeíeu fruíeu
conduïen traduïen plaïen obeïen fruïen
Activitat 8 (pàgina 109)
a) veïna, heroïna, llengües
b) lluïa
c) Ucraïna, Suïssa, països
d) coïa, ensaïmades,
e) Raül, Caïm, veïns, Lluïsa
f) traïdor, ucraïnés
g) països, reduït, aigües
Activitat 9 (pàgina 109)
Les aliances dels italians són més incomprensibles i canviants que el desig d’un xiquet o el
capritx d’una cortesana. No hi ha pacte que dure entre les famílies, i qui avui et vol destruir
demà serà, si convé, el teu amic més útil. Amb això vaig comptar llavors i he comptat
sempre, perquè aquesta és una terra, com la meua, d’amors i odis mudables, i d’escassa
constància en el propòsit. El meu oncle el van fer papa els cardenals italians, perquè
necessitaven un descans en l’enfrontament de bàndols i partits, i perquè creien que amb
un vellet dèbil i estranger podrien jugar al seu gust. A mi m’han elegit perquè he estat jo qui
ha sabut jugar amb ells. Potser sóc jo mateix més italià que tots ells.
ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
LÈXIC I SEMÀNTICA
Activitat 1 (pàgina 111)
a) asimètric
b) immorta
c) innoble
d) irregular
e) anormal
f) desfer
g) discontinu
h) amoral
i) deslligar
j) dissort
k) imbatut
l) il·lògic
Activitat 2 (pàgina 111)
a) encarir
b) rebrotar
c) emmagatzemar
d) entapissar
e) assaborir
f) assedegar
g) assecar / secar*
h) assenyalar / senyalar **
*ambdós verbs tenen el mateix significat
**verbs amb sentit diferent : assenyalar : indicar una cosa amb un gest. / senyalar : fer o
posar un señal en alguna cosa
Activitat 3 (pàgina 111)
a) forner h) groguenc
b) plomall i) fideuada
c) ventijol j) lleugeresa
d) grandàs k) brutícia
e) foscor l) gentussa
f) proveta m) funcionar
g) polsim n) carreró
Activitat 4 (pàgina 111)
1) f) 6) i)
2) a) 7) d)
3) b) 8) e)
4) c) 9) h)
5) j) 10) g)
ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
MORFOSINTAXI
Activitat 1 (pàgina 113)
a) Aquesta bicicleta l’hem vista en distintes/ diferents/unes quantes botigues.
b) Correcta.
c) Correcta.
d) Vingueren diversos/uns quants amics a ajudar-lo.
e) Diverses persones m’han dit diferents coses sobre l’escalfament de la Terra.
f) Ara mateix sabrem quan ens diran els resultats.
g) Van anar a la biblioteca i hi van llegir tots els llibres.
h) Li’l va escollir son pare mateix.
i) No em queda gens de pa.
j) Aquest individu és creu que és important. amb ells.
Activitat 2 (pàgina 113)
a) res
b) algú
c) cadascú
d) quelcom, tothom
e) tal altre, tal altre
f) qualsevol
g) tothom
Activitat 3 (pàgina 113)
a) cap e) res
b) cap f) res
c) gens g) gens
d) res
EXPRESSIÓ ESCRITA
Activitat 1 (pàgina 114)
1) a) 2) b) 3) c) 4) d) 5) e)
Activitat 2 (pàgina 114)
Resposta oberta.
Activitat 3 (pàgina 114)
Resposta oberta.
Activitat 4 (pàgina 114)
Resposta oberta.
AVALUACIÓ
Activitat 1 (pàgina 116)
1.1 a) 1.7 c)
1.2 a) 1.8 a)
1.3 b) 1.9 b)
1.4 c) 1.10 c)
1.5 a) 1.11 b)
1.6 a) 1.12 c)
Activitat 2 (pàgina 116)
2.1 c) 2.5 b)
2.2 a) 2.6 b)
2.3 a) 2.7 c)
2.4 a) 2.8 a)
UNITAT 8
COMPRENSIÓ LECTORA
Activitat 1 (pàgina 118)
1.1 V 1.4 V
1.2 V 1.5 F
1.3 F
Activitat 2 (pàgina 119)
2.1 a) 2.3 a)
2.2 c) 2.4 c)
EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORALS
Activitat 1 (pàgina 120)
Correcció a criteri del professorat.
Activitat 2 (pàgina 121)
Correcció a criteri del professorat.
ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
ORTOGRAFIA I FONÈTICA
Activitat 1 (pàgina 123)
infinitiu traduir
gerundi traduint
futur traduiré, traduiràs, traduirà,
traduirem, traduireu,
traduiran
condicional traduiria, traduiries,
traduiria, traduiríem,
traduiríeu, traduirien
perfet d’indicatiu he traduït, has traduït,
ha traduït, hem traduït,
heu traduït, han traduït
imperfet d’indicatiu traduïa, traduïes, traduïa,
traduíem, traduíeu, traduïen
present d’indicatiu
traduïsc, tradueixes o
traduïxes, tradueix o traduïx
(-eix), traduïm, traduïu,
tradueixen o traduïxen
Activitat 2 (pàgina 123)
1) c) ➞ antiinflamatori
2) e) ➞ autoinjectable
3) b) ➞ coincidir
4) g) ➞ contraindicació
5) a) ➞ neoimpressionista
6) f) ➞ semiindiferència
7) d) ➞ teleinformàtic
8) c) ➞ guarda-roba
Activitat 3 (pàgina 123)
Vaig trobar Màrius, aquell cosí teu malgeniüt i rabiüt, i em va deixar molt amoïnada. La
seua mirada traslluïa ambigüitat. I no era la primera volta ja l’havia vist en altres moments
arruïnar la continuïtat dels projectes del veïnat. Alguns veïns i algunes veïnes el
consideraven un traïdor; també hi havia qui deia que la seua vacuïtat tenia l’origen en la
viduïtat. De fet, Lluïsa, la dona amb qui estava casat, havia sigut una heroïna en la lluita per
aconseguir una barri més digne, però el consum de cocaïna li va produir trastorns
esfereïdors i un decaïment generalitzat. Ell, amb la pruïja de salvar-la, encara ho va
empitjorar tot, perquè la va aïllar i això, diuen, va provocar el seu suïcidi.
Activitat 4 (pàgina 123)
a) T’estic molt agraït per tots els favors que m’has fet.
b) Mentre jo produïa, els del costat s’enfonsaven.
c) Anit observava com el sopar es coïa a poc a poc.
d) Convé que vosaltres mateixos ho deduïu en pocs minuts.
e) El sucre no es diluïa prou bé perquè el café estava fred.
f) Cal que vosaltres disminuïu les despeses generals.
g) Posseïa tanta riquesa que no sabia el que tenia.
h) Mentre estaven encesos els llums, el Castell lluïa amb força.
i) Mentre tu concloïes el simposi jo em divertia d’allò més.
Activitat 5 (pàgina 123)
No hi ha dubte que l’esport és un element molt important en la formació dels joves. I, en els
temps actuals, són certament molt nombrosos els que senten una gran inclinació per la
pràctica d’un esport o un altre; a vegades, només, com un complement de la seua
formació escolar i intel·lectual; d’altres, amb més aspiracions, per a participar en les grans
competicions. I, finalment, hi ha els que tenen el desig d’arribar a dedicar-s’hi
professionalment, com a esportistes pròpiament dits, o també, especialment quan es fan
grans, com a preparadors, entrenadors o bé com a professors d’Educació Física.
ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
LÈXIC I SEMÀNTICA
Activitat 1 (pàgina 124)
1) f) 6) d)
2) c) 7) b)
3) e) 8) j)
4) i) 9) g)
5) h) 10) a)
Activitat 2 (pàgina 124)
Acte: Cadascuna de les parts en què es divideix una obra de teatre.
Escena: Cadascuna de les parts d'un acte. Generalment coincideixen amb canvis de
temps, d’espai, de personatges…
Quadre: Cadascuna de les parts en què es divideix un acte marcada per un canvi de
decorat, d'espai o de llum.
Activitat 3 (pàgina 124)
a) Vicent no va poder anar al darrer assaig de l’obra.
b) S’han venut moltes entrades en la primera finestreta de l’edifici.
c) L’espectacle ha sigut impressionant.
d) Ahir va ser el dia de l’estrena de la comèdia.
e) El teatre és un gènere molt entretingut.
f) Els aplaudiments duraren cinc minuts.
g) El repartiment estava format per les primeres actrius i actors.
h) El camerino estava ple de flors.
i) Hem llogat una llotja al Principal.
j) M’agraden molt els dibuixos de les bambolines d’aquella peça.
k) M’he trobat molta gent als passadissos durant el descans.
l) L’amfiteatre romà de Mèrida és molt bonic.
m) En els teatres antics, l’apuntador es col·locava dins del coverol.
n) El Colosseu de Roma està en un estat bastant lamentable.
Activitat 4 (pàgina 126)
a) La dona que té els cabells rojos la podem descriure com a pèl-roja.
b) Quan algú és ple de cara, podem dir que és caraplé.
c) D’un xiquet amb la cara redoneta, en podem dir que és cara-redó.
d) Com que el meu iaio tenia la barba rossa, tot el món li deia el barba-ros.
e) De qui té el llavi partit, en diem que és llavifés.
f) Si ho xarres tot, tothom et dirà que ets un bocafluix o un bocamoll.
g) D’un gandul a qui dol doblegar l’esquena en solem dir esquenadret.
h) Mai no s’amoïna, sempre està content, és un panxacontent.
i) L’espectacle em va deixar amb la boca oberta, és a dir, bocabadat.
j) De menut tenia tantes pigues a la cara que em deien el carapigat.
k) Qui canvia sovint d’amics, d’opinió, de creences, és un caragirat.
l) De qui té les galtes plenes, en diem galtaplena.
m) Un barbapelat és un home que no té pèl a la cara.
Activitat 5 (pàgina 127)
1) b) ➞ celobert
2) d) ➞ parallamps
3) c) ➞ obrellaunes
4) a) ➞ malgrat
5) e) ➞ voraviu
6) f) ➞ bocamoll
7) g) ➞ nogensmenys
8) h) ➞ pellroja
Activitat 6 (pàgina 127)
1) d) ➞ arrancaqueixals
2) a) ➞ forabord
3) b) ➞ llenguallarg
4) f) ➞ garratibat
5) e) ➞ migdia
6) h) ➞ trencaclosques
7) g) ➞ rentaplats
8) c) ➞ guarda-roba
Activitat 7 (pàgina 127)
a) Recollírem un ocell alatrencat i vam provar de guarir-lo. (adjectiu)
b) Entremig de tanta gent, el xiquet no sabia on anar. (adverbi)
c) Els contes d’aquell autor solen ser molt versemblants. (adjectiu)
d) M’encanta un bon plat de peix, sobretot si és peix de tall. (adverbi)
e) Aquella notícia ens va deixar corgelats. (adjectiu)
f) No t’hi capfiques, que no ho resoldràs. (verb)
g) Hi havia un batibull de coses desordenades. (substantiu)
h) Li xiuxiuejava dolces paraules d’amor. (verb)
i) Aquell xiquet és un descarat, un pocavergonya i un poca-solta. (adjectius)
Activitat 8 ( página 127 )
1) geo- b) terra
2) gineco- d) dona
3) geronto- a) ancià
4) gluco- c) sucre
5) homo- f) el mateix
6) homeo- e) semblant
7) helico- i) espiral
8) glico- l) dolç
9) glosso- g) llengua
10) gonio- j) angle
11) hagio- h) sant
12) grafo- k) escriure
13) hemi- o) mig
14) hendeca- p) onze
15) hepta- r) set
16) hepato- q) fetge
17) hemero- n) diari
18) helio- m) sol
19) hexa- s) sis
20) hiero- t) sagrat
21) hidro- u) aigua
Activitat 9 (pàgina 127)
1) c) ➞ Zoologia: Estudi dels animals.
2) d) ➞ Hectòmetre: 100 vegades un metre.
3) a) ➞ Claustrofòbia: Aversió als espais tancats.
4) b) ➞ Biblioteca: Magatzem de llibres.
5) c) ➞ Astrologia: Estudi dels astres.
6) f) ➞ Topònim: Nom d’un lloc.
7) g) ➞ Psicoteràpia: Tractament de les malalties
mentals.
8) f) ➞ Pseudònim: Fals nom.
9) c) ➞ Oftalmologia: Estudi de la vista.
ESTRUCTURES LINGüíSTIQUES
Morfosintaxi
Activitat 1 (pàgina 130)
a) Anna i Toni viuen a Gandia.
b) Jo preferisc Bob Dylan.
c) Hem pujat a un cinqué pis.
d) Explica-ho a l’amiga.
e) A quina barca pujarem?
f) En arribar a la casa, esmorzarem.
g) L’hem trobat en aquella habitació.
h) Hem saludat la teua germana.
i) Ho entendreu en els exemples següents.
j) Acostumeu-vos a treballar.
k) La Guerra Civil s’acabà el / en 1939.
l) Busque un antic company d’escola.
m) Viuen en un huité pis.
n) Deixa-ho en algun calaix.
o) En el segle xx hi va haver massa guerres.
p) Tardarem a veure’ls
q) Han contestat malament a sara.
r) Són a la mar.
s) En entrar el president, s’alçaren tots.
t) Hem convidat les cosines a berenar.
Activitat 2 (pàgina 131)
a) Ho hem escrit amb retolador.
b) L’examen consistirà en deu preguntes.
c) Paraven de treballar en fer-se de nit.
d) Fan classe en una aula molt assolellada.
e) Podeu comptar amb nosaltres.
f) Ficaven les figues en grans caixes.
g) Carles ix amb Neus.
h) Comprarem el disc en aquella botiga.
i) S’ha fet mal amb el martell.
j) Tot ho fa amb molta cura.
k) Hi anirem en/amb cotxe.
l) Parteix la coca en cinc trossos.
m) Vés amb compte de no fer-te mal.
n) Amb molt d’esforç ha aconseguit diplomar-se.
o) No admeten pagaments amb targetes de crèdit.
p) Estem en relació amb una empresa francesa.
q) Sempre viatjava en/amb avió.
Activitat 3 (pàgina 131)
a) Recorda’t de tancar bé la porta en passar.
b) Pensem sovint en els familiars absents.
c) Intenta de/ø corregir-te aquest defecte.
d) Ens complaem a/de convidar-vos al sopar.
e) Han accedit a/de concedir-li el premi.
f) Hi hem anat amb/en el meu cotxe.
g) Ja heu pensat de/a deixar cada cosa al seu lloc?
h) Procura de/ø no menjar greix, a la nit.
i) Han decidit de/ø nomenar-lo president.
j) Té molt d’interés de/a conéixer la nostra comarca.
k) Si mireu de venir puntualment i proveu de dir-li les coses clares, tot anirà bé.
Activitat 4 (pàgina 131)
a) Anirem cap allà.
b) Anirem cap a la serralada.
c) Hem corregut fins ací.
d) Hem fet una passejada fins a la font.
e) Se n’ha anat cap a la cafeteria.
f) Vindreu cap amunt, després?
g) Se n’ha anat cap aquella ciutat.
h) Anirem fins a cal metge.
i) Beu suc de bresquilla fins que no en pugues beure més.
j) Joan i el seu amic Doménec s’estimen com a germans.
k) Ens hi estarem fins a l’agost.
l) Molière era molt conegut com a autor i actor teatral.
m) Corria com una llebre.
n) Tot el món l’accepta com a nou president.
o) Me l’han presentat com un membre distingit de la comissió fallera.
p) La til·la sol usar-se com a tranquil·litzant.
q) Té el cotxe com a nou, tot i que ja té nou anys.
r) Ja no tindrem vacances fins Nadal.
s) Maria Prats ha parlat com a nova alcaldessa.
t) Hem vingut cap ací.
u) Thomas Alva Edison és reconegut com l’inventor de la pereta elèctrica.
v) Això va ocórrer cap a l’inici del segle passat.
w) Aquesta mena d’eclipsi no es repetirà fins a l’any 2112.
x) Demà dormirem fins a les deu.
EXPRESSIÓ ESCRITA
Activitat 1 (pàgina 132)
a) Característiques psicològiques. Hèctor és un personatge de dues cares: l’Hèctor
simpàtic, enamoradís, educat, i l’Hèctor mentider, cínic, obsessiu, violent; Marta és una xica
enamorada, juganera i innocent.
b) Del fragment es desprén una relació amb punts obscurs. Marta està enamorada
d’Hèctor, però aquest té un comportament estrany. Al final del fragment es nota com les
preguntes de Marta incomoden Hèctor (No ho sé, no sóc un expert en horòscops, no hi
crec… M’importen una merda. Per què no m’ho expliques tu?) fins que reacciona d’una
manera violenta (De sobte ell se’n va desfer d’una revolada, com es desfaria d’una
mosca).
c) A partir del fragment, l’alumnat hauria d’intuir que la novel·la conta una història d’amor-
odi entre Marta i Hèctor. Tema: la violencia masclista en la societat actual.
d) Resposta oberta. L’alumnat hauria de saber interpretar elfragment en relació amb el títol
de la novel·la i la informació que s’hi aporta sobre l’argument: «quan va acceptar eixir
amb Hèctor, no sabia que posava un peu en l’infern».
e) Resposta oberta.
f) Resposta oberta.
Activitat 2 (pàgina 133)
a) El tema és la paròdia sobre l’acceptació de la diversitat cultural de les persones.
b) El to és humorístic. La informació que es dóna en les acotacions i el contingut del diàleg
dels personatges.
c) Resposta oberta.
AVALUACIÓ
Activitat 1 (pàgina 134)
1.1 b) 1.2 c) 1.3 c)
Activitat 2 (pàgina 134)
2.1 a) 2.3 c)
2.2 c) 2.4 a)
Activitat 3 (pàgina 134)
3.1 c) 3.5 a)
3.2 c) 3.6 b)
3.3 c) 3.7 b)
3.4 c)
Activitat 4 (pàgina 134)
4.1 b) 4.2 a) 4.3 b)