1

Solucionari Pràctiques 10. Nivell mitjà i superior

1. Com dius pitufo? De quina altra manera es coneixen els barrufets?

donyets 2. Com redactaries en valencià actual el paràgraf de Joaquim Martí i Gadea, contingut en Tipos, modismes y coses rares y curioses de la tèrra del gè: És una espècie de monomania que patixen alguns hòmens (o homes), la de voler rebaixar i tirar per terra les dones, traent-los tots els sobrenoms que poden, i dient-los ganao petorrí, gent de la pota badà (badada), femellam i altres, com si elles no mereixqueren (meresqueren) tant de respecte i consideracions com ells o d’ahí (ací) en avant; i a tot això eixos mateixos les busquen perquè les necessiten, convençuts com tots que en la casa que no hi ha dona, ni hi ha orde ni concert en res, ni tampoc alegria completa.

3. 'Abans', 'avant' i 'avanç'. Sabem distingir-les? Comprova-ho. Nosaltres anirem abans (més prompte) que tu. Si nosaltres anem avant vol dir que progressem o resistim. Anar davant és el contrari d'anar darrere. Si avancem en l'estudi és bon senyal. I com escrivim les derivades d'avanç?, doncs avançar, avançament, però avance, avances, avanceu, avancen.

4. *Hi ha que ser positiu? Sí, evidentment que cal ser-ho, però nosaltres ho podem dir així: Cal ser positiu. S'ha de ser positiu. Hem de ser positius. Cal que siguem positius.

5. Com ho diries en valencià? «Que determinades persones parlen malament de mi és un afalac. N'hi ha d'altres que hi parlen bé i, per contra, és preocupant.» 6. Com diries allò que hem subratllat? No podem dir que hi haja una distribució homogènia entre els països, més prompte,/ més aviat, / sinó que hi ha una lluita de poder dels governs.

2

7. Mitja? He telefonat a l'associació i m'han dit que no calculem bé la mitjana ponderada 8. Senyalar i assenyalar Jo, si faig un senyal, doncs senyale. I si indique que has de fer una cosa, aleshores assenyale.

9. Majúscula o minúscula? Estàs d'acord amb este criteri? Sí, els càrrecs s'escriuen en minúscula i les institucions, en majúscula.

10. Què canviaries en esta informació? El Certificat de Capacitació per a l'Ensenyament en Valencià faculta la persona que l'obté per a fer ensenyament en valencià com a llengua vehicular en tots els ensenyaments no universitaris en l'àmbit valencià.

11. Mentider o mentirós El millor és dir sempre la veritat, llevat que sigues un magnífic mentider. Jerome K. Jerome, escriptor anglés (1859-1927)

12. Com ho diries? Gràcies, ja me'n faig càrrec.

13. Què corregiries d'esta frase? M'alegre de saber-ho, continuaré fent errades perquè tingues la inspiració assegurada.

14. Com ho escriuries? Què hi canviaries? Me'n vaig, te'n vas, se'n va Me n'anava, te n'anaves, se n'anava Li escanejaré el pressupost i li l'enviaré. Els escanejaré el pressuposts i els l'enviaré.

3

15. Detecta l'error. M'agrada ajudar-los sempre que meu demanen. Solució: M'agrada ajudar-los sempre que m'ho demanen.

16. Què hi canviaries? No vull ajudar-los sempre, però ara u necessiten. Solució: No vull ajudar-los sempre, però ara ho necessiten.

17. Com ho escriuries? Li ho comente sempre, dis-me-ho amb temps. Solució: Li ho comente sempre, dis-m'ho amb temps.

18. Tria les formes adequades. d) Açò has de solucionar-ho prompte. e) Açò és necessari que ho soluciones prompte.

19. Hi veus la diferència? Quines són les perífrasis de probabilitat? a) Deuen ser les nou del matí. c) Potser són les les nou del matí. 20. Quina frase (o frases) triaries? b) Quan vos n'aneu de vacances? A mi em falta no res per a anar-me'n. c) Quan us/vos n'aneu de vacacions? A mi em falta poquíssim per a anar-me'n.

21. Com ho escriuries? Tant de bo me'n vaja content este cap de setmana.

22. En este vocabulari hi ha alguna paraula que no pertany al nostre àmbit lingüístic, busca-la. rajola, rajol, enrajolar, taulell, entaulellar, xapar, maó, paviment, argila, esmalt, paper de vidre, escatar, ceràmica, rajuela, maniseta, emmanisar

4

23. Adapta este text a un valencià més estàndard. Heu menjat o rossegat o mastegat alguna vegada el xicolate (que dia ma uela) redó. Paisia que rossegabes una cullerà de terra. Proposta Heu menjat o rosegat o mastegat alguna vegada el xocolate redó (que deia ma iaia, la meua àvia). Pareixia que rosegaves una cullerada de terra.

24. Millora la redacció d'esta frase. Per a acabar, dir, que personalment em donaria molta llàstima que deixaren d’existir. Proposta Per a acabar, he de dir (vull dir) que personalment em (faria o donaria) molta llàstima que deixaren d’existir.

25. Què hi canviaries? Ma mare i yo en l'ivern no teniem aguia calenta i la que teniem estaba geladisima. Després de rentar l'escurà dia tinc les mans ertes amb la e molt oberta, per a referir-se que les tenia molt gelades. Proposta Ma mare i jo, a l'hivern / en hivern, no teníem aigua calenta i la que teníem estava molt freda / freda com el gel. Després de rentar l'escurada deia: «Tinc les mans ertes, amb la 'e' molt oberta, per a referir-se al fet que les tenia com el gel. Nota: Ert vol dir rígid, insensible, especialment per efecte del fred.

26. Quin ofici es dedica a «col·locar o reparar llums i instal·lacions elèctriques, d'aigua i de gas»? el lampista (o el llanterner)

27. *Ganàncies? Els seus guanys s'han reduït molt enguany.

5

28. Què hi sobra? A continuació i, dins dels actes del VI Congrés Internacional de Tipografia, demà i divendres (o divendres que ve), el MuVIM acull el taller de Pablo Cosgaya i Marcela Romero.

29. Com hauries de redactar esta frase? Com a resposta a la qüestió sobre la supervivència d’algunes botigues, dir que no tot depén de nosaltres. Propostes: Hem de canviar «dir que» per «he de dir que», «en la meua opinió», «vull dir que...»

30. Abans, avant o avanç? Tria. Però, d'altra banda, com he dit abans, tinc moltes ganes de muntar l'exposició.

31. Quin problema hi veus? Per cert, de moment, i fins a que no tinga cap orde contrària, crec que tinc que dir-te algo. Proposta Per cert, de moment(,) i fins que no tinga cap orde contrària (en contra), crec que he de dir-te alguna cosa.

32. Què hauries de millorar en esta frase? Crec que vaig a fer l'examen el dissabte que ve meravellosament, em trobe molt bé preparat. Proposta Crec que faré l'examen dissabte que ve meravellosament, em trobe molt ben preparat.

33. Com ho diries en valencià? A mi m'agradava allò de reina, o princesa, o potser carinyet, però què hi farem! Altres propostes: què vols que li faça!, què vols que hi faça!

6

34. Repassa este comentari. Ja tinc la sol·lució!. M'ha fet molta gràcia allò que dies de que les cames em fan figa, eres molt cèl·lebre. Proposta Ja (hi) tinc la solució! M'ha fet molta gràcia allò que deies que les cames em fan figa, eres molt cèlebre.

35. Quina locució vol dir «estar molt estret, en un espai molt reduït». Solució: Com a figues en cofí

36. Com ho direm? Tria. Animem Núria. Anima la teua amiga. Ella estima l'Enric. Jo salude el meu amic Toni. Açò afecta la ciutadania. Si ho necessites, consulta el farmacèutic.

37. Dependent o depenent? Tria. Juli és dependent del Servici de Formació. Hui podré anar al cine depenent de la faena que tinga. Depenent com depén de tu, li consentixes massa. Ell atén el públic, és dependent.

38. Què hi canviaries? Ens relacionem d’una manera o d'una altra, tot depén. Hi ha un bon percentatge de gent incívica i irrespectuosa. Estes són les necessitats més peremptòries del ser humà. S’organitzen i empren tots els seus esforços a ajudar els altres. Dóna el seu temps i els seus diners a qui / a aquells que / als qui ja no tenen res. Ajuda totes aquelles persones que ho necessiten.

39. La frase sentenciosa d'ús comú que respon a la saviesa popular s'anomena... refrany

7

40. De quin ofici parlem en este text? Al taller del baster sempre s'hi flairava l'olor seca del cuir, que n'era ben característica. S'hi respirava també l'ambient de poble, sobretot al capvespre, quan el local era un anar i vindre de llauradors que hi acudien per fer un barret o adobar les peces de pell que s'havien trencat. Podien ser selles de cavall, alforges de ruc, sarrons, morrallles, ronsals, collars de mula o pitrals desgastats pel trontoll de les faenes del camp que necessitaven un bon cosidor d'agulla grossa. Però els basters també eren creadors i reparadors de peces de cuir. 41. Quina locució s'usa per a indicar que resolent les dificultats de cada dia arribem a resoldre les de tot l'any? Dia que passa, any empeny. Empényer o empènyer és sinònim d'espentar o empentar.

42. Com traduiries este paràgraf?

El objeto de esta subvención es contribuir a la realización de una de las tres campañas que recoge el plan y que abarcan la desratización, desinsectación y desinfección en edificios municipales y alcantarillado; la de prevención y control de la legionelosis; y la de control de vectores (moscas y mosquitos). Traducció L'objecte d'esta subvenció és contribuir a la realització d'una de les tres campanyes que arreplega el pla i que comprenen (abracen) la desratització, desinsectació i desinfecció en edificis municipals i clavegueram, la de prevenció i control de la legionel·losi i la de control de vectors (mosques i mosquits).

43. Quina frase triaries?

b) La subvenció màxima que poden percebre els beneficiaris dependrà del nombre d'habitants. 44. Repassa este text.

Açò de la universalitat de l’anglés s’ha convertit per als països angloparlants en una mina d’urani. És un autèntic negoci que els proporciona ingressos substanciosos. I bé que fan de traure-li tot el suc possible. L’enganyifa de l’anglés és com totes les enganyifes del món: mentres hi hagen badocs que estiguen disposats a deixar-se enganyar i a pagar, bé que fan els enganyadors de traure'ls (o de traure'n) tants diners com poden i fer-se el renyó d’or a la salut dels beneits.

8

45. Com ho dius?

Si anem amb el pit descobert vol dir que anem despitralats (despitralat-ada).

46. Gargamell o gargamella és sinònim de....... gola

47. Quina paraula correspon a esta definició. Busca-la. «Idea errònia, argument dèbil, predicció gratuïta, etc., que es dóna com a incontrovertible, com a decisiva, com a cosa segura.» Paraules proposades: accessòria, argument de botiguer, menyspreu, argument naïf, divagar, falòrnia o falòria, populista, retolar, sol·licitud, fer un barret, malparlar 48. *Poses taula? Nosaltres «parem taula i desparem o llevem taula», i amb el verb 'parar' expressem diverses coses, observa: para atenció a...; para el carro; parem casa, l'oïda o l'orella, la cara i la mà; no parem en palletes; no parem en casa mai; se'ns para el bocí i el mos... I si no n'has tingut prou, para el cabàs.

49. «Aturat-aturada» vol dir? que estem parats en un lloc i que no tenim treball

50. *Sa i salvo? Com ho dieu? Qui ha escapat d'un perill o ha eixit d'una situació complicada sense haver rebut dany, ha eixit «sa i estalvi». En femení diem que ha eixit sana i estàlvia. També diem «sa i bo, sana i bona».

51. Què hi canviaries? Jo, tot malet en el llit, recuperant-me de l'operació i vosatres riguense. Proposta Jo, tot malalt (malaltet) al llit (o en el llit), recuperant-me de l'operació, i vosaltres rient o rient-se (burlant-se).

9

52. Sobre 'curar'. Acaba de completar. I també diem: cura!, que vol dir atenció!, a poc a poc!

53. Com es diu la part del cos on s'ajunta la cuixa amb la part inferior de l'abdomen? engonal

54. Què diries en lloc d'«en surten»? Proposta: n'ixen. Observem que «Sant Joan» s'escriu en majúscula quan fem referència a la festa de Sant Joan, altrament escriuríem: «El patró del meu poble és sant Joan».

55. Degut a? [...] La mare rovellonera, quan no té làmines (a causa d'un fong / per un fong), és molt carnosa i bona. [...] Solució: a causa de, per. 'Degut' és el participi del verb 'deure'. Exemple: Este fet és degut a la conscienciació ciutadana.

56. Monyica o......? A banda de monyica coneixes la paraula gobanilla, govanilla, gomanilla, gomanella o govanella?

57. A tiri i baldiri o a tiri i bandiri vol dir.... en grans quantitats

58. Què vol dir «ni-ni o nini»? que ni estudia ni treballa

59. El mot propi o comú, usat amb caràcter afectuós, familiar o eufemístic, s'anomena………….. hipocorístic. El nom Pep és un hipocorístic.

10

60. Com ho escriuries? a) El mal ve a bótes i se'n va a gotes.

61. El camí estret, la sendera s'anomena…………. Exemple: Darrere l'ermita comença un viarany que va a parar al torrent. També s'usa en sentit figurat: Quins estranys viaranys seguix el seu pensament?

62. «Dies i olles curen les coses» és una locució que vol dir... T'hi ajudem un poc amb este diàleg. Dies i olles curen les coses significa que amb perseverança s'aconseguix tot, les malalties es curen, les penes passen (el significat literal era 'amb el pas del temps i prenent bons aliments es curen les malalties').

63. De què hi parlem? Solució: confits. I si en menges molts, t'enfitaràs.

64. La senda o camí que porta dret a una banda, especialment que servix per a abreujar el camí s'anomena... drecera

65. «Excedir-se, gastar més del que convé o més del que els recursos permeten és..........» Tria la locució adequada. Estirar més el peus que la flassada. I coneixeu esta?: Estirar més el braç que la mànega.

66. Què vol dir esta frase? «Amb els seus tripijocs immobiliaris es va fer la barba d'or.» Proposta: Que amb les seues maniobres o activitats poc netes es va enriquir, va guanyar molts diners.

11

67. Esfereïdor vol dir... Que fa for, que espanta, que colpix.

68. Sella o cella? El seient de cuir, de forma especialment adaptada a l'esquena del cavall o d'un altre animal de sella, amb la superfície lleugerament còncava, de manera que el genet hi pugui seure còmodament s'anomena sella.

69. Ser del morro fort o... : molt cabut, molt tossut, ingovernable, que va a la seua

70. Com ho diríem en valencià? Nadie ofrece tanto como el que no va a cumplir. Propostes: Ningú no oferix tant com qui no pensa complir. Ningú no oferix tant com qui no pensa a complir. Ningú no oferix tant com aquell que no pensa complir (o que no complirà).

71. De què parla esta definició? «Taula redona tapada per una tela que arriba a terra, davall de la qual se sol posar un braser.» del tendur

72. De què hi parlem? «Bóta d'unes cinc càrregues proveïda de huit cércols que, a igualtat de diàmetre, té menys alçària que una bóta ordinària.» del bocoi

73. Com ho dieu? Quan algú, sobretot els xiquets xicotets, es queda com sense aire i esbalaït per la força del plor o fins i tot del riure diem que s'ha encanat (encanar-se). A altres llocs diuen: perdre el plor, no poc trencar alé (a Mallorca).

12

74. *Venim insistint? Com ho diries? «Venim insistint al llarg d’esta legislatura que les despeses del pressupost municipal han de ser justificades i totalment necessàries.» Propostes: Insistim des del començament d'esta legislatura... Estem insistint al llarg d’esta legislatura... 75. Ampliem el nostre vocabulari. «Esporrejar o esporretjar»? A Alacant, la Vall d'albaida i altres indrets es diu esporrejar, que vol dir fer mal (a algú), causar-li dolor per alguna causa traumàtica. Exemple: Mira bé on xafes, a veure si t'esvares i t'esporreges! 76. Què vol dir 'galdufa'? Què canviaries en l'explicació? La lluna porta galdufa... (tres pets i una bufa, diuen a Sueca) Galdufa fa referència al fenomen atmosfèric lluminós que apareix, a vegades, envoltant el Sol o la Lluna i que sol ser un senyal de pluja. 77. «Molta fressa i poca endreça» vol dir... «Sempre se'l veu atrafegat i mai no resol cap afer (o assumpte). Fa molta fressa i poca endreça.» Proposta: Es diu quan trona molt i no arriba a ploure, o quan es fa molt de soroll o preparatiu i no es fa res de profit. 78. «Safarranxo o xafarranxo»? Quan hi ha rebombori, és a dir desordre, barreja de gent o de coses en moviment desordenat i sorollós, diem que hi ha xafarranxo. 79. «L'amic de tafanejar, d'exercir la seua curiositat en coses que no li haurien d'importar, en afers d'un altre, l'anomenem tafaner o tafanera.»

13

80. «Tindre seguida» és tindre........ Proposta: treball o ocupació amb continuïtat, sense interrupció. 81. Quina paraula correspon a totes estes definicions? La persona que destaca molt en la seua activitat, especialment en els esports, és un crac. Un desastre financer o comercial, fer fallida, és fer crac. L’onomatopeia per a representar el soroll sec que fa una cosa que es trenca es diu crac. Hi ha un tipus de droga que es diu crac. 82. «De calent» vol dir..... «La selecció espanyola de futbol en rebé de calent de l’holandesa en el seu primer partit del mundial de futbol.» Propostes: de valent, amb totes les forces, sense afluixar 83. «De colp a repent» o... De colp a repent es va fer blanc com la paret i va caure a terra. Propostes: de sobte, de repent 84. Sabies que claveguera, albelló i androna són sinònims? I la xàrcia de clavegueres s'anomena clavegueram. 84. «S’ha acabat el bròquil» és equivalent a «s’ha acabat el cafetí». 85. Sabies que 'agimponar-se' és sinònim d’'aponar-se', però també es viu 'agiponar-se'. I tots estos mots són sinònims d'acatxar-se. 86. Si parlem de la bufa, el garró, la poltrota, la pastabona, la peça negra, el perro, etc., parlem de la botifarra d'arròs, el botifarró.

14

87. Canvia el que està marcat per una construcció més adequada. «Vorem en els resultats *que tal la redacció i l'oral, no tinc moltes esperances.» Propostes Vorem en els resultats com ha anat / com he fet / com em puntuen la redacció i l'oral, no tinc moltes esperances. 88. Quina salutació triaries? Hola, com va? Hola, com anem? 89. Esquena, espatla, muscle? Després de llegir, respon les preguntes. Mireu com ho explica Eugeni S. Reig «Hem de tindre molt clar que la paraula espatla, referida als éssers humans, no equival en absolut a esquena. Tampoc equival a part superior de l’esquena. L’espatla és, únicament, la zona de l’esquena immediatament posterior als muscles i, per consegüent, podem parlar de l’espatla dreta i de l’espatla esquerra –perquè en tenim dues– i de les espatles, en plural, si ens referim a totes dues alhora. Antigament, el vocable espatla s’usava amb el mateix significat que muscle, però no s’ha usat mai amb el significat d’esquena. Usar el mot espatla amb el significat d’esquena és un castellanisme empobridor i inadmissible que hem d’evitar a tota costa.» éssers humans és sinònim de sers humans, la humanitat, els humans alhora és sinònim d'al mateix temps 90. Posta o posada? posta 91. Dieu *baix clau? Proposta La Conselleria d'Educació continua tenint amb pany i clau el pla de revisió d’infraestructures educatives malgrat que per sentència judicial hauria d’haver-lo lliurat...

15

92. De quina altra manera diries les paraules marcades?

Entrevistador. —Què li ha ensenyat la vida?

Gabriel Barceló. — M’ha ensenyat moltes coses, positives i negatives. Entre les primeres que la vida és molt breu, passa volant, i que el que tu no faces no ho farà ningú. Entre les segones, que el diners és un déu totpoderós, implacable, senyor del cel i la terra i que l’altruisme —que n’hi ha— cal buscar-lo amb un llum, a pesar que siga de dia, com feia Diògenes. La humanitat, en general, és molt egoista. 93. 'Pegar un tret' és 'pegar un...' i diem 'canella' o... Propostes: pegar un tir i canyella 94. Com diries en valencià les expressions que estan en castellà? Buenos días, buenas tardes y buenas noches Bon dia, bona vesprada i bona nit Bajar (o subir) las temperaturas, subir a los cielos Baixar (abaixar) o pujar (apujar) la temperatura, pujar al cel 95. Com ho traduiries?

La ONU aprobó esta semana una resolución histórica, presentada por Ecuador

y Sudáfrica, que permitirá vigilar a las grandes corporaciones en los países del

sur. China, Rusia, Venezuela y Cuba votaron a favor. Alemania, Francia o

Reino Unido, en contra.

Proposta L'ONU aprovà o va aprovar esta setmana una resolució històrica, presentada per Equador i Sud-àfrica, que permetrà vigilar les grans corporacions en els països del sud. Xina (o la Xina), Veneçuela i Cuba votaren a favor. Alemanya, França o el Regne Unit, en contra. 96. Què corregiries en este titular? «La Xarxa Vives homenatja el filòleg castellonenc Germà Colón»

16

97. Com ho diries en valencià? Felices Navidades, felices Pascuas Bon Nadal, bona Pasqua Hablar a espaldas de alguien, muchas felicidades, máquina quitanieves Parlar d'esquena a algú, molta felicitat, màquina llevaneu 98. Com ho diries en valencià? Saltar por los aires, tener muchas ganas de hacer algo. Saltar o botar per l'aire, tindre (o tenir) molta gana de fer alguna cosa. 99. Guardaespatles? Mireu què en pensa Eugeni S. Reig Proposta: escorta 100. 'Fer botilles' o 'fer... botiges. És el que fa el botijós o la botijosa. Sinònim: tartamut i tartamuda. 101. Com ho diries en valencià? Sonarse las narices, tocarse las narices, caerse de narices, estar hasta las narices... Solució: Sonar-se el nas (sona't el nas), tocar-se el nas, caure de nas, estar fins al nas 102. Arpa-arpes o... Proposta: urpes 103. Com ho diries en valencià? Llevar a hombros (o en hombros); a todas horas; en estos momentos Proposta: Portar al coll (o a collibè, al be); a tothora; en este moment

17

104. Ho diries així? «Cal urgentment una fumigació aèria i terrestre.» 105. Com ho diries en valencià? En aquellos tiempos En aquell temps Hacerse añicos Fer-se miques (o a miques) Tener pocas luces Tindre poca llum 106. Com traduiries esta cita? «Daría todo lo que sé por la mitad de lo que ignoro.» Proposta: Donaria tot el que sé per la meitat (o mitat) del que ignore. 107. Què és? «Peça del disparador d'una arma de foc portàtil, en forma de palanca, que es pressiona amb el dit per a disparar.» Solució: el gallet 108. Gibrell o... Proposta: llibrell 109. Com ho diries en valencià? Muchas felicidades Molta felicitat El cortafuegos el tallafoc El guardabarros el parafang El parabrisas el parabrisa 110. Quina és la paraula? «La persona que actua irreflexivament, d'una manera atrotinada, és un trapatroles.» 111. Com es diu? Tria: badoc, fava, beneït, alficòs El fruit de l'alficossera es diu alficòs.

18

112. De què hi parlem? de passar la llista a algú 113. Com ho dius? L'alé, bufit suau que s'expulsa per la boca, s'anomena hàlit. 114. Alabar o...? Si elogiem les qualitats d'algú o d'alguna cosa, el que fem és alabar o lloar. 115. De què hi parlem? Pell dels cereals, especialment del blat, que se separa dels grans en la mòlta. Si no menges pa integral, almenys menja una cullerada de segó cada dia. 116. Dius *pájara? És important hidratar-se i haver menjat perquè no ens agarre una debilitat, un defalliment, quan anem en (o amb) bicicleta. 117. Quina frase o quines frases triaries?

a) L'Estat reconeix que deu 2.000 milions a l'any. b) L'Estat reconeix que deu dos mil milions a l'any.

118. Busca els sinònims en esta relació de paraules. Solució: esquifit, raquític i avar són sinònims, també ho són semblar i paréixer 119. Com ho diries?

La cara amb què l'escolten em sorprén. La cara amb què els escolten em sorprén. Solució: la b i la d

19

120. Què canviaries d'esta frase?

El càncer de pàncrees és la quarta causa de mort per càncer a tot el món, amb ell consegüent impacte socioeconòmic.

121. El carreró o camí que no té eixida es diu... T'hi ajudem un poc. atzucac 122. Quines festes fan en els vostres pobles? Fan, per exemple, castellers, correfocs i diables. dansà, bous al carrer, sopars d'entrepà, revetles, balls de disfresses? I és que «A l'estiu tot el món viu». 123. On creus que estan el jaciment de Bolomor i la Bastida de les Alcusses? Busca els dos municipis. Solució: A Tavernes i a Moixent. 124. L'aparell fet de corretges o de fils d'aram que es posa en el morro de certs animals perquè no mosseguen o mengen coses inadequades s'anomena boç. 125. Sabies que la paraula «capçana» té més d'una significació? Completa. En la comarça de la Costera diem que una persona té una bona capçana quan té un bon cap o és molt cabuda o cabota. I la capçana també és el rodet de tela o d'un altre material que es posa en el cap per a portar un pes. En canvi diem «sitiet» a l'utensili d'espart, de metall o d'altre material sobre el qual es posen les cassoles, les olles o altres atifells que es porten a taula, per a evitar que embruten o cremen les tovalles o els tapets. 126. On creus que se celebra esta representació? La representació de la Dansa de la Mort se celebra a Morella. 127. La respiració agitada o fatigosa es diu... T'hi ajudem un poc. Solució: pantaix

20

128. Sabies açò? La figa blanca o negra, amb el capoll llarg, la pell gruixuda i la molla molt rogenca i dolça s'anomena figa de coll de dama. 129. Com ho dius? La sensació nerviosa i espasmòdica experimentada en certs llocs del cos quan són estimulats lleugerament pel tacte i que sol provocar el riure involuntari s'anomena cosconelles, cosquerelles i pessigolles. 130. «Ja està bé»? Què canviaries en esta notícia? «Sagunt, el Campello, Lugo i un llarg etcètera han estat els últims dies notícia pel terrorisme masclista. Ja n'hi ha prou! És necessari conscienciar des de l’escola que la vida o el cos de les dones no és propietat de ningú!» Proposta: Ja n'hi ha prou! Usem «Ja està bé» quan volem dir que una persona ha estat malament i ara ja està bé, s'ha recuperat. 131. Ho sabies? La fortor del sol cap a migdia s'anomena fitor. 132. Saps açò? La diferència principal entre l’apitxat i el valencià general només implica l’absència de dos fonemes: les sibilants sonores de cosa i roja. 133. De què hi parlem? La part d'un edifici oberta d'un o més costats on hi ha pilars i columnes s'anomena llotja o llonja. La llotja o llonja de València és un dels exemples més reeixits del gòtic valencià tardà. 134. Quina redacció et pareix l'adequada?

b) El període d'unes quatre a sis setmanes que comprén una part del juliol i una gran part de l'agost, durant el qual sol fer molta calor, s'anomena canícula.

21

135. Com ho dius? La tira prima i caragolada de fusta que es fa quan es treballa amb el ribot o amb una altra eina semblant es diu encenalls. Exemple: A cal fuster sempre hi havia encenalls per terra. 136. De quina altra manera diem 'clatell'? La meua amiga no plorava mai i jo ho feia per qualsevol minúcia, és com si tinguera una esponja al clatell o bescoll. 137. Regalíssia o...........?

La regalíssia de moro, que és un extracte de l'arrel de la regalíssia, preparat per ebullició en aigua i que es presenta en forma de barretes negres s'anomena també puro moro.

138. Què hi canviaries?

L'expressió «cremat com un regalissier» s’aplica a qui està molt enfadat, enrabiat, irritat, indignat o furiós.

139. Quins errors trobes en esta informació? Saps què significa la locució «nano petano»? Significa 'xiquet xicotet'. És una locució d’ús habitual en valencià, sobretot en la comarca de l’Horta de València. La locució no té absolutament res a veure amb el castellà. La paraula 'nano' s’usa habitualment en valencià amb el significat de 'xiquet' i la paraula 'petano', relacionada amb el llatí PITŬLUS, significa 'petit'. 140. Saps què vol dir l’exclamació ¡Àngela Maria!? S’usa per a expressar que hem vist clara una cosa, que l’hem compresa. 141. De quin dolç parlem en esta descripció? De l'arrop, que juntament amb les talladetes és un dolç típic de les comarques centrals valencianes.