1

Solucionari Pràctiques 8. Nivell mitjà i superior 1. Què diries en lloc de «tupper»? carmanyola 2. Dius forani?

«El món és sens dubte més comprensible vist des de l'exterior, quan un estranger te'l comenta, quan l'has d'explicar a un forà / una forana.»

3. En este text hi ha quatre errors, busca'ls?

Els noms propis, en un principi, són propis i no admeten traducció. Elisabeth Taylor i Isabel de Villena eren dos persones diferents, com bé sabeu. Tots recordem la reivindicació de Josep Lluís Carod a la televisió. Només els reis i el papes són susceptibles de ser traduïts: Joan Carles I, Francesc I. Amb la toponímia és diferent, depén de la importància internacional (London, Londa, Londres), qüestions fonètiques o una tradició històrica (Zaragoza-Saragossa, Teruel-Terol) i els acords dels plens dels ajuntaments (Torrent, Xàtiva). 4. Quin sinònim diries per a substituir «eina»? mitjà, instrument (polític), ferramenta 5. Com es diu? En el futbol, l'handbol, l'hoquei i altres esports d'equip, la màxima pena imposada per una falta comesa dins de l'àrea de la porteria pròpia es diu penal. 6. De quines altres maneres diem «fumeral»? ximenera, xemeneia, llar 7. Dius compinche? «No és compinche» → «camarada, company, un de la colla» (amic) / «còmplice, valedor» (company de malifetes)

2

8. Aplaçar? No és aplaçar (deixar per a més avant, posposar) → ajornar No és plaç, és termini o període 9. Parlar bé no costa un rave. Tria les opcions adequades. Totes són vàlides, llevat de la a. 10. Repassa esta notícia

La recerca de petroli minvarà molt les captures de peix de les nostres

costes

Els cetacis es veuran afectats fins a 300 quilòmetres de la zona de prospecció. La fauna marina del Mediterrani occidental (sense coma) viurà una experiència propera a la fi del món. Els canons submarins que s’empraran per als sondejos emetran cada deu segons ones sonores a 249 decibels, molt per damunt del llindar del dolor, situat en els 180 decibels, i devastarà la pesca durant mesos al golf de València, amenaçarà l’hàbitat de milers d’aus i alterarà les rutes migratòries de cetacis, dofins i tortugues amb uns efectes secundaris que inclouen dolor extrem, hemorràgies internes i danys auditius irreversibles.

11. «Esteu enamorats fins a les calces»?

mocaorà o mocadorada

12. Forofo? Com ho diries? «forofo» → «seguidor, aficionat, fan» / «fanàtic, entusiasta» 13. Què vol dir l'expressió «avant les atxes»? La posem en un context. «Avant les atxes o endavant les atxes» és l'expressió que usem per a indicar la voluntat de prosseguir en una acció a pesar de les dificultats, o la resignació que vaja avant una cosa que es voldria evitar. 14. Què és? «La banyera equipada d'un dispositiu que remou l'aigua es diu jacuzzi.»

3

«jacuzzi» no és una paraula d’origen japonés, sinó que és d’origen italià, l’empresa que els va començar a fabricar pertanyia a la família Jacuzzi, immigrants italians als Estats Units. 15.De quina altra manera podríem dir el que he subratllat. Deixem-nos guiar per les paraules d’Ovidi: «Si jo ja m’he cansat d’anar vivint dient el va com va, pensa que sols diré fins que més no podré: va com vull, com volem». Proposta: fins que no podré més

16. Confós, confosos? Com ho diries?

b) Estos projectes són confusos i s'han d'explicar. Atenció, una persona pot estar confosa (del verb confondre) perquè té una situació confusa, confusiva. 17. Esperit, espirit? Dóna el vistiplau a esta frase.

Sí, esperit és una paraula aguda. Espirit és un col·loquialisme.

18. Trànsit o tràfic?

El trànsit [...]

19. Què canviaries d'este diàleg?

—Jo no el trobe gens simpàtic, més aviat / més aïna és groller i cregut.

Usem «més bé» com a sinònim de «millor», no com a locució adverbial (en lloc de «més aviat / més aïna»).

4

20. Si en una cita deixem espais per dalt i per baix, fem sagnia almenys en

l'esquerra i disminuïm el cos de lletra, hem d'usar les cometes de cita? No, cal llevar les cometes tipogràfiques. Una altra cosa és que haguérem citat així:

Chucho Valdés lluïx un plomall d'espectaculars plomes. Explica que ho ha fet, precisament, perquè li pregunten el motiu i per a poder explicar el següent: «Es tracta d'una història perduda, de la qual no es parla. Al segle XVIII van ser enviats a Cuba 700 comanxes, que van ser deportats a la part oriental i es van unir als esclaus. En els carnavals es posaven les seues corones i ballaven junts. I van crear les seues famílies i interpretaven les seues músiques. Alguns van ser enviats de nou al seu país, però altres s'hi van quedar. És una cosa que pràcticament no s'ha recollit, i se'm va acudir posar-me les seues plomes per a relatar-ho.»

I continuem escrivint.

21. Quin problema hi ha en esta informació? El capità moro i el cristià, l'ambaixador, les esquadres, l'escut o el joc de timbals són part fonamental de la festa de moros i cristians. L'ambaixador moro es vestix amb faixa, pantaló a la turca, babutxa, camisa, turbant i manta. En canvi, el cristià porta una túnica, mallla, capa, calces i botes. 22. Com diem quan parlem per Twitter?

piular; per tant, completarem amb piulets

23. Quin error hi ha en estos números?

D-U-C vol dir que entre desenes i unitats i unitats i centenes s'escriu amb guió. Comprova-ho: un milió cinc-cents quaranta-quatre mil sis-cents setanta-nou 24. Quina paraula correspon a esta definició?

el trau

5

25. Endevina Qui no té cabell és calb-a o pelat-ada. Els actors consideren que el color groc els dóna mala sort. Darrere del pit tenim l’esquena. En el peu i en la mà tenin cinc dits. La gengivitis és una inflació de la geniva. L’ornament que es porta en les orelles es diu l'arracada o les arracades. El color verd representa l’esperança.

26. A nivell de? Com ho diries?

«En l'àmbit municipal s'ha descartat acudir als tribunals.»

27. Repassa este paràgraf.

És a les ciutats valencianes on hi ha més edificis monumentals, però en qualsevol poble, i molt més en municipis de més de deu mil habitants, podem trobar esglésies, muralles, castells, places i racons que ens faran viatjar a través de la història. 28. ¿Saps què és el cató?

a) el primer llibre de lectura 29. En enologia, al xampany també li diuen... cava

30. Quan parlem d’olletes de pastor, trufes o tòfones, rovellons, flaons,

carquinyols, etc., estem parlant de la gastronomia del nord o del sud del

territori valencià? del nord 31. Com es diu l’edifici de planta baixa característic de la Marina destinat a resguardar el canyís on posaven les panses a assecar? a) el riurau

6

32. Què canviaries d'este titular?

«Nova baixada d'afiliació en la ss.ss»

Proposta: Usar una abreviatura en un titular és desaconsellable.

1. Perquè provoca indefensió en qui llig, ja que ha d'interpretar què vol dir.

2. El criteri en la nostra llengua és no duplicar, per tant: seguretat social. 33. Traduïx Si algú busca la salut, pregunta-li si està disposat a evitar en el futur les causes de la malaltia; si no és així, abstint-te d'ajudar-lo. Sòcrates

34. Pots substituir el pues d'este diàleg? —Doncs la safanòria borda

Doncs indica continuïtat i conseqüència.

Vols saber-ne més? La pastanaga, carlota, apagallums, bastanaga borda o bastanaga, bastanaguera, botges, bufanaga, bufanagues, fonollassa, pastanaguera, safanòria o carrota és una planta de la família Apiaceae. 35. De quina altra forma diries el que hem marcat. A un pam davall o sota terra, i de verd traent-ne el cap, Safanòria et proposa que l'estires, i mentre o mentres estires, escoltes com trenca la terra, perquè encara o a pesar que és fruit de ciutat, molt profund en va arrelar. La jota i els ritmes trencats es donen la mà com si es conegueren des de fa temps. Sota aquesta declaració de principis trobem Safanòria, un quartet barceloní format per Àgata Casas amb una visió particular de la música que ens oferix tots els sabors de la mediterrània, condimentats, preparats amb un ingredient especial: la mel i el pebre de ritmes diversos. Tot un punt de trobada entre passat i futur, presents en la capacitat per mesclar estils i per crear tan grans melodies com moments d'alta tensió. I tot això sense deixar de moure ni el peu ni els malucs en cap moment.

7

36. Com ho dius? Potser vindrà demà. Segurament dirà el que ha passat. Comentari: Amb adverbis de dubte («potser, segurament, probablement…») usem l’indicatiu i no el subjuntiu: «Potser ja és tard per a fer visites» 37. Saps sinònims d'«esbatussar»? pegar, pegar una palissa o pallissa, apalissar o apallissar 38. Sobre el verb «recórrer»? Com ho diries? «Recorren contra la sentència del tancament de RTVV perquè el consideren antiestautari.» Comentari: Jo puc recórrer tot València el cap de setmana, però recórrec contra la sentència. 39. Quins són sinònims de «neguit»? inquietud, impaciència, desassossec 40. Puntua el text. El Premi Enric Soler i Godes 2014 al millor article publicat en un llibret de falla de la comarca de l'Horta ja té els seus finalistes, seleccionats pel jurat entre els 20 articles que s’han presentat a esta dècima edició. Els finalistes són la Falla Sant Vicent-Empar Iturbi de València, amb un article del Col·lectiu Sinià; la Falla Ramón y Cajal de Torrent, amb un article de Joaquim Requena Piles, i la Falla Avinguda de Torrent, amb un article d’Enrique Romero Martí. 41. Sabeu què vol dir esta expressió? «Tindre cara de Dijous Sant i fets de carnestoltes» és ser hipòcrita. 42. Quina paraula correspon a la castellana albahaca.

alfàbega

8

43. Busca el sinònim de l'expressió «a rastrons».

arrastrar o arrossegar 44. Denúncia i denuncia. Tria la forma adequada. L'oposició demana les enquestes íntegres i (denúncia / denuncia) la despesa. Ella (estúdia o estudia) Medicina, fa ja tercer, però no (estúdia o estudia) prou hores. Saps la (diferència o diferencia) que hi ha entre vosaltres? Per favor vés a la fotocopiadora i (fotocòpia o fotocopia) estos empresos. Atenció: Hem de diferenciar entre denúncia i denuncia; estúdia i estudia; diferència i diferencia; fotocòpia i fotocopia, etc. 45. Ostentar o exercir? Tria tu. Ha organitzat el dinar només per a ostentar / exercir; no m'he sentit gens còmoda. Ella ostenta / exercix les funcions del seu càrrec; crec que és una bona professional. Recorda: Si exhibim obertament i amb orgull alguna cosa, aleshores ostentem o fem ostentació. I si fem o realitzem les funcions pròpies d'una professió, aleshores exercim. 46. Quina és la paraula que correspon a esta definició? «Festa popular que se celebra els dies abans de la quaresma amb disfresses, balls i comparses pel carrer.» Diem el carnestoltes o els carnestoltes (plural). 47. Mijo? Com ho diries? mill

9

48. Usos de «debades» En la frase a) vol dir: en va, inútilment En la b) vol dir: gratis 49. En este vocabulari s'ha colat un mot que no hi té res a vore. Busca'l. baladre, tapenera, prunera, sisca, floreta, palera, canyota, pesolera, ravanissa, fenàs, moniato, flor-i-col, palmera, pitera, malva, canya, grama, sedàs, verdolaga 50. Quin problema veus en este titular? «El pols per Crimea ressuscita els fantasmes de la guerra freda» No és «ressucitar» → «ressuscitar» 51. Este vocabulari pertany al món de les... falles 52. Sobre els coets... Hi ha moltes classes de coets, per exemple tenim els borratxos, els tronadors, els masclets i els d'eixida. 53. Repassa esta cita. Sempre he pensat que les idees són fràgils i ens costa ben poc abandonar-les, excepte quan revestixen un sentiment i s'han transformat en conviccions. 54. Diries -15 ºC davall (o sota) zero? Propostes: 15 ºC davall (o sota) zero quinze graus davall o sota zero 55. Embarassosa o ....? Este matí he presenciat una situació molt embarassosa (incòmoda, compromesa, violenta).

10

56. Dius «fer la pilota a algú»? Completa. Llepó és la paraula… 57. Quin problema veus en esta redacció? 5 de març: Dia Mundial de l'Eficiència Energètica «Les energies renovables resulten adequades per a la calefacció i l'aigua calenta.» 58. Quina opció triaries? «Diuen que hi ha dos tipus de ments poètiques: una apta per a inventar faules i una altra disposada a creure-les.» 59. Quina paraula d'este vocabulari no té res a vore amb la resta? gord, gros, grossa, grossària, greix, engreixar, greixós, engrossar, engrossir, gras, grassa, grosser (sinònim de groller) 60. Repassa esta notícia abans que la publiquen. S'inicia una campanya per a promoure la matriculació en centres educatius públics que inclou díptics i vídeos amb l'eslògan «Tria'ns i aprendràs». 61. Què és? Quina paraula correspon a esta definició? Ninot o qualsevol altre objecte que es posa en un jardí o en un camp per a espantar els pardalets. Solució: espantall 62. *En cas de que? Tria com ho diries.

• b) Us o Vos demane que en cas que no pugueu assistir a la reunió [...].

Recordem que la preposició de cau davant de la conjunció que.

11

63. Recolzar? Donar suport? Usos de «recolzar» i que no són sinònims de «donar suport».

1. Jo recolze (jo deixe) el quadre a la paret abans de penjar-lo. 2. No et recolzes encara perquè acabe de pintar. 3. Deixa que recolze (descanse) sobre tu.

Usos de significació compartida:

4. Jo et recolzaré (t'ajudaré, et donaré suport) sempre que m'ho demanes.

5. Han recolzat la teua proposta vol dir que t'han donat suport. 64. Sabies que a l'escarabat de cuina també li diuen... panderola 65. A què li van donar nom de «panderola» fa 125 anys a Vila-real? A l'històric tramvia de vapor que forma part del patrimoni cultural de tota una comarca.

66. Quin problema hi veus?

«És molt habilidosa, sap tocar l'orgue de meravella.» No és «òrgan» (instrument musical) → «orgue» 67. Quines són les frases correctes.

b) L'assumpte de què parles no pertany a l'orde del dia. d) De què parlaves amb la veïna d'enfront?

Recorda que la forma de què és correcta si equival a les formes del qual / de la

qual / dels quals / de les quals. També ho és quan indica interrogació. 68. Se celebren els contractes?

No. Per a fer referència al fet de fer un contracte amb algú o contractar algú, no és adequat el verb celebrar. Per tant, si es tracta d’arribar a un acord de voluntats, es pot parlar d’atorgar, acordar, estipular, concertar o subscriure un contracte. I en el moment d’executar-lo, es parla de formalitzar un contracte.

12

69. Tria les opcions adequades.

• El Ple de la corporació va tenir lloc dimarts passat.

Els actes per a commemorar el centenari del naixement de Salvador Espriu se celebraran a la Casa de Cultura. El verb celebrar només el farem servir en els casos en què es fa referència a commemoracions, cerimònies i actes solemnes. Quan es tracta d’una invitació a un acte cultural o social ordinari (una conferència, un concert, el lliurament d’uns premis, una inauguració, una reunió, etc.) són més adequats els verbs tenir lloc, fer-se i ser. 70. Certificat o certificació?

Cal el certificat que acredite la teua assistència a este congrés. És imprescindible la certificació del secretari sobre [...]. Els mots certificat i certificació designen conceptes diferents. El primer és el nom del document, mentre que el segon es referix a l’acció de certificar: 71. Comparegueu o compareixeu?

Si no compareixeu en el termini establit, es considerarà que desistiu de participar en el concurs.

D’acord amb el Plec de condicions, us cite perquè comparegueu.

Compareixeu (en castellà, comparecéis) és la segona persona del plural del present d’indicatiu, mentre que comparegueu (en castellà, comparezcáis) ho és del subjuntiu. Per tant, cal no confondre estes dues formes. 72. E-mail?

En valencià, el lloc on es reben i des d’on s’envien missatges per correu electrònic s’anomena adreça electrònica (abreviatura: a/e). Es tracta d’un conjunt de caràcters que permeten identificar inequívocament la bústia electrònica d’una persona, una organització, etc. Per tant, hem d’utilitzar estet terme en lloc de l’anglicisme e-mail (abreviatura d’electronic mail). 73. Password? Com ho diries en valencià?

«password» → «contrasenya, clau»

13

74. De què parlem en este paràgraf?

de les falles 75. Sant Josep o sant Josep?

Si es tracta de la festa, escrivim Sant Josep, festa de Sant Joan, festivitat de Sant Vicent, etc.; però escriurem amb minúscula si diem: «sant Josep, sant Joan i sant Vicent són sants molt coneguts a totes les comarques valencianes». 76. On és l'error?

«Sabies que en el territori valencià hi ha més de 60.000 músics, el 50(%) o 50 per cent de tot Espanya, amb unes 540 societats musicals.» 77. Pedra pómez?

La pedra volcànica esponjosa i lleugera que constituïx la part superior de les laves volcàniques s'anomena pedra tosca. 78. Com dius estes paraules en valencià?

«flam, betum, Betlem, harem» 79. Bessones o.......?

trigèmines (trigemin – trigèmina) 80. L'elevació del terreny no massa alta ni de pendent molt rost es diu....

T'hi ajudem un poc.

tossal, turó o puig 81. Com es diu?

El ninot indultat és el ninot de l'única falla que la votació del públic de l'Exposició del Ninot decidix que no siga encinerat en la nit de la cremà.

14

82. Com vas de vocabulari?

Alguns sinònims de «desficaciat» són desbaratat, destarifat o destrellatat. 83. Dius annexe o annex?

El projecte inclou un annex. Vos envie el document annex . Informació: Hem de substituir la forma *annexe, que és incorrecta, pel substantiu annex, el plural del quall és annexos. L’adjectiu presenta quatre formes: annex, annexa, annexos, annexes . 84. Repassa estos noms.

Jaume, Santiago, Dídac i Jacob són variants derivades d’un mateix nom: «Jacobus». De fet, sovint es parla del «Camí de Sant Jaume». 85. Dieu «saltamontes»?

En valencià diem «llagosta, saltamartí, serracames, revoltacampanes». 86. Com comencaries un conte en valencià?

En valencià diem: «Això era… / Això diu que era.../ Això era i no era… / Hi havia una vegada…» 87. De què hi parlem? Completa.

La «llapissera» era el tub on es fixava el llapis quan era molt curt per a poder escriure o dibuixar. Per extensió, també és sinònim de «llapis». 88. De quina altra manera anomenem l'«albergina»?

albargina i albergínia

15

89. Estàs d'acord amb estos criteris de redacció?

La paraula falla s'escriu amb majúscula inicial quan s'usa com a nom de la festa que se celebra, festa de les Falles o simplement les Falles.

S'escriu amb minúscula quan ens referim a un dels grups escultòrics que es cremen: «La falla es va cremar ràpidament».

Els termes ninot, cremà, mascletà, plantà i casal estan prou assentats en l'ús com per a escriure'ls en lletra redona.

El ninot indultat s'escriu en minúscula.

Les expressions Nit del Foc i la Cremà és aconsellable escriure-les en majúscules i en redona.

Solució: Sí, són adequats. 90. Quina triaries? la a 91. Fal·lera no és fallera. Saps què vol dir 'fal·lera'? fal·lera vol dir: Inclinació profunda cap a una persona o una cosa que porta a desitjar-la d'una manera vehement, a pensar en ella tothora, etc. 92. Què canviaries en este paràgraf? Este divendres, 21 de març, l’ajuntament de Morella celebrarà el Ple ordinari corresponent al mes de març. A la sessió plenària l’equip de govern presentarà una petició perquè el govern valencià declare les festes del Sexenni com Bé d'Interès Cultural (BIC). Comentari Ajuntament (de Morella) s'escriu en majúscula si va acompanyat del topònim, com també Conselleria de Sanitat, Diputació de València, però els ajuntaments, les conselleries, les diputacions. 93. On escriuries el punt final, abans o després de les cometes de cita? «Quan una cosa passa, deixa de ser impossible. I les coses passen quan hi ha algú que les vol fer passar.» (El punt va dins perquè le cometes comencen i acaben la cita.)

16

94. Saps què vol dir: «Qui no suma se n’ix» A més d‘afegir, «sumar» també vol dir ‘traspuar, ser permeable’. Eixe és el sentit que té en l’expressió «qui no suma se n’ix». Un altre exemple: Una estalactita suma contínuament. 95. Com ho traduiries? Propostes: És ingrat qui nega el benefici rebut; ingrat, qui no el restituïx; però de tots, el més ingrat és qui ho oblida. Sèneca Ingrat és qui / aquell que nega el benefici rebut; ingrat és qui no el restituïx; però de tots, el més ingrat és qui ho oblida. Sèneca 96. Com diries esta frase en valencià? «Limpian el Vaticano con bacterias entrenadas para comer suciedad.» Netegen el Vaticà amb bacteris entrenats per a menjar brutícia. 97. Si lliges este titular t'adonaràs de dos errors, canvia'ls. «Ell va estudiar valencià als anys seixanta (o anys 60). Fa més qui vol que qui pot» Comentari: Hem de distingir València (ciutat) i valencià (llengua). 98. Què canviaries en este paràgraf? Entre les moltes redaccions interessants que pots proposar a l'alumnat, n’hi ha una de clàssica:Com ens veuen els alumnes? 99. Eixir, però...? Canvia el que calga. «Els arrossars de l'Albufera ja ixen als mapes.»

100. Destí o destinació?

La sort reservada per a cada u es diu destí. Diem «destí» si ens referim al futur, i «destinació» si ens referim al punt final d’un viatge o un enviament

17

101. Com ho dius? «L'obrer que, quan els seus companys es declaren en vaga, continua treballant o reemplaça un obrer en vaga es diu esquirol.»

102. Sobre la paraula «esquirol». Repassa esta informació.

Sembla que el nom deriva dels teixidors del municipi de L'Esquirol que reemplaçaren, durant la vaga del 1855, els obrers del municipi de Manlleu.

A la vila de Manlleu els teixidors treballaven a sa casa per compte dels fabricants. Estos muntaren un edifici a fi que els operaris teixidors hi anaren a teixir a hores fixes, però els teixidors manlleuencs no hi volgueren anar. Aleshores, els fabricants ho digueren als teixidors de L'Esquirol i estos consentiren a anar-hi, amb la qual cosa concitaren la indignació dels obrers de Manlleu, qui els insultaven amb el nom d'esquirols per ser nadius del poble d'este nom. 103. Ho diries així? «No hi ha contradicció entre el que tu dius i el que diu ell, almeny crec que no n'hi ha.» Proposta: «No la hi ha» és un calc de «no la hay», nosaltres diríem «no n'hi ha» (d'això, de contradicció). 104. Colps o records d'infància... per a alguns. Completa. Amb la mà al cap és calbot o carxot. I bescollada és inequívocament al bescoll. Un colp amb la punta dels dits (fort, fort, fort i sec) en una galta al cul és una sardineta (en alguns llocs). Sense ser tan sec, és un baticul. A la cara és una galtada o «galtà». I aguantar el colp vol dir suportar les contrarietats. 105. Les AMPAs? El plural de l'AMPA és les AMPA. AMPA. Si substantivem podem fer les ampes, però la sigla és AMPA.

18

106. Recolzar o donar suport? Completa

Jo et done suport, t'ajude, però no et «done recolzament».

Jo em puc recolzar contra la paret mentre espere que vingues.

107. Saps què vol dir «estar en les beceroles»?

a) En l'inici d'un aprenentatge. 108. Com escrius les dades domiciliàries? Ho fas així? Propostes: a) Anna Romer Puig, c/ Marià Benlliure, 23, pis 3r, porta 5. 46009 València (Si escrivim CP, ho fem així, és una sigla) b) Anna Romer Puig c/ Marià Benlliure, 23, pis 3r, porta 5 46009 València 109. A quina paraula pertany esta definició: «Auguri, pronòstic.» Busca-la en este vocabulari. averany. 110. Repassa este paràgraf. Defensa i Difusió del Patrimoni Cultural ha posat en marxa una iniciativa que, inicialment, va sorgir per denunciar els quasi trenta mil milions d'euros que han anat a parar a «forats negres» com a conseqüència del malbaratament i el saqueig de diners públics institucionalitzats que estan produint-se en este país des que el partit X va accedir a les institucions. 111. Com diries en valencià amb «nocturnidad y alevosía»? Amb «nocturnitat i traïdoria»

19

112. Si lliges estes frases fetes podràs deduir que la tardor també es pot dir d’una altra manera, ¿de quina?

La tardor és la primavera de l’hivern o primavera d’hivern.

113. Et presentem una relació de rius, però se’ns han colat dos serres. Busca-les.

serra Mariola i serra Aitana

114. Indica immediatesa o futur? Com ho diràs? El govern municipal impulsarà en un futur pròxim una línia de treball conjunt que, a més de diversos departaments municipals, implicarà també associacions i altres entitats. 115. El peix de poca grandària, amb el dors blavós, els flancs platejats i el morro prominent, que es pesca en grans quantitats per a consumir-lo fresc o per a fer anxoves es diu....... aladroc o seitó 116. Tot són mol·luscos? Són mol·luscos, llevat de les tàperes i els aladrocs o seitons. 117. Què hi canviaries? ceba (no seba) i escopinyes o copinyes (no berberetxos) 118. «A banda de l'ou de closca, ou és la tercera persona del singural del verb oir 119. Com ho dius?i

La lluna plena d'abril, «lluna roja» o de la fi del món, obri una successió d'eclipsis totals, concretament quatre (tètrada), que es produiran en períodes de sis mesos a partir de hui.

20

Recorda

Escrivim 'eclipsi' amb -i final (i no amb -e, com fa el castellà)

Successió' l'escrivim amb dos -cc- i essa doble

Tètrada' és l'agrupació de quatre coses relacionades entre si

'El fi' és la finalitat, l'objectiu i 'la fi, l'acabament, el final (en cap cas s'accentua)

'Món' és l'univers i 'mon' és un possessiu (p.ex.: mon pare)

120. Repassa este escrit

Parlem del dolç de Pasqua. Com li dieu?

Per a molts és la 'mona'; però també a la Ribera es coneix com 'panou'. A Gata, ‘pa socarrat’; a Murla, ‘coca bova’; a la Mariola i a Alzira, ‘tonya’. I si porta carabassa, reganyà.

121. Dóna el vistiplau a este escrit. a) Els substantius i adjectius que formen part del nom dels períodes litúrgics o religiosos s'escriuen amb inicial majúscula: la Quaresma, la Setmana Santa, la Pasqua. b) També s'escriuen amb majúscula les denominacions Divendres de Dolors, Diumenge de Rams, Dijous Sant, Divendres Sant, Dissabte de Glòria. c) Els noms dels passos, les imatges i les confraries s'escriuen amb majúscules inicials i sense cursiva ni cometes: El Sagrat o El Sant Sopar, La Captura, Confraria del Crist de la Columna, Germandat del Crist de la Corona, etc. d) S'escriuen amb inicial minúscula els termes religiosos com vigília, eucaristia, missa, litúrgia de la paraula, confessió, comunió o processó. e) També s'escriu amb inicial minúscula viacrucis. 122. Dius pajarita a un tipus de corbata? No és pajarita, tampoc pardaleta ni paixareta; en valencià diem «corbata de llacet o de llaç».

21

123. Què hi corregiries?

La coixinera no només és bona per al pa, també per a portar els dolços típics de cada zona. En este cas, les mones de bescuit de Benaguasil (Camp de Túria).

124. Com ho traduiries? «El verdadero valor consiste en hacer uno sin testigos lo que sería capaz de hacer ante todo el mundo.» François de La Rochefoucauld Propostes a) El verdader (o veritable) valor consistix a fer sense testimonis el que u seria capaç de fer davant de tot el món. b) El verdader (o veritable) valor consistix a fer u sense testimonis el que seria capaç de fer davant de tot el món. 125. Què hi corregiries? Amb pa i vi, es fa camí 126. De quin joc hi parlem? El xurro o el cavall fort 127. Provessó? Saps estes dites relacionades amb la paraula 'processó'? No gastes massa que «el ciri és curt i la processó llarga». Massa coses vols fer i no es pot «repicar i anar a la processó». 128. Catxirulo, catxerulo o ................? Com ho diuen al teu poble? Tros de paper o de tela que es manté estés i subjecte per mitjà d'una carcassa de canyes o de llistons de forma poligonal, lligat a un cordell llarg que es va amollant a poc a poc perquè s'envole. Milotxa: «Amb diners carxofes i amb paper milotxes».

22

129. Ja tens a punt les pasqüeres? a) Persona que ix al camp a celebrar festivament la Pasqua. «Les colles de pasqüers omplien el terme». b) De les festes de Pasqua o que hi té relació. «Sabatilles pasqüeres i berenar pasqüer». 130. Salpassa o .............? Hui, Dimecres Sant, és el dia de la 'salpassa' o la 'sarpassa', que és un ritual catòlic consistent a beneir amb aigua i sal les cases durant el temps pasqual. La sal, mineral necessari per a les persones, té la facultat de conservar els aliments i està associat a un fort component simbòlic. 131. Repassa estes frases. El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, va respondre (sense article) dimarts durant el Ple a la diputada provincial «acaçament (o assetjament) laboral, sexual…» 133. Metro o metre? Completa. Jo agarre el metro en el carrer de Colom. Necessite un metre d'amidar, me'n pots deixar un? 134. Què hi canviaries? L’Educació Secundària Obligatòria (ESO) és la titulació bàsica mínima que la ciutadania de l’Estat ha tingut fins al moment de la publicació de la LOMCE. 135. Sant Jordi o sant Jordi? Tria.

Hui és Sant Jordi! … (és la festivitat; el nom del sant s'escriu en minúscula)

136. Repassa estes dites que fan referència a la paraula 'pasqua'? Ens veiem de Pasqües a Rams. Fa o té cara de Pasqua. Ha fet Pasqua abans de Rams (potser és ja un anacronisme). Està més content que unes pasqües. Sempre està pensant en la mona de Pasqua.

23

mona, la mona (mascle i femella). Observem les expressions: «Està més pelat que el cul d'una mona» (propi de l'espècie, no del sexe) «A este home es veu que li agrada fer la mona» 138. Completa. Els noms dels periòdics, les revistes i altres publicacions periòdiques s'escriuen en cursiva, amb totes les seues paraules significatives en majúscules i no es traduïxen. Ex.: L'Universal de Cartagena, El Levante, Avui. 139. Repassa esta informació Sabeu què és un bookcrossing? El bokcrossing o passallibres consistix a deixar llibres en llocs públics per tal que altres els recullen, els lligen i els tornen a deixar. És la proposta per a hui dels nostres companys de la Biblioteca del Museu Valencià d'Etnologia que celebra el Sant Jordi alliberant llibres per la ciutat de València amb el bookcrossing col·lectiu de les biblioteques de museus. 140. Sabies que... Els títols de les obres literàries s'escriuen en cursiva (o entre cometes, si no es disposa d'eixe tipus de lletra) i amb majúscula només en la primera paraula, excepte noms propis o altres termes que l'exigisquen. Exemple: Cent anys de soledat. 141. Llig estos verbs i busca la incoherència. anava, tornava, comprava, trobava, mirava, examinava, furtava, Els imperfets d'estos verbs s'escriuen en ve. 142. Quines formes verbals s'escriuen amb dièresi? introduïa, introduït, introduiré, introduiria, introduir, introduiré, introduïes Recorda que l'infinitiu, el futur, el condicional i el gerundi dels verbs en –uir no porten dièresi.

24

143. Dius vale o val? Com ho podries dir? —No cal que crides tant. —D'acord, no t'enfades tant. 144. De quina altra manera diries «xerrameca»? Parlar sense substància, xarrameca, xarramenta (xarrador-a), vèrbola o vérbola, parleria (de parler-a) 145. Repassa esta cita.

«La igualtat de la riquesa ha de consistir en el fet que cap ciutadà siga tan opulent que puga comprar a un altre, cap tan pobre que es veja necessitat de vendre's.»