1

S O T A L A L L A N A

Í N D E X

I N T R O D U C C I Ó pàg.2

M E M Ò R I A C O N E P T U A L pàg.3

M E M Ò R I A T È C N I C A pàg.6

I N S T A L A C I Ó pàg.8

C O N C L U S I Ó pàg.9

I M A T G E S pàg.10

C D pàg.17

2

I N T R O D U C C I Ó

El projecte aquí presentat és el resultat d’un procés d’aprenentatge al voltant d’un material concret,

la llana. Aquest material d’origen animal mai havia format part del meu ventall de possibilitats

matèriques per a realitzar una peça. Es per això que la llana era una gran desconeguda fins aleshores,

ja que només la relacionava com quelcom càlid i suau, que proporcionava escalfor. Coneixent-la i

aprenent a tractar-la, adquirint nous coneixements, noves tècniques i nous resultats, ha estat clau

per al desenvolupament de la instal·lació S O T A L A L L A N A i que seguidament explico amb

més detall.

3

M E M Ò R I A C O N E P T U A L

Tal i com he descrit breument en la introducció d’aquest dossier, la llana ha estat un descobriment

tant materialment com formalment.

Fins llavors mai m’havia plantejat la llana com a possible material per a la realització artística, malgrat

conèixer celebres exemples d’artistes com Andy Goldsworthy que l’han emprat en els seus treballs.

Potser aquesta llunyania que sentia cap al material es devia a que mai m’havia topat amb un borrall

de llana verge, ni havia tingut la possibilitat de tractar-lo i adquirir-lo.

Haig de reconèixer que el primer contacte físic amb la llana va ser tota una troballa per la major part

dels meus sentits que van experimentar amb un material completament desconegut. La vista gaudia

d’aquesta aparença flonja i esponjosa, mentre que el tacte palpava la suavitat de les fibres, d’altre

banda l’olfacte confirmava l’origen animal del material que encara conservava l’olor d’ovella.

Imagino que devia ser aquesta presència no física, que em remetia constantment a l’animal d’origen,

el que m’impedia treure-me’l del cap. Em rondaven imatges d’ovelles sempre representades en

contes i dites populars com a animals afables i tendres, d’una especial calidesa, i no especialment

4

protagonistes per la seva astúcia. Malgrat las nombroses representacions d’ovelles simpàtiques

també en trobem alguna en la que aquesta simpatia ha estat aprofitada per altres bèsties fictícies per

camuflar les seva veritable aparença. És el cas del llop que amagat sota una pell de llana, va

aconseguir passar desapercebut entre les ovelles, sense aixecar cap sospita de la seva veritat oculta.

Traslladant aquesta dita o conte popular a la realitat nostre de cada dia, és un recurs utilitzat

diàriament per milers de persones arreu del món, que oculten sota la seva aparença externa un

interior que no té res a veure. Aquesta disfressa pot ser física si es tracta de vestuari i imatge

personal, i d’altra banda pot ser psíquica. Aquesta darrera representa a les persones que amb la

voluntat d’ocultar les seves veritables intencions, s’amaguen rere personalitats simpàtiques o

amables esperant guanyar-se la complicitat dels demés per poder atacar, com si del llop del conte es

tractés.

5

Així dons S O T A L A L L A N A representa simbòlicament la dualitat que s’estableix entre la

aparença exterior i la realitat interior, que s’amaga sota una capa de llana, intentant aparentar

quelcom que en realitat no és. Es deixa entreveure per l’aspecte de la llana, bruta i mal enfeltrada

que alguna cosa de intencions dubtoses s’hi amaga sota. En aquest cas la representació d’aquest

interior ocult son unes planxes de ferro oxidades de formes punxegudes i agressives, que s’intueixen

sota la fina capa de llana o inclús aconsegueixen perforar-la de manera que aquesta espècie de

monstre interior s’obre pas cap a l’exterior .

6

M E M Ò R I A T È C N I C A

El procés seguit per a la realització del projecte parteix de l’aprenentatge de diferents tècniques per a

tractar la llana com a material. Per una banda es pot conservar en el seu estat original, assumint la

seva fragilitat degut a que fàcilment les seves fibres es poden separar. D’altra banda també tenim la

possibilitat d’enfeltrar-la i per a fer-ho existeixen dues possibles opcions, la primera i més tradicional,

consisteix en fregar damunt una capa de llana amb aigua calenta i sabó, preferiblement damunt

d’una superfície rugosa, per tal d’enredar les fibres entre elles. La segona opció és fruit de la

industrialització del feltre en el mercat actual i consisteix en punxar la llana, amb una agulla

d’enfeltrar, repetidament, per pujar i baixar les fibres de manera que s’enreden i per tant s’enfeltren.

L’agulla d’enfeltrar és de dimensions més grans que l’agulla de cosir i al contrari d’aquesta no te la

superfície llisa, sino plena de protuberàncies en forma de diminuts arpons, gràcies als quals les fibres

queden enganxades entre ells i faciliten l’enfeltrat. El feltre produït a escala industrial fa ús

d’aquestes agulles d’enfeltrar, col·locades una al costat de l’altre poblant extenses planxes que

després pujaran i baixaran, punxant la llana per enfeltrar-la.

7

En el meu cas la tècnica utilitzada per a la elaboració de la peça és la del enfeltrat amb sabó i aigua

calenta. Amb aquesta tècnica s’aconsegueixen resultats més espontanis i naturals. Volia evitar

sobretot qualsevol similitud amb una planxa de feltre industrial. Per a enfeltrar-ho vaig separar en

varies capes la planxa de llana verge, fins aconseguir capes molt fines i fràgils. Seguidament vaig

enfeltrar-les lleugerament i amb molta cura, amb aigua calenta i sabó. Al insistir damunt la planxa

repetint moviments circulars apareixen formes i seqüències fractals damunt la seva superfície. Degut

a la primesa de la planxa de llana, aquesta mateixa creava buits i espais de separació.

Pel que fa a l’altre component de la instal·lació, el ferro, vaig tallar-lo de tal manera que formessin

formes abruptes i punxegudes, d’aspecte agressiu i amenaçador. Finalment vaig sotmetre les planxes

de ferro a un procés d’oxidació per tal d’emfatitzar la vessant agressiva i freda del material.

8

I N S T A L A C I Ó

La instal·lació de la peça va tenir lloc a l’Aula Ángel Ferrant de la Facultat de Belles Artes de la

Universitat de Barcelona i consistia en la col·locació de les planxes de ferro oxidades formant un

conjunt de perfils, però que quedaven coberts per una fina capa de llana semi enfeltrada. Aquesta

fins capa de feltre deixa entreveure allò que s’amaga sota aquesta, intuint-se formes abruptes i

esmolades que en alguns casos arriben a perforar la llana violentament, per evidenciar encara més la

monstruositat d’allò que s’amaga sota la aparentment innocent ovella (planxa de feltre).

L’aspecte de la instal·lació és tètric i esfereïdor i potser juga en contra de la meva voluntat de

aparentar quelcom exterior que no té res a veure amb l’interior. És potser massa evident el factor

agressiu i violador de les punxes de ferro esmolades.

El conjunt desperta comentaris diversos d’entre els quals se’n desprèn un ambient comú de

incomprensió conceptual de l’obra.

9

C O N C L U S I Ó

Per finalitzar, de tot el procés de realització i presentació de la peça, n’extrec varies conclusions

d’entre de les quals destacaria una especial preocupació per no haver pogut transmetre la meva

voluntat amb la peça. Sens dubte seguiré treballant al voltant de la idea d’ocultació sota una

aparença afable, però tenint en compte totes les observacions i comentaris de companys i

professors, i potser de manera no tant evident, convidant també al espectador que a través de la

seva curiositat descobreixi allò k s’amaga sota la llana.

10

I M A T G E S

11

12

13

14

15

16

17

C D