suficiència 1

Programació de llengua catalana nivell de suficiència

Secretaria de Política Lingüística Consorci per a la Normalització Lingüística

6

UNITAT 1. Una parella feliç Temps orientatiu: 8.30 h INTRODUCCIÓ La unitat s’emmarca en l’àmbit de les relacions personals, concretament en les celebracions socials com ara enllaços de parella, festes d’aniversari, etc. Per tal de correspondre a la notícia d’un enllaç, els aprenents —en qualitat d’amics— la difonen, expliquen com són el nuvi i la núvia, proposen algun regal original per a la parella i conviden tothom a participar-hi. TASCA Aconseguir que un bon nombre d’amics i coneguts participin en la festa per celebrar la unió de dues persones i fer-los una sorpresa abans de la celebració. OBJECTIU LINGÜÍSTIC Descriure oralment i per escrit característiques de persones i escriure invitacions amb registre col·loquial i de caire expressiu. OBJECTIUS COMUNICATIUS SEGONS ÀMBITS Les relacions personals - Afavorir la comunicació entre persones pròximes, amb motiu d’una celebració festiva, per mitjà d’Internet. SEGONS TEMES La parella - Donar-la a conèixer a companys i amics. - Comentar les característiques i les qualitats personals de cadascun dels membres de la parella des d’un punt de vista personal. La celebració d’actes socials - Explicar les característiques i el desenvolupament de celebracions socials com ara festes sorpresa, enllaços civils o religiosos de parella, festes d’aniversari, etc. OBJECTIUS DISCURSIUS - Reconèixer i comprendre els conceptes d’adequació, coherència i cohesió com a propietats del text i conèixer estratègies i mecanismes per aplicar-los a la producció de textos descriptius. - Comprendre i aplicar l’ordre de presentació de la informació en un text descriptiu i els elements que serveixen per establir les referències espacials en l’elaboració d’una descripció. - Saber seleccionar la informació pertinent i adequada en la redacció de textos descriptius, d’acord amb la intenció comunicativa de despertar curiositat i interès. - Reconèixer i aplicar adequadament els recursos gramaticals i textuals que modalitzen l’enunciat segons l’interès de l’emissor de presentar-lo amb més o menys objectivitat.



7

- Reconèixer i comprendre les diferents maneres d’organitzar el discurs i aplicar aquest coneixement a l’anunci d’un esdeveniment social. OBJECTIUS GRAMATICALS - Comprendre i aplicar les regles de la morfologia de l’article en casos especials. - Comprendre la classificació de les oracions segons el nombre de verbs (simple, composta, etc.), la funció (modalitats oracionals) i l’estructura (passiva, activa, personal, impersonal, etc.). - Comprendre i aplicar les regles d’ortografia de la a i la e àtones dels mots sense punts de referència clars. OBJECTIUS SOCIOLINGÜÍSTICS I CULTURALS - Reconèixer i comprendre l’estat actual de la llengua catalana. - Conèixer els rituals més freqüents dels casaments a Catalunya. CARACTERÍSTIQUES TEXTUALS DELS GÈNERES ASSOCIATS Anunci d’un esdeveniment - Habilitats: comprensió i expressió orals i escrites. - Tipus textuals: descriptiu i expressiu. - Funcions lingüístiques: socialitzadora i referencial. Invitació - Habilitats: expressió escrita. - Tipus textuals: descriptiu i expressiu. - Funcions lingüístiques: psíquica i socialitzadora. PROCEDIMENTS TEXTUALS ETAPES DE RECEPCIÓ I PRODUCCIÓ - Generació d’idees i selecció de la informació segons el propòsit comunicatiu, el context de comunicació i el punt de vista adoptat per l’emissor. - Els apunts per recollir aspectes de contingut i forma de textos descriptius referits a celebracions de casament o similars. - L’esborrany com a estratègia de tempteig abans de la redacció acurada d’un text escrit. - La lectura d’esborranys propis i de companys, com a estratègia per millorar l’adequació, la coherència i la cohesió textuals.



8

CONTINGUT COMPONENTS TEXTUALS Elements d’adequació - Factors que determinen el registre: to (formalitat, formes de tractament). - Subjectivitat i objectivitat en textos descriptius. Elements de coherència i cohesió. - Marques que reflecteixen l’actitud del parlant respecte d’allò que diu. - Marques que reflecteixen la relació de proximitat i confiança entre emissors i receptors: ús de vocatius, exclamacions, efusions, punts suspensius, preguntes, onomatopeies, frases fetes, etc. Marques verbals i pronominals que palesen la presència de l’emissor (voldríem, ens han dit que, etc.). Marques d’implicació del receptor (oi que m’enteneu? com sabeu molt bé, no us penseu que, etc.). Elements de coherència i cohesió - La referència espacial d’un element: adverbis i locucions adverbials de lloc, preposicions que introdueixen complements circumstancials de lloc, ús dels verbs ser, estar i haver-hi. - La concordança com a factor de cohesió textual: l’adjectiu o l’article amb més d’un substantiu de gènere diferent (els darrers assaigs i novel·les, les darreres novel·les i assaigs, els assaigs i novel·les publicats, l’accés i la sortida adequats, etc.). - La determinació i la indeterminació com a manifestació de referents coneguts o de referents nous dins d’un text. Determinació: ús de l’article definit, de determinants demostratius i possessius. Indeterminació: ús d’indefinits (un, algun, molts, etc.), absència d’especificador (xocolata, llibres). - Els sinònims, els complements del nom i les metàfores com a recursos per a la descripció de persones i llocs (Una noia eixerida, animosa. Una noia de cabells llargs. Un encant, un sol, un cel de noia, etc.). - Recursos discursius per la descripció de persones (dir què fan, explicar com ho fan, tria de frases copulatives, etc.). - Recursos discursius per a la descripció d’activitats (connectors d’ordre, sintaxi amb formes impersonals, verbs processuals com ara fer, continuar, començar, dur a terme, acabar, interrompre, esperar, acudir, rebre, presentar, etc.). COMPONENTS GRAMATICALS Morfologia i sintaxi - Concepte d’oració simple i composta. - Estructures oracionals: construccions personals i impersonals. - Els verbs transitius i intransitius, personals i impersonals. - Usos més freqüents i estables de ser i estar. Ús copulatiu amb atribut: qualitats permanents de persones i objectes (és un bon pare, el pis és gran) o qualitats passatgeres (està malalt, està trencat). Ús intransitiu: localització puntual (és a Londres) o localització duradora (s’està a Londres). - Adverbis i locucions adverbials de lloc (repàs). - Expressions temporals (enguany, a mitjan, a mig, ara com ara, aviat / d’hora, pels volts de, etc.).



9

- Remarques sobre les preposicions a i en quan introdueixen complements circumstancials de lloc: locucions prepositives (a taula, a palau, a terra, a passeig, etc.) i llocs figurats amb verbs que no són de moviment (consulta-ho en el llibre de text, en el capítol següent es diu, etc.). - L’article. Casos especials amb apostrofació o sense: davant de sons vocàlics (l’11, l’OTAN, etc.), davant h o i no vocàlica (el hall, el iogurt, el iode, etc.), davant de noms de lletra (la essa, etc.) i per evitar confusions (la ira, la anormalitat, etc.). - L’article. Casos amb contracció o sense: al, del, pel, cal; a l’, de l’, per l’, ca l’; als, dels, pels. - Modismes que presenten interferències amb l’article lo neutre. Formes no admeses més usuals. - La coma, els parèntesis i els guions en incisos, aclariments i aposicions. Lèxic - Adjectius referits a persones: aspectes físics i psicològics. - Frases fetes referides a les persones. - Lèxic relacionat amb els enllaços de parelles (nuvi/núvia, lluna de mel, toia, vestit de núvia, etc.). - Precisió lèxica: paraules i expressions que poden generar confusió pel que fa a l’ús o al significat (grat/grau, estada/estança, compondre/composar, gelós/zelós, cadascú/cadascun, dos/dues, etc.). Fonètica i ortografia - Ortografia de a i e àtones: mots sense punts de referència clars (emparar, ànec, Esteve, orfe, meravella, orgue, rave, resplendent, estella, vernís, ebenista, espàrrec, sanefa, rancor, etc.). COMPONENTS SOCIOLINGÜÍSTICS I CULTURALS - Formació i evolució de la llengua catalana. Estat actual: concepte de bilingüisme. - Els casaments religiosos o civils: protocols i costums (vestit de núvia, vers a la núvia, toia, padrins, testimonis, llançament d’arròs i pètals, fotografies, àpat nupcial, regals, viatge de nuvis, etc.).



10

PLANIFICACIÓ DE TASQUES INTERMÈDIES TASCA 1 L’alumnat sap que l’Esteve i la Jenina han decidit anar a viure plegats i, per aquest motiu, decideixen publicar una pàgina web o un anunci per donar a conèixer la notícia a familiars, amics i coneguts i per preparar una sorpresa a la parella. En aquesta tasca, els alumnes emplenen una graella per generar impressions i sentiments personals sobre cadascun dels membres de la parella i per ordenar aquesta informació. Al final cadascú explica oralment a la resta de la classe qui són per a ell o ella l’Esteve i la Jenina. TASCA 2 L’alumnat comença a redactar individualment la primera part del text que publicaran, en què expliquen les qualitats o virtuts més destacades de l’Esteve i la Jenina amb l’objectiu de fer-los mereixedors d’aquesta sorpresa. Per grups, trien la millor descripció de l’Esteve i la Jenina i la reserven per a la tasca següent. TASCA 3 L’alumnat redacta la segona part del text, en què anuncien la sorpresa i demanen la col·laboració de familiars, amics i coneguts. L’alumnat redacta aquest text seguint el mateix procediment que a la tasca anterior. Finalment, l’alumnat redacta el text definitiu plantejat a la tasca 1 fent servir els fragments seleccionats a la tasca 1 i a la 2. Els diferents grups publiquen els textos definitius perquè tot l’alumnat els pugui llegir. TASCA FINAL En Carles, un amic de la parella i de l’alumnat que viu a Veneçuela des de fa uns quants anys, ha sabut que l’Esteve i la Jenina han iniciat una nova vida plegats. Per això envia un missatge per correu electrònic perquè l’alumnat li expliqui l’esdeveniment. En aquesta tasca cada alumne respon individualment a en Carles per confirmar-li l’esdeveniment i per descriure-li les emocions de l’Esteve i la Jenina en el moment en què els van anunciar la sorpresa.



11

UNITAT 2. Un espai més modern per a l’entitat Temps orientatiu: 8.30 h INTRODUCCIÓ La unitat s’emmarca en l’àmbit associatiu i tracta de la reforma d’un espai comú. Als aprenents els cal posar-se d’acord en la configuració d’una estança que té usos múltiples, i per això acorden i descriuen amb detall i precisió tant el mobiliari que consideren adequat i pràctic com els elements decoratius i d’il·luminació que s’hi adiuen. Els objectius de la unitat es podrien també assolir mitjançant tasques de caire semblant, com ara arranjar un espai per a estudiants, habilitar una estança de la llar per a usos diferents dels que tenia, transformar un autobús en habitacle, etc. TASCA Proposar reformes per modernitzar la sala polivalent d’una entitat. OBJECTIU LINGÜÍSTIC Proposar, acordar i exposar oralment i per escrit els elements més adequats per modernitzar un espai d’ús comú. OBJECTIUS COMUNICATIUS SEGONS ÀMBITS Àmbit social - Col·laborar en la consecució d’un espai idoni per al contacte, l’intercanvi, la formació i la cooperació socials. SEGONS TEMES La distribució - Aportar idees per distribuir l’espai d’una sala polivalent de tal manera que satisfaci les necessitats de les persones que l’han d’ocupar. L’equipament, el mobiliari i la decoració - Aportar idees per equipar, moblar i decorar adequadament una sala d’usos múltiples. OBJECTIUS DISCURSIUS - Saber seleccionar la informació pertinent i adequada en la redacció de textos descriptius, segons el punt de vista adoptat per l’emissor d’acord amb la intenció comunicativa de donar una informació detallada i precisa. - Comprendre les estratègies i els recursos propis de les fases de planificació, textualització i revisió i aplicar-los a la redacció de textos descriptius. - Reconèixer, comprendre i saber aplicar diverses maneres de presentar objectivament o subjectiva una descripció. - Comprendre i aplicar els elements que serveixen per establir les referències espacials en l’elaboració d’una descripció.



12

- Saber descriure, de forma concisa i precisa, les característiques d’un objecte amb vista a una finalitat determinada. OBJECTIUS GRAMATICALS - Comprendre i aplicar les regles de la morfologia del nom que corresponen al grau S1. - Saber aplicar de manera correcta i variada els enllaços d’oracions coordinades. - Comprendre i aplicar les regles d’ortografia de la o i la u àtones, corresponents al grau S1. OBJECTIUS SOCIOLINGÜÍSTICS I CULTURALS - Reconèixer i comprendre l’estat actual de la llengua catalana. CARACTERÍSTIQUES TEXTUALS DELS GÈNERES ASSOCIATS La descripció - Habilitats: expressió oral i escrita. - Tipus textuals: descriptiu i expressiu. - Funció lingüística: valorativa. L’exposició informativa - Habilitats: expressió escrita. - Tipus textuals: descriptiu i argumentatiu. - Funció lingüística: valorativa. PROCEDIMENTS TEXTUALS ETAPES DE RECEPCIÓ I PRODUCCIÓ - La pluja d’idees per comentar i valorar elements diversos referits a una estança d’ús comú, a partir de criteris de polivalència (reunions, trobades, celebracions, exposicions, conferències, etc.), divisibilitat (paravents, cortines, parets mòbils, etc.), seguretat (absència d’objectes cantelluts, de superfícies altes, de posicions inestables; resistència dels materials, etc.), multifuncionalitat (elements transformables, mòbils, encaixables, etc.), entre d’altres. - L’observació i l’anàlisi de textos descriptius d’estances, com ara les indicacions sobre el decorat que fan els autors teatrals a l’inici d’un acte o les introduccions ambientals de moltes novel·les. - L’assaig de lectura com a estratègia de comprensió detallada de la sintaxi d’un text i com a recurs per a una entonació fidel a la intencionalitat de l’autor. CONTINGUT COMPONENTS TEXTUALS Elements d’adequació - Factors que determinen el registre: el tema i grau d’especialització. - Convencions i disposició pròpies de l’informe i de l’exposició descriptiva.



13

Elements de coherència i cohesió - Formes més habituals de tractament de la informació: tractament subjectiu per mitjà de pronoms de primera persona (jo preferiria...) o amb modalitzacions emotives (m’encanten els pòsters...); tractament objectiu mitjançant marques de difuminació o d’ocultació de l’emissor, com ara la passiva reflexa (es col·locarà...), el plural fictici (farem...) o l’ús de verbs existencials (hi haurà...). - Els adjectius i les frases subordinades com a recursos per a la descripció d’objectes (una cadira plegable, metàl·lica, rústica, que tingui respatller, que sigui estable, etc.). - L’ordre en la presentació de la informació: additiu (per ordre alfabètic, per temes, etc.), jeràrquic (de més general a més concret) o itinerant (d’esquerra a dreta, de dalt a baix). COMPONENTS GRAMATICALS Morfologia i sintaxi - L’oració composta: oracions coordinades i subordinades; oracions coordinades juxtaposades. - Estructures oracionals: construccions actives i passives que obvien el subjecte actiu (algú col·locarà quadres a la paret, es col·locaran quadres a la paret, etc.). - Flexió de gènere i de nombre: noms abstractes acabats en –or (amor, clamor, sabor, etc.; amargor, calor, resplendor, etc.); remarques sobre el gènere d’alguns substantius (els afores, el deute, el senyal, les postres, una anàlisi, les dents, la resta, etc.); casos especials de flexió de nombre (sofà/sofàs, cafè/ cafès, etc.); plurals invariables (llapis, ritus, cactus, dilluns, etc.). - Ús dels pronoms possessius, demostratius i numerals. Lèxic - Lèxic dels elements propis d’un espai d’ús comú: mobiliari (armariets, taules, cadires, butaques, bancs, armaris, vitrines, farmaciola, rellotges, paravents, tamborets, taulers, prestatgeries, pissarres, arques, caixes, penja-robes, paraigüer, tarimes, papereres, arxivadors, expositors, extintors, altaveus, etc.) i decoració (quadres, cortines, catifes, pintures, plantes, etc.). - Lèxic dels colors i de la il·luminació: tons de color (del blanc: lletós, blanquinós, blanquejat, descolorit, pàl·lid, empal·lidit...; del groc: esgrogueït, pallós, lleonat, ocre, terrós, canyella, llimona, beix...; del taronja: ataronjat, carbassa, acarbassat...; del rosa: rosadenc, rosat...; del vermell: vermellós, roig, rogenc, escarlata, grana, cirera, magenta, carmí...; del marró: castany, torrat, bronze, coure, canyella, caqui...; del verd: verdós, oliva, allimonat, maragda, verd mar, glauc...; del blau: blavenc, blavós, blau cel, blau marí, blau turquesa, ultramar...; del morat: moradenc, moradís, violeta, violat, lila...; del gris: grisós, grisenc, cendrós, plomós, canós, canut...; del negre: ennegrit, fosc, antracita, atzabeja, carbó...); tons de llum (clar, diàfan, net, lluminós, lluent, radiant, resplendent, transparent, translúcid...; fosc, apagat, opac, tenebrós...). - Adjectivacions referides a objectes: al material (conglomerat, vidre, ferro, pedra, alumini, faig, pi, roure, noguera...), a l’estil (clàssic, rústic, juvenil, modern, funcional, barroc, modernista...), a l’ús (còmode, senzill, simple, avinent, lleuger, confortable, descansat, pràctic, llis, tou, elemental, incòmode, dur, molest, carregós, feixuc, pesant, barroc, dificultós, aspre, complicat...), a l’aspecte (bonic, airós, vistós, escaient, que fa goig, magnífic, esplèndid, net, polit, nítid...), etc. - Adjectius de posició (dret, acoblat, adossat, tort, anivellat, sobreposat, apilat, recolzat, falcat, fixat, solt, plegat, penjat...). - Formació d’adjectius referits al mobiliari, a partir de verbs (graduable, juxtaposable, abatible, acoblable, adaptable, superposable, apilable, giratori, extensible, desmuntable, mòbil, reclinable, plegable, regulable, gronxador...) o a partir de noms (raconer, cantoner, ampoller, artesanal, encoixinat, funcional, moblat, modular, rober...).



14

- Comparacions lexicalitzades (negre com un tió, ple com un ou, gran com una casa de pagès, petit com un cigró, net com l’aigua, brut com un drap de cuina, negre com el carbó, blanc com la neu, fosc com una gola de llop, fort com una roca, etc.). - Repàs de locucions adverbials i expressions de lloc (al ras de terra, a l’altura de, a mig aire, enlaire, al capdamunt, al capdavall, enmig, entremig, al mig, en paral·lel, a l’entorn de, al voltant de, de front, davant per davant, de cap a cap, etc.) i de posició (en diagonal, de biaix, obliquament, de gairell, de costat, cap per amunt, cap per avall, a plom, etc.). - Precisió lèxica: paraules i expressions que poden generar confusió pel que fa a l’ús o al significat (mitja/mitjana, cristall/vidre, taulell/tauler, amidar/mesurar, apujar/pujar, abaixar/baixar, ciment/fonament, doblar/doblegar). Fonètica i ortografia - Ortografia de o i u àtones: cultismes i pseudoderivats (boca/bucal, cònsol/consular, corba/curvatura, doble/duplicar, home/humanisme, jove/juvenil, moc/mucosa, títol/titular, volcà/vulcanisme, etc.); verbs poder i voler en les formes de subjuntiu i d’imperatiu; altres mots sense punts de referència clars (cartolina, escapolir-se, esdrúixol, subornar, sufocar, polir, complir, sofrir, sorgir, assortir, sospir, torró, turment, etc.). COMPONENTS SOCIOLINGÜÍSTICS I CULTURALS - La Llei de normalització lingüística. Objectius de la NL: coneixements, ús, actituds. - L’ús de la llengua catalana en establiments comercials segons la Llei de normalització lingüística.



15

PLANIFICACIÓ DE TASQUES INTERMÈDIES L’Ajuntament té la intenció de rehabilitar la planta d’una antiga fàbrica perquè des de fa molt de temps l’Associació de Músics, l’Escola de Dansa, el Grup de Teatre i el Gremi d’Arts Plàstiques demanen al consistori poder disposar d’una sala àmplia per poder-hi dur a terme les seves activitats. TASCA 1 Abans d’iniciar la tasca s’informa els alumnes que l’Ajuntament ha demanat a aquestes entitats que redactin un informe per explicar com volen que sigui la distribució de la sala, de quin equipament ha de disposar, quin mobiliari hi ha d’haver i com hauria d’estar decorada. A continuació, l’alumnat decideix si volen pertànyer a l’Associació de Músics, a l’Escola de Dansa, al Grup de Teatre o al Gremi d’Arts Plàstiques. De forma individual fan una pluja d’idees sobre les característiques de la sala i, seguidament, exposen les seves propostes a la resta del grup. Per acabar, entre tots elaboren un esquema sobre com hauria de ser la sala i exposen les seves conclusions al professor o la professora, que adopta el rol de tècnic o tècnica municipal. TASCA 2 L’Ajuntament, després de sentir les propostes de cada entitat, vol un informe per escrit que detalli les característiques que ha de tenir la sala segons cada entitat interessada a utilitzar-la. En primer lloc, cada grup decideix la persona que redactarà la part corresponent a la distribució, l’equipament, el mobiliari i la decoració. Cada alumne es prepara un esquema a partir de la informació acordada a la tasca anterior i redacta la part corresponent de l’informe. Per acabar, llegeixen el text als altres membres de l’entitat perquè el valorin. TASCA 3 Els grups es reuneixen per ajuntar els fragments de l’informe que han redactat individualment. Finalment l’alumnat llegeix en veu alta els informes complets i els exposen perquè tothom pugui consultar-los detingudament. TASCA FINAL Els tècnics i tècniques de l’Ajuntament consideren que la sala polivalent s’ha de configurar de tal manera que les quatre entitats en puguin fer ús. En aquesta tasca, l’alumnat redacta individualment un informe final per a l’Ajuntament de la localitat per explicar com hauria de ser aquesta sala perquè pugui acollir les quatre entitats simultàniament.



16

UNITAT 3. Tot un personatge! Temps orientatiu: 8.30 h INTRODUCCIÓ Els aprenents s’endinsen en l’elaboració de narracions i descripcions biogràfiques i ho fan a partir de l’observació de persones del propi entorn. En la fase de planificació recullen, comenten i seleccionen informació de forma oral, i en la fase de realització, treballen l’expressió escrita amb vista a publicar els relats biogràfics en una publicació d’àmbit local. TASCA Presentar un personatge de l’entorn propi per difondre valors personals en diversos mitjans de comunicació locals. OBJECTIU LINGÜÍSTIC Narrar fets biogràfics i descriure característiques personals tant oralment com per escrit i en un registre mitjanament formal. OBJECTIUS COMUNICATIUS SEGONS ÀMBITS La relació social - Posar en relleu fets de la vida de persones per algun motiu d’interès. - Difondre valors personals importants per a la relació social. Publicacions divulgatives d’àmbit local - Col·laborar en la secció de retrats biogràfics d’una publicació d’àmbit local. - Sensibilitzar els oients o els lectors sobre la importància de certs valors humans en la societat. SEGONS TEMES Els valors humans - Destacar valors humans de la vida d’unes persones i promoure’ls entre la societat perquè són importants o perquè hom considera que haurien de ser-hi més presents. Les persones - Ressaltar-ne trets característics que reflecteixen el valor humà que es vol destacar. - Sensibilitzar els oients o els lectors d’uns mitjans de comunicació sobre la importància de certs valors humans en la societat. OBJECTIUS DISCURSIUS - Saber seleccionar la informació pertinent i adequada en la redacció de textos narratius i descriptius, d’acord amb la intenció comunicativa de destacar valors i característiques personals. - Amb l’ajuda d’un guió, saber presentar oralment persones i fets de la seva vida amb l’adequació que requereix la situació comunicativa, amb un discurs coherent i amb correcció.



17

- Comprendre les estratègies i els recursos propis de les fases de planificació, textualització i revisió textuals i aplicar-los en la redacció de textos narratius i descriptius. - Conèixer com s’estructura el discurs reportat —directe i indirecte— i aplicar-lo com a recurs estilístic en la redacció d’un text narratiu. - Usar adequadament els temps i els aspectes verbals per narrar fets en passat. - Conèixer i aplicar criteris d’ordre en la informació: l’ordre real dels esdeveniments no ha de ser necessàriament l’ordre escollit en presentar-los. - Reconèixer i comprendre les diferents modalitats oracionals com a recursos de l’emissor (enunciatives per declarar unes idees, interrogatives per obtenir informació, exclamatives per manifestar sentiments, exhortatives per aconseguir una conducta de qui escolta). OBJECTIUS GRAMATICALS - Comprendre i aplicar l’entonació associada a les modalitats oracionals. - Saber seleccionar adequadament els modes i els temps verbals atenent al pla en què se situa l’acció i al valor temporal que representen. - Saber aplicar la concordança del verb amb subjectes que siguin objecte de variació pel que fa a la persona o al nombre. - Conèixer, comprendre i aplicar l’ús de la coma, dels parèntesis i els guions en incisos, aclariments i aposicions. - Reconèixer, comprendre i aplicar les regles particulars i les excepcions que regeixen els diftongs i els fenòmens vocàlics de fonètica sintàctica. OBJECTIUS SOCIOLINGÜÍSTICS I CULTURALS - Reconèixer i comprendre el concepte de llengua estàndard. CARACTERÍSTIQUES TEXTUALS DELS GÈNERES ASSOCIATS El retrat biogràfic - Habilitats: expressió oral i escrita. - Tipus textuals: descriptiu i narratiu. - Funció lingüística: referencial. El guió - Habilitats: expressió escrita. - Funció lingüística: metalingüística. PROCEDIMENTS TEXTUALS ETAPES DE RECEPCIÓ I PRODUCCIÓ - L’extracte de punts rellevants en relats biogràfics com a recurs per a la generació d’idees. - El guió com a suport d’una intervenció oral pública.



18

- Punts rellevants de revisió del text narratiu: control de l’ús dels temps de passat i de l’expressió temporal de fets anteriors (va marxar de casa, on havia viscut sempre) o posteriors (va dir que hi aniria). CONTINGUT COMPONENTS TEXTUALS Elements d’adequació - La selecció de la informació en textos narratius, segons el propòsit comunicatiu i el punt de vista adoptat per l’emissor. - Els punts de vista de l’emissor en una narració: protagonista, testimoni o transmissor d’uns fets. - Les modalitats oracionals, segons la intenció de l’emissor: declarativa, per donar informació; imperativa i exhortativa, per influir en la conducta del receptor; interrogativa, per demanar informació; exclamativa, per remarcar algun aspecte subjectiu de l’emissor. Elements de coherència i cohesió - Estructura prototípica dels textos narratius: plantejament, nus i desenllaç. - Els guions o les cometes en el discurs reportat directe; les conjuncions i frases subordinades en el discurs reportat indirecte. - Aspecte perfectiu i imperfectiu dels temps verbals. - Els complements circumstancials extensos com a recursos per a la descripció de situacions (en un llogarret molt petit i en uns moments de molta misèria, etc.). - Recursos de la descripció de persones en retrats (ús d’adjectius, subordinades adjectives, comparacions i metàfores). - La concordança com a factor de cohesió textual: Els col·lectius (hi havia gent que feia (feien) cua des de primera hora) i quantitatius (la majoria de veïns no coneixia (coneixen) la senyora Dora). COMPONENTS GRAMATICALS Morfologia i sintaxi - Les oracions interrogatives indirectes (ningú no sap si això és cert; volia esbrinar què havia passat, etc.). - El mode indicatiu per comunicar accions des del pla de la realitat i el mode subjuntiu per expressar accions de manera teòrica o hipotètica. - Els temps compostos com a recursos per expressar accions temporalment anteriors a les dels temps simples. - La coma, els parèntesis i els guions en incisos, aclariments i aposicions. - Remarques de concordança del verb amb el subjecte: variacions de persona (les dones som generoses, les dones sou generoses, les dones són generoses); variacions de nombre (el veïnat ha(n) votat a favor; la majoria dels comerços obre(n) a quarts de deu; pujava (pujaven) pel carrer una dona amb el seu marit; es veia (veien) un gos i dos gats, etc.). - L’entonació associada a les modalitats oracionals.



19

Lèxic - Adjectius referits a persones (abstret, afable, afalagador, afligit, agraciat, animós, apàtic, arrogant, assenyat, audaç, auster, etc.). - Noms abstractes derivats o primitius d’adjectius de persona (audaç/audàcia, dolç/dolcesa, honest/honestedat; encís/encisador, rialla/rialler, ímpetu/impetuós, etc.). - Locucions, frases fetes i refranys referits a l’experiència de la vida (edat, amistat, família, treball, etc.). - Parelles d’expressions temporals equivalents (tot d’una/de sobte, adés/fa ben poc, el dia següent/l’endemà, aquest any/enguany, a l’alba/a punta de dia, al vespre/a entrada de fosc, tan bon punt/tot just després, etc.). - Precisió lèxica: paraules i expressions que poden generar confusió pel que fa a l’ús o al significat (arran/arrel, feina/treball, nombre/número, mateix/propi, comptar/contar, afamat/famós, dependent/depenent, etc.). Fonètica i ortografia - Funcions no vocàliques de la i i la u; diftongs creixents i decreixents; triftongs. - Fenòmens vocàlics de fonètica sintàctica en una tira fònica: elisió, sinalefa i sinèresi. COMPONENTS SOCIOLINGÜÍSTICS I CULTURALS - Varietats de la llengua. La llengua estàndard: varietat supradialectal. - Personatges populars catalans (cantants, músics, polítics, humoristes, presentadors, locutors, etc.).



20

PLANIFICACIÓ DE TASQUES INTERMÈDIES La Llàntia de Diògenes és una entitat promotora de la convivència ciutadana a la localitat que edita mensualment un full divulgatiu amb el mateix nom per fomentar la difusió i la coneixença de vides singulars locals. En concret es busquen persones reals i pròximes, la vida de les quals aporta algun valor digne de comentar. TASCA 1 L’alumnat pensa individualment un personatge que tingui unes característiques personals i vitals que puguin ser interessants per als lectors de La llàntia de Diògenes. A continuació trien la informació que consideren més important de difondre sobre aquest personatge, es formen grups i tothom presenta qui ha seleccionat seguint un esquema elaborat prèviament. Finalment, cada grup tria el personatge que proposaran per al proper número del full divulgatiu. TASCA 2 L’alumnat comença a redactar el proper número de La llàntia de Diògenes sobre el personatge triat a la tasca anterior. En concret, seleccionen en grup diversos fets destacats de la vida d’aquest personatge i en destaquen els que tenen més importància per tal d’exemplificar els motius per què l’han escollit. A continuació cada alumne redacta una biografia del personatge i la presenta a la resta de companys i companyes del grup, que trien la que els ha agradat més. TASCA 3 Seguint el mateix procediment que a la tasca anterior, l’alumnat redacta individualment la descripció del personatge destacant-ne les qualitats personals que el fan interessant als lectors i lectores de La llàntia de Diògenes. Llegeixen aquesta descripció als companys i companyes de grup, que trien la que els hagi agradat més. Finalment, cada grup redacta el full de difusió amb el text seleccionat a la tasca 1 i amb el seleccionat a la tasca 2. Tots els grups exposen els fulls i s’escull el personatge que apareixerà al proper número de La llàntia de Diògenes. TASCA FINAL La llàntia de Diògenes té seleccionat un nou personatge per al proper número. Es tracta de Ndiaga Medore, un senegalès resident a la localitat que destaca bàsicament per la seva participació ciutadana i també per la feina duta a terme per la integració de les persones senegaleses a la societat catalana. L’alumnat haurà de redactar el text sobre aquest personatge basant-se en tota una sèrie de fets biogràfics i de característiques personals que els facilitarà el professorat.



21

UNITAT 4. Coneixeu la nostra terra? Temps orientatiu: 8.30 h INTRODUCCIÓ La recerca i selecció d’informació específica del país i l’ús de la correspondència per sol·licitar i oferir informació detallada són les bases d’aquesta unitat, en la qual els aprenents dissenyen itineraris interessants per a un viatge amb els companys de curs. TASCA Triar un lloc per anar de viatge de fi de curs a partir de lectures i recomanacions escrites pels companys i les companyes. OBJECTIU LINGÜÍSTIC Escriure cartes formals per sol·licitar informació, seleccionar lectures segons un criteri específic i fer ressenyes de llocs d’interès. OBJECTIUS COMUNICATIUS SEGONS ÀMBITS Entorns socials, acadèmics o laborals - Oferir a companys del món acadèmic, laboral o social informació detallada sobre viatges o indrets atractius. Oficines de turisme - Demanar i donar informació detallada sobre indrets o viatges interessants. SEGONS TEMES La cultura - Atendre els interessos i les preferències de companys pel que fa a viatges d’interès cultural o turístic. - Donar a conèixer el patrimoni històric, cultural, gastronòmic, paisatgístic o turístic d’un indret interessant. Els indrets d’interès, els mitjans de transport i els allotjaments - Explicar les possibilitats que ofereix un indret per als visitants i fer-lo atractiu per mitjà del punt de vista personal. - Descriure i recomanar de manera entenedora formes d’accés a punts d’interès del territori. - Descriure i recomanar allotjaments interessants i adequats a les condicions dels sol·licitants. OBJECTIUS DISCURSIUS - Comprendre de forma detallada textos orals o escrits de caràcter descriptiu i de divulgació cultural i turística.



22

- Saber seleccionar la informació pertinent i adequada en la redacció de textos descriptius, segons el punt de vista adoptat per l’emissor i amb adequació als interessos del destinatari. - Reconèixer i aplicar adequadament els recursos gramaticals i textuals que modalitzen l’enunciat segons l’interès de l’emissor de presentar-lo amb més o menys objectivitat i segons la situació comunicativa en què es produeix el text. - Comprendre i aplicar l’ordre de presentació de la informació i els recursos per establir referències espacials en l’elaboració d’una descripció. - Saber planificar i textualitzar el nucli d’una carta formal per demanar informació (indicació de la finalitat, manifestació d’expectatives, sol·licitud precisa d’informació, etc.). OBJECTIUS GRAMATICALS - Reconèixer, comprendre i aplicar les regles particulars i les excepcions que regeixen la morfologia de l’adjectiu. - Comprendre i aplicar l’ús i l’estructura de les perífrasis verbals i saber-les usar amb correcció. - Conèixer les abreviatures d’ús més corrent i els criteris generals que s’apliquen a l’hora d’abreujar un mot. OBJECTIUS SOCIOLINGÜÍSTICS I CULTURALS - Reconèixer i comprendre el valor de la normativa com a eix central de l’estàndard. - Conèixer recursos que donen informació de les comarques i localitats de les terres de parla catalana. CARACTERÍSTIQUES TEXTUALS DELS GÈNERES ASSOCIATS La ressenya de llocs - Habilitats: expressió escrita. - Tipus textuals: descriptiu i directiu. - Funció lingüística: referencial. La carta - Habilitats: expressió escrita. - Tipus textuals: descriptiu i directiu. - Funció lingüística: informativa. PROCEDIMENTS TEXTUALS ETAPES DE RECEPCIÓ I PRODUCCIÓ - Procediments per a la recerca d’informació a partir d’interessos específics: tria de les fonts, valoració (llargada, aprofundiment, credibilitat, etc.), extracció d’informació a partir de temàtiques diverses (històrica, cultural, geogràfica, paisatgística, gastronòmica, esportiva, de salut, etc.), guió adequat a la intenció de la recerca, etc. - Organització de la informació obtinguda segons l’especificitat del tema i el coneixement que en té el receptor.



23

- Punts rellevants en la revisió d’un text: assoliment de l’objectiu, informació rellevant, estructura clara, frases intel·ligibles, bon ús dels connectors, formalitat i tractament adequats, etc. CONTINGUT COMPONENTS TEXTUALS Elements d’adequació - Factors que determinen el registre: propòsit o intenció. - La selecció de la persona gramatical (segona o tercera) i del temps verbal (present o futur) com a recursos de modalització (hi podeu trobar restaurants que..., et quedaràs bocabadada..., hi ha la casa natal del poeta..., serà una visita inoblidable...) - La descripció amb marques subjectives patents (verbs anímics en primera persona: a mi m’agrada tant que en tinc un pòster a casa) o latents (adjectius i adverbis de caire subjectiu: una vista emocionant, un viatge excessivament llarg). Elements de coherència i cohesió - Elements que serveixen per qualificar o determinar i que aporten expressivitat al text: sinònims, adjectius, metàfores, comparacions, oracions comparatives, oracions adjectives explicatives i especificatives. - Ordre de presentació de la informació: sumatiu, jeràrquic (de més general a més concret) o itinerant (d’esquerra a dreta, de dalt a baix). - Selecció de la informació segons el context de comunicació i el propòsit. - Formes d’especificar la rellevància d’una visita o activitat cultural amb relació a uns interessos determinats (Una experiència digna de ser viscuda..., molt adequada per a..., pensada justament per a..., que no es poden perdre els interessats en la prehistòria, etc.). COMPONENTS GRAMATICALS Morfologia i sintaxi - Col·locació de l’adjectiu respecte al nom: l’adjectiu davant del nom en valoracions subjectives (estimada mestra), per donar un matís ornamental (blanca neu), per canviar el significat (ni un trist nen, ni un nen trist), en sintagmes nominals complexos (la magnífica obra pictòrica de Sert a la catedral vigatana), en usos lexicalitzats (una gran notícia, un alt càrrec, la major part, etc.). - Remarques sobre l’adjectiu: formació del femení en mots com ara amargant, elegant, pobre, comú, covard, marroquí, vague, ample, breu, còncau, eslau, cru, nu, dur, anàleg, pròfug, contigu, etc. - Repàs de perífrasis d’obligació (haver de + infinitiu, caldre + infinitiu/que), de probabilitat (deure + infinitiu) i d’imminència (estar a punt de + infinitiu). - Repàs d’adverbis i complements circumstancials de lloc (a tocar, davant per davant, d’allí o d’aquí estant, de dalt estant, enllà, ençà, al capdamunt, al capdavall, de cap a cap, a mig aire, a mig camí, arreu, a tot arreu, enlloc, etc.). - Indicació de la distància a un punt determinat: de forma precisa, mitjançant numerals seguits d’una unitat de longitud (quatre quilòmetres al nord); de forma imprecisa, amb quantitatius seguits d’adverbis de lloc (bastant amunt, una mica més avall, no gaire més lluny, etc.) o amb indicacions de proximitat a un altre punt (a la vora de, al costat de, (a) prop de, a tocar de, tocant a, arran de, a frec de, a quatre passes de, a pocs metres de, etc.).



24

- Repàs de substitucions pronominals simples de complement directe i indirecte, i combinades amb en, hi, ho. - Ús dels pronoms indefinits (algú, alguna cosa, cadascú, ningú, res, tothom, etc.). Lèxic - El nom dels punts cardinals principals i dels intermedis. - Adjectius i noms de situació i d’identificació geogràfica (meridional, septentrional, occidental, oriental, paral·lel, meridià, etc.; serralada, cim, muntanya, pujol, altiplà, plana, depressió, vall, etc.; oceà, mar, golf, badia, cap, arxipèlag, illa, istme, península, etc.; riu, afluent, riera, rierol, delta, riba, etc.; solana, obaga, etc.). - Frases fetes i refranys referits a llocs, ambients, viatges, etc. - Precisió lèxica: paraules i expressions que poden generar confusió pel que fa a l’ús o al significat (delfí/dofí, planell/plànol, posada/posta, cascades/cataractes, hoste/hostatge, ruïna/runa, discórrer/transitar, mig/mitjà/medi, etc.). Fonètica i ortografia - Convencions gràfiques: criteris generals per abreujar els mots. - Abreviatures i símbols més freqüents: adreces, indicacions de l’hora, pesos i mesures, tractament personal. COMPONENTS SOCIOLINGÜÍSTICS I CULTURALS - Varietats de la llengua. Els conceptes de codificació i normalització lingüístiques. El valor de la normativa. La normativa com a eix central de l’estàndard. - Fonts d’informació dels espais d’interès turístic i/o cultural als territoris de parla catalana.



25

PLANIFICACIÓ DE TASQUES INTERMÈDIES S’acosten les vacances, i alguns companys i companyes del curs proposen de fer un itinerari plegats per un indret proper on no sigui gaire car desplaçar-se. TASCA 1 L’alumnat decideix que cadascú prepararà una proposta d’itinerari. Es formen grups de treball i, a continuació, cadascú la presenta oralment. Cada grup tria l’itinerari que els ha agradat més i elaboren un esquema amb la informació necessària per convèncer la resta de grups d’apuntar-s’hi. Finalment es fa la presentació oral d’itineraris i tothom escull la proposta que els sembla més atractiva i interessant. TASCA 2 L’alumnat decideix per grups quin és l’itinerari que els agrada més. Abans de prendre una decisió creuen oportú d’enviar una carta per correu electrònic per demanar informació a l’oficina de turisme de l’indret. Per grups, decideixen quina informació volen rebre sobre l’itinerari i redacten la carta individualment seguint l’esquema proposat. Finalment trien la carta que consideren que està més ben redactada i l’envien al grup que ha preparat l’itinerari. TASCA 3 L’alumnat assumeix el rol de treballadors i treballadores d’una oficina d’informació i turisme. Reben la carta que els han enviat sobre l’itinerari que ofereixen i la llegeixen en grup per extreure’n la informació que els demanen. A continuació planifiquen conjuntament una ressenya sobre l’itinerari que respongui les demandes de la carta rebuda. Cada membre del grup en redacta una part i ajunten els diferents fragments de la ressenya, que envien al grup interessat a fer l’itinerari. La tasca es clou fent una posada en comú per decidir si les ressenyes han respost els dubtes i consultes exposats a la carta. TASCA FINAL Fa uns dies que l’alumnat ha tornat de l’itinerari i tothom està molt content de com ha anat i de totes les experiències personals viscudes amb els companys i companyes de classe. Com que bona part de l’èxit rau en la ressenya que vau sol·licitar a l’oficina de turisme, cada alumne envia per correu electrònic una carta d’agraïment en què explica com ha funcionat l’itinerari i hi proposa alguna millora.



26

UNITAT 5. Explica’m un conte Temps orientatiu: 8.30 h INTRODUCCIÓ La unitat acosta els alumnes a escriptors i escriptores de narrativa curta de l’actualitat i activa procediments i estratègies per fer-los capaços, davant de textos escollits per ells mateixos, de resumir-ne l’argument, de mostrar-ne les característiques més rellevants per fer-ne difusió i de fer-ne una lectura expressiva i entenedora. TASCA Prendre part en un programa de ràdio que fomenta la lectura de narrativa breu. OBJECTIU LINGÜÍSTIC Sintetitzar textos narratius i llegir fragments literaris. OBJECTIUS COMUNICATIUS SEGONS ÀMBITS La ràdio - Fomentar el gust per la lectura per mitjà de la lectura en veu alta de contes breus. SEGONS TEMES El conte - Llegir en veu alta fragments d’un conte breu. - Entendre l’argument d’un conte breu i valorar-lo a partir del gust personal. - Gaudir de la lectura i de l’audició de contes. Les obres literàries - Llegir i comprendre ressenyes o recensions d’obres literàries i valorar-les a partir dels gustos personals. - Resumir l’argument d’una obra per difondre’l entre oients i lectors de mitjans de comunicació. - Reconèixer i valorar les característiques que fan atractiu un text literari de narrativa breu. OBJECTIUS DISCURSIUS - Comprendre el fil argumental de contes, però també d’obres de teatre, pel·lícules i novel·les, saber determinar-ne el tema o els temes principals i la intenció de l’autor o el director. - Saber resumir l’argument de contes i també d’obres de teatre, pel·lícules i novel·les i aplicar diversos procediments i tècniques que permeten sintetitzar la informació d’un text. - Llegir en veu alta textos literaris amb fidelitat, amb la pronunciació correcta i amb l’entonació, el ritme i la velocitat adequats.



27

- Saber interpretar adequadament els signes de puntuació, aplicar les regles de fonètica sintàctica i fer l’entonació adequada per tal de fer intel·ligibles fragments d’obres literàries (contes) o textos poètics breus llegits en veu alta per tal de donar-los expressivitat. OBJECTIUS GRAMATICALS - Conèixer el valor de les figures retòriques més usuals com a recursos retòrics i estilístics que serveixen per enriquir, matisar i precisar el significat del text. - Reconèixer, comprendre i aplicar les regles i excepcions de la pronúncia i l’ortografia de l’accent diacrític i de la dièresi. - Comprendre i aplicar els enllaços de coordinació com a factors de cohesió textual. OBJECTIUS SOCIOLINGÜÍSTICS I CULTURALS - Reconèixer i comprendre el concepte de llengua estàndard regional en l’estat actual de la llengua catalana. - Conèixer autors i obres rellevants de la literatura catalana. CARACTERÍSTIQUES TEXTUALS DELS GÈNERES ASSOCIATS El resum - Habilitats: expressió escrita. - Tipus textuals: descriptiu i argumentatiu. - Funció lingüística: referencial. La lectura en veu alta - Habilitats: comprensió lectora i expressió oral. - Tipus textuals: narratiu i expressiu. - Funció lingüística: poeticoretòrica. PROCEDIMENTS TEXTUALS ETAPES DE RECEPCIÓ I PRODUCCIÓ

- Procediments de resum de textos expositius: el subratllat i/o l’esquema com a punt de partida, el recull d’idees principals per mitjà de frases sintetitzadores del contingut o de la intenció, omissió d’elements de pròpia invenció, redacció amb frases pròpies, brevetat. - Estratègies que ajuden a la lectura expressiva d’un text (atenció a les paraules clau, marques de pausa i d’entonació, representació de corbes melòdiques, canvis de direcció en la mirada, etc.). - Revisió i valoració de la lectura expressiva: ritme, segmentació, pauses, fidelitat lèxica i fonètica, entonació, volum de la veu, vocalització, etc.



28

CONTINGUT COMPONENTS TEXTUALS

Elements d’adequació - L’entonació i el ritme adequats en la lectura d’un text, com a factors determinants per a la comprensió dels oients. Elements de coherència i cohesió - La dixi de persones, llocs i temps (ella, jo, aquí, ara, etc.), com a elements referencials amb significat depenent del context, usuals en les narracions amb presència de l’emissor. - Estructura de novel·les, contes i obres de teatre: plantejament, nus i desenllaç. - L’ocultació d’informació fins al final del relat com a tècnica per desvetllar curiositat i interès, i crear suspens. - Les entonacions de les modalitats oracionals en la lectura expressiva en veu alta (repàs). - Figures retòriques més usuals, referides al significat: comparació, metàfora, hipèrbole, personificació, pleonasme, etc. (Repàs.) COMPONENTS GRAMATICALS

Morfologia i sintaxi - Usos del punt i coma: per separar dues oracions independents però amb una relació estreta, per separar les parts d’una oració que tenen segments interns separats amb comes, per separar els elements d’una enumeració que ja conté comes, en les oracions introduïdes amb però o sinó quan l’oració anterior té comes internes, etc. - Usos de les conjuncions i locucions conjuntives de coordinació: copulatives, distributives, disjuntives, adversatives i il·latives. - Les modalitats oracionals (declarativa, imperativa i exhortativa, interrogativa, exclamativa) i l’entonació que s’associa a cadascuna. (Repàs.) Lèxic - Significat i funció de les conjuncions de coordinació: copulatives (unió d’elements), disjuntives (alternativa), adversatives (oposició o contrarietat), il·latives o consecutives (conseqüència), distributives (distribució d’una idea). - El sentit metafòric: les metàfores, comparacions i analogies més habituals en la descripció de persones, espais, situacions, estats anímics, etc. - Precisió lèxica: paraules i expressions que poden generar confusió pel que fa a l’ús o al significat (desvelar/desvetllar, aterrar/aterrir, difós/difús, fondo/fons, alè/ànim, etc.). Fonètica i ortografia - Accentuació: altres casos de l’ús del diacrític; casos de pronunciació i accentuació errònia per canvi de la síl·laba tònica. - Dièresi: ús en vocals i i u àtones; excepcions i problemes en l’ús de la dièresi. COMPONENTS SOCIOLINGÜÍSTICS I CULTURALS

- Varietats de la llengua. Els diversos estàndards regionals. - Autors de narrativa curta de la literatura catalana i obres més rellevants.



29

PLANIFICACIÓ DE TASQUES INTERMÈDIES Explica’m un conte és un programa de la ràdio local en què de dilluns a divendres es llegeix un conte en català per fomentar el gust per la lectura en aquesta llengua. La directora de la ràdio s’ha posat en contacte amb l’alumnat per demanar-los que llegeixin els contes de tota una setmana. TASCA 1 L’alumnat llegeix tota una sèrie de contes breus que els facilita el professorat i n’escull un basant-se en els seus gustos o preferències. A continuació s’agrupen segons el conte que hagin seleccionat i n’analitzen les característiques literàries basant-se en una sèrie de preguntes que els planteja el material. Per finalitzar la tasca, exposen en veu alta per què han seleccionat el conte basant-se en les característiques literàries que els han cridat més l’atenció. TASCA 2 El programa de ràdio Explica’m un conte informa setmanalment sobre la programació amb un díptic informatiu que reparteix entre els comerços i les entitats de la localitat. L’alumnat redacta cooperativament aquest díptic i, a més, hi inclou un resum de cadascun dels contes i una breu explicació de les seves característiques literàries amb l’objectiu que els oients sentin la necessitat d’escoltar-los. TASCA 3 L’alumnat treballa conjuntament per determinar com cal llegir un text en veu alta i per aplicar-ho posteriorment en l’assaig de la lectura dels contes abans d’emetre’ls per antena. TASCA FINAL L’alumnat fa la lectura pública dels contes que ha assajat i, a continuació, redacta una ressenya breu sobre el conte que els ha agradat més per publicar-la al bloc interactiu que l’emissora posa a disposició dels oients.

suficiència 1

Documents