SUMARI

Introducció

Objectius

Fitxa artística

La companyia

L’espectacle

Obres i autors

Requisits i durada

El preu

Crítiques a Retret Teatre

/2

INTRODUCCIÓ

Retret Teatre és una companyia que acosta el teatre al mateix centre i evita el desplaçament dels

alumnes a un altre indret; planteja un teatre de proximitat amb els alumnes, i que en l'espai d'una

hora de classe fa un repàs de les dues obres de lectura obligatòria per a la selectivitat.

A més, la proposta de la companyia aporta l'escolta de diferents variants dialectals del català, l'ús

de diferents recursos dramàtics i l'apropament als diversos gèneres teatrals, des d'una companyia

formada a l'Institut del Teatre de Barcelona i amb actors professionals en actiu en el món del

teatre, i que duu un bagatge de 4 produccions en 7 anys dins d'aquest mateix projecte de teatre

educatiu.

Retret Teatre ofereix, amb el seu nou espectacle una aproximació als textos de llengua catalana

obligatoris a les proves de selectivitat des de la teatralitat, des del joc i des d’un llenguatge amè i

directe.

Retret Teatre ofereix als joves la possibilitat d’aprofundir en l’essència dels personatges i les

situacions presents en les obres de Llorenç Villalonga i Mercè Rodoreda a través del llenguatge del

teatre.

Retret Teatre ofereix la seva visió de Bearn o La sala de les nines i La plaça del Diamant com a

complement perfecte a la lectura i l’estudi d’aquests textos per part dels alumnes que aquest any

han de superar les PAAU.

/3

OBJECTIUS

Objectius de la companyia Retret Teatre

La creació de nous públics de teatre i l’educació de la sensibilitat artística.

Ajudar els infants i els joves a descobrir les seves pròpies inquietuds artístiques.

Afavorir la coneixença del teatre i de les obres literàries que representem.

Desvetllar en els mestres i professors l'interès per conjugar el teatre amb els programes educatius.

Fer del teatre i de la literitatura una eina de diàleg i de reflexió i entre els joves.

Apropar les grans obres de la literatura catalana al públic de Batxillerat.

Potenciar i afavorir el teatre de petit format, proper i interacitiu.

Objectius de l’espectacle

Potenciar l'interès dels joves per les novel·les Bearn o La sala de les nines i La plaça del Diamant.

Refrescar i aprofundir en les lectures obligatòries de les PAAU.

Oferir un complement a la lectura dels textos amb una representació propera i engrescadora.

/4

FITXA ARTÍSTICA

La companyia Retret Teatre està integrada per actors professionals, llicenciats tots ells per l’Institut del

Teatre de Barcelona; amb una àmplia carrera dedicada al teatre, a la televisió i al cinema. Actualment tots

els seus membres es dediquen única i exclusivament al món de la interpretació.

INTÈRPRETS DRAMATÚRGIA

Lara Díez I DIRECCIÓ

Ivan Padilla Retret Teatre

Bàrbara Roig

Cesca Vadell

/5

LA COMPANYIA

Retret Teatre és una companyia teatral que dedica els seus esforços a la creació d’espectacles destinats a un

públic jove i adult. Els últims muntatges s’han centrat en la dramatització i posada en escena d’obres de la

literatura catalana contemporània. Fundada a l’any 2008, Retret Teatre s'ha consolidat com una companyia

que aposta per la producció d’espectacles de qualitat i amb un llenguatge propi.

Retret Teatre, fins ara, ha treballat principalment sobre els paràmetres del teatre de petit i mitjà format a

partir de l’adaptació de l’obra de grans autors de la literatura catalana com Mercè Rodoreda, Narcís Oller,

Víctor Català i Miquel Llor. Els seus últims muntatges han estat Un mirall, una bogeria amb textos Mercè

Rodoreda i Narcís Oller, de gira per instituts per Catalunya durant 2009-2011; Uns drames, uns sants, una

adaptació de les novel·les Víctor Català i Miquel Llor, de gira durant 2011-2013; Dos cafès, a partir d'El cafè

de la Marina i El cafè de la granota i amb funcions entre 2013 i 2015; Quan Moncada va trobar Bearn,

dramatúrgia d'El cafè de la granota i Bearn o la sala de les nines i representada entre 2015 i 2016, i

Háblame de Lorca, Miguel de Federico García Lorca i Miguel Hernández. Aquest darrer espectacle està

basat en el teatre i la poesia d’aquests dels dos grans autors espanyols clàssics i fa un viatge a través de la

vida i l’obra d’ambdós amb la intenció d’apropar-les al públic jove i oferir-ne una visió vigent i engrescadora.

/6

Al 2013, la companyia Retret Teatre es va configurar com a plataforma productora dels espectacles dels seus

membres. D’aquesta línia en van sorgir dues obres d’Ivan Padilla: "Oceà", adaptació de la novel·la

d'Alessandro Baricco, estrenada l'agost i setembre de 2013 al Versus Teatre i reposada, en la seva versió

castellana, durant el mes de maig de 2014 al Teatre Gaudí de Barcelona; "Sunset Park", adaptació de la

novel·la de Paul Auster, estrenada al setembre de 2014 al Teatre Gaudí, i "L’any dels 30 (o la magdalena)",

una comèdia de Lara Díez estrenada el juny del 2015 al Teatre Gaudí.

El calendari de representacions dels nostres darrers espectacles educatius ha estat el següent:

2014

27 de gener: IES Bruguers de Gavà7 de febrer: INS Joan Puig i Ferreter de La Selva del Camp10 de febrer: Escola Elisabeth de Salou13 de feber: IES Salvador Vilaseca de Reus24 de febrer: Col·legi Sant Gabriel de Sant Adrià del Besós3 de març: IES Lacetània de Manresa10 de març: Institut El Cairat d'Esparreguera13 de març: Institut Les Marines de Castelldefels13 de març: IES Torre Roja de Viladecans19 de març: Institut Menéndez y Pelayo de Barcelona20 de març: Institut Roquetes de Roquetes20 de març: INS Els Alfacs de Sant Carles de la Ràpita27 de març: Institut Montilivi de Girona10 d'abril: Institut de Sant Andreu de Llavaneres11 d'abril: Maristes La Immaculada de Barcelona24 d'abril: Col·legi Jesuïtes Casp de Barcelona23 de maig: Col·legi Lestonnac de Barcelona

2015

19 de febrer: Institut de Santa Coloma de Farners20 de febrer: Institut La Serra de Mollerussa4 de març: IES Lacetània de Manresa10 de març: INS Els Alfacs de Sant Carles de la Ràpita10 de març: Institut Roquetes de Roquetes11 de març: Col·legi Jesuïtes Casp de Barcelona20 de març: Institut de Sant Andreu de Llavaneres25 de març: Institut Menéndez y Pelayo de Barcelona7 d'abril: Col·legi Lestonnac de Barcelona10 d'abril: Institut Les Marines de Castelldefels16 d'abril: Institut Baix Camp de Reus20 d'abril: Maristes La Immaculada de Barcelona22 d'abril: IES Hospitalet del Llobregat24 d'abril: Col·legi Sant Gabriel de Sant Adrià del Besós

/7

2016

4 de febrer: Institut de Santa Coloma de Farners9 de febrer: Institut d'Almacelles16 de febrer: Institut Roquetes de Roquetes26 de febrer: INS Joan Puig i Ferreter de La Selva del Camp8 de març: IES Torre Roja de Viladecans17 de març: Institut de Santa Margarida de Montbui1 d'abril: Institut de Sant Andreu de Llavaneres4 d'abril: Institu de Salou11 d'abril: IES Lacetània de Manresa12 d'abril: Institut Les Marines de Castelldefels12 d'abril: Col·legi Sant Gabriel de Sant Adrià del Besós18 d'abril: Maristes La Immaculada de Barcelona22 d'abril: Institut Baix Camp de Reus22 d'abril: IES Gili i Gaya de Lleida27 d'abril: IES Hospitalet del Llobregat28 d'abril: Col·legi Lestonnac de Barcelona29 d'abril: Institut Menéndez y Pelayo de Barcelona5 de maig: Institut Vilamajor de Sant Pere de Vilamajor6 de maig: Institut Vall d'Hebron de Barcelona9 de maig: INS Els Alfacs de Sant Carles de la Ràpita

LARA DÍEZ

Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona.

Completa la seva formació participant en cursos impartits per Pep

Armengol i Sergi Belbel. Membre fundadora de La Volcànica, amb la que

realitza els seus darrers treballs en gira "Amor punt com" i "Notícies del

futur", també és membre fundadora de Retret Teatre, companyia amb la

qual està en gira amb "I la Colometa es trobava Bearn" i "Háblame de

Lorca, Miguel". Altres treballs destacats corresponen a "Llàstima que sigui

una puta!" de John Ford, dirigida per Anna Estrada (Teatre Akadèmia,

2012), "Oceà" d'Alessandro Baricco dirigida per Ivan Padilla (Versus teatre

2013), "Sunset Park" de Paul Auster, dirigida per Ivan Padilla (Teatre Gaudí,

2014) i "Anna Karenina" de Lev Tolstoi dirigida per Ivan Padilla (Versus

teatre, 2016). Els seus últims projectes teatrals són "Històries d’amor per una època de catàstrofes" , amb

direcció de Ferran Dordal (Companyia resident de la Sala Beckett en el Festival Grec, Nau Ivanow, juliol

2015) i "L'any dels 30 (o la magdalena)", amb dramatúrgia i direcció d'ella mateixa (Teatre Gaudí, 2015).

Actualment, forma part del repartiment de "Polònia" (TV3) amb dos personatges fixes i del repartiment de

"CCN" (Comedy Central Chanel) i produïda per El Terrat.

/8

IVAN PADILLA

Llicenciat en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona. Completa la

seva formació amb cursos impartits per Charlote Munskö i Jordi Figueras.

Forma part del repartiment de la primera temporada de la sèrie "La Riera"

(TVC, 2010). Entre els seus darrers treballs teatrals com a actor hi ha “Anna

Karenina” (Versus Teatre, 2016), "Històries d'amor per una època de

catàstrofes" (Dir. Ferran Dordal, Obrador de la Beckett, 2015), "L'any dels 30

(o la magdalena)" (Dir. Lara Díez, Teatre Gaudí, 2015), "Sunset Park" (Teatre

Gaudí, 2014), "Oceà" (Vesus Teatre, 2013 i Teatre Gaudí, 2014); "Háblame

de Lorca, Miguel" (Cia. Retret Teatre, Porta 4, 2013); "K. L. Reich: Home vs.

Camp" (Kursaal Manresa, 2013); "La princesa i el pèsol" (Cia. La Roda,

Guasch Teatre, 2013); "Llàstima que sigui una puta!" de John Ford amb la Cia. La Pell (Dir. Anna Estrada,

Teatre Akadèmia, 2012); "La Ventafocs. El musical amb ritme dels 50" (Cia. La Roda, Teatre Victòria, 2011);

"Uns drames, uns sants" de Joan Manel Albinyana (Gira per Catalunya, 2011-2013); "Drapets al sol" (Kursaal

Manresa, 2011); "Polvos màgics" (Kursaal Manresa, 2010) ; "Una cosa així com Roberto Zucco", adaptació

de Joan Fullana (Factoria IT, 2009); "Uns amors, uns indrets" de Víctor Sànchez (La Columna, Sagunt, 2009);

"El crit" de Howard Barker, dirgit per Ramon Simó (Institut del Teatre, 2008). Com a director teatral, els seus

darrers espectacles són "Cecília Ce" (Kursaal Manresa, 2008), "Polvos màgics" (Kursaal Manresa, 2010), "La

dona flor" (Sala Els Carlins, 2012), "K. L. Reich: Home vs. Camp", segons la novel·la d'Amat Piniella (Kursaal

Manresa, 2013), i les adaptacions de "Oceà" d'Alessandro Baricco (Versus Teatre 2013 i Teatre Gaudí,

2014) , "Sunset Park" de Paul Auster (Teatre Gaudí, 2014) i “Anna Karenina” de Lev Tolstoi (Versus Teatre,

2016).

BÀRBARA ROIG

Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de

Barcelona. Completa la seva formació amb cursos impartits per

Peter Clough, Charlote Munskö, Kristian Lupa, Claudia Massari,

Cristina Castrillo i Clara Segura. Com a actriu, ha participat en

els següents muntatges teatrals: L’olor sota la pell de Marta

Buchaca, amb direcció de Juan Carlos Martel (Sala Beckett);

S.O.S. d’Oriol Nogués (Àrea Tangent); Uns amors, uns indrets de

Víctor Sánchez (La Columna, Sagunt); Robert Zucco de Bernard Marie Koltés, amb direcció de Joan Fullana

(Factoria IT); Alicia bajo tierra de Lewis Carrol, amb direcció de Michal Derlatka; El mal de la joventut de

Ferdinand Bruckner, amb direcció d’Oriol Tarrasón (Sala Muntaner); La Intrusa de Maurice Maeterlinck, amb

direcció de Jorge Gallardo; La mort i la primavera de Mercè Rodoreda, amb direcció de Georgina Oliba

(Factoria IT); Un mirall, una bogeria, amb direcció d’Albinyana (espectacle juvenil fet en diferents instituts de/9

Catalunya); Anita Coliflor, tragedia de brebages de Pablo Rosal (Teatre Gaudí i Círcol Maldà); Públic # (REUS)

d’Oriol Nogués (CAER); Hivern de Jon Fosse, amb direcció d’Ester Roma (Porta 4), i Molt soroll per no res de

William Shakespeare, amb direcció d’Oriol Tarrasón (Sala Muntaner); Fotos para imitar posturas, amb

direcció de Jorge Gallardo (porta 4, polònia, madrid i andalusia); Uns drames, uns sants amb direcció de

J.M. Albiñana (diferents instituts de secundària de Catalunya); Don Joan o el festí de pedra de Molière, amb

direcció de J.M. Albiñana (factoria it); Hurlyburly de David Rabe amb direcció de Gerard Iravedra (teatre

Tantarantana); Llàstima que sigui una puta de John Ford amb direcció d'Anna Estrada (Teatre Akadèmia);

Monsieur Apeine, quiere hacer amigos amb direcció de Pablo Rosal (Sala Beckett); Háblame de Lorca,

Miguel! amb direcció de Retretteatre (porta 4); Oceà d'Alessandro Barrico amb direcció d'Ivan Padilla

(Versus Teatre); El drac d'or de Roland Schimmelpfenning amb direcció de Moisès Maicas; El llarg dinar de

Nadal de Thornton Wilde amb direcció d'Alberto Díaz (Cia. Ruta 40, Círcol maldà); L'any dels 30 o la

magdalena amb direcció de Lara Díez (Teatre Gaudí); Les Supertietes direcció de mònica Bofill (Les Bianchis,

Círcol maldà); Només ens vol protegir del cel de Sílvia Delagneau (grec2015); Quan Muncada va trobar

Bearn de la Cia. Retret Teatre (Gira catalana) i La culpa no és de Brossa, és de Freud amb direcció d'Ester

Roma (Espai Brossa-La Seca).

CESCA VADELL

Actriu llicenciada per l’Institut del Teatre de Barcelona i Professora

Associada de Tècnica Fitzmaurice VoiceWork. Ha ampliat els seus estudis a

Londres, Itàlia i Nova York. També és gestora cultural per la UOC.

Actualment combina la feina d’actriu amb la de docent a l'Institut del Teatre

de Barcelona.És membre fundadora de la companyia Retret Teatre. Els

darrers muntatges han estat: Háblame de Lorca, Miguel; Dos Cafès, Quan

Moncada va trobar Bean i Sunset Park al Teatre Gaudí de Barcelona. Aquest

any ha actuat a La Magdalena o l'any dels trenta, de Lara Díez al Teatre

Gaudí de Barcelona. Roberto Zucco a l’Institut del Teatre, Dir. Joan

Fullana. Amb la Cia La Fornal ha fet La Història Robada, guanyadora del

Projecte Alcover i La Cita. Amb Corcada Teatre, Negret de Guinea, Dir. Xavi Martínez i ha actuat en el

muntatge Les llargues nits a Can Sales, Dir. Toni Galmés. Ha treballat en diversos espectacles infantils de

Ferreret Teatre, Una Història de Closques, Gina l'exploradora de contes i Assaig Obert. Altres muntatges que

ha interpretat són: Ricard III i Don Joan, amb direcció de J.M Albinyana, El Camp de Martin Crimp i Els

enamorats, de Carlo Goldoni. Dins el programa Mercat de Veus, treballa per la Diputació de Barcelona com

a narradora oral. Així mateix, ha posat la veu a diversos documentals del Govern de les Illes Balears. Ha

fundat la seva pròpia companyia Cia NaMaia. La primera obra creada ha estat Codi a Nai amb Antònia

Monroig, basada en l'obra poètica de Miquel Àngel Riera. Els secrets de l'Arxiduc és el segon muntatge.

Actualment està actuant a Cendres de Joan Tomàs Martínez, de la companyia La Polar./10

L'ESPECTACLE I la Colometa es trobava Bearn

Punt de partida. Una important actriu del teatre català, amb aires de grandesa, ha tancat els seus tres

companys d’escena al bany de l’escola on s'ha de dur a terme la representació. El motiu és que ella vol fer

tota sola l’obra de “La plaça del Diamant”, i guadir de tot el protagonisme escènic. A l’hora pactada amb el

centre, la diva comença a interpretar la Colometa en format de monòleg. A la meitat del primer monòleg,

però, just quan està explicant que a la nit anirà al ball de la plaça, els seus tres companys irrompen a l'espai

amb crits i retrets vers ella, acusant-la d’haver-los tancat al lavabo. A partir d’aquí, comença una discussió

sobre el perquè d'aquesta malifeta i on es descobreixen les seves veritables raons: l’escassa feina que té i les

ganes que té de tornar a ser protagonista, la seva incapacitat per parlar català-mallorquí si s'ha de

representar “Bearn”, etc. A poc a poc, tot s’anirà posant al seu lloc: la diva assumeix el seu error, al mateix

temps que la companyia explica en què consisteix la veritable representació, basada en una dramatúrgia de

“La plaça del Diamant” i “Bearn o la sala de les nines”. La diva entén el valor i la riquesa que pot ser

interpretar en una mateixa peça aquestes dues grans històries representants de la novel·la psicològica

catalana, però abans d'acceptar tornar al pla previst, posa dues condicions: ser sempre la Colometa a “La

plaça del Diamant” i que els seus companys no es riguin de la seva pronúncia mallorquina quan toqui

“Bearn”. La resta d’actrius, naturalment, s’oposa a la primera condició perquè també volen donar veu a la

Colometa – arriben al pacte que compartiran el personatge les tres –, però li asseguren que ningú no es

riurà de la seva pronúncia mallorquina – la qual cosa, els costarà mantenir.

/11

Dramatúrgia. Consisteix en un recorregut pels passatges més destacats de la història de la Natàlia – amb la

combinació de monòlegs en primera persona de la protagonista i escenes essencials entre aquesta i els

personatges que van apareixent a la seva vida (Julieta, Enriqueta, Quimet, Mateu, Antoni) – i l’aparició en

determinats moments de fragments de les històries de les terres de Bearn. La Colometa trobarà en quatre

ocasions el llibre de “Bearn o la sala de les nines” mentre feineja els diferents llocs on va a treballar (la casa

dels senyors, els despatxos de l'Ajuntament, la casa de l'adroguer de les veces). El fet de trobar el llibre ens

serveix de recurs escèncis per introduir un altre món a escena, l'habitat per don Toni, dona Maria Anònia,

Xima i don Joan, i així, representar també els fragments més significatius de l’obra de Villalonga. En

definitiva, amb aquesta dramatúrgia creem una nova obra teatral a partir d’un element escenogràfic. A

través del qual, s’uneixen dues històries que a priori no tenen molt a veure. La nostra dramatúrgia té una

aposta clara per poder fer entendre als joves el concepte de dramatúrgia teatral, on s'intenta trobar una

lògica entre les diferents històries i trobar els trets comuns dels dos autors, entrelligar les opcions

estètiques dels dos autors per intentar conformar una sola història.

Particularitats de l'espectacle.

Es presenta als instituts amb una intenció pedagògica i de divulgació. En primer lloc, és un espectacle

pensat i dirigit per a joves de entre 15 i 18 anys. Aquest és el target de públic ideal de l'espectacle; així i tot,

val a dir que qualsevol persona pot gaudir de l'espectacle, ja que fonamentalment, l'objectiu bàsic de la

proposta és acostar els diferents universos de Bearn o La sala de les nines i La plaça del Diamant a

l'alumnat.

/12

A l'obra, com en els anteriors espectacles de Retret Teatre, la línia entre la ficció i la suposada realitat es

trenca nombroses vegades. Així, podem veure com un actor, en un marge molt curt de temps, pot estar

narrant-nos una història, interpretant a un personatge o opinant damunt de la ficció o damunt del que fan

els companys. Així l'espectador molt ràpidament es veu involucrat en la ficció.

En la proposta de Retret Teatre també tenen un paper destacat l'ús dels diferents dialectes de la llengua

catalana. El nostre espectacle les posarà en evidència jugant amb la riquesa dialectal que comporten les

obres i, també, com en altres ocasions, amb les variants dialectals dels membres de la companyia. Els

dialectes que més s’empraran en aquests espectacle seran el central i el mallorquí i l’oriental.

L’escenografia i el vestuari seran totalment funcionals, al servei de les paraules i de l'avanç d'ambdues

històries a través de la interpretació dels actors. Les dues obres ens permeten combinar moments de teatre

naturalista amb d'altres de caire més absurd, buscar la comicitat però també el lirisme i la poesia, així com

introduir altres recursos teatrals, com són la manipulació de titelles. En definitiva, emprem diferents

llenguatges teatrals per apropar aquestes dues obres als espectadors, des d'un lloc pròxim, com és una aula

o un petit escenari, i apostant també per la participació activa de l'espectador.

/13

OBRES I AUTORS

Bearn o La sala de les nines és l'obra més reeixida de la narrativa de Llorenç Villalonga. Dins d'un marc de

possibles ressons autobiogràfics i a través d'una llarga carta escrita per Joan Mayol, capellà de Bearn i

possible fill natural del protagonista, es va perfilant la personalitat de don Toni, de Bearn, gran admirador

del "segle de les llums". Per mitjà d'un joc d'oposicions i ambivalències i del retrat d'una classe social en

declivi, l'autor ha construït el gran poema elegíac d'un paradís perdut i ha elevat a mite el món decadent de

l'aristocràcia rural mallorquina de finals del segle XIX. El 1963 va ser recompensada amb el Premi de la

Crítica, i en una enquesta de Serra d'Or realitzada l'any següent, se la va citar com la segona millor novel·la

de la literatura catalana, després de La Plaça Del Diamant, de Mercè Rodoreda. Actualment Bearn o La sala

de les nines és un dels clàssics de la literatura en aquesta llengua, i ha estat traduïda a nombrosos idiomes.

“Suposat que mai no arribares a venir a Bearn, et diré que es tracta d’una possessió de muntanya situada prop d’un

llogater d’unes quatre-centes ànimes que s’anomena, també, Bearn. S’ignora si la possessió prengué el nom del poble

o si fou el poble que rebé el nom de la finca.”

/14

Bearn o La sala de les nines (1961) de Llorenç Villalonga

“Des del poble a Bearn, a peu, hi ha prop d’una horeta de camí, emperò les cases no es veuen fins que hi som damunt,

degut als accidents del paratge. Bearn està, doncs, imaginativament, enfora de remeis. Les terres són pobres, plenes

de roquissars i boscos salvatges.”

Llorenç Villalonga. (1897-1980) Escriptor i metge psiquiatre, estudia medicina i s'especialitza en psiquiatria

(1919-1927). Exerceix com a metge a Palma, primer en una consulta privada i després a l'Hospital

Psiquiàtric de la ciutat. A més, és nomenat secretari del Col·legi Oficial de Metges de les Balears. Villalonga

comença la seva trajectòria literària col·laborant al diari Dia de Palma amb un conjunt d'articles marcats

clarament per les seves conviccions anticatalanistes i antirepublicanes. Ben aviat, però, surt a la llum la seva

primera novel·la Mort de dama (1931), que signa amb el pseudònim de Dhey. Aquesta obra de marcat

caràcter esperpèntic, es va veure envoltada d'una gran controvèrsia dins el món regional mallorquí que s'hi

sentí ridiculitzat. Amb els anys, però, s'ha convertit en un clàssic de la literatura catalana, juntament amb

Bearn

o La sala de les nines (publicada en català el 1961), premi de la Crítica nacional i, sens dubte una de les

novel·les més traduïdes de la literatura catalana del segle XX. A més a més d'aquestes dues novel·les

emblemàtiques, és autor de diverses obres que configuren, sobretot a partir dels anys seixanta, el mite de

Bearn. Villalonga hi retrata amb saviesa i nostàlgia la Mallorca de l'antiga aristocràcia just abans de la seva

desaparició definitiva. Per això s'ha relacionat la seva obra i, més concretament Bearn, amb Il Gattopardo

del sicilià Giuseppe Tomasi di Lampedusa, obra que Villalonga traduí al català el 1962. També cal destacar

les obres de teatre: Fedra (1932), Silvia Ocampo (1935) i Desbarats (1965), i el recull d'articles Centro

(1934).

La plaça del Diamant és una novel·la psicològica. Primerament anomenada Colometa, ha

estat considerada per la crítica com la seva obra principal. La novel·la s'ha convertit en un clàssic de la

literatura catalana de postguerra. Publicada per primer cop l'any 1962, ha estat traduïda a més de trenta

idiomes. La novel·la se centra en el personatge de la Natàlia, la Colometa, una dona que en representa

moltes d'altres a qui va tocar viure un període de la història especialment cruel. Igual que les altres dones,

la Colometa veurà marxar i morir els seus estimats, passarà gana i tindrà dificultats per tirar endavant els

fills. Enfonsada en un matrimoni que no li proporciona felicitat i unida a un home egoista, la Natàlia

renuncia a la seva pròpia identitat donant tot el protagonisme al seu marit, acceptant els convencionalismes

d'una època que deixava la dona en un segon pla. La novel·la és també una crònica fidel de la Barcelonade

postguerra i de com va marcar aquest període històric la vida dels seus habitants. Fent servir com a recurs

expressiu l'escriptura parlada amb receptor mut, Mercè Rodoreda permet que els lectors coneguin els

/15

La plaça del Diamant (1962) de Mercè Rodoreda

sentiments més profunds de la protagonista a través de la primera persona. L'autora se serveix d'un estil

narratiu simple i planer, carregat de poesia, adequat a la innocència i ingenuïtat de la protagonista.

Mercè Rodoreda. (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 – Girona, 13 d'abril de 1983). Escriptora catalana que

va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980. Es considera l'escriptora

de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la

seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a trenta llengües. La seva producció comprèn tots

els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destaca especialment

en la novel·la, gènere en el que es troba La plaça del Diamant, la novel·la catalana més aclamada de tots els

temps i que es pot llegir actualment en més de vint idiomes. Comença a escriure contes per a revistes, com a

fugida d'un matrimoni decebedor i, més tard, quatre novel·les d'un cop, que després rebutja, tret d'Aloma

(1938), amb la qual guanya el premi Crexells. A les primeries de la Guerra Civil espanyola treballa al

Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i a la Institució de les Lletres Catalanes. Exiliada

primer a diverses localitats de França i després a Ginebra, trenca el seu silenci de vint anys amb Vint-i-dos

contes (1958), que obtindrà el premi Víctor Català. Amb El carrer de les Camèlies (1966) guanya el premi

Sant Jordi, el de la Crítica i el Ramon Llull. A mitjan anys setanta retorna a Catalunya, a la població de

Romanyà de la Selva, on acaba la novel·la Mirall trencat (1974) i, entre d'altres, encara publica Viatges i

flors i Quanta, quanta guerra..., el 1980. Pòstumament se'n descobrí el vessant més pictòric, que sovint

havia quedat en segon terme per la importància que Rodoreda donava a la pròpia escriptura.

/16

REQUISITS I DURADAAula espaiosa i silenciosa. (Preferim actuar dins aules, enlloc de fer-ho en sales d’actes, aules polivalents,

gimnasos o, fins i tot, teatres. Ens agrada la proximitat del públic i aconseguir, d’aquesta manera, que se

senti immers dins de la representació.)

L’aforament màxim de cada sessió és de 90 persones. En el cas de ser més de 90 alumnes caldrà fer dues

representacions.

La durada de l’espectacle és de 60 minuts aproximadament.

A l’acabament de l’espectacle, si el centre i/o els professors ho desitgen, obrim un torn de preguntes amb

els actors. D’aquesta manera donem l’oportunitat als alumnes per preguntar aspectes relacionats amb

l’obra i l’adaptació dramatúrgica que acaben de veure. Creiem que és una forma d’interacció que pot

enriquir la comprensió de la peça. De totes maneres, és totalment voluntari i dependrà de si el centre o els

alumnes poden estar interessats en fer-lo.

/17

EL PREU

El preu de l’espectacle dins de la ciutat de Barcelona, és de 450€ + IVA.

En el cas de superar l’aforament màxim de 90 persones, el preu de la doble funció per al mateix dia és de

850€ + IVA.

Les escoles de fora de la ciutat de Barcelona hauran d’abonar, juntament amb el preu de l’espectacle, la

despesa establerta per la quantitat de quilòmetres que suposa el desplaçament.

/18

Comentaris sobre Retret Teatre

GIRA 2015 – 2016 / PROFESSORA DE L'INSTITUT ROQUETES:

La representació d’ahir va estar tot un èxit. Em van dir que havíeu estat divertits i didàctics. També em van comentar elgrau de professionalitat tan gran que teniu. Realment, després de tants de cursos venint a Roquetes, continueumantenint el llistó ben alt. FELICITATS!

GIRA 2015 – 2016 / PROFESSORA DE L'INSTITUT MENÉNDEZ Y PELAYO:

Només dir-vos que als alumnes els va encantar l'obra, es van divertir, els va agradar molt el muntatge , la interpretació,sobretot representar un mateix personatge entre tots , S'esperaven una representació més convencional i els va captarmolt l'atenció les situacions de conflicte entre vosaltres que presenteu al principi... en fi tot un èxit!!.

GIRAA 2011 – 2012 / PROFESSORA DE L'INSTITUT TORRE ROJA:

No puc estar-me de felicitar-vos per la interpretació de l'obra que vau representar ahir a l'Institut Torre Roja. Sou tanbons en castellà com en català. Ara, he de reconèixer que aquesta em va arribar a l'ànima, ens vau commoure. El guióera molt bo i els actors/actrius també. FELICITATS.

GIRA 2011 - 2012 / ALUMNES DE L'INSTITUT JOAN PUIG I FERRATER:

“Tots els alumnes vam quedar sorpresos de l’espectacle. Per al meu gust, va ser un regal poder-lo veure.”Maria

“ Ens agrada que ens ho posin tot més fácil i per això ens vam estar tota l’estona escoltant i en silenci”Laura F.

“Els actors són fantàstics; els canvis de veu, la rapidesa en què s’adapten als diferents personatges només canviant-sealguna peça de roba, la forma de cridar l’atenció…”Anaïs.

“Si no has llegit la novel·la, la bona interpretació de les actrius intercanviant-se el paper de la Laura, fa que no sigui capproblema seguir el fil de l’obra.”Alfredo

“Al principi em va costar entendre una mica l’argument perquè no havíem llegit els llibres però al llarg de l’obra m’hoanava imaginant tot. La manera d’actuar feia esborronar. El vestuari, escàs però les expressions de les cares i la manerapersonal dels parlars en canviar de personatge permetien seguir bé la història.”Carolina.

“L’obra està molt ben interpretada i planificada ja que, un cop finalitzada i sense haver llegit els textos originals, hepogut entendre-la i disfrutar-la. Quant a la posta en escena, és simple però eficaç. Podríem dir que és unarepresentació de baix cost perquè precisa d’escàs material i poc personal.”Cristina M.

“Vaig trobar sorprenent el treball amb titelles i ombres”Cristina L.

“Una obra teatral distreta que, a més a més, tracta de dues obres literàries importants en llengua catalana. Malgrat elgrau de complexitat (canvi de papers, dues obres fusionades …) és fácil de seguir i d’entendre.”Anna

/19

“Obra molt recomanable. És original que cadascú interpreti més d’un personatge i que totes les noies facin el paper deprotagonista. Crec que així no associes tant el personatge amb l’actor i pots veure l’obra més objectivament.”Helena

“He trobat atractiva la introducció de titelles i la parla en diversos dialectes”Maria

“Es va notar que tot el públic estava molt interessat perquè ningú va obrir boca durant l’actuació i això significa que elsactors es van guanyar el respecte de tots els assistents.”Albert M.

“ És una obra més aviat divertida. Més o menys vaig entendre-ho tot a excepció d’ unes certes qüestions.”Gerard

“M’ha semblat una obra ben estructurada i adaptada. Aconsegueix també treure’t alguna rialleta que ajuda a que noes faci tan difícil com si l’haguessis de veure sencera.” Guillem

“Una bona obra no té perquè ser una sola obra. Amb la fusió de les idees principals de dues se’n pot crear una d’igualo fins i tot millor. Això ho puc afirmar per l’adaptació que han fet els actors, una cosa gens fàcil tractant-se d’uns textostan enrevessats i complexos com són els originals.”Francesc

“Aquesta obra, amb quatre retocs, es podría portar a les grans sales de teatre. Val la pena veure-la!”Ricard

“ I la conferencia? L’inici per a mi és la millor part. La durada de l’obra es va fer molt curts.·Roger

“El treball dels actors va ser excel·lent. Representaven molt bé la personalitat dels diferents personatges i dominavenl’escena que, amb uns mínims elements, donava la impressió de plenitud. Seria convenient fer activitats d’aquest tipusmés sovint.”Cèlia

“És molt positiu el valor d’enfrontar-se a un públic tan especial com són els adolescents. Hem estat més de tres quartsd’hora pendents únicament i exclusivament dels actors. Enhorabona!”Laia

9 DE MARÇ DE 2012 / JOSEP MA VIAPLANA A “JOVE ESPECTACLE”:

UNS DRAMES, UNS SANTS, teatre per a escolars del bo

Ahir dijous pel matí vaig assistir a la representació d'UNS DRAMES, UNS SANTS de la jove companyia Retret Teatre, quees dedica a recórrer els instituts, i fer aquest i altres espectacles sobre obres literàries que els joves de Batxillerat tenencom a lectures obligatòries a literatura, en aquest cas, catalana. Jove companyia, perquè joves són els seuscomponents, sortits de l'Institut del Teatre, que varen decidir apostar per aquesta manera de difondre el teatre entreels joves. Cadascun d'ells, a més, treballa en diferents espectacles, uns per a joves en campanya escolar, com la Lara, obé espectacles de gran format, com l'Ivan, un dels protagonistes de La Ventafocs de La Roda. Com ells mateixos m'handit, s'estimen més fer aquest espectacle a les aules, més que no pas a sales d'actes, perquè aposten per la proximitatdel públic.

Puc certificar que aconsegueixen l'atenció d'aquest públic jove, que tots sabem que és difícil, amb una aposta pel bonteatre de text. UNS DRAMES, UNS SANTS, és una bona dramatúrgia, que en una hora aproximadament, i en base altreball gairebé exclusiu de 3 actrius i un actor, escenifica les principals línies argumentals de Laura a la ciutat dels sants,

/20

de Miquel Llor, i algunes Escenes Rurals de Caterina Albert/Víctor Català ("Idil·li xorc", "Parricidi" i "Agonia"), posadesamb força encert, enmig de les escenes de la primera.

El resultat és força bo. Només els calen alguns elements de vestuari i objectes (les escenes rurals utilitzen algunstitelles i ombres, força ben adaptats per a públic no infantil), una direcció precisa de Joan M. Albinyana i unainterpretació excel·lent dels quatre integrants de la companyia, totalment concentrats durant tota la funció, i conferintun ritme precís que el públic, al menys en la funció d'ahir, va correspondre amb silenci i atenció durant tota l'hora,malgrat que l'espai era poc adient: peu pla, llum de dia, constants entrades i sortides de l'aula... Una digníssima, per ami, posada en escena d'una obra que, amb alguns retocs, podria fer-se perfectament en qualsevol sala de petit format(l'aposta per la proximitat de l'espectador així ho demana) per a públic general, i segur que agradaria més que algunescoses que un servidor ha vist en els darrers mesos en aquest espais.

4 D’ABRIL DE 2011 / PROF. CARME CRUELLES DE L’ INSTITUT ELS ALFACS (SANT CARLES DE LA RÀPITA):

"La representació que vam veure divendres 9 de març va ser realment un espectacle digne dels millors teatres. Unaposada en escena fresca, jovial i gens ensopida. Cal destacar la intel·ligència i la gràcia per part dels actors i les actriusper posar-se "literalment" el públic a la butxaca. A més, cal destacar l'enginy a l'hora d'adaptar el llenguatge "mascle"de Víctor Català. No sabria dir-vos quin conte estava més ben aconseguit: "Idil·li xorc" capta la innocència a la perfecciódels dos personatges principals, "Parricidi" està ple de lirisme a pesar del tema i gràcies a unes ombres xineses moltben aconseguides i "Agonia" desprèn en la mida justa el dramatisme del conte i acosta els personatges d'una maneraexcel·lent i molt adequada a un públic adolescent una mica difícil de sorprendre.

Pel que fa a Laura a la ciutat dels sants, són capaços de muntar en un breu espai de temps els trets principals de lanovel·la; de manera natural i gens impostada aconsegueixen sorprendre'ns i emocionar-nos amb tots els momentsàlgids de l'obra. A destacar la força dramàtica que l'actriu Bàrbara Roig desprèn en el moment de la mort de la filleta,excel·lent. Per altra banda, subratllem la frescor de Lara Díez sobretot interpretant mossèn Ferro Vell i la sensualitatque emana en el paper de Laura. Ivan Padilla explota el seu potencial físic i amb total naturalitat i domini va filant elpersonatges masculins que se li van oferint. Cesca Vadell, al seu torn, matisa el personatge de Laura tambéexcel·lentment. Joan M. Albinyana, el director, ha sabut fer una bona tria d'actors i actrius i un treball sublim.

Felicitats nois, des d'aquí la Ràpita us desitgem molta sort, ja que realment vam gaudir d'un espectacle dels bons!"

/21