sumario - cooperant.orgamb lacelebració de la cimera del g-8 conclou el pri-mer dels tres...

sumari sumario

3

612

1817

w w w . c o o p e r a n t . o r geditorial

entrevistaFERNANDO CASADO

dossierMICROCRÈDITSMICROCRÉDITOS

vocabulari solidari | vocabulario solidario

fitxes tècniques | fichas técnicasAYNE ESPANYA-MALLORCA - ENSENYANTS SOLIDARIS

TREBALL SOLIDARI - ASSOCIACIÓ BÒSNIA VIVA

22testimonis | testimoniosFILANTROPIA I CAUSA SOCIALFILANTROPÍA Y CAUSA SOCIAL

30fogons del món | fogones del mundoEL CAFÈEL CAFÉ

31amb referències | con referenciasenllaços | enlaces

27tauler d’anuncis | tablón de anuncios

24arreu del món | alrededor del mundoANANTAPUR

EditaGovern de les Illes BalearsConselleria de Presidència i EsportsDirecció General de Cooperacióhttp://dgcooper.caib.es

Redacció i coordinacióRedacción y coordinaciónElena Ortega [email protected]

Traducció al catalàÀngels Àlvarez Garí

Col·laboren ColaboranMaría Alcázar, Joana Barceló, FranciscaBerga, Soledad Bescós, Mila Melero, JosepMoscardó, Rodrigo del Pozo, Juan Recio,Toni Sierra.

PortadaTransport de mill. Llogaret d’Illela (Níger).© OIT / M. Crozet

Disseny i maquetacióDiseño y maquetaciónLACOMBA Produccionswww.lacomba.com

Impressió ImpresiónBahía Indústria Gràfica

Tirada2.200 exemplars ejemplares

Periodicitat PeriodicidadQuadrimestral Cuatrimestral

Dipòsit legal Depósito legalPM-590-2004

29diari de viatge | diario de viajeKACHACHULLO (ETIÒPIA)KACHACHULLO (ETIOPÍA,)

4a peu de foto | a pie de fotoELS POBLES INDÍGENES - LOS PUEBLOS INDÍGENAS

LES DONES DE DARFUR - LAS MUJERES DE DARFUR

Fundación Vicente Ferrer

© OIT / M. Crozet

Sebastiao Salgado ˜

editorial

L’ANY DECISIU

Amb la celebració de la cimera del G-8 conclou el pri-mer dels tres esdeveniments que han de fer del 2005 unany determinant per al futur de cents de milions de per-sones que viuen en la pobresa extrema.

L’acord sorgit de la cimera, de duplicar l’ajuda a Àfri-ca fins a assolir els 42.000 milions d’euros el 2010, i qua-lificat de “progrés real i assolible” per Tony Blair, l’hanacollit amb tebiesa la majoria d’organitzacions huma-nitàries i de desenvolupament, que creuen que lesmesures adoptades pel grup dels vuit són insuficients iarribaran tard.

“Retardar fins al 2010 la concessió de l’ajuda necessà-ria per complir amb els objectius de reducció de la pobre-sa, suposarà respondre a les necessitats urgents amb cincanys de retard”, assenyala Marta Arias d’Intermón Oxfam.La mesura, que incrementa els diners destinats a l’ajudaal desenvolupament fins al 0,36% del Producte InteriorBrut combinat, resta encara lluny del 0,7% compromèspels països desenvolupats fa més de 35 anys.

També es considera insuficient l’anunci de lacancel·lació del deute extern a 18 països pobres, ja quemés de 60 països necessiten beneficiar-se amb urgènciad’aquesta mesura per assolir els Objectius deDesenvolupament del Mil·lenni el 2015.

El segon esdeveniment, que se celebrarà al setembre,examinarà els avanços i retrocessos produïts al voltantdels vuit Objectius del Mil·lenni. Cinc anys després delcompromís adquirit pels 189 països signants de laDeclaració del Mil·lenni, els avanços en la lluita contra lapobresa i la fam s’han produït de manera desigual. Si béa la Xina ha disminuït significativament la població queviu en la pobresa extrema, a Àfrica i a Llatinoamèrica noha deixat d’augmentar des del 1990. Saber on es falla iquè es pot millorar és del que tracta l’informe delProjecte del Mil·lenni, dirigit per l’economista JeffreySachs, sobre el qual els caps de govern dels països inte-grants de les Nacions Unides han de prendre pròxima-ment decisions transcendentals.

Finalment, al desembre, la reunió de l’OrganitzacióMundial del Comerç establirà el sistema de joc comercialdels propers 10 anys, de vital importància per als païsosen desenvolupament. Caldrà veure, encara, si s’aprova-rà la liquidació de les subvencions agrícoles dels païsosrics als seus productes, que limiten l’exportació de pro-ductes agrícoles dels països del Sud i impedeixen el seudesenvolupament.

A més, s’ha declarat el 2005 Any Internacional delMicrocrèdit. Aquesta eina és, ara per ara, la més podero-sa per combatre la pobresa i apoderar les persones i col·lec-tius més exclosos. El microfinançament, pel seu paper deci-siu per rescatar de la pobresa persones que fins aleshoresno tenien la capacitat per encarar-s’hi, ha d’estar en la pri-mera línia de les polítiques de desenvolupament.

EL AÑO DECISIVO

Con la celebración de la cumbre del G-8 concluye el pri-mero de los tres eventos que han de hacer de 2005 unaño determinante para el futuro de cientos de millonesde personas que viven en la pobreza extrema.

El acuerdo surgido de la cumbre, de duplicar la ayudaa África hasta alcanzar los 42.000 millones de euros en2010, y calificado de “progreso real y alcanzable” porTony Blair, ha sido acogido con tibieza por la mayoría deorganizaciones humanitarias y de desarrollo, que creenque las medidas adoptadas por el grupo de los ocho soninsuficientes y llegarán tarde.

“Retrasar hasta 2010 la concesión de la ayuda nece-saria para cumplir con los objetivos de reducción de lapobreza, supondrá responder a las necesidades urgentescon cinco años de retraso”, señala Marta Arias deIntermón Oxfam. La medida, que incrementa el dinerodestinado a la ayuda al desarrollo hasta el 0,36% delProducto Interior Bruto combinado, queda todavía lejosdel 0,7% comprometido por los países desarrollados hacemás de 35 años.

También se considera insuficiente el anuncio de lacancelación de la deuda externa a 18 países pobres, puesmás de 60 países necesitan beneficiarse con urgencia deesta medida para alcanzar los Objetivos de Desarrollo delMilenio en 2015.

El segundo evento, a celebrar en septiembre, va a exami-nar los avances y retrocesos producidos en torno a los ochoObjetivos del Milenio. Cinco años después del compromisoadquirido por los 189 países firmantes de la Declaración delMilenio, los avances en la lucha contra la pobreza y el ham-bre se han producido de forma desigual. Si bien en China hadisminuido significativamente la población que vive en lapobreza extrema, en África y en Latinoamérica no ha deja-do de aumentar desde 1990. Saber dónde se está fallando yqué se puede mejorar es de lo que trata el informe delProyecto del Milenio, dirigido por el economista JeffreySachs, sobre el que los jefes de gobierno de los países inte-grantes de Naciones Unidas deben de tomar próximamentedecisiones trascendentales.

Por último, en diciembre, la reunión de la OrganizaciónMundial del Comercio va a establecer el sistema de juegocomercial de los próximos 10 años, de vital importancia paralos países en desarrollo. Está por ver, todavía, si se aprobarála liquidación de las subvenciones agrícolas de los países ricosa sus productos, que limitan la exportación de productos agrí-colas de los países del Sur e impiden su desarrollo.

Además, 2005 ha sido declarado Año Internacional delMicrocrédito. Esta herramienta es, hoy por hoy, la más pode-rosa para combatir la pobreza y empoderar a las personas ycolectivos más excluidos. La microfinanciación, por su papeldecisivo en rescatar de la pobreza a personas que hastaentonces no tenían la capacidad para enfrentarse a ella, tieneque estar en la primera línea de las políticas de desarrollo.

3

Direcció General de Cooperació. Conselleria de Presidència i Esports.

3COOPERANT n. 5 - Juliol 2005

a peu de foto a pie de foto

4

UN

/ Ph

oto

DPI

Pot perjudicar els pobles indígenes l’avanç envers elsObjectius de Desenvolupament del Mil·lenni? En algunscasos sí.

Així ho indica l’informe del Fòrum Permanent per a lesQüestions Indígenes de les Nacions Unides. La seva presiden-ta, Victoria Tauli-Corpuz, assenyala el creixement vertiginós ila vulneració dels drets humans com a causes fonamentals dela pobresa dels indígenes.

La major part dels 370 milions d’indígenes del planetaés pobre. I la seva situació ha empitjorat durant els últims10 anys, ja que molts han incrementat la població més mar-ginada de les zones urbanes per conformar un grup ètnicque ni pot fer-se enrere ni té massa possibilitats de progrés.

La manera de viure tradicional dels indígenes topa ambel desenvolupament desmesurat que es practica en els terri-toris que habiten, en forma de tales comercials, projectes deconstrucció i extracció de recursos a gran escala, pràctiquesagrícoles intensives, etc.

Els indicadors que, en alguns països, assenyalen unabona progressió cap als Objectius de Desenvolupament delMil·lenni, no reflecteixen la situació d’aquells pobles indí-genes que no foren inclosos en l’elaboració d’aquests objec-tius. Per això, s’hauria de reformular el concepte tradicio-nal del desenvolupament, entès com a creixement, i comp-tar amb la plena participació dels pobles indígenes, per fre-nar la pèrdua de les seves terres i recursos, no augmentarels seus nivells de pobresa i evitar la desaparició de les sevescultures i idiomes.

¿Puede el avance hacia los Objetivos de Desarrollo delMilenio estar perjudicando a los pueblos indígenas? Enalgunos casos sí.

Así lo indica el informe del Foro Permanente para lasCuestiones Indígenas de las Naciones Unidas. Su presidenta,Victoria Tauli-Corpuz, señala al desarrollo vertiginoso y la vul-neración de los derechos humanos como las causas funda-mentales de la pobreza de los indígenas.

La mayor parte de los 370 millones de indígenas del pla-neta es pobre. Y su situación ha empeorado en los últimos10 años, incrementando muchos de ellos la población másmarginada de las zonas urbanas y conformando un grupoétnico, que ni puede volver atrás ni tiene demasiadas posi-bilidades de adelanto.

El modo de vida tradicional de los indígenas choca con eldesarrollo desaforado que se practica en los territorios quehabitan, en forma de talas comerciales, proyectos de cons-trucción y extracción de recursos a gran escala, prácticas agrí-colas intensivas, etc.

Los indicadores que, en ciertos países, señalan una buenaprogresión hacia los Objetivos de Desarrollo del Milenio, noreflejan la situación de aquellos pueblos indígenas que nofueron incluidos en la elaboración de estos objetivos. Por ello,se debería reformular el concepto tradicional del desarrollo,entendido como crecimiento, y contar con la plena participa-ción de los pueblos indígenas, para frenar la pérdida de sustierras y recursos, no aumentar sus niveles de pobreza y evi-tar la desaparición de sus culturas e idiomas.

ELS POBLES INDÍGENES, ENTRE ELS MÉS POBRES I MARGINATSLOS PUEBLOS INDÍGENAS, ENTRE LOS MÁS POBRES Y MARGINADOS

4 COOPERANT n. 5 - Juliol 2005

a peu de foto a pie de foto

5

UN

/ Ph

oto

DPI

- Esk

inde

r D

ebeb

e

Quan les dones i les nines refugiades en els campsde desplaçats de Darfur surten a cercar llenya, aiguao algun aliment, corren el perill de ser maltractadesi violades pels janjawid, milicians àrabs. En el campde Zam Zam, a uns quants quilòmetres de la capitalde Darfur Nord, Al Fasher, sobreviuen uns 25.000 des-plaçats, dones la gran majoria, que tenen cura delsfills i familiars.

Qualificada com la major catàstrofe humanitària delsnostres dies, a Darfur no sols hi ha problemes per ferarribar l’ajuda humanitària, sinó també per mantenir laseguretat dels desplaçats i els treballadors humanitaris.Aquest conflicte, que ha causat almenys 180.000 mortsi més de dos milions de desplaçats, s’entaula entre lapoblació de pastors nòmades d’ascendència àrab i l’a-fricana negra, dedicada a l’agricultura. Des de febrerde 2003, les milícies àrabs, protegides pel governsudanès, han anat aplicant operacions de terra cre-mada i han expulsat de les seves terres els grups afri-cans majoritaris: els zaghawa, els fur i els masalit,davant la inoperància de la comunitat internacional.

La inseguretat que regna a la regió dificulta elretorn dels desplaçats als seus llogarets. I si el retornno es produeix en breu, passarà la temporada de lasembra i centenars de milers de persones tornaran adependre, en el millor dels casos, de l’ajuda humani-tària un any més

Cuando las mujeres y niñas refugiadas en loscampos de desplazados de Darfur salen a buscar leña,agua o algún alimento, corren el peligro de ser mal-tratadas y violadas por los janjawid, milicianos ára-bes. En el campo de Zam Zam, a pocos kilómetros dela capital de Darfur Norte, Al Fasher, sobreviven unos25.000 desplazados, mujeres en su mayoría, al cuida-do de hijos y familiares.

Calificada como la mayor catástrofe humanitaria denuestros días, en Darfur no sólo hay problemas parahacer llegar la ayuda humanitaria, sino también paramantener la seguridad de los desplazados y los traba-jadores humanitarios. Este conflicto, que ha causado almenos 180.000 muertos y más de dos millones de des-plazados, se libra entre la población de pastores nóma-das de ascendencia árabe y la africana negra, dedicadaa la agricultura. Desde febrero de 2003, las milicias ára-bes, respaldadas por el gobierno sudanés, han venidoaplicando operaciones de tierra quemada, expulsandode sus tierras a los grupos africanos mayoritarios: loszaghawa, los fur y los masalit, ante la inoperancia dela comunidad internacional.

La inseguridad que reina en la región dificulta el retor-no de los desplazados a sus aldeas. Y si el regreso no seproduce en breve, pasará la temporada de la siembra ycientos de miles de personas volverán a depender, en elmejor de los casos, de la ayuda humanitaria un año más.

LES DONES DE DARFURLAS MUJERES DE DARFUR


entrevista

SENSE EXCUSESSIN EXCUSASFernando Casado, coordinador de laCampanya del Mil·lenni de les NacionsUnides a Espanya, ens recorda que el2005 serà un any crucial per a la conques-ta dels Objectius de Desenvolupament delMil·lenni, i que la societat civil hi tindràun paper decisiu.

Fernando Casado, coordinador de laCampaña del Milenio de Naciones Unidas

en España, nos recuerda que 2005 va aser un año crucial para la conquista de los

Objetivos de Desarrollo del Milenio, yque la sociedad civil está llamada a jugar

un papel decisivo.6

Cooperant – Som la primera generació que pot eradi-car la pobresa en el món?

¿Somos la primera generación que puede erradicarla pobreza en el mundo?

Fernando Casado – És així, mai no hem estat tan propd’aconseguir-ho. Tenim els recursos econòmics i tecnolò-gics, i els coneixements necessaris per eradicar la pobre-sa extrema i acabar amb la misèria. A més, tenim la res-ponsabilitat de fer-ho. El nostre govern, juntament ambel d’altres 188 països, subscriví l’any 2000, al si de lesNacions Unides, la Declaració del Mil·lenni, on es com-prometia a millorar la situació de centenars de milions depersones a través d’uns objectius concrets: els Objectiusde Desenvolupament del Mil·lenni. Si som capaços d’assolir aquests Objectius, en un terminide 10 anys més de 500 milions de persones seran resca-tades de la pobresa extrema i més de 300 milions deixa-ran de passar fam. En comptes de morir abans de com-plir els cinc anys, 30 milions de nins se salvaran, i tambésalvaran la vida més de dos milions de mares. A més, 350 mi-lions de persones podran tenir accés a l’aigua potable i650 milions de persones es beneficiaran de serveis desanejament bàsic. I centenars de milions de nines i donesaniran a l’escola, tindran més oportunitats econòmiquesi polítiques, i gaudiran de més protecció i seguretat.

Así es, nunca hemos estado tan cerca de conseguir-lo. Poseemos los recursos económicos y tecnológicos, ylos conocimientos necesarios para erradicar la pobrezaextrema y acabar con la miseria. Además, tenemos la res-ponsabilidad de hacerlo. Nuestro gobierno, junto con elde otros 188 países, suscribió en el año 2000, en el senode Naciones Unidas, la Declaración del Milenio, donde secomprometía a mejorar la situación de cientos de millo-nes de personas a través de unos objetivos concretos: losObjetivos de Desarrollo del Milenio. Si somos capaces de alcanzar estos Objetivos, en el plazode 10 años más de 500 millones de personas serán resca-tadas de la pobreza extrema y más de 300 millones deja-rán de pasar hambre. En lugar de morir antes de cumplirlos cinco años, 30 millones de niños se salvarán, y tambiénsalvarán la vida más de dos millones demadres. Además, 350 millones de personaspodrán tener acceso al agua potable y 650millones de personas se beneficiarán de ser-vicios de saneamiento básico. Y centenares demillones de niñas y mujeres irán a la escuela,tendrán más oportunidades económicas ypolíticas, y gozarán de mayor protección yseguridad.

C. – Per què les Nacions Unides no podenaconseguir en solitari els Objectius deDesenvolupament del Mil·lenni?

¿Por qué Naciones Unidas no puedelograr en solitario los Objetivos deDesarrollo del Milenio?

F.C. – Assolir els Objectius del Mil·lenni noestà a les nostres mans. Els Objectius s’hand’aconseguir a cada país, amb l’esforç con-junt dels ciutadans i els governs. La pressióque la societat civil exerceixi sobre els

governs perquè es compleixin els seus compromisos, seràessencial per aconseguir els Objectius. Perquè el seu èxitpassa per situar-los en el centre de les polítiques locals,nacionals i internacionals. Aquest és el leitmotiv de laCampanya del Mil·lenni: promoure la participació sociali l’actuació política. El lema de la nostra campanya aEuropa, Sense excuses fins al 2015!, no pot ser més elo-qüent.

Alcanzar los Objetivos del Milenio no está en nues-tras manos. Éstos deben conseguirse en cada país, con elesfuerzo conjunto de los ciudadanos y los gobiernos. Lapresión que la sociedad civil ejerza sobre los gobiernospara que cumplan sus compromisos, será esencial paralograr los Objetivos. Porque su éxito pasa por situarlos enel centro de las políticas locales, nacionales e internacio-nales. Éste es el leitmotiv de la Campaña del Milenio: pro-mover la participación social y la actuación política. Ellema de nuestra campaña en Europa, ¡Sin excusas hastael 2015!, no puede ser más elocuente.

C. – Per què ens hem de prendre seriosament elsObjectius de Desenvolupament del Mil·lenni, si fins arahan fracassat els anteriors compromisos per alliberar lahumanitat de la fam i de la pobresa? Què tenen de nouaquests Objectius?

¿Por qué tenemos que tomarnos en serio losObjetivos de Desarrollo del Milenio, si hasta ahora hanfracasado los anteriores compromisos para liberar a lahumanidad del hambre y de la pobreza? ¿Qué tienenestos Objetivos de novedoso?

F.C. – Perquè per primera vegada duen implícit un pacteglobal, que vincula tant els països rics com els pobres,l’ONU, la societat civil i institucions claus per al desenvo-lupament, com són el Banc Mundial o el Fons MonetariInternacional (que ara hauran de prestar de formainequívoca el seu suport financer al desenvolupamentsocial). Perquè els Objectius són realitzables i es poden finançar.De fet, per assolir-los n’hi hauria prou amb una dècimapart dels centenars de milers de milions que s’inverteixen

7

entrevista


UN / Photo DPI

a l’Iraq i en la guerra al terrorisme.Organismes com ara l’UNICEF, el BancMundial i l’Organització Mundial de laSalut estimen que per a la consecució de lamajor part dels Objectius de Desenvo-lupament del Mil·lenni el 2015, es requeri-rà duplicar el nivell actual de l’Ajuda Oficialal Desenvolupament, que se situarà entorndel tan reclamat 0,7% del PIB de cada país.Perquè les organitzacions no governamen-tals de desenvolupament s’han dedicatdurant massa temps al desenvolupamenten solitari, fins i tot competint en la recer-ca de fons. Ara, veiem com moviments denaturalesa molt diversa: organitzacions afavor dels drets humans, grups ecologistes,moviments per a la defensa de la dona, moviments perla pau, grups sindicals, fins i tot autoritats locals i parla-mentaris, s’han reunit entorn d’aquests Objectius. I, apesar que han estat objecte de crítiques (pel fet de con-siderar-los massa tímids), la majoria d’organitzacions elsha adoptat i inserit dins les seves peticions de milloresalternatives de desenvolupament.

Porque por primera vez llevan implícito un pacto glo-bal, que vincula tanto a los países ricos como a los pobres,a la ONU, a la sociedad civil y a instituciones claves parael desarrollo, como son el Banco Mundial o el FondoMonetario Internacional (que ahora deberán prestar deforma inequívoca su apoyo financiero al desarrollosocial). Porque los Objetivos son realizables y se pueden finan-ciar. De hecho, para alcanzarlos bastaría con una décimaparte de los cientos de miles de millones que se inviertenen Irak y en la guerra al terrorismo. Organismos comoUnicef, el Banco Mundial y la Organización Mundial dela Salud estiman que para la consecución de la mayorparte de los Objetivos de Desarrollo del Milenio en 2015,se requerirá duplicar el nivel actual de la Ayuda Oficial alDesarrollo, que vendrá a situarse en torno al tan recla-mado 0,7% del PIB de cada país.Porque las organizaciones no gubernamentales de desarro-llo han estado demasiado tiempo dedicándose al desarro-llo en solitario, incluso compitiendo en la búsqueda defondos. Ahora, vemos como movimientos de naturalezamuy diversa: organizaciones a favor de los derechoshumanos, grupos ecologistas, movimientos para la defen-sa de la mujer, movimientos por la paz, grupos sindica-les, incluso autoridades locales y parlamentarios, se hanreunido en torno a estos Objetivos. Y, pese a que han sidoobjeto de críticas (por considerarlos demasiado tímidos),la gran mayoría de organizaciones los ha adoptado einsertado dentro de sus peticiones de mejores alternati-vas de desarrollo.

C. – Com es mesura l’avanç cap als Objectius delMil·lenni? Anem ben encaminats per assolir-los?

¿Cómo se mide el avance hacia los Objetivos delMilenio? ¿Estamos bien encaminados para su consecución?

F.C. – Aquesta és una altra gran novetat de l’agenda deldesenvolupament: els Objectius es poden computar. Cadaobjectiu té una sèrie de metes (18), associades a uns indi-cadors (48), que permeten avaluar l’eficàcia de les políti-

ques dissenyades i corregir les desviacions. En conjunt, sembla que des de 1990 anem ben encami-nats per reduir la pobresa d’ingressos el 2015. Però lasituació és més complexa i menys satisfactòria.Actualment, 1.200 milions de persones lluiten cada diaper sobreviure amb menys d’un dòlar al dia; gairebé elmateix nombre que fa una dècada. Si s’exclou la Xina, onpràcticament s’ha reduït a la meitat el nombre de perso-nes que viuen en situació de pobresa extrema, s’obser-ven grans disparitats entre els països (el nombre depobres d’ingressos a l’Àfrica subsahariana, l’Àsia meridio-nal i Llatinoamèrica ha augmentat en uns 10 milions cadaany, des de 1990) i fins i tot dins les seves fronteres (a laXina encara queden grans bosses de pobresa a l’interiordel seu territori). El progrés en la consecució de la restad’Objectius tampoc no és suficient. En el cas de l’educa-ció, tot i que la diferència entre ambdós sexes s’ha reduïta la meitat, si no es quadruplica el ritme de progrés, noes complirà l’objectiu de garantir l’educació de tots elsnins el 2015.I, desgraciadament, l’epidèmia de la sida, el ressorgimentd’altres malalties (com el paludisme i la tuberculosi) i lesinsuficiències en els serveis sanitaris han empitjorat sen-siblement la situació de milions de persones al llarg de ladarrera dècada.

Ésta es otra gran novedad de la agenda del desarro-llo: los Objetivos pueden computarse. Cada objetivo tieneuna serie de metas (18), asociadas a unos indicadores (48),que permiten evaluar la eficacia de las políticas diseña-das y corregir las desviaciones. En conjunto, parece que desde 1990 estamos bien enca-minados para reducir la pobreza de ingresos en 2015.Pero la situación es más compleja y menos satisfactoria.Actualmente, 1.200 millones de personas luchan todoslos días por sobrevivir con menos de un dólar al día; casiel mismo número que hace una década. Si se excluye aChina, donde prácticamente se ha reducido a la mitad elnúmero de personas que viven en situación de pobrezaextrema, se observan grandes disparidades entre los paí-ses (el número de pobres de ingresos en África subsaha-riana, Asia Meridional y Latinoamérica ha aumentado enunos 10 millones cada año, desde 1990) e incluso dentrode sus fronteras (en China todavía quedan grandes bol-sas de pobreza en el interior de su territorio). El progre-so en la consecución de los demás Objetivos tampoco essuficiente. En el caso de la educación, aunque la brechaentre ambos sexos se ha reducido a la mitad, si no se cua-druplica el ritmo de progreso, no se cumplirá el objetivo

8

entrevista


UNCDF / Adam Rogers

de garantizar la educación de todos los niños en 2015.Y, desgraciadamente, la epidemia del sida, el resurgi-miento de otras enfermedades (como el paludismo y latuberculosis) y las insuficiencias en los servicios sanitarioshan empeorado sensiblemente la situación de millonesde personas en la última década.

C. – Cinc anys després de la Declaració del Mil·lenni, laimpressió sobre el progrés dels Objectius del Mil·lenni ésmés aviat desoladora. S’ha de donar un cop de timó?

Cinco años después de la Declaración del Milenio, laimpresión sobre el progreso de los Objetivos del Milenioes más bien desoladora. ¿Hay que dar un golpe de timón?

F.C. – Per descomptat. Si es continués així amb prou fei-nes s’assolirien uns quants Objectius, i això, en els païsosmillor encaminats. Amb tot, hauríem de deixar de bandael pessimisme i tenir present que els Objectius són realit-zables. És vertaderament necessari passar a l’acció.Aquesta és la proposta dels 265 experts del desenvolupa-ment, liderats per Jeffrey Sachs, en el seu recent informeo pla pràctic per aconseguir els Objectius del Mil·lenni. Iel 2005 ha estat escollit com un any d’acció, perquè és unany crucial, no només per la urgent necessitat de comen-çar amb èxit el decenni cap al 2015, sinó perquè a mésestà marcat per tres esdeveniments de màxima importàn-cia:La Cimera del G-8 del mes de juliol, amb dos temes cen-trals a l’agenda: la pobresa a Àfrica i el canvi climàtic delplaneta. La Cimera del Mil·lenni +5 el setembre a lesNacions Unides, on el secretari general presentarà uninforme sobre el progrés en la consecució dels Objectiusi les mancances detectades per aconseguir-los. I el mes dedesembre, la reunió de l’Organització Mundial delComerç, que establirà el model comercial dels propers 10 anys;del qual dependrà en una gran part el futur de milers demilions de persones.La pressió que puguin exercir els ciutadans durant aquestany pot ser determinant per donar aquest cop de timó.Perquè no hi ha temps a perdre, ens queden uns quantsmesos, abans que els Objectius del Mil·lenni passin a serirrealitzables. Precisament, per cridar l’atenció dels lídersmundials sobre la urgència de la situació s’han convocatmobilitzacions massives a tot el món, els dies previs aaquests esdeveniments. A Espanya, s’organitzaran a tra-vés de la Crida Mundial Contra la Pobresa, que té com alema Pobresa Zero Sense Excuses i està formada per lescampanyes Qui Deu a Qui, Pobresa Zero de la CONGDE isindicats, associacions de dones, associacions de joves, pla-taformes de drets humans, etc.

Desde luego que sí. De seguir así apenas se alcanza-rían unos pocos Objetivos, y eso, en los países mejor enca-minados. Sin embargo, deberíamos dejar de lado el pesi-mismo y tener presente que los Objetivos son realizables.Lo verdaderamente necesario es pasar a la acción. Ésta esla propuesta de los 265 expertos del desarrollo, lideradospor Jeffrey Sachs, en su reciente informe o plan prácticopara conseguir los Objetivos del Milenio. Y 2005 ha sidoescogido como un año de acción, por ser un año crucial,no sólo por la urgente necesidad de empezar con éxitoel decenio hacia 2015, sino porque además está marca-do por tres eventos de máxima importancia:La Cumbre del G-8 del mes de julio, con dos temas cen-

trales en la agenda: la pobreza en África y el cambio cli-mático del planeta. La Cumbre del Milenio + 5 en sep-tiembre en Naciones Unidas, donde el secretario generalpresentará un informe sobre el progreso en la consecu-ción de los Objetivos y las carencias detectadas paralograrlos. Y en diciembre, la reunión de la OrganizaciónMundial del Comercio, que establecerá el modelo comer-

cial de los próximos 10 años; del que va a depender engran parte el futuro de miles de millones de personas.La presión que puedan ejercer los ciudadanos duranteeste año puede ser determinante para dar ese golpe detimón. Porque no hay tiempo que perder, nos quedanunos pocos meses, antes de que los Objetivos del Mileniopasen a ser irrealizables. Precisamente, para llamar laatención de los líderes mundiales sobre la urgencia de lasituación se han convocado movilizaciones masivas entodo el mundo, en los días previos a estos eventos. EnEspaña, estarán organizadas a través de la Llamada

entrevista

9

Guillermo Figueroa


Mundial Contra la Pobreza, que tiene como lema PobrezaCero Sin Excusas y está formada por las campañas QuiénDebe a Quién, Pobreza Cero de la CONGDE y sindicatos,asociaciones de mujeres, asociaciones de jóvenes, plata-formas de derechos humanos, etc.

C. – Com es desenvolupa la Campanya del Mil·lenni enel nostre país?

¿Cómo se desarrolla la Campaña del Milenio ennuestro país?

F.C. – Doncs fonamentalment donant a conèixer la res-ponsabilitat que tenim respecte a l’Objectiu 8, on s’esta-bleix un pacte global per eradicar la pobresa i les sevescauses implícites. En aquest pacte, els països pobres escomprometen a enfortir la governança, les institucions iles polítiques al desenvolupament. Mentrestant, els paï-sos rics ens obliguem a aportar més ajuda oficial al des-envolupament, amb garanties de qualitat (els crèditsFAD, per exemple, no s’ajusten a una ajuda al desenvo-lupament de qualitat), a condonar el deute extern, d’unamanera especial als 49 països menys desenvolupats, i aincrementar el comerç i la transferència de tecnologia alspaïsos pobres, la qual cosa implica disminuir els subsidisi les tarifes que discriminen i impedeixen el creixementdels països pobres. Casos com el del cacau a Ghana són desgraciadamentmassa habituals. Ghana exporta els seus grans de cacaulliures de drets a Europa, però ha de pagar un aranzel demés del 25% si exporta xocolata elaborada; d’aquestamanera, la transformació d’aliments es trasllada a Europai Ghana queda privada d’una indústria que podria aju-

dar-la a escapar de la pobresa. Per cada euro que desti-nem a l’ajuda al desenvolupament, n’invertim sis més perprotegir-nos dels productes dels països en desenvolupa-ment.Si la Campanya del Mil·lenni és necessària en els païsosdesenvolupats és perquè no hem complit la nostra partdel pacte. I no podem continuar exigint als països pobresque aconsegueixin els set Objectius si eludim les nostresresponsabilitats. Avui, només cinc països –Suècia,Dinamarca, Noruega, Holanda i Luxemburg– podrien for-mar part del G-0,7%, el grup que destina el 0,7% o mésa Ajuda Oficial al Desenvolupament. Espanya s’ha com-promès a arribar a aquest percentatge el 2012.

Pues fundamentalmente dando a conocer la respon-sabilidad que tenemos respecto al Objetivo 8, donde seestablece un pacto global para erradicar la pobreza y suscausas implícitas. En este pacto, los países pobres se com-prometen a fortalecer la gobernanza, las instituciones ylas políticas al desarrollo. Mientras, los países ricos nosobligamos a aportar más ayuda oficial al desarrollo, congarantías de calidad (los créditos FAD, por ejemplo, nose ajustan a una ayuda al desarrollo de calidad), a con-donar la deuda externa, en especial a los 49 países menosdesarrollados, y a incrementar el comercio y la transfe-rencia de tecnología a los países pobres, lo que implicadisminuir los subsidios y las tarifas que discriminan e impi-den el crecimiento de los países pobres. Casos como el del cacao en Ghana son desgraciadamen-te demasiado habituales. Ghana exporta sus granos decacao libres de derechos a Europa, pero tiene que pagarun arancel de más del 25% cuando exporta chocolate ela-borado; de este modo, la transformación de alimentos se

entrevista

10

© OIT / N. Rain

traslada a Europa y Ghana queda privada de una indus-tria que podría ayudarla a escapar de la pobreza. Porcada euro que destinamos a la ayuda al desarrollo, inver-timos seis más para protegernos de los productos de lospaíses en desarrollo.Si la Campaña del Milenio es necesaria en los paísesdesarrollados es porque no hemos cumplido con nues-tra parte del pacto. Y no podemos seguir exigiendo alos países pobres que logren los siete Objetivos si elu-dimos nuestras responsabilidades. Hoy, sólo 5 países–Suecia, Dinamarca, Noruega, Holanda y Luxemburgo–podrían formar parte del G-0,7%, el grupo que desti-na el 0,7% o más a Ayuda Oficial al Desarrollo. Españase ha comprometido a llegar a ese porcentaje en 2012.

C. – No hi ha excuses?¿No hay excusas?

F.C. – Temo que no. Quan ens referim als Objectius deDesenvolupament del Mil·lenni hauríem de tenir presentl’enorme quantitat de vides humanes que hi estan vincu-lades. Darrere les xifres que manegem quan parlem d’a-quest o d’aquell altre objectiu, hi ha les vides i les espe-rances de milions de persones, de centenars de milionsde persones, que ja no poden esperar més. No podem permetre que una altra generació dels païsosen desenvolupament creixi sense rebre educació, o quemilions de persones de l’Àfrica subsahariana esperin 180 anys per aconseguir algun dels principals Objectiusdel Mil·lenni.Exhibint una banda blanca en senyal de suport a la llui-ta contra la pobresa, acudint a les mobilitzacions convo-cades per la plataforma Pobresa Zero Sense Excuses o fir-mant els missatges dirigits als líders polítics per tal quecompleixin els seus compromisos, anirem guanyant elsprimers assalts en el combat a la pobresa extrema. Nodeixem passar l’oportunitat de vèncer-lo.

Me temo que no. Cuando nos referimos a losObjetivos de Desarrollo del Milenio deberíamos tenerpresente la enorme cantidad de vidas humanas que estánvinculadas a ellos. Detrás de las cifras que manejamos alhablar de éste o aquel objetivo, están las vidas y las espe-ranzas de millones de personas, de cientos de millonesde personas, que ya no pueden esperar más. No podemos permitir que otra generación de los países endesarrollo crezca sin recibir educación, o que millones depersonas de África subsahariana aguarden 180 años paraalcanzar alguno de los principales Objetivos del Milenio.Exhibiendo una banda blanca en señal de apoyo a la

lucha contra la pobreza, acudiendo a las movilizacionesconvocadas por la plataforma Pobreza Cero Sin Excusaso firmando los mensajes dirigidos a los líderes políticospara que cumplan sus compromisos, estaremos ganandolos primeros asaltos en el combate a la pobreza extrema.No dejemos pasar la oportunidad de vencerlo.

www.sinexcusas2015.org

entrevista

11

UNCDF / Adam Rogers


Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni,que s’han de fer realitat entre 1990 i 2015, són:• reduir a la meitat la pobresa extrema i la fam• aconseguir l’ensenyament primari universal• promoure la igualtat entre els sexes• reduir en dues terceres parts la mortalitat dels menorsde cinc anys• reduir la mortalitat materna en tres quartes parts• aturar la propagació del VIH/SIDA, el paludisme i latuberculosi• garantir la sostenibilitat del medi ambient• fomentar una associació mundial per al desenvolupa-ment, amb metes per a l’assistència, el comerç i l’alleu-geriment de la càrrega del deute

Los Objetivos de Desarrollo del Milenio, que se hande hacer realidad entre 1990 y 2015, son:• reducir a la mitad la pobreza extrema y el hambre• lograr la enseñanza primaria universal• promover la igualdad entre los sexos• reducir en dos terceras partes la mortalidad de losmenores de cinco años• reducir la mortalidad materna en tres cuartas partes• detener la propagación del VIH/SIDA, el paludismo y latuberculosis• garantizar la sostenibilidad del medio ambiente• fomentar una asociación mundial para el desarrollo,con metas para la asistencia, el comercio y el alivio de lacarga de la deuda

dossier

12

El microcrèdit ha produït una revolu-ció en el camp de la cooperació aldesenvolupament. Deixar una petitaquantitat de diners a persones ambpocs recursos, per tal que puguininvertir-los en les ocupacions que elspermetin sobreviure a ells i a les sevesfamílies, ha suposat un enorme avançper a milions de persones pobres a totel món.

El microcrédito ha supuesto una revo-lución en el campo de la cooperaciónal desarrollo. Prestar una pequeñacantidad de dinero a personas conpocos recursos, para que puedaninvertirlo en las ocupaciones que lespermiten sobrevivir a ellos y sus fami-lias, ha significado un enorme avancepara millones de personas pobres entodo el mundo.


MICR

dossier

En 1976, el profesor de economía bengalí Muhammad Yunus, otorgó los primerosmicrocréditos bajo la firme creencia de que la gente pobre siempre paga sus deudas.La confianza en el cliente es el fundamento del sistema microfinanciero, como lo fuerael creditum (de credere, que significa creer o confiar) en la edad media, en los iniciosde la banca comercial.

Sin embargo, hoy en día, sólo el 25% de los clientes potenciales en el mundo sonatendidos por los bancos e instituciones financieras oficiales y, como el 80% de sus

negocios procede del 20% de los clientes con mayor capital, no hay que extrañarse de su falta de inte-rés por las personas con rentas bajas. La enorme dificultad de acceso de las personas pobres a los ban-cos convencionales llevó, en la década de los años setenta, a la creación de una sistema financiero inno-vador: la microfinanciación. Los programas experimentales en Asia, América Latina y África demostra-ron que, en comunidades con escasos recursos, las personas eran capaces de pagar puntualmente suspréstamos e intereses, e incluso ahorrar algún dinero, cuando los servicios financieros estaban diseña-dos a su medida.

Este nuevo enfoque dio la vuelta al sistema financiero convencional. Si, habitualmente, los bancosles prestaban a los ricos, las entidades microfinancieras empezaron a prestar a los pobres. Si los ban-cos les prestaban a los hombres, ellos prestaron a las mujeres. Si los bancos concedían préstamos gran-des, ellos concedieron préstamos pequeños. Si los bancos exigían garantía, sus préstamos no la reque-rían. Si los bancos demandaban largos trámites, gente analfabeta podía fácilmente tramitar sus prés-tamos. Si los clientes habían de acudir a los bancos, el microcrédito iba a los clientes.

Durante los años ochenta y noventa, el sector de la microfinanciación continuó creciendo y hoy seestima que unos 55 millones de clientes de todo el mundo (en familias de cinco miembros alcanzaríana unos 275 millones de personas) se benefician de sus servicios. Las instituciones microfinancieras se han

13

© OIT / M. Crozet


El 1976, el professor d’economia bengalí Muhammad Yunus, atorgà els primersmicrocrèdits amb la creença ferma que la gent pobre sempre paga els seus deutes. Laconfiança en el client és el fonament del sistema microfinancer, com ho va ser el cre-ditum (de credere, que significa creure o confiar) a l’edat mitjana, als inicis de la bancacomercial.

Això no obstant, avui en dia, només el 25% dels clients potencials en el món sónatesos pels bancs i institucions financeres oficials i, com que el 80% dels seus negocisprocedeixen del 20% dels clients amb més capital, ningú no s’ha d’estranyar de laseva falta d’interès per les persones amb rendes baixes. L’enorme dificultat d’accésde les persones pobres als bancs convencionals portà, durant la dècada dels anys setan-ta, a la creació d’un sistema financer innovador: el microfinançament. Els programesexperimentals a Àsia, l’Amèrica Llatina i Àfrica demostraren que, en comunitats ambescassos recursos, les persones eren capaces de pagar puntualment els seus préstecs iinteressos, i fins i tot estalviar alguns diners, quan els serveis financers es dissenyavena mida.

Aquest nou enfocament girà al revés el sistema financer convencional. Si, habitual-ment, els bancs deixaven diners als rics, les entitats microfinanceres en començaren aprestar als pobres. Si els bancs en deixaven als homes, ells en prestaren a les dones. Siels bancs concedien préstecs grossos, ells concediren préstecs petits. Si els bancs exi-gien garantia, els seus préstecs no la requerien. Si els bancs demanaven tràmits llargs,gent analfabeta podia fàcilment tramitar els seus préstecs. Si els clientes havien d’a-cudir als bancs, el microcrèdit anava als clients.

Durant els anys vuitanta i noranta, el sector del microfinançament continuà crei-xent i avui s’estima que uns 55 milions de clients de tot el món (en famílies de cincmembres assolirien uns 275 milions de persones) es beneficien dels seus serveis. Lesinstitucions microfinanceres s’han multiplicat i han diversificat els seus productes, tot

OCRÈDITSCRÉDITOS

oferint préstecs per a l’educació, assegurances de vida,mútues mèdiques, fons de pensions per a la jubilació, etc.

D’entre els diversos sistemes microfinancers tal vega-da el més representatiu sigui el banc de pobres, exempli-ficat pel Banc Grameen. Però hi ha altres models, com elsbasats en fons rotatoris, en què els usuaris obtenen prés-tecs d’un fons comú per torn; els bancs de llogaret o asso-ciacions de crèdit i estalvi gestionats per la comunitatmateixa i amb un capital inicial que procedeix d’algunainstitució o organització; les unions de crèdit on les per-sones amb algun vincle comú reuneixen els seus estalvisper proporcionar-se crèdits a un interès convenient; elsbancs comunitaris, les cooperatives, les associacions d’es-talvis, etc. Molts no són més que sistemes d’estalvi i crè-dit tradicionals, com la tontina de l’Àfrica subsahariana,

que les organitzacions no governamentals prefereixenconsolidar abans d’instaurar nous sistemes.

Tan important com obtenir un petit crèdit és propor-cionar un lloc segur als estalvis. A Ghana i a Moçambic,per exemple, les venedores dels mercats paguen agentsper posar en lloc segur els seus petits guanys. Perquè finsi tot les persones amb menys recursos arraconen algunsdiners per a despeses inesperades. Per aquesta raó, mol-tes organitzacions de microcrèdit han incorporat al seusistema de crèdit un component obligatori o voluntarid’estalvi.

Les persones amb escassos recursos, del món rurali urbà, són els clients potencials de les institucionsmicrofinanceres. Durant segles, els pagesos acudirenals prestadors i als terratinents en els moments demés necessitat, a pesar que els alts interessos els escla-vitzaven i els sumien en un estat de major pobresa.Obtenir diners per a la compra de llavors, fertilitzants,bestiar, per contractar jornalers, amb uns interessosde préstec raonables, ha suposat un gran allibera-ment per a milions de persones que viuen a les zonesrurals. El mateix es pot dir dels pobres que viuen en

multiplicado y han diversificado sus productos, ofrecien-do préstamos para la educación, seguros de vida, mutuasmédicas, fondos de pensiones para la jubilación, etc.

Entre los diversos sistemas microfinancieros quizás elmás representativo sea el banco de pobres, ejemplifica-do por el Banco Grameen. Pero existen otros modelos,como los basados en fondos rotatorios, en el que losusuarios obtienen préstamos de un fondo común porturno; los bancos de aldea o asociaciones de crédito yahorro gestionados por la propia comunidad y cuyo capi-tal inicial procede de alguna institución u organización;las uniones de crédito donde las personas unidas poralgún lazo común reúnen sus ahorros para proporcionar-se créditos a un interés conveniente; los bancos comuni-tarios, las cooperativas, las asociaciones de ahorros, etc.

Muchos de ellos no son más que sistemas de ahorro y cré-dito tradicionales, como la tontina del África subsaharia-na, que las organizaciones no gubernamentales prefie-ren consolidar antes que instaurar sistemas nuevos.

Tan importante como obtener un pequeño crédito esproporcionar un lugar seguro para los ahorros. En Ghanay Mozambique, por ejemplo, las vendedoras de los mer-cados pagan a agentes para poner a buen recaudo suspequeñas ganancias. Porque incluso las personas conmenos recursos apartan algún dinero para gastos ines-perados. Por esta razón, muchas organizaciones demicrocrédito han incorporado a su sistema de crédito uncomponente obligatorio o voluntario de ahorro.

Las personas con escasos recursos, del mundo rural y urba-no, son los clientes potenciales de las instituciones micro-financieras. Durante siglos, los campesinos acudieron a losprestamistas y a los terratenientes en los momentos demayor necesidad, pese a que los altos intereses les esclavi-zaban y les sumían en un estado de mayor pobreza.Obtener dinero para la compra de semillas, fertilizantes,ganado, para contratar a jornaleros, con unos intereses depréstamo razonables, ha supuesto una gran liberación

14

“L’eina que permet la revolució econòmica desde sota” (John Hatch, promotor dels bancscomunitaris FINCA) “La herramienta que permite la revolución

económica desde abajo” (John Hatch, promotorde los bancos comunitarios FINCA)


dossier

© OIT / J. Maillard Fundación Vicente Ferrer

zones urbanes i que aixequen el cap si aconsegueixenun petit capital per tirar endavant els seus negocis desupervivència (transport, reparació de màquines, fus-teria, ferreria, producció i venda de menjar, filats,artesania, etc.).

Saber si aquests serveis financers arriben als méspobres d’entre els pobres és la qüestió que centra l’ac-tual debat sobre els microcrèdits. El Banc Grameen, perexemple, finança autoocupacions als captaires deBangla Desh, que amb un préstec petitíssim venen dol-ços en comptes de demanar almoina. I és que les famí-lies que viuen en situació de pobresa extrema, ambmenys d’un dòlar al dia per càpita, estan atrapades ino tenen les oportunitats que té una família que viuamb tres dòlars diaris per càpita, on els fills aniran pro-

bablement a l’escola i tindran accés a algun tipus deservei de salut i de nutrició bàsica.

Prop del 70% de la població pobre del món és feme-nina. Com que a molts països en desenvolupament ladona no té títols de propietat o altres recursos, no té pos-sibilitat d’obtenir un préstec de la banca comercial; apesar que moltes tenen habilitats empresarials i dots degestió. La condició de bones complidores dels seus com-promisos i el fet que destinen una gran part dels rendi-ments al benestar de les seves famílies, les converteix enles perfectes usuàries de les institucions microfinanceres.Els microcrèdits a les mans de dones reverteixen en millo-res en la salut, educació, higiene, habitatge, etc. dels seuspropparents. A més, una dona amb independència eco-nòmica és més respectada socialment i té més poder dedecisió a la comunitat.

Malgrat això, també se senten veus crítiques sobreel tan aclamat paper alliberador dels microcrèdits. Avegades, una microempresa pot representar una càrre-ga extra de feina per a les dones, que deleguen els tre-balls domèstics en les seves filles, que deixen d’assistira l’escola. Estudis realitzats a Tanzània, Kenya i Burkina

para millones de personas que viven en las zonas rurales.Lo mismo puede decirse de los pobres que habitan enzonas urbanas y que salen a flote al conseguir un peque-ño capital para llevar adelante sus negocios de superviven-cia (transporte, reparación de máquinas, carpintería, herre-ría, producción y venta de comida, hilados, artesanía, etc.).

Saber si estos servicios financieros llegan a los máspobres de entre los pobres es la cuestión que centra elactual debate sobre los microcréditos. El Banco Grameen,por ejemplo, financia autoempleos a los mendigos deBangladesh, que con un pequeñísimo préstamo vendendulces en lugar de pedir limosna. Y es que las familias queviven en la pobreza extrema, con menos de un dólar aldía per cápita, están atrapadas y no tienen las oportuni-dades que tiene una familia que vive con tres dólares dia-

rios per cápita, donde los hijos irán probablemente a laescuela y tendrán acceso a algún tipo de servicio de saludy de nutrición básica.

Cerca del 70% de la población pobre del mundo esfemenina. Como en muchos países en desarrollo la mujercarece de títulos de propiedad o de otros recursos, notiene posibilidad de obtener un préstamo de la bancacomercial; pese a que muchas poseen habilidades empre-sariales y dotes de gestión. Su condición de buenas cum-plidoras de sus compromisos y que destinen una granparte de los rendimientos al bienestar de sus familias, lasconvierte en las perfectas usuarias de las institucionesmicrofinancieras. Los microcréditos en manos de mujeresrevierten en mejoras en la salud, educación, higiene,vivienda, etc. de sus allegados. Además, una mujer conindependencia económica es más respetada socialmentey tiene más poder de decisión en la comunidad.

Sin embargo, también se oyen voces críticas sobre eltan aclamado papel liberador de los microcréditos. Enocasiones, una microempresa puede suponer una cargaextra de trabajo para las mujeres, que delegan los traba-jos domésticos en sus hijas, quienes dejan de asistir a la

15

L’Any Internacional del Microcrèdit 2005 vol destacar el paper del microfinançament en lalluita contra la pobresa

El Año Internacional del Microcrédito 2005 quieredestacar el papel de la microfinanciación en lalucha contra la pobreza


dossier

© OIT / M. Crozet © OIT / M. Crozet

dossier

Faso detecten nivells creixents de violència interfami-liar i una càrrega addicional de feina per a les dones.És a l’Àfrica rural on s’han verificat menys iniciativesmicrofinanceres reeixides. I és que l’establiment d’unaxarxa de microfinançament a les àrees rurals remotespot comportar, per l’estacionalitat, els riscos associatsa la producció agrícola i la dispersa distribució espacialdels clients, un augment de fins al 80% en el cost delsserveis financers.

Una altra de les qüestions que cal tenir en compteen l’àmbit microfinancer és la sostenibilitat financera iadministrativa del projecte, per tal que pugui perdu-rar de manera autosuficient. A Llatinoamèrica, perexemple, s’han de tenir en compte les elevades taxesd’inflació, per conservar el valor dels fons dels qualssurten els crèdits.

A la Cimera Global del Microcrèdit, que se celebra-rà el 2006 a Nova Escòcia, es mesuraran els avanços delsector microfinancer amb relació a la població méspobre del món. El problema més greu per estendre agran escala el sistema de les microfinances rau en lafalta de disponibilitat de diners de donants perquè elsprogrames de microcrèdit superin els seus primers anysfins a arribar al llindar de rendibilitat. Sorprèn que unainstitució amb tant de pes com el Banc Mundial aportial microfinançament menys de l’1% del seu finança-ment anual, mentre que una major inversió en aquestsistema pot ser la clau per assolir l’Objectiu 1 delMil·lenni i reduir a la meitat, per al 2015, la poblacióque viu amb menys d’un dòlar al dia.

escuela. Estudios realizados en Tanzania, Kenia y BurkinaFaso, detectan niveles crecientes de violencia interfami-liar y una carga adicional de trabajo para las mujeres. Esen África rural donde se han verificado menos iniciativasexitosas microfinancieras. Y es que el establecimiento deuna red de microfinanciación en las áreas rurales remo-tas puede comportar, por la estacionalidad, los riesgosasociados a la producción agrícola y la dispersa distribu-ción espacial de los clientes, un aumento de hasta el 80%en el coste de sus servicios financieros.

Otra de las cuestiones a tener en cuenta en el ámbitomicrofinanciero es la sostenibilidad financiera y adminis-trativa del proyecto, para que pueda perdurar de formaautosuficiente. En Latinoamérica, por ejemplo, hay quetener en cuenta las elevadas tasas de inflación, para con-servar el valor de los fondos de los que salen los créditos.

En la Cumbre Global del Microcrédito, que se celebra-rá en 2006 en Nueva Escocia, se medirán los avances delsector microfinanciero con relación a la población máspobre del mundo. El mayor problema para extender agran escala el sistema de las microfinanzas radica en lafalta de disponibilidad de dinero de donantes para quelos programas de microcrédito superen sus primeros añoshasta llegar al umbral de rentabilidad. Sorprende queuna institución con tanto peso como el Banco Mundialaporte a la microfinanciación menos del 1% de su finan-ciamiento anual, cuando una mayor inversión en este sis-tema puede ser la clave para alcanzar el Objetivo 1 delMilenio y reducir a la mitad, para 2015, la población quevive con menos de un dólar al día.


El Banc GrameenEl Banc Grameen ha recorregut un llarg camí des quecomençà el trajecte al poblet de Jobra (Bangla Desh) el1976. Avui, el nou Banc Grameen II atorga préstecs a 2,5 mi-lions de pobres, dels quals el 95% són dones. Entre lesnovetats figura el sistema de categories “Cinc Estrelles”per a les sucursals, mitjançant el qual una sucursal potguanyar una estrella si els fills de totes les prestatàriesvan a l’escola o han acabat l’educació primària. Una altranovetat és el Fons de Pensions, que obliga els clients, ambpréstecs superiors a 138 dòlars, a contribuir amb unamínima quantitat al mes. Així podran obtenir un ingrésmensual quan es retirin, quelcom molt reconfortant pera una dona pobra.

El Banco GrameenEl Banco Grameen ha recorrido un largo camino desde quecomenzó su andadura en la aldea de Jobra (Bangladesh)en 1976. Hoy, el nuevo Banco Grameen II otorga préstamosa 2,5 millones de pobres, de los que el 95% son mujeres.Entre las novedades figura el sistema de categorías “CincoEstrellas” para las sucursales, por el cual una sucursal puedeganar una estrella si los hijos de todas las prestatarias acu-den a la escuela o han terminado la educación primaria.Otra novedad es el Fondo de Pensiones que obliga a losclientes, con préstamos superiores a 138 dólares, a contri-buir con una mínima cantidad al mes. Así podrán obtenerun ingreso mensual cuando se retiren, algo muy reconfor-tante para una mujer pobre.

© OIT / M. Crozet UNCDF / Adam Rogers

17

BANCS PER A POBRES. Són entitats que es dediquen alpréstec i a l’estalvi en comunitats amb escassos recursos.Els seus clients poden obtenir microcrèdits en unes con-dicions que no admetrien els bancs convencionals i, d’a-questa manera, no haver de recórrer als prestadors.El Grameen Bank (Banc del Poble), fundat pel professord’economia Muhammad Yunus els anys setanta, és, pro-bablement, el més conegut. Avui en dia, és la major orga-nització financera de Bangla Desh, amb més de dosmilions de prestataris (el 94% són dones), una quantiamitjana dels préstecs de 160 dòlars i un 95% de taxa dedevolució. L’administració dels crèdits es realitza a travésde grups de cinc membres, dels quals només dos podenobtenir el primer préstec. Una vegada tornats, la restade membres del grup pot accedir a un crèdit. En el mónoperen altres bancs d’aquest tipus, com ara el Banc Solde Bolívia, el SEWA o el Banc Mundial de la Dona.

FONS ROTATORIS. És el sistema de microcrèdit més habi-tual. Es tracta d’un fons comú, constituït pels ingressosregulars dels membres de la comunitat, que poden obte-nir un préstec de manera rotativa quan el grup hi estàd’acord i tots els integrants s’han beneficiat del fons. Unexemple de l’ús d’aquest sistema és el dels conductors debicicletes-taxi de Bangla Desh. Amb les aportacions dià-ries dels membres al fons comú, es compra periòdicamentuna bicicleta que se sorteja entre els membres; el pro-cés continua fins que tots obtenen la seva bici-cleta. Hi ha també fons de bestiar, on elbeneficiari torna al fons la primera criaque obté, o fons destinats a cobrir lesdespeses funeràries. El caràcterpopular i d’autogestió d’aquestsfons evita tràmits i gestions, i pertant la necessitat de saber llegir.A més, el fet que els membresdel grup es coneguin bé fa queles taxes de devolució siguinelevades.

BANCS COMUNITARIS. Aquestmodel de servei financer permeta les comunitats pobres implantarles seves pròpies entitats de crèdit iestalvi, encara que apliquen els estàn-dards comercials a les taxes d’interès iles comissions. Els primers bancs comunita-ris sorgiren a Costa Rica i a Bolívia com a alterna-tiva al crèdit rural. Habitualment, es funden amb l’a-juda d’alguna organització no governamental de desen-volupament, que concedeix un préstec al banc, i solenestar inclosos en programes de desenvolupament comu-nitari més amplis. Amb els estalvis de la població s’incre-menten els recursos del banc, es financen projectes quegeneren ingressos o es destinen a activitats que revertei-xen en la comunitat.

BANCOS PARA POBRES. Son entidades que se dedicanal préstamo y al ahorro en comunidades con escasos recur-sos. Sus clientes pueden obtener microcréditos en unascondiciones que no admitirían los bancos convencionalesy, de este modo, no tener que recurrir a los prestamistas.El Grameen Bank (Banco del Pueblo), fundado por el profe-sor de economía Muhammad Yunus en los años setenta, es,probablemente, el más conocido. Hoy día, es la mayor orga-nización financiera de Bangladesh, con más de dos millonesde prestatarios (el 94% son mujeres), una cuantía media delos préstamos de 160 dólares y un 95% de tasa de devolu-ción. La administración de los créditos se realiza a través degrupos de cinco miembros, de los cuales sólo dos puedenobtener el primer préstamo. Una vez devueltos, el resto demiembros del grupo puede acceder a un crédito. En elmundo operan otros bancos de este tipo, como el Banco Solde Bolivia, el SEWA o el Banco Mundial de la Mujer.

FONDOS ROTATORIOS. Es el sistema de microcrédito máshabitual. Se trata de un fondo común, constituido por losingresos regulares de los miembros de la comunidad, quepueden obtener un préstamo de forma rotativa cuando elgrupo está de acuerdo y se han beneficiado todos los inte-grantes del fondo. Un ejemplo del uso de este sistema es elde los conductores de bicicletas-taxi de Bangladesh. Con lasaportaciones diarias de los miembros al fondo común, se com-

pra periódicamente una bicicleta que se sortea entre losmiembros; el proceso continúa hasta que todos

obtienen su bicicleta. Existen también fon-dos de ganado, donde el beneficiario

devuelve al fondo la primera cría queobtiene, o fondos destinados a cubrir

los gastos funerarios. El carácterpopular y autogestionario de estosfondos evita trámites y papeleos,y por tanto la necesidad de saberleer. Además, el hecho que losmiembros del grupo se conozcanbien hace que las tasas de devo-lución sean elevadas.

BANCOS COMUNITARIOS. Estemodelo de servicio financiero per-

mite a las comunidades pobresimplantar sus propias entidades de cré-

dito y ahorro, aún cuando aplican losestándares comerciales a las tasas de interés y

las comisiones. Los primeros bancos comunitariossurgieron en Costa Rica y Bolivia como alternativa al cré-

dito rural. Habitualmente, se fundan con la ayuda de algu-na organización no gubernamental de desarrollo, que con-cede un préstamo al banco, y suelen estar incluidos en pro-gramas de desarrollo comunitario más amplios. Con los aho-rros de la población se incrementan los recursos del banco,se financian proyectos que generen ingresos o se destinana actividades que revierten en la comunidad.

vocabulari solidari vocabulario solidario

PÉREZ DE ARMIÑO, K. (dir.). Diccionario de Acción Humanitaria y Cooperación al Desarrollo. Barcelona: Icaria, 2000

Guillem Deyà


18

fitxes tècniques fichas técnicas

Perú, país eminentemente agrario, ha experimentado unauge poblacional que ha traído consigo una fuerte de crisisde empleo. Hoy en día, de los más de 26 millones del total desu población, casi la mitad no alcanza a cubrir sus necesida-des básicas. Alrededor de un tercio de los peruanos habita enzonas rurales, donde hay una alta tasa de desempleo y la agri-cultura apenas da para subsistir. En el reciente Informe sobreDesarrollo Humano Perú 2005 se señala la importancia delmicrocrédito en el mundo rural y para las mujeres.

Durante el ejercicio de sus proyectos en áreas de salud,vivienda, prevención y atención de la violencia familiar, etc.,AYNE PERÚ imaginó el alcance que podría tener la creaciónde opciones laborales para las mujeres. Por regla general, elpapel de la mujer peruana como ama de casa, unido a su bajaautoestima, les impide dedicarse a otras actividades quepodrían mejorar su desarrollo personal y generar gananciaspara el núcleo familiar.

En 2003, AYNE PERÚ decidió poner en marcha este pro-yecto de creación de microempresas para mujeres, queamplió en 2004 a los distritos de Pueblo Nuevo(Departamento de la Libertad) y Ancón, Puente Piedra, yCercado (Provincia de Lima). Como resultado, se han estable-cido 80 nuevos micronegocios y se han fortalecido 30 que yaexistían, relacionados con la venta de alimentos, bebidas,libros, ropa, crianza de animales de granja, etc.

El proyecto cuenta con un equipo de profesionales querealiza labores de seguimiento y asesoramiento de las micro-empresas. El proceso se inicia con la selección de las mujeresmás hábiles para dirigir un negocio, que reciben formaciónen temas de gestión de empresas y en cuestiones de autoes-tima, solidaridad y relaciones interpersonales. A continua-ción, una vez decidido el micronegocio a desarrollar, se leotorga a la beneficiaria un préstamo para su puesta en mar-cha que ha de devolverse en el plazo de ocho meses. Con ladevolución del capital inicial y los intereses de los créditos seconstituye un fondo común que se utilizará para emprendernuevos micronegocios.

PROJECTES D’AJUDA HUMANITÀRIA AMB SUPORT BALEARCada any són més les associacions de les Illes Balears que empre-nen projectes relacionats amb l’ajuda humanitària, la coopera-ció al desenvolupament i la sensibilització ciutadana, destinatsa millorar les condicions de vida en els països en desenvolupa-ment. La Direcció General de Cooperació del Govern de les IllesBalears secunda projectes d’Organitzacions No Governamentalsde Desenvolupament (ONGD) de les Illes Balears.

Projecte: Enfortiment de la Implementació de Micronegocisper Millorar les Economies Familiars de Pueblo Nuevo, Ancón,Puente Piedra i LimaPaís: PerúZona: Districtes de Pueblo Nuevo, Puente Piedra, Ancón, LimaSoci local: AYNE PERÚ-Trinitàries Solidaritat i DesenvolupamentSubvenció: 32.200 €

Proyecto: Fortalecimiento de la Implementación deMicronegocios para Mejorar las Economías Familiares dePueblo Nuevo, Ancón, Puente Piedra y LimaPaís: PerúZona: Distritos de Pueblo Nuevo, Puente Piedra, Ancón, LimaSocio local: AYNE PERÚ-Trinitarias Solidaridad y DesarrolloSubvención: 32.200 €

El Perú, país eminentment agrari, ha experimentat un crei-xement poblacional que ha comportat una forta crisi d’ocu-pació. Avui en dia, dels més de 26 milions del total de la sevapoblació, gairebé la meitat no aconsegueix cobrir les neces-sitats bàsiques. Al voltant d’un terç dels peruans viu en zonesrurals, on hi ha una alta taxa de desocupació i l’agriculturatot just dóna per a subsistir. En el recent Informe sobreDesarrollo Humano Perú 2005 s’assenyala la importància delmicrocrèdit en el món rural i per a les dones.

Durant l’exercici dels seus projectes en àrees de salut,habitatge, prevenció i atenció de la violència familiar, etc.,AYNE PERÚ imaginà l’abast que podria tenir la creació d’op-cions laborals per a les dones. Per regla general, el paper dela dona peruana com a mestressa de casa, unit a la seva baixaautoestima, impedeix que es dediquin a altres activitats quepodrien millorar el seu desenvolupament personal i generarguanys per al nucli familiar.

El 2003, AYNE PERÚ decidí posar en marxa aquest pro-jecte de creació de microempreses per a dones, que ampliàel 2004 als districtes de Pueblo Nuevo (Departament de laLibertad) i Ancón, Puente Piedra i Cercado (Província deLima). Com a resultat d’això, s’han establert 80 nous micro-negocis i se n’han enfortit 30 que ja existien, relacionatsamb la venda d’aliments, begudes, llibres, roba, cria d’ani-mals de granja, etc.

El projecte compta amb un equip de professionals querealitza tasques de seguiment i assessorament de les micro-empreses. El procés comença amb la selecció de les donesmés hàbils per dirigir un negoci, que reben formació entemes de gestió d’empreses i en qüestions d’autoestima,solidaritat i relacions interpersonals. A continuació, unavegada decidit el micronegoci que s’ha de realitzar, s’ator-ga a la beneficiària un préstec per a la seva posada enmarxa que s’ha de tornar en el termini de vuit mesos. Ambla devolució del capital inicial i dels interessos dels crèditses constitueix un fons comú que s’utilitzarà per emprendrenous micronegocis.

PROYECTOS DE AYUDA HUMANITARIA CON SOPORTE BALEARCada año son más las asociaciones de las Illes Balears queemprenden proyectos relacionados con la ayuda humanitaria,la cooperación al desarrollo y la sensibilización ciudadana, des-tinados a mejorar las condiciones de vida en los países en desarrollo. La Dirección General de Cooperación del Govern delas Illes Balears secunda proyectos de Organizaciones NoGubernamentales de Desarrollo (ONGD) de las islas Baleares.

AYNE ESPANYA-MALLORCA

Ayn

e Pe

rú


19


La societat guatemalenca és multiètnica, pluricul-tural i multilingüe. Malgrat això, com ha denunciat lapremi Nobel de la Pau Rigoberta Menchú, ser indígenaa Guatemala significa ser pobre, analfabet, no tenir accésals serveis bàsics i patir diferents graus d’exclusió social.Aquesta és la realitat d’una gran part dels habitants deldepartament de Suchitepéquez, la població del qual estàcomposta per una majoria de l’ètnia maia-quiché. La dis-criminació política, social i econòmica és més aguda, sifos possible, en el cas de les dones.

Aquest projecte, iniciat el 2003 i dirigit a dones, la granmajoria indígenes, de zones rurals i barris marginals dediversos municipis del departament de Suchitepéquez, hacercat salvar les enormes dificultats que tenen per accediral sistema financer formal (sia per la seva condició de gène-re, analfabetisme, falta de garanties de pagament, llunyania dels centres urbans o alts tipus d’interès).

El projecte ha tingut com a objectiu promoure lainserció laboral de les dones, per a la qual cosa les hacapacitades en el maneig d’una activitat generadora d’in-gressos a través de microcrèdits. A més, les beneficiàrieshi han participat activament realitzant les operacions deseguiment de les activitats, la gestió dels estalvis i elpagament d’interessos.

Per a l’obtenció d’un microcrèdit s’havia de complirun requisit: dedicar una mínima quantitat diària a l’es-talvi. Al cap de tres anys, cada beneficiària haurà reunitel capital inicial que se li concedí i podrà mantenir el seuprojecte personal, sense dependre de l’ajuda exterior.Així es compleix un altre objectiu del projecte: l’autosu-ficiència a través de l’estalvi.

La primera fase del projecte ha acabat amb la capa-citació i el lliurament dels microcrèdits a 260 beneficià-ries de vuit comunitats de Suchitepéquez. Els préstecs,d’entre 67 i 130 €, s’han invertit en l’enfortiment o cre-ació d’activitats de tipus familiar, com ara la compra debestiar, l’ampliació de petites botigues de venda d’ali-ments bàsics, artesania, etc.

L’índex del 98% en la devolució dels crèdits confirmala validesa d’aquest projecte, que ha proporcionat a lesseves beneficiàries independència econòmica, un incre-ment de l’autoestima i la possibilitat de ser responsablesdel seu propi futur. En endavant, el capital obtingut dela devolució dels crèdits s’invertirà en altres comunitatsdel departament de Suchitepéquez, on, a la vista delsresultats, s’ha produït una gran demanda de sol·licituds.

La sociedad guatemalteca es multiétnica, pluriculturaly multilingüe. Sin embargo, como ha denunciado la premioNobel de la Paz Rigoberta Menchú, ser indígena enGuatemala significa ser pobre, analfabeto, no tener accesoa los servicios básicos y sufrir diferentes grados de exclusiónsocial. Esta es la realidad de una gran parte de los habitan-tes del departamento de Suchitepéquez, cuya población estácompuesta por una mayoría de la etnia maya-quiché. La dis-criminación política, social y económica es más aguda, si cabe,en el caso de las mujeres.

Este proyecto, iniciado en 2003 y dirigido a mujeres, ensu mayoría indígenas, de zonas rurales y barrios marginalesde diversos municipios del departamento de Suchitepéquez,ha buscado salvar las enormes dificultades que tienen paraacceder al sistema financiero formal (sea por su condición degénero, analfabetismo, falta de garantías de pago, lejaníade los centros urbanos o altos tipos de interés).

El proyecto ha tenido como objetivo promover la inser-ción laboral de las mujeres, capacitándolas en el manejo deuna actividad generadora de ingresos a través de microcré-ditos. Además, las beneficiarias han participado activamen-te realizando las operaciones de seguimiento de las activida-des, la gestión de los ahorros y el pago de intereses.

Para la obtención de un microcrédito había que cum-plir un requisito: dedicar una mínima cantidad diaria alahorro. Al cabo de tres años, cada beneficiaria habrá reu-nido el capital inicial que se le concedió y podrá mante-ner su proyecto personal, sin depender de la ayuda exte-rior. Así se cumple otro objetivo del proyecto: la autosu-ficiencia a través del ahorro.

La primera fase del proyecto ha concluido con la capaci-tación y la entrega de los microcréditos a 260 beneficiariasde ocho comunidades de Suchitepéquez. Los préstamos, deentre 67 y 130 €, se han invertido en el fortalecimiento o cre-ación de actividades de tipo familiar, como la compra deganado, la ampliación de pequeñas tiendas de venta de ali-mentos básicos, artesanía, etc.

El índice del 98% en la devolución de los créditos con-firma la validez de este proyecto, que ha proporcionadoa sus beneficiarias independencia económica, un incre-mento de la autoestima y la posibilidad de ser responsa-bles de su propio futuro. En lo sucesivo, el capital obte-nido de la devolución de los créditos se invertirá en otrascomunidades del departamento de Suchitepéquez,donde, a la vista de los resultados, se ha producido unagran demanda de solicitudes.

Proyecto: Grupos Solidarios deMicrocréditosPaís: GuatemalaZona: Departamento de SuchitepéquezSocio local: Asociación de DerechosHumanos de GuatemalaSubvención: 28.200 €

Projecte: Grups Solidaris de MicrocrèditsPaís: GuatemalaZona: Departament de SuchitepéquezSoci local: Associació de Drets Humans deGuatemalaSubvenció: 28.200 €

ENSENYANTS SOLIDARIS

Ensenyants Solidaris Ensenyants Solidaris


20


Honduras, con una población cercana a los siete millonesde habitantes, se cuenta entre los países más pobres deLatinoamérica. La mitad de los hondureños habita en zonasrurales y casi el 63% de ellos en situación de pobreza extre-ma. La falta de fuentes de financiación, el uso de técnicaspoco adecuadas y el reducido tamaño de las explotacionesagrícolas, las hace poco rentables y provoca que muchos cam-pesinos emigren a las ciudades. Con el fin de proteger el sec-tor agrario, fundamental para la precaria economía del país,muchas organizaciones de desarrollo impulsan proyectos des-tinados al desarrollo integral de las familias campesinas.

Es el caso de este proyecto, que combina la cooperaciónal desarrollo y la participación comunitaria. Siguiendo elmodelo de banco comunitario, la Red de UnidadesComunales de Ahorro y Crédito de la Fundación Hondureñapara el Desarrollo de la Microempresa ofrece servicios de cré-dito y ahorro a comunidades rurales con escasos recursos. Así,sus beneficiarios pueden obtener un pequeño crédito paramejorar algún aspecto de las actividades productivas o comer-ciales en que se autoemplean.

Las unidades comunales de ahorro se constituyen comosociedades anónimas, siendo los beneficiarios los propieta-rios de la unidad, a través de la adquisición de acciones. Esteproyecto, que fomenta especialmente la participación de lamujer, contiene una idea novedosa: el fomento del ahorro.Los intereses aplicados a los créditos mejoran la rentabilidadde los ahorros que depositan los beneficiarios. También seutilizan para conceder nuevos créditos, tanto a los miembrosde las unidades como a otras personas de la comunidad.

Los buenos resultados del proyecto, iniciado en 2003, lle-varon a extender en 2004 el número de unidades a nuevosmunicipios y comunidades: Pespire, Marcovia, Orocuina,Concepción de María, Agua Fría, Langue, Amatillo, Goascoran,Nacaome, San Lorenzo y a barrios semiurbanos deTegucigalpa. Después de impartir formación especializada alos futuros miembros, se concedieron los primeros créditos y,transcurridos seis meses de buena gestión, Treball Solidariinyectó el fondo a largo plazo para reforzar la función credi-ticia de la entidad. Cuando la unidad comunal sea capaz decapitalizarse y solicitar créditos a la banca comercial, se podrárecuperar el depósito inicial, que se dedicará a la creación denuevas unidades comunales de ahorro.

De momento, hay constituidas 13 unidades comunales deahorro que benefician directamente a 400 familias. Durante2004, 200 nuevas mujeres han accedido a servicios de crédi-to y ahorro para mejorar sus micronegocios relacionados conel procesamiento de lácteos, la elaboración de pan, el comer-cio de productos alimentarios, etc.

Hondures, amb una població propera als set milions d’ha-bitants, és un dels països més pobres de Llatinoamèrica. Lameitat dels hondurenys habita en zones rurals i gairebé el63% viuen en situació de pobresa extrema. La manca defonts de finançament, l’ús de tècniques poc adequades i lareduïda dimensió de les explotacions agrícoles, les fa poc ren-dibles i provoca que molts de pagesos emigrin a les ciutats.Amb la finalitat de protegir el sector agrari, fonamental pera la precària economia del país, moltes organitzacions de des-envolupament impulsen projectes destinats al desenvolupa-ment integral de les famílies pageses.

És el cas d’aquest projecte, que combina la cooperacióal desenvolupament i la participació comunitària. Seguintel model de banc comunitari, la Xarxa d’Unitats Comunalsd’Estalvi i Crèdit de la Fundació Hondurenya per alDesenvolupament de la Microempresa ofereix serveis de crè-dit i estalvi a comunitats rurals amb escassos recursos. Així,els seus beneficiaris poden obtenir un petit crèdit per millo-rar algun aspecte de les activitats productives o comercialsen què s’autoocupen.

Les unitats comunals d’estalvi es constitueixen com asocietats anònimes, i els beneficiaris són els propietaris dela unitat, a través de l’adquisició d’accions. Aquest projec-te, que fomenta especialment la participació de la dona,conté una idea nova: el foment de l’estalvi. Els interessosaplicats als crèdits milloren la rendibilitat dels estalvis quedipositen els beneficiaris. També s’utilitzen per concedirnous crèdits, tant als membres de les unitats com a altrespersones de la comunitat.

Els bons resultats del projecte, iniciat el 2003, feren ques’estengués durant el 2004 el nombre d’unitats en nous muni-cipis i comunitats: Pespire, Marcovia, Orocuina, Concepciónde María, Agua Fría, Langue, Amatillo, Goascoran, Nacaome,San Lorenzo i en barris semiurbans de Tegucigalpa. Desprésd’impartir formació especialitzada als futurs membres, es con-cediren els primers crèdits i, transcorreguts sis mesos de bonagestió, Treball Solidari injectà el fons a llarg termini per refor-çar la funció creditícia de l’entitat. Quan la unitat comunalsigui capaç de capitalitzar-se i sol·licitar crèdits a la bancacomercial, es podrà recuperar el dipòsit inicial, que es dedi-carà a la creació de noves unitats comunals d’estalvi.

De moment, hi ha constituïdes 13 unitats comunals d’es-talvi que beneficien directament 400 famílies. Durant el 2004,200 noves dones han accedit a serveis de crèdit i estalvi permillorar els seus micronegocis relacionats amb el processa-ment de lactis, l’elaboració de pa, el comerç de productes ali-mentaris, etc.

Projecte: Ampliació del Programa de Creació i Enfortimentd’Unitats Comunals d’Estalvi i Crèdit a l’Àrea RuralPaís: HonduresZona: Departaments de Choluteca, Valle i Francisco MorazánSoci local: Fundació Hondurenya per al Desenvolupamentde la MicroempresaSubvenció: 48.285 €

Proyecto: Ampliación del Programa de Creación y Fortalecimientode Unidades Comunales de Ahorro y Crédito en el Área RuralPaís: HondurasZona: Departamentos de Choluteca, Valle y Francisco MorazánSocio local: Fundación Hondureña para el Desarrollo de laMicroempresaSubvención: 48.285 €

TREBALL SOLIDARI


Treb

all S

olid

ari

21


En 1992, al estallar el conflicto en Bosnia, el cantón deGorazde tenía una población de unos 60.000 habitantes(mayoritariamente bosnios musulmanes y serbios). En tornoa 35.000 personas vivían en la ciudad de Gorazde, entoncesun próspero centro productivo industrial. Durante el perío-do álgido del conflicto, la ciudad acogió a gran parte de lapoblación musulmana del resto de la región, que había sidoexpulsada de sus hogares.

Este proyecto ha tenido como objetivo mejorar las con-diciones de vida de la población retornada del cantón deGorazde y contribuir a la recuperación de los territorios deBosnia-Herzegovina que fueron objeto de limpieza étnica yresultaron muy dañados durante la guerra.

El proyecto se inició en 2002, con la reconstrucción de unedificio de 270 metros cuadrados, de propiedad municipal.En su interior se habilitó un local de 90 metros cuadrados,donde quedó instalada la envasadora de miel y los suminis-tros de los consumibles necesarios para iniciar la comerciali-zación del producto. Para hacerla funcionar se capacitó a dosoperarios, que son los actuales responsables del funciona-miento y mantenimiento de la maquinaria, con capacidadpara procesar diariamente 500 kilogramos de miel (de losque se obtienen 16.000 envases individuales de 30 gramos).

En 2003 se procedió a la entrega de las colmenas a 78familias retornadas y sin recursos del cantón de Gorazde.Los beneficiarios, procedentes de Kopaci, Mededa, Osanica,Masici, Vihnici, Pribjenovici, Hladila, Borajno, Cajnice,Ustikolina, Cvilin, Potkozada y otras localidades, recibie-ron seis colmenas y los útiles y materiales precisos para eldesarrollo de la actividad apicultora, así como la formaciónnecesaria. De este modo, los beneficiarios han podidoobtener de sus explotaciones apícolas unos ingresos extramínimos de 50 euros mensuales. Y con los beneficios gene-rados por la comercialización de la miel envasada se ha creado un fondo anual de recursos para secundar otras ini-ciativas productivas en la región.

Desde su puesta en marcha, la envasadora ha prestadosus servicios a 400 apicultores del cantón de Gorazde y a otrostantos de localidades de la entidad Srpska. Así, los apiculto-res han tenido garantizada la venta de su producto, hanpodido aumentar la producción y mejorar su situación eco-nómica. Además, las relaciones comerciales y asociativas quese han creado entre las comunidades vecinas, han facilitadoel cumplimiento de uno de los principales objetivos del pro-yecto: consolidar el proceso de reconciliación entre las comu-nidades enfrentadas durante la guerra.

Proyecto: Apoyo a Explotaciones Familiares deApicultura e Instalación de una Envasadora deMiel en GorazdePaís: Bosnia-HerzegovinaZona: Cantón de GorazdeSocio local: ALDI - AgropodrinjeSubvención: 41.502 € en 2002, 22.694 € en 2003

Projecte: Suport a Explotacions Familiarsd’Apicultura i Instal·lació d’una Envasadora deMel a GorazdePaís: Bòsnia i HercegovinaZona: Cantó de GorazdeSoci local: ALDI - AgropodrinjeSubvenció: 41.502 € el 2002, 22.694 € el 2003

ASSOCIACIÓ BÒSNIA VIVA

Ass

ocia

ció

Bòsn

ia V

iva

El 1992, quan esclatà el conflicte a Bòsnia, el cantó deGorazde tenia una població d’uns 60.000 habitants (majo-ritàriament bosnians musulmans i serbis). Al voltant de35.000 persones vivien a la ciutat de Gorazde, aleshores unpròsper centre productiu industrial. Durant el període cul-minant del conflicte, la ciutat acollí gran part de la pobla-ció musulmana de la resta de la regió, que havia estatexpulsada de les seves llars.

Aquest projecte ha tingut com a objectiu millorar lescondicions de vida de la població retornada del cantó deGorazde i contribuir a la recuperació dels territoris deBòsnia i Hercegovina que foren objecte de neteja ètnica iresultaren molt malmesos durant la guerra.

El projecte s’inicià el 2002, amb la reconstrucció d’unedifici de 270 metres quadrats, de propietat municipal. Alseu interior s’habilità un local de 90 metres quadrats, onquedà instal·lada l’envasadora de mel i els subministresdels consumibles necessaris per iniciar la comercialitzaciódel producte. Per tal de fer-la funcionar es capacitaren dosoperaris, que són els actuals responsables del funciona-ment i manteniment de la maquinària, amb capacitat perprocessar diàriament 500 quilograms de mel (dels qualss’obtenen 16.000 envasos individuals de 30 grams).

El 2003 es procedí al lliurament dels ruscos a 78 famí-lies retornades i sense recursos del cantó de Gorazde. Elsbeneficiaris, procedents de Kopaci, Mededa, Osanica,Masici, Vihnici, Pribjenovici, Hladila, Borajno, Cajnice,Ustikolina, Cvilin, Potkozada i altres localitats, reberen sisruscos i els estris i materials necessaris per al desenvolupa-ment de l’activitat apicultora, així com la formació neces-sària. D’aquesta manera, els beneficiaris han pogut obte-nir de les seves explotacions apícoles uns ingressos extramínims de 50 euros mensuals. I amb els beneficis generatsper la comercialització de la mel envasada s’ha creat unfons anual de recursos per secundar altres iniciatives pro-ductives a la regió.

Des de la seva posada en marxa, l’envasadora ha pres-tat els seus serveis a 400 apicultors del cantó de Gorazde ia altres tants de localitats de l’entitat Srpska. Així, els api-cultors han tingut garantida la venda del seu producte,han pogut augmentar la producció i millorar la seva situa-ció econòmica. A més, les relacions comercials i associati-ves que s’han creat entre les comunitats veïnes, han facili-tat el compliment d’un dels principals objectius del projec-te: consolidar el procés de reconciliació entre les comuni-tats enfrontades durant la guerra.



A pesar de que la actitud filantrópica nació en Europa,Estados Unidos es el país con mayor número de persona-jes ilustres solidarios; desde Rockefeller a Bill Gates. Paracualquier familia media estadounidense el concepto desolidaridad y filantropía es tan fuerte como el de familiao religión. Desde que comienzan a tener ingresos, los esta-dounidenses participan en algún programa de plannedgiving (planificación de donaciones a lo largo de su vida)o colaboran con su trabajo y tiempo en asociaciones desu comunidad para ayudar a los más desfavorecidos. EnEEUU existen centenares de ONG, pero lo más importan-te es la existencia de una mentalidad generalizada, y muyexigente, para que sus iniciativas se plasmen realmenteen acciones concretas que mejoren la situación de los másperjudicados, sean seres humanos, animales o plantas.

En España, la actitud filantrópica ha crecido, acompa-ñada de un fenómeno asociativo bastante prolífico. CarlosGómez Gil ha publicado recientemente Las ONG en España,donde describe el fenómeno de las ONG en nuestro país ysus características: acentuada juventud, extraordinaria frag-mentación y atomización, dependencia institucional, fra-gilidad organizativa, enorme dependencia económica delEstado y capacidad para disponer de un espacio mediáticomuy alto. Este último factor ha reemplazado el conceptode “respaldo social” por el de “eco social” y ha influido enel auge de la responsabilidad social corporativa.

A pesar que l’actitud filantròpica nasqué a Europa, elsEstats Units són el país amb un nombre més elevat depersonatges il·lustres solidaris; des de Rockefeller a BillGates. Per a qualsevol família mitjana nord-americanael concepte de solidaritat i filantropia és tan fort com elde família o religió. Des que comencen a tenir ingressos,els nord-americans participen en algun programa deplanned giving (planificació de donacions al llarg de lavida) o col·laboren amb el seu treball i temps en associa-cions de la seva comunitat per ajudar els més desafavo-rits. Als EUA hi ha centenars d’ONG, però el més impor-tant és l’existència d’una mentalitat generalitzada, imolt exigent, perquè les seves iniciatives es plasmin real-ment en accions concretes que millorin la situació delsmés perjudicats, siguin éssers humans, animals o plantes.

A Espanya, l’actitud filantròpica ha crescut, acompa-nyada d’un fenomen associatiu bastant prolífic. CarlosGómez Gil ha publicat recentment Las ONG en España,on descriu el fenomen de les ONG al nostre país i les sevescaracterístiques: accentuada joventut, extraordinàriafragmentació i atomització, dependència institucional,fragilitat organitzativa, enorme dependència econòmi-ca de l’Estat i capacitat per disposar d’un espai mediàticmolt alt. Aquest últim factor ha reemplaçat el conceptede “suport social” pel de “ressò social” i ha influït en l’ex-pansió de la responsabilitat social corporativa.

testimonis testimonios

Últimament s’ha disparat l’interès del sector empresarial espanyol per les bones pràctiquesen el terreny ambiental, social i laboral, provocat per un significatiu canvi d’actitud i visiódel nostre entorn.

Últimamente se ha disparado el interés del sector empresarial español por las buenasprácticas en el terreno ambiental, social y laboral, provocado por un significativo cambiode actitud y visión de nuestro entorno.

FILANTROPIA I CAUSA SOCIAL

FILANTROPÍA Y CAUSA SOCIAL

La III Fira d'Acció Social de l'Empresa de València,punt de trobada d'empreses, organitzacions

socials i administracions públiques.La III Feria de Acción Social de la Empresa de Valencia,

punto de encuentro de empresas, organizacionessociales y administraciones públicas.

L’Informe Anual de l’Observatori de l’Acció Social del’Empresa a Espanya, assenyala un augment del nombred’empreses que plantegen la seva acció social amb uncontingut estratègic. Hi ha, malauradament, certesempreses que utilitzen aquesta “eina” amb l’única fina-litat de millorar la seva imatge davant la societat però,en canvi, n’hi ha d’altres fonamentalment solidàries.Segons l’opinió pública, MRW és l’empresa més solidària.Des de 1993, MRW destina més de l’1% de la seva factu-ració bruta a Acció Social, ofereix serveis gratuïts al TercerSector i dóna suport a diferents campanyes d’ajuda.

L’informe esmentat, elaborat amb dades de 122 em-preses que representen el 25,5% del PIB i entre les qualsn’hi ha de petites com ara Vital Dent i algunes altres del’IBEX com Altadis, Grupo Santander, Mapfre, BBVA,Banco Popular, Telefónica, etc., mostra que l’any passataquestes 122 empreses invertiren més de 180 milionsd’euros en acció social. Juntament amb els 115 milionsrecaptats a través de l’IRPF per a “altres fins socials” i els338 milions provinents d’Obres Socials de Caixesd’Estalvis, sumen una important inversió econòmica enprojectes assistencials.

Les empreses estudiades treballen principalment en:inserció laboral (28%), programes relacionats amb l’edu-cació i formació (27%), serveis socials (26%), cooperacióinternacional (21%) i sensibilització o prevenció (15%).

Recentment, ha arribat a Espanya la fórmula VenturePhilantrophy, que garanteix un finançament i una gestióadequada de les ONG. Les empreses i entitats interessa-des en comprometre’s amb inversions socials, realitzenaportacions a un fons de capital risc per finançar i parti-cipar en la gestió d’una ONG durant un període detemps. No es pretén finançar projectes determinats, sinóuna o algunes ONG de petites dimensions. Aquest fonsguanya una rendibilitat social, mai econòmica, i està d’a-cord amb la creixent preocupació de la comunitat empre-sarial per les qüestions humanitàries. A Europa ja hi hauna associació, Venture Philanthropic Partners (VPP), i laUnió Europea disposa de 12 fons que gestionen fins a 48 milions d’euros. S’espera que a Espanya es creï el pri-mer fons de capital risc social abans de 2006.

Soledad Bescós Salazar. Graduada en Direcciód’Empreses a Harvard University. Col·laboradorad’Economistes sense Fronteres.

testimonis testimonios

El Informe Anual del Observatorio de la Acción Socialde la Empresa en España, señala un aumento del núme-ro de empresas que plantean su acción social con un con-tenido estratégico. Existen, desgraciadamente, ciertasempresas que utilizan esta “herramienta” con el únicofin de mejorar su imagen frente a la sociedad pero, encambio, hay otras fundamentalmente solidarias. Segúnla opinión pública, MRW es la empresa más solidaria.Desde 1993, MRW destina más del 1% de su facturaciónbruta a Acción Social, ofrece servicios gratuitos al TercerSector y apoya diferentes campañas de ayuda.

El citado informe, elaborado con datos de 122 empre-sas que representan el 25,5% del PIB y entre las que seencuentran pequeñas empresas como Vital Dent y algu-nas otras del IBEX como Altadis, Grupo Santander,Mapfre, BBVA, Banco Popular, Telefónica, etc., muestracomo el año pasado estas 122 empresas invirtieron másde 180 millones de euros en acción social. Junto a los 115millones recaudados a través del IRPF para “otros finessociales” y los 338 millones provenientes de ObrasSociales de Cajas de Ahorros, suman una importanteinversión económica en proyectos asistenciales.

Las empresas estudiadas trabajan principalmente en:inserción laboral (28%), programas relacionados con la edu-cación y formación (27%), servicios sociales (26%), coopera-ción internacional (21%) y sensibilización o prevención (15%).

Recientemente, ha llegado a España la fórmula VenturePhilantrophy, que garantiza una financiación y una gestiónadecuada de las ONG. Las empresas y entidades interesadasen comprometerse con inversiones sociales, realizan aporta-ciones a un fondo de capital riesgo para financiar y partici-par en la gestión de una ONG durante un periodo de tiem-po. No se pretende financiar proyectos determinados, sino auna o varias ONG de pequeño tamaño. Este fondo gana unarentabilidad social, nunca económica, y está en consonanciacon la creciente preocupación de la comunidad empresarialpor las cuestiones humanitarias. En Europa ya existe una asociación, Venture Philanthropic Partners (VPP), y la UniónEuropea dispone de 12 fondos que gestionan hasta 48 millo-nes de euros. Se espera que en España se cree el primer fondode capital riesgo social antes del 2006.

Soledad Bescós Salazar. Graduada en Dirección deEmpresas por Harvard University. Colaboradora de

Economistas sin Fronteras.

© OIT / M. Crozet

23

arreu del món alrededor del mundo

A pesar que la seva aparença física no els distin-geix de la resta, el cognom, el domicili i, sobretot, l’oficiels delaten. Són els sense casta, els intocables o “dàlits”(oprimits, en hindi), com ells prefereixen anomenar-se.Situats en el lloc més baix de l’escala social, una sexta partde la població hindú, 170 milions de persones, són sub-jectes a restriccions socials, relegades als treballs més dursi pitjor retribuïts, i condemnades a la marginació absolu-ta. Són escombraires, adobadors, incineradors de cadà-vers, netejadors de latrines, desembussadors de clavegue-res o jornalers del camp; i les seves ocupacions es trans-meten d’una generació a l’altra. Ja de nins són apartatsde l’escola i explotats laboralment; les dones, amb sousmiserables, es veuen moltes vegades forçades a la pros-titució. La segregació continua encara avui en dia a lesescoles i llocs públics.

La societat índia està organitzada segons un ordre jeràr-quic immutable determinat pel naixement, que es remun-ta fins a tres mil anys enrere. El 1947, la Constitució índiaabolí la intocabilitat, però els prejudicis socials continuenprofundament arrelats. Recentment, la comunitat dàlit afec-tada pel tsunami fou discriminada en la distribució d’ajudahumanitària per part del Govern hindú. I, tot i que el Governestà obligat a reservar-los quotes en l’educació, en l’admi-nistració i en les instàncies políti-ques, la igualtat no s’ha aconse-guit. A les zones rurals, dos ter-ços dels dàlits són analfabets inomés la meitat d’agricultorstenen terres. Molts d’ells, fins itot els nins, són treballadors for-çats esclavitzats pels deutes.

El 2004, la Direcció Generalde Cooperació del Govern de lesIlles Balears donà suport, en l’a-partat de macroprojectes, al pro-grama de la Fundació VicenteFerrer: Desenvolupament Inte-gral de les Comunitats Dàlits enel Districte d’Anantapur (Índia),que beneficiarà directament330.000 persones.

Situat a l’estat d’AndhraPradesh, el districte d’Anantapur

Pese a que su apariencia física no les distingue del resto,el apellido, el domicilio y, sobre todo, el oficio les delatan. Sonlos sin casta, los intocables o “dalits” (oprimidos, en hindi),como prefieren denominarse ellos. Situados en lo más bajo dela escala social, una sexta parte de la población hindú, 170millones de personas, están sujetas a restricciones sociales, rele-gadas a los trabajos más duros y peor retribuidos, y condena-das a la marginación absoluta. Son barrenderos, curtidores decuero, incineradores de cadáveres, limpiadores de letrinas, desatascadores de alcantarillas o jornaleros del campo; y susocupaciones se transmiten de una generación a otra. Ya deniños son apartados de la escuela y explotados laboralmente;las mujeres, con sueldos miserables, se ven en muchas ocasio-nes forzadas a la prostitución. La segregación continúa pro-duciéndose todavía hoy día en las escuelas y lugares públicos.

La sociedad india está organizada según un orden jerár-quico inmutable determinado por el nacimiento, que seremonta a tres mil años atrás. En 1947, la Constitución indiaabolió la intocabilidad, pero los prejuicios sociales continúanprofundamente arraigados. Recientemente, la comunidaddalit afectada por el tsunami fue objeto de discriminaciónen la distribución de ayuda humanitaria por parte delGobierno hindú. Y, aunque el Gobierno está obligado a reser-varles cuotas en la educación, en la administración y en las

24

Fundación Vicente FerrerFundació Vicente Ferrer

Superficie: 19.130 km2

Población: 3.639.304 habitantesIdioma: Telegu, hindi, inglésClima: SemiáridoEconomía: Agrícola (cacahuete, arroz)y ganadera Gobierno: Democracia

Superfície: 19.130 km2

Població: 3.639.304 habitantsIdioma: Telegu, hindi, anglès

Clima: Semiàrid Economia: Agrícola (cacauet, arròs) i

ramadera Govern: Democràcia

ANANTAPURANANTAPUR

24 COOPERANT n. 5 - Juliol 2005Última fase en els treballs de construcció de l’hospital de Kalyandurg.Ultima fase en los trabajos de construcción del hospital de Kalyandurg.


25

és un territori desèrtic habitat per qua-tre milions de persones distribuïdes demanera dispersa en pobles i llogarets.“A Anantapur no hi ha greus conflic-tes puntuals, sinó una mancança extre-ma i continuada”, assenyalen els res-ponsables d’aquest programa. LaFundació Vicente Ferrer (FVF) i la sevacontrapart local, el Consorci per alDesenvolupament Rural (RDT), portenmés de 35 anys treballant amb lescomunitats dàlits d’Anantapur, onaquest col·lectiu assoleix el 25% de lapoblació (la gran majoria jornalersagrícoles). El seu programa, que foupioner en el desenvolupament inte-gral, abraça sis àrees: sanitat, educa-ció, discapacitats, dona, ecologia ihabitatge i infraestructures, i disposad’un equip local de 1.500 homes idones, dedicats a fer que els dàlits i elsgrups tribals de la zona millorin lesseves condicions de vida, recuperin ladignitat, siguin autosuficients i amosdel seu propi destí.

Per al bienni 2004-2005, lesactuacions que s’han d’emprendresón: la construcció d’un hospital a laciutat de Kalyandurg, un centre d’as-sistència per a malalts de sida, unaescola d’educació secundària per ainvidents i 201 habitatges.

La precarietat del sistema mèdicpúblic a Anantapur requeria urgent-ment un nou hospital a Kalyandurg,que donés cobertura sanitària a les mésde 300.000 persones de la zona, que encas d’urgència o d’intervenció quirúrgi-ca s’han de desplaçar almenys 70 quilò-metres. Anar al dentista, per exemple,suposa perdre un jornal de feina i pagarel transport i la visita mèdica. L’hospital serà gratuït per alsnins i de preu reduït per a la resta. Disposarà de 75 llits i d’u-nitats dental, psiquiàtrica, de ginecologia i obstetrícia, demedicina general, de cirurgia, de raigs X i d’investigació.

instancias políticas, la igualdad no se haalcanzado. En las zonas rurales, dos ter-cios de los dalits son analfabetos y sólola mitad de agricultores poseen tierras.Muchos de ellos, incluidos niños, sontrabajadores forzados esclavizados porlas deudas.

En 2004, la Dirección General deCooperación del Govern de las IllesBalears respaldó, en su apartado demacroproyectos, el programa de laFundación Vicente Ferrer: DesarrolloIntegral de las Comunidades Dalits en elDistrito de Anantapur (India), que bene-ficiará directamente a 330.000 personas.

Situado en el estado de AndraPradesh, el distrito de Anantapur es unterritorio desértico habitado por cuatromillones de personas distribuidas deforma dispersa en pueblos y aldeas. “EnAnantapur no existen graves conflictospuntuales, sino una carencia extrema ycontinuada”, señalan los responsablesde este programa. La FundaciónVicente Ferrer (FVF) y su contrapartelocal, el Consorcio para el DesarrolloRural (RDT), llevan más de 35 años tra-bajando con las comunidades dalits deAnantapur, donde este colectivo alcan-za el 25% de la población (en su mayo-ría jornaleros agrícolas). Su programa,que fue pionero en el desarrollo inte-gral, abarca seis áreas: sanidad, educa-ción, discapacitados, mujer, ecología yvivienda e infraestructuras, y cuentacon un equipo local de 1.500 hombresy mujeres, dedicados a que los dalits ylos grupos tribales de la zona mejorensus condiciones de vida, recuperen sudignidad, sean autosuficientes y dueñosde su propio destino.

Para el bienio 2004-2005, las actuaciones a acometer son:la construcción de un hospital en la ciudad de Kalyandurg,un centro de asistencia para enfermos de sida, una escuelade educación secundaria para invidentes y 201 viviendas.

La precariedad del sistema médi-co público en Anantapur requeríaurgentemente un nuevo hospital enKalyandurg, que diera cobertura sanita-ria a las más de 300.000 personas de lazona, que en caso de urgencia o deintervención quirúrgica han de despla-zarse al menos 70 kilómetros. Ir al den-tista, por ejemplo, supone perder un jor-nal de trabajo y pagar el transporte y lavisita médica. El hospital será gratuitopara los niños y de precio reducido parael resto. Contará con 75 camas y con uni-dades dental, psiquiátrica, de ginecolo-gía y obstetricia, de medicina general, decirugía, de rayos X y de investigación.

También los afectados por elVIH/SIDA mejorarán su calidad de vidacon la construcción de un centro espe-cializado. El sida ya es un grave pro-


Fundación Vicente Ferrer

blema sanitario en la India. Las transfusiones de sangre, lasrelaciones sexuales sin protección, el uso de jeringuillas yde material médico sin desinfectar, son las principales víasde contagio de esta enfermedad, que es objeto de un fuer-te rechazo social. La residencia tendrá capacidad para 30pacientes con patologías graves y cubrirá las necesidadesmédicas, psicológicas y sociales de las personas seropositi-vas, proporcionándoles asistencia complementaria en sudomicilio o en centros sociales.

La comunidad dalit suele habitar en suburbios obarrios marginales, en precarias chozas, sin pozos ni letri-nas. En el campo, donde continúa vigente el carácter deintocable, los dalit deben vivir, por lo menos, a mediokilómetro del pueblo. Desde 1997, la FVF ha construidomás de 11.000 viviendas y 400 para personas discapaci-tadas. Para reforzar los lazos comunitarios, la propiacomunidad se implica en los trabajos de edificación (cadafamilia tiene a algunos de sus miembros trabajandosobre el terreno). Estas viviendas les proporcionan unasmínimas condiciones de salubridad y de protección fren-te a las lluvias torrenciales y el intenso calor, pero sobretodo fortalecen el sentimiento de dignidad de esta comu-nidad tan profundamente discriminada.

El aumento del nivel de autoestima, tanto personalcomo colectivo, se deja sentir en el mayor rendimiento eintegración de los niños y niñas en la escuela. Cuando laFVF/RDT inició su programa educativo en 1978, menos deun 10% de los niños de las comunidades dalits se matricu-laban en las escuelas gubernamentales. Hoy día, profeso-res de aquella primera generación de dalits que tuvieronacceso a la educación, imparten clases de enseñanza pri-maria a niños de entre 4 y 9 años. Los que desean conti-nuar estudios de secundaria y estudios superiores en lasescuelas públicas, reciben ayuda de la FVF/RDT para el costede las matrículas y del material escolar.

También 300 niñas y niños invidentes se beneficiaráncon la construcción de una escuela de educación secunda-ria adaptada a sus necesidades. El edificio contará conlaboratorios de química y de biología, una sala de infor-mática, una sala de música y danza, una sala de reunionesy cocina, dormitorios y enfermería.

El activista dalit Martin Macwan, cree que la triste situa-ción de los dalits y el atropello sistemático de sus derechossólo puede resolverse cambiando la mentalidad de lagente. Y nosotros podemos contribuir a ello.

26


També els afectats pel VIH/SIDA milloraran la seva qua-litat de vida amb la construcció d’un centre especialitzat.La sida ja és un greu problema sanitari a l’Índia. Les trans-fusions de sang, les relacions sexuals sense protecció, l’úsde xeringues i de material mèdic sense desinfectar, són lesprincipals vies de contagi d’aquesta malaltia, que és l’ob-jecte d’un fort rebuig social. La residència tindrà capaci-tat per a 30 pacients amb patologies greus i cobrirà lesnecessitats mèdiques, psicològiques i socials de les perso-nes seropositives, i els proporcionarà assistència comple-mentària en el seu domicili o en centres socials.

La comunitat dàlit sol viure en suburbis o barris mar-ginals, en barraques precàries, sense pous ni latrines. Enel camp, on continua vigent el caràcter d’intocable, elsdàlit han de viure, almenys, a mig quilòmetre del poble.Des de 1997, la FVF ha construït més de 11.000 habitat-ges i 400 per a persones discapacitades. Per tal de refor-çar els llaços comunitaris, la comunitat s’implica en els tre-balls d’edificació (cada família té alguns dels seus mem-bres treballant sobre el terreny). Aquests habitatges elsproporcionen unes mínimes condicions de salubritat i deprotecció enfront de les pluges torrencials i la intensacalor, però sobretot enforteixen el sentiment de dignitatd’aquesta comunitat tan profundament discriminada.

L’augment del nivell d’autoestima, tant personal comcol·lectiu, es fa sentir en el major rendiment i integraciódels nins i nines a l’escola. Quan la FVF/RDT inicià el seuprograma educatiu el 1978, menys d’un 10% dels nins deles comunitats dàlits es matriculaven a les escoles gover-namentals. Avui en dia, professors d’aquella primera gene-ració de dàlits que tingueren accés a l’educació, impartei-xen classes d’ensenyament primari a nins d’entre 4 i 9 anys.Els que volen continuar estudis de secundària i estudissuperiors a les escoles públiques, reben ajuda de laFVF/RDT per al cost de les matrícules i del material escolar.

També 300 nines i nins invidents es beneficiaran ambla construcció d’una escola d’educació secundària adap-tada a les seves necessitats. L’edifici comptarà amb labo-ratoris de química i de biologia, una sala d’informàtica,una sala de música i dansa, una sala de reunions i cuina,dormitoris i infermeria.L’activista dàlit Martin Macwan, creu que la trista situa-ció dels dàlits i l’abús sistemàtic dels seus drets sols es potresoldre canviant la mentalitat de la gent. I nosaltres hipodem contribuir.


Fundación Vicente Ferrer Fundación Vicente Ferrer

www.fundaciónvicenteferrer.org

27

La Direcció General de Cooperació té en marxa duesconvocatòries:- Convocatòria de sensibilització amb una quantitat de90.600 €. La data de presentació de projectes és de l’1 al 23de setembre.- Convocatòria “Junts per Àsia” amb una dotació de 106.000 €.Pendent de publicació.

Conveni ib-salutEn breu se signarà el conveni de col·laboració entre laConselleria de Presidència i Esports i l’Institut Balear de Salut(ib-salut) per dur a terme activitats de cooperació per al des-envolupament en l’àmbit sanitari. El conveni contempla lesactivitats següents:1- El tractament mèdic d’atenció primària i especialitzadaque l’ib-salut dispensi a través de la seva xarxa hospitalàriaa ciutadans residents en països en vies de desenvolupament.2- La donació als sistemes de salut dels països en vies de des-envolupament dels materials i equipaments mèdics quecedeixen els centres hospitalaris dependents de l’ib-salut.3- La creació d’espais informatius als centres hospitalaris.

Seminari Internacional sobre CodesarrolloS’ha previst que els dies 30 de novembre, 1 i 2 de desembre esrealitzi el 1r Seminari Internacional sobre Codesenvolupamentde les Illes Balears. El seminari s’estructura a partir de tres àmbitstemàtics: 1) Objectius del Mil·leni i migracions; 2) formació delsimmigrants com a agents de desenvolupament/ associacionis-me; 3) iniciatives econòmiques per al desenvolupament.

Seminari sobre la Gestió Mediambiental de l’ActivitatTurística En el marc del Programa Azahar, l’Agència Espanyola deCooperació i la Conselleria de Presidència i Esports organit-zen un Seminari sobre la “Gestió Mediambiental del’Activitat Turística”, a la Universitat de les Illes Balears, del14 al 19 de novembre de 2005. El termini d’admissió desol·licituds acaba el 23 de setembre. El Seminari va dirigit aprofessionals i funcionaris de l’Administració pública de paï-sos del Magrib, l’Orient Mitjà i el Sud-est d’Europa.

Cursos amb conveni amb la UIB - Curs introductori sobre la perspectiva de gènere en la coope-ració al desenvolupament . Del 2 al 4 de novembre de 2005.- Curs monogràfic sobre drets humans i protecció dels grupshumans més vulnerables. Del 3 al 20 d’octubre de 2005.- Curs monogràfic sobre comptabilitat per a ONGD. 18, 21,23, 25 i 30 de novembre i 2, 12, 14 i 16 de desembre de 2005.

La Dirección General de Cooperación tiene en marchados convocatorias:-Convocatoria de sensibilización con una cantidad de 90.600 €.La fecha de presentación de proyectos es del 1 al 23 de sep-tiembre.-Convocatoria “Junts per Àsia” con una dotación de 106.000 €.Pendiente de publicación.

Convenio ib-salutEn breve se firmará el convenio de colaboración entre laConsejería de Presidencia y Deportes y el Institut Balear deSalut (ib-salut) para llevar a término actividades de coopera-ción para el desarrollo en el ámbito sanitario. El convenio con-templa las siguientes actividades:1- El tratamiento médico de atención primaria y especializadaque el ib-salut dispense a través de su red hospitalaria a ciuda-danos residentes en países en vías de desarrollo.2- La donación a los sistemas de salud de los países en vías dedesarrollo de los materiales y equipamientos médicos queceden los centros hospitalarios dependientes del ib-salut.3- La creación de espacios informativos en los centros hospitalarios.

Seminario Internacional sobre CodesarrolloEstá previsto para los días 30 de noviembre, 1 y 2 de diciembrerealizar el 1er Seminario Internacional sobre Codesarrollo de lesIlles Balears. El seminario se estructura a partir de tres ámbitostemáticos: 1) Objetivos del Milenio y migraciones; 2) formaciónde los inmigrantes como agentes de desarrollo/Asociacionismo;3) iniciativas económicas para el desarrollo.

Seminario sobre la Gestión Medioambiental de laActividad TurísticaEn el marco del Programa Azahar, la Agencia Española deCooperación y la Consejería de Presidencia y Deportes orga-nizan un Seminario sobre la “Gestión Medioambiental de laActividad Turística”, en la Universitat de les Illes Balears, del14 al 19 de noviembre de 2005. El termino de admisión desolicitudes acaba el 23 de septiembre. El Seminario se dirigea profesionales y funcionarios de la Administración Públicade países del Magreb, Oriente Medio y Sudeste de Europa.

Cursos con convenio con la UIB -Curso introductorio sobre la perspectiva de género en la coope-ración al desarrollo . Del 2 al 4 de noviembre de 2005.-Curso monográfico sobre derechos humanos y protección de losgrupos humanos más vulnerables. Del 3 al 20 de octubre de 2005.-Curso monográfico sobre contabilidad para ONGD. Los días 18,21, 23, 25 y 30 de noviembre y 2, 12, 14 y 16 de diciembre de 2005.

tauler d’anuncis tablón de anuncios

27

tauler d’anuncis tablón de anuncios

Llei de cooperacióUna vegada aprovada pel Parlament, la Llei de coopera-ció es va publicar el dia 30 de juny de 2005 (BOIB núm.99). Aquesta Llei té per objecte regular el règim jurídicde la política de cooperació per al desenvolupament del’Administració de la comunitat autònoma de les IllesBalears, que s’entén com el conjunt d’actuacions, capa-citats i recursos que aquesta Administració posa el ser-vei dels pobles més desfavorits, amb la finalitat de con-tribuir a l’eradicació de la pobresa, al progrés humà, eco-nòmic i social, i a la defensa dels drets fonamentals deles persones. Els recursos que destina la comunitat autò-noma de les Illes Balears a la cooperació per al desenvo-lupament corresponen a un mínim d’un 0,7% dels fonspropis dels pressuposts de la comunitat autònoma. L’activitat de cooperació per al desenvolupament s’arti-cula al voltant de 4 eixos de prioritats: a) geogràfiques,donant prioritat als països que figuren a la llista delComitè d’Ajuda al Desenvolupament i als països amb vin-cles històrics i culturals, a més d’aquells emissors d’emi-grants; b) sectorials, donant preferència als serveissocials, l’educació i la defensa dels drets humans, ifomentant la sensibilització i l’educació per al desenvo-lupament; c) socials, priorizant els col·lectius de dones,la infància, la població infantil i altres grups vulnerables;i d) transversals, donant importància a l’enfocament degènere, la lluita contra la pobresa, la sostenibilitatmediambiental i l’enfortiment de les estructures demo-cràtiques i la societat civil. La política de cooperació s’es-tableix mitjançant els plans directors i els plans anuals.

Cursos propis de la Direcció General de Cooperació- Avaluació de projectes d’ajuda al desenvolupament.- Objectius del Mil·leni.(les dates d’aquests dos cursos s’han de determinar)

Nova seu de la Direcció General de CooperacióSant Joan de la Salle, 7 - 07003 PALMA. Tel. 971 78 41 21 -fax 971 17 60 98 - http://dgcooper.caib.es

Ley de cooperaciónUna vez aprobada por el Parlamento, la Ley de cooperaciónse ha publicado el día 30 de junio de 2005 (BOIB núm.99).Esta ley tiene por objeto regular la política de cooperaciónpara el desarrollo de la Administración de la comunidadautónoma de les Illes Balears, entendida como el conjuntode actuaciones, capacidades y recursos que esta Administraciónpone al servicio de los pueblos más desfavorecidos, con la fina-lidad de contribuir a la erradicación de la pobreza, al pro-greso humano, económico y social, y a la defensa de losderechos fundamentales de las personas. Los recursos quedestina la comunidad autónoma de las Illes Balears a la coo-peración para el desarrollo corresponden a un mínimo deun 0,7 de los fondos propios de los presupuestos de la comu-nidad autónoma.La actividad de cooperación para el desarrollo se articula en4 ejes de prioridades: a) geográficas, dando prioridad a lospaíses que figuren en la lista del Comité de Ayuda alDesarrollo y a los países con vínculos históricos y culturales,además de aquellos emisores de emigrantes; b) sectoriales,dando preferencia a los servicios sociales, la educación, ladefensa de los derechos humanos, y fomentando la sensibi-lización y la educación para el desarrollo; c) sociales, priori-zando los colectivos de mujeres, la infancia, población infan-til y otros grupos vulnerables; d) transversales, dando impor-tancia al enfoque de género, la lucha contra la pobreza, lasostenibilidad medioambiental y el fortalecimiento de lasestructuras democráticas y sociedad civil.La política de cooperación se establece a través de los pla-nes directores y los planes anuales.

Cursos propios de la Dirección General de Cooperación-Evaluación de proyectos de ayuda al desarrollo.-Objetivos del Milenio.(Las fechas de los cursos están por determinar)

Nueva sede de la Dirección General de CooperaciónSant Joan de la Salle, 7 - 07003 PALMA. Tel. 97178 41 21 -fax. 97117 60 98 - http://dgcooper.caib.es

28

Jornada festiva de la campanya“Junts per Àsia”


29

diari de viatge diario de viajeETIÒPIA, MARÇ 2005

Joana Barceló viatjà a Etiòpia com a cooperant de l’ONG Llevant en Marxa.

Joana Barceló viajó a Etiopía como cooperante de la ONG Llevant en Marxa.


Entoto és el punt més alt d’Addis Ababa. Cobert d’euca-liptus, aquest turó és una atalaia perfecta de gairebé tresmil metres, des d’on es pot contemplar la capital d’un delspaïsos més pobres del món: Etiòpia (en el lloc 169, d’untotal de 175 països, en la classificació de l’índex de des-envolupament humà). Des de dalt, la calamina de lesbarraques enganya els sentits i pinta de plata diferentspunts de la ciutat. No fa falta consultar els darrers estu-dis sobre estratificació social; una passejada curta és sufi-cient per obtenir una mostra de la desigualtat legitima-da pels països del Nord: cecs amb pigall, leprosos, sacerdotsortodoxos, nins treballant en qualsevol negoci, pastors decabres, executius, funcionaris, comerciants, enllustradors...

Abandonem Addis per la carretera del sud. Travessemla zona dels llacs i, després de gairebé quatre hores de viat-ge per l’altiplà, arribem a Shashamane, aturada obligadaabans de prosseguir cap a Kachachullo, on Llevant en Marxaduu a terme diversos projectes de cooperació. En aquestacruïlla de camins, on s’escolta música reggae pel carrer, hiviu una comunitat rastafariana, reclosa en el seu recobratparadís particular, herència de l’emperador Haile Selassie.

Amb el jeep equipat amb tot allò necessari per acamparuna setmana a Kachachullo, realitzem, en tot just dueshores i cobrint una distància de 90 quilòmetres, un viatgeen el temps de 10.000 anys i retrocedim fins al neolític.

En aquesta zona conviuen ètnies diferents: hadya,oromo, kambatta i alaba, que practiquen una agricul-tura de subsistència. Si l’època de pluges és irregular, laconseqüència immediata en aquesta regió superpoblada ésla fam. El primer projecte, per pal·liar aquest problema,consisteix en la construcció d’alguns pous. L’aigua és elfonament de qualsevol altre projecte futur, tant educa-tiu com sanitari.

Al costat del riu, en una bella explanada jalonadade sicòmors, visitem els terrenys per a la investigacióexperimental de cultius. La formació agrícola i l’edu-cació bàsica són els reptes més importants per a aques-ta zona, on el grau d’analfabetisme supera el 90%. Elreggae, banda sonora nacional de les zones urbanes, nos’escolta a Kachachullo. L’educació és l’esperança per aaquestes nines i nins, homes i dones, que, ara per ara,no disposen de futur.

Entoto es el punto más alto de Addis Abeba. Cubierta de euca-liptos, esta colina es una atalaya perfecta de casi tres milmetros, desde donde se puede contemplar la capital de uno delos países más pobres del mundo: Etiopía (en el lugar 169, deun total de 175 países, en la clasificación del índice de desarrollo humano). Desde lo alto, la calamina de las chabolasengaña los sentidos y pinta de plata diferentes puntos de laciudad. No hace falta consultar los últimos estudios sobre estra-tificación social; un breve paseo es suficiente para obtener unamuestra de la desigualdad legitimada por los países del Norte:ciegos con lazarillo, leprosos, sacerdotes ortodoxos, niños traba-jando en cualquier negocio, pastores de cabras, ejecutivos, fun-cionarios, comerciantes, limpiabotas...

Abandonamos Addis por la carretera del sur. Cruzamos lazona de los lagos y, tras casi cuatro horas de viaje por el alti-plano, llegamos a Shashamane, parada obligada antes de pro-seguir hacia Kachachullo, donde Llevant en Marxa lleva acabo diversos proyectos de cooperación. En este cruce de cami-nos, donde se escucha música reggae por la calle, vive unacomunidad rastafari, recluida en su particular paraíso reco-brado, herencia del emperador Haile Selassie.

Con el jeep equipado con lo necesario para acampar unasemana en Kachachullo, realizamos, en apenas dos horas ycubriendo una distancia de 90 kilómetros, un viaje en eltiempo de 10.000 años, retrocediendo hasta el neolítico.

En esta zona conviven diferentes etnias: hadya,oromo, kambatta y alaba, practicando una agriculturade subsistencia. Si la época de lluvias es irregular, la con-secuencia inmediata en esta región superpoblada es elhambre. El primer proyecto, para paliar este problema,consiste en la construcción de varios pozos. El agua es elfundamento de cualquier otro proyecto futuro, tanto edu-cativo como sanitario

Junto al río, en una hermosa explanada jalonada porsicómoros, visitamos los terrenos para la investigación expe-rimental de cultivos. La formación agrícola y la educa-ción básica son los retos más importantes para esta zona,donde el grado de analfabetismo supera el 90%. El reggae,banda sonora nacional de las zonas urbanas, no se escuchaen Kachachullo. La educación es la esperanza para estasniñas y niños, hombres y mujeres, que, hoy por hoy, no dis-ponen de futuro.

ETIOPÍA, MARZO 2005

fogo-

30

fogons del món - fogones del mundo

Sólo o con leche, capuchino, irlandés, turco, carajillo, des-cafeinado... el café es la bebida reconfortante más popu-lar del mundo y la tercera más consumida, después delagua y el té. La palabra café, del árabe quahwah (bebidaexcitante), da nombre a los frutos y semillas del árbol cafe-to, y a la bebida obtenida por infusión de sus granos tos-tados y molidos.

Las plantas más antiguas de café silvestre se han locali-zado en Etiopía. Desde tiempos remotos, el hombre masti-caba el fruto del café por sus propiedades estimulantes y los

granos mezclados con grasa servían de alimento a los gue-rreros, proporcionándoles ánimo y energía. Y es que lacafeína tiene efectos benéficos, siempre que no se super-en los 300 miligramos por día. Como el árbol del cafeto se desarrolla bien en las regio-

nes de clima tropical, su cultivo se extiende por África,América Latina, el Caribe y Asia,dando trabajo a unos 25 millo-nes de agricultores. Los granosde café verde se transportan alos países de consumo, donde setuestan y envasan. Entre las

variedades más conocidas figuran la Arábica, que crece enaltitudes entre 600 y 2.000 metros y representa el 75% dela producción mundial, y la Robusta, cultivada en alturasinferiores a los 700 metros, más resistente y con el doble decafeína, aunque de menor calidad aromática.

El sabor del café depende de la calidad del producto,pero también de la preparación de la bebida: moler el caféen grano al instante garantiza que los aromas y aceites esen-ciales nos lleguen intactos. Así, degustando una taza de buencafé podremos referirnos a su sabor acaramelado, achocola-tado, fragante, maduro, vinoso, salvaje, almendrado o pican-te. Pero a millones de campesinos de los países del Sur el caféles sabe amargo; y es que sólo reciben el 1% del precio quepagamos en Europa por una taza de café.

El tiempo de vida limi-tado del café transformado, lapráctica, entre las grandes com-pañías, de mezclar y tostar dife-rentes variedades al gusto delos consumidores locales, y lasbarreras proteccionistas, hacendifícil la existencia de industriastransformadoras de café en lospaíses productores. Además, lasobreproducción y las recientescrisis en el mercado internacio-nal del café han favorecido quelas empresas tostadoras obten-gan elevados márgenes debeneficios, mientras toleranque se paguen precios misera-bles a los productores de caféverde. Por ello, los países pro-ductores de café y las organiza-ciones de desarrollo se hanmovilizado reclamando un pre-cio justo y estable para el café.

Sol o amb llet, caputxino, irlandès, turc, cigaló, descafeïnat...el cafè és la beguda reconfortant més popular del món i latercera més consumida, després de l’aigua i el te. La parau-la cafè, de l’àrab quahwah (beguda excitant), dóna nom alsfruits i llavors de l’arbre del cafè, i a la beguda obtinguda perinfusió dels seus grans torrats i mòlts.

Les plantes més antigues de cafè silvestre s’han localit-zat a Etiòpia. Des de temps remots, l’home mastegava elfruit del cafè per les seves propietats estimulants, i els gransmesclats amb greix servien d’aliment als guerrers i els pro-porcionaven ànims i ener-gia. I és que la cafeïna téefectes benèfics, sempre queno se superin els 300 mil-ligrams al dia.

Com que l’arbre delcafè es desenvolupa bé enregions de clima tropical, el seu cultiu s’estén perÀfrica, l’Amèrica Llatina, el Carib i Àsia, i dónafeina a uns 25 milions d’agricultors. Els grans decafè verd es transporten als països de consum, ones torren i envasen. Entre les varietats més cone-gudes figuren l’Aràbic, que creix en altituds d’entre 600 i2.000 metres i representa el 75% de la producció mundial,i la Robusta, cultivada en altures inferiors als 700 metres,més resistent i amb el doble de cafeïna, encara que demenor qualitat aromàtica.

El gust del cafè depèn de la qualitat del producte, peròtambé de la preparació de la beguda: moldre el cafè engra a l’instant garanteix que els aromes i olis essencials ensarribin intactes. Així, degustant una tassa de bon cafèpodrem referir-nos al seu sabor encaramel·lat, al seu gustde xocolata, fragant, madur, vinós, salvatge, ametllat opicant. Però a milions d’agricultors dels països del Sud elcafè els fa un gust amarg; i és que només reben l’1% delpreu que paguem a Europa per una tassa de cafè.

El temps de vida limitatdel cafè transformat, la pràc-tica, entre les grans compa-nyies, de mesclar i torrar dife-rents varietats al gust delsconsumidors locals, i les barre-res proteccionistes, fan difícill’existència d’indústries trans-formadores de cafè en els paï-sos productors. A més, lasobreproducció i les recentscrisis en el mercat internacio-nal del cafè han afavorit queles empreses torradores obtin-guin elevats marges de bene-ficis, mentre que toleren quees paguin preus miserables alsproductors de cafè verd. Peraixò, els països productors decafè i les organitzacions dedesenvolupament s’han mobi-litzat per reclamar un preujust i estable per al cafè.

EL CAFÉEL CAFÈ

Comprant cafè de ComerçJust proporcionem unescondicions de vida dignes ales famílies pageses

Comprando café de ComercioJusto proporcionamos unascondiciones de vida dignas alas familias campesinas

Sebastiao Salgado per a illycaffé. “In Principio” (Karnataka, India)


˜

31

amb referències - con referencias

Este disco es una iniciativa de la Fundación Audrey Hepburn para el programa de Unicef “Todoslos niños en la escuela”, que persigue la alfabetización y educación, en los próximos 10 años, de120 millones de niños. Una veintena de artistas como Susheela Raman, Teresa Salgueiro, CaetanoVeloso, Dulce Pontes, Ani Difranco u Omara Portuondo, han cedido sus temas a esta causa.

Aquest disc és una iniciativa de la Fundació Audrey Hepburn per al programa d’Unicef “Tots elsnins a l’escola”, que persegueix l’alfabetització i l’educació, durant els propers 10 anys, de 120 mi-lions de nins. Una vintena d’artistes com ara Susheela Raman, Teresa Salgueiro, Caetano Veloso,Dulce Pontes, Ani Difranco o Omara Portuondo, han cedit els seus temes a aquesta causa.

All the children in school Artistes diversos, CD, 2004.

En 1983, el director Godfrey Reggio estrenó Koyaanisqatsi (“Vida fuera de equilibrio” en lenguahopi). La película, un experimento visual y sonoro, está compuesta por una sucesión de imágenes

entrelazadas de paisajes naturales y ambientes de nuestra sociedad urbana, al compás de la músicadel compositor Philip Glass. En 1998, Reggio realizó Powaqqatsi (“Vida en transformación”), dondeconfronta imágenes de culturas antiguas con escenas de la vida moderna. Dos películas sin palabras

que nos inducen a reflexionar sobre el precio del progreso.

El 1983, el director Godfrey Reggio estrenà Koyaanisqatsi (“Vida fora d’equilibri” en llengua hopi).La pel·lícula, un experiment visual i sonor, està composta per una successió d’imatges entrellaçades

de paisatges naturals i ambients de la nostra societat urbana, a compàs de la música del compositorPhilip Glass. El 1998, Reggio realitzà Powaqqatsi (“Vida en transformació”), on confronta imatges decultures antigues amb escenes de la vida moderna. Dues pel·lícules sense paraules que ens indueixen

a reflexionar sobre el preu del progrés.

Koyaanisqatsi + Powaqqatsi Godfrey Reggio. Pack DVD.

Esta obra aborda, desde una perspectiva multidisciplinar, el papel de la cooperación internacional enrelación con los pueblos indígenas. El autor, haciendo uso de la documentación más reciente, nos pre-senta la historia del indigenismo, sus propias expectativas de desarrollo, el Derecho Internacional sobreesta materia y algunas de las iniciativas llevadas a cabo por organismos multilaterales, la Unión Europeay la Cooperación Española.

Aquesta obra aborda, des d’una perspectiva multidisciplinar, el paper de la cooperació internacionalen relació amb els pobles indígenes. L’autor, fent ús de la documentació més recent, ens presenta lahistòria de l’indigenisme, les seves expectatives de desenvolupament, el Dret Internacional sobre aques-ta matèria i algunes de les iniciatives dutes a terme per organismes multilaterals, la Unió Europea i laCooperació Espanyola.

La cooperación internacional con los pueblos indígenasJ. Daniel Oliva. CIDEAL, 2005, 384 p.

En aquesta pàgina es dóna a conèixer la tascad’aquesta fundació per lluitar contra la bret-xa digital, a través de la recollida i posada alpunt d’equips informàtics i la capacitació denous usuaris. A més, a través del seu portal desolidaritat, ofereix una guia de recursos socialsi una zona de voluntariat en línia.

El Population Reference Bureau fa més de 70 anys que es dedica a l’estudi de la poblaciómundial. El seu lloc web en espanyol difoninformació sobre les tendències demogràfiquesi les seves conseqüències. Hi podem consultar,entre d’altres, informes sobre més de 200 paï-sos, una guia ràpida de població per a les per-sones interessades en temes de demografia, oel popular article ¿Cuál es el número total depersonas que han vivido en la Tierra?

www.fundacionbip-bip.org

La seva pàgina web publica un resum del’actuació de 21 ONG a la catàstrofe delsud-est asiàtic (fons recaptats, activitats rea-litzades, tasques de coordinació, properesaccions de reconstrucció). Els informes ínte-gres es troben disponibles als llocs web decada organització.

En esta página se da a conocer la labor de estafundación para luchar contra la brecha digi-tal, a través de la recogida y puesta a puntode equipos informáticos y la capacitación denuevos usuarios. Además, a través de su por-tal de solidaridad, ofrece una guía de recursossociales y una zona de voluntariado en línea.

El Population Reference Bureau lleva más de70 años dedicado al estudio de la poblaciónmundial. Su sitio web en español difundeinformación sobre las tendencias demográfi-cas y sus consecuencias. En él podemos consul-tar, entre otros, informes sobre más de 200países, una guía rápida de población para laspersonas interesadas en temas de demogra-fía, o el popular artículo ¿Cuál es el númerototal de personas que han vivido en la Tierra?

Su página web publica un resumen de laactuación de 21 ONG en la catástrofe delsureste asiático (fondos recaudados, activida-des realizadas, labores de coordinación, pró-ximas acciones de reconstrucción). Los infor-mes íntegros están disponibles en los sitiosweb de cada organización.

www.congde.org

www.prb.org

enllaços - enlaces

31

la mirada

Jaume Caldentey

Jaume Caldentey Bauzá (Caracas, 1965), camarógrafo,ha participado en diversos documentales sobre proyec-tos baleares de cooperación al desarrollo en África yLatinoamérica.En la fotografía, tomada en un mercado del estado deChiapas (México), el hijo de unos jornaleros agrícolascolabora en la economía familiar con la venta demazorcas de maíz. En México, 3,3 millones de niños,especialmente indígenas, trabajan; una realidadmuchas veces ignorada en uno de los países más ricosde Latinoamérica.

Jaume Caldentey Bauzá (Caracas, 1965), camarògraf,ha participat en diversos documentals sobre projectesbalears de cooperació al desenvolupament a Àfrica iLlatinoamèrica.A la fotografia, feta en un mercat de l’estat de Chiapas(Mèxic), el fill d’uns jornalers agrícoles col·labora enl’economia familiar amb la venda de panotxes. AMèxic, 3,3 milions de nins, especialment indígenes, tre-ballen; una realitat moltes vegades ignorada en undels països més rics de l’Amèrica Llatina.

San Cristóbal de las Casas(Chiapas)

w w w . c o o p e r a n t . o r g

sumario - cooperant.orgamb lacelebració de la cimera del g-8 conclou el pri-mer dels tres...

Documents