suplement especial 08/05/2016...catalana de turisme, un 25% dels turistes que van visitar les...

SUPLEMENT ESPECIAL 08/05/2016

JORD

I OLI

VÉ

2 DIUMENGE, 8 DE MAIG DEL 2016

LES COMARQUES D’INTERIOR ATREUEN CADA COP MÉSELS ESPAIS NATURALS I LA GRAN OFERTA D’ACTIVITATS SÓN EL RECLAM PRINCIPAL PER AL TURISTA NACIONAL I ESTATAL PERÒ TAMBÉ PER A L’INTERNACIONAL

Parcs naturals, gastronomia, cultura, esport, patrimoni i

moltes més possibilitats són les que ofereixen les comarques d’interior de Catalunya. Una oferta turística variada que, a més, disposa d’un entorn rural cuidat i, com a la resta del país, d’un bon clima. No és estrany que cada vegada més turistes decideixin gastar-hi el temps i els diners. Segons dades de l’Agència Cata-lana de Turisme, l’any 2015 el nombre de turistes que van visitar aquestes comarques va créixer un 5%, en total més de 3 mili-ons de persones. Pel que fa al tipus d’allotjament, les cases rurals són les que més van incrementar la xifra d’allotjats, amb un 15%; després els càmpings, amb un 7,4%, i finalment els hotels, amb un 3,8%. Tot i així, els hotels conti-nuen sent el tipus d’allot-jament que acull més gent.

“Catalunya és un país molt divers i amb molts recursos, però amb això no n’hi ha prou per atreure els turistes. Cal saber-ho mostrar, empaquetar i vendre. Convertir aquests recursos en un producte turístic. I això és el que s’està treballant”, explica Jaume Salvat, professor associat al Departament de Geografia i membre del grup de recerca d’anàlisi territorial i estudis turís-tics de la Universitat Rovira i Virgili (URV). “En part, aquest increment és el resultat d’acords estra-tègics entre el sector públic i el privat que han dut a terme els últims anys per impulsar el turisme d’interior i aconseguir un flux més equilibrat en tot el territori català”, asse-gura l’expert.

L’esforç per impulsar el turisme d’interior s’ha intensificat amb la crisi. Segons Salvat, “amb les dificultats del sector agrari i les dificultats per generar noves oportunitats de feina als municipis d’inte-rior es va començar a pen-sar en el turisme com un possible actiu econòmic i un factor per evitar el des-

El Brull, municipi d’Osona que pertany al Parc Natural del Montseny i on hi ha, entre d’altres, el cim del Matagalls. A la imatge es veuen la creu de terme i l’església romànica de Sant Martí. CONSELL COMARCAL D’OSONA

poblament. Aquests terri-toris van veure que la costa necessitava diversificar l’oferta i l’interior tenia prou potencial per fer-ho”. El turisme ha passat de ser per a molts habitants de les comarques d’interior un complement de les ren-des, que provenien d’una altra activitat –en molts casos l’agricultura–, a ser un servei al qual poden dedicar-se a jornada com-pleta i que els permet viure. “S’ha avançat molt en els últims tres o quatre anys, però encara queda molt camí per fer”, reflexi-ona Salvat.

Més divers i més exigent Per exemple, el turista ja no només busca relaxar-se. “És més exigent. Abans l’experiència consistia a dormir a una casa rural i gaudir de l’entorn, i ara és més complex. Encara hi ha qui hi va a descansar i des-connectar, però la majoria vol turisme actiu. És a dir, que vénen a viure una experiència i no només a

TEXT BERTA VILANOVA

ballen molt més”. L’ocupa-ció entre setmana conti-nua sent molt baixa i els mesos de més ocupació no coincideixen amb els del turisme de costa.

Un dels reptes del sec-tor és potenciar més el ter-ritori de manera qualita-tiva. “S’ha de continuar treballant sense perdre l’essència. A vegades, les cases rurals es volen sem-blar massa als hotels. Està bé que es reinventin per modernitzar-se mentre no perdin els orígens, el que els fa distints –opina Sal-vat–. Encara que ara l’oferta sigui més diversa, el turisme d’interior conti-nua sent diferent al de costa. Normalment és un turisme més conscient, que valora el producte tra-dicional i la cultura de cada territori, que busca el con-tacte amb la natura i la gent del lloc i sobretot un altre ritme”. Respecte a això, Boyra opina que tot i que l’objectiu del sector és traslladar els beneficis del turisme de la platja a l’interior, cal “continuar vetllant per un desenvolu-pament sostenible, amb el mínim impacte sobre els recursos naturals”.

veure el que tenim”, exposa Josep Boyra, cap d’estudis i recerca del Departament de Ciències Socials i Turisme de l’Escola Universitària For-matic Barcelona. “Calen activitats i propostes per convèncer el turista que no s’avorrirà i podrà omplir el temps, i això ha fet augmentar molt l’oferta en aquests territo-ris, un esclat d’activitats”, diu l’expert.

Ara podem trobar pro-postes per a tots els gustos: culturals (anar a visitar museus o fer rutes històri-ques), esportives (ciclotu-risme, senderisme, esports d’aventura), gastronòmi-ques, de natura o d’enotu-risme, entre moltes d’altres. Salvat indica que on més s’ha desenvolupat el turisme és als territoris que ofereixen una activitat molt clara. “Per exemple, l’enoturisme al Priorat o al Penedès, o els llocs que s’identifiquen clarament amb els espais naturals o amb activitats de turisme

actiu evidents, com vies verdes o esports d’aven-tura”.

Tot i la segmentació de públic, cada cop més el que busquen els uns i els altres, segons Boyra, és sentir-se prop del territori i de la seva cultura: “Ara que està tot tan globalitzat i sembla que tot és el mateix, la par-ticularitat de cada territori és un fet atractiu, perquè és exclusiu. No es pot menjar mel i mató a tot arreu. I els turistes no només volen passar una setmana de vacances, sinó conèixer el caràcter del lloc, la seva gastronomia, la cultura i els costums”.

La internacionalització Segons dades de l’Agència Catalana de Turisme, un 25% dels turistes que van visitar les comarques d’interior l’any 2015 eren estrangers. La dada és positiva, puja respecte a la temporada passada, però continua tenint el pes el turisme local i nacional. “Ara hi ha molta oferta i de

bona qualitat, i tenim força demanda interna, però encara hem de fer el pas al mercat internacional. Ens interessa el públic estran-ger i creiem que és un sec-tor que pot créixer molt a escala internacional”, diu Boyra. La clau és la comer-cialització: “Hem d’aprofi-tar encara més les eines tecnològiques que tenim i fer una campanya especi-fica per a aquest públic”.

Si es busca el client internacional és per aug-mentar la pernoctació i disminuir l’estacionalitat, diu Salvat. “El turista local ve els caps de setmana o els dies festius i ve menys dies. L’internacional acostuma a fer estades més llargues i en diferents moments de l’any, ja que les seves vacances no sempre coin-cideixen amb les nostres. Quan eixamples el mercat pots omplir les pernoctaci-ons al llarg de tota la set-mana i tots els mesos de l’any –exposa Salvat–. Les cases rurals i els hotels que han fet aquesta aposta tre-

TURISME D’INTERIOR

CLAU PER GENERAR RIQUESA Segons el parer de Boyra, el turisme d’interior és clau per generar riquesa. “Si creix el turisme, podem fixar la pobla-ció i, fins i tot, fer-la augmentar. Fas créi-xer les expectatives laborals dels joves –comenta–. Ja hi ha persones que han tornat saturades de la vida urbana, i la majoria viuen d’aquest sector”. L’expert considera que, a més, el turisme d’interior és una excusa per cui-dar l’entorn i donar-hi valor. Per tant, s’afavoreixen les economies locals. “El segment d’empreses que operen són molt petites. En molts casos són microem-preses de dos o tres treballadors. Que augmentin els turis-tes els dóna l’oportu-nitat de consolidar models de negoci i professionalitzar-se –exposa–. Això els permet fidelitzar el client, i això és molt important en el turisme d’interior”.

3DIUMENGE, 8 DE MAIG DEL 2016

Carme Rubió SUBDIRECTORA GENERAL DE PROGRAMACIÓ TURÍSTICA DE LA DIRECCIÓ GENERAL DE TURISME

complet. L’important és que cada territori aprofiti la seva particularitat.

Quin és el públic que interessa? El públic ideal és el que porta valor. No busquem tant la quantitat com la qualitat. Ens interessa qui valora el l’element cultu-ral, el natural, les activi-tats que pugui practicar. I també un públic amb més capacitat de despesa. En concret, més d’un 60% dels turistes d’interior són famílies. I de fet, és el target que enfoquem. Pel

que fa a les procedències, sobretot ens adrecem al turista local i estatal, el majoritari. Però ara hem començat a adreçar-nos a un públic més internacio-nal, prioritzant mercats pròxims com l’alemany, el francès i l’italià.

Com és el procés cap a la internacionalització? És un camí llarg, d’anys, però creiem que ja tenim prou capacitat i una oferta prou madura per mostrar-nos en l’àmbit internacio-nal. Sobretot en alguns sec-tors en concret, com ara l’enoturisme o el turisme gastronòmic, ja hem fet el pas de presentar-los a altres països. També amb l’ecoturisme, per donar a conèixer els parcs naturals. Fins ara no eren coneguts i ara els estem posicionant. Igual que Catalunya té estrangers a la costa, també pot tenir-los a l’inte-rior. És un tema de posicio-nament en el mercat inter-nacional, perquè tenim la capacitat de competir amb països com ara França o els Estats Units. També és un repte per als mateixos pro-pietaris de cases rurals o altres allotjaments, ja que han de tenir idiomes, fer campanyes de màrqueting,

PERE TORDERA

conèixer les necessitats dels turistes estrangers...

Quins altres reptes té el sector? D’una banda, la professio-nalització; és a dir, poten-ciar les empreses que ja estan treballant. Normal-ment són petites empreses i és un repte fer que puguin créixer, consolidar-se i donar feina. I també que adquireixin més formació. Un altre repte és continuar treballant en xarxa i bus-cant la qualitat per millo-rar l’experiència turística i que el visitant torni.

¿Hi ha el risc que en un futur deixi de ser sostenible? De moment no sentim que hi hagi aquest risc. Preci-sament perquè es treballa amb prou planificació, coneixement i metodolo-gia perquè això no passi. La gent del sector és molt conscient del valor que té la seva feina, coneixen els límits de cada territori i poden evitar fàcilment les sobrecàrregues. Potser les grans icones tenen molta afluència, però per evitar que s’explotin intentem donar valor a altres indrets i que la gent hi pugui tenir accés fàcilment.

“TENIM UNA OFERTA PROU MADURA PER MOSTRAR-NOS EN ÀMBIT INTERNACIONAL”

És en un bon moment el turisme d’interior? Sí. En general a tot Cata-lunya el turisme va a l’alça, però a les comar-ques d’interior ha tingut un creixement molt gran els últims anys. El 2015 va ser d’un 5%, més que al conjunt de Catalunya, encara que la xifra és molt més reduïda. Estem per sobre d’un 15% dels turis-tes de tot l’any. Es pot dir que el turisme d’interior té molt bona salut i, el que també és important, mol-tes possibilitats de creixe-ment.

Com hi ha contribuït el sector públic? Ja fa temps que des de la Generalitat s’hi treballa, però els últims anys s’han fet accions més concretes. Tenim un pla estratègic molt clar per potenciar el turisme d’interior i reequi-librar el flux de gent entre litoral i interior, amb cam-panyes, formació i diver-ses iniciatives. Però la clau de l’èxit ha sigut treballar amb el sector privat i amb el mateix territori. El turisme té la seva comple-xitat i és important que es treballi en termes de quali-

TEXT B.V.

tat, amb coneixement, professionalitat i posant accent en la singularitat. Això és el que intentem i el que ens ha fet avançar.

Quina és l’oferta que té més èxit? El que ven és el conjunt de l’oferta, les diverses pro-postes i activitats junta-ment amb la marca gas-tronòmica tan important que tenim. Tant qui fa cicloturisme com qui fa intineraris culturals, quan acaba vol dormir a un lloc agradable i menjar a una bona taula. És el producte


EL CAMÍ NATURAL DE LA MUGA, RUTA IDEAL PER CONÈIXER L’ALT EMPORDÀ

El riu Muga és un dels senyals d’identitat de l’Alt Empordà;

rega la plana emporda-nesa (no sempre de manera adequada: hi ha hagut crescudes històri-ques del riu Muga –les mugades, en diuen els empordanesos–. Destaca la de l’any 1940, que va provocar una terrible inundació). Aquest riu neix sota el pla de la Muga, a més de 1.000 metres d’altitud, i per espai de cinc quilòmetres i mig constitueix el límit fronterer francoespa-nyol.

Entra a l’Empordà pel municipi d’Albanyà i va rebent les aigües pluvials principalment del roc de Frausa, la serra de les Salines i la serra de l’Albera fins que arriba a l’embassament de Dar-nius-Boadella. Travessa la plana empordanesa i finalment desemboca al Mediterrani, al bell mig

de la Badia de Roses, a Empuriabrava.

La Muga passa, doncs, per una gran diversitat de paisatges. És possible gaudir-ne gràcies al fet que un camí natural segueix gran part del seu curs (la Muga fa 58 quilò-metres; el camí natural de la Muga, 40,5 quilò-metres). El camí, que enllaça la muntanya –el Pirineu– amb el mar, permet conèixer molt bé

TEXT DANIEL ROMANÍ

l’extraordinària diversi-tat biològica, paisatgís-tica i humana que pre-senta l’Alt Empordà, i practicar activitats com la pesca, el cicloturisme, el senderisme o l’hípica. S’hi troben molins de farina, pous de gel, rega-diu i horta.

Senyalitzat Al llarg del camí natural de la Muga hi ha àrees de descans, amb taules i

PRODUCTES DE L’EMPORDÀ, ALIMENTS DE PRIMERA QUALITAT Si, per exemple, quan viatgem a Itàlia o a França ens encanta demanar plats del país, ¿per què no demanem també productes de l’Empordà quan som en aquestes dues comarques que el conformen? Les caracte-rístiques singulars del territori i la gran tradició pagesa, ramadera i de pesca són la clau que expliquen l’existència de productes excel·lents de l’Alt i del Baix Empordà. Els consells comarcals de l’Alt i el Baix Empordà i un col·lectiu de productors promocionen la comercialitza-ció i venda de productes empordanesos, amb la marca de garantia Pro-ductes de l’Empordà. Són Productes de l’Empordà la ceba de Figueres, els bunyols de l’Empordà, la botifarra dolça, l’arròs de Pals, el recuit, la poma de farcit de Vilabertran i la gamba de Palamós.

HI APRECIAREM LA DIVERSITAT BIOLÒGICA, PAISATGÍSTICA I HUMANA DE LA COMARCA

El camí natural de la Muga al pas pel pantà de Darnius-Boadella. CONSELL

COMARCAL DE L’ALT EMPORDÀ

bancs, aparcaments de bicicletes i contenidors coberts. A més, hi ha nombrosos panells i se-nyals informatives.

El Camí Natural de la Muga connecta diferents espais naturals de la pro-víncia de Girona, com l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa, l’Espai d’Interès Natural de les Salines, l’Espai d’Interès Natural dels Penya-segats de la Muga

i el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

Connexió amb senders Durant el recorregut passa pels municipis de Sant Llorenç de la Muga, Terrades, Boadella i les Escaules, Pont de Mo-lins, Cabanes, Peralada i Castelló d’Empúries-Empuriabrava.

A més, el camí natural del riu Muga connecta amb altres circuits, com la xarxa Itinerànnia, el GR-11, el GR-2, el GR-92, les rutes de bicicleta de muntanya del centre BTT Salines-Bassegoda i el Camí de Sant Jaume.

“És un camí molt agra-dable; està molt ben senyalitzat i no té pèr-dua”, diu el figuerenc Xavier Besora. Hi ha trams amb ombra, i gran part del recorregut passa just al costat del riu”, explica Xavier Besora, aficionat a conèixer tots els indrets de l’Alt

Empordà i que coneix el camí natural del riu Muga com si fos a casa seva, perquè hi acostuma a fer caminades els diumenges amb la seva dona.

Per aturar-s’hi Besora no torna a casa amb les mans buides, ja que sovint aprofita per recollir espàrrecs que hi ha a banda i banda del camí. Xavier Besora re-comana “aturar-se de tant en tant i visitar els pobles i els atractius na-turals o culturals que hi ha al mateix recorregut o bé prop del camí, com ara Sant Llorenç de la Muga, el pou de glaç i el salt d’aigua de la Caula, a les Escaules, el monestir de Santa Maria del Rou-re, a Pont de Molins, la Canònica de Santa Ma-ria de Vilabertran, Pera-lada, Vilanova de la Mu-ga, la Vila Comtal de Castelló d’Empúries i el Parc Natural dels Aigua-molls de l’Empordà”.



LES ESGLÉSIES ROMÀNIQUES PRENEN FORÇA COM A RECLAM TURÍSTIC DEL BERGUEDÀEL CONSELL COMARCAL DEL BERGUEDÀ IMPULSA UNA SÈRIE D’ACTIVITATS EN CINC D’AQUESTES ESGLÉSIES QUE INCLOUEN VISITES GUIADES I DRAMATITZADES, TASTOS DE VINS I CONCERTS

Les esglésies romàniques del Berguedà són un dels elements

patrimonials més apreci-ats d’aquesta comarca barcelonina situada a les portes dels Pirineus, tra-vessada de nord a sud pel riu Llobregat. Fins ara eren poc freqüentades pels que visiten el Ber-guedà. El Consell Comar-cal del Berguedà ha impulsat una sèrie d’acti-vitats per donar-les a conèixer més. Així, des d’aquest mes es fan visi-tes guiades, visites dra-matitzades, tastos de vins, activitats de foto-grafia, concerts, etc. a cinc esglésies romàni-ques de la comarca: Sant Quirze de Pedret (Cercs), Sant Sadurní de Rotgers (Borredà), Sant Vicenç de Rus (Castellar de n’Hug), Sant Vicenç d’Obiols (Avià) i el monestir de Sant Llorenç (Guardiola de Berguedà), i també a la Torre de l’Amo de Vilado-miu Nou (Gironella). Qui ja n’hagi visitat alguna ara té l’oportunitat de tornar-hi per conèixer-la més a fons i de manera més lúdica.

Les esglésies romàni-ques són un dels nombro-sos elements d’interès turístic del Berguedà. N’hi ha molts més, esclar. Sens dubte, el principal és la natura, que convida a gau-dir-la tot caminant. Tant el Parc Natural del Cadí Moixeró (on hi ha les fonts del Llobregat i les fonts del Bastareny) com el Paratge Natural d’Inte-rès Nacional del Massís del Pedraforca ofereixen moltes opcions per prac-ticar el senderisme.

Xarxa senyalitzada Al Berguedà hi ha una xarxa de prop de 2.000 quilòmetres senyalitzats que permeten recórrer la comarca des de qualsevol poble a qualsevol poble. Hi ha travesses que han esdevingut d’allò més co-negudes i freqüentades, com el camí dels Bons

Homes, els Cavalls del Vent, la Ruta Picasso, la Ruta de l’Ermità i la Ca-racremada, entre d’al-tres. Molts d’aquests ca-mins per fer a peu també es poden fer en BTT.

També cal destacar la nova ruta verda del Llo-bregat, que va de Sant Jordi de Cercs fins a Berga (seguint el Tramvia de Sang), de Berga a Pedret, de Pedret a Cal Rosal (seguint la via verda del Carrilet) i de Cal Rosal a l’Ametlla de Merola (seguint el camí de les colònies tèxtils). Aquest recorregut ha sigut arranjat última-ment i és adequat per a tot tipus de caminadors.

Natura i cultura es donen la mà en una pila d’indrets del Berguedà. Per exemple, la proposta Llobregat amunt, Llobre-gat avall convida a conèi-xer el poble de Castellar de n’Hug, baixar cami-nant cap a les fonts del

TEXT D.R.

Llobregat, continuar caminant fins al Clot del Moro, on es visita el Museu del Ciment, i des-prés agafar el tren turístic del Ciment, que s’atura als Jardins Artigas, que van ser dissenyats ni més ni menys que per Antoni Gaudí; el recorregut s’acaba a la Pobla de Lillet.

Museus industrials I si volem deixar de caminar, hi ha moltes altres propostes arreu de la comarca, com ara els museus vinculats a l’activitat industrial, com el Museu de les Mines de Cercs, el Museu de la Colònia Vidal a Puig-reig i el Museu del Ciment a Castellar de n’Hug. I podem acabar entaulant-nos

en un restaurant, i demanar blat de moro escairat, pèsol negre o bé patates emmascarades.

Per cert, els que vul-gueu anar a la festa de la Patum, a Berga –festa

EL FESTIVAL D’ESTIU DE LA BAELLS L’embassament de la Baells, inaugurat el 1976, regula l’aigua del riu Llobregat i l’emmagatzema per garantir els subminis-traments d’aigua de boca, usos domèstics, industrials i de rega-diu de l’àrea metropo-litana de Barcelona. Ara fa 40 anys pocs pensaven que podria ser un recurs turístic de primera. Avui la presa es pot visitar (cal contactar prèvia-ment amb el Museu de les Mines de Cercs); a més, a l’embassament de la Baells s’organitzen un munt d’activitats aquàtiques i d’altres relacionades amb la natura. Des del 15 de maig fins al 18 de setembre se celebra el festival d’estiu de la Baells; cada cap de setmana hi ha un gra-pat d’activitats: neda-des populars, concurs de fotografia, curses d’orientació, competi-cions de pesca, water-polo, triatló, etc.

ÉS DIFÍCIL AVORRIR-SE A BERGA RESORT

No hi ha cues per arribar-hi, ni les xafogors de la costa ni el fred de l’hivern de la Cerdanya. No hi ha la pol·lució de les grans ciutats, ni pols i fang als carrers, no hi ha tramuntanades, ni la possibilitat d’avorrir-se per falta d’activitats ni d’espais de lleure. Esclar que també és un lloc ideal per descansar, no fer res i submergir-se en una bona novel·la o prendre el sol al costat de la piscina; però si un no es vol avorrir, Berga Resort és ideal. El complex turístic esportiu de Berga Resort està pensat per gaudir-lo tot l’any, de vacances o els caps de setmana, amb la família o amb amics. Alberga un càmping i bungalous de lloguer total-ment equipats amb totes les comoditats. Berga Resort, situat a Berga (sortida 95 de la C-16), té un munt d’ins-

tal·lacions esportives: piscines climatitzades, piscines d’estiu –amb platja, tobogan gegant, gespa natural, hamaques i arbres per fer

ombra–, tennis, pàdel, etc. També hi ha instal·lacions i ofertes d’oci, com el wellness center, amb circuit spa, massatges i tracta-ments. També cal destacar els nombrosos espais per als infants i joves: ludoteca, sala de karaoke, discoteca i el Xiqui Park, amb monitors especialitzats, animació en caps de setmana durant tot

l’any i a l’estiu, zona infantil exterior amb tirolina, tobogans i gronxadors. També s’hi organitzen casals i estades esportives.

que ja forma part del Patrimoni Oral i Immate-rial de la Humanitat–, apunteu-vos-ho a l’agenda, que no falta gaire: aquest any se cele-bra del 25 al 29 de maig.

CONSELL COMARCAL DEL BERGUEDÀ



On més s’ha des-envolupat el turisme d’inte-rior a Catalu-

nya és als territoris que s’identifiquen clarament amb un espai natural. És el cas, entre d’altres, de les comarques i els municipis a tocar del Montseny, un dels espais naturals més preuats i emblemàtics de Catalu-nya, que cada any rep gairebé un milió i mig de persones. Municipis com Seva, Viladrau o el Brull –de la comarca d’Osona–, que permeten accedir al cor de la mun-tanya, són destinaci-ons valuoses per al turisme d’interior, l’oci i el descans.

A més, des de l’any 2011, el Parc Natural del Montseny està acreditat amb la CETS (Carta Euro-pea de Turisme Sos-tenible) i això ha fet augmentar encara més el turisme i el re-coneixement d’aquest espai. Tot i que la ma-joria de visitants van a aquest territori per gaudir del Montseny, també poden passar una bona estona amb altres propostes lúdiques, cul-turals o gastronòmiques que ofereix el territori i escollir entre una àm-plia oferta d’allotja-ments per a tots els gus-tos.

Ara bé, un dels forts reclams de la zona, que cada vegada atreu més visitants, és l’spa que ofereix l’Hotel Monta-

COMODITAT I LUXE EN UN ENTORN RURAL

nyà, el més gran de la comarca d’Osona, que es troba a Seva i que acull un gran nombre de turistes cada any.

Viure una experiència sense sortir de l’hotel Al matí, una passejada pel Montseny, i a la tar-da, un bany en una pis-cina d’aigua calenta, després una estona de calma a la sauna, un massatge i, finalment, un bon sopar. Us hi apunteu? És un dels plans que ofereix l’Ho-

TEXT D.R.

tel Montanyà. “L’Spa Nature és un dels ser-veis que oferim que ac-tualment té més deman-da i cada any es va incre-mentant. De fet, aquest any celebrem el 10è ani-versari de l’spa i ho fem oferint diversos des-comptes i paquets de re-laxació per a parelles i grups d’amics els caps de setmana”, explica Juan Palmada, director de vendes i màrqueting de l’Hotel Montanyà. “La major part de gent que ve és de l’àrea me-

ELS GRANS HOTELS AMB SPA I UN ENTORN NATURAL SÓN UN RECLAM PER ALS QUE VOLEN DESCONNECTAR

Les instal·lacions de l’Hotel Montanyà ofereixen unes vistes fantàstiques dels voltants de Seva. HOTEL MONTANYÀ

tropolitana de Barcelo-na. Sobretot famílies i parelles que vénen a passar el cap de setmana o alguns dies festius, i que volen desconnectar. A més, els va bé perquè està molt a prop de la ciutat –comenta Palma-da–. La gent vol relaxar-se i gaudir d’un ambient rural, però alhora sen-tir-se còmode i no ha-ver-se de preocupar de res. En definitiva, recu-perar-se dels nervis i l’estrès que els compor-ta la feina i el fet de viu-re a la ciutat”.

El client d’empresa també és un públic molt

important per a l’hotel, segons Palmada, gràcies al “convention center i els espais que hi ha per poder fer tot tipus de te-am building”. “Aquest tipus de client –afegeix– sol venir sempre entre setmana. De cara al bon temps, també tenim molts clients esportis-tes, que vénen a fer sta-ges de futbol o de bàs-quet, entre d’altres”.

Oferta completa i diversa A part de l’Spa Nature, l’hotel completa la seva oferta amb tres pistes de tenis, dues piscines, dos camps de futbol, un pa-

velló esportiu i una hípica. A més, està situat al costat del Club de Golf Montanyà. “La gent no no-més ve a l’hotel perquè estem a tocar del Mont-seny, sinó també pel conjunt de ser-veis que oferim. Aquí poden fer una gran varietat d’ac-tivitats sense ha-

ver-se de desplaçar i, a més, es poden relaxar perquè estan envoltats de natura –diu Palma-da–. Intentem que hi hagi oferta per a tots els gustos, que els diferents visitants puguin sentir-se còmodes i fer el que els agrada”.

Seguint aquesta filo-sofia, l’hotel també or-ganitza activitats per a nens, passejades en ca-vall i poni, rutes en bici-

cleta o diverses escapa-des de senderisme per apreciar la natura i, fi-nalment, activitats es-portives, d’interior i d’exterior.

Gastronomia i renovació Un dels nous reptes que es planteja l’hotel és disposar d’una oferta gastronòmica cada cop més variada i de més qualitat. “El menjar for-ma part cada vegada més d’aquesta experièn-cia que ve a buscar el tu-rista d’interior i estem fent un gran esforç per renovar-nos en aquest sentit –diu Palmada–. De moment, hem treba-llat perquè el nostre restaurant ofereixi pro-ductes de la terra, d’Osona o del Mont-seny. De km 0, que es diu. Així els visitants també poden conèixer i gaudir de la cuina tradi-cional de la zona”.

Ara mateix l’hotel es-tà en plena fase de reno-vació de les habitacions i els espais comuns i també es du a terme un projecte de millora dels serveis, que esperen po-der tenir llest al juny, per a la temporada d’es-tiu. “Sentim que ens hem d’anar renovant contínuament, no ens podem relaxar. El que volen els nostres clients és viure una experiència completa i és el que els intentem donar. Així, si se senten a gust, tindran ganes de tornar”, con-clou Palmada.

1. L’església de Seva. 2 i 3. Dues panoràmiques del Montseny. FOTOS: CONSELL COMARCAL OSONA

4. Les instal·lacions de l’Hotel Montanyà en una imatge aèria.

HOTEL MONTANYÀ

1 2

3

4



EL PARC DE LA SÈQUIA, UN GRAN ESPAI DE LLEURE I DE CULTURA AL COR DEL BAGES

La Sèquia és un canal medieval que va ser cons-truït al segle XIV

per portar l’aigua del riu Llobregat des de Balsa-reny fins a Manresa. És una gran obra d’enginye-ria hidràulica, que en 26 quilòmetres només té un desnivell de 10 metres al llarg del recorregut. Per fer-lo es van haver de construir mines i una trentena d’aqüeductes que salven els desnivells del terreny per on passa. Alguns d’aquests aqüe-ductes, com el de Conan-gle o el de Santa Maria, són veritables monu-ments molt ben conser-vats.

En el llarg trajecte, la Sèquia travessa el pla de Bages i passa per bos-cos, camps de secà i de regadiu, espais naturals d’un gran interès i di-versitat, amb zones d’ai-guamolls i boscos de ri-bera, amb alzinars i rou-redes.

Sis segles després de la seva construcció, la Sèquia continua en ple funcionament i submi-nistra l’aigua necessària per a la ciutat de Manre-sa i diversos pobles de la comarca del Bages.

Proposta singular Des de fa uns quants anys, l’entorn d’aquest canal ha estat recuperat com a espai públic. És el Parc de la Sèquia. Es tracta d’una proposta singular situada en un territori ric en història que es remunta a uns 3.000 anys enrere. Hi ha un dels poblats ibèrics més importants de Catalunya (el Cogulló), un castell medieval, un conjunt d’esglésies i masies, a més dels elements d’enginyeria hidràulica propis del mateix canal.

Durant els dies fes-tius, i sobretot quan fa bon temps, el Parc de la Sèquia s’omple de per-

sones de la comarca i de més enllà. “El parc té un perfil de visitant molt variat: des dels alumnes d’escoles que vénen a descobrir i investigar a l’entorn de l’aigua, fins a famílies que aprofiten la varietat d’activitats que oferim al llarg de tot l’any per conèixer i gaudir de l’entorn de la Sèquia”, explica Laia Muns, que és la coordi-

TEXT D.R.

PODEM TROBAR-HI EL CANAL MEDIEVAL, ENCARA ACTIU, QUE LI DÓNA NOM, UN POBLAT IBÈRIC I EL MUSEU DE LA TÈCNICA DE MANRESA

A dalt, el Centre de Visitants del parc. A baix a l’esquerra, exposició permanent al Centre de l’Aigua, i a la dreta, el Museu de la Tècnica. CC DEL BAGES

El Parc de la Sèquia engloba diversos equi-paments que alberguen propostes culturals molt interessants: el Centre de Visitants, el Centre de l’Aigua de Can Font i el Museu de la Tècnica de Manresa. Situat al Parc de l’Agu-lla, el Centre de Visi-tants és un espai d’in-terpretació que explica què és la Sèquia. Des del Centre de Visitants, a l’estiu s’organitzen ca-minades nocturnes i ac-tivitats infantils.

El rol de les dones El Centre de l’Aigua de Can Font alberga exposi-cions permanents, un centre de documentació i un espai educatiu on es fan activitats didàctiques per a escoles i instituts. Aquest equipament col·la-bora amb les entitats del territori (per exemple, al mes de juny col·laborarà en la neteja de la llera de la riera de Rajadell).

Finalment, cal desta-car l’edifici dels Dipòsits Vells, uns dipòsits que emmagatzemaven l’ai-gua de la Sèquia. Aquest edifici acull el Museu de la Tècnica de Manresa, que allotja dues exposi-cions permanents: una sobre la cinteria –es tracta d’una de les mos-tres de l’àmbit mundial més representatives d’aquesta indústria– i una altra sobre la Sèquia i l’aigua –una exposició històrica sobre la cons-trucció i els usos que ha tingut el canal–. Final-ment cal destacar que aquest mes de maig hi ha una exposició temporal excel·lent al Museu de la Tècnica: “La dona al món industrial”, que fa un repàs de la importàn-cia del treball femení al llarg de la història i en els diferents sectors de la industrialització del país, alhora que ressalta el vessant familiar i soci-al del rol de les dones.

nadora del Parc de la Sè-quia.

Un dels llocs més con-correguts del Parc de la Sèquia és el llac de l’Agu-lla, un estany artificial on desemboca la Sèquia. Aquest llac va ser conce-but com a dipòsit de re-serva d’aigua per assegu-rar el subministrament d’aigua en els casos d’in-terrupció de l’abasta-ment des de la Sèquia

per neteges, manteni-ments... Actualment, a part de la funció de re-serva d’aigua, també s’hi fa el pretractament de l’aigua abans de ser pota-bilitzada. El llac està en-voltat per un parc condi-cionat com a espai de lleure –amb una munió d’arbres d’espècies dife-rents– que ha esdevingut un autèntic pulmó verd de la ciutat de Manresa.



La Diputació de Barcelona potencia l’oferta de turisme rural i itineraris a les comarques de Barcelona, que permet gaudir de la natura, les festes populars, el patrimoni i la gastronomia

Aprop de Barcelona troba-

ràs mil fórmules per gau-

dir d’un merescut parèn-

tesi en l’atrafegada vida

quotidiana. Gràcies a la

Diputació de Barcelona, que s’encar-

rega de potenciar l’oferta de turisme

rural i itineraris a les comarques de

Barcelona, pots viure l’emoció de les

festes populars a la Patum de Berga

o a la diada castellera de Sant Fèlix,

a Vilafranca del Penedès. Estira la to-

vallola en una de les moltes platges

dels més de cent quilòmetres de lito-

ral i col·lecciona moments especials

tot fent castells de sorra amb els pe-

tits, capbussades amb els amics o

passejades amb la teva parella. Apro-

fita per visitar un museu, sopar en un

restaurant amb estrella, practicar el

teu esport preferit, fer un tast de

vins, visitar un santuari o penjar-te la

motxilla a l’esquena i recórrer els bos-

cos i les muntanyes d’algun dels 16

parcs i espais naturals situats al vol-

tant de la ciutat de Barcelona. Què

més pots demanar?

Les platges i els pobles mariners

de la costa, les vinyes i els cellers del

Penedès, Alella i el pla de Bages, les

muntanyes del Berguedà i les planes

d’Osona i de l’Anoia… Tot s’emmarca

dins les tres marques turístiques de la

demarcació de Barcelona –Costa Bar-

celona, Paisatges Barcelona i Pirineus

Barcelona– i les seves comarques,

amb mar i platges, paisatges d’inte-

rior, art i patrimoni cultural, gastrono-

mia amb els millors productes de la

terra i del mar, així com la riquesa d’un

important passat industrial o els be-

neficis de les aigües termals. Combi-

na al teu gust tota l’oferta turística

dels pobles i les ciutats de les comar-

ques de Barcelona i t’adonaràs que et

proporcionen tots els ingredients per

gaudir d’una escapada perfecta!

L’escapada perfecta amb Barcelona És Molt Més

DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Una xarxa de bones comunicacions permet visitar nombrosos indrets, amb la Ciutat Comtal com a punt de partida, o buscar un allotjament de qualitat dels molts que hi ha repartits per tota la demarcació de Barcelona.

Sigui quina sigui la proposta escollida, ens permeten començar el recorregut, que ens dóna l’oportunitat de gaudir del paisatge i dels pobles que s’hi amaguen.

El turisme rural és una forma d’allotjament que ens acosta a la natura i a la cultura d’aquells territoris situats al món rural i que, a més de proporcionar-nos autonomia per gaudir del nostre temps lliure, ens condueix al coneixement de la vida a pagès segons la forma d’allotjament escollit: les masies, per compartir la casa amb els propietaris, i les masoveries, que es lloguen senceres i atorguen total llibertat als clients.

A les comarques de Barcelona hi ha més de 500 cases de turisme rural agrupades en diferents tipologies, però amb trets comuns que les fan singulars: situades al medi rural, fora o dins del nucli de poblacions de menys de 1.000 habitants, integrades en edificacions existents anteriors a 1950 i respectuoses amb la tipologia arquitectònica de la zona.

Els allotjaments garanteixen un servei de qualitat adient a les necessitats del client. Hi ha diferents sistemes de categorització que ajuden a trobar el que més s’adapta a les expectatives de servei i confort de cadascú.

TURISME RURAL: MILLOR QUE A CASA!

Activitats en família o parella

@BCNmoltmes

BarcelonaEsMoltMes

BCNmoltmes

www.barcelonaesmoltmes.cat

Rutes i itineraris per a qualsevol època de l’anyPer a qui vol caminar, senders de

gran recorregut (GR) i senders de pe-

tit recorregut (PR) travessen el pa-

ís creuant planes i muntanyes, es-

pais naturals protegits i no protegits,

territoris amb paisatges diversos i

únics, de vinya, de cereals i de bos-

cos. A les comarques de Barcelona

trobareu itineraris i rutes a peu o en

bicicleta per gaudir del territori com

més us convingui. Cada itinerari té la

informació necessària dins l’app que

us podeu descarregar gratuïtament

a www.barcelonaesmoltmes.cat.

Alguns d’aquests itineraris se-

gueixen una temàtica concreta o

s’han recuperat d’antigues rutes de

comunicació. És el cas de l’anomena-

da Ruta de la Sal, itinerari que es pot

fer a peu o en bicicleta i que segueix

l’antic camí de transport de sal entre

Cardona i Manresa. La ruta s’ha divi-

dit en dues etapes: la primera, de 17

km, va de Cardona a Súria, i la sego-

na, de 23 km, de Súria a Manresa.

Altres itineraris estan pensats per

enllaçar espais naturals protegits,

com ara la ruta Els 3 Monts, un itine-

rari senderista que uneix els parcs

naturals del Montseny, Sant Llorenç

del Munt i Montserrat amb una ruta

senyalitzada de 106 km, dividida en

sis etapes (www.els3monts.cat).

D’altres tenen un gran interès histò-

ric, com ara el camí dels Bons Homes

(GR 107) entre el santuari de Queralt,

a Berga, i el castell de Montsegur, a

l’Arieja (França), que segueix els ca-

mins que feien servir els càtars, o

bons homes, en fugir de la croada i

la inquisició als segles XIII i XIV

(www.camidelsbonshomes.com).

No cal allunyar-se de Barcelona per gaudir del turisme rural i per descobrir la cultura, història i artesania d’aquestes comar-ques. Gràcies a l’espectacular entorn, el turisme rural és una forma ideal d’oci per anar amb nens i gaudir de multitud d’acti-

vitats a l’aire lliure o en parella per fer escapades a redescobrir racons.

A més, tant en família com en parella, la gastronomia local és un festival de sabors per als tots els sentits, per a grans i petits. Però també amb la mascota; si

teniu un gos o un gat, porteu-lo quan feu estada en una casa rural. Molts establiments rurals de la demarcació de Barcelona admeten animals de companyia. Per assegurar-vos que serà ben rebut, només heu d’indicar-ho quan feu la reserva.

N’hi ha que ajuden a descobrir el

patrimoni cultural, com ara els Ca-

mins del Bisbe i Abat Oliba, una ruta

per l’art romànic que uneix les comar-

ques del Bages, Osona i el Ripollès

(www.caminsoliba.cat). D’altres

connecten amb grans rutes de pele-

grinatge, com ara el Camí de Sant Jau-

me, que passa per Montserrat, Igua-

lada, Cervera, Tàrrega i Lleida, conti-

nua cap a Saragossa i Logronyo, i

s’uneix al tradicional camí francès,

que va fins a Santiago de Compos-

tel·la (www.camidesantjaume.cat).

El turisme rural permet acostar-nos a la natura

en família. ORIOL CLAVERA /

DIPUTACIÓ DE BARCELONA


L’ANOIA, TERRA DE CASTELLS

Guerau de Jorba procedia d’una família poderosa a

Cervera i el seu entorn. Mentre que el seu germà Guillem va rebre Cervera i altres possessions de la Segarra, Guerau va començar a bastir el seu centre de poder a l’Anoia, on posseïa els castells de Jorba, de Montmaneu, de Veciana, de Tous, d’Òdena i de Castellolí.

Tot i que això ja el feia un home poderós, Guerau no en tenia prou. Va fer carrera a la Cort de Barcelona i, juntament amb el comte Ramon Berenguer IV, va participar en la conquesta de Tortosa i Lleida. Quan encara no tenia 20 anys les seves possessions ja arribaven fins al Segrià, però havia aconseguit ser molt més: a part de ser un home molt ric, es va

TEXT D.R.

convertir en conseller personal del comte de Barcelona. Mort el comte i amb el rei nen Alfons, s’obria un període de regència que perjudicava els seus interessos. Guerau havia de moure fitxa i ho va fer de manera sonada.

I de quina manera? El qui visiti el castell de Jorba se li explicarà amb detall, de manera novel·lada i interactiva, gràcies a una aplicació de mòbil.

EL CONSELL COMARCAL DE L’ANOIA OFEREIX UNA RUTA PER 25 D’AQUESTES CONSTRUCCIONS

El d’Òdena és un dels 25 castells que es poden visitar a l’Anoia. CONSELL COMARCAL DE L’ANOIA


13DIUMENGE, 8 DE MAIG DEL 2016

CASTELLS MIL·LENARIS DE L’ÈPOCA DE LA RECONQUESTA

Bona part d’aquestes torres i castells daten d’entre mitjan segle X i mitjan segle XI. En aquells moments els comtes de Barcelona, Osona-Manresa i Berga-Cerdanya van ocupar i repoblar el territori, desplaçant els antics possessors musulmans. Quan la zona va deixar de ser primera línia de frontera, els castells van passar a ser el centre administratiu dels nous senyorius feudals (els Claramunt, Montbui, Tous, Òdena...). A partir del segle XIV, la família dels Cardona es va apoderar dels principals senyorius de la comarca, de manera que les torres i els castells van passar a ser el lloc de residència dels administradors. Amb el pas dels segles i l’augment del pes de les ciutats, els antics centres de poder es van anar abandonant o bé van ser reconvertits en masos i cases.

ofereixen informació pràctica sobre com accedir-hi, els equipa-ments de què disposen, si s’hi ofereixen visites guiades, idees sobre què fer i els punts d’interès, equipaments culturals, restaurants o allotja-ments de la zona.

25 castells Aquests fulletons es poden trobar als punts d’informació turística de la comarca, a les ofi-cines del Consell Co-marcal i a la web d’Anoia Turisme (http://anoiaturis-

me.cat/anoia/anoia-terra-de-castells).

Entre els 25 castells que han sigut seleccio-nats per a la proposta L’Anoia, terra de cas-tells, hi ha, a més del ja esmentat de Jorba, els castells de Claramunt, de Montbui, de Tous, de Piera, de la Manre-sana, d’Òdena, de Vila-demàger, de Castellfo-llit, d’Orpí, de Miralles, de la Torre de Clara-munt, de Queralt, de Cabrera, de Castellolí, de Freixe, del Bedorc, de Roqueta, de Segur i del Rubió.

UN MUNT DE PROPOSTES

Els castells són un dels princi-pals atractius turístics d’aquesta comarca de paisatges molt diversos que va ser terra de frontera entre sarraïns i cristians. Però n’hi ha molts més, d’atractius. De castell en castell, hi ha la possibilitat de visitar moltes altres coses. Per exemple a Pujalt hi ha dues pro-postes de gran interès: el memo-rial de l’Exèrcit Popular (un espai històric museïtzat en què es reviu la Guerra Civil Espa-nyola des del vessant de l’orga-nització i de la vida del dia a dia dels soldats de l’Exèrcit Popular de la República) i l’Observatori de Pujalt (un observatori d’investigació i ensenyament de la meteorologia i l’astronomia). I a la capital de la comarca, Igualada, n’hi ha un munt, de propostes, com ara el Museu de la Pell d’Igualada i comarcal de l’Anoia, Railhome BCN - Museu del Tren en Miniatura, i el Museu del Traginer, que explica l’evolució del transport tant de mercaderies com de persones emprant energies de sang, i mostra les relacions entre els diferents oficis que feien possi-ble el desenvolupament del fet traginer a casa nostra.

El castell de Jorba és un dels 25 castells de la comarca de l’Anoia que han sigut estudiats a fons per donar a conèi-xer què passava dins dels seus murs i quines històries i intrigues s’hi vivien, gràcies a la inici-ativa del Consell Comarcal de l’Anoia i la col·laboració dels ajun-taments que tenen un castell o torre al seu terme municipal. A més de l’aplicació de mòbil, s’han fet diversos des-plegables en quatre idi-omes que ubiquen en un mapa els castells,


L’OBSERVATORI METEOROLÒGIC EN ACTIU MÉS ANTIC DEL PAÍS

La meteorologia interessa cada vegada més. Paraules com

maregassa, isòbares o depressió han passat a for-mar part del llenguatge habitual de molta gent. Tot i això, els observatoris meteorològics són poc visitats. A Catalunya hi ha observatoris que es conei-xen ben poc. Per exemple, és el cas de Meteovila-torta, situat a Sant Julià de Vilatorta (Osona).

Meteovilatorta és un bon lloc per conèixer quins aparells es fan ser-vir en meteorologia. Actu-alment disposa d’un observatori automàtic i modern amb els millors aparells del mercat. També n’allotja un munt dels que s’han fet servir al llarg de la història; hi tro-bem aparells antics molt interessants, com ara un

instrument que mesurava la precipitació, la direcció, la velocitat i el recorregut del vent d’un vaixell de guerra de la marina dels Estats Units, de l’any 1926 (l’aparell estava instal·lat a l’interior del vaixell, probablement a la sala de comandament, i els sen-sors del vent eren dalt de tot d’un pal del vaixell i es connectaven amb l’enre-gistrador per cable).

Fundat el 1897 Meteovilatorta és l’ob-servatori meteorològic més antic en actiu que hi ha a Catalunya. Té més de cent anys d’història: es va fundar el 1897 al Col·legi del Roser de Sant Julià de Vilatorta, i els primers registres daten de l’any 1897. El padre Manuel Cazador, religi-ós, un científic molt avançat a la seva època,

TEXT D.R.

Imatge de la zona interior on es guarden els aparells i la documentació històrica. METEOVILATORTA

per la ruta de l’arquitec-tura modernista, noucen-tista i de Miquel Pallàs, o bé per l’antic aeròdrom de Vilatorta, que va ser cons-truït durant la Guerra Civil Espanyola i està situat entre els municipis de Sant Julià de Vilatorta, Calldetenes i Santa Eugè-nia de Berga.

virtual, però ja hem fet alguna exposició donant presència a aquests apa-rells”, continua Lluís Solanas.

Qui tingui interès a conèixer Meteovilatorta pot complementar la visita, a la mateixa pobla-ció de Sant Julià de Vila-torta, fent una caminada


va ser el fundador i l’al-ma mater d’aquest obser-vatori. Aquest any es commemora el 60è ani-versari de la seva mort amb nombrosos actes populars de reconeixe-ment a la seva figura.

“No som un observa-tori meteorològic d’afici-onats. Som un referent meteorològic, no només de Catalunya sinó de l’estat espanyol, per his-tòria, per implicació en el món científic i per ser un centre meteorològic pro-fessionalitzat i amb apa-rells i instrumental d’última generació”, explica el director de Meteovilatorta, Lluís Solanas, el qual revela que aquest centre està treba-llant en la creació d’un museu que exposarà els aparells meteorològics antics que allotja. “Actu-alment, aquest museu és


AMPOLLES DE TOT EL MÓN AL MUSEU DE L’AIGUA DE LLEIDA

La gran majoria de visitants del Museu de l’Aigua de Lleida s’aturen

una bona estona observant les ampolles d’aigua que alberga aquest espai. N’hi ha més de 2.000! Són d’allò més curioses, algunes per l’aigua que contenen (per exemple, hi ha una ampolla amb aigua procedent d’un iceberg de Terranova, anunciada com la més pura del món; una ampolla amb aigua de Vilajuïga, l’única catalana amb gas d’origen natural no afegit, i la japonesa Water from the Supermarket, envasada en un bric similar als de llet). D’altres són ben originals per les característiques de l’envàs (hi trobem la Blink, amb cristalls de Swarovsky incrustats; Evian, amb les sèries limitades signades per dissenyadors de renom...). Una de les singularitats de la mostra

Aigües del món. Col·lecció d’ampolles d’aigua d’arreu del món és que les ampolles han sigut portades per lleidatans que viatgen i col·laboren amb aquesta iniciativa.

La col·lecció d’ampo-lles d’aigua d’arreu del

TEXT D.R.

A dalt, campament de La Canadiense i el canal de Seròs. A baix, col·lecció d’ampolles. MUSEU DE L’AIGUA

nals i la recreació del des-patx dels enginyers.

El Museu de l’Aigua de Lleida posa de manifest l’íntima relació que hi ha entre aquest element tan imprescindible per a la vida que és l’aigua i la capital del Segrià, entre altres coses perquè per aquesta ciutat passa el riu Segre. Altres espais molt interessants d’aquest magnífic museu que val la pena conèixer són el Dipòsit del Pla de l’Aigua de Lleida (gran construc-ció subterrània constru-ïda a finals del segle XVIII amb l’objectiu d’abastir la ciutat d’aigua potable i combatre les epidèmies causades per les males condicions de l’aigua), els pous de Gel (dues cavitats subterrà-nies de pedra, de 14 metres de profunditat, cobertes per dues cúpu-les) i el molí de Sant Anastasi o de Vilanoveta (antic molí fariner que té els orígens al segle XIII).

son l’any 1911 a Toronto amb el nom de Barcelona Traction Light & Power, capçalera d’un grup empresarial que va elec-trificar Catalunya i va dominar el mercat elèc-tric durant els anys vint i trenta). Precisament al mateix campament de La Canadiense, –la seu cen-tral del Museu de l’Aigua de Lleida, hi ha una altra excel·lent exposició, La força de l’aigua. El Dr. Pearson i les obres de La Canadiense a Lleida, que explica l’aventura que va suposar la construcció de grans centrals hidroelèc-triques als rius de les Ter-res de Lleida. Aquesta mostra se centra en l’obra del canal i la central de Seròs, que comença a Lleida, i que va ser la pri-mera gran obra de la companyia. S’hi poden veure peces originals sobre l’electricitat, com ara un grup hidràulic, turbines, transforma-dors, documents origi-

món és en un edifici his-tòric, el campament de La Canadiense (avinguda de Miquel Batllori, 52, Lleida), on anys enrere hi havia habitatges, oficines i tallers de La Canadiense (l’empresa hidroelèctrica fundada per Fred S. Pear-

suplement especial 08/05/2016...catalana de turisme, un 25% dels turistes que van visitar les...

Documents