'"t'*'" ... ~. ....... ......~ . .... -- o

.-~a, un'tEir\.;-: Jfi~'T.~~ =.¡.•.-.~~ lfvò~ ·~ cobert per la resta.

Ela venta 14n fluix~ de dlnoo16 variable o oa1mes. Durant lea darreres t4 h.,. • rqlltraren ruixats ~

a les comarques del Yallk, Ouona, · Maresme, La Selva, BQII 1 Baix Camp.

Temperatura màxima a 8erót. at .,. .. J mlnlma a I'Eitanpnto, 1 ¡raus.

~AnY VI - Núm. 1.715 - Preu: 15 cèntims · Fun'dador: LLYIS COMP.AN:Y.S Barcelona, dijous, 26 d'agost del 193t

Les comunicaci· ns entre Saragossa i Te~ol amenaçades o

Pro e 'itisme i cgptac·o Per MARIAN RUBIO I lUDURI

ER oe que PU3UI semblar menUda, VIvim, a la reraguarda, una vida

P d'mtensa intr~ga poltt1ca. Pero e1 més curiós d aquesta Intr. Iga és que els part1ts que la menen no ho tan on nom d'urla 1deoto¡;1a, o, almenys amaguen. com sl fos pecammosa, aquella u1eoto¡;1a quo es mante en tes banderes 1 en ols programes com una a11rmac1ó

teòrica o com una expertèmaa exòtica, que aqul ni té ambient ni exis·

'

Un príncep demòcrata, Humbert de Loewenstein, es troba a Barcelona

Les nostres forces han ocupat Cerro del Rodal i s'han col·iocat a la falda

de Sierra Palomera· DEL MINISTERI DE DEFENSA NACIONAL

tes.t posssoiutat d'Implantar. . En tes dtllgencles que es tan per a captar mslstants, "!RI no se·ls

ria d'Implantar aquells rèssms que semblen ésser, a judicar pol nom, r: ttllalitat uel partit. ~un I~S Idees de catalanisme I esquerrisme que for• n llurs pro~rames 1 propagandes. .

mo Es clar qt~ fent·ho •!Xl pocs prosehts obtindran, perquè, natural· n•ent els amauts de la llsocrtat es a Esquerra Republscan" de Catalunya on vàn a corcar-la Pcrque l'Esquerra es un partst de llsbertat I oatala· msta quc1no ta cap mona de compromts, a l'anterior, ~~ a l'exterior, que pugut re;:resentar demà un Pllflll per ta llibertat lndsvldual o coHectn;a dels catalans Per tant a manca d una p aganaa 1Uco::J::;1ca, son altres els mitJans e captao10 'a que s'acudeix per a captar soc:s Ja que no poden tor pro·

:èllts. ~ te ott.:1nes puuuques 1 en r~s activitats PriVades s'ofereixen as· censos, grattllcacsons, als que es fan de•s partits a què ens rofer~m. I els nostres militants - lleials al doble Ideal catalanssta 1 esquerrista - ~s posen nerviosos. é ' cal reacc1onar contra d'aquest nerviosisme, perquè el fet no t verí· tab~l ,ratrscendencla pollt1ca.

v No hi ha més quo dues menes de catalans. Els d'idees catalanl~tes

1 esqucrr~stes, 1 els a.tres Aquests segons no ens Interessen gens ni msca. Que els CICaptlll qus vulgui.

Respecte els pruners, ta captacsó s'aconsegueix cobrint·se el partit amb el mantell liberal 1 catalanista d'esquerra. I aquesta pesca de mill· tants no és veritable proselitisme. Perquè en fer canviar do partit, amb estlmul material, se~se una nova Ideologia, no es fa un prosèlit; es cor· romp, en tot oas, un home

Però no se'l prost.t ,,~ fins a fer·h oblidar que és catalanista I es· querrista. b 1 f ., Per consegU:Jnt. st •J.,;•m dia, un d'aQuests partits. am a orça u a-quests militlnt~. pesc'lts amb ham, vol s~rtlr de la Unia de ta llibertat per tirar Catalunya pel carni d'una dictadura; o vol sortir de la llnla

• Ahir, a la u.na de la tarda, va re­bre la premsa barcelonina, el prtn­cep Humbert de Loewertstein, de l'ex-casa reial de Baviera, avui ciu­tadà de la República txecoslovaca,

1 per haver estat exilat per ordre de Hitler. El príncep era ui1 dels JILncladors i dirigents de les joven­tuts demòcrates cristianes de Bavie­ra, i per aquesta signijicacio s'oposd a l'adveniment del nazisme al Poder.

Ja exilat d'Alemanya, el príncep va creure el seu deure continuar llu;.. tant contra la dictadum del seu país i va emprendre una sèrie de viatges a diversos països europeus 1 ameri­cans. Act11.alment, es troba a Cata­lunya, procedent dels Estats Unlts, ún t()-nard després de visitar el nos. tre poble, i els fronts de Madrid, 1 entrevistar-se, a València, amb els .mem'Mes més destacats del Govern de la República.

Malgrat el poc temps que ta que es troba a Barcelona, el prlncep s'ha

niCI '=li\ .. t t et t o~.r::: 1r 1!\11'" . l'

derós, aquells catalans esquerrssles no el segusran. . lil\llll En el moment suprem deixaran de banda llurs ascensos I llurs prer· I ITL rogatives per cridar amb nosaltres, amb Esquerra Republicana: Visca aml""'"'"lnil

la Llibertat! Visca Catalunya! 1

mostrat encisat de l'ord.re de la re-­raguarda, de la disciplina f de l'es­perit dels catalans. Ha visitat diver. sos departaments de la Generalitat i la Catedral, on, per cert, h1 ha trvbat l'escut de la seva famflfa.

El príncep va far les següents de· claracions a la Premsa:

Els mateixos criminals qu¡: han destruït Guernica esborronen ez po­ble alemany. Puc afirmar que la lluí,. ta a Espanya augmenta cada dia l'oposició a Alemanya, i es comença a ob.-lr els ulls, i es comprèn que els que cauen sota les ball:,; fei..cistes són germans que more1~ per la lli· bertat comuna.

fie visitat Barcelona -ha seguit dient-, t estic molt agraït al G~ vem catald, que m'ha facilitat aquesta visita, al curs de la qual he pogut veure la magnifica cate­dral de la qual havia llegit. almenys deu' vegades, que havia estat incen­diada.

-No he vingut en missió política, sinó com a europeu, alemany 1 ca­tòlic. Nouvingut a Espanya, puc re­sumir la 7neva impressió dient que la idea espanyola representa la Uf. bertat de la raça humana. Com a cap de la 1oventut demòcrata ale· manya i com a 4irigent del movi­ment OJ"istid, he cregut sempre que la dictadura és incompatible amb el veritable sentiment cristid. Després de Barcelona, Valèucia i

El vostre pf)ble no lluita -ha dit- Madrid, on veuré amics meus ale­sinó contra la barbdrte, i. per la pau • manys que lluiten. a17!b vosaltres pel del món. Una Espanya feixista seria triomf de la Republtea t de la De­tma amenaça directa per a França mocràcia, tornaré. a Amè~a. on ! !es potències democrdtiques es t<o- m'esforçaré a expltcar ~ls vmt mi­barien front a front amb Hitler f !ions de catòlics el ventable abast Mussolini. de la vostra lluita antifeixista.

P. repara la EL POBLE ADMINISTRA BE LA JUSTICIA · .

matança LA GUERRA A

L'EXTREM ORIENT lA GUERRA Es OBRA DE TOT~ R&entment en una fàbrica d'ar-

~ mes d'Alemanya va ésser donada I · una conferència sobre el tema «La f EL TRIOMF SERA DE TOTS situació po:itica i mllitar 1 la tasc~

dels aTmaments». L'orador era un tl-

Madrid, 25. - Un secretari de Ju­rat. parlant de la nova justícia F-S mostrà satisfet de com el poble ad­ministra la justícia que el mateix poble ha creat. Després ha explicat la. següent anècdota:

IElren aquells dies que damunt Ma­drid descarregava la turmenta més forta d'obusos. Recordo que caigué un molt prop del lloc on estàvem constituïts. Davant nostre hi havia un processat, un feixista, que ~n sent1r l'explosió dels obusos avançà aterrit, però davant aquestes parau­les del president del Jurat hagué de tranqulllitzar-se.

-L'ambatxada mpona a Londres nega quo hagsn estat extermmats 6.000 Japonusos recent desemba~cats.

-De font Japonesa s•anunc1a la calguda de Xmha•.

-Les tropes mpones han inscaat una otensiva de conjunt ats fronts del nord de xma.

-L'almsrall Segava afirma que et bloqueig de tes c~tstes xmeses t~ una extensto de mes de mst m111es.

-Les reserves xmeses de wakow han utectuat un mov1¡nent envo.tant vers el sud·oest 1 h"n causat grans pèrdues a l~:~s \topes Japon .. ses.

-segons el diari <<Asahlll, trenta 11\~~ruus XU\ilSC:i, que comprenen uns 400.000 homes es dirtge•xen cap al Nord en dsreccso a l'<~quln '1 Tt8n· Tsin.

Valèncta. 25 _ «La Correspon- , nent coronel adsc_rit al min!~teri de~ denc•a de' valenc1a» comenta les la guerra del Re1ch 1 va dll' coses opclacions IniCiades per l'exèrcit re · 9ue demostren la. voluntat d~ lluita I publicà al rro11t de l'Est 1 diu: 1 els propÒSits agiessms de 1 Alema-

«No registraremos en nuestras co- nya naz1. . lumnas màs que aquello que nos «Es prec1s .- va ~xplicar - que diga el Mm.lstcrJO de D<'fensa Na- nosaltres abngue!n 1 Alemanya amb c10nal el Gob1ernc como ínstitu- un cmturó . mass1s de fortaleses. A clones' plenamente 'autor1zadas pa- més, necesSitem armament~; aens de ra hablar con toda ser.edad de la. gran .envergadura per a poder atacar marcha de las operaciones y su re- els adversans a la vegada. sulta<lo També necessitem armaments im-

En este orden como en los que sea portants al mar, car hom no sap menester, el Gobierno no tendrà, por l'actitud que prendr .. l'Anglaterra, 1 ' nuestra parte, díficu.tad alguna a l'Alemanya esta. obligada en v1st.a ~~ tàcttca severa que ha em¡.¡ezado de la nostra penüria de primeres t en orden a las intormacJOnes de gue- matér1es, a temr assegurada la lli-rra y que, de apilcarse conrlgor, u bertat dels transports marltlms de encontrar en nusotros los màs ¿Es precis concentrar en matèria ~ càhdos aplausos. d'armaments el més viu dels vostres

-Seieu, aquests obusos no van contra vos. En canvi nosaltres ja veieu que tranqui!s que estem. A més a més arnben sense força. ¿O és que vos dubteu que els disparen del> d'Alemanya o Itàlia?

TOTHOM A COMPLIR· El SEU DEU REl

València, 25. - Comurucat oficial de guerra. facllitat pel Gabinet d'In­formació de l'E. M. del Mmiste·ri de la Guena, a. les 24 hores:

EXERCIT DE TERRA CENTRE. - Al front de la Serra del Guadarrama. l'enemic atacà les

nostres pos1cions de Peüarrubía 1 ba estat enèrgicament rebutjat. Evadits de~ camp facciós, dos. SUD 'l'EIX. Avui, a la matinada, l'enemic ha atacat fortament al

sector de Medellin on les nostres forces resJStetxen e.mb valentia. En altres sectors tiroteigs i cauoneigs. A més, sobre el Palacio de 1a

Slsla. 'l'EROL. - Entre les nostres posicions del NOVaLo 1 els enemi¡ues

d'Azor, s'ent.aulà un tort combat en el qual !"enemic emprà gran quanLlta.t de bombes de mà. L'atac tou rebutjat.

Continua. l'artilleria enemiga batent amb ¡ran Intensitat el poble de Javaloyas.

La nostra ha. disparat contra ta posició de Vareda. . Les nostres forces ban inlciat una operació pels voltants de Sierra

Palomera, 1 han amenaçat tallar les comunicacions que uneixen Terol amb Saragossa. .

Durant aquesta operació, s'han ocupat el cim del Rodal i la cota 1246 Loma de la Serrettila, al. nord de Las Mas1as de la Escucha 1 del Rey 1 s'ha arribat a l'espatlla de S1erra Palomera sense trobar enemic.

Des de les 21 a les 21'15 d'ahir es senti foc de fusell 1 metralladora a l'interior de Terol. Des d'aquesta hora. fins al mati es notaren impor• tants moviments de cotxes en aquesta plaça.

NORD (Santander). - L'enemic ha continuat la seva ofensiva. Ha aconseguit ocupar Torrelavega i ha tallat les principats comunicacions de Santander amb Astúries

La situació de la capital, per la proximitat de les dlvlslons italianes l altroo forces faccioses resulta extremadament dif1cil.

Gran part de tes nostres tropes s'han replegat en direcció a Astúries.

Cont·ra els submarins italians

Tothom pren mesures Estambul, 25. - Una. personalitat rebels espanyols, les auwrltaLs gre­

turca ha declarat que les continues gues han ordenat que es pinti al agressions reg1strades als Dardanels casc de tots els vll.lxells grecs, de per submarins «desconeguts» mteres- manera ben VISible, la bandera hel­sen extraordinàriament no solament lènica. Turquia, sinó tots els paisos els val- • • • xells dels quals recorren dlànament Londres, :15. - El mmlsteri de les aigues terrttonals turques. Comerç ha tramès mstrucmons als

Segons l'esmentada personalitat, agents com;~ars anglesos per tal s'està estudlant l'adopció d'enèrgi- que exerceDun la mes estreta vigi-ques mesures. l1anc1a en l'examen de la. documen-

• • • tació que se'ls presenti per obtenir Atenes, 25. - Per evitar les con- .e» regiStre de vruxells sota la ban­

tlnues cepuivocac1ons>1 •de:S ~aixells dera anglesa.

-Ha tingut lloo una terrible bata· lla a Lotien. Els japonesos, desprçs de grans esforços, han acon::..:.;>t.tl ocup;ar ta tocalltat.

l'odo cuanto se baga por fortale- f esforços pel cantó de la frontera cer la moral de nuestros combatten- ¡ txeca 1 pel cantó de la frontera ... ?» ~ tes serà poco. Fortalecerla y mejo- Pel que fa referència a la impor- '

Madrid, 25. - <ililundo Obrero» es­criu sobre l'ofensiva contra el Nord: JOHN LEWIS HA TRENCAT ELS ESTUPEFAENTS COL-LA-

-L'arribada dels retorço_s d'antan. teria brttànsca a xang-Hal, ha con· tribuU a etevu ta moral de I~ po· blacló de la concessió lnterrtacsonal.

-Després de dos dses de bombar· de¡gs, els n1pons a_nuncien que han conquisiat dos pUJOls situats a 16 milles de pequin. Mes cap ~I sud, els japonesos ataquen dues dsvsslons xinest.s que els amerucen llur flanc dret.

LA ·CAMBRA DE NAVEGACIO ANGLESA DONA CONSELLS ALS ARMADORS DflS VAl·

XELLS MERCANTS - Londres, 2i>. - El Board of Traae, per mitjà de la Cambra de Nave­gació del Govern, ha aconsellat a. tots els armadors 1 patrons dels va1xells comerc1als, que circulen en e.lgüe.s espanyoles, que adoptin me­sures per a la. tàcil Jdentihcaeió de llurs va¡xells.

rar.a con nuestra condacta diana; tància dels efectius, l'orador explicà · . que cualesquiera que :;;ean las que- que en cas de mobllitzo.ctó, pooron . .

L'hora exige1x de tots i ningú no pot eHud!r el complunent del seu I deure. Els combatents, els ),.:oleta­ris, els campesins, els antüeixi::tes, els que es sentin pltriòticament es­

retlas y dtscrepancrns que nos sepa- ésser cridats a l~o:s armes uns deu hons amra!l '11 lront i 3 t1!statan ran, han de converger en una ne- miltons d 'homes, del:; quals 7 mi- • a la reraguarda. cesidad única e inapclable: la guer­ra.

No hablemos, no hablaremos del trmnfo de éste o aquél grupo polí­tlCo. La guerra es obra de todos y el tnunfo serà de todos: el resulta­do de un estuerl:O colect1vo; como de Igual manera la derrota -habla­mos en hipòtesis- serla para todos tambtén.

Lo que nos Importa es que se gane la guerra e lnsistimos en que la gue­rra, la guerra y nada màs q,ue la. guerra, debe tmpulsar nuestros pa­sos y controlar nuestros actos; al servic1o de ella. todos; a redoblar nuestro ent.uslasmo por servlrlo>,.

-crn rv • • panyols, han de coHocar-se al cos­tat del Govern per a prestar eficà-

1Q.QQQ OBRERS EN VAGA, A MONTREAL 1 ~~~~ s~1~s s;~rsm!~~na;l f?C::Cda1 ~~~~~

I rar a reconqmstar la. part d'E,spa­

Montreal. 2!>.-La. vaga lJlle ntecta. aes de tu diverses setmanes mès de nya. que està a poder dels invasors. 10.000 obrers de les lndús~nes tèxtils, pren aspectes musitats. Mentre el mi-nistre de la. provlncra, Duplc~sc~, s'oposa energícament al moviment eis alts I d:gnatarls de 1'E:ó@lt:llia catòllca. sostenen oberttUDent els vagUistes. El co.rue-~1 LA POSICIO DEL GOVERN BRJ·

n1 Vllleneuve pl'imat del Canadà es tn~slladà a Queoeo.; per tal de visitar els obrers 1 e~ assegura que comptaven amb la seva simPatia. Els recom<tnà TANIC DAVANT El CONfliCTE que continuessin Units en les seves legiumes re1vwcLcaeions. Els sacerdots, des de la trona, exbor\Am els obrers a la resistència. La majoria dels vagu~~;.; D'EXTREM ORIENT te<> pertanyen a 10. Contederaciv uurera Catòlica.

Les relvlndicacto06 que pro:beuten són: contracte col:lectiu, alça de sala- ll~n~~1er~ci~ ;~~~unfa.m s~f~actÓ rlb 1 reducció de les nores de treball. Les negociacions estan en curs. a l 'l!:xtrem Onent, els senyors Cham·

FUNCIONARIS ESBANDIT~ I~!!!!!!!!~~!!!!!!!!!!!!!!!!~~~~!!!!!!!!~!!!'!!!'!!!!!!! I berlain, Eden i' Halifax han consta-~ ~ _ . I tat que s'havien. a<ioptat totes les

Per Immoralitats en els serveis que El PARTIT COMUNISTA I lA MARQUEN ELS PRINCIPIS DE ~~~~}!_ ~~~:ssFe~~ ~~ta~ect: E~~ prestaven al Departament de Prove~- dit~ br1tàmcs residents a Xang-ments de la Generalitat bau estat ex-I e~ N. T. DONEN PER ACABAT LA NOVA ETAPA I H~;anuncla a més a més, que el Go-pulsats d'aquest Departament els Ins· . . . vern britànic no preveu cap evacua-pectors Ricard Nleto Pozo 1 .Ftanccsc El DIALEG ~drld, 25. - «ln!ormacwnes» se- ció general, l que per tant, contmua-Zorrocbe Pozo 1 per negUgèncla en 1es gue1X. oca~ant-se del panorama mun- rà elS seus esforços per isolar Xang.

• , dial 1 diu. Hal de 1es operaciOns militars. seves !uncions els íunclonnrt ·1""11 1 u- València, 25. - I!;n nom del Co- uEspaña en Europa. Y. China en A· Els ministres han deliberat també

AMB El PRESIDENT BORADORS DE L'ESPIONATGE. ROOSEVELT

Nova York, 25. - El cap síndièa­liste. John Lewls ha fet unes decla­raciOns en .es quals acusa el part1t demòcrata de no haver complert el que prometé en el curs de la darre­ra campanya electoral, dec1arac10 que ve a confirmar la ruptura entre John Lew1s 1 Roosevelt. Sembla que el primer ha amenaçat el president amb retirar el suport de les seves organitzacions obreres, si el Govern no aprova la. llel de fi."t!lció de sala­ris min1ms 1 d'hores de treball.

ELS JUEUS A ESPANYA La Hala, 25. - L'ambaixador d'Es·

panya en aquesta capital ha estat interrogat per un periodista sobre la sltuac1ó dels jueus en el seu pals. 1 ha contestat que aquests gaudei­xen i continuaran gaudint despres de la. victòria del Govern sobre els rebels, d'Igualtat de drets, la qual, alxl com la lllbertat de cultes, és garantida per la Constitució.

Madrid, 25. - «El Sindicalista,¡ concedeix importància a la troba· lla d'estupefaents a València. El descobriment d'estupefaents a. va­lència, ens ha portat el record de Barcelona durant la guerra europea i ens h~ alannat encara més que el de.s~bnment, el que té de simpto­matic. La cocaïna,. com la morfina, en el seu trè.fic clandestí aconse­gueix preus que tot.s no poden pa­g_ar, 1 encara no és ai.xò el més greu, smó que es fa impresclndib!e per als qul les han provades, les quals els sotmet a una veritable esclavi· tu d.

Els caps d'espionatge 1 contraes­p:onatge que actuaven a Barcelona durant la guerra eur(lpea, podran dir fins a quin pU!lt els estupefaents collaboraven a la. seva obra. No és que nosaltres donem a l'assumpte de les drogues heroiques de València les proporcions que tenien aleshores a Bart:elono., però és que el seu vo­lum és quelcom que ha de dester­rar-se en absolut de la. nostra rera­guardla com un dels enemics més pe. rillosos de la. nostra causa. Es recomana que s'hissi s~mpre

el pavelló mercant, que f1gurm en el vaixell clarament. els oolors de la bandera brttantca., 1 que es raem p~tar en grans lletres a tribor<i els noms del vaixell, 1 espectalment que s'entri als ports republlcans espa­nyols abans de clarejar o després del crepuscle.

Jo! Lecbe. miLè central del Partit Comunista, sla, marc-a.n los pnncip1os de la nue- sobre les nombroses agressions de Pere f'heca ba tramès al Comitè va ete.pa que va. a recorrer la huma- què són Vlctlmes els vaixells mer- T A o

INTENSIFIQUEM LA PROPA­GANDA AL CAMP FAGCIOS!

Nac.onal de la C. N. T. la següent nidad en su march& ascendente ha- cants a la Mediterrània. u l I M H R A lletra.: ela el futuro; Y el fascismo que se Amb relació a aquest punt, tl Oo-«Estlmats camaradt."S: Obra al nos- ha ínterpuesto en el cammo. serà vern br1tanlc ha decidit mantenir . . •

El Board o! Trade anuncia que l'adopció d'aquestes mesures tou ~ consellada abans que Franco trt~-­me~ un agent prop de l'ambaixa­dor britànic a Espanya, resident a. Hend.a1a, per recomanar-:! que es posessin en vigor tals mesures.

UN MOTI A L'ILLA D'INAGUA UNA CRIDA DE SOCORS PER T. 8. f,

Londres, 25. - Comuniquen de Nassau Ulles Bahames> que la po­Ucla es traslladà a l'llla Inagua a conseqüència. de les crides per radio eEsn el sentit que &'enviessin reforços.

supos~ que han esclatat desor­drEses. p .o no es tenen precisions.

&ap solament que un habitant ha estat assassinat i diversos edüt­cts incendiats.

fUGITIUS D'INAt:iUA AR· RIBEN EN UNA BARCA A CUBA

L'HavaQtl, 25. - Les autoritats de Cayo Mambl - provincia d'Onent­anbaunclen que aquest mati ha arrl-

t una xalupa a la qual hi ha­VIa 14 anglesos 1 diversos americans QUe prO<:edten de l'ilia Ina¡ua .Els · Passatgers declaren 'que havien Iu· g1t de l'Illa perquè bi regnava abso­lut desordre.

«ALES NEGRES» A LA COST~ CATALANA

Ahir a ta tmda el Gabinet ~emsa d'Ordre Públic va !acl.lt •.

~ota sesUent: av? er tres vegades aquest mati un ons facciosos han intentat born

~deJar unl'!s viles de la costa ca na. nC:: mtcrvenctO o¡Ïortuna de !e:

tre poder la vostra. lle:r~ del 23 de ?:s~~~rrJa~1 ya:n¡;:~~rlc~:: ~~~~~~~ P~:in~~t~~;ri~,d~:~ I ============================== !'.actual mes. Amb la present do!lem con su deber, por el impulso arrolla- sumir la protecció de ta navegació I1 a aquest diàleg epiStolar, ja que dor del proletarlado mundial.» britànica a la Mediterrània. vosaltres 1 nosaltres hem exposat 1

Madrid, 25. - «Heraldo de Ma.- davant dels treballadors les nostres !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Comunicat del front de ''Est drld» es refereix a la situació de la respectives posicions Que s1¡nun ells zona facciosa, l diu: els que jutgin.

«<ntensUiquemos la propaganda Volem lnsistir solament sobre la en el campo faccioso. Ha¡amos sa- necessitat urgent que ens posem d'a· ber la. verda<! de los bechos a los cord sobre aquells problemes e!l or­españoles engañados Y vend!dos a ctre als aiiançaments del Govern del la codicla de los extranjeros. La ego- Front Popular, el triomf de la guer­latrla nació de unos traidores Y so- ra. 1 de la revolució popular, que en bre todo y por encilna de todo [aci- el nostre escrit anterior assenyalà.­htemos con nuestro ataque a. fondo vern.

De Pal~nm· al continent les torces coluloneS prosseguint l'o·

el triunfo de los que comprend!eron Per a discutir 1 resoldre aquests el volumen de la tralclón o cuando probleme.s concrets, estem a. la vos­menes su tnconsclenc!a. Un golpe tra ctispos!cló. Creiem que unA. con­audaz en uno de estos casos podria. ser la via de agua que ha¡a zoz~ versa a aquest respect~ seria d'una bra.r dettnltlvamente la constante gra..'l utilitat. · amenazada embarcación de los fac- Cordials salut.a.clons revoluctonà· ciosos.t. nes.»

HOMENATGE A . BALDOMER XIFRE

Ndsaltres no sentzem interès, ni tan sols curiositat, pel discurs de Mussolim a Palerm, anunciat 1a molts dies abans amb tot l 'apu.­rell de la propaganda JeiXi3ta. J es ~te quan un governant, sobretot~~ és un dictador, parla amb els fet~.fi/.es seves paraules resulten sobre­res. La pohtica de MUbSottnz, prou dara a L'AJríca, a Espanya i a !a Mediterràniu queda deJinída pa la conquesta d'Etiopia, per la 1n·

"tervtmcto a la nostra Pentnsula 1 pels recettts atacs als nat/Üis mer-caiLts. QILè poden afegir les paraules a uns tals fets? Són, en veritat, um jets mes ewqüeuts que les paraules.

Peró si no sentlem tnterès ni curiositat pel discurs de Mussolini, 8entlem t'una cosa i l'atira per l'electe que el discurs de Palerm ta­ria al cotztinent, 1 en C3peclal a Anglaterra t a l'rauça. • • •

Qum /UJ. estat aquest e¡EC:te? No lla e~tat bo. I Ito na estat me11¡¡s a França que a Anglaterra. Peró els comentaris de la gran majoria de la Prem~a. a11gle3a l fral:t.csa disszmulen la contrarietat. Hi ha dians que ju11 al ducurs allo qutJ se'n a1u tm o.acotliment reservat». D'aUres arnben a cteclarat que te~ paraules del «Duceu són relatn:a­ment satisjactqrtes. llom parla d'«oJertes de ~u» i de «to concilia­dor». No s·exprcssa cap etztustasmc, ptro e3 d:bui.ra la resignació.

I be: qualsevol que ha(ll llcgrt el tc:rt tntegrc del discurs de Mus­solini sent1ra., davant els alludrts comentaris periodístics, la mateixa angunia que da11ant les declaraCions de certs nunistres de Parts t de Londres. Hi /ta un mot per a sintetitzar l'actitud d'aquests- gocernants i periodistes: ajtlplment. . . .

El discurs de Mussolmi a J>alcrm és tm dels més arrogants 1 dels més desafiadors que mai hagt prommctat el dictador italid. Aquest es presenta ccm~ el senyor de la MeditErrània, amb dret d'assenyalar - ell tot sol - quins- són e.s r~gm¡s que tolerara & els que liO tole­rarà. I ho assenyala, textualment, «de ta 111anera més categòrica».

El paràgraf final del disc."Urs es profundameltt !multant ver a les potències democràtiques. Tl! tot el caràcter d'una desdenyosa punta­da de peu. Heu-vos-el uc1: «Em plau d'acabar el meu discurs /Cilt una crida de pau a tots els pa&sos banyats per aquesta mar (la ltl editer­ràma} on tres continents han concentrat llur civilització. De&tgem que aquesta crida sigui escollada; però sl no ho ès ens quedarem per­Jectament tranquils. perquè la ltàlta tei.rfsta té Ulls /arces espirituals i materials. que pot tJjrontar f doblegar qualaewl destf.»

fens&va ai front d'Aragó han ocu {Jal Q•un1o í Codos i totes les posicïons

del sector de Pina ..

enemagues • València, 25. - Comunicat oflc1al dit que la. major part dels oficials de Guerra. - Ampliació al comum- rebe:s, sortiren an!& de Quinto, 1 cat facilitat a. les 24 h.:>rt•s pel Ml· marxaren a Saragossa. nlsten de Defensa: A Quinto ens hem apoderat de

EXERCIT DE TERRA sis P''OCS d'artilleria 1 gran nombre Contmuà ahir, amb la mateixa de futells 1 lusells metralladore~.

empenta, l'ofensiva. que en terres El veïnat de Quinto acolli I:Ullb d'ArtlgO Inicià. ahir l'Exèrcit de l'Est. gran a:egrlt\ les Liopes repub!Jcanes.

El result.at de la jornada fou en- Al sector dc Zucra, avUi s'ha com-cara més positiU que l'obtingut el batut amb grnn intensitat. Co:!ti­dia anterior. Les nostres tropes han nuen tallade.~ lr:; comunlcac:ons cu­agafat la. linla Mediana, Rodén, trc Osca 1 Slra¡:ossa. 1 Fuentes de Ebro. 1 A l'estació de Pina, es passà antt

Han caigut a poder nostre Quinto una. companyln. scn~ro. de noranta. 1 Codo, a1x1 com totes les pos1c1ons

1 h?mes, amb el seu armament com-

del sectt>r de Pina. p,et. A Quinto s'ha lluitat amb gran I Aquest mall. forces rebels preten­

lntensitat eiS dos dies. Aquesta po- gucren recuperar l'CSm~tada esta· blació estava defensada per mes dc rló, pcro se Ics bató eficaçment l 1.500 homes ben parapetats, els quals scl es obllgà, a fugir. Deixaren al disposaven d'artillena ¡ gran nom- camp quarnn.a fusells. « bre d'nnncs automàUques. A l'Ermita de .Boni!Stre, un altre

L'enemic féu molta resistència, la. rcdqcte que prcnucrcn les nootrea qual cosa li ha costat ¡¡rau nombre tropes, ens apcdcrà.rem de dos ca-dc balXes.. nons.

Quinto el prengueren les nostres des·~k~gafat més de 1 000 caps tropes per assa.it. L'ú!Um rèducte Us baixes del nostre exèrcit, t.ant en el qual es bateren els facciosos atur com avu~ han estat molt n fou l'esg!ésla. on es refugiaren e!s casses ' falangistes 1 ¡uàrdia civil. L'av'lac!ó republicana cooperi}. efl· tres deienses els ha impedit el

~!!,s. crunmals propòsitS. Els apare.1. 11'--.es, en la seva fugida, han deJ­~t. caure. sense cap mena d'objec-j Pmldènola

• unes bombes sobre la mar.• de l'aote, oelebral el dimarts passat al Centre Catall R"

;aublkll del districte 1 Y

D'això en d!uen un llell(l_uatge conciliador 1 paclfic cerú diaris de Londres i de PaHs. La con.crllae&ó que MussoUnt vol és el sotmetiment dels altres. L-a seva vau italiana es, com l'antiga pau romana, el do­mini imperial. ,com no ha d'é.s&er Mu$s0lml cada dia més orgullos i més andaç. si veu que lu grans potèndes a1upen el cap mentre ell parla f obra com u11 domador amb el fuet o la 17141

A. ROVIRA 1 VIRGILI

A primera hora de la. tarda. aca.- caçme,nL & l'operació. H1 hagué dos bà el foc. La meitat dels seus de- combats aeris. en ¡•n deJ.e quals và­fensors moriren I I& resta quedaren rem oerdre un aparell. Ala faccio­teta preeoner& Alguna ò 'aqUE6ts hau sos ef.s bem abatut. clos aparella.