t4 e6 cantero-signed
TRANSCRIPT
1
Ejercicio maquetación del DocumentoEscritura automática para la asignatura
Laboratorio de aplicaciones graficas de 2º curso de Bellas Arte 2013-2014
Albert Cantero i AznarNIUB 16263800
2
ALL-OVER
Estigma del almarabia inconexa
la vida esta en midigo lo que piensopero lo que pienso
no lo digo.Mi rabia te genera ignorancia
memoria all-overcontrola con el espíritu
no la doblegues.Mi música no paraoigo como tocarla
las canciones del silencio.
3
La nina dels meus ulls
No tinc mes son Sento que tinc que escriure Tot son sentiments. Saps?Les persones amb parlen Amb parlen no amb la veu Sinó amb els gestos, la mirada, amb com es comporten
Sento que ets per mi. La nina dels meus ulls. La meva part mes flexibleAmb parlen les coses Com la llum que entrebesa Els fulls d’un arbre. Amb parla el riuQuan amb remol-lo els peus, i sento l’aigua freda, per entremig dels ditsAmb parles tu, amb els teus gestos i mirades. Et penses que no teu sento?Amb parlen totes les coses Fins i tot aquest llapis Amb diu com tinc que escriureAmb parlen els quadres, quan els pinto. Amb parlen els àngels Encara que els entengui com a dimonisEls escolto a tots, per els gestos, la llum que desprenenAmb parla la teva companya, El teu somriure, el teu plor Aprenc de com amb parles
La nina dels meus ullsEs el mes important a la meva vida
Per que també amb parla i l’escolto...aquesta nina.
4
DESIg+seX
El cap que no escoltatrencam l'oïdaperò se que s'ompleaixo no llat
trencam el sod'a dalt mes abaixdel cor al cap.Sang que es veuel meu cos et demanael meu cervell et desitjajo no posseeixoes el sentiment.El so ja es dinsomple'm de coneixement.
5
Estòlidamentstòlidament de la materia gris, em surten les idees,
idees lineals, linees vermelles, com la sang que les envol-ten, les paraules de dins.Estòlidament l’enginy s’a perdut, embolcallat amb paper del soport que esta, un all-over situat, pose’l com vulguis i pensam el esser, mancat d’enginy, com la paraula que et diu.
6
OBRE ELS ULLS
brem la porta
nina dels meus ulls
els tinc tancats per tu
esperant que m´enyoris
obre els ulls
i el esperat et trobara
tinc fred al meu cor,
tanca la porta i l´escalfaràs
nina dels meus ulls
obre´ls i tanca´ls
com la llum que fa foscor
tinc l´anima en espera
connectada amb les paraules
obrem la porta
i la trobaràs.
7CRIDA DE FOCLa poesia amb surt del corla llum me l´travessatinc angoixa però la apagoamb la llum del corel meu cor esta sentitd´un plor apagatsi se m´apaga el corla llum deixara de sortirel t´estimo deixa la llumdel sentir del meu cosel sentiments son per tucaram! quin cos que te veute veu per cridacridà de foccridà de llumcrida amb la llàgrimadel mort que sem du la llumm´enlluerna la teva paula pau que dus andinsla pau es la teva forçapuc treure de tu la miradaaquesta mirada de nende nen innocentAlbert Cantero i Aznar
8
CANT
El meu cant,que no amagui la vergonya
que em dona humilitat,no es egoisme,ni possessió,
es falsa fragilitat.L’univers te sentit del humor,
fa olor de temps,aquesta cançó que em dones,
repetint-se en el passatviatjant per l’art
m’imposa moviment,ple de emocions musicals,
escoltem aquest cant.
9
L’ATZAR EL MON ET QUEDA PETIT
EL TEMPS QUE NO RECULA,REGALEM UN MAR PLE D’ESCUMA.
EL MON ES EL QUE TINC I GIRA AL CONTRARI D’AQUEST DESTÍ.
VOLTAM. ATURAL! VULL VEURE LA FOSCOR DE TOT.
L’ESCLAT DEL UNIVERS.L’ATZAR EL MON ET QUEDA PETIT.
GIREN LES AGULLES CONTRARIES A TU.DEIXA’M RESPIRAR, ATURA’L QUE’M BAIXARE.
LLUM DE MELANCOLIA, FOSCOR ETERNA.L’ULTIM ALÉ QUE’T DEMANO I BROLLA LES GO-
TES AMB FORÇA.PINTA’M DE COLOR AQUEST LLIBRE,
DE FULLS NUES DE PENSAMENTS.RODA MON SENSE SENTIT, I MIRA’M ETERNI-
TAT PLENA, QUE EM VULL MORIR.COM EL SOROLL D’AQUESTA VIDA, SONEN LES
CAMPANES DE SILENCI,COM EL LLIBRE NU DE L’ESPERANÇA.
PERDONA’M MÓN, NO TOT ET QUEDA PETIT.
3ertus
10
Memòria CreuadaEs creuen els caminsla memòria al tempsl’atzar em porta dins
soc pacient, arma dauradahumilitat li treu importància
soc caut per pensarque no puc deixar de ser.
Però el silenci es el meu sorolldic sense dir res
em porta l’inquietudllàgrimes negres
demano! Si us plaumemòria gaudeix de mi
torna a gaudir de mi.Et regalo aquesta estona
te la donojo soc lliure de pensaments
tinc totes les edats de la vidaadmiro l’intel·ligencia
però també la desprestisiofaig servir el ulls per escoltar
encara que estigui sortveig el soroll quan crida
la melodia que surt del vuitel so del pensament
el ritme sensual, seréel so sense paraules
respiram sorollfes me caminar
per el silenci melodiós.
11
Día de Lluvia
Llueve pero hace un buen díaen mi corazón
sentado esperandoespero las palabras
que me diganoigo que me hablan los dedos
esos que escriben solosen el horizonte de mi piel
ese universo solotengo un mundo entero para expresar
con mi música en la manodigo cuanto manifiesto
esta dentro aunque dormidomanifiestate inteligencia
llueven mis palabrascomo canciones vivas
con mis sentimientos acordesacordes musicales
hoy puede ser un gran día.
12
PER SEMPRE MES
REFLEXIONA EL MEU INTENT DE CO-NEIXEMENT
INTENTA DESPENDRET DE TOTPER CONEIXER EL MEU ESSER.TORNA A COMENÇAR DE NOU,
DESDE EL NO RES,L’INCONCIENT M’APORTA FRAGILITAT,
PERO FORÇA AL MOMENT.SENTS LA LLUM?
EL COR QUE PENSA AMB L’ANIMA,AMB LA VUIDO QUE NO DIU RES.
TORNA LA FOSCOR AMB EL PENSA-MENT,
L’IGNORANCIA INFINITA,LA FELIÇITAT ME L’APORTA,
PLE DE RES, SOC FELIÇ.VIU EL SOMNI AMB ELS ULLS OBERTS A
LA VIDA,I NO EM PREGUNTIS, PER QUÈ?.REBOSA VIDA AMB LA VUIDOCREA SENTIMENTS DE NOU,
VIU AMB LA MORT.
13TARROSET DE MEL
M’APUNYALA EL MEU SENTIMENT, VULL FERME MAL,TINC ENGOIXA DE PENSAR,QUE EL MEU ESSER ES INCONGRUENT.TARROSET DE MEL,PER TU SOC ARDENT,QUAN EL FERRO LLUENT,S’ENDINSA COMPLAÇENT.DEIXA QUE LA MAR BRAVA, T’OMPLI DE DESIG,
NO CAL ANYORANÇA, FESLA OBLID.
NO MAL INTERPRETIS,EL DOL ES DINS.
EL RECORD DEL DESIG,AMB FA MAL I SUMMIS.LA MAR PLANA ARRIBARA,AMB EL CEL BLAU I
TRANQUIL.DIGALI MORT A L’OBLIT,
OXID METALL, ROJENT APAGAT, EL VENT DOLÇ
L’AMAGARA,EL TEMPS PASARA I TU QUEDARAS.TARROÇET DE MEL,TORNARE A L’INFERN.
3ertus
14
QUE SUERTE SERQue suerte ser y esperar sercomo el esperado que esperaen el infinito de su ser.
Profundo escucharcuando se oye claro
no temo la esperala gravedad oprime no cesa de ser
el amigo oyela soledad se tiene
¿no escuchas cuando hablo?Obraste como un veneno, en mi ser
desapareceamigo innoble
mi generosidad la llamaste egoísmomi humildad estupidez
el miedo a no serte hace cazar
pero tu amargura te lleva al engaño.No eres, te crees ser
mira el infinitode tu no ser.
15
SOROLL DE SANG
Somies utopiesde la realitat humana
som gravetattota la que em domina
la ment en blanccom el soroll de la pintura
cridam sorolltot esta aquí dinssoroll de blau fosc
dominam estelargent i blau
dominam la porsoroll que surts d´andins
cremam la sangsàvia noble de fusta
sàvia de gravetatensorrat mes endins
soroll què fas?Soroll torna en mi.
16
QUI ÉS L’ALBERT
Albert és noble i orgullós de tenir valors a la vida.
Albert té quatre ferides al cor.
Albert es despulla, per això toca de peus a terra.
Albert sap escoltar, escolta la natura en la mesura natural.
A l’Albert li atravessa un clau al cor, com les paraules de la seva poesia.
Albert escolta els seus dits quan escriuen paraules.
Albert és irrepetible, encara que es repeteixi a la història.
La ignorància de l’Albert és infinita, per això escolta i no fa preguntes.
Albert no és gelós, ni té enveges, les transforma en admira-ció.
Albert té sentit del humor, per això és riu d’ell mateix.
Peró?
Qui es creu que és l’Albert?
Albert Cantero i Aznar
3ertus