TEMA 7:LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L’URSS (1917 – 1939)

ÍNDEX

1. L’IMPERI RUS A PRINCIPIS DE SEGLE XX (LA RÚSSIA DELS TSARS)2. LA REVOLUCIÓ DE 19053. LA REVOLUCIÓ DE 1917 3.1 LA CAIGUDA DEL TSARISME (LA REVOLUCIÓ DE FEBRER) 3.2 LA DUALITAT DE PODERS (GOVERNS PROVISIONALS DE MARÇ A OCTUBRE) 3.3 LA REVOLUCIÓ D’OCTUBRE4. EL NAIXEMENT DE L’URSS 4.1 GUERRA CIVIL I COMUNISME DE GUERRA 4.2 EL SISTEMA POLÍTIC DE L’URSS 4.3 LA NOVA POLÍTICA ECONÒMICA (NEP)5. EL PERÍODE ESTALINISTA6. LA INFLUÈNCIA INTERNACIONAL DE L’URSS

1. L’IMPERI RUS A PRINCIPIS DE SEGLE XX (LA RÚSSIA DELS TSARS)

• A començaments del segle XX l’imperi rus era considerat com una de les grans potències mundials.

• El seu potencial era enorme: 22 milions de km², 150 milions d’habitants, gran riquesa en recursos naturals,…

• Però la seua grandesa era sols aparent. En realitat era un dels països més endarrerits del continent europeu.

ECONOMIA ENDARRERIDA

El 80% de la població treballava al camp.

Indústria endarrerida i major part d’empreses en mans de capital estranger.

Sols un 5% de la població treballava en la indústria: vivien en la misèria.

ORGANITZACIÓSOCIAL

DESIGUAL

Una xicoteta minoria posseïa la major part de les riqueses i les terres:(aristocràcia, monarquia, Església ortodoxa i camperols rics – els kulaks –)

La majoria de la població (camperols i obrers industrials) vivia en la misèria.

Faltava una burgesia el suficientment forta i nombrosa que atenuara les desigualtats.

ORGANITZACIÓPOLÍTICA ARCAICA

L’imperi rus era una monarquia absoluta. Era un sistema autocràtic.

El poder del tsar no tenia límits, concentrava tot el poder.

El tsar controlava tot el país, que estava format per nombroses étnies i nacions (“Tsar de totes les Rússies”), gràcies al suport de: una sòlida burocràcia, una poderosa policia i l’Església ortodoxa.

• A pesar del control absolut per part del tsar, la desigualtat que vivia el país va fer que anaren apareixent idees de canvi:

OPOSICIÓ POLÍTICA

Partit Socialdemòcrata Rus (1898): marxistes, recolzats per obrers industrials i intel·lectuals radicals.

Partit Socialista Revolucionari (PSR) o esserites (Kerenski): accedir al control de la terra, societat col·lectivista, recolzats pels camperols pobres.

Menxevics o minoritaris (Plejanov, Martov): socialistes ,moderats, partidaris d’una revolució burgesa que donara pas a una societat capitalista abans de fer unarevolució socialista (postura reformista).

Bolxevics o majoritaris (Lenin, Trotski): socialistes radicals, partidaris d’una revolució socialista, sense necessitat d’una fase capitalista o burgesa intermèdia. Defenia laInsurrecció revolucionària del proletariat (postura revolucionària).

Partit Constitucional Democràtic o kadet (Miliukov, Luov): liberals capitalistes, partidaris d’una república parlamentària a l’estil occidental.

1903

2. LA REVOLUCIÓ DE 1905

• El 1905 es va produir un moviment insurreccional contra el tsarisme: va ser una crida d’atenció davant la situació del país.

+ Derrotes russes en la guerracontra Japó (1904-05)

= PROTESTES

Gener 1905: Manifestació pacífica a Sant Petersburg, reclamant reformes polítiques i socials

Diumenge sagnant: Violenta repressió de l’exèrcit i la policia tsarista: més de 300 morts

Les vagues i protestes de camperols, obrers, estudiants i soldats (Cuirassat Potemkin) s’estenen pel país

Es creen soviets (que agrupaven delegats dels obrers, dels llauradors i dels soldats per tot el país.

El tsar Nicolau II, per frenar les protestes, accepta una sèrie de reformes: creació d’una assemblea representativa (Duma) i millores laborals i socials.

Crisi econòmica 1902/1903 =vagues obreres en les ciutats.sublevacions camperoles.

Signada la pau amb japó el tsar Nicolau II anul·la les reformes i es torna a l’autocràcia.

1. Concedir a la població la llibertat civil, establerta d’una manera Infrangible sobre la base de la inviolabilitat personal, i les llibertats de consciència, de reunió i d’associació.2. No obstaculitzar les eleccions a la Duma Imperial i admetre en la participació a les eleccions a les classes de població que han estat privades fins ara del dret de vot.3. Establir com a regla infrangible que qualsevol llei no serà efectiva sense la sanció de la Duma Imperial i que els representants del poble tindran els mitjans per participar realment el control de la legalitat dels actes realitzats pels membres de la Nostra administració.

Decret imperial del 30 d’octubre del 1905.

3. LA REVOLUCIÓ DE 1917

CAUSES

Malestar de la població amb la situació i amb el tsarisme

L’incompliment de les promeses fetes pel tsar en 1905

L’entrada en la Iª G.M.

Derrotes militars

Gran quantitat de morts

Fam, misèria, fred i morts

La població reclama al tsar que abandone la guerra

Soldats mobilitzats: 13 milionsBaixes: 9,15 milions

3.1 LA CAIGUDA DEL TSARISME (LA REVOLUCIÓ DE FEBRER)

El govern envia exèrcitper reprimir protestes.

El tsar clausura la duma

27 febrer: part de les tropes s’uneixen a les protestes

Febrer 1917: manifestacions de protestaen Petrograd +vaga d’obrers exigint pau, pa i terra.

La capital queda en mans delssublevats: detenció de caps

exèrcit i ministres.

Aparició de dos podersparal·lels a la capital

COMITÉ PROVISIONAL DE LA DUMA: format per diputats liberals(KDT).

SOVIET DE PETROGRAD: representants d’obrers i soldats, que va crear un Comité Executiu Provisional. Menxevics i el Partit Socialista Revolucionari (PSR).

2 de març : Duma i Soviet formen un govern provisional.Format sobretot per liberals (KDT)

Només un menxevic (Kerenski)

Abdicació del tsar (el seu germà no accepta el tron).

Rússia és converteix en República.

3.2 LA DUALITAT DE PODERS (GOVERNS PROVISIONALS DE MARÇ A OCTUBRE)

• A la desaparició del tsarisme li van seguir una sèrie de governs de curta durada, cada vegada més impopulars.

Primer Govern Provisional (dirigit per Luov)

Govern Provisional (dirigit per Kerenski)

Agost 1917: Intent colp d’Estat tsarista general Kornilov

Revolució d’octubre

Intent d’implantar un règim democràtic. Mesures:amnistia política.instauració de llibertats , eleccions per una Assemblea Constituent.

El poble demanava: millores salarials per als treballadors, repartiment de les terres entre els camperols, autonomia dels pobles no russos, signar la pau amb Alemanya .

Primer Govern Provisional (dirigit per Luov)

Govern impopular: no eix de la Guerra i no aprofundir en les reformes.

S’implanten soviets per tot el país

Els soviets actuen com un poder paral·lel al govern.

Lenin torna del seu exili a Suïssa i exposa les Tesis d’Abril: pau ambAlemanya i crear un govern dels Soviets.

Socialista moderat (menxevic) i partidari d’accelerar reformes: convoca eleccions per Assemblea Constituent a novembre.

Front les protestes dels bolxevics comença repressió. Lenin va fugir a Finlàndia.Govern Provisional

(dirigit per Kerenski)

A estiu els bolxevics tornen a presentar el seu programa: fi de la guerra,repartiment de terres, control obrer sobre la producció i el comerç,nacionalització de la banca i de la gran indústria.

Agost 1917: Intent colp d’Estat forces tsaristes per general Kornilov.

Kerenski va haver de demanar ajuda a totes les forces revolucionàries.

Lenin torna a Rússia. Es prepara la Revolució d’octubre

El pas del poder als soviets significa, hui, la insurrecció armada: renunciar a la insurrecció armada equivaldria a renunciar a la consigna principal del bolxevisme: “Tot el poder per als soviets”, i a tot internacionalisme proletari i revolucionari en general. Però la insurrecció armada és un aspecte especial de la lluita política sotmès a lleis especials, que han de ser profundament analitzades (...).Aplicat a Rússia i al mes d’octubre del 1917 vol dir (...) cercar i aïllar Petrograd, apoderar-se de la ciutat mitjançant un atac combinat de la flota, els obrers i les tropes: una missió que requereix habilitat i triple audàcia. Formar amb els millors elements obrers destacaments armats de fusells i bombes de mà per atacar i cercar els centres de l’enemic (escoles militars, centrals de telègrafs i telèfons,...). La consigna d’aquests elements ha de ser: “Abans morir tots que deixar passar a l’enemic”. El triomf de la revolució russa i de la revolució mundial depèn de dos o tres dies de lluita.”

Carta de Lenin al Comité Central (8 d’octubre del 1917).

“Poble rus:La Mare Pàtria està en vies de desaparèixer, l’hora final s’aproxima. Obligat a expressar-me amb claredat, jo, el general Kornilov, afirme que el govern provisional actua baix la pressió de la majoria bolxevic dels soviets, de ple acord amb l’Estat Major alemany que planeja un desembarcament en Riga, destrueix l’exèrcit i desorganitza el país.Aquells que tenen un cor que batega per Rússia, que creuen en Déu i la seua Església, preguen al nostre Senyor per a que es realitze el més gran dels miracles: la salvació de la nostra terra natal.Jo, el general Kornilov, fill d’un camperol cosac, us dic a tots que no desitge res més que la salvació de la gran Rússia. Jure que gràcies a la victòria sobre l’enemic, aconseguiré portar al poble fins l’Assemblea Constituent en què es decidirà el seu propi destí i podrà elegir la seua forma de govern.”

Proclama del general Kornilov (agost del 1917).

3.3 LA REVOLUCIÓ D’OCTUBRE

A la tornada de Lenin comença a organitzar-se un colp d’Estat dirigit pelsBolxevics.

Trostki, president del sóviet de la capital va organitzar la Guàrdia Roja.

Revolució d’OctubreEs va elegir el 25 d’octubre, coincidint amb la celebració del Segon Congrés dels Soviets de Rússia a la capital.

Les forces insurrectes es van apoderar dels llocs i dels serveis clau de Petrograd .

26 d’octubre: assalt al Palau d’Hivern. Tot el govern empressonat menysKerenski que va fugir.

Triomf de la revolució

Lenin oferia el poder al Segon Congrés dels Soviets de Rússia: menxevics esserites abandonen el congrés i denuncien el colp d’estat.

Formació d’un nou govern, el Consell de Comissaris del Poble, i Lenin com el seu president.

Rússia es convertia en el primer país en què un partit obrer i camperol assolia el poder.

“Ciutadans de Rússia!El govern provisional ha estat enderrocat. El poder ha passat a les mans del Comitè Militar Revolucionari, òrgan del Soviet de Diputats Obrers i Soldats de Petrograd.Les causes per les quals el poble s’ha llençat a la lluita són la pau immediata, l’abolició de la gran propietat de la terra i el control de la producció pels treballadors. Tot això s’ha assolit i, per tant, el poble ha triomfat definitivament.Visca la revolució dels obrers, els soldats i els camperols!

Adaptació d’una proclama del soviet de Petrograd (octubre de 1917))

REVOLUCIÓ 1905 REVOLUCIÓ FEBRER 1917 REVOLUCIÓ OCTUBRE 1917

AUTOCRÀCIA DEL TSAR GOVERN PROVISIONAL (Liberal i Moderat)(abdicació de Nicolau II)

DICTADURA DEL PROLETARIAT(Insurrecció armada i

cop d’Estat- Novembre)

1905 derrota russa en una guerra amb el Japó

DIUMENGE SAGNANT

Aparició dels Soviets

•Desastrosa intervenció a la IGM•Crisi econòmica

• Descontentament popular

GRAN MANIFESTACIÓ A PETROGRAD VAGA GENERAL AMOTINAMENTS A LES CASERNES

•Desastrosa intervenció a la IGM•Crisi econòmica

• Descontentament popular

PRESA DEL PALAU D’HIVERN

RÈGIM SEMI-CONSTITUCIONALISTA

RÈGIM PARLAMENTARI DEMOCRÀCTIC REPÚBLICA

OPOSICIÓ: BOLXEVIC DICTADURA DEL PROLETARIAT

Compromís del Tsar:Reforma: - Electoral - Agrària

El compromís no es complirà

Programa: - Assemblea Constituent. Institucions democràtiques. - Permanència de Rússia en la guerra. - Repartiment de la terra entre els pagesos segons les decisions de l’Assemblea Constituent.- Repressió de les ocupacions de terres i de revoltes revolucionàries .

Programa TESIS D’ABRIL (LENIN):-Cap suport al govern tradicional.-Tot el poder per als soviets.-Retirada de la guerra-Confiscació de les terres dels grans propietaris i repartiment entre els camperols.-Control de les indústries pels soviets obrer. Col·lectivització de la propietat.-Reconèixer les nacionalitats de l’Imperi.

Mesures:-Expropiació i repartiment de terres.-Retirada de la guerra (Tractat de Brest-Litovsk, 1918).

ESQUEMA DEL PROCÉS REVOLUCIONARI

4. EL NAIXEMENT DE L’URSS

• Les primeres mesures del Consell de Comissaris del Poble van tractar de satisfer les principals reivindicacions de les classes populars.

• decret sobre la terra: les grans propietats serien expropiades i donades als soviets dels camperols.• decret sobre empreses industrials: les fàbriques quedarien baix el control dels obrers.• decret sobre les nacionalitats: es declarava el dret dels pobles de Rússia a disposar lliurement del seu destí.• decret sobre el final de la guerra: s’iniciaven els contactes amb Alemanya per a signar la pau. → març de 1918 PAU DE BREST-LITOVSK

• En els mesos següents els bolxevics reafirmaven la seua intenció de què la Rússia revolucionària es basara en dos pilars bàsics: el poder dels soviets i la dictadura del proletariat.

A principi del 1918 es formava l’Assemblea Constituent que havia sorgit de les eleccions de novembre del 1917 (convocades en el govern provisional de Kerenski)

A l’estiu de 1918, el Congrés dels Soviets aprovava la primera constitució soviètica i en ella quedaven expressats eixes intencions: es deia que el poder estava en els soviets i que es volia construir un estat sense classes socials.

Els bolxevics estaven en minoria i Lenin va optar per dissoldre-la a la primera i única sessió (segons ell, perquè representava el model polític burgés i no el model democràtic dels soviets). Va ser el primer pas per a la instauració de la dictadura soviètica.

Mentre tractava de reafirmar el seu poder, el nou govern bolxevic va haver de fer front a una GUERRA CIVIL (1918 – 1921).

4.1 GUERRA CIVIL I COMUNISME DE GUERRA

GUERRA CIVIL (1918-1921)

Exèrcit BlancContrarevolucionaris: defensors de l’ordre

tsarista (part exèrcit, privilegiats, agricultors propietaris, kulaks).

Exèrcit RoigOrganitzat pels bolxevics sota la

direcció de Troski.

Es va enfrontar

Suport de les tropes franceses, britàniques, japoneses i nord-americanes per:Expropiació de les inversions de capitals estrangers i indústries.Els bolxevic es negaven a tornar el deute de l’època tsarista.

•La guerra civil es va caracteritzar per la confusió, per la violència i per provocar un nombre molt elevat de víctimes.

•El tsar Nicolau II i la seua família van ser afusellats a Iekaterinburg, on eren presoners (estiu de 1918).

•L’Exèrcit Roig es va imposar a les forces antirevolucionàries.

COMUNISME DE GUERRA (1918-1921)

Planificació de l’economia durant la guerra: és un intent de l’Estat de controlar tota l’economia per avituallar a l’exèrcit.

MESURES

Control de la producció.

Control de la distribució

Control de l’agricultura: col·lectivitzacions i control i distribució de la producció per partde l’Estat, a qual se li han de vendre les collites a un preu fixat

Eliminació parcial de la moneda i supressió del dret d’herència

Treball obligatori per a tots, augment de la jornada, limitació dels drets sindicals,mobilització militar dels obrers, control de l’absentisme,...

Protestes i revoltes.

Lenin canvia la política econòmica en acabar laguerra (1921) → comença la NEP

CONSEQÜÈNCIESGUERRA

+C. DE GUERRA

Milions de mort per guerra i malalties.

Reducció de la producció agrícola i industrial.

Desproveïment de les ciutats

4.2 EL SISTEMA POLÍTIC DE L’URSS

• La guerra civil, que havia amenaçat l’existència del règim bolxevic, va afavorir la seua radicalització i la supressió de tot tipus d’oposició al nou règim: es va instaurar la dictadura del proletariat amb un sistema totalitari.

• El partit bolxevic, a partir del 1921 va passar a anomenar-se Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS), es va constituir centre del poder i la direcció va ser encarregada a un comité anomenat Politburó.

• El Partit Comunista estava dirigit per un secretari general que també exercia el càrrec de cap de l’Estat.

• Partit i Estat va anar quedant poc a poc identificats i només aquells que pertanyien al partit podien aspirar a exercir càrrecs als soviets i a l’Estat.

• Les crítiques dins del mateixos revolucionaris van ser eliminades o neutralitzades.

• El Congrés dels Soviets o SOVIET SUPREM es va convertir en l’òrgan suprem de l’Estat, el que exercia el poder legislatiu.

• La consolidació definitiva del poder dels soviets es va vorer referendada al desembre de 1922 amb la creació de l’URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques): el vell imperi dels tsars es convertia en una república federal formada per la unió d’una sèrie de repúbliques soviètiques.

El Soviet Suprem:Suprema autoritat de l’Estat (poder legislatiu). Tenia dues cambres (Soviet de la Unió, Soviet de les Nacionalitats). Elegit per sufragi universal indirecte entre les candidatures del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS).

El Presidium, elegit per l’anterior i el president del qual era el cap de l’Estat de l’URSS.

El Consell de Comissaris del Poble, que equivalia al govern i els seus ministres.

4.3 LA NOVA POLÍTICA ECONÒMICA (NEP)

OBJECTIUS de la NEP: augmentar la producció, recuperar la confiança de la gent i afavorir el creixement econòmic per a tornar a intentar més tard les col·lectivitzacions amb una major riquesa

MESURESECONÒMIQUES

Agricultura: s’eliminen les requises de collita a preu fixat i s’aplica un impost únic sobre la producció, permetent el lliure comerç i reconeixent la propietat

privada dels camperols mitjans o kulaki (no dels latifundis)Indústria: es tornen les xicotetes i mitjanes empreses al sector privat, es dóna

llibertat per canviar d’empresa i es restableix la jerarquia de salaris

Comerç: llibertat de comerç interior, però l’Estat controla el comerç exterior,la banca i els transports

Altres: es permet l’entrada de capital estranger.

Representava fer marxa enrere en algunes de les mesures anteriors, com la desaparició de la propietat privada i el control estatal de la indústria i de la agricultura.

La NEP comportava la implantació d’una economia mixta en què havien de conviure sector socialitzats amb la tornada de l’economia de mercat:

“Hem avançat massa en la nacionalització del comerç i la indústria, en el bloqueig dels intercanvis locals. Era una errada? Cert. Podem admetre en certa mesura el lliure intercanvi local, sense destruir el poder polític del proletariat sinó, al contrari, consolidant-lo. (...) El camperol pot i ha de treballar amb zel en el seu propi interès ja que no se li demanaran tots els seus excedents, sinó sols un impost, que és necessari fixar.Allò fonamental és que el xicotet camperol estiga estimulat, impulsat, incitat.” V.I. LENIN: Discurs en el X Congrés dels Soviets (1921).

• La NEP va tindre un gran èxit, en el sentit de que l’economia va recuperar, ja el 1926, els nivells que tenia abans de la guerra mundial i de que les condicions de vida de la població van millorar.

• Ara bé, la NEP va fer augmentar les diferències socials i va permetre el ressorgir d’una burgesia enriquida (industrials, kulaks,…) i això va obrir el debat dins del Partit Comunista de si s’havia de mantenir una economia mixta o de si s’havia de tornar a la socialització de la propietat.

• En este context, el 1924 moria Lenin sense haver assenyalat qui havia de ser el seu successor.

Soterrament de Lenin

5. EL PERÍODE ESTALINISTA

• El 21 de gener de 1924 mor Lenin i dos membres del PCUs són els grans candidats a succeir-lo.

TROTSKI STALIN President del soviet de Sant Petersburg en la

revolució de 1905.

Va organitzar la Revolució d’octubre el 1917.

Va organitzar l’Exèrcit Roig.

Defensava la revolució permanent (la necessitat d’exportar la revolució a altres països).

Membre del partit bolxevic des de la seua creació.

Membre del Politburó.

Secretari general del Partit Comunista des del 1922.

Defensava el socialisme en un únic país i volia convertir Rússia en una potència industrial.

Mort de Lenin(1924)

Lluitasuccessòria

GRAN DEBAT

El triumvirat de Zinoniev, Kamenev i Stalin es fa amb el poder transitori i desplacen a Trotski

En 1928 Stalin derrota a l’oposició radical , es fa amb tot el poder, abandona la NEP i orienta la política cap a l’abolició de la propietat privada i a un règim totalitari.

Des del seu lloc de secretari general del partit, STALIN va anar posant persones de la seua confiança en els càrrecs més importants i eliminant a tots aquells que considerava enemics (Trotski va ser deportat a Sibèria el 1929, posteriorment expulsat de l’URSS i finalment assassinat a Mèxic per ordre d’Stalin a 1940).

• Stalin (1928-1953) va convertir l’URSS en una dictadura personal i no va dubtar en utilitzar mètodes brutals i en eliminar a tota oposició, inclús dins del propi partit (va empresonar, enviar a gulags o aniquilar tot aquell que se li oposava).

• A partir del 1933, es van dur a terme DEPURACIONS internes.

• Entre el 1936 i el 1938 en els anomenats PROCESSOS DE MOSCOU: la majoria dels antics dirigents bolxevics i bona part dels comandaments de l’Exèrcit, van ser jutjats i executats.

• Això va permetre a Stalin crear un nou Partit Comunista i un nou comandament militar fidel a la seua persona i totalment sotmés a la seua voluntat.

• Va instaurar una censura rígida.

• Amb un partit i un exèrcit totalment controlats, es va llançar a un obsessiu culte a la personalitat (Stalin va passar a ser venerat com líder i gran benefactor de l’URSS).

Fi de la NEP i aplicaciódel comunisme econòmic

Nova classe social privilegiada: la nomenklatura

Planificació total de l’economia a través dels plans quinquennals

Col·lectivització del camp: les terres es col·lectivitzen en granges estatals (per la força en el cas dels camperols rics), es mecanitzen i es dirigeixen des de l’Estat

Propietat estatal de la indústria i el comerç: als industrials que s’oposen se’ls apliquen alts impostos, no se’ls donen matèries primeres i no es deixen accedir al transport.

1r pla (1928-32): indústria pesada, energia i col·lectivitzacions

2n pla (1933-37): indústria lleugera, energia i transports

3r pla (1938-42): creixement equilibrat i formació de tècnics

Valoració: creixement econòmicsense precedents: l’URSS es

converteix en una gran potènciaindustrialitzada en deu anys

Creixement repartit socialment, encara que l’agricultura creix molt menys que la indústria

Col·lectivització del camp

Propietat estatal i control dels mitjans de producció

Planificació completa de l’economiaamb plans quinquennals (Gosplan)

• La societat soviètica just abans de començar la Segona Guerra Mundial era molt diferent a la que havia abans de la revolució de 1917:

• el poder soviètic s’havia consolidat.• el PCUS dominava tots els aspectes de la vida de l’URSS.• la interpretació soviètica del marxisme s’havia fet realitat.• el país s’havia industrialitzat.• la propietat privada havia sigut abolida.• les ciutats estaven creixent de manera considerable.• l’URSS era una potència econòmica mundial.• model a imitar pels comunistes europeus.

6. LA INFLUÈNCIA INTERNACIONAL DE L’URSS

• Després de la Revolució d’octubre de 1917, la creació del primer règim comunista va ser rebut al món de distintes maneres:

• la major part del governs occidentals el van vorer amb molta preocupació, ja que el moviment obrer passava a ser una amenaça real per a les societats liberals i capitalistes que ells representaven.

• les classes treballadores, en canvi, el van vorer amb gran entusiasme (veien amb l’exemple bolxevic, el principi del final del capitalisme).

• Els comunistes russos confiaven que, seguint l’exemple rus, la revolució bolxevic s’estendria per tot el món:

• en un principi va semblar possible (principis 1919):

• revolució espartaquista en Alemanya.• instauració d’una república soviètica a Hongria.• desordres en nombrosos països occidentals.

• però estos moviments van ser aplastats ràpidament.

• El nou règim comunista va ser aïllat internacionalment pels països occidentals. Al llarg de la dècada dels 20 i al principi de la dels 30 molts van trencar les seues relacions amb el nou estat soviètic:

• les potències feixistes (Alemanya i Itàlia) van considerar a l’URSS com el seu major enemic polític i ideològic.

• les nacions democràtiques occidentals no es fiaven d’un estat que tenia com gran objectiu fer desaparèixer el model que eixes nacions representaven.

• De fet, en el període d’entreguerres (1919 – 1939), les democràcies occidentals van tindre més por del comunisme que representava l’URSS que del feixisme i del nazisme.

• Els revolucionaris russos pensaven que els partits socialistes s’havien allunyat de les propostes revolucionàries per acomodar-se a la democràcia burgesa (és la corrent del socialisme reformista).

• Davant d’aquest panorama els bolxevics defensaven la necessitat de renovar el marxisme creant partits disposats a liderar la revolució obrera tal com s’havia fet a Rússia (era la postura del socialisme revolucionari).

• Per això van proposar fundar una nova Internacional Obrera que agrupara els partits obrers vertaderament revolucionaris.

• Al 1919 es fundava a Moscou la TERCERA INTERNACIONAL o INTERNACIONAL COMUNISTA (coneguda també com a KOMITERN): només hi formarien part els partits els comunistes.

• Va acabar provocant la separació definitiva dins del socialisme internacional (el socialisme revolucionari i el socialisme reformista).

• Amb aquesta separació, els socialistes van adoptar una postura crítica front l’URSS: van criticar sobretot, la falta de llibertats polítiques i sindicals en el nou Estat).

• Ràpidament la Tercera Internacional es va convertir en l’instrument de l’URSS per tractar d’expandir el model soviètic per tot el món.

• L’oposició entre socialistes i comunistes va ser habitual al llarg dels anys següents. Únicament l’amenaça del feixisme, ja en la dècada dels 30, va fer que oblidaren les seues diferències i s’uniren en diversos països formant Fronts Populars, per tal de lluitar contra l’enemic comú.

• La Tercera Internacional va ser disolta per Stalin el 1943, en plena Segona Guerra Mundial, com a mostra de bona voluntat per part del dictador soviètic front als seus aliats en el conflicte i per a reforçar eixa aliança front a l’enemic comú, Hitler.

III INTERNACIONAL