Els ecosistemes

Tema 7Col·legi Sagrada Família

Rosa Marfà

Ecosistemes

• Concepte d’ecologia• Concepte d’ecosistema• Ecosistema= Biòtop Biocenosi.• Concepte de bioma.• Concepte de biosfera.

Biòtop I• El medi

– Medi aquàtic• Nèuston: zona superficial de la pel·lícula de l’aigua.• Plàncton: zona de la superfície on es mouen al la deriva.• Nècton: zona on animals neden• Bentos: zona del fons marins

– Medi aeri• El substrat

– El sòl:• Horitzó A (terra rica en humus)

– A0: ( matèria orgànica no descomposta)– A1: ( matèria orgànica transformada en humus i sals minerals barrejades)

• Horitzó B ( terra rica en sals procedents de la lixiviació de l’horitzó A)• Horitzó C ( subsòl més o menys alterat i roca mare)

– C1 ( roca mare disgregada per la meteorització)– C2( roca mare fresca sense alterar)

Biòtop II

• Adaptacions al biòtop– Animals amb costums hipogeus– Animals amb costums epigeus– Animals a adaptacions al medi aquàtic– Animals a adaptacions al medi aeri– Animals paràsits.

Biòtop III• Factors abiòtics

– 1-La temperatura• Animals homeoterms

– Animals crepusculars (fotoperiode)

• Animals poiquiloterms

– 2-La llum• Distribució estratificada:

– Heliòfil·les o fotòfil·les: a ple sol.– Esciòfil·les: a l’ombra

• Estrats aquàtics:– Zona fòtica, zona afòtica

• 5 Estrats:– Arbori, arbustiu, herbaci, muscínic, i edàfic.

• Fototropismes• Adaptacions als animals a la llum

– Coloració críptica: La coloració de l’animal es confon amb la del medi. Ex: Camaleó.– Coloració aposemàtica: Coloració que adverteix de la seva perillositat Ex: vespes.– Coloració mimètica: Coloracions que adverteixen de que són perillosos, quan en realitat no ho són. Ex:mosques que

tenen la coloració de les vespes.– La bioluminescència: Animals de zones profundes que tenen capacitat de produir llum.

• Fotoperíode– Migració, la muda, la floració...

Biòtop IV– 3-La humitat

• Adaptacions dels animals a la humitat.– Tenir un tegument impermeable. Ex: la quitina dels insectes– Tenir estructures que retenen l’aire: Ex:les plomes– Produir secrecions mucoses que mantenen la pell humida Ex: cargols.– Tenir l’aparell respiratori dins del cos. Ex: pulmons.– Hàbits especials. Ex: enterrament en el fang.– Adaptació al cicle biològic a l’estació seca. Ex:els ous dipositats en el fons del fang sobreviuen a l’estació seca o

les llavors.– Capacitat de veure aigua de mar. Ex: cetacis tenen una glàndula especial capaç de retirar la sal de l’aigua de mar.

• Adaptacions de les plantes a la humitat– Tenir les arrels molt llargues.– Tenir fulles amb epidermis molt cutinitzades i amb pocs estomes. Ex: cactus.– Tenir pilositat abundant capaç de retenir aire. Ex: alzina.– Tenir tiges i fulles suculentes on s’ha emmagatzema una gran quantitat d’aigua de reserva.– Fecundació a través del pol·len.– Formació de llavors.– Tipus de plantes segons les seves necessitats hídriques:

» Hidròfits o plantes aquàtiques: tenen tiges fines i parènquimes que els permeten surar.» Higròfits o plantes de zones humides: tenen fulles grans i amb molts estomes.» Xeròfits o plantes de zones seques: tenen fulles petites, coriàcies i amb pocs estomes.» Mesòfits: tenen característiques intermèdies entre xeròfits i higròfites.

Biòtop V– 4-La pressió

• Adaptacions dels animals a viure en zones elevades– Tenir hemoglobines especials amb més afinitat per l’oxigen– Detectar canvis bruscos de pressions, preveure tempestes i posar-se a cobert.

• Adaptacions dels animals a viure en grans profunditats– Tenir bufeta natatòria.– Tenir un cos extra pla. Ex: peixos abissals.

– 5-La salinitat• Adaptacions dels organismes:

– Organismes poiquilosmòtics: si varia la salinitat del medi la seva també varia i superat un interval poden morir. Aquests animals són estenohalins, només poden viure en llocs de salinitat molt estable. Ex: invertebrats

– Organismes homeosmòtics poc eficaços: poden regular la seva salinitat davant de canvis del medi, però encara són estenohalins. Ex: vertebrats

– Organismes homeosmòtics molt eficaços: poden regular la seva salinitat davant grans canvis de salinitat , són eurihalines. Ex: anguila, el salmó, alguns ocells, rèptils i mamífers marins

– 6-Els corrents del medi• Adaptacions als corrents aeris

– En zones de vents forts: » Escurçaments de les ales dels insectes» Mida petita de les plantes que creixen arran de terra.

• Adaptacions als corrents marins– Són aprofitats per molts peixos, cetacis i rèptils per fer migracions– Adherència al substrat en zones on el mar topa amb la costa– Refugiar-se sota de les pedres del corrent del riu

Biocenosi I• Relacions intraespecífiques: relacions entre organismes de la mateixa

espècie.– Hi ha relacions beneficioses de cooperació, és l’efecte de grup. Donen lloc a les

associacions següents:• Associacions familiars:

– Parental» Monògama Ex:rapinyaires» Polígama Ex: gallines» Poliàndriques Ex: trencalòs

– Matriarcal– Filial

• Associacions colonials– Homomorfa Ex: coralls– Heteromorfa Ex: carvel·la portuguesa

• Associacions gregàries: Ex: ramats en fer migracions• Associacions estatals: Ex: abelles

– Hi ha relacions perjudicials de competència, és l’efecte de massa. Donen lloc a la territorialitat

Biocenosi II• Relacions interespecífiques: entre espècies diferents

– Competència interespecífica ( molt important per la selecció natural)• Competència per explotació: competeixen per l’aliment• Competència per interferència: competeixen pel territori

– Depredació ( és un sistema de retroalimentació)– Parasitisme

• Endoparàsits / ectoparàsits.• Obligats / facultatius.

– Explotació• Espècie explotadora / espècie explotada Ex: cucut

– Comensalisme• Comensal / hoste

– Inquilinisme• Inquilí / espècie que li dóna recer

– Tanatocresi• Aprofitament de restes d’un organisme per un altre Ex: bernat hermità

– Foresi• Una espècie transporta passivament a una altre Ex: remora

– Mutualisme• Consorts Ex: esplugabous.

– Simbiosi Ex: líquens– Antibiosi Ex: penicilium

Biocenosi III

• Estudi de les biocenosis– Mostres ( rèpliques)i el mostreig ( transsecte)– Paràmetres a estudiar:

• Freqüència: és el percentatge de mostres en que s’ha recol·lectat d’una espècie en relació al total de totes les mostres recol·lectades.– Dominància: Influència que una espècie que fa sobre una

comunitat degut a la seva abundància, cobertura territorial o mida.

• Densitat: és el nombre d’individus d’una espècie que hi ha per unitat de superfície o de volum. (Abundància)

• Diversitat: són càlculs matemàtics que ens donen informació sobre l’abundància d’espècies diferents

La dinàmica de les poblacions

• Els paràmetres a estudiar són:– La natalitat

• Natalitat màxima o teòrica• Natalitat ecològica o real

– La mortalitat• Mortalitat màxima o teòrica• Mortalitat ecològica o real

– Corbes de supervivència• Relació entre el nombre de supervivents i l’edat relativa• Piràmides d’edat

– Migració• Immigració / emigració

La dinàmica de les poblacions II • Més paràmetres a estudiar:

– Creixement d’una població• Creixement exponencial. Espècies pioneres. Corva en (J)• Creixement logístic. Corba sigmoide o logística (S)• Estratègies de creixement

– K / r

– Fluctuacions• Fluctuacions irregulars a l’atzar deguts a factors ambientals.• Fluctuacions cícliques o processos d’autoregulació poblacional. Depredador/presa.

– Distribució espacial dels individus.• Dispersió dels individus d’una població.

– Activa Ex: migracions– Passiva:

» Vent ( anemocora)» Aigua ( hidrocora)» Pels animals (zoocora)

• Tipus de distribució dels organismes:– Distribució a l’atzar– Distribució uniforme– Distribució en grups o agregats.