tac a les aules
TRANSCRIPT
Les TAC a les aules de primària SFE
Presentació:
A continuació, podeu trobar el nostre treball d’investigació sobre el debat que, per
sorteig, ens va tocar dur a terme conjuntament amb un altre grup: Les TAC a les aules.
El nostre, format per Kàtia Acosta, Carme Fortuny, Alba Torra, Xavi Hernández, Judith
Palomar, Jordi Berengué i Marc Forcada, ha estat l’encarregat de defensar la inclusió
de les TAC a les aules, la importància que tenen i poden tenir aquestes en
l’ensenyament d’avui dia i en el del futur.
Trobem que és un tema de gran rellevància per a nosaltres doncs, com a futurs
mestres, haurem de saber bregar amb totes les noves tecnologies aplicades a l’aula
que existeixen i aquelles que encara han de néixer. També pensem que és un tema de
molta actualitat i cada vegada s’estan introduint més millores a les aules amb l’objectiu
de fer que l’aprenentatge sigui més senzill i més complet alhora, doncs ens faciliten
una amplitud d’informació de la qual hem de saber-ne gestionar l’ús.
A més a més, com més endavant comentarem, la gran velocitat amb que evolucionen
les TAC (i la resta de tecnologies) ens obliga a mantenir-nos en constant formació, la
qual cosa hauria de ser el nostre pa de cada dia, ja que com a mestres hem de ser
capaços d’utilitzar totes les eines que siguin al nostre abast per tal d’afavorir
l’aprenentatge dels nostres alumnes.
Sense més dilació, anem a endinsar-nos ja en el treball, començant per fixar-nos en els
antecedents i l’estat actual del tema.
Marc teòric
Vivim en un món que es troba en constant evolució. La societat en què ens trobem
gaudeix d’una evolució constant pel que fa a les noves tecnologies i podríem descriure
o denominar-la com “la societat de la informació”. Per exemple, no cal anar gaire lluny
per veure que fins fa dos dies (com aquell qui diu) encara escoltàvem la música
mitjançant els nostres walkmans o ràdios, que funcionaven amb cintes. Ara, ja ho fem
a través dels nostres reproductors mp4, havent superat entremig l’època dels
discmans o reproductors de CD. Ens sembla que fa molt temps d’això, però hem de ser
conscients que estaríem parlant d’un marge aproximat d’uns 10 anys.
1
Les TAC a les aules de primària SFE
De la mateixa manera, els avenços tecnològics s’han anat incorporant a tots els sectors
de la societat i, era d’esperar, que les noves tecnologies de la informació —TIC— ho
fessin també a les aules, esdevenint el que avui en dia es coneix com a TAC.
Quina és la diferència entre les TIC i les TAC? Molt senzill. La web
http://www.xarxatic.com/de-les-tic-a-les-tac/ ens diu que mentre la nomenclatura TIC
es refereix a totes aquelles tecnologies relacionades amb el camp de la informació en
el seu sentit més ampli, la nomenclatura TAC aniria relacionada amb l’aplicació, de
manera directa, de totes aquestes tecnologies de la informació a un context definit, en
aquest cas, les aules d’aprenentatge i, per la part que ens toca, més concretament a
les de primària. En resum: Les TAC, són les TIC de la educació.
Aquesta incorporació de les TAC a l’escola ha significat també un canvi profund en les
estructures metodològiques d’ensenyament. La educació primària d’abans, en un
primer moment i arrel de la introducció de les TIC a l’escola, preconitzava —com ens
informa la pàgina web http://www.xtec.es/ — que "és necessari el desplegament de
competències bàsiques per part de l'alumnat al llarg de l'ensenyament obligatori",
però l’establia com a eix transversal de les competències que es consideraven
bàsiques. Avui en dia, les TAC, s’estan incorporant com a competència bàsica i ja es
considera tant important com la lectura, l’escriptura o el càlcul.
És evident que aquesta evolució tecnològica no s’aturarà, i es feina de tots mantenir-
nos en constant aprenentatge d’aquestes noves tecnologies que, a més d’establir-se
com un mitjà espectacularment efectiu per al desenvolupament de l’ensenyament,
han de servir perquè cada alumne sigui capaç d’enfrontar-se a elles i totes les
possibilitats que ens ofereixen d’una manera qualitativa.
Conclourem amb una frase que es troba a
http://www.xtec.es/escola/tec_inf/tic/2.htm que ens relaciona els conceptes que hem
esmentat amb anterioritat. Diu així: “En acabar l'escola, l'alumnat ha d'ésser un usuari
informat de les possibilitats de les TIC, ha d'estar capacitat per aplicar-ne
selectivament els instruments TIC apropiats en diferents àmbits (personal, laboral,
social...) i com a suport bàsic per a l'aprenentatge continuat al llarg de tota la vida.”
2
Les TAC a les aules de primària SFE
Objectius de l’estudi
La finalitat d’aquest treball és aprofundir en les conseqüències que tenen les noves
tecnologies en l’educació.
Hem de valorar quins són els avantatges i els inconvenients de l’aplicació d’aquestes
tecnologies a les escoles.
La nostra intenció és fer-nos una idea de com la nostra societat s’està adaptant a
aquests canvis i les dificultats que aquest procés està comportant, adoptant una sèrie
de rols que ens proporcionaran una camp de visió més ampli sobre el tema.
També volem conèixer de quina manera les noves tecnologies milloren la pràctica
docent i quina és l’acceptació entre els alumnes de primària.
Ens agradaria ampliar els nostres coneixements sobre el tema buscant informació
actualitzada. D’aquesta manera ens documentarem i prepararem el debat que hem de
dur a terme a la sessió del divendres 11 de desembre. El debat ha estat l’activitat
proposada per la Cèlia Rosich per tal de compartir els nostres estudis amb la resta de
companys.
Metodologia de recerca
El treball ha constat de dues parts. D’una banda el treball escrit i de l’altra la
preparació del debat.
La nostra organització per realitzar les dues tasques encomanades ha estat la següent:
Primer de tot ens vam formular unes preguntes que havien de ser el guió del debat, la
pauta a seguir a l’hora de buscar informació. D’aquesta manera vàrem marcar uns
objectius. Les preguntes que vam acordar entre els dos grups que realitzaríem el debat
van ser:
1. Les TAC a les aules, milloren l’educació?
2. Què opineu de les aules 2.0?
3. Creieu que són escoles de més qualitat aquelles que tenen millors condicions
tecnològiques?
3
Les TAC a les aules de primària SFE
4. Penseu que els llibres tradicionals seran substituïts pels digitals? I l’ordinador,
podrà reemplaçar algun dia el mestre?
5. Els mestres estan suficientment formats per a les TAC? Són més o menys
competents en les eines digitals que els seus propis alumnes? Perquè? Quines
implicacions educatives pot tenir aquest fet?
6. Quin paper juga l’administració educativa a Catalunya en el desplegament de
les noves tecnologies a l’escola? Hi inverteix prou recursos ( econòmics, de
formació, etc.)?
7. Quines solucions proposaríeu per als infants amb poc recursos familiars, que
no poden disposar d’ordinador a casa, per exemple, per tal d’evitar la fractura
digital d’ells mateixos i de les seves famílies?
8. Les TIC / TAC afavoreixen les relacions socials? Quina incidència pot tenir
aquest fet en la vida escolar?
9. En quina mesura creieu que les TIC/ TAC poden ser perjudicials? (salut,
aïllament..)
10. Com a conclusió, com imagineu l’escola primària del futur en relació a les noves
tecnologies?
La primera pregunta és la que ha d’obrir el debat i la que tots els participants hauran
de contestar. És la pregunta més global.
Un cop formulades les preguntes hem decidit els rols, entre tots hem pensat quins rols
serien els adients per tal de desenvolupar el debat d’una manera interessant per als
oients. Hem escollit diferents postures: una estudiant de sisè de primària, un parell de
mestres de primària, una directora d’escola, un conseller del departament d’educació i
una mare.
Llavors hem passat a veure quines preguntes serien les que tothom podria contestar,
ja que el debat ha de durar una hora i hem de calcular aproximadament un temps
d’intervenció per a cadascun. D’aquesta manera tothom podrà parlar i exposar els seus
arguments.
Seguidament hem passat a fer la feina individual.
4
Les TAC a les aules de primària SFE
Cadascú ha buscat informació i s’ha documentat. Hem llegit uns articles de diari que
ens va facilitar la professora Cèlia Rosich. Els articles són publicacions recents del diari
La Vanguardia. N’hi havia de diversos que exposaven diferents situacions i aportaven
dades fiables sobre el tema.
També hem utilitzat la xarxa d’Internet per a documentar-nos. La quantitat
d’informació que s’hi pot trobar és molt gran, però s’ha d’anar amb compte a l’hora de
seleccionar quina és la més fiable i escollir les fonts serioses i contrastades.
Hem aprofitat informacions de diverses fonts com: articles de diaris d’El Periódico i La
Vanguardia, també estudis realitzats per Pere Marqués (Professor de la Universitat
Autònoma de Barcelona), dades estatals, blocs amb articles d’opinió de professors,
psicòlegs i altres especialistes.
Una vegada realitzada la feina de documentació personal (tant dels arguments a favor
com dels que en són contraris) hem contrastat les informacions, les hem posat en
comú i ens hem nodrit de la tasca dels altres companys. D’aquesta manera hem valorat
totes les informacions obtingudes i hem decidit quins arguments eren els més
rellevants.
Un cop hem sabut quina seria la nostra postura a defensar durant el debat, hem pogut
centrar-nos en els arguments que cadascú volia ressaltar en aquest. Finalment ens
hem preparat el debat en grup, repassant els arguments escollits i els torns
d’intervenció, per tal de permetre parlar a tothom.
Hem valorat també quins eren els contra arguments que ens podrien dir els
components del grup contrari, per tal d’estar preparats per a rebatre’ls sense
problemes.
Arguments a favor de la resposta positiva a la pregunta del debat.
Existeixen molts i variats arguments per afirmar que les TAC milloren l’educació:
Susciten motivació i interès en l’alumnat i inciten a l’activitat i al pensament,
per tant els alumnes dediquen més temps a treballar i conseqüentment
aprenen més.
5
Les TAC a les aules de primària SFE
Apropen l’escola a la realitat dels nens de primària, una realitat tecnològica
plena d’avenços digitals. El contacte dels nens amb aquests mitjans evitarà
l’analfabetisme digital.
Faciliten la comunicació a distància dins i fora de l’aula i aquesta pot produir-se
en moments diferents (comunicació asincrònica) o instantàniament
(comunicació sincrònica). Fins l’arribada de les TAC a l’aula, parlàvem d’una
comunicació unidireccional (mestre-alumne), ara parlem d’una comunicació
multidireccional (tothom es comunica amb tothom).
Les TAC afavoreixen les relacions socials. En primer lloc, ofereixen la
possibilitat de participar a l’aula en converses —via xat, correu electrònic,
Messenger o videoconferència— amb estudiants del mateix centre i d’altres
centres, experts en determinades matèries, personatges rellevants amb qui val
la pena conversar, etc. En segon lloc, milloren la relació triangular mestre-
alumne-pare. En molts casos els horaris laborals dels pares són incompatibles
amb els del mestre i la pròpia escola. El fet de tenir una escola oberta i
connectada amb l’exterior implica, per part dels pares, un seguiment del nen
molt més exhaustiu i un lligam més fort amb l’escola. I, per últim, fomenten el
treball col·laboratiu desenvolupant les capacitats de socialització del nen.
Proporcionen un fàcil accés a informació de tot tipus tant escrita com digital.
Aquest avantatge ajuda a l’alumne i al mestre. Amb la implantació de les TAC a
les aules, el nen té a al seu abast eines i mitjans tecnològics per aconseguir
informació i estar actualitzat. Aquest fet millora l’autonomia del nen, i
conseqüentment la seva autoestima. També permet al mestre resoldre
qualsevol dubte immediatament. Les TAC empenyen al mestre a substituir la
seva funció transmissora —funció que realitza l’ordinador— per la de guia o
orientador del nen. L’aparició d’un “mestre/guia/orientador” és indispensable
per dotar al nen de criteris suficients per discernir i captar només la informació
convenient i necessària per a ell.
6
Les TAC a les aules de primària SFE
Permeten realitzar treballs interdisciplinaris degut a les diferents eines
informàtiques disponibles i a la possibilitat d’emmagatzemar una gran
quantitat de dades.
Reforcen les competències d’expressió i creativitat mitjançant els processadors
de textos i els editors gràfics, que faciliten el desenvolupament de l’expressió
escrita, gràfica i audiovisual, etc.
Són integradores ja que ofereixen més oportunitats al tractament de la
diversitat i a la millora de l’aprenentatge. Fan una escola més inclusiva. Un clar
exemple ho trobem a les aules d’acollida: les TAC afavoreixen l’aprenentatge
de la llengua perquè ofereixen noves metodologies de treball que faciliten
l’auto aprenentatge, la qual cosa implica un procés més individualitzat. Gràcies
a les TAC, els nens poden exercitar diferents habilitats i auto avaluar-se.
Modifiquen l’escola metodològicament: noves formes d’impartir les matèries,
professors ben preparats per assolir aquest canvi, etc. Però també
estructuralment: aules equipades tecnològicament amb connexió a Internet,
pissarres digitals, projectors i un ordinador portàtil per cada alumne (projecte
1X1). Aquestes aules s’anomenen Aules 2.0.
L’ordinador és responsabilitat de cada alumne. La substitució de bona part del
llibres per l’ordinador repercutirà positivament en l’esquena del nen (els
alumnes van excessivament carregats) i implicarà un estalvi econòmic a llarg
termini (la suma dels llibres de tota la primària supera àmpliament el cost de
l’ordinador).
Un aspecte essencial per garantir les TAC i la seva millora en l’educació, és
l’econòmic:
o Aposta del “Ministerio de Educación” i del Departament d’Educació de
la Generalitat de Catalunya per la implantació de les TAC a les aules de
primària. Els exemples que així ho demostren són els següents: el
projecte “Escuela 2.0” del “Ministerio de Educación” i el projecte 1x1
del departament de la Generalitat de Catalunya. També cal destacar la
inversió en formació, el reciclatge del professorat i la dotació de
7
Les TAC a les aules de primària SFE
recursos als centres docents (connexió a la xarxa, implementació de les
aules digitalitzades i les pissarres digitals, entre d’altres). Quantificant
aquesta aposta d’ambdós òrgans destaquem:
Durant el curs 2009-2010 el pressupost del “Ministerio de
Educación” ha estat de 200 milions d’euros. Tenint en compte
que el cost de la construcció d’una escola (terreny, edifici,
infraestructures...) oscil·la entre els 4-6 milions d’euros, costa
poc imaginar la gran quantitat de recursos digitals que es poden
realitzar amb una inversió de 200 milions d’euros.
Per altra banda el pressupost de la Generalitat de Catalunya
durant el mateix període ha estat de 30 milions d’euros que
s’han destinat a la instal·lació d’Internet a les aules, la
digitalització de les mateixes, la formació i reciclatge del
professorat, la instal·lació de Pissarres digitals i la compra de
60.000 ordinadors portàtils pels estudiants de la ESO. però
també per 18 centres de primària que estan implementant
aquest projecte com a proba pilot en les aules de 5è i 6è de
primària.
L’evolució del nombre d’estudiant que realitzen l’aprenentatge
en aules digitalitzades ha estat la següent: durant el curs 2009-
2010 - 95.000 alumnes i durant el curs 2010-2011- 105.000
alumnes i 657 centres (entre públics i concertats).
Altres projectes rellevants: instal·lació del Kit d’Internet a 564
centres públics, projecte Heura que consisteix en el cablatge de
2001 centres públics, i augment progressiu de la ràtio
alumne/ordinador ( 5,72 alumnes per ordinador l’any 2006 i 4,87
alumnes per ordinador el 2007).
8
Les TAC a les aules de primària SFE
Arguments a favor de la resposta negativa a la pregunta del debat.
A la pregunta principal del debat podríem respondre de moltes maneres, però en
aquest apartat ens centrarem en la part negativa, tot i que no es pot dir un “NO”
rotund, si es poden donar i expressar diferents arguments que facin que les TAC no
siguin tan atractives com semblem, com per exemple:
Addicció: Aquest entorn pot resultar motivador, però un excés de motivació pot
comportar una addicció a tot això, s’hauria d’estar molt atent per que no
passes.
Problemes físics: Un excés de treball pot comportar diverses patologies
musculars o visuals.
Recursos educatius poc didàctics: De vegades els continguts poden no tenir la
profunditat didàctica adequada, poden ser poc motivadors, a més de estar poc
actualitzats.
Falta de coneixements dels llenguatges: L’alumne pot no conèixer res de
llenguatge audiovisual o informàtic, amb el consegüent retard en la seva
formació.
Sensació de desbordament: Un excés d’informació pot ser perjudicial, haver de
triar contínuament pot donar la sensació de falta de temps ja que hi ha la
sensació de que no s’acaba mai.
Aïllament: Aquests mitjans permeten l’aprenentatge individual i fins i tot
l’animen. Un excés podria desembocar en una patologia d’aïllament social .
Esforç econòmic: El que haurien de suportar les famílies, les que tenen recursos
i les que no en tenen, amb la compra de l’equip informàtic.
Virus informàtic: Si l’alumne no té cura de les pagines visitades l’ordinador
podria contraure un virus que podria fer malbé tota la informació
emmagatzemada (temps i diners).
Dispersió: La navegació per Internet pot resultar molt lenta ja que l’alumne pot
trobar-se amb diferents espais atractius que el poden distreure de la seva feina.
A més també es pot distraure amb les eines informàtiques ja que al ser noves
9
Les TAC a les aules de primària SFE
per a ell pot entretenir-se amb diferents accessoris que no siguin clarament per
a la seva formació.
Manca de temps: L’excés d’informació pot fer que triar l’adequada sigui una
feina àrdua i es pot perdre molt de temps cercant la que convé. A més la
fiabilitat d’aquesta informació pot ser errònia si no és d’una font contrastada.
Els programes i continguts de la Xarxa presenten una visió parcial de la realitat i
no tal com és. Per tant, l’alumne al realitzar un treball autònom pot tenir una
visió distorsionada d’aquesta.
Dependència dels demes: Aquestes tecnologies potencien el treball en equip,
però s’ha de tenir molta cura en l’elecció dels grups de treball ja que alguns
alumnes poden convertir-se en espectadors amb la possibilitat que la càrrega
de treball de la resta del grup augmenti amb la desmotivació que això pot
comportar.
Estres: Si el professorat no està ben format pot comportar situacions en les que
estigui en desavantatge amb l’alumnat amb la falta de confiança que això
comporta i la sensació d’angoixa i estres en la que desembocaria aquesta
situació.
Aquestes tecnologies també poden desembocar en la falsa sensació, per part
de l’alumnat de que l’ordinador ho fa tot. Això podria desembocar en la cerca
d’estratègies, per part dels alumnes, per fer el mínim esforç. Com per exemple
copiar treballs que poden trobar per la Xarxa.
Dependència dels sistemes informàtics: Si els ordinadors s’espatllen fer la
classe és inviable. A més els ordinadors es poden desconfigurar si els alumnes
no saben el que toquen. També els equips necessiten d’un manteniment i una
continua actualització tant del software com del hardware.
Major dedicació per part del professor: es necessita més temps per poder
gestionar el correu, tutories virtuals, cerca de recursos didàctics, etc.
Creació d’un nou departament: Hi ha d’haver un departament que s’encarregui
del manteniment informàtic i la formació tecnològica del professorat amb la
carrega econòmica que això comporta.
10
Les TAC a les aules de primària SFE
Fonts de documentació
Entrevista a Pere Marqués a principis d'any que es troba a la pàgina:
http://www.educaweb.com/noticia/2010/01/11/entrevista-pere-marques-tic-
14025.html
http://peremarques.pangea.org/ventajas.htm
http://peremarques.pangea.org/ticprimaria.htm
http://www.intersindical.org/formacio/escola/Cursos%202010/
ticalaulavirt.html
http://educacontic.es/
Article de la revista “Guix”, núm. 369 (nov. 2010) pàgines 27-34, anomenat
“Aportació de les TAC a l’ensenyament de les ciències”, de Teresa Pigrau i Jesús
Chivite.
Article de la revista “Guix”, núm. 346-347 (juliol-agost 2008) pàgines 77-81,
anomenat “Posa la teva mirada a internet, utilitza aquesta eina a l’aula”, de M.
Luisa Torrescassana.
Article d’”El Periódico”, 1 de desembre de 2010, “Educación crea una conexión
a internet para hacer los deberes”, d’ Antonio M. Yagüe.
http://www.xtec.es/formaciotic/dvdformacio/materials.htm
http://www.xtec.es/.../crp/.../les_%20TIC_al_%20decret_%20de_
%20primaria.doc
Article del diari “Avui”, dimecres 18 de novembre de 2009, anomenat
“L’efectivitat de la xarxa”, d’Ana Alba.
Article del diari “La Vanguardia”, dimecres 15 de setembre de 2010, anomenat
“El curso de las aulas digitales”, de Gemma Martí.
http://www.gencat.cat
Article del diari “La Vanguardia”, dimecres 8 de setembre de 2010, anomenat
“Portátiles... y libros”, de Maite Gutiérrez.
11
Les TAC a les aules de primària SFE
Conclusions
La opinió general del grup és que gràcies a aquest treball, que ens ha ajudat a veure les
dues vessants —“pros” i “contres”— de la inclusió de les TAC a les aules de primària i
la seva rellevància, hem pogut assolir els objectius que ens marcàvem en iniciar-lo.
Hem estat capaços d’aprofundir en les conseqüències que tenen les noves tecnologies
i en els canvis o millores que s’estan produint en les escoles de primària mitjançant la
incorporació de les TAC. Això ha estat possible, en part, gràcies a l’adjudicació pel
debat d’una sèrie de rols relacionats amb l’educació, la qual cosa ens ha permès
enfocar el tema des de perspectives diferents.
Hem comprovat de quina manera la societat s’està adaptant a aquesta nova era
digital. L’esforç comú entre família, escola i administració fa possible minimitzar la
fractura digital. La formació de mestres, l’equipament de les escoles i, sobretot, la
voluntat d’implicar-se per part de tothom ajuda a que les TAC millorin l’educació a les
aules.
Els arguments ens donen raons per creure en l’eficiència d’aquestes noves tecnologies
tant per motivar com per afavorir l’aprenentatge des de totes les seves vessants:
cognitiva, emocional, socio-afectiva, lúdica, etc. Hem pres consciència que aquesta
inclusió fa possible una renovació total i trencadora amb les estructures
metodològiques i pedagògiques anteriors —escola tradicional— .
Després d’analitzar els arguments a favor i en contra, i veient la desproporció existent
entre uns i altres podem corroborar l’expressat anteriorment: les TAC milloren
l’educació a les aules de primària.
12
Les TAC a les aules de primària SFE
ANNEX
Actes de les reunions
Per tal d’organitzar-nos pel debat vam quedar alguns dies:
27 d’Octubre de les 15:30 a les 17:30. Assistents: Carmen Fortuny, Xavi
Hernández, Kàtia Acosta, Judith Palomar, Marc Forcada i Alba Torra. Persones
excusades: Jordi Berengué. Vam fer una llista dels avantatges i desavantatges
de les TIC a les aules de primària.
29 d’Octubre de les 19:30 a les 21:30 a l’hora de Societat, Família i Escola.
Assistents: Carmen Fortuny, Xavi Hernández, Kàtia Acosta, Jordi Berengué,
Judith Palomar i Alba Torra. Persones excusades: Marc Forcada (que
treballava), Estefania López, Marina Haro, Aura Gurrera, Cristina González,
Maria Espot, Judith Atero i Laura Miranda. Vam fer unes onze preguntes del
tema de les TIC a primària i en vam ressaltar una com a principal.
5 de Novembre de les 19:30 a les 21:30 a l’hora de Societat, Família i Escola.
Assistents: Carmen Fortuny, Xavi Hernández, Kàtia Acosta, Jordi Berengué,
Judith Palomar, Alba Torra, Marina Haro, Cristina González. Persones
excusades: Marc Forcada (que treballava), Estefania López, Aura Gurrera, Maria
Espot, Judith Atero i Laura Miranda. Vam posar totes les preguntes en comú i
vam triar les deu que formarien part del debat i la principal.
10 de Novembre de les 16:30 a les 17:30 després d’acabar la classe de Societat,
Família i Escola, que ens va quedar una estona per treballar en grups.
Assistents: Carmen Fortuny, Xavi Hernández, Kàtia Acosta, Judith Palomar,
Marc Forcada, Alba Torra, Marina Haro, Cristina González, Estefania López,
Aura Gurrera, Judith Atero i Laura Miranda. Persones excusades: Jordi
Berengué (que treballava) i Maria Espot. Vam decidir els rols que hi podria
haver al debat i els vam repartir a tothom.
12 de Novembre de les 19:30 a les 21:30 a l’hora de Societat, Família i Escola.
Assistents: Carmen Fortuny, Xavi Hernández, Kàtia Acosta, Alba Torra, Aura
Gurrera i Laura Miranda. Persones excusades: Judith Palomar, Marc Forcada,
Jordi Berengué, Marina Haro, Cristina González, Estefania López, Judith Atero i
Maria Espot. Vam resoldre els dubtes que teníem amb la Cèlia.
13
Les TAC a les aules de primària SFE
3 de Desembre de les 13:30 a les 15:30. Assistents: Carmen Fortuny, Xavi
Hernández, Kàtia Acosta i Alba Torra. Persones excusades: Judith Palomar (que
treballava), Jordi Berengué, Marc Forcada, Aura Gurrera, Laura Miranda,
Marina Haro, Cristina González, Estefania López, Judith Atero i Maria Espot.
Vam posar en comú el que diríem al debat.
21 de Desembre de les 10 a les 15:30. Assistents: Carmen Fortuny, Xavi
Hernández, Kàtia Acosta, Alba Torra i Marc Forcada. Persones excusades: Jordi
Berengué i Judith Palomar.
Treball realitzat per Kàtia Acosta, Jordi Berengué, Marc Forcada, Carmen Fortuny,
Xavi Hernández, Judith Palomar i Alba Torra
14