Número

TALLER ACTIVITATS VALENCIÀ UNITAT 6

Vocabulari: LES PARAULES HOMÒNIMES

Hi ha paraules que s’escriuen i es pronuncien de la mateixa forma però tenen significats diferents. Fixa’t en les paraules destacades d’aquestes dos oracions:

♣ Hui faig nou anys i m’han regalat un jersei nou.

Que s’ha comprat fa poc

de temps

♣ Marina es diverteix i riu mentre es banya al riu.

verb riure

Corrent natural

d’aigua

1 ■ Senyala la paraula homònima de cada expressió i relaciona-la amb el significat

que li correspon.

Truita de riu... Truita de creïlles...

Vol ras... Vestit de ras...

Dit de la mà... Ja s’ha dit....

Fer un pols... Pols del moble...

1 Ou batut i fregit sols o amb altres menjars.

2 Peix.

3 Arran o a poca altura.

Les paraules homònimes són mots amb significats diferents però que es pronuncien i s’escriuen de la mateixa manera o d’una manera pareguda.

Exemples: riu – nou.

4 Tipus de tela. 5 Forma del verb dir.

6 Extrem de la mà.

7 Partícules diminutes de matèria seca.

8 Prova de força.

2 ■ Escriu la paraula homònima de cada paraula. Després, escriu el significat de cadascuna.

● sord ● Sol

● casa ● falç

● rasa ● rosa

3 ■ Ompli cada espai en blanc amb el mot adequat.

massa / maça

● Trenca-ho amb una ....................................................................

● Em pareix que he menjat ...........................................................

signe / cigne

● Pel llac nada un .........................................................

● Per indicar-ho posa un ..............................................

vens / venç

● ................................ o et quedes a casa?

● Esta jugadora sempre..............................................

5é Alta Velocitat Espanyola

EP Verb

c/ Cinqué

adj. Educació Primària

subst. Adjectiu

v. Substantiu

AVE Carrer

LES ABREVIATURES

De vegades trobem la representació abreujada d’una paraula perquè s’han utilitzat

només algunes de les seues lletres.

— Llig este text, fixa’t en els elements en blau i relaciona’ls amb la paraula que representen.

Tal com acabes d’observar, totes les paraules destacades són abreviacions d’una o

més paraules. Estes abreviacions es classifiquen en: abreviatures, sigles, acrònims.

EP sigla 5é abreviatura AVE acrònims

5é Concurs de lletrejar paraules

Obert a tots els xics i xiques

d’EP. Els continguts són: adj.,

subst., i v.

Premi: El guanyador obtindrà un

viatge amb AVE.

c/ Del caçador, 23

ABREVIATURES

Són la representació d’una o més paraules amb algunes de les seues lletres, la

primera de les quals cal que siga la inicial. Al final de cada abreviatura s’escriu un

punt o una barra, excepte en el cas dels numerals ordinals. Exemples:

5é v.

Les sigles són abreviacions, generalment d’entitats, empreses, partits polítics…,

que es formen amb la primera lletra de cada paraula.

Ací no cal posar-hi punt. Exemples: EP

Els acrònims són sigles que pel seu ús han passat a ser noms i es pronuncien com una paraula.

Exemple: AVE

1 ■ Relaciona cada abreviatura amb el seu significat.

pàg. avinguda

dg. etcètera

av. plaça

etc. pàgina

pl. diumenge

2 ■ Subratlla quin és el significat correcte de cada

abreviatura. tel. = telèfon / tela

vol. = volador / volum

ctra. = carretera / cartera

s/n. = sense notícies / sense número

3 ■ Escriu les sigles que formen les paraules següents.

• Societat Anònima

• Universitat Politècnica de València

• Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana

• Codi Postal

• Comité Olímpic Internacional

• Unió Europea

4 ■ Esbrina el significat d’estos acrònims i escriu una oració amb cadascun.

OVNI

AMPA

SIDA

AVE

5 ■ Esbrina el significat d’aquestes abreviatures. (oral)

adj: f: m: pl: pron: sing:

av= c/= dta= esq= núm= pl= pta= s/n=

Dies de la setmana:

dl= dt= dc= dj= dv= ds= dg=

Mesos de l’any:

gen= feb= març= abr= maig= juny=

jul= ag= set= oct= nov= des=

Ordinals:

1r/1a= 2n/2a= 3r/3a= 4t/4a= 5è/5a=

6è/6a= 7è/7a= 8è/8a= 9è/9a= 10è/10a=

Gramàtica: L’ORACIÓ I LES SEUES PARTS: subjecte i predicat

Quan ens comuniquem utilitzem enunciats, és a dir, conjunts de paraules que degudament ordenades tenen un sentit complet i estan delimitades per pauses. Observa:

Les paraules de la xiqueta no tenen sentit. Les paraules del xiquet tenen sentit, ja que estan ordenades i van delimitades per pauses. “La mare ha comprat iogurts” és una oració perquè conté un verb. “Què bons!” no té verb, per tant no és una oració sinó una frase.

— Torna a llegir l’oració de l’exemple anterior i fixa’t en estes preguntes que ens ajuden a identificar el dos elements que formen una oració: el subjecte i el predicat.

• De qui parlem o qui fa l´acció? De... la mare SUBJECTE

• Què fa el subjecte o què diem d’ell? Que... ha comprat iogurts. PREDICAT

Així, una oració està formada per un subjecte i un predicat que han de concordar en persona i en nombre.

Com ? Voldràs dir: La mare ha comprat iogurts.

Què bons!

ha iogurts comprat la bons mare què

• L’oració és un conjunt de paraules ordenades i amb sentit complet que conté un

verb en forma personal:

La mare ha comprat iogurts. verb

• La frase és un enunciat sense verb:

Què bons!

• Al final de cada oració s’escriu (.), signe d’interrogació (?) o signe d’ exclamació (!)

veiem pel·lícules d’aventures divertides.

pinten dibuixos molts acolorits.

llegiu històries de personatges fantàstics.

inventa un joguet amb material reciclat.

1 ■ Forma oracions diferents amb el mateix subjecte, seguint el model.

2 ■ Relaciona els subjectes i els predicats per formar oracions adequades. Assenyala el verb.

3 ■ Observa el model. Fixa’t i allarga les oracions següents.

Carme conta contes.

La meua amiga Carme conta molt contes.

La meua millor amiga Carme conta molts contes d’aventures.

Isabel porta una disfressa.

Pau escriu poesia.

Cristina i Marc viuen al poble.

• El subjecte és la part de l’oració que ens diu de qui parlem o qui fa l’acció. La paraula més important és un nom o un pronom: mare

• El predicat és la part de l’oració que ens diu què fa el subjecte o què en diem. La

paraula més important o nucli és un verb: ha comprat.

(cantar): Albert canta unes cançons populars.

Albert + (dibuixar):............

(imaginar):..........

Elles

Roger

Marta i jo

Carles i tu

4 ■ Copia les oracions i encercla’n el verb. Subratlla de blau el subjecte i el predicat de roig.

a) Miquel construeix un vaixell de fusta.

b) Isabel i Carme porten una disfressa feta de paper.

c) La meua veïna Empar és actriu.

d) Clàudia toca el clarinet.

5 ■ Subratlla el subjecte d’aquestes oracions:

a. El noi els va ensenyar el rellotge.

b. Allò que has dit no m’ha agradat gaire.

c. No el tira cap animal.

d. Un cotxe és com una mena de carro.

e. Al setembre s’estrenarà la nova producció.

6 ■ Subratlla el predicat d’aquestes oracions:

a. El productor va parlar amb un petit grup de periodistes de la seva trajectòria en el

cinema.

b. Els grans directors treballen en projectes en 3D.

c Darrerament ells han estrenat la pel·lícula.

d. Primer faré els deures i després escoltaré música.

7 ■ Relaciona cada subjecte amb el seu predicat per formar títols de cançons i de

pel·lícules. Vés amb compte perquè hi ha subjectes que poden tenir més d’un predicat:

Tarragona

Tu

Jo

Mà morta

La vida

El meu germà

El carter

El cel

sempre truca dues vegades.

és bonica (però complicada).

m’esborrona.

és fill únic.

vull ser rei.

sóc el teu amic.

truca a la porta.

no pot esperar.

m’he casat amb una bruixa.

mai diguis mai més.

DETERMINANTS: Adjectius interrogatius

SINGULAR PLURAL

Masculí Femení Masculí Femení

quin quina quins quines

quant quanta quants quantes

Quin + nom Quin telèfon tens? Tinc el 973 23 67 32.

Quina + nom Quina hora és? És la una de la nit.

Quins + nom Quins llibres prefereixes? Els llibres d'història.

Quines + nom Quines pel·lícules prefereixes? Prefereixo les pel·lícules d'aventures

Quant + nom Quant vi vols? Vull una botella de vi negre.

Quanta + nom Quanta gent hi ha a classe? Hi ha trenta alumnes.

Quants + nom Quants anys tens? Tinc 25 anys.

Quantes + nom Quantes beques puc tenir? En pots tenir una.

1 ■ Encercla els determinants interrogatius.

Quines assignatures faràs aquest trimestre?

A quin restaurant voleu anar a sopar?

Quin vols?

Quina és la teva preferida?

2 ■ Completa amb determinants interrogatius.

...................... llibre estàs llegint?

......................cartera és la teua?

......................diners gastes tu?

......................magdalena vols per a berenar?

A ................... número del carrer vius?

Els adjectius determinatius interrogatius són determinants que acompanyen el nom, amb el qual concorden en gènere i nombre, al principi d'una oració amb modalitat interrogativa.

...................... curs fas?

...................... xiquets i xiquetes sou a classe?

....................... anys tens?

.................. mestres tens, en total?

Els determinants quantificadors: INDEFINITS

♠ Variables, canvien el gènere i el nombre. Per exemple:

SINGULAR PLURAL

Masculí Femení Masculí Femení

algun alguna alguns algunes

tot tota tots totes

altre altra altres altres

cert certa certs certes

♠ Invariables

SINGULAR PLURAL

Masculí Femení Masculí Femení

cada cada

cap cap

1■ Observa què indiquen els quantificadors que acompanyen estos noms i rodeja els que siguen indefinits.

moltes idees cinc dits altra faena

algun tema tercer calaix cap problema

Els determinants indefinits determinen el número amb poca precisió. Sempre van

davant del substantiu o nom.

2 ■ Encercla els determinants quantitatius indefinits que no varien de gènere ni de nombre:

3 ■ Subratlla els determinants quantitatius indefinits de les oracions següents:

Hi ha prou suc per a tothom.

No hi ha gaire feina per fer a casa

Tens pocs llibres d’aquest tema.

Hi has posat massa pebre.

No hi ha cap persona disposada a ajudar-nos?

Ortografia: PARAULES AMB ELS GRUPS: “-Mb”, “-mp”, “-mm”

Ara, llig en veu alta estes paraules.

Rumb temps Gemma

■ Les lletres destacades sonen?

Com has pogut comprovar, en algunes paraules es produeix un emmudiment de «b», «p» o «m». Per tal de saber quan hem d’escriure estos grups de consonants en estes paraules, cal que en memoritzes algunes:

1 ■ Completa les paraules i classifica-les segons si porten -mb, -mp o -mm .

Co______ letar a______ulatori i_______ ediat

ta______é i_______ens co_____te

i_______obilitzar ba______ú ta______oc

2 ■ Forma verbs a partir de les paraules següents. Pots usar el diccionari.

Exemple ►malalt emmalaltir

bolic paper paquet brut

3 ■ Transforma les oracions següents en altres que expressen el contrari.

Exemple ►L’estàtua és mòbil L’estàtua és immòbil.

a) El seu treball és millorable.

b) Aquestes paraules són pròpies de Pere.

c) És possible arribar a hora.

d) La jaqueta és permeable.

S’escriu m davant de b. Paraules amb “-mb” com: amb, rumb, tomb...

S’escriu m davant de p. Paraules amb “-mp” com: compte, camp, atemptar, símptoma, assumpte...

S’escriu m davant de m. Paraules amb “-mm” com: immortal, gamma, immòbil…

ELS SONS DE LA “E” I DE LA “O”

■ Sonen totes les e de la mateixa manera?

■ I totes les o?

■ Com sonen les destacades de blau?

■ I les de rosa?

1 ■ Com sona la -e de les paraules següents:

Terra mel temps pera caramel festa menjar gel

Nosaltres en diem rosa del desert. On jo visc no hi ha flors, ni arbres, ni res verd; només arena i

pedres

La lletra e té dos sons:

• Obert, quan sona com la e de les paraules cel, mel, gel, premi.

• Tancat, quan sona com la e de les paraules mes, xinés, gelat.

La lletra o té dos sons:

• Obert, quan sona com la o de les paraules flor, rosa, carxofa, oli.

• Tancat, quan sona com la o de les paraules món, núvol, llop.

2 ■ Digues el nom d’aquests dibuixos i assenyala si són amb “-e” o “-o” oberta o tancada.

Classifica´ls segons el seu so.

3 ■ Escriu dues oracions que complisquen les característiques següents:

Una, amb les dues paraules que tenen la o oberta.

L’altra, amb les dues que la tenen tancada.

4 ■ De les paraules següents, subratlla les que tinguen e oberta i o oberta. Després, escriu

oracions amb les paraules que has subratllat.

caragol llet ocell taronja

postres fideu serra cotxe

Carxofa, llop, oli,

núvol.

ELS GENTILICIS

Es formen amb els sufixos:

-à/-ana, -enc/-enca, -ès/-esa, -í/-ina, -er/-era ... Exemples:

Suècia: suec/ -a

Sueca: suecà/ -ana

Sabadell: sabadellenc/ -enca

Anglaterra: anglès/-esa

Mallorca: mallorquí/ -ina

Andorra: andorrà/ -ana

Barcelona: barceloní/ -ina

Índia: indi/ -a

1 ■ Forma els gentilicis utilitzant els sufixos següents.

Xàtiva ___________________________ Gandia ___________________________

Borriana _________________________ Dénia ____________________________

Berlín ________________________ Albal _______________________

Barcelona ___ Castelló______________________

Catarroja _____________________ Riola _____________________

http://www.bromera.com/tl_files/activitatsdigitals/Enllac_3/Enllac3_u4_p85_a13%281_3%29/index.html

-à/-ana, -í/-ina, -er/-era,

-enc/-enca, -és/-esa

Els gentilicis són els noms amb què es designen les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, ... són les paraules que designen el lloc d'origen d'una persona.

L’ACCENTUACIÓ: normes Totes les paraules tenen síl·labes, una que es pronuncia amb més força, la síl·laba tònica, i les restants que s’anomenen síl·labes àtones.

Tipus de paraules segons l’accent Exemple

Agudes La síl·laba tònica és l’última síl·laba de la paraula. Camí, germà, cançó

Planes La síl·laba tònica és la penúltima síl·laba de la paraula.

Terratrèmol, ibèric, bolígraf

Esdrúixoles La síl·laba tònica és l’antepenúltima síl·laba de la paraula.

Dècima, llàgrima, història

L’accent gràfic

L’accent gràfic és un signe que indica quina és la síl·laba tònica. Hi ha dos tipus d’accent

gràfic: ( ´ ) tancat o agut o ( ` ) obert o greu.

Tancat o agut Obert o greu

( ´ ) ( ` )

Les vocals poden accentuar-se:

oberta obertes i tancades sempre tancades

à è ò é ó í ú

REGLES D’ACCENTUACIÓ

Tipus S’accentuen quan: Exemple

Agudes Acaben en vocal: -a, -e, -i, -o, -u. Acaben en vocal + S: -as, -es, -is, -os, -us. Acaben en -en, -in.

camí, germà, cançó. arròs, pastís. comprén, Berlín.

Planes S’accentuen quan no acaben amb les terminacions de les agudes.

Ter terratrèmol, ibèric, bolígraf.

Esdrúixoles S’accentuen sempre. Dècima, llàgrima, història.

1 ■ Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.

cantare comite cafe apren inclos

enten pure ale pages impres

cinque nomes tambe aixo aficio

preso arros coto allo pero

2 ■ Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la

posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calga.

riuet dema permis aixi camera Grecia

algun lluminos Ramon porro telefon cigro

votacio Ferran debil ciencia nuvol esglesia

proces respon campio espai trajectoria tulipa

3 ■ Accentua totes les paraules que calga de les paraules esdrúixoles que tens a continuació:

esglesia, ciencia, historia, gloria, victoria, estatua, formula, familia, infancia, quilometre,

industria, colonia, solitaria, anima, memories, gabia, miseria, materia, tombola, influencia,

assitencia, maquina, dioptria, semola, rabia, parroquia, algebra, consciencia.

LA SEPARACIÓ DE SÍL·LABES; ELS DIFTONGS. ELS HIATS

Cada cop de veu que fem quan pronunciem una paraula és una síl·laba. En general, una

paraula té tantes síl·labes com vocals. Però hi ha casos en què trobem dues vocals seguides.

Per separar les paraules en síl·labes cal tenir en compte els grups de vocals (diftongs i

hiats) i els grups consonàntics (dígrafs o altres).

No totes les vocals permeten formar diftongs. Llig i observa les paraules següents: totes

tenen diftong. Quines vocals són necessàries per formar un diftong? Intenta deduir-ho.

peu, aigua, peix, cuina, pau, riu, nou, freqüent, tou, duu, nau, feu

En un diftong una de les vocals (o les dues) és una i o bé una u.

Un diftong és la unió de dues vocals que es pronuncien juntes en la mateixa síl·laba: brui-xa.

Els diftongs poden ser decreixents o creixents.

Diftongs decreixents es formen quan la i o la u es troben darrere d’una altra

vocal. Vocal + i/u: ai, au, ei, eu, ii, iu, oi, ou, ui, uu.

Exemples: aire, rei, boira ,cuina, pau, peu, ciutat, coure, duu.

Diftongs creixents i/u + vocal (en els següents casos):

gua, güe, güi, guo guant, aigües, pingüí, aiguota.

qua, qüe, qüi, quo quatre, qüestió, terraqüi, quota .

i + vocal (al començament de paraula) iogurt, iode, hiena, ioga...

i, u entre vocals no-ia, de-ia, ve-uen...

Un hiat és la combinació de dues vocals successives que no formen part de la

mateixa síl·laba. Poden ser dues vocals fortes (a, e, o) juntes (ga-è-lic, me-te-o-rò-

leg) o bé una vocal dèbil (i, u) entre una consonant i una vocal forta (di-a-ri, du-

a-na…). Exemples: a-e-ri, di-a-ri, gra-e-lla, a-le-gri-a, am-bi-ent, a-fir-ma-ci-ó.

Exemples:

Són a la mateixa síl·laba, tenen diftong: io-de, io-gurt, fe-ia, no-ia, hie-na...

No tenen diftong, són síl·labes diferents: di-a, his-tò-ri-a, re-li-gi-ó…

s’han de separar no s’han de separar

els dígrafs i els grups consonàntics

rr: sor-ra

tj: plat-ja

ss: car-ros-sa

tg: met-ge

sc: a-do-les-cent

tx: cot-xe

ix: rei-xa

l·l: til-la

gu: se-guir

qu: pa-quet

ll: ba-llar

ny: ca-nya

tots els hiats

Ma-ri-a, a-vi-ó, pe-ru-à

els diftongs

fei-na, quo-ta, tre-uen

Quan hem de trencar una paraula a final de línia, ho fem respectant la seva divisió en

síl·labes. Quan una paraula conté dígrafs hem de tenir en compte que hi ha dígrafs que es

separen en síl·labes diferents, com ter-rat, i altres que es mantenen junts, com a-que-lla.

1 ■ Rodeja els diftongs de les següents paraules. Després separa els mots en síl·labes. samfaina sam-fai-na qüestió _____________________

feina _________________ roure _____________________

boina _________________ lingüística __________________

pingüí _________________ quantitat ____________________

Eivissa _________________ inscriure ___________________

eina _________________ almoina ____________________

tou _________________ quatre _____________________

2 ■ Marca amb una creu les paraules que tenen un hiat i destaca’ls en roig com a

l'exemple:

X grua avui suar

veure lluent arquitecte

realitat teatre cuina

violí oasi aeroport

sauna aquarel.la indústria

3 ■ Marca els dígrafs de les paraules següents que s’han de separar.

bonyegut, dilluns, conquerir, esguerrar, dibuixar

4 ■ Marca els dígrafs de les paraules següents que NO s’han de separar.

col·legi, despatxar, colla, coratjós, terra

5 ■ Copia cada paraula davall del dígraf corresponent i separa-la en síl·labes.

mareig, addicte, lluna, carassa, aranya, ratllar, carrer, ametla, formatge, innegable, setmanal, descompte, cèl·lula, ètnic, guisar, petxina, enquesta, jutjar, immòbil

DÍGRAFS QUE NO SE SEPAREN

IG

NY GU QU LL MP

DÍGRAFS QUE SÍ SE SEPAREN

DD RR SS L·L NN

MM TG TJ TL TLL

TX TM TN

6 ■ Completa les paraules següents amb els dígrafs corresponents:

i...........ens du..............a gori............a lle............. re.........isit

compa........ia me............e ma...........à finali.......ar ..........uç

caraba.......a ame........er bi.........etera in.........ilí esto.........

anti..........es corre.......a rebu.........ar ..........ilòmetre despa.......ar

Expressió escrita: LA SOL·LICITUD

Per a fer-nos socis d’un club o d’una biblioteca hem d’emplenar un document amb les nostres dades. Sabries fer-ho tu? Ara ho aprendràs.

■ Què demana?

■ On Viu?

■ Quants anys té?

Una sol·licitud és un text on demanem alguna cosa que necessitem o que volem

fer. Hi escrivim les nostres dades, el lloc, la data, i hi afegim la nostra signatura.

FOTO FORMULARI DE SOL.LICITUD

Cognoms: SAPIÑA PLA Nom: Mª PILAR

Localitat: GANDIA Carrer: LA PAU

Anys: 9

Núm. 43

Col·legi: LES ESCOLÀPIES

Sol·licita: L’admissió a la biblioteca escolar

Gandia, 15 de setembre de 2017 Signatura

Completa aquesta sol·licitud amb les teus dades

1 ■ Imagina que has decidit formar un club “d’amics dels animals”. Inventa una

sol·licitud que faries perquè emplenaren els socis. (incloent-hi tota la informació)

FOTO SOL.LICITUD GRUP ESCOLA INICIACIÓ DE TEATRE “ELS MÀGICS”

Cognoms: ................................................... Nom: .................................

Data de naixement......................................

Adreça: ...........................................

Anys: .............

Núm. ............. Localitat: .................................

Sol·licita: .........................................................................................................................

Lloc i data:................................................. Signatura:...............................................