tancament de la rambla d’Ègara al trànsit privat...

8
CATÀLEG DE BONES PRÀCTIQUES Tancament de la Rambla d’Ègara al trànsit privat Terrassa (Vallès Occidental) Tancament de la Rambla de Terrassa al trànsit de vehicles privats i foment del transport públic col·lectiu, l’anar a peu i en bicicleta com a alternatives per a accedir al centre de la ciutat. Municipi: Terrassa (211.000 habitants; 70,10 km 2 ) Any de realització: 2008 Cost total: 250.000 Agents implicats: Ajuntament de Terrassa, Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Upload: others

Post on 26-Jul-2020

1 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Tancament de la Rambla d’Ègara al trànsit privat …xarxamobal.diba.cat/XGMSV/documents/practiques/62/62.pdfPer la Rambla d’Ègara, amb 2 carrils per sentit de circulació, hi

CATÀLEG DE BONES PRÀCTIQUES

Tancament de la Rambla d’Ègara al trànsit privat Terrassa (Vallès Occidental)

Tancament de la Rambla de Terrassa al trànsit de vehicles privats i foment del transport públic col·lectiu, l’anar a peu i en bicicleta com a alternatives per a accedir al centre de la ciutat.

Municipi: Terrassa (211.000 habitants; 70,10 km2) Any de realització: 2008 Cost total: 250.000 € Agents implicats: Ajuntament de Terrassa, Departament de Política

Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Page 2: Tancament de la Rambla d’Ègara al trànsit privat …xarxamobal.diba.cat/XGMSV/documents/practiques/62/62.pdfPer la Rambla d’Ègara, amb 2 carrils per sentit de circulació, hi

CATÀLEG DE BONES PRÀCTIQUES

Situació de partida

Fins l’any 2007, la Rambla d’Ègara era una via de la xarxa b{sica de la ciutat, tal i com queda palès a les figures de planejament urbanístic i de mobilitat de la ciutat, el POUM i el PMU, ambdós aprovats al 2003.

Per la Rambla d’Ègara, amb 2 carrils per sentit de circulació, hi passaven cada dia 25.000 vehicles. Tot i així, la Rambla sempre ha tingut un caràcter diferenciat de la resta de la xarxa viària, en tractar-se d’una via perimetral al centre històric i la illa de vianants, desenvolupada a la darrera dècada del segle XX.

El context de l'actuació

L’any 2007 s’aprova el Decret 152/2007 d’aprovació del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire als municipis declarats zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric, que és d’aplicació a Terrassa per ser per les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres. L’objectiu del Pla és millorar la qualitat ambiental dels municipis afectats, forçant a l’adopció de mesures que permetin reduir la mobilitat motoritzada, concretament per assolir una reducció del 5% de la mobilitat a les vies urbanes.

També al 2007 l’Ajuntament de Terrassa finalitza el mapa de capacitat acústica i el mapa de soroll, on s’indica la necessitat de prendre accions per reduir el nivell acústic de molt carrers de la ciutat que superen els nivells permesos o que es troben en situació de risc de superació. El vehicle privat és el principal responsable del soroll als carrers, i La Rambla d’Ègara es troba al llindar màxim de soroll permès.

Per últim, l’any 2008 es finalitza el Pla Local de Seguretat Vi{ria, on s’indiquen els punts i trams de concentració d’accidents de la ciutat, sent La Rambla d’Ègara un d’aquests trams.

Page 3: Tancament de la Rambla d’Ègara al trànsit privat …xarxamobal.diba.cat/XGMSV/documents/practiques/62/62.pdfPer la Rambla d’Ègara, amb 2 carrils per sentit de circulació, hi

CATÀLEG DE BONES PRÀCTIQUES

Descripció de l'actuació

A finals de l’any 2007 s’inicien les obres de perllongament de la línia S1 de FGC, que dotaran la ciutat de 3 noves estacions ferrovi{ries. L’afectació que aquestes obres ocasionen a La Rambla d’Ègara obliguen a tallar la circulació rodada d’aquesta via durant un període aproximat de 12 mesos.

Amb aquest condicionant, s’estableix que les vies que hauran de servir com a itineraris alternatius a la Rambla seran, principalment, les vies que configuren la Ronda de la ciutat, i per al trànsit local els carrers paral·lels situats a l’oest de la Rambla, el c. Arquímedes en sentit de pujada i el c. Galileu en sentit de baixada.

Arribat aquest punt, es plantegen 3 reptes importants que requereixen la implantació de diferents mesures per afrontar-los:

1. Com mantenir el nivell de servei de les 10 línies d’autobús i el servei de taxi que circula per la Rambla?

∙ S’incorpora un carril BUS-TAXI als carrers Arquímedes i Galileu, que permetin garantir la velocitat comercial i la puntualitat del servei sense allunyar-lo del centre històric.

Carril BUS-TAXI del carrer Arquímedes

2. Com desviar els 25.000 vehicles que circulen diàriament per La

Rambla?

∙ Es potencien, amb senyalització informativa als accessos de la ciutat, els itineraris alternatius pel trànsit de pas, és a dir, els vehicles que creuen la Rambla de nord a sud i viceversa.

∙ Es milloren els punts crítics de capacitat viària de la ronda exterior per potenciar aquests itineraris pel trànsit de pas.

∙ Es suprimeix el carril d’aparcament dels carrers Arquímedes i Galileu per incorporar un carril de circulació de vehicles.

Page 4: Tancament de la Rambla d’Ègara al trànsit privat …xarxamobal.diba.cat/XGMSV/documents/practiques/62/62.pdfPer la Rambla d’Ègara, amb 2 carrils per sentit de circulació, hi

CATÀLEG DE BONES PRÀCTIQUES

3. Com potenciar els mitjans de transport alternatius per minimitzar l’impacte sobre la xarxa vi{ria?

∙ S’inicia una campanya de comunicació intensiva per informar i advertir als conductors de les noves condicions de circulació i aconsellant la utilització del transport públic, l’anar a peu i en bicicleta per accedir al centre de la ciutat.

Díptic de la campanya de comunicació

Al desembre del 2007 es planifiquen aquestes actuacions, i s'inicia el tancament de La Rambla el dia 9 de gener del 2008.

Page 5: Tancament de la Rambla d’Ègara al trànsit privat …xarxamobal.diba.cat/XGMSV/documents/practiques/62/62.pdfPer la Rambla d’Ègara, amb 2 carrils per sentit de circulació, hi

CATÀLEG DE BONES PRÀCTIQUES

Resultats

El resultat de l’operatiu és molt positiu, els conductors s’habituen a les noves condicions de circulació i el transport públic aconsegueix millorar la velocitat comercial respecte la que tenia quan circulava per la Rambla.

El tancament de la Rambla al trànsit rodat ha suposat un transvasament de vehicles cap a altres vies de la ciutat i un augment de la utilització del transport públic del 3%. De l’estudi elaborat pels tècnics municipals es desprèn que l’increment més important en la circulació s’ha produït a les dues grans avingudes que circumval·len Terrassa.

Al llarg del 2008 s’efectuen comptatges de vehicles en les principals vies alternatives, detectant-se un increment de trànsit a les vies alternatives que no compensa la pèrdua de vehicles de la Rambla, fet que fa pensar que hi ha hagut:

∙ una pèrdua d’una part del tr{nsit de vehicles que s’ha traslladat a altres mitjans

∙ un filtratge del trànsit de vehicles per vies de la xarxa secundària.

Les línies d’autobús que circulen pels carrers Arquímedes i Galileu tenen un intèrval de pas de 2 min. És a dir, cada 2 min circula un autobús urbà pel carril bus de Galileu i un altre pel carril bus d’Arquímedes, a més dels serveis d’autobusos interurbans, el transport escolar i el servei públic del taxi. Quan es va produir el tall de la Rambla, l’autobús va guanyar en uns 1.150 viatgers diaris (3% més que en el mateix període de l’any anterior) i també en puntualitat.

La creació del carril bus, la seva segregació i el rigor disciplinari amb que es controla per part de la policia municipal (en especial, l’estacionament de cotxes), fa que el ciutadà visualitzés de forma clara l’aposta decidida de l’Ajuntament pel transport públic.

Page 6: Tancament de la Rambla d’Ègara al trànsit privat …xarxamobal.diba.cat/XGMSV/documents/practiques/62/62.pdfPer la Rambla d’Ègara, amb 2 carrils per sentit de circulació, hi

CATÀLEG DE BONES PRÀCTIQUES

Dispositiu de reobertura de la Rambla al desembre del 2008

Al llarg del 2008, i amb la previsió de la reobertura de la Rambla un cop es finalitzin les obres, es determina no tornar a obrir la Rambla al trànsit privat i es planifiquen un conjunt de mesures complementàries a la restricció de vehicles privats de la Rambla: el Programa de Mobilitat per l’Ambientalització de Terrassa.

Després del procés de consulta amb els agents socials de la ciutat en el marc de la Taula de Mobilitat es determina tirar endavant el Programa de Mobilitat per l’Ambientalització de Terrassa, que inclou mesures de “Push and Pull” per impulsar la utilització de mitjans de transport sostenibles i racionalitzar la utilització del vehicle privat a la ciutat:

∙ l'ampliació de l'oferta de transport públic, amb una nova línia i més freqüència en 4 línies existents (inversió d'aproximadament 3 M€)

∙ carril bus al carrer 22 de Juliol ∙ carril bici a les avingudes Jaume I i Abat Marcet ∙ reestructuració dels sentits de circulació del barri de Ca N’Aurell

De les actuacions previstes inicialment al Programa queden pendents de realització l'ampliació dels carrils bus a les avingudes i l'ampliació de la zona blava que no seran abordades fins l’entrada en funcionament del nou servei ferroviari i de l’obertura de la Ronda Vallès. D’aquesta manera, des del 2 de desembre del 2008, a la Rambla només es permet la circulació de:

∙ autobusos ∙ vehicles de càrrega i descàrrega en una franja horària determinada ∙ bicicletes ∙ taxis ∙ vehicles de servei: ambul{ncies, recollida d’escombraries, etc. ∙ vehicles autoritzats: residents que han d'accedir als seus garatges

(aquests tenen un distintiu i una autorització específica per circular per determinats trams de la Rambla)

Els carrers Arquímedes i Galileu recuperen les condicions de circulació prèvies al tall, amb un carril de circulació i un carril d’aparcament, aconseguint reduccions significatives de les IMD, tot i que es mantenen per sobre dels valors del 2007 i una millora de la seguretat viària en determinades cruïlles.

Es continua treballant des del Servei de Mobilitat per reduir els impactes que aquest tall ha poduït sobre altres carrers de la ciutat, amb actuacions de pacificació dels trànit i de millora de la seguretat dels vianants.

Page 7: Tancament de la Rambla d’Ègara al trànsit privat …xarxamobal.diba.cat/XGMSV/documents/practiques/62/62.pdfPer la Rambla d’Ègara, amb 2 carrils per sentit de circulació, hi

CATÀLEG DE BONES PRÀCTIQUES

Projecte de futur

Al gener del 2010 s’ha iniciat la licitació del projecte executiu per la reurbanització de La Rambla, que mantindrà les restriccions a la circulació actual, excepte la càrrega i descàrrega de mercaderies, que deixaran de fer-se a la Rambla per fer-se als vials adjacents.

El projecte preveu ampliar les voreres agafant l’espai d’un dels carrils de circulació de cada sentit. La nova urbanització permetrà millorar els desplaçaments a peu, alhora que quedarà completament restringit el pas de vehicles particulars, exceptuant algun tram que s’haur{ de mantenir per l’accés a guals.

Imatge virtual de la futura reurbanització de La Rambla

Conceptes clau Restricció trànsit, pacificació trànsit, transport públic

Page 8: Tancament de la Rambla d’Ègara al trànsit privat …xarxamobal.diba.cat/XGMSV/documents/practiques/62/62.pdfPer la Rambla d’Ègara, amb 2 carrils per sentit de circulació, hi

CATÀLEG DE BONES PRÀCTIQUES

La valoració de l'Ajuntament de Terrassa

Des del Servei de Mobilitat es valora tot el procés molt positivament, considerant-se que l’element clau ha estat la forta campanya informativa que es va realitzar, on s’alertava de possibles congestions al centre i es recomenava la utilització del transport públic. Aquesta restricció al trànsit privat hauria estat impensable a curt termini si no s’hagués produït la situació excepcional del tancament provisional per les obres.

El procés de tancament de La Rambla ha permès constatar que, tot i la bona experiència del procés de peatonalització del centre, relativament recent (als anys 90), la societat segueix mostrant fortes reticències als canvis que imposen restriccions al vehicle privat, per més que la millora que ha obtingut La Rambla com a eix petaonal sigui notòria.

@ Dades de contacte

Susi López Directora del Servei de Mobilitat de l’Ajuntament de Terrassa 93 780 55 55 www.terrassa.cat [email protected]