Atlas urbanístic sobre l’àrea dels “Magazzini Generali” a Verona

TAP F, tardor 2011 ETSAV // Reprogramacions urbanes i nous programes d’habitabilitat. 10 Arquitectures mixtes, 3 arquitectures equipaments, 1 nou Barri. Magazzini generali. Verona // EXERCICI 1a

Guia de temes Biografia dels Magazzini Origen, gestació, evolució La ciutat abans dels Magazzini El territori preexistent i les latències de la matriu biofísica El context econòmic i sociopolític del projecte El context cultural en el que s’enmarquen El contextsociopolític: Les raons El context disciplinar: Les propostes alternatives El context tècnic: Les solucions L’evolució i formació urbanística de l’àrea en relació a la ciutat. Timeline Cartografies de la construcció i ocupació de l’espai al voltant Carnet d’identitat El projecte del Magazzini Generali Les formes i les mides dels seus elements actuals Les geometries del traçat i l’entorn de barris i ciutat Estat actual, Forma i estructura Codi de barres Usos i activitats actuals (sobre l’àmbit del treball, Magazzini_Quartiere Roma_Viale del Lavoro) Edificis i arquitectures singulars a l’àrea Mode d’emploi La xarxa viària entorn dels Magazzini Els models de mobilitat i els sistemes de transport públic L’ordenació de les formes dels espais generats Les regulacions, normes i ordenances vàries Radiografia urbana de Verona El teixit productiu i les activitats econòmiques El teixit dotacional i el comerç Els equipaments El sistema d’espais lliures Les infraestructures Indicadors (de fragmentació, inconnexió, segregació urbana, de localització,...) Arbre de família Rol urbà i relacions amb la ciutat (sobre l’àmbit del treball, Magazzini_Quartiere Roma_Viale del Lavoro) Traçats, trajectòries i vertebracions espacials Portraits + 24 hores de la vida del carrer Imatges, signes, símbols i significants Perfils paisatge urbà, « Coses urbanes », fites, cantonades, trams significatius Tràveling, Seqüències urbanes Vida urbana, “events”, conflictes… Magazzini Generali Metric Handbook WebBibliografia, exposicions i publicacions sobre els Magazzini Generali

GRUP I

“Magazzini Generali” VeronaContext Socio-polític. Itàlia

La unificació italiana es va completar al 1870 sent el resultat dels esforços co-ordinats entre els nacionalistes italians, Giuseppe Garibaldi i Giuseppe Mazzi-ni, i els monàrquics lleials a la casa de Savoia, Camillo Benso di Cavour. El tur-bulent nou estat presencià violents atacs entre els socialistes i la dreta. Giovanni Giolitti, un dels primers ministres italians amb la carrera més llarga (1892-1921), aconseguí crear llaços entre els extrems polítics i instituir el sufragi masculí. Tot i que a les dones se’ls negà el dret al vot fins després de las IIª Guerra Mundial.El 1915 Itàlia entre a la IªGM en el bàn-dol aliat per recuperar territoris encara en mans dels austríacs. Al mateix any declara la guerra a Àustria que durà tres anys i mig. La economia de guerra va generar una petita concentració de poderososbarons industrials al mateix temps que deixava la majoria de la població civil a la misèria.Un dels joves entusiastes de la guerra va ser el editor del diari socialista i abans

pròfug Benito Mussolini (1883-1945). Dos anys després forma un grup militar de dretes, Fasci Italiani di Combattimento, precursors del Partido Fascista. Guanyà les eleccions al 1924 i dos anys més tard prengué tot el control prohibint altres par-tits polítics, els sindicats no filiats al partit i la premsa lliure.A la dècada dels 30, tots els aspectes de la societat italiana estaven regulats pelpartit. La economia, la banca, enormes projectes d’obres públiques, i una ambici-osa modernització de les forces armades. Al 1940 Itàlia entra a la IIªGM en el bàn-dol de l’Alemanya nazi.

El Nord d’Itàlia va ser alliberat al 1945 gràcies a la resistència, i aquests atra-paren a Mussolini quan fugia i el afu-sellaren.Al 1946 Itàlia es converteix en república creant la Primera República fins el 1992.El 1949 Itàlia es va fer aliat del EUA per la qual cosa va rebre suport econòmic sota el Pla Marshall. El 1957 Itàlia s’uneix a Alemanya Occidental i el Ben-elux amb la firma del Tractat de Roma, que crea la Comunitat Econòmica Euro-pea (actual UE).Entre el 1950 i 1960 el país creix econòmicament.

La dècada dels 70 va ser dominada per l’espectre del terrorisme i el malestar social. La dècada dels 80 Itàlia es con-verteix en una de les principals econo-mies mundials a través del Partit Comu-nista. Creació de la IIª República al 1992.Al 1999 Itàlia es converteix en base prin-cipal en la guerra aèria de la OTAN sobre Iugoslàvia.Al 2001 la coalició de dretes Casa delle Libertà de Silvio Berlusconi obté majoria absoluta. El 2006 Romano Prodi, coalició centre-esquerra, entra al govern fins que dimiteix dos anys més tard. Berlusconi aconsegueix la majoria.

Italia. Lonely planetwww.wikipedia.org

Mazzini Garibaldi Cavour

Giolitti Mussolini Berlusconi

D’esquerra a dreta.1940 - Mussolini amb Hitler1946 - Itàlia es converteix en república1980 - Atemptat a l’estació de Bolonya, reivindiquen l’atemptat la cèl·lula feixista i les Brigades Rojes.

GRUP I

“Magazzini Generali” VeronaContext Socio-econòmic

Pel seu patrimoni paisatgístic, històric, artístic i arquitectònic és la regió més visitada d’Itàlia. El Véneto està subdi-vidida en set provincies: Belluno, Padua, Rovigo, Treviso, Venecia, Verona i Vice-nza. La provincia de Belluno es la més extensa, la de Padua es la més habitada.El Veneto durant diversos segles ha es-tat independent amb el nom de Repub-blica Veneta, després d’un breu parèntesi austríac i francès (1797-1814), i autòno-ma durant unes dècades com a Regno Lombardo-Veneto en poder d’Austria. El Veneto s’uneix a Itàlia al 1866. Durant molt de temps ha estat una terra de pobresa i emigració però, gràcies a un notable desenvolupament industrial, avui és una de les regions més riques d’Itàlia. El Veneto va ser la regió amb més emigració de tota Itàlia. S’estima uns 3.300.000 d’emigrants des del 1876 al 1976. En els primers anys del segle XX, l’economia va començar un període de prosperitat a Verona, amb la plena utilit-zació dels canals. Això també gràcies a dos aspectes fonamentals: la custòdia

dels canals d’un consorci i l’adveniment de l’electricitat que es va produir gràcies a la força motriu de la canal.Al1921 és l’any en què es produeixi un canvi polític, social i econòmic que modi-ficarà les següents dècades fins a la mei-tat del s.XX. El canvi es deu a l’aparició d’una nova classe emergent (capitalisme no liberal) que no té res a veure amb la burgesia liberal. L’enorme pobresa pro-vocada per la guerra afavorí una mas-siva emigració cap als països d’Amèrica Llatina i les altres regions d’Itàlia.La IIªGM aporta noves destruccions alterritori i al 1943 fou ocupat per les tropes alemanes. El comandant de Verona es

negà a entregar les armes als alemanys i començà una batalla. La ciutat es va convertir així en una de les capitals de la RSE (Reppubblica Sociale Italiana), amb l’assentament dels principals coman-daments militars i alguns ministeris.En aquest període van patir enormes de-struccions causades pels bombardejos.Durant la postguerra, Itàlia obté fi-nançament dels EUA gràcies al Pla Marshall. Aquests diners afavoreixen el sorgiment de grans empreses com la Fiat, Pirelli o Olivetti. Tot i això, el domini de les petites i mitjanes em-preses continua essent aclaparador. Els anys 50 el Veneto era encara una

regió on l’economia predominant era l’agrícola. La petita burgesia agrícola era la més important de la regió i representa un terç de tota l’ocupació regional. En canvi la classe treballadora agrícola tenia en aquells moments un pes molt petit. Ja als anys 60 l’èxode rural de les pe-tites comunitats de l’àrea central, on tradicionalment es concentrava la pe-tita propietat camperola, pateix una frenada. A diferència del que passa a la resta d’Itàlia, on els treballadors de l’agricultura emigren cap als grans cen-tres urbans, al Veneto aquests es que-daven al camp sent l’origen del sistemade petites empreses repartides per el territori rural, que durant les dècades següents es consolida per la seva ca-pacitat de recuperació en un context de crisi de les grans empreses.Les transformacions més significatives de l’estructura ocupacional es produïren en els anys 50 i 60, pas d’una economia agrícola a una basada en el sector se-cundari.Als anys 80, degut a la disminució de la gran indústria, apareix una massiva proliferació de la petita empresa que acceleraren l’economia de la regió con-vertint-la en la més productiva d’Itàlia. És per això que el Veneto esdevé terrra d’immigració.

http://cronologia.leonardo.it/storia/http://it.wikipedia.org/wiki/Storia_del_Veneto#Il_Veneto_italianohttp://it.wikipedia.org/wiki/Storia_dell%27industria_italiana

GRUP I

Context Socio-cultural

En la primera dècada del segle XX, de-sprés de les teories de Marx i Engels i les profundes transformacions socials, econòmiques i polítiques, produïdes per la revolució industrial, es consoliden a tota Europa els moviments populars i so-cialistes. De 1914 a 1918, Europa és sac-sejada per un conflicte global, la Iª Guerra Mundial, al que participa també Itàlia, en un principi neutral. Al final del conflicte, com a resultat d’una sèrie de vagues i les lluites d’obrers i camperols, causades per la crisi econòmica de postguerra, a Alemanya i a Itàlia les classes conserva-dores reaccionen amb un govern totalitari (el nazi-feixisme). Aquestes dictadures impedeixen qualsevol manifestació de dissidència política i cultural, amb el con-trol de tots els intel•lectuals i els homes contraris al règim.Els moviments artístics italians, en la segona meitat del segle XIX tenien difi-cultats a l’hora d’establir contactes amb els moviments europeus, a causa de la

situació política abans de la unificació d’Itàlia al segle XX. Aquests contactes s’iniciarà només després de la fi de la Se-gona Guerra Mundial. Els principals movi-ments de l’art modern, amb l’excepció del futurisme, es desenvolupen fora d’Itàlia durant les primeres dècades de segle. Quan estallà la IªGM van surgir dos movi-ments moderns; el futurisme, liderat pel poeta Filippo Tommaso Marinetti i el pin-tor Umberto Boccioni, buscava noves maneres d’expressar el dinamisme de la era de les màquines. Pel contrari, la

pintura metafísica mirava cap a l’interior i produïa imatges misterioses del món subconscient.A Itàlia es centren en el Novecento (seguin la tradició del Quattrocento i el Cinquecento), moviment artístic desen-volupat entre els anys 1920-1930. El grup es funda al voltant de set artistes, liderats per Margherita Sarfatti, vinculats a la Galeria Pesaro de Milà. Aquests ar-tistes pretenien renovar l’art italià tornant a les bases artístiques del Renaixement. Moviment aliat del feixisme. Mussolini

inaugura la primera exposició del grup. Estilísticament pretenen trencar amb l’art de vanguàrdia europeu, retornant a l’essència de l’art italià, promovent un es-til realista, emfàtic y monumental.Al final de la II Guerra Mundial, amb l’ocupació per part dels americans, arri-ben els nous ginys que es construeixen en cadena com els frigorífics i els au-tomòbils. Aquestes màquines influeixen de forma directa o indirecta a l’abandó dels Magazzini generalli de Verona.El frigorífic provoca que la necessitat de l’us dels magazzini generalli vagi en declivi i es deixin abandonats. El cotxe, en canvi, envaeix el recinte a causa del espai que necessita per al seu estaciona-ment, sobretot quan es realitzen fires al recinte de la Fiera.

La Regió del Veneto compta amb un pat-rimoni cultural immens i extraordinari que és valorat i protegit independentment de la propietat. El mateix s’aplica als actius intangibles, relacionats amb la llengua i el folklore, que gaudeixen d’una posició important en la promoció de la Regió, mit-jançant l’organització d’exposicions, con-ferències, espectacles i esdeveniments. Es presta especial atenció també a les activitats de valorització i promoció del patrimoni històric, artístic i arquitectònic.

http://it.wikipedia.org/wiki/Novecento_%28movimento_artistico%29http://www.thehistoryblog.com/archives/5337http://weimarart.blogspot.com/2010/07/mario-sironi.html

“Magazzini Generali” Verona

GRUP I

“Magazzini Generali” VeronaContext Disciplinar. Propostes alternatvies.

Al 1997 l’ajuntament, sota la pressió per les protestes dels habitants del barri i d’una campanya de premsa organitzada per l’Arena (una revista) contra els tra-ficants de drogues i immigrants que po-blen la zona, decideix prendre mesures per posar remei al estat de la degradació imperant a la zona aprovant el projecte per incloure el Teatro Tenda que encara està actiu.Per fer espai per al teatre s’enderroquen dos edificis de començament de se-gle (tancant l’accés als soterranis del Forte Clam, última resta de l’estructura d’Àustria) i realitzen una sèrie d’obres (connexió de clavegueram, tanques, quitrà a la plaça i el tancament l’accés d’alguns magatzems).A més de la destrucció de l’administració, en els últims anys s’han repetit diversos actes de vandalisme, en particular, a la sala de màquines de l’edifici Nº10, que ha perdut tot el material antic que va ser una interessant troballa de l’arqueologia industrial.

L’abandonament dels Magazzini Generali ha estat provocada per una política que sempre ha desanimat, com ho demostren les nombroses sol•licituds d’associacions que van acabar en els calaixos de l’Administració Municipal, per l’ús de la zona amb fins socials. La forma bàsica per a la conservació d’una propietat és el seu ús, i amb l’omissió d’aquesta possibilitat es va per-dre l’oportunitat de revitalitzar una part del teixit urbà. El govern de la ciutat ac-tual respon a aquest problema amb un

instrument de planificació que preveu la demolició i substitució de molts dels edificis per a ús públic parcial (destina-cions culturals, serveis, sector de servei públic), mostrant un total menyspreu als significats històric, social, econòmic i ecològic en relació amb els treballs de recuperació.Aquesta àrea constitueix una anoma-lia a la ciutat, que dins del recinte troba lògiques de relació entre els edificis, entre plens i buits, absolutament intrínsec a les necessitats ferro-

viaries. El mur que ha impedit el diàleg entre la ciutat i els barris, amb el temps ha preservat la integritat de la zona en qüestió.En els últims vint anys, només l’abandó prolongat ha estat el protagonista dels canvis més importants de la zona i dels seus edificis. L’abast dels plans de recuperació és so-vint diferent, van des de la restauració, la renovació i el disseny de peces de con-strucció nova.

http://www.rcvr.org/assoc/interzonhttp://www.newlandscapes.org/progetti/magazzini_generali_verona.htmhttp://www.b-e-t-a.net/000/html/05_projecta/sub_subversive/subversive_ita.htmlhttp://www.vr.archiworld.it/doc/rivista/45/architettiverona_79%202.pdf

GRUP I

“Magazzini Generali” VeronaContext arquitectònic

L’arquitectura de principis del S.XX va ser tant estimulant com a la resta d’Europa. La versió nacional de l’art nouveau, anomenada “lo stile floreale”, destacà per ser la més extravagant que la majoria dels estils. Ho podem observar a la Casa Castiglione de Giuseppe Sommaruga de 1903, un gran bloc de pisos. Quan el modernisme entrà en escena, adoptà dues formes: la primera era estrictament teòrica i es basava en l’influent “Mani-festo futurista” de Marinetti del 1909; la segona va ser el racionalisme. El racionalista italià és un corrent ar-quitectònic que es va desenvolupar a Itàlia en els anys vint i trenta del segle XX juntament amb el moviment mod-ern internacional, seguint els principis del funcionalisme. Un exemple és el “Gruppo 7” constituit al 1926 era un col·lectiu de professionals amb l’objectiu de renovar el pensament d’aquell mo-ment de l’arquitectura i la recerca formal i la construcció de pràctiques a través de l’adopció del racionalisme italià.

Aquests arquitectes estaven inspirats per Walter Gropius, Ludwing Mies van der Rohe, Peter Behrens i altres figures de la Bauhaus. El membre més important va ser Giuseppe Terragni, la seva obra més destecada va ser la Casa del Fascio (anomenada Casa del Popolo) de 1936 a Como. Com molts altres arquitectes d’Itàlia en aquella època, Terragni va dis-senyà edificis totalment modernistes per les autoritats feixistes. La arquitectura feixista combinava la modernitat amb la monumentalitat.

Les corrents arquitectòniques del s.XX s’inclouen dins l’arquitectura moderna. Una de les característiques distintives de l’arquitectura moderna és la simplifi-cació de les formes, l’abandó dels orna-ments i la composicó acadèmica clàs-sica. L’element més destecat de l’arqutiectura moderna és la utilització de nous materi-als com l’acer i el formigó armat, i l’ús de les tecnologies associades, canviant així la manera de projectar i construir edificis.

Les regions del Nord d’itàlia (la Lom-bardia, l’Emilia Romagna i el Veneto) hi trobem diversos “magazzini generali” construits a inicis del s.XX. Cada un d’ells ha viscut més o menys la mateixa història en quan a situació, desenvolupa-ment, abandonament, rehabilitació i re-programació.Hem trobat algunes d’aquestes arqui-tectures a Milà, Ferrara i Vicenza. Tots ells propers a les vies del tren i situats a zones perifèriques de les ciutats

http://magazzinigenerali-fe.blogspot.com/http://www.magazzinigenerali.it/http://www.yoruba.it/segnalazioni/internazionale_10.phphttp://ferrarasociale.org/sc-arti/requests/2011/03/1595:spazi_per_le_iniziative_delle_associazioni_presso_i_magazzini_generalihttp://it.wikipedia.org/wiki/Palazzo_Castiglioni

MILANO VICENZA FERRARA

“Lo stile floreale” Casa Castiglione. Somaruga

Casa del Fascio. Terragni Ville Savoye. Le Corbusier

C L I M AElEl clima és el caracterísc del nord d’Itàlia: esus calorosos i hiverns humits tot i que el clima quasi Mediterrani del Llac de Garda té una gran influència sobre la ciutat. La humitat relava és alta durant l’any així com les precipitacions.

T E R R I T O R I

G E O G R A F I A La ciutat de Verona s’aixeca als peus dels Turons de Lessini que l’abracen: al nord hi ha la vall del Adigio en un relleu que baixa fins les muntanyes Dolomi. Al sud s’estén la plana de Padana i a pocs quilò-metres cap a l’oest es troba el llac més gran d’Itàlia, el Garda. D’altraD’altra banda, Verona és atravessada pel riu Adigio que passa per la ciutat fent corbes suaus. A més a més, aquest afluent presenta uns afluents secundàris que van servir per posar les directrius de dos carrers importants com: la Via Roma i la Via Giulio Camuzzoni.

V E G E T A C I ÓLa vegetació està totalment influenciada per la proximitat del Llac de Garda. Es tracta d’una vegetació de caràcter Mediterrani: xiprers, cedres, baladres, oliveres y, palmeres.

_ “tot allò que preexisteix a les actuacions humanes que han anat conformant aquella realitat socioambiental que anomenem territori”_Cal dir que sobre aquesta matriu – que de tan transformada moltes vegades tenim la impressió que ha deixat d’exisr- s’hi col•loquen totes les acvitats. Aquestes acvi-tats poden emmascarar d’alguna manera l’existència de l’estructura prèvia,prèvia, tot i això i encara que no sigui aparent, l’estructura segueix exisnt i condicionant el desenvolu-pament de les acvitats.

1 EL TERRITORI PREEXISTENT I LES LATÈNCIES DE LA MATRIU BIOFÍSICA

Prehistòria: - Els primers assentaments es van produir al turó de San Pietro du-rant el Neolític (6000-3000 a.c). Des d’allà era fàcil de defensar-se dels atacs i estaven a fora de perill de les inundacions anuals del riu Adigio. (pobles de cabanyes de pedra) - També s’han trobat indicis de assentaments produïts durant la

edat de bronze i de ferro.

Orígen, gestació i evolució de Verona

Edat antiga:

Historiadors atribueixen el naixement de la ciutat a pobles indoeuropeus com els Eugans, els Reti, els Etrus-cos, els Cenomans i els Paleoveneti. Època Romana: - Durant el segle I a.c Verona va passar a formar part de l’Imperi Romà. A partir d’aquí el senat romà va cons-truir la base per l’edificació d’una nova ciutat situada a la corba del riu Adigio. - Al llarg de l’imperi romà la ciutat es va començar a expandir travessant al riu i construint dos ponts nous. (Ponte pietra, Postumio (destruït) ) - Durant l’època de Claudio es van construir els banys i teatre als peus de Sant pedro. - Durant la dinastia Flavia la ciutat va anar creixent sobrepassant els límits de les muralles. Per tal de protegir aquesta part de la ciutat es va construir una altre muralla al sud. Durant aquesta època d’esplendor també es va construir l’Arena de Verona (amfiteatre)

Assantaments prehistòrics

Primeres edificacions romanes

Directrius poble romà Piazza delle Erbe Muralla romana

Dibuix de com era la Verona romana.

Alta Edat Mitja.

- Odoacre, cap dels hèruls i turcilingis , va acabar amb l’Imperi Romà al 476. - Al 489 els ostrogots, dirigits pel rei Teodorico, van conquerir la ciutat. Durant aquesta època Verona va ser el centre militar més important. Va restaurar els banys, l’aqüeducte i varis edificis. També va construir el Palau de Teodorico i va reconstruir muralles que havien destruït les invasions bàrbars. - Al 526 els bizantins van ocupar la Itàlia ostrogoda i van estar al poder fins el 568. - Al 568 els llombards, dirigits pel rei Alboi, van conquerir la ciutat i la van conservar fins a la conquesta dels francs (Carlo Magno) al 774. Durant el regnat dels francs Verona es va convertir en un comptat. Al llarg d’aquesta època es van construir

moltes esglésies com per exemple la Basílica de Sant Zeno

2 ORIGEN, GESTACIÓ I EVOLUCIÓ DE LA CIUTAT

Baixa Edat Mitja.

A partir d’aquesta época els güelfs i gibelins es van començar a disputar el poder de Verona. - Al 1136 Verona passa a ser un municipi lliure, una comuna, (“Veronal Comunale”) governat per una oli-garquia formada per dotze families. - Al 1137 la Comuna de Verona va formar part de la Lliga llombarda per tal de combatir a Frederic I, empe-rador del Sacre Imperi Romanogermànic (“barbarrossa”). - Una de les famílies importants a Verona és la família Ezzelino da Romana. - Amb la família Scaligera la ciutat va passar a ser una senyoria. Del 1260 al 1387 aquesta cort va convertir la ciutat en un important centre de producció artística i cultural. Es va construir el castel Vecchio , el Ponte Vecchio, el ponte navi entre altres edificacions. - Al 1387: Senyoria de Visconti de Milan. Es va construir el castell de san Pietro i el de San Feli-ce, i la ciutadella militar dins de la ciutat rodejada per una muralla acompanyada per una fossa. Verona Veneciana: Al 1405 Verona va passar a formar part de la República de Venècia.

Edat moderna:

- Del 1509 al 1517 la ciutat va estar en poder de l’emp-erador Maximiliano I. Però després va tornar a formar part de la República de Venècia. - Al segle XVI es va produir un renaixement en l'econo-mia i la construcció d'esglésies i edificis importants destacant l’arquitecte Michael Sammicheli. Edat Contemporania:

- Al 1797 Verona va ser ocupada per Napoleó. Al mateix any Napoleó va firmar el Tractat de Campo-formio en el qual va cedir Verona a Àustria formant part així del regne llombard-venecià. Durant aquesta època els austríacs van construir un gran sistema defensiu a Verona ampliant la seva mura-lla i construint castells, nombroses casernes i magat-zems. - Verona era l’eix estratègic i el centre logístic per les seves carreteres i el ferrocarril. -Finalment després de diverses guerres, al 1866, els austríacs van cedir la ciutat a Itàlia. Segona Guerra Mundial: - Del 1942 al 1943 va patir els bombardejos dels aliats. - Del 1943 al 1945 va ser ocupada pels alemanys Després de la segona guerra mundial es va iniciar un procés de reconstrucció començant pels pont, esglésies històriques i l’estació de porta nuova. - A partir del 1955 van començar a construir edificis nous. Als anys 60 Verona es va recuperar econòmicament

gràcies la emigració de la gent des de l’agricultura a la

indústria i al turisme en massa.

Muralla de l’època dels Scaligera. Castell de San Pietro i el de San Felice, i la ciutadella militar. Muralla construïda des del 1526 al 1543. Muralla construïda pels austríacs.

Ferro-carril

1927

1800

3 ORIGEN, GESTACIÓ I EVOLUCIÓ DE LA CIUTAT

Creació de la nova estació ferroviària de Porta Nuova juntament amb la instal·lació de les primeres indústries al llarg del canal Camuzzoni, obrint camí cap al desenvolupament urbà del sud de la ciutat, fora de les muralles.

Construcció de

l’ estació de

refredament

especialitzada,

instal·lació pionera

en la industria europea durant molts anys. Edifici

circular de 100 m de diàmetre coronat per una

cúpula.

Destrucció de la Forte Porta Nuova, l’àrea de

76.000 m2 dedicada a ús militar on es situarà els

Magazzini Generali.

1900

Fins a les primeres dècades del s. XX, Verona ha

conservat les terres agrícoles fora de les muralles.

1922 L’inici de la industrialització va tenir com a

conseqüència la formació dels primers barris

residencials suburbans del sud de la ciutat.

Inici de la construcció del Magazzini Generali, un

complex necessari per a la recollida,

emmagatzematge, amb un sistema de

refrigeració, i classificació de fruites, verdures i

cereals. 1924 a 1926

Elaboració dels primers plans d’expansió de la

ciutat que portarà al desenvolupament dels barris

Borgo Roma i Golosine.

1927

Construcció dels primers edificis,

magatzems i tendes amb sistema

de refrigeració. 1929

1930 a 1940

Ràpid creiexement dels negocis

que implica l’ampliació del

Magazzini Generali amb nous

edificis i magatzems al sud de la

zona.

1945

Al final de la Segona

Guerra Mundial gran

part de l’àrea va

quedar danyada,

l’antic refrigerador i

alguns magatzems van quedar destruïts .

1949

Trasllat de la Feria de Verona del centre de la

ciutat a la banda oposada de la Viale del Lavoro,

en els Magazzini Generali.En poc temps es

converteix en un dels centres comercials més

importants d’Europa.

1948

Formació del ZAI (Zona Industrial

Agrícola), com una zona mixta amb

activitats de la industria

manufacturera, l’agroindústria i el

comerç. En la seva creació s’amplia

l’àrea dels Magazzini Generli 2 km

cap al sud.

Compra de 56.340 m2 de terreny per

l’establiment del mercat de fruites i verdures de

Verona que es reparteix en quatre grans

pavellons amb diverses possibilitats d’ús.

1953

1913

1920

1924

L’EVOLUCIÓ I FORMACIÓ URBANÍSTICA DEL MAGAZZINI GENERALI. TIMELINE 4

Durant un cert període de temps, els edificis de l’entrada són utilitzats com a centre d’ acollida per als refugiats de fora de la Unió Europea i de l’ ex Iugoslàvia. Un altre espai és ocupat per Càritas, per a la recollida de material i un altre com a seu de l’associació cultural Interzona, mentre que de l’àrea restant, només una petita part serà utilitzada com a dipòsit de diversos elements. Durant les fires de la ciutat, l’espai obert és utilitzat com a àrea d’aparcament.

1978

Es destinen magatzems

que havien quedat en

desús com a dipòsits de

vehicles provinents de

l’estranger.

Represa de productes que necessiten

refrigeració, a l’hora que es perd la necessitat

d’emmagatzematge de gra deixant inutilitzats

20.000 m2 de magatzems.

1954

Un cop reconstruïdes les instal·lacions danyades

durant la guerra comença una disminució

progressiva de les activitats tradicionals

d’emmagatzematge de fruites, verdures i cereals.

A poc a poc, altres activitats es van

desenvolupant. D’altra banda, l’ aparició de

frigorífics privats, fa menys necessària la capacitat

de refrigeració per a l'emmagatzematge de fruites

i verdures.

1964

Els principals beneficis del Magazzini Generali

passen a provenir de l’afluència de vehicles

estrangers i de l’emmagatzematge refrigerat de

carns congelades, mentre que la refrigeració de

fruita ha desaparegut per complet.

1973

1976

L'administració municipal segueix mantenint

l‘àrea cuidada fins al desmantellament del centre

d’acollida, moment en què abandona per

complet la zona.

1979

La manca de manteniment i l’escassa utilització

de la zona porta a la preocupació de l’opinió i

administració pública entorn a la recuperació

d’aquest espai. Les úniques intervencions fins al

moment són un control continu per part de la

policia i les demolicions d’alguns dels edificis per

donar lloc a una construcció provisional que acull

activitats culturals amb el fi de trobar un lloc més

atractiu dins dels edificis de l’àrea.

1980

1960

1970

1990 a 2011

Després de quatre anys, el dipòsit de vehicles

constituirà una de les principals riqueses de

l’àrea.

1971

Durant aquests

anys, els sistemes de

refrigeració emprats

resulten antiquats.

1975

Es manifesta la necessitat de

traslladar l’activitat del

Magazzini Generali al

Quadrante d’Europa, una nova

zona industrial, més apartada

del centre de la ciutat, gestionada i dissenyada

pel Consorci ZAI.

En aquest moment, l’activitat dins del Magazzini

Generali està cada vegada més desordenada.

Després d’un breu període de gestió per part

d’empreses de transport de la zona, l’àrea és

abandonada per complet.

Un “Estudi de la viabilitat en la recuperació de

l’àrea de l’ex Magazzini Generali i del Mercat de

fruites i verdures” fixa un punt fonamental per a

la creació d’un nou projecte que de moment, no

s’ha dut a terme.

L’EVOLUCIÓ I FORMACIÓ URBANÍSTICA DEL MAGAZZINI GENERALI. TIMELINE 5

TIPUS DE PEÇA URBANA RELACIÓ AMB ALTRES ENTITATS URBANES

Buit de talles de ciutat

Àrea sostinguda del centre històric a través de vial de primer ordre

Límits de la ciutat

11

MODE DE DESPLAÇAMENT HABITUAL DIARI DEL CIUTADÀ65% Vehicle propi17% Transport públic17% En bici/ A peu

D'aquest percentatge que utilitza el trasnport rodat (tant privat com municipal), el temps que triguen a arribaral seu destí dins el municipi és:26% <10 min39% 10-20min19% 20-30min

D'aquests resultats de disconformitat i d'un alt ús del vehicle privat entenem i en podem extreure que, eltransport públic a la ciutat de Verona pot estar més enfocat al turisme (major nombre de parades en puntsd'interès turístic) que no pas a les necessitats dels propis ciutadans.

FLUXES DE DESPLAÇAMENT

MODE DE MOBILITAT SEGONS ACTIVITAT I DESTÍ

OPINIÓ DE LA CIUTADANIA REFERENTAL TRANSPORT PÚBLIC

46% Satisfet54% No està satisfet

ÚS DEL TRANSPORT PÚBLICDELS CIUTADANS

11% Diàriament15% Un cop a la setmana12% Un cop al mes62% No utilitza el trasnport públic

12

MAGAZZINI GENERALIMAGAZZINI GENERALI

P

P

P

!6¿!!!6!6¿¿

!!!!!55555¿¿¿¿¿

!4¿4¿4¿¿¿¿¿¿4¿¿¿

!3¿

!2¿

!1¿

!7¿¿¿¿¿

El viaducto provocauna fuerte barrera y es una oportunidad paracrear nuevos espaciosy comunicaciones

1El aparcamiento de laferia es un espacio libreen una zona angostaque puede incorporarseal espacio público

2

Este gran aparcamientodescohesiona la zona ynos brinda la ocasión deapropiarnos de él yaprovecharlo

3

Gasolineras y edifica-ciones varias que noestructuran el tejido

4

Zonas de aparcamientoprivadas e infrautilizadasque pueden integrarseen una reforma conjuntade espacio público

5

Viviendas sin ordenaciónclara ni metódica. Lascalles terminan en “culde sac”. Posible exten-sión y ordenación.

6

Àmplia zona desmem-brada entre calle, acera,aparcamiento de laiglesia... Reordenación.

7

6. ARBOL DE FAMILIAAna Isern García, Martí Obiols Galí, Marina Rubio Herranz

- www.bing.com/maps - www.cestim.it- http://maps.google.es - www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=712898- www.comune.verona.it - Wikipedia.org- www.istat.it

PORTRAITS + 24 HORES DE LA VIDA DEL CARRER

Flavia Espíndola, María Lanfranconi, Laura Villaseca

IMATGES, SIGNES, SÍMBOLS I SIGNIFICATS

Verona es el famoso escenario de la

trágica historia de amor de Romeo y

Julieta. El arte y su larga historia la

caracterizan gracias a sus monumentos

románicos y renacentistas. Su anfiteatro

(el Arena) y el Lago Garda le han dado

fama internacional.

PORTRAITS + 24 HORES DE LA VIDA DEL CARRER

Flavia Espíndola, María Lanfranconi, Laura Villaseca

PERFILS PAISATGE URBÀ, TRAMS SIGNIFICATIUS

CENTRO STORICO

CITTÀ ANTICA

En el centro histórico está el corazón de la ciudad, Piazza Bra, caracterizada por uno de los símbolos de

la ciudad; la Arena, uno de los anfiteatros romanos existentes más grandes. La plaza también alberga el

Palazzo Municipale.

En la Via Pallone, está el Museo degli affreschi y la tumba de Julieta, mientras que su casa se encuentra

en Via Cappello.

En el Corso Cavour, se encuentran dos importantes monumentos veroneses: Sanmichelis Palazzo

Canossa y la iglesia de San Lorenzo. Desde aquí es posible cruzar al Porta Borsari, la entrada principal

de la ciudad romana

CITTADELLA

Es el centro económico de la ciudad, está en el Piazza delle Erbe, una de las zonas más comerciales de

la ciudad.

Piazza dio Signori es el centro político y administrativo de Verona. Scaligere Arche, en Riva Sotto, se

encuentra de Sant 'Anastasia y más adelante el Duomo.

SAN ZENO

Aquí está la famosa iglesia de San Zeno la cual da nombre a la zona.

En dirección hacia el centro, siguiendo el rio Adige encontramos el Castelvecchio y el Ponte Scaligero.

Dentro está el museo de historia de Verona.

VERONETTA

Ponte Pietra y el Teatro Romano, donde se organiza la estación de prosa en verano.

CITTÀ ANTICA

VERONETTA

SAN ZENO

CITTADELLA

PORTRAITS + 24 HORES DE LA VIDA DEL CARRER

Flavia Espíndola, María Lanfranconi, Laura Villaseca

PERFILS PAISATGE URBÀ, TRAMS SIGNIFICATIUS

Piazza delle Erbe:

Es el antiguo foro romano, donde se

encuentra el Ayuntamiento, la fuente

Britney, la Torre Lamberti, la Torre

Gardello (del siglo XIV) y el tradicional

mercado.

Romeo y Julieta:

Aunque también exista la casa de

Romeo, lo más característico es la

casa de Julieta. Se trata de un palacio

gótico del siglo XIII en donde

encontramos el famoso balcón y una

estatua de Julieta. Las paredes de la

casa están llenas de cartas

enganchadas con chicles escritas por

parejas.

Duomo de Verona:

Se encuentra en la Piazza Duomo, a

orillas del río Adige. Es una catedral

del siglo XII-XV. El interior es gótico y

está formado por tres naves con

pilares de mármol rojo.

Arena:

Es el teatro romano principal de

Verona. Tiene más de mil años y es

famoso por tener la ópera más grande

de Italia. Tiene capacidad para quince

mil personas y sobrevivió al terremoto

de 1117.

.

Castelvecchio y el Ponte Scaligero

El castillo es una fortaleza gótica del

siglo XIV. Se encuentra a orillas del

Adige. Dentro se pueden ver los

jardines, los estanques y el museo

dedicado a la historia de la ciudad. El

Ponte Scaligero, tiene casi 50 metros

de largo.

PORTRAITS + 24 HORES DE LA VIDA DEL CARRER

Flavia Espíndola, María Lanfranconi, Laura Villaseca

TRÀVELIG, SEQÛÈNCIES URBANES

PORTRAITS + 24 HORES DE LA VIDA DEL CARRER

Flavia Espíndola, María Lanfranconi, Laura Villaseca

TRÀVELIG, SEQÛÈNCIES URBANES

1 2 3 4

- Puerta de entrada a la ciudad

- Edificio como rotonda

- PBs comerciales

- Barrio residencial

- Plaza pasaje

- Verde + pavimento

- Edificio histórico

PORTRAITS + 24 HORES DE LA VIDA DEL CARRER

Flavia Espíndola, María Lanfranconi, Laura Villaseca

TRÀVELIG, SEQÛÈNCIES URBANES

5 6 7 8

- PBs comerciales

- Edificios públicos

- Casco antiguo

- Edificios bajos

- Rio Adigio - Barrio residencial

- Edificios altos

PORTRAITS + 24 HORES DE LA VIDA DEL CARRER

Flavia Espíndola, María Lanfranconi, Laura Villaseca

VIDA URBANA, “EVENTS”

Actualmente Verona además de los

grandes parques, el río que rodea la

ciudad y su gastronomía consta de

una de las mayores vidas culturales

de toda Italia.

Cultura:

-Galeria Moderna en el Palazzi Forti

- Espectaculos en el Arena

- Estación lírica de verano

- Estación musical del Teatro Filarmonico

- Prosa en el Teatro Romano

- Museo de Castelvecchio

- Conciertos Simfonicos

- Semana internacional de cine

- Teatro de verano

-Herbora

Deportes:

-Ciclismo

-Carreras de cavallos

- Palio del drappo verde

Ferias:

-Vinitaly (vinos y gastronomía)

- Fieracavalli

- Marmomac (muestra tecnologica, diseño)

- Fieragricola

PORTRAITS + 24 HORES DE LA VIDA DEL CARRER

Flavia Espíndola, María Lanfranconi, Laura Villaseca

RESUMEN

A_Castello San

B_Castello di San Martino

C_Castello di San Felice

A_porta Fura o Catena

B_porta San Zeno

C_porta Palio

D_porta Nuova

F_ Arco dei Gavi

E_Portoni della Bra

G_Porta Borsari

H_Porta dei Leoni

I_Porta San Giorgio

L_Porta Vescovo

M_Porta della Vittoria

1 - bastione di Spagna

2 - bastione di San Procolo

3 - bastione di San Zeno

4 - cavaliere di San Giuseppe

5 - bastione di San Bernardino

6 - bastione di Santo Spirito

7 - cavaliere

8 - bastione Barbadrigo

9 - bastione Falier o della Trinità

10 - mezzo - bastione di San Francesco

11 - bastione di Campo Marzio

12 - bastione delle Maddalene

1 - forte San Procolo

2 - forte Sofia

3 - forte San Leonardo

4 - forte Biondella

A - batteria di scarpa

B - batteria di contro scarpa

13 - bastione di Santa Toscana

14 - rondella di San Zeno

15 - rondella della Grotta

16 - rondella della Bacola

17 - rondella delle Boccare

18 - rondella di San Giorgio

19 - bastione di San Giorgio

5

10

20

50

100

500

metros

FTAPGRUP

METRIC HANDBOOK

1100 metros

750 metros

400 metros

400 metros

550 metros

16 minutos

11 minutos

6 minutos

6 minutos

8 minutos

METRIC HANDBOOK

TAPGRUPF

metros

500

100

50

20

10

5

9

MANZANAS EIXAMPLE

=

5

10

20

50

100

500

metros

FTAPGRUP

METRIC HANDBOOK

CAMP NOU

MINI ESTADI

ETSAV

13

10

HECTARIAS

HECTARIAS

2CAMP NOU

1CAMP NOU 1ETSAV3MINI ESTADI

2MINI ESTADI

=

=

+

+ +

METRIC HANDBOOK

TAPGRUPF

metros

500

100

50

20

10

5

260 m 220 m

150 m

110 m

50 m

90 m

30 m

100 m

5

10

20

50

100

500

metros

FTAPGRUP

METRIC HANDBOOK

ALTURA CUPULA 27 m ALTURA CUPULA 31 m

DIAMETRO 105 m DIAMETRO 108 m

JUZGUEN SUS

PARECIDOS

ARENA BCN ROTONDA VERONA

http://www.paolocogotti.com/Architettura/concorsi/verona/Relazione%20tesi%

20di%20laurea%202.htm

Proposta i análisis de la zona per un concurs a l’area, “Arqueologia industrial i

futur d’una ciutat, Verona”)

http://www.newlandscapes.org/progetti/magazzini_generali_verona.htm

Projecte de Elias Khuri, Davide Pagliarini

http://www.architettiroma.it/progetti/p00187.aspx

Projecte de Claudio Colombo

http://www.architettiroma.it/progetti/p00187.aspx Projectes sobre la mobilitat de la zona sud de Verona http://www.caire.it/upl/19_low.pdf

Analisis de l’implant del sistema de mobilitat a l’area

http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=712898&page=3

(Projecte Mario Botta)

http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=1269889

(Verona)

http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=712898

( Recuperació magazzini generali)

EXEMPLES DE PROJECTES

PROJECTES DE MOBILITAT A VERONA

DISCUSSIONS

ARTICLES DE PREMSA

http://corrieredelveneto.corriere.it/verona/notizie/cronaca/2009/1-

dicembre-2009/auditorium-roseto-parte-polo-culturale--

1602088904663.shtml

(Diario “Corriere del Veneto”, Alessio Corazza)

http://www.sarzanachebotta.org/2010/01/botta-a-verona-scopre-la-

memoria-dei-luoghi-e-riduce-le-volumetrie/

(Sarzana, che botta!, Roberta Mosti)

http://portale.comune.verona.it/nqcontent.cfm?a_id=4168

http://portale.comune.verona.it/nqcontent.cfm?a_id=4190

http://portale.comune.verona.it/nqcontent.cfm?a_id=4176

(Descripció del programa de requalificació urbana i desenvolupament

sostenible del territorio, promogut per l’ajuntament de Verona )

http://it.wikipedia.org/wiki/File:Magazzini_generali_a_Verona.jpg

http://pl.wikipedia.org/wiki/Plik:Magazzini_generali_cupola.jpg

(Descripció general dels Magazzini generali i del edifici principal

anomenat la cupola )

INFORMACIÓ PRUSST VERONA SUD

INFORMACIÓ GENERAL