Taula de contingut

DAMRAU I KAUFMANN AL PALAUAra - 21/02/2018

La soprano Diana Damrau actuará con Jonas Kaufmann en su único recital en EspañaLa Gaceta Regional de Salamanca - 21/02/2018

LaPasqua musical aCerveraLa Vanguardia - Catalán - 21/02/2018

A SU MEDIDAElle Decoration - 01/03/2018

Derogat definitivament el planejament de l’Hotel del PalauAra - 21/02/2018

Territori arxiva al final el cas de l'hotel del Palau de la MúsicaEl Periódico de Catalunya - Catalán - 21/02/2018

Barceló es fa desitjarEl Punt Avui - 21/02/2018

Temor a escraches en el ‘Mobile World Congress’El Economista - 21/02/2018

La oposición fuerza una nueva auditoría sobre la obra públicaDiari de Terrassa - 21/02/2018

3

4

5

6

13

14

15

17

18

P.2

La soprano Diana Damrau debutarà dissabte al Palau de la Música acompanyada del tenor Jonas Kaufmann. El recital, dedicat a l’obra de lied d’Hugo Wolf, forma part d’una gira internacional i és l’únic a l’Estat.

DAMRAU I KAUFMANN AL PALAU

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

115000

11982

Diario

84 CM² - 10%

445 €

31

España

21 Febrero, 2018

P.3

MEGARAMA V IAL IA

CINES VAN DYCK DIGITAL HD Torres Villarroel: 40

VAN DYCK TORMES DIGITAL HD

VAN DYCK JOVEN DIGITAL HD:

La intérprete alemana hará su debut el próximo 24 de marzo en el Palau de la Música de Barcelona dentro del ciclo “Grandes Voces”

La soprano Diana Damrau actuará con Jonas Kaufmann en su único recital en España

EFE | BARCELONA Diana Damrau, considerada por la crítica como la mejor soprano de coloratura del mundo, debuta-rá el sábado, día 24, en el Palau de la Música junto al tenor Jonas Kaufmann, en el único recital en España de su gira internacional.

Según informó ayer el Palau, ambos artistas actuarán juntos, acompañados por el pianista Hel-mut Deutsch, dentro del ciclo “Pa-lau Grandes Voces”.

En su actuación, Damrau y Kaufmann ofrecerán un recital dedicado a la obra de lied de Hugo Wolf, con la interpretación de las 46 canciones que forman la “Ita-lienisches Liederbuch” del com-positor austríaco.

El “Italienisches Liederbuch”, que figura entre las obras maes-tras del lied universal, fue una de las últimas obras de Wolf, com-puesta entre 1888 y 1897, unos años de gran efervescencia en la vida del compositor, que durante

este periodo de tiempo escribió más de 240 canciones.

Diana Damrau, que ha recibi-do el título de Kammersängerin y ha forjado estrechos vínculos con la Bayerische Staatsoper de Mú-nich, lleva dos décadas en los es-cenarios operísticos y su amplio repertorio alcanza roles de sopra-no lírica y de coloratura, inclu-yendo los papeles protagonistas de “Lucia di Lammermoor”, “Ma-non Lescaut” y “La traviata”, así como la Reina de la Noche de “La flauta mágica”.

A su lado, cantará en el Palau

Jonas Kaufmann, calificado por la prensa internacional como el “nuevo rey de los tenores”.

El ciclo “Palau Grandes Vo-ces” continuará esta primavera con la unión de los coros del audi-torio modernista con dos de las voces masculinas más potentes de la actualidad: Mark Padmore y Bryn Terfel.

Una de las voces más estima-das de la actualidad, Juan Diego Flórez, actuará el mes de abril y cerrará el ciclo la interpretación de la soprano rusa Olga Pe-retyatko en mayo.

Desde muy joven, Damrau fue una entusiasta de la música clási-ca. Con tan solo doce años de edad, el filme “La Traviata” de Franco Zeffirelli, con Plácido Domingo y Teresa Stratas como Alfredo y Vio-letta, le impulsó a convertirse en cantante de ópera. Su primera aparición pública fue a los quince años de edad, cuando cantó partes del musical “My Fair Lady”.

Diana Damrau, una de las sopranos más valoradas por la crítica musical. | EFE

En su actuación, estos dos intérpretes ofrecerán un recital dedicado a la obra de lied del compositor austriaco Hugo Wolf

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

TELEVISION

72000

8200

Diario

368 CM² - 42%

1831 €

61

España

21 Febrero, 2018

P.4

38 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIMECRES, 21 FEBRER 2018

El festival de cinemad’animaciódeLleidaestrenahomenatgeaVivaldiL’Animac ofereix una producció japonesa sobre ‘Les quatre estacions’

PAU ECHAUZLleida

Lamúsica serà la protagonista del’Animac, la Mostra Interna-cional del Cinema de Animacióde Catalunya, que se celebra aLleida i s’inaugurarà amb l’es-trena internacional d’una pro-ducció japonesa, Animació pera ‘Les quatre estacions’ de Vival-di, que serà interpretada en di-recte per l’Orquestra SimfònicaJulià Carbonell (OJC). Es trac-ta d’un film animat compostper quatre peces, una per a cadaestació, fetes per quatre gransanimadors independents. Elprojecte va néixer sota l’emparade la Universitat de les Artsde Tòquio, on el productor Mit-suko Okamoto i el director KojiYamamura, que ja va guanyarun Oscar, són actualment profes-

sors del departament d’animació.La 22a edició de l’Animac, que

es prolonga des d’aquest dijousfins al diumenge 25, ha rebut untotal de 747 pel·lícules, la xiframés alta en la història del certa-men, segons destacaCarolinaLó-pez, directora del certamen.D’aquestes, l’organització ha se-leccionat 312 treballs (8 llargme-tratges, 209 curtmetratges, 14 pe-ces de televisió, 31 videoclips i 50peces en l’Open screen), que espodran veure durant els quatredies de la mostra, entre la Llotjade Lleida i el CaixaForumLleida.El convidat especial i premi

d’honord’aquesta edicióde l’Ani-mac és també molt musical: Nor-mand Roger, un prestigiós com-positor canadenc i dissenyadorde so amb 45 anys de trajectòria,que ha creat més de 200 bandessonores i ha treballat amb els mi-

l’estil del famós pintor holandès.L’animació espanyola també

serà present en aquesta edició del’Animac amb la projecció d’al-guns dels treballs d’animació re-butjats als premis Goya. Un delsexemples és Impromptu, de la di-rectora María Lorenzo, un curt-metratge inspirat en la música deFrédéricChopin, per retrehome-natge als pioners oblidats del ci-nema.L’animació catalana també tin-

drà cabuda amb el curtmetratgeCucarachas, dirigit per la parellaformada perAnna Solanas iMarcRiba, creadors d’El nen i l’eriçó, elcurtmetratge guanyador del pre-mi Petit Animac 2017.El festival aposta per acostar el

cinema i les seves tècniques crea-tives als més joves, i tenen 11.000alumnes inscrits, una xifra rè-cord.

PAERIA / ACN

Unmoment de l’assaig de l’OJC per a la pel·lícula-concert inaugural de l’Animac 2018

El festival estrena obres de RosMarbà, Guinovart i Josep Lluís Guzmán

LaPasquamusical aCerveraMARICEL CHAVARRÍABarcelona

El Festival de Pasqua deCervera s’ha consolidaten només set edicionscom a certamen referen-

cial de la música clàssica catalana.No és que tingui competència –ésúnic en la dedicació al patrimoni–,però ha aconseguit una marca, o,mésbendit, uncaràcterqueel con-verteixen en la citamusical de Set-mana Santa a Catalunya, de la ma-teixamanera que el deConca ho ésperaEspanyaen la sevaglobalitat.Del22demarçal’1d’abrilhihau-

rà 10 produccions musicals (en 12concerts i amb més de 200 intèr-prets), set de les quals són estrenes

absolutes.Eldirectordelcertamen,JosepMaria Sauret, manté l’objec-tiu de tenir produccions pensadesperal’ocasió.Perexemple: laversióper a cor i piano del Rèquiem d’Al-bertGuinovart, que elmateix com-positor ha adaptat i que interpreta-ràambelCorJovedel’OrfeóCatalà(dia 24, paranimf de la Universitatde Cervera). Un altre exemple: laCoralCantiga abordarà lapolifoniacatalana dels segles XX i XXI, és adir, Mompou, Oltra, Pastrana,Montsalvatge, Toldrà o Casals (dia3). I del mateix Mompou es podràsentir la integral de cançons i dan-sesacàrrecdelpianistaJordiMasó,que ja va aconseguir èxits amb elCD que va enregistrar amb aquestrepertori (dia 31). I bé, el Quartet

Teixidor –format per professorsdelConservatorideCervera–abor-darà peces per a corda del desapa-regut Josep Lluís Guzmán, quetambévaserprofessora la localitat.Tresd’aquestespecesnos’hansen-tit mai, com tampoc unAdagio quefa poc es va trobar en un calaix (dia31, esglésiaSantJoanDegollat).Però si parlem d’estrenes, aten-

ció a la sardana que Antoni RosMarbà preveu estrenar al Palau dela Música pel seu 80è aniversari.Nomenat padrí d’aquesta 8a ediciódelFestivaldePasqua,ésadir,l’am-baixador, el mestre barceloní pre-estrenarà a Cervera aquesta novaQuatre vegades vint amb la CoblaSant Jordi, que dirigirà també ensardanesemblemàtiquesdeFerrer,

Garreta,OltraoSerra (dia25).“Com a padrí, elmeu propòsit és

donarsuportelfestival”,vadireldi-rector. Està fet amb mitjans mésaviatcasolans,peròbuscaambsavi-esa lasingularitat.Potserenel futures pot portar una orquestra com laJulià Carbonell, ja que, per exem-ple, de Lamote de Grignon, que vaser desterrat al País Valencià, hi hamúsica simfònica”.Efectivament,l’únicconcertsim-

fònicdelfestival l’assumeixladelesTerres de Lleida, dirigida per Al-fons Reverté, que aquest cop (dia29) proposa un programa ambnoms propis del segle XX: Toldrà iRafaelFerrer(sobrepoemesdeJ.V.Foix) dialogaran amb Ravel i De-bussy. “Volemrelacionar la creaciócatalanaambl’europea”,diuSauret.El pressupost del festival, amb

dos mil espectadors el 2017, és de82.000 euros (la meitat els posa elGovern), tot iqueel2019amblaCa-pitalitatCultural la ciutat tindrà unmilióperaactivitats culturals.

ORIOL BOSCH / ACN

RosMarbàpresentantel festival

En la8aedició, del 22demarça l’1 d’abril,Cervera incorpora lafiguradelpadrí; aquestany seràRosMarbà

llors animadors independents delmón, com ara Frédéric Back,Aleksandr Petrov, Paul Driesseno Caroline Leaf, entre d’altres,que han obtingut centenars depremis en festivals internacio-nals, sis dels quals són Oscars.L’Animac també projectarà Lu

over the wall, dirigit pel japonèsMasaaki Yuasa, guardonat al mi-llor llargmetratge del Festivald’Annecy 2017, que narra la his-tòria d’un jove que s’enamorad’una sirena. Cal destacar la pro-jecció del premiat llargmetratgede Dorota Kobiela i HughWelchman, Loving Vincent, elpremi del públic al Festival d’An-necy de l’any passat. Es tractad’unhomenatgealpintorVincentvan Gogh en què els 56.800 foto-grames són quadres a l’oli pintatsper nombrosos pintors durantuns quants anys, inspirant-se en

E L P R O G R AM A

Tadeu Jones.ElpremiTra-jèctoria, que reconeix l’ex-cel·lènciad’unartista cata-là, seràperaZacaríasM.delaRiva, compositorde lesbandes sonoresdeTadeuJones, queamb la segonaentregavaobtenirunGoya.

Aspirant a l’Oscar.Enl’apartatde llargmetratges,destaca l’estrenaaEspanyadeThebreadwinner, nomi-nadaalsOscar i elsGlobusd’Orcomamillorpel·lículad’animació.Ésunaobradel’animadora irlandesaNoraTwomey, sota laproduccióexecutivad’AngelinaJolie.

L’animació a Espanya.LaFederaciód’AssociacionsdeProductoresd’AnimaciópresentaràelLibroBlancode laAnimaciónEspañola,queanalitza l’estatde laindústria espanyola i lestendènciesde futur.

PIRATERIA La Guàrdia Civilva bloquejar ahir 23 pàginesweb que enllaçaven dema-nera gratuïta amb llocs ones descarregaven pel·lícules,sèries, música i videojocs.L’operació Cascada, queestà liderada per la UnitatCentral Operativa (UCO),va desactivar webs comara Divxtotal.com, Estre-nosdtl.com o Gamestor-rents.com, que oferien ver-sions en gran qualitat depel·lícules disponibles a lescartelleres de cinema, senseque encara haguessin estatposades a la venda en formatfísic o digital i doblades ambàudio en diversos idiomes.Aquests dominis van sercreats inicialment per unapersona d’origen espanyol,que després els va vendre auna empresa amb seu a l’Ar-gentina, actual propietària iadministradora. / Agències

Bloquejats 23websde descàrreguesd’audiovisuals

Jordi Casanovasprepara una obrasobre ‘LaManada’

TEATRE Vaaconseguirungranèxit ambl’obrade teatreRuz-Bárcenas, apartirde latranscripcióde l’interrogatoridel jutgeRuza l’antic tresorerdelPP. IaraeldramaturgJordiCasanovas repeteix la jugadaambuntemaexplosiu:preparaunaobrasobreel casdeLaManada, els cincnoisacusatsdeviolarengrupunanoiade18anys.Eldramaturg treballaenla transcripciódel judiciperobrirunareflexió social. “Ésinteressantveureel tipusderelacionsquealgunshomestenenamblesdones i analitzarlapredisposició i laculturadelaviolacióquedevegadestenenal cap.Ésaterridorveurecoms’explicavenelsacusats.Noés tan important si sónculpablesono, sinóveurecomexpliquenelquevapassar”,assenyalaCasanovas,que titu-larà la sevaobraJauría. /ACN

PANORAMA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

561000

106084

Diario

295 CM² - 26%

7644 €

38

España

21 Febrero, 2018

P.5

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MAGAZINE

196000

110988

Bimestral

3520 CM² - 677%

75486 €

78-84

España

1 Marzo, 2018

P.6

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MAGAZINE

196000

110988

Bimestral

3520 CM² - 677%

75486 €

78-84

España

1 Marzo, 2018

P.7

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MAGAZINE

196000

110988

Bimestral

3520 CM² - 677%

75486 €

78-84

España

1 Marzo, 2018

P.8

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MAGAZINE

196000

110988

Bimestral

3520 CM² - 677%

75486 €

78-84

España

1 Marzo, 2018

P.9

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MAGAZINE

196000

110988

Bimestral

3520 CM² - 677%

75486 €

78-84

España

1 Marzo, 2018

P.10

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MAGAZINE

196000

110988

Bimestral

3520 CM² - 677%

75486 €

78-84

España

1 Marzo, 2018

P.11

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MAGAZINE

196000

110988

Bimestral

3520 CM² - 677%

75486 €

78-84

España

1 Marzo, 2018

P.12

La subcomissió d’Urbanisme de Barcelona ha tancat la porta definitivament a la possibilitat que es pogués construir un hotel al costat del Palau de la Música, com havia planejat l’expresident de la institució Fèlix Millet –actualment a la presó pel cas Palau–. La Generalitat va derogar ahir el planejament que feia possible el polèmic projecte, que va acabar als tribunals. La fiscalia sospitava que Millet va pressionar l’excúpula d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona per accelerar l’hotel, però el Tribunal Suprem els va acabar absolent.

En plena investigació del cas, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar una moció d’Esquerra per revertir la requalificació urbanística, però ni l’equip municipal de Jordi Hereu primer ni el de Xavier Trias després ho van dur a la pràctica, i el d’Ada Colau no ho havia fet fins ara. Amb la derogació la finca torna ser per a ús docent.

■ Derogat definitivament el planejament de l’Hotel del Palau

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SOCIETAT

115000

11982

Diario

84 CM² - 10%

403 €

18

España

21 Febrero, 2018

P.13

Arxivament final al projecte de l’hotel del Palau de la Músi-ca. La subcomissió d’urbanisme de Barcelona, organisme depen-dent del departament de Terri-tori i Sostenibilitat de la Genera-litat, ha derogat definitivament la modificació del Pla General Metropolità que feia possible la construcció d’un hotel vinculat al Palau de la Música a la canto-nada dels carrers d’Amadeu Vi-ves i Sant Pere més Alt, projec-te frustrat després de l’esclat del cas Palau. Les finques, que havi-en pertangut a l’escola La Salle Comtal, tornaran a tenir l’ús do-cent que van tenir assignat fins a l’any 2009. Territori recorda que no no-més el projecte va decaure des-prés que la fundació del Palau de la Música hi renunciés, sinó que tota Ciutat Vella està afecta- da pel pla d’allotjaments turís- tics de l’Ajuntament de Barce- lona, que considera el districte com a àrea de decreixement ho-teler. El 2010, el Parlament va re-comanar que les finques afecta-des pel projecte es revertissin al seu ús inicial, i el dia 26 de gener passat, el ple de l’ajuntament va

aprovar provisionalment la de-rogació del planejament aprovat el 2009, una decisió que ara ha si-gut aprovada definitivament. Segons el consistori, l’anul-lació «dona resposta al rebuig frontal del veïnat i les entitats socials de Ciutat Vella a un nou hotel al cor del districte, i també al consens polític en contra del projecte». «Avui s’ha deixat en-rere definitivament el projecte impulsat per la Fundació del Pa-lau de la Música, amb Fèlix Mi-llet al capdavant, ja que anava contra l’interès públic i perjudi-cava els veïns d’un entorn neces-sitat d’espais per a nous equipa-ments», segons sosté el comuni-cat municipal, que afegeix que «a partir d’ara es treballarà per tal de dotar les finques d’un ús que estigui d’acord amb les ne-cessitats actuals del districte». La venda al promotor hoteler de les diverses finques afectades, pertanyents a l’Institut dels Ger-mans de les Escoles Cristianes, tenia prevista com a compensa-ció la renovació de l’edifici histò-ric de La Salle Comtal, operació que es va frustrar al naufragar el projecte. H

CANVI D’USOS

Territori arxiva al final el cas de l’hotel del Palau de la Música

EL PERIÓDICOBARCELONA

Les finques recuperaran la seva antiga qualificació d’equipament docent

Aula magna del Museu Egip-ci. Classe d’Història. I ma-ledicció de Tutankamon. Dos fets que passen sovint

en aquest espai. Els cursos són fre-qüents al museu, i la influència ma-lèfica del jove rei, també. Encara que aquí no arriba en forma de mort sob-tada, és a dir, lord Carnarvon, mece-nes de l’expedició que va descobrir la seva tomba, va morir al cap de poc temps de profanar-la a l’hotel Conti-nental del Caire, el mateix dia que la ciutat va patir una gran apagada i el seu gos va caure fulminat a la seva re-sidència anglesa després d’udolar desmesuradament. D’aquí ve la ma-ledicció. No cal témer res. A l’aula magna el mal d’ull sempre és infor-màtic. Alleujament general. Dilluns el tema era la Història, en majús- cules, a Joc de trons. I això és el mateix que dir immersió en l’edat mitja- na, una època en què el món funcio-nava amb escribes. Així que guix i encerat. Comença la classe. Valar Morghu-lis, saluda Francesc Carol, llicenci-at en antropologia i dret alhora que professor del curs. Valar Dohaeris, res-pon la classe. ¡Glups! alt valyrio. Una es pregunta si l’aula deu estar plena de friquis capaços de parlar la llen-gua franca que uneix Ponent i Essos. Els més fans de Star Treck utilitzen el klingon sense despentinar-se, així que qualsevol cosa és possible, fins i tot que la comunicació sigui en do-thraki, un altre dels idiomes de la sèrie. D’aquest existeix gramàtica, diccionari i cursos per aprendre’l.

‘Valar Morghulis. Valar Dohaeris’

Athrokhar (que és com els dothrakis diuen por) escènica. Però no. Ni un friqui a la classe. Tot al contrari. Una gran majoria són alumnes. Senyores de certa edat i aspecte respectable que ni parlen alt valyrio ni dothraki però sí que estan molt posades en l’Heptarquia anglosaxona, la guer-ra de les dues roses, Matilde d’Angla-terra i Esteve de Blois. Perquè d’això va la classe, de com Joc de Trons és una translació de la història d’Europa, bàsicament medieval, centrada, so-bretot, en Anglaterra. De fet, George R. R. Martin en una entrevista amb Rolling Stone va afir-mar que «el Mur hi era abans que tot». I el Mur no és cap altre que el d’Adrià. El que l’emperador romà va manar construir entre les actu-als Escòcia i Anglaterra per evitar el mateix que el mur de Joc de trons: l’entrada cap al sud dels pobles lliu-res. Al segle II, els pictos. En el llibre i la sèrie, els que viuen fora del con-trol dels set regnes. Tampoc ha ne-gat mai l’escriptor la influència de la guerra de les dues roses: quan al segle XV, la Casa Lancaster i la Casa York es van enfrontar pel tron d’An-glaterra, els primers amb una ro-sa vermella com a emblema; els se-gons, amb una rosa blanca. I així co-mença Joc de trons, amb el conflicte entre els Lannister, amb vermell a la seva insígnia, i els Stark, amb blanc, pel control del tron de ferro. Però hi ha molt més que això. Co-ses evidents com que el mapa de Po-nent no és res més que el de l’An-glaterra de l’Heptarquia anglosaxo-

na (la dels set regnes, com a la sèrie, creats per angles, saxons i juts). I al-tres no tan clares però que també en-caixen, com la teoria de Carol: Dae-nerys Targaryen seria Matilde d’An-glaterra. L’hereva al tron que no hi accedeix per ser dona. Així que se’n va al continent, Europa, on és reco-neguda com a duquessa de Norman-dia, Anjou i Bretanya, i des d’allà llui-ta per obtenir el tron anglès ocupat per Esteve de Blois. Més o menys com Daenerys, que es considera rei-na legitima del tron de ferro i que es veu obligada a crear un imperi pro-pi a Essos mentre intenta agafar el control de Ponent. Veient-ho així, Es-sos és Europa i els dothrakis els huns d’Àtila. Assistir a la classe és veure-ho clar.

Espòiler estudiantilCarol amenaça amb molta més His-tòria a Joc de trons en les pròximes ses-sions. N’hi ha quatre més. Dedicades a la religió, hi ha el déu ofegat i el baptisme cristià, per exemple; l’or-ganització social, les similituds són fàcils de preveure; les frases famoses i la política. Aquesta última donarà per a molt assegura el professor. De fet, hi ha un llibre sobre això Ganar o morir. Lecciones políticas en Juego de tro-nos amb autoria de Pablo Iglesias. Carol no pretén arribar tan lluny pe-rò sí que assegura sorpresa al donar la seva opinió sobre quin és el millor monarca de la sèrie. Un espòiler es-tudiantil: Stannis Baratheon. El per-què, a la classe de política. H

No tot és ficcióa ‘Joc de trons’, un curs al Museu Egipci ho deixa clar

JOAN pUIG

33 El professor Francesc Carol, dilluns al Museu Egipci durant la classe sobre la Història que s’amaga a ‘Joc de trons’.

NATÀLIA

FarréBARCELOnEjAnT

A classe no hi ha friquis que parlen alt valyrio, sinó senyores molt posades en Història

El principi de tot va ser el mur, però no el de gel sinó el que va aixecar Adrià al segle II

DIMECRES 3321 DE FEBRER DEL 2018

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GRAN BARCELONA

457000

72662

Diario

181 CM² - 17%

4353 €

33

España

21 Febrero, 2018

P.14

El poeta Josep Palau i Fa-bre va voler conèixer l’ar-tista Miquel Barceló unfred dia del 1996. El vaanar a veure al seu tallerd’Artà, on va quedar em-badalit amb les seves pe-ces d’argila crua. No esta-ven sols a l’obrador. Algúva encendre un porro demarihuana que va anarpassant de boca en boca.També per la de Palau,que, tot i que es va trobarprou còmode en la situa-ció, va acabar reconeixentque era la primera vegadaque en fumava. El cas ésque l’ambient es va excitarprou per parlar d’Antonin

Artaud, que de bogeries ide drogues en sabia unmunt. Palau i Barceló vanconnectar bé. Palau se’nva anar, però la seva poe-sia es va quedar allà dinsde l’estudi de Barceló, quela va començar a devorarper després definir-la així:“Admirable, nova, fresca ijove.” El jove Palau ja eraun nonagenari.

Una dècada després,Barceló va recordar la visi-ta, amb les seves sucosesanècdotes, en un correuelectrònic que va enviar aldirector de la FundacióPalau, Eduard Vallès, i quees va llegir en un homenat-ge al poeta al Palau de laMúsica Catalana, el 2005.Ara aquest text regna im-

près per primer cop a la pa-ret que condueix a l’expo-sició de l’artista mallorquíal centre cultural que vet-lla pel llegat del prohom, aCaldes. Per fi, l’exposicióque havia somiat Palau delseu estimat Barceló és unarealitat. Durant anys el vaperseguir per atreure’l alseu cau d’art i de memòriadel Maresme, inaugurat el2003. Hi ha cartes que endonen fe. Barceló no li vafer cap lleig. Senzillament,no va aconseguir trobarmai el moment en la sevaatapeïda agenda.

Ara l’ha trobat. El poetaja és mort (se’n va anar el2008), però aquest any ésprou especial per honorar-lo. Se celebra el centenari

del seu naixement. Si algu-na cosa no tenia sentit ferdurant l’Any Palau, expli-ca el seu comissari, ManelGuerrero, era una gran ex-posició que s’ocupés d’ell,ja que encara és massa re-cent, i difícilment supera-ble, la que es va fer el 2000a l’Arts Santa Mònica deBarcelona. En lloc de Pa-lau, Barceló.

El Barceló que va col-leccionar per tenir-lo re-presentat al seu centre:cinc gravats de la inabas-table sèrie Lanzarote. ElBarceló que el va emocio-nar quan li va regalar unaaquarel·la dedicada de laDivina comèdia de Dante,i al qual va lloar per aquestprojecte d’il·lustracions en

un article a l’Avui de títol Asang i fetge, amb una pu-nyent crítica a la societatcatalana, de modernitatpostissa a pareu seu, pelfet de no captar els valorsuniversals d’un artista tanarrelat al seu territori. Pera l’exposició temporal, notenia temps; per fer-lo feliçamb un obsequi, sí.

Fam de creativitatGuerrero i l’equip de laFundació Palau, amb Ma-ria Choya al capdavant,van trobar totes les facili-tats i més per organitzarl’exposició. No va caler re-petir-li allò que Barceló sa-bia des de feia temps. Que,junt amb Perejaume, erala nineta dels ulls de Palau.

Que Palau l’admirava perla seva fúria experimenta-dora. Que Palau veia en ellun digníssim successor dePicasso, l’obsessió de totala seva vida. Que Palau ve-ia en ell un digníssim suc-cessor d’ell mateix, per laseva fam de creativitat.

“Tot el que li hem dema-nat ens ho ha concedit”,diuen Guerrero i Choya.“Tot” vol dir obra i mésobra per omplir les parets.En total, 68; les més anti-gues es van originar a mit-jan anys noranta i les mésnoves voregen el present.La tria l’ha feta Barceló.Tot procedeix de la sevacol·lecció personal. Tot hasortit directament del seutaller de París, on no tor-

Maria PalauCALDES D’ESTRAC

Barceló es fa desitjarLa Fundació Palau de Caldes obre una exposició amb una setantena d’obres del’artista mallorquí, que ha volgut honorar el poeta en l’any del seu centenari

Dos creadors insaciables

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA Y ESPECTACULOS

102000

21081

Diario

1105 CM² - 103%

7047 €

26-27

España

21 Febrero, 2018

P.15

narà fins al setembre,quan s’acabi l’exposició.Hi ha alguna peça inèdita.L’artista ha tingut el gestde manera “absolutamentdesinteressada”, cons-cient que la fundació delseu amic no té els recursosper satisfer la grandesa decap creador del seu nivell.El comissari de l’Any Pa-lau i la directora de la fun-dació s’han vist amb cor dedemanar. Per exemple,obres fidels al ser del poe-ta. Obres de tall eròtic. I hisón. Barceló les ha enviatben content. “Volíem quel’exposició fos de Barcelóperò, alhora, molt Palau.L’artista ens ha entès i hafet la selecció pensant enPalau en tot moment.”

Barceló ha entès que hiha certa iconografia en laseva producció artísticaque el vincula amb Palau.El pop, l’animal amb elqual sempre s’ha volgut as-sociar, és la imatge del re-corregut expositiu. Ani-mal intel·ligent, mestredel camuflatge i proveït detantes potes que són lesmans que Barceló i Palauhaurien volgut tenir perpoder fer alhora tantes itantes coses que el cap els

suplica que facin. Doscreadors “insaciables”,que en diu Choya.

El fons marí, dins delqual s’oxigena el Barcelósubmarinista, té moltapresència en la mostra.També ha trobat el seu es-pai un objecte tan íntimcom és el quadern d’ideesque surten a raig de lament del pintor, encara in-acabat. I un exèrcit de di-buixos que serveixen de

patró per als brodats quefa la seva mare, i que a Bar-celó tant li agrada dir quesón una obra compartida(de sang i de fetge). Una al-tra munió de dibuixosmossegats per tèrmits (labellesa que germina d’allòmés invisible). Una collade retrats i d’autoretratsque invoquen ànimes mésque no pas cossos. I un al-tre quadern, el que Barce-ló va fer servir per elaborarel logotip de l’Any Palau,amb proves fallides i unball de signes que beuentant de Miró com de Picas-so per acabar erigint un re-trat del poeta.

Què ha exigit Barcelóper acceptar l’exposició?Que el muntatge fos sen-zill, net d’escrits que pu-guin interferir en la mira-da dels visitants (més en-llà del text que rememorael primer contacte que vatenir amb l’homenatjat). Ique el títol apel·lés a unvers seu, el darrer del poe-ma de L’aventura: Pregondesig, en què s’invoca lafondària d’una il·lusió hu-mana. La de Palau: expo-sar Barceló.

No tot ha estat perfecte.Barceló no ha pogut com-paginar les seves obliga-cions amb la inauguracióde l’exposició. Però s’hacompromès a visitar-laabans de l’estiu. Aquí sel’espera. Palau, per llunyque sigui, també. ■

Dibuix que ‘han fet’els tèrmits i Barcelóes tapa la cara amb elquadern de proves dellogotip de l’Any Palau■ MARTA PÉREZ (EFE) /

AXEL MARTOS (CLACK)

Barceló i Palaues van conèixerfumant un porrode marihuana iparlant de labogeria d’Artaud

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA Y ESPECTACULOS

102000

21081

Diario

1105 CM² - 103%

7047 €

26-27

España

21 Febrero, 2018

P.16

Temor a escraches en el’Mobile World Congress’

El pr6ximo lunes abre sus puertasel Mobile World Congress en Bar-celona. Y, como es 16gico, los or-ganizadores desean que todotranscurra con absoluta normali-dad. El problema es que fuentespoliciales avisan de que han de-tectado un aumento de los movi-mientos en grupos antisistema,algunos de ellos vinculados ala CUP, que tienen el objetivo deutilizar la feria que dirige JohnHoffin~nn para protagonizarprotesta~ "Quieren hacer escra-ches y concentraciones en los dJasen los que se celebra el Congresopara denunciar el encarcelamien-to de dirlgentes independentistas

I~MDBIL’

John Hoffmann.

e intemacionalizar el procds", in-dican desde las fuerzas y cuerposde seguridad del Estado. Las mis-mas fuentes anticipan que lasprotestas comenzar~in en la cenaprevia que se celebrar~ este do-

mingo en el Palau de la Mfisicay a la que tienen previsto asistirel Rey Fellpe VI, y el presidentedel Gobierno, Mm’h~o Rajoy."Tambi~n qttieren extender susacciones a los hoteles en los quese alojar~n los congresistas ylosvisitantes", afiader~ A pesar del16gico temor que las acciones delos antisistema originan, desdeel Gobiemo se asegura que se to-mar~in las medidas oportunaspara que la feria se celebre conabsohta normalidad. "Nos juga-mos la contimtidad del Mobile",afiaden desde Moncloa.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

45000

11130

Lunes a sábados

205 CM² - 20%

2650 €

2

España

21 Febrero, 2018

P.17

La oposición fuerza una nueva auditoría sobre la obra pública> Para analizar casos presuntamente relacionados con la financiación ilegal de CDC

Pleno municipal del Ayuntamiento de Sant Cugat, celebrado el lunes.

A. Losada

La sentencia del caso Palau -que vincula la construcción de un pa-bellón en Sant Cugat a cargo de Fe-rrovial en 2003 con la financiación ilegal de la antigua Convergència- está trayendo cola en la esfera po-lítica del municipio y poniendo en apuros al ejecutivo local liderado por la alcaldesa Mercè Conesa (PDeCAT), que gobierna en mino-ría. Prueba de ello fue el pleno ce-lebrado el lunes, en el que la opo-sición forzó la aprobación de una nueva auditoria sobre la obra pú-blica realizada en la localidad y en el que algunas voces volvieron a pe-dir la dimisión de Conesa, quien dejó muy claro que no piensa abandonar el cargo,

Así, el Ayuntamiento encargará una nueva auditoria que analice seis casos más de obras públicas realizadas en Sant Cugat presunta-mente relacionadas con la financia-ción ilegal de CDC. La medida se acordó en el pleno después de que la oposición en bloque diese luz verde a una moción presentada por la CUP, ERC e ICV. Según el texto, las obras coincidirían con donacio-nes por parte de las adjudicatarias a las fundaciones relacionadas con la antigua Convergència de aproxi-madamente el 3% del coste de los trabajos. El equipo de gobierno se quedó solo con su voto en contra de la moción y la alcaldesa reiteró que el Ayuntamiento es una “vícti-ma” de este proceso.

En concreto, la moción reclama encargar una auditoría sobre obras que aparecieron en un artículo en El País titulado “Sant Cugat, la ca-

SANT CUGAT

pital del 3%” y que habrían com-portado comisiones para CDC. Se trata de obras realizadas entre los años 2003 y 2012 y que en total su-man más de 15 millones de euros. Son trabajos de urbanización en la Serreta; el complejo deportivo de Mira-sol; la promoción de vivienda pública de la plaza de los Rabassai-res y de la avenida de Francesc Ma-cià; obras del mercado de Mira-sol y otro caso relacionado con la em-presa Sharp, informó Totsantcugat.

“IR A LOS JUZGADOS”

Según el artículo de El País, Con-vergència recibió donaciones de al-rededor del 3% del coste de todas estas obras. Unas supuestas comi-siones que habrían sumado más de

480 mi euros en las cuentas de fun-daciones de CDC.

De esta forma, el ejecutivo y la oposición volvieron a enfrentarse en un pleno por la sentencia del caso Palau tras salpicar el fallo a la ciudad. En este contexto, la alcal-desa volvió a defenderse de todas las acusaciones y se reafirmó en que no piensa dimitir tras la peti-ción formulada por C’s, que le soli-citó abandonar la vara de mando para “devolver la dignidad a Sant Cugat”. Conesa respondió a la de-manda del partido naranja dicien-do que “hay algunos que tienen ga-nas de retirarme y, cuanto más me lo piden, más ganas tengo de con-tinuar en la actividad política”.

Conesa también animó a los par-

tidos de la oposición a “ir a los juz-gados” si tienen pruebas de que en el Ayuntamiento se ha cometido al-guna ilegalidad y los acusó de for-zar la situación de cara a las muni-cipales de 2019.“Si son capaces de decir que realmente ha habido un solo euro del Ayuntamiento de Sant Cugat que ha ido a Convergència vayan al juzgado porque no es ver-dad”, les espetó.

L A CIFR A

6 Son las obras públicas que investi-gará la auditoria aprobada en el pleno con los votos de la oposición.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COMARCAS

16000

3505

Martes a sábados

551 CM² - 48%

311 €

16

España

21 Febrero, 2018

P.18