PROGRAMA  D’HAVANERES  DE  TELA  MARINERA  FESTA  MAJOR  DE  SABADELL  2014  

         1. La Pauleta humorística popular 2. El Llop de mar havanera R. Carreras 3. La Polvera polca popular 4. Lucero de la mañana havanera popular 5. El canó de Palamós folk O. Monasterio 6. L’havanera del Vallès havanera V. Oliver 7. La sardina humorística J. Oliveres 8. La gavina havanera Mestre Sirés 9. Lola, la tavernera rumba J.Bastons 10. La puntaire sardana Ll.Badosa  

 

Tela  Marinera  som  una  colla  de  músics  i  cantants  d’havaneres  i  cançons  populars.  

Varem  començar  a  cantar  l’any  1979.  En  aquell  moment  erem  15  integrants.  D’aquell  grup  inicial,  ara  quedem  dos  cantants.  

L’any  1992  varem  fer  una  remodelació,  passant  a  ser  un  grup  més  professionalitat  i  amb  noves  perspectives,  essent  5  cantants,  3  músics  i  un  tècnic.  Aquell  any  vam  ser  l’únic  grup  que  vam  cantar  a  les  olimpíades  a  Barcelona,  a  la  ciutat  olímpica  i  a  la  seu  de  Banyoles.  

Durant  vuit  anys  varem  ser  els  promotors  i  organitzadors  de  les  Trobades  de  cantaires  d’havaneres  del  Vallès  a  la  nostra  ciutat,  Sabadell.  

L’Any  1.995  vam  gravar  el  nostre  primer  CD  comercialitzat  per  PICAP.  

Al  llarg  d’aquests  32  anys  hem  estat  arreu  de  Catalunya,  amb  actuacions  tant  destacables  per  a  la  nostra  trajectòria,  com  haver  actuat  al  Palau  de  la  música  en  dues  ocasions,    trobades  de  cantaires  al  Parc  de  l’agulla  (des  de  la  primera  edició),  trobades  d’havaneres,  com  actuacions  a  la  majoria  de  festes  majors  del  Vallès.  Col.laborem  amb  entitats  sense  ànim  de  lucre  amb  el  nostre  repartori  d’havaneres.  

La  nostra  filosofia  és  fer  passar  una  bona  estona  al  nostre  públic.  

 

Som  Tela  Marinera    

La  Pauleta  Popular      Arri  Pauleta  obre’m  la  porta  que  vengo  ebrio  i  mort  de  son,  i  en  traigo  un  frío  que  me  las  pelo  i  tengo  ganas  d’agafar  el  son.    Arri  tronero  más  que  perdidu  a  dónde  has  ido  a  pasar  la  nit.  Vaya  unes  hores  de  ir  a  retiro  i  tengas  cuenta  que  baixi  a  obrir.    Si  tú  no  quieres  bajar  a  obrir-­‐me  tira  la  llave  por  el  balcón.  Porqué  si  no  voy  a  morirme,  voy  a  morirme  sin  remisión.    Ni  menos  te  escucho,  ni  menos  te  oigo,  s’está  muy  caliente  dentro  del  llit  i  si  t’esperes  que  baixi  a  obrir-­‐te  pasarás  fuera  tota  la  nit.    Si  tu  m’obrissis  Pauleta  mía  tú  no  t’habrías  d’arrepentir.  Jo  et  faria  una  virgueria,  seria  l’envidia  de  tots  els  veïns.    No  em  vinguis  amb  cuentos  en  aquestes  hores  estàs  tan  borracho  i  et  put  l’alè.  Que  avui  et  quedes  sense  mandanga.  Au  buenas  noches  que  vagi  bé.    Pitus  i  flautes,  bombes  i  trastos  per  més  que  em  bramis  tu  no  em  fas  por  que  encara  em  queden  sis  o  set  euros  per  anar  a  la  tasca  a  fer  el  ressopó.    Pitus  i  flautes,  bombes  i  trastos  per  més  que  em  bramis  tu  no  em  fas  por  que  encara  em  queden  sis  o  set  euros  per  anar  a  Cal  Coca  a  omplir  el  porró.      

 

Llop  de  mar  Lletra de Ramón Carreras  

 

Amb  setanta  anys  a  l'esquena    pipa  sempre  a  flor  de  llavi  contemplant  la  nit  serena  

vora  la  mar  si  passeja  un  avi.    Tota  la  vida  gronxat  per  le  ones  amb  el  bastó  caminant  a  l'atzar  contemplant  la  nit  serena  se  passeja  un  llop  de  mar.    

 Quan  el  temporal  i  la  tramuntana    inflaven  les  veles  d'un  vell  bergantí  jove  i  aferrat  al  pal  de  messana  

cridaba  ben  fort,  EL  MAR  ES  PER  MI!      

Ara  que  ja  es  vell,  al  vespre  no  marxa  ja  no  va  a  la  pesca,  ja  no  te  companys  nomes  va  a  passeig  i  enyora  la  xarxa  camina  feixuc,  pel  pes  de  tants  anys.  

 

     

La  polvera  Lletra  i  música  :  Popular   Tinc una polvera tota de marfil, que va regalar-me, que va regalar-me, un amic del Brasil. Jo que a la xicota li vaig ensenyar, i quan la va veure, i quan la va veure, se'n va enamorar. De seguida me n'agafa la brotxa, i va dir-me que jo l'empolvés, jo em cansava i ella sempre em deia: " Fes-m'ho més, fés-m'ho més, fes-m'ho més ! " Tinc una veïna, que per despistar, per sortir de casa, per sortir de casa, diu que va a comprar. Com que prou li agrada triar i remenar, va trobar-ne un jove, va trobar-ne un jove i se’l va lligar. El noiet que també li agradava , el cabàs li volia agafar i ella, obrint-se de cames cridava: “ Ja el tindràs, ja el tindràs, ja el tindràs!” El veí de casa , que és un gran senyor, en té una minyona, en té una minyona que és com un bombó. Per fer la neteja, ell la fa enfilar i sempre l’escala i sempre l’escala li vol aguantar. Quan la noia li agafa l’escombra, ella espolsa i ell només sospira: " ai, que és bo; ai, que és bo; ai, que és bo ! ". Jo en “coneixo” un jove, que vol festejar amb una xicota, amb una xicota que molt bona està. Ell que en té una piga en lloc amagat Que si se la rasca, que si se la rasca sempre li ha agradat. Si la noia li toca la piga ell s’alegra i es posa content i ella diu tot mirant com s’estira: “Ai calent, ai calent, ai calent!” No totes les sogres tenen mala llet N’hi pot haver una, n’hi pot haver una que mai mal no ha fet. Jo en coneixo una tan especial, que vaig enfilar-la, que vaig enfilar-la en un lloc molt alt. Jo ajudar-la només en volia i una empenta li vareig donar i quan creia que no en sortiria: “ Va volar, va volar, va volar!”

 

 

Lucero  de  la  mañana  Lletra  i  música  :  Popular  

 Cuando  al  arroyo  bajé,  

cogí  una  rosa,  cuando  la  ví  tan  hermosa,  contigo  la  comparé,  

la  comparé,  la  comparé.  (Bis)    

Lucero  de  la  mañana,  que  alumbras  mi  padecer,  

por  tí  suspiro  niña,  mi  corazón,  mi  corazón,  

voy  a  perder.  (bis)    

Cuando  voy  por  el  prado,  y  encuentro  una  rosa,  la  veo  tan  hermosa,  la  comparo  a  tí,  

la  cojo  en  mis  manos,  la  beso  inocente,  

pensando  en  mi  mente,  que  te  beso  a  tí.  

(Bis)    

Cuando  voy  por  el  prado,...      

El  canó  de  Palamós

Lletra  i  música  :  José  Luís  ORTEGA  i  MONASTERIO   El canó de Palamós, ben mirat que n'és d'hermós, ja fa temps que està callat, ja fa temps que mira el mar amb el ventre rovellat, quatre rodes i un forat. De la boca del canó, només surten els records de les guerres d'aquell temps, quan la gent de l'Empordà, de la Selva i del Vallès es mataven per no rés. Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, soc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món fossin com el vell canó que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit portarien una flor, la Rosa de Jericó. Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, soc el canó de Palamós.

 

L’Havanera  del  vallès  Lletra  i  música:  Vicenç  OLIVER  

 De  terra  endins,  la  tonada  

ha  nascut,  d’aquesta  havanera.  No  parlarà  pas  de  la  platja  ni  podrà  ser  pas  marinera.  

 Els  que  del  mar  ens  allunya,  la  grandesa  del  nostre  terrer;  som  d’una  bella  comarca,  

som  d’aquesta  plana  que  es  diu  el  Vallès.    

Tot  cantant  una  havanera  sols  volem  recordar,  

que  tot  aquell  que  canta,  ja  sigui  a  muntanya  o  a  prop  de  la  mar,  

és  que  sent  dintre  de  l’ànima  tot  l’orgull  del  català:  si  ens  uneix  la  sardana,  

també  l’havanera  ens  por  agermanar.  

 Tant  al  pla  com  a  muntanya,  Mariners  o  gent  de  la  terra,  treballadors  incansables,  

que  la  pau  és  llur  crit  de  guerra.    

Nostra  Catalunya  aimada,  Dins  els  cor  la  portem  tots  plegats.  

Som  catalans  a  muntanya,  Ho  som  a  la  plana  I  també  a  la  mar.  

 Tot  cantant  una  havanera.  

 

La  sardina  Lletra  i  música:  Popular   Jo en tenia una xicota, que el peix molt li agradava; i ella sempre a mi sardina em demanava. Jo com ja sabeu vosaltres en sóc un gran pescador, li'n donava una sardina grossa com un veradó. La noia tota cofoia i perquè jo peix li'n donava em repetia sovint que ella molt m'estimava. Doncs ara mireu vosaltres quin cas més animal: mentre ella s'engreixava jo vaig quedar sec com un clau. Tingueu cuidado amb la sardina perquè aquest peix té molt mala espina; no vulgueu noies d'aquest peix menjar perquè la panxona se us podria inflar. Un noiet i una noieta volien sortir a pescar i pujant a una barqueta Mar endins varen entrar. Com que pescar ella volia, Ell el cuc li va enfilar i en cosa de poca estona un gran lluç en va agafar. Des d’aquell dia ara sempre tots dos suren a pescar i de tant que els va agradar més endins volen entrar. Fins un dia que badaven, tan endins varen entrar, que un fort mareig a la noia molts dies li va durar. Tingueu cuidado amb la sardina ... Hi ha al meu barri una veïna, de les que mengen sardina, que es queixava que el seu home no la tenia prou bona. Ella, que era cosa fina, demanava més sardina, va buscar-se un pescador a li’n donés de debó. Tant com ella en demanava, el pescador li’n donava i el marit no s’adonava que les banyes s’enganxava, però quan se’n va enterar i el pescador va enxampar amb un ganivet de cuina, la canya li va tallar.

Tingueu cuidado amb la sardina ... A les noies jovenetes un consell us volem dar, si us agrada la sardina, heu de saber-la triar. Busqueu sempre les més grosses perquè és on més tall hi ha, i del cap fins a la cua, tot és bo per escurar. Més tingueu cuidado, noies, si molt fort voleu xuclar, no fos pas que per gruixudes se us pogués entravessar; doncs si als homes, prou que ens prova i no ens costa de pair, a vosaltres als nou mesos encara us farà patir. Tingueu cuidado amb la sardina ... I els joves, també voldria, que hi paréssiu atenció I de tant en tant us féssiu una bona revisió. Amb les coses de la vida, no s’hi pot pas mai jugar, No us penseu que la Viagra tot ho solucionarà. Jove, però si la sardina a algú has de regalar, No cal que li treguis l’espina, sencera la hi pots donar. I si encara en té més ganes, i tu més no n’hi pots dar, Aquí dalt, som una colla per donar-te un cop de mà. Tingueu cuidado amb la sardina perquè aquest peix té molt mala espina; no vulgueu noies d'aquest peix menjar perquè la panxona se us podria inflar. perquè la panxona se us podria inflar si.

 

   

La  gavina  Lletra  i  música  :  Frederic  SIRÉS  

   

Oh,  gavina  voladora,  que  volteges  sobre  el  mar,  i  al  pas  del  vent,  mar  enfora,  vas  volant  fins  arribar  

a  la  platja  solellada,  platja  de  dolços  records,  on  dia  i  nit  hi  fa  estada  la  nina  dels  meus  amors.  

 Quan  la  vegis  sola,  prop  la  quieta  onada,  dona-­‐li  la  besada  que  li  envio  més  fervent,  

digues-­‐li  que  sento  dolça  melangia  i  que  en  ella  penso  en  tot  moment.  

   

Oh,  si  igual  que  tu  gavina,  el  mar  pogués  travessar,  fins  arribar  a  la  platja  on  tant  dolç  és  recordar,  i  veure  la  imatge  bruna,  en  el  seu  bell  despertar,  

de  la  nina  que  entre  somnis  és  tant  grat  d'acariciar.    

Quan  la  vegis  sola,  prop  la  quieta  onada,  dona-­‐li  la  besada  que  li  envio  més  fervent,  

digues-­‐li  que  sento  dolça  melangia  i  que  en  ella  penso  en  tot  moment.  

   

Oh  gavina!  No  t’aturis,  que  no  et  venci  el  cansament,  

que  el  meu  amor  vull  que  li  duguis,  car  moro  d’enyorament.  

 Digues-­‐li  que  jo  només  visc  per  ella.  Digues-­‐li  que  l’estimo  en  tot  moment  

 Quan  la  vegis  sola,  prop  la  quieta  onada,  

...    

Lola  la  tavernera  Música  :  Josep  Bastons  Lletra  :  Carles  Casanoves  

 Ja  de  negra  nit,  buscant  aixopluc,  entra  a  la  taberna,  el  vent  i  la  pluja  van  malmenant  dies  de  tardor,  

mariner  jove,  tibat  i  fort,  amb  fulard  negre  lligat  al  coll,  alt,  roda-­‐soques,  perdona-­‐vides  i  adulador.  

Corre  Lola,  posem  un  got  de  vi  i  et  cantaré  una  cançó.    

I  mentre  li  canta  una  havanera  amb  la  guitarra,  ella  mou  el  cul,  balanceja  els  pits,  xiscla  una  rialla,  i,  mirant  coqueta,  pica  l'ullet  al  noi  de  Calella,  

gronxolant  el  cos,  marcant  el  compàs  d'aquella  havanera.    

El  teu  cos  m'encén,  el  teu  cos  em  pot,  mulateta  bella,  jo  t'estimaré  fins  la  fi  del  temps,  si  tu  vols  ser  meva,  

i  la  bella  Lola  llança  el  davantal  mans  a  la  cintura,  balla  amb  soltura  pel  seu  amant.  

   

Quan  arriba  el  vespre  la  tavernera,  encisadora,  espera  el  galant  que  com  cada  dia  l'ha  d'enamorar.  

Amb  la  guitarra  i  un  got  de  vi,  cantarà  alegre  tota  la  nit,  cançons  de  Cuba,  cants  de  mulates  i  blau  marí.  

Corre  Lola,  posem  un  got  de  vi  i  et  cantaré  una  cançó    

I  mentre  li  canta  una  havanera  amb  la  guitarra,  ella  mou  el  cul,  balanceja  els  pits,  xiscla  una  rialla,  i,  mirant  coqueta,  pica  l'ullet  al  noi  de  Calella,  

gronxolant  el  cos,  marcant  el  compàs  d'aquella  havanera.    

El  teu  cos  m'encén,  el  teu  cos  em  pot,  mulateta  bella,  jo  t'estimaré  fins  la  fi  del  temps,  si  tu  vols  ser  meva,  

i  la  bella  Lola  llança  el  davantal  mans  a  la  cintura,  balla  amb  soltura  pel  seu  amant.  

   

La  puntaire  Lletra  :  J.  M.  BELLO  Música  :  Lluís  BADOSA  

És  la  terra  més  galana  que  en  el  món  hi  ha,  Catalunya,  de  la  plana  fins  a  l'Empordà.  

Un  paradís  em  semblen  sos  conreus  des  de  l'Ebre  als  Pirineus,  

 Un  dia  els  àngels  del  cel  es  van  voler  alegrar,  

i,  fent  rotllo,  una  sardana  varen  puntejar.  

I,  al  veure'ls,  va  dir  nostre  Senyor:  "  Eixa  és  la  dança  del  bell  amor  !  "  

 I  buscant  una  terra  noble  a  on  poder-­‐la  fer  ballar,  en  el  cor  del  nostre  poble  per  sempre  la  va  deixar.  

 I  el  ressó  d'aquesta  sardana  

li  farà  saber  a  tothom  que  la  terra  catalana  

és  la  millor  que  hi  ha  al  món.  N’és  la  millor  terra  que  hi  ha  al  món.  

 Au  !,  doncs,  fills  de  Catalunya,  

doneu-­‐vos  les  mans  i  ben  units,  com  a  germans,  

tant  en  temps  de  pau  com  en  la  guerra,  des  del  mar  fins  a  la  serra  enlairem  els  nostres  cants.  

 I  si  algú,  com  l'estranger  francès  

va  voler  ahir,  les  nostres  llars  vol  invadir,  

els  rebrem  ardits  en  só  de  guerra,  i  sabrà  que  aquesta  terra  defensem  fins  a  morir  !  

 

                     

   

Us  Desitgem  Bona  Festa  Major