l8

5

íEPOCA IV - NUM. 534 d'abril del 1936

PREVI 2ORedacció i Administració:Primar de Maig, 7T E L È F O N 1 5 4 8 6B A R C E L O N A Unió Socialista rie Catalunya

. UMTAT A QUAL-SEVOL PREU!La barbàrie feixista

per JOSEP MIRET

Ens trobem encara sota el pes de la indignació que ens ha pro-duït el bombardejament de Harrar per les criminals esquaaretes delde l'imperialisme italià. La guerra, en ella i per ella, ja és bàrbarai condemnable. Però la guerra, en les condicions en què es troba en-taulada entre Itàlia, armada fins a les dents, i Abissinia, miuicada delsmés elementals mitjans de defensa, agafa uns caràcters encara mnsexecrables.

Una trentena d'avions, amb els ventres carregats dels més va-riats artefactes de destrucció, poden, en un parell d'hores, soterraruna ciutat en les runes dels seus edificis i convertir-la en una im-mensa foguera.

Dones, vells, infants, malalts i homes també, que no han d'ésserpas una excepció, cauen mutilats, horriblement desfigurats, amb lacarn llatzerada i en mig d'inaguantables tortures. Res no mereix res-pecte. La guerra és la guerra i no pot aturar-se en contemplacionsfilosòfiques. Escoles, hospitals, cementiris... ¿Què hi fa? La guer-ra exigeix matar, destruir, vèncer. Vèncer al preu que sigui icom sigui. Vèncer per conquistar, per posseir, per dominar, per ex-plotar. Per ésser amo dels destins del món i poder fer amb el mç(n idel món el que millor plagui.

Mussolini, camarada d'assassins — company MATTEOTTI! —, jano es recordà del seu passat internacionalista; ja no es recorda deles seves lluites per la pau i de les seves abrandades condemnacionsde la guerra. I no és pas sol. En cada país capitalista hi ha un Mus-solini en presència o en potència.

Com tots els grans artistes, Mussolini compta amb un gran estold'imitadors. Hitler, el Mikado, Starenberg, el general Carmona, elgeneral Franco, Primo de Rivera, Horthy i tants d'altres. I el greues que tots ells aspiren a superar el mestre!

Ens trobem abocats, indubtablement, en un gran desastre. Avuiassistim a l'«introito». La guerra italo-abissinia, la remilitaritzaciód'Alemanya, els conflictes russo-xino-manxú-japonesos, les revoltessudamericanes, el conflicte del Gran Chaco, els alçaments egipcis, elsmilions d'obrers parats i la cursa folla pels armaments, no són altracosa que els prolegòmens. Per ells podem endevinar el text del'obra...

Segons les més fresques estadistiques, els exèrcits que podenmobilitzar els països europeus sumen més de cinquanta milions d'ho-mes. I el nombre d'avions de combat ascendeix a vint mil. Renun-ciem a parlar de les possibilitats guerreres d'Amèrica i Asia, i de lescolònies africanes a mans de les grans potències. Amb aquelles da-des en tenim ben bé prou per a imaginar-nos la sort que ens espera.

El feixisme, paroxisme de les ànsies imperialistes, ens porta dre-lurer a la barbàrie i a la mort.

Res no valen i res no compten, els esforços realitzats fins ara perla humanitat, per a allunyar-se de l'estadi bestial. El carni cap elprogrés i la civilització amenaça estroncar-se. Relies teories, huma-níssimes doctrines coven en l'abisme insondable de la utopia. Noméshi ha una força capaç d'allunyar el perill que ens amenaça i de con-tinuar conduint els homes cap a nous estadis superiors. Aquesta for-ca és el proletariat. A les seves mans hi ha el futur del món. Si nosap trobar la sortida en les tenebres, tornarem a resseguir els vellscamins per la Història en sentit invers. Si sap orientar-se i és proudecidit per a conservar l'orientació, marxarem avant. Contra la bar-bàrie feixista, la insurrecció proletària!

Sabem que la Gasa Fordvol trasl·ladar la seva fà-brica a Bilbao.

Què en saben les nos-tres autoritats?

Mundo Obre-ro 1 el conflicte

mefaiûrfjlcDe «Mundo Qbjrero» de Madrid.«En Barcelona, el Gobierno de la

Generalidad ha Sprocurado resarcira los obreros metalúrgicos de lashoras trabajadas de más como con-secuencia del decreto de Anguerade Sojo, IMPONIENDO la jornadade cuarenta horas hasta , desqui-tarse.

Ha sido una fórmula que ha rotola sentencia de Ja Patronal. Y ade-más un hecho*harto significativopara el Gobierno Central, que pue-de y debe seguir el ejemplo de 'Ca-taluña.

Porque no puede haber desigual-dad de trato en cuanto a benefi-ciarse de la victoria del día 16 defebrero.: Los obreros metalúrgicos exigen,al igual que el resto de las masaslaboriosas del,país,'no sólo que serectifique toda la política de la Ce-da y sus aliados, sino que al mis-mo tiempo se les devuelva todoaquello que al amparo de toda unaépoca de terror se les arrancó.-

Nos complace brindar la idea al .Gobierno del señor Azaña.

Recordamos que se dijo que lareadmisión de los represaliados lle-vaba consigo la indemnización.Hasta la fecha no se ha indemniza-do a nadie, por la lentitud que im-prime a esta tarea una ley aplicadapor los más fieles servidores de lapolítica de la reacción.

Recordamos al Gobierno que elBanco de España no ha admitido alos represaliados, y como esta Em-presa muchas más que utilizan pre-textos inadmisibles para retardar elcumplimiento del pacto del progra-ma del Bloque Popular.

Recordamos que no hay contratode trabajo que no haya sido piso-teado, y que, a pesar del triunfodel día 16 no están en vigor.

SI EL GOBIERNO RECUERDATODO ESTO, NO DEBE ESPERARMAS TIEMPO, SINO IMPONERLA LEY UTILIZANDO LOS RE-SORTES DEL PODER, QUE DE-BEN EN ESTAS HORAS ESTARAL LADO DE LAS MASAS POPU-LARES.

Y en todo esto, mirando comoejemplo lo realizado por el Gobier-no de la Generalidad en el proble-ma de los metalúrgicos.

IMPONER, IMPONER E IMPO-NER la voluntad de las masas en-cuadradas en el Bloque Popular, noes otra cosa que ser leal al cum-plimiento del programa del BloquePopular, y el Gobierno actual nodebe limitarse a decir que realizaráel programa, sino a cumplirle condecisión y energía.»

$

T R A B A J A D O R E S

D C

T O D O Í > - O Í P A ; S E S\ O $ \UN

*H VA*

Treballadors!! I si us unisiu?

Cal ésserinflexible

La passivitat, la tolerància, el«laissez faire«, amb què el Governpresidit pel senyor Azaña obsequiaels enemics de la República, els fei-xistes, tenint per a ells sempre pa-raules cordials, fa preveure la repe-tició de la benvolença amb què elcap del Govern, polític contra elqual s'havia seguit la més violentacampanya ridiculitzadora que en elsannals de la política espanyola homhagi mai vist, ens inclina a creureque aquest senyor no sabrà com-plir i executar el compromís con-tret amb la immensa majoria del'opinió del país, que el dia 16 defebrer diposità a les urnes els vots,amb la confiança i amb la seguretatde no veure's novament defrauda-da ; és, doncs, hora que s'empren-gui una enèrgica acció, encaminadaa tâjlar de socarrel les extemporà-nies manifestacions dels que encarano saben avenir-se de la transfor-mació del règim, i destituir ràpida-ment tots aquells que representenun entorpiment per a desenvoluparla feixuga tasca que a conseqüèn-cia del desastrós desgavell social ieconòmic heretàvem de la dignitatdels homes responsables d'Astúriesi de l'estraperlo.

Si a despit de la paradoxa querepresenta encara tenir represen-tants en els càrrecs públics homesque per la seva obstructiva labor

són un obstacle per a la bona mar-xa del país, no és difícil pronosti-car jornades d'intranquil·litat quedeprimiran fortament la massaobrera, que en veure que el progra-ma del Front Popular no es realit-za, es lliuraran a provocar una an-goixosa situació al país, a ccinse-

, qüència de la intervenció dels par-tits extremistes que procuraranobligar el Govern a complir ço pac-tat ; si aquests senyors no es veuenamb cor de donar satisfacció alsanhels dels treballadors, que ens hodiguin, que siguin sincers i sàpi-guen deixar pas a temps, a aquellsque per llurs idees polítiques sa-bran complir amb llur deure.

Jo vull que us imagineu per unmoment només que si el resultatde les eleccions passades ens haguésestat advers, avui a les ergàstulestrobaríem no solament els quevalentment defensaren llur ideal el6 d'octubre, sinó tots aquells que enel passat període préélectoral col·la-boraren a assolir el triomf, ja siaper mitjà de mítings, premsa, etc.,tenint present que haurien procu-rat esclafar-nos, anorrear-nos, imalauradament això hauria signifi-cat per a nosaltres un retrocés enor-me ; tenim, doncs, el deure de vet-llar per la integritat del nostre pro-grama.

C. M.

A LES SECCIONSEstimats companys:El C K., complint amb eis preceptes estatutaris, ha acordat con-

vocar el II Congrés General Ordinari del nostre Partit, per als diesUi i 17 de maig pròxim, amb el següent

ler.-2on.

debats.3er.-'lrt.-5è.-(¡è.-7è.-8è.-9è.-10è.-llè.-

ORDRE DEI. DIA

—Vàlidament de credencials.-Discussió i aprovació del reglament per a l'ordenació dels

-Constitució del Congrés.-Nomenament de Ponències.Informe del Comitè Executiu.Informe del grup parlamentari català.

-Informe del grup parlamentari espanyol.-Informe del Conseller d'Economia i Agricultura.Informe de la Comissió pro-TREBALL, diari de la . S. C.—Elecció del Comitè Executiu.—Proposicions.

Discutits i un cop recaiguis els acords referents a l'anterior OR-DRE DEL DIA, el Congrés passarà a constituir-se en II Congrés Ex-traordinari per a discutir i fer recaure acord:

«Sobre els acords dels dos anteriors Consells Centrals referentsa la conveniència d'anar a la fusió amb altres partits obrers declasse.»

* * *Si bé. en principi, i com baureu vist en l'Ordre del Dia que hem

vingut publicant al nostre portantveu JUSTÍCIA SOCIAL, el C. E.havia acordat convocar — amb els millors desigs, per tal de gua-nyar el màxim de temps possible — el nostre Congrés per als dies 12,13 i 11 d'abril, vistes les suggerències que li han arribat, per partde diverses Seccions, en el sentit que s'ajorni el dit Congrés, al'efecte que pugui ésser discutit detingudament l'Ordre del Dia i,per altra part, no havent rebut encara, el C. E., alguns dels informesmés importants que té demanats als companys que tenen el deurede presentar-los, va creure indispensable ajornar la seva celebracióen la data que més amunt assenyalem, a l'objecte que totes lesSeccions disposin del temps necessari per tal de discutir àmpliamentla Memòria del C. E. i els informes complementaris. Avui, adjuntamb aquesta Circular, us enviem la corresponent Memòria del C. E.i tot seguit que tinguem al nostre poder els altres informes, que te-nim la seguretat que serà dintre de molts pocs dies, també us elsenviarem, així com les proposicions que presentin les Seccions delPartit.

La primera sessió del Congrés començarà a les cinc de la tardadel dia lli, al nostre estatge social central, Casa del Poble, Primerde maig, 7.

Les Seccions que vulguin presentar proposicions per a discutiral Congrés, cal que les enviïn per tot el dia VINT D'ABRIL pròxim,data en la qual quedarà tancat el termini de la seva admissió. Unavegada passada aquesta data, les proposicions rebudes seran impre-ses i enviades a totes les Seccions per tal que puguin ésser discutides.

Cal que totes les Seccions enviïn abans de fi d'abril una relacióde tots els seus afiliats, a l'efecte de l'oportuna controlado en totallò que faci referència a la representació que els correspongui alCongrés. Aquestes relacions seran degudament comprovades pel nos-tre Secretariat General.

D'acord amb les normes estatutàries, corresponen a cada Seccióun delegat per dret propi i un delegat per cada vint-i-cinc afiliats ofracció superior a deu.

Cal que totes les Seccions procurin liquidar al C. E. les cotitza-cions del primer semestre del corrent any, als efectes reglamentaris.

Aquest Congrés que, reglamentàriament, havia d'ésser celebrat jafa molt de temps, però que per motius que són a bastament conegutsde totes les Seccions i dels companys afiliats, no ha estat possibleconvocar-lo fins ara, tindrà una gran importància per al Partit i elC. E. espera que totes les nostres organitzacions, donant-se perfectecompte d'això, faran els màxims esforços possibles per tal d'enviar-hi la corresponent delegació, a l'efecte que, a la vegada que la se-va assistència evidenciarà, una vegada més, davant la classe obrerade Catalunya, la potencialitat del nostre moviment, és indispensableque ara, com sempre, tothom intervingui directament en les cosesdel Partit.

El C. E. es complau a assabentar les Seccions que han estatinvitats a enviar delegacions fraternals al Congrés, a més de la Jo-ventut Socialista de Catalunya, el Partit Comunista de Catalunya, elPartit Català Proletari i la Federació Catalana del Partit SocialistaObrer Espanyol.

Mentrestant, restem vostres i del Socialisme.Pel Comitè Executiu de la U. S. C.

V. i P.El President, El Vice-Secretari,

JOAN COMORERA J. PIÉ I CALBÓ

Secció Barcelona - CentreD'acord amb l'apartat en la

darrera Assemblea de Barcelona-Centre de la U. S. C., celebrada elpassat dia 20 de març, s'ha consti-tu ï t el nou Comitè Directiu amb elsegüent repartiment de càrrecs :

President, company Josep Miret.Vice-president, company Salva-

dor Hoher.Secretari, company Pau Cirera.Vice-secretari, company Marcel·lí

Hochaca.Tresorer, company Josep Ferrés.Comptador, company Miquel

Santacana.Propaganda, company Tomàs

Amat.Vocal ad junt a la Secretaria ge-

neral , company Enric Satué.Vocal ad jun t a la Secretaria ge-

neral, company F. Garriga.« * »

Relació de companys proposatsper ¡t ingrossar a la Secció Barcelo-na-Centre :

Joan Pagès Malet, Hospital, 24.Joan Nicolau Pons, Sant Jeroni,

mim. 24.Jaume Riera Ferrer, Hospital, 93.Bartomeu Bayo Barcón, Pau Igle-

sias, 37.Celedoni Sainz, Calvo, Peu de la

Creu, 16.Francesc Sostres, Montsió, 19.Mateu Teixidó, Mendizàbal, 25.Josep Cortacans, St. Antoni Abat,

núm. 19.Serafí Garcia, Bou de Sant Pere,

núm. 5.Frederic Cardona, Diputació, 227.Joaquim Vinyas, Rades, 77.Salvador Mayore, Floridabianca,

núm. 122.Ricard Sebastian, Sardenya, 82.Abelard Tona, Hospital, 103.

Cas de no presentar-se incompa-tibilitats arnb els nostres Estatuts,l lur ingrés serà aprovat definitiva-ment el proper dia 6 d'abril.

Al Parlament dela República nos'M han cTasseu-rer, ni lladres, ni

assassinsJ O V E N T U TSOCIALISTA

DBC A T A L U N Y A EL RID1COL

Pròximament les seccions afilia-des a la Joventut Socialista de Ca-talunya rebran una memòria delC. E. C. i la corresponent convoca-tòria del proper Congrés extraordi-nari que tindrà lloc a la Casa delPoble de Barcelona, a les deu delmatí del dia 19 del corrent mes d'a-bril, d'acord amb el següent ordredel dia :

1. — Informe del Comitè Execu-tiu Central i nomenament del nouC. E. C.

2. — Estudi de l'actuació arnbcutres Joventuts marxistes i fusióamb les mateixes.

3. — Publicació d'un portantveud« la J. S. C.

Secció de SantsHostafranchsEl proppassat diumenge, dia 29,

al nostre estatge de la Unió Socia-lista de Catalunya, López de Ayala,10, donà una conferència el nostrecompany Cosme Rofes, qui desen-volupà el tema : «Labor constructi-va a realitzar».

La sala estava curulla de com-panys del nostre partit i del P. C.C..ultra els ciutadans que hi assis-tiren desitjosos de sentir la paraulaautoritzada del conferenciant.

El company Figueres féu la pre-sentació del doctor Cosme Rofesamb paraules d'elogi, les quals fo-ren acollides amb mostres d'apro-vació.

El conferenciant demostrà estaràmpliament documentat i s'esten-gué sobre consideracions d'higienedient que cal que les organitzacionssindicals se'n preocupin per talque els tallers i fàbriques estiguinproveïts de tots els elements d'higie-ne adients, obligant a tots els pa-trons a construir o reformar els lo-cals perquè siguin ventilats i asso-lellats.

A la vegada digué que totes lesfàbriques que es dediquin a la pro-ducció de matèries nocives estigues-sin proveïdes d'extractors per talde renovar l'aire, evitant als tre-balladors que estiguin exposats asofrir-ne els perjudicis consegüents.

Propugnà per l'abolició total dela prostitució, que és la xacra mésterrible de la civilització actual, in-cubadora de la sífilis i altres ma-lalties venèries que produeixenuna degradació de l'espècie i és l'es-carni vergonyós d'una necessitat fi-siològica i espili tuai.

Digué també que estava totalmentidentificat amb la tasca portada acap per la U. R. S. S. en aquestaspecte donant treball a les donesque venen llur cos i acabant ambels prejudicis de les altres per mit-jíi de la cultura i de la protecció aÍ;i maternitat.

El parlament del company Rofesfou molt aplaudit i mereixé la feli-citació més sincera dels directiusd'i la Secció.

» * »El dimarts, a dos quarts de nou

del matí, es presentaren inopinada-ment un grup de feixistes que com-minaren, pistola en mà, el consergeper tal que els fes lliurament de labandera del casal. Gràcies a l'acti-tud coratjosa del company Pla nopogueren portar a cap el seu in-tent.

DELS INCONSCIENTSQuan en les penúltimes eleccions

((triomfaren» les dretes, tu, amiga,no vas poder amagar la satisfaccióque et produí un triomf que a tu'.•t va semblar que fóra etern, i ambuna manca total de tacte i discre-ció ens vas fer saber —sense quet'ho preguntéssim— per qui haviesvotat i ens vas recalcar amb mol-ta insistència perquè quedéssim benassabentades, que havien guanyatelf «teus». Ja pensem que les tevesparaules no van ésser d'ites ambcap mala intenció —la teva religio-sitat no et permet tenir mals senti-ments—, sols van ésser dites perfer-nos • rabiar —i que consti queaquesta última paraula la pensemd'una altra manera, però és que ales dones no ens escauen bé les pa-raules gruixudes.

Però ara hem notat que d'ençàdel triomf de les esquerres fugescie nosaltres, evites de trobar-nos apoles i no t'atreveixes a mirar-noscara a cara.

Veiem que tens memòria, amiga,encara recordes les paraules queamb la «sana»1, intenció de ferir-nos en els nostres sentiments de lli-bertat ens vas dir un dia.

Esperes que d'un moment a l'al-tra t'anunciem també qui vàremajudar a triomfar i ens posem afer demostracions de content davantteu.

Però nosaltres som més prudents.T la prudència és una virtut que noIn posseeix ni tu, ni cap d'aquellsque tu anomenes «teus», encaraque aquests pel seu càrrec hàgio detenir més compte de llurs paraulesque no fer el ridícul. La incons-ciència i la vergonya són incompa-tibles.

La derrota no ens va produir l'e-fecte que tu esperaves, no ens vadesesperar tant com tu haguessisvolgut, sabíem que l'esperit del po-ble es mantenia lliure i «¡ue apisvàrem ésser •derrotaís· per un excésde confiança, I la victòria no ensei'.greeix perquè l'esperàvem, haestat un fet tan natural que cappersona de bon sentit no se n'ha es-tranyat.

Així és que no tinguis por, nopensem venjar-nos de la manera es-túpida amb què tu ho vas fer. Nos-altres abans que tot som socialistesi el Socialisme, sinònim d'humani-tat, no accepta la llei de Talió. Solsens inspires llàstima i amb això jaquedem compensades del mal queles teves paraules ens haguessin po-gut fer.

Deixem que el remord4rnent etdoni una mica més de prudènciaper a una altra vegada, que bonafalta et fa.

ASSUMPCIÓ RAMÍREZ

El capitalisme 1 la pauMai el món no ha viscut una èpo-

ca tan explosiva i inquietant comavui. Sembla que la historia noensenyi res, no ja dels nostres ante-cessors, sinó l'experiència pròpiadels que la vivim i l'elaborem. Estàpresent encara el quadre dramàticde la guerra del 1914 amb les sevesvíctimes, els invàlids i el desastreeconòmic que ha reportat interna-cionalment i ja la sang es vessa al-tra vegada i els conflictes entre lesnacions cada dia palesen amb mésclaredat la resolució definitiva perla internacional sangonenta de lareacció.

Quan la guerra del 1914 fou aca-bada perquè les nacions conten-ti ents estaven ja esgotades, les mésfortes pogueren imposar condicionsvexants sobre els vençuts, de paga-ments monstruosos. El famós eco-nomista anglès Keynes fou el pri-mer a comptar les despeses que laguerra havia reportat a cada nació.Però les paraules pronunciades peri,enin al Primer Congrés de la In-ternacional Comunista fixen lacla-redat de la situació mundial.

Quina diferència amb el repre-sentant d'Alemanya, el socialdemò-crata Muller, l'únic que es poguédignar a fer fou negar-se a escriurel;i signatura de l'indignant pacte deVersalles, com a única protesta.Cosa paradoxal, la premsa reac-cionària francesa feia córrer el ru-mor si amb aquella tinta desapa-reixeria la signatura!...1

Acabada de fer tota una Sèried'imposicions sobre els vençuts, s'a-nà a la formació de la Societat deNacions, invitant vençuts i vence-dors a laborar per la pau, que hademostart amb major claredat el

domini imperialista de les potènciessobre les petites nacions.

Per a la classe treballadora capconfiança ens queda a la Societatrie Nacions. La prova recentmentsobre les sancions a Itàlia, ha pa-lesat ésser més poderosos els Mono-polis de petrolis i armament a totvoler innat de la pau dels homes.La pau és incompatible amb el ca-pitalisme i el perill de la guerra im-possible amb la unitat de tots elstreballadors.

JOAN OLIVELLA

Mítingd'unificació

La nova Junta Directiva deBarcelona-Centre està organitzantper una data pròxima un granmíting d'unificació marxista, i perintervenir-hi s'ha invitat a la Fe-deració Catalana del P. S. O. E.,al Partit Comunista de Catalunyai el Partit Català Proletari.

La secció de Barcelona-Centrees reserva dos llocs d'orador i encedeix un a cada una de les es-mentades organitzacions.,

L'organització i propaganda esportarà a terme amb la col·labo-ració de la secció de Barcelonade la Joventut Socialista de Ca-talunya.

Per la premsa i per cartells do-narem a conèixer, en els primersdies de la setmana pròxima, toteels detalls d'aquest acte, que re-vestirà indubtable importancia;

3

La CEDA s'ha retirat del ParlamentEI poble la retirarà de la circulacióRatificació de pactes J^a batalla de

La situació arbitrària dels peonsen les relacions polítiques i de Dretinternacional, interposa una pre-gunta innocent :

¿fis intangible la sobirania delspobles, presa des d'un punt possi-tivista; és a dir, prenent cotn a sor-tida l 'actual delimitació de fronte-res?

ha contesta ha d'ésser simplista :Els ressorts de la llibertat estan

inclosos dintre d'un concepte de noagressió sincer i sense exhibicionis-mes sorollosos.

La ratificació definitiva del l'actefranco-soviètic, portada a terme al'aris pels camarades Litvinof i l'o-teinkin per una banda i F landinper l'altra, ha vingut a culminaruna sèrie de sisinismes polítics enles contrades més distants.

Si els procediments que l'impe-rialisme ve emprant haguessin deservir de pauta per al desenvolu-pament col·lectiu dels pobles, ¿enq u i n Dret i en (¡nina ètica es sos-tindrien els principis més essencialsdels drets de l'home?

El dret imperialista es fonamen-.tu en l'espasa, no en la balança.

Ou ins exemples ens ofereix d'ai-xò l 'actual situació internacional!. , .

Deixant a banda ja Europa, elsul l s es queden fi ls a l 'Orient. Lesfronteres són violades en gestosprovocadors a diari per les tropesnipo-manxukuanes, i són cada ve-gada més greus.

His avenços de les tropes comu-nistes mongoles dintre del seu ter-ritori nacional, arrabassat per l'ur-pa nipona ha posat el Japó en elcas d'amenaçar amb no solüinent

atacar i apropiar-se de la Xina ex-hausta de Chan-Kai-Chec, sinó deprendre una acció activa per l'atu-rament del moviment popular mon-go!, de moment a Hopei i Xahar.

Amb aquesta situació l'abast delcompromís sovièlic-mongol —d'u-nes • característiques semblants alfet amb França—, és d'una exten-sió (jue no cal remarcar. •

Moscou i Ulambator han signat jaP' compromís oficial de la sevaunió.

Es aquesta primordialment unaunió técnico-defensiva contra la po-lítica expansionista del militarismejaponès.

La Mongòlia té una extensió ter-ritorial d'un rnilió dos-cents cin-quanta quilòmetres quadrats,, ambla població aproximada de nou-cen-tes mil ànimes. Amb això es potapreciar ía força material que pres-ta aquesta signatura a les nacionsinteressades davant els esdeveni-ments del futur, gens romàntics pelque deixen entreveure les continua-des agressions dels imperialistesgrocs a les fronteres soviètiques ixineses.

Un poble no pot assolir la lliber-lat si està sota el domini d'un altrepoble.

Aquesta tàctica de rapinya delsimperialismes desembocaria de' sor-tir-ne a l'esclavatge dels uns permitjà de la docilitat dels altres.

La simultaneïtat d'ambdues sig-natures estableix una barrera defen-siva i remarca un moment de laHistòria contemporània.

J. B. SENTENA

la cultura

SANT POLDes de fa molts anys ve actuant

il·legalment a la nostra vila una es-cola particular de religioses. La il·le-galitat és manifesta, puix no hi ham una monja que tingui títol ofi-cial de mestressa.

D'ençà que aparegué el decrevdel ministre d'Instrucció pública :—de l'actual Govern de la Repúbli-ca — que en cap escola — nacio-nal o particular — no es podriaensenyar religió de cap mena, itambe aparegué l'ordre de revisiód'escoles per mitjà d'inspectors, lesmonges s'apressaren a llogar ducsmestresses amb títol, per tal que noles agafessin «infraganti» i els apli-quessin la llei.

Es una vergonya que desprésd'actuar gairebé tota la seva vidaal marge de la llei, ara se'n puguinburlar només que amb un simplelloguer de dues mestresses.

Aquesta escola sembla una mà-quina d'embaucar les consciènciesdels infants , amb la ridiculesa dela secta catòlica, apostòlica i ro-mana.

Per tal que això no pugui conti-nuar, demanem la immediata clau-sura cte l'esmentada escola i l'apli-cació de la llei a les seves infrac-tores, que sense tenir títol de mes-tresses actuen encara com a tais no-més que per a fer-se adeptes i per-torbant el cervell dels infants.

EMILI POU

Gabriel Mur i GastanA D V O C A T

PLETS, CAUSES CRIMINALS

CONSULTES GRATIS PER A OBRERS

RAMBLA CATALUNYA, 66, 4.', D.TELÈFON 79140 DE B A 7

CAMPALA* SCJL UB

SEGON CICLE DECONFERENCIES

8 abril: «Com ha resolt la U. R.S. S. cl problema de les naciona-litats», Bel Víctor Romano.

15 abril: f ¡Unes doncs d-avança-da», Maria Pa de Folch. ,.

22 abril : « Perquè he traduït clManifest Comunista», Pau Cirerri.

29 abril : ,«L'Escola del demà'»,Joan Forment.

6 maig: «Procés econòmic del'Estat Espanyol», J. Oltra Picó.

13 maig:. «La joventut intel·lec-tual davant la crisi del capitalis-me», Wilevand Solano.

20 maig: «De l'apoliticisme sin-dical a la política de classe», Ra-fael Vidiella.

27 maig: «L'ideal de l'idiomainternacional», Jaume Grau i Ca-ses.

3 j u n y : «Un tema noa», HilariAriane! is.

OFICINAJURÍDICO

SOCIALEl C. E. es complau a posar a

coneixement de totes les Sec-cions i dels companys del Partitque, a partir del pròxim dilluns,dia 6, funcionarà al nostre es-tatge sVjcial central, Gasa del Po-ble, Primer de Maig, 7, una ofi-cina consultiva juridico-social,per tal d'orientar les Seccionsi els companys en totes les qües-tions de caràcter social que fanreferncia als Jurats Mixtos, Tri-bunal Industrial, etc.

Estarà al davant d'aquesta ofi-cîna el company Santiago Pons.

Aquesta estarà oberta tots elsdilluns, dimecres i dissabtes, de6 a 8 de la .vetlla.

Una de les fonts de cultura ésl'ensenyament. Potser la més im-portant de totes sense voler desme-rèixer els mitjans complementarisque existeixen. L'ensenyament aEspanya està molt desorganitzat,gràcies a la influència indiscutibleque hi ha tingut l'Església, durantla dominació borbònica. Cal, doncs,parlar sovint d'aquest afer deguta l'enorme importància que té peru l'avenir.

En l'ensenyança primària, allàon els nens comencen a prendreles primeres coses de la vida, totsels coneixements dels quals l'homees val per a endegar-se les distintesqüestions, ens trobem—sense posar-nos en la forma interna del proble-ma— que manquen escoles. Esco-les gratuïtes perquè els nens, tots,absolutament tots, puguin aixoplu-gar-se sota el clos d'una escpla enlloc d'anar pels carrers, on els es-peren a cada moment perills d'or-dre educatiu, fisiologie i àdhucd'ordre higiènic. El ,nen es formad'acord amb l'amb'ient que el vol-ta, i si aquest és nociu en els dis-tinls sentits que abasta aquest.mot,no és molt difícil de preveure allò(jue serà quan sigui un home.

Aquesta simple visió de l'escolaprimària ja ens revolta contra lamarxa present de les, coses. Seguintendavant trobem l'ensenyament se-cundari, on les dificultats hi sónen gran nombre. A mesura queaugmenta la categoria augmen-ten en raó directa les dificul-tats per a seguir-los. En arribar alsestudis universitaris hom es dónacompte de les possibilitats en quèes troben per seguir-los, tots aquellsque no sols disposen de les rique-ses necessàries per a sufragar unacarrera, sinó que han de treballarper a mantenir-se i a vegades per amantenir familiars seus. Això és unfet d'un valor real enorme. Cal me-surar-lo amb totes les seves conse-qüències. A la vista ' d'aquest fetsesdevé una lluita enorme en el més¡yl'ofund de la consciència del quepensa així, i el seu cervell es' debattràgicament en lluites inconcebi-bles.

Amb tot això, hom veu aquellesjoventuts privilegiades, aquelles jo-ventuts que han nascut adineradesi les coses de la vida per a elles notenen cap valor. Elles són les queomplen les aules grises de les Uni-versitats i, les que: consideren l'es-tudi (Som un luxe «n lloc d'una ele-mental necessitat humana. Creatsamb tota sort de luxes i prodigali-tats, creuen que al raion tot té unvalor monetari ; que tot es Compra ïque tot es ven. Veie'hT à" Vegades,' as-torats, aquelles joventuts estudian-tils que juguen i riuen entorn deles Facultats i de les Universitatsi, creiem que més que res, són fà-briques de metges, d'arquitectes,d'enginyers... entretant en la nauantihigiénica d'una fàbrica, plenad'aire enrarit, o bé al peu d'unafornai, o dalt d'una bastida, homveu l'home que s'inquieta i, queval. L'home que per la seva mane-ra d'ésser seria un intel·lectual hade morir desconegut, perquè les ho-res llargues de lluites internes nin-gú no les veu, ni ningú no les com-prèn. Després de llargues èpoquesde crisi moral arriben ä deixar-sedur per aquesta mena d'inèrcia es-pecial que prenen les coses i queels dóna un caire de perdurabili-tat,

D'aquests fets que semblen obra('e fantasia, obra d'algun cervellexcessivament exagerat, per copsar-los, cal només viure el més profundde les Escoles del.Ji^ball,.. AJUJ««»....

es dóna compte del valor enorme,del valor positiu d'aquests homesanònims que passen desapercebutsen _ l a immensa torrentada d'unapromoció proletària. D'aquests ho-mes, que són veritables artífexs,que só'n veritables estudiants i queatzar els llança a seguir uns estu-dis rutinaris. Aquests cal reconèixer-ho, són els únics, són els autènticsestudiants. Estudien sense altra fe,que la voluntat d'un cervell. Man-cats de tota riquesa han de deixara les seves forces humanes, l'assoli-ment dels seus somnis de quimera.No fien l'aprovació d'un curs a unsdibuixos o treballs comprats, ni aunes notetes preparades a l'efecte.

# * »Hem de lluitar perquè això s'aca-

bi aviat. No pot continuar aquestestat de coses, que fan de la cultu-ra un privilegi del diner. Malgrat elsistema de beques el problema res-ta en peu amb tota la seva intensi-tat i cruesa. Per moltes que siguinles beques atorgades, mai no seranles suficients per a tots aquells quesenten el desig i l'anhel d'estudiari l'afany de saber coses...

Cal valentia per llançar-se a lasolució d'aquest problema.

La República té el deure d'obrirl'ensenyament en tots els graus pera tots els ciutadans. La Universitatha d'ésser oberta als homes capaci-tats sigui quina sigui llur condicióeconòmica, i, tancada per a totesles colles de patres rics que hi po-pul·len.

Sí la República no pot fer això,convindrem que una vegada mésens demostra la seva impotènciaper a resoldre problemes elementalsde superació i en aquest cas, pasal Socialisme!

TOMÀS AMAT

Ideessocials

Preocupats per la sèrie de tras-balsos i dolors que la classe treba-lladora pateix en l'actualitat hem fi-xat uns moments el nostre pensa-ment en la data històrica del 16 defebrer.

Fent un breu, resum del que essent dir en les tertúlies polítiques esdeduiex que la immensa majoriadels que han contribuït al triomf delFront Popular creuen que serviràals.nostres actuals governants, l'ex-periència del bienni negre, perquè:acabi per sempre el governar dema-gògic i tirà, i què a la vegada re-naixerà una política intel·ligent ihonrada, dotada d'un contingut so-cial suficient per acabar amb les pe-nalitats i misèries que hem sofert isofrim els treballadors del nostrepaís. .

Nosaltres, que també desitjàvemvivament que triomfés el dit front,ens sentim una mica escèptics quantal contingut de l'última part delparàgraf anterior.

Sabem que perquè pugui ésser fac-tible aquesta última part que venimal·ludint, és imprescindible quelcomque no tenen i que probablement notindran (bé ens voldríem equivo-car) els nostres representants actualsai Govern de la República, mal-grat (almenys aquesta és la nostracreença) dels bons desigs que elsanimen. No podem pas oblidar entrealtres coses allò que deia aquell ma-nifest històric: «Los republicanosno aceptan la nacionalización de laBanca, propuesta por los partidos

.ohjexQS» etc., etc.», i d'aquí par-

teix el nostre escepticisme, perquècreiem que en la societat actual ésimprescindible per realitzar aquellapolítica de contingut social que ve-nim al·ludint, junt a la bona fe delsgovernants,, la nacionalització de laBanca també, per a poder-los dotarde cabals.

Tot seguit hem trobat matèria su-ficient per a portar a terme per partdel nostre Ajuntament, una sèrie dedecisions, les quals contribuirien di-rectament a resoldre en part algunsdels problemes més aguts que sofrim.

Al nostre entendre, si des de l'A-juntament s'obligués els propietarisde finques urbanes a dotar de por-teria totes les escales de veïnatge queno la tenen, reportaria, degut al grannombre de les que manquen d'aquestservei, una quantitat de beneficismés important del que a simple vis-ta sembla tenir, alguns dels qualsexposarem tot seguit.

Si aquesta idea es converteix enrealitat, suposarà una part de la co-moditat i vigilància de milers de fo-gars obrers, molta més higiene a lesescales de la que en l'actualitat te-nen, ja que ara en la majoria d'ellesestà confiada a les veïnes i totes noho fan, amb la qual cosa uns paguenlei conseqüències dels altres. Tambéproporcionaria vivenda gratuita amoltíssimes famílies pobres i queda-rien recloses a llur domicili infinitatd: pobres dones que en l'actualitat,per ajudar a pagar el lloguer, passenla major part del dia fent o bus-cant <(feines» i que han d'abandonarllurs criatures a la cura d'algunaveïna i moltes vegades han de dei-xar-les sota la «vigilància» del mésgrandet, que en la majoria dels ca-sos, no té rues de 8 ó io anys.

D'altres idees podríem aportar,però creiem prudent reservar-les demoment en espera de la sort quepugui córrer aquesta primera, jaque d'això dependrà molt el ques'animi o decepcioni una mica aquestdesig nostre de contribuir al remeidì les penalitats que pateixen elsdesventurais.

Sabem que se'ns ha d'escaparaquest detall ! La pressió que exer-cirà en contra que això sigui rea-litat la Cambra de la Propietat Ur-bana, exposant misèries dels propie-taris, però creiem que res no ha d'és-ser prou perquè això deixi de fer-se,i si tal escassedat de diner al·lega al-gú, que ho faci l'Ajuntament i queembargui després els lloguers per acobrar-s'ho.

JOSEP GARCIA

ConferènciesSTA. MARIA DE CORCO

Diumenge, dia 5 d'abril, al matíConferència organitzada per la

nostra Secció, pel company JosepSantaló amb el tema : «La llei deContractes de Conreu > .

ULLASTRELL

Diumenge, 5 d'abril, a la tardaConferència, organitzada per la

nostra Secció, pel company JosepSantaló amb el tema : «La llei deContractes de Conreu».

SINDICATDEL VESTIR

Oberta la Casa del Poble, els Sin-dicats que hi ha estatjats han reco-brat llur marxa.

Com ells, el del Vestir està enplena organització.

Per tant, els camarades i sim-patitzants que vulguin informar-se,poden passar per la Secretaria i/tots els dies feiners de dos quarts devuit a nou del vespre, on seran re-buts per la Junta.

La penetració del Socialisme al camp catalàLa campanya dediumenge passat a lacomarca de La Selva

Diumenge passat, els companysAmat, Miret i Comorera realitza-ren una intensa campanya de pro-paganda dels nostres ideals enaquesta comarca.

Arribats a Vidreres a les deu delmati, es dirigiren a la casa de laVi la , ües d'on el company Como-rera, del balcó estant, féu uu dis-curs de salutació i agraïment pelseslorços rt-auuatü peis vidrerencsper tal de guanyar les eleccions del10 de leurer. Després d'aquest dis-curs, que lou ovacionat llargament,es procedí a un canvi d'impressionsencaminat a organitzar la secció uela U. S. C. de Vidreres. El com-pany Comorera íéu una exposiciódels nostres objectius i de la iin-;,.,,àtbilitat que les esquerres pu-guin defensar íntegrament els inte-ressos dels camperols catalans. Des-près d'un ample canvi d'impres-sions es formà una comissió orga-nitzadora composta dels següentscompanys :

Joaquim Camps.¿Narcís Folla.Jaume Torrent.l'ere Massa.Josep Vila.francese Quintana.Joan Tarrades.Josep l'la.Pere Folla.Aquests companys quedaren en-

carregats de portar endavant elstreballs preliminars per a organit-zar la secció de Vidreres.

* * *D'aquí passaren a Vilobí, on

s'improvisà un míting en el qualparlaren els companys Roset Sala,de Girona; Josep Miret, de les Jo-ventuts, i Joan Comorera, que féuun brillant discurs explicant lesnostres doctrines i encoratjant ho-mes i dones de Vilobí a treballarincansablement per a l'impianta-meli! del Socialisme.

Després, i presidida pel companyComorera, tingué lloc una reunió dela qual es formà la següent comis-sió organitzadora :

Josep Mascaneres.Martí Perxes.Jaume Tarroelles.Marian Sanmartí.Joan Vila.Esteve Castella.Dalmau Vinyoles.Gil Masnegre.Joan Borrell.

* * *Acabada aquesta tasca, els nos-

tres companys es dirigiren a SantaColoma de Fames, on tingué llocun formidable acte del qual donemel següent extracte :

El company Roset Sala preco-nitzà ¡XT l'organització sindical ipolítica, i afirmà que la U. S. C.és cl partit socialista que té el pre-domini a Catalunya de la lluitacontra els explotadors. Cal lluitar— diu — per una Catalunya quet ingui llibertat per a organitzar-sei per a eliminar definitivament tbtsels paràsits de la societat.

El company Amat, de la Joven-tut, presentà la situació internacio-nal com la fal l ida total del règimcapitalista. Diu que cal donar labatalla definitiva als nostres adver-saris. Af i rmà que si es va caure cl14 d'abril, fou perquè es perdé eltemps en l'abril del 31 cantant can-çons ingènues en lloc d'aixafar elsenemics dels treballadors. Preco-nitzà l'organització de cooperativesi sindicats )x>r tal d'anar a la novaconstrucció de l'economia. Combatédurament l'Església i assegurà queel capitalisme només té una sorti-da : la guerra. Demanà el concursde tothom per a la lluita f inal .

El company Miret recull l'esbósque de la guerra ha fet el companyanterior, per a estendre's en dadesi xifres sobre la gran guerra, que

impressionen profundament el nom-brosíssim auditori.

Jo no sé — insinua — si un diano massa llunyà, en lloc d'una re-unió plàcida com .aquesta d'avui,n'haurem de celebrar una de llàgri-mes i cants de dolor...

Af i rma que anem decididamentde cara a una guerra terrible, queens arrossegarà a tots si ens mancael coratge necessari per tal de diri-gir els fusells contra aquells matei-xos que ens pretenguin enviar alscamps de batalla. Combat l'Esglé-sia que, instal·lada al cor de Roma,permet, sense fer res per aturar-ho,qv<2 els exèrcits mussotinians ata-quin d'una manera bàrbara i crimi-nal un poble indefens com el pobleetiòpic. Dóna unes quantes dadessobre els obrers en atur forçós a Es-panya i al món, per a concloure enl'afirmació que el capitalisme hafracassat d'una manera total. Diuque els conflictes Bolívia-Paraguai,italo-etiòpic, russo-japonès i la re-militarització d'Alemanya, són elspròlegs d'una guerra monstruosaque amenaça esclatar. Diu que éshora de lluitar enèrgicament i quecal sembrar llavor per tot arreu perla conquesta definitiva dels nos-tres ideals.

L'ovació que acull les 'darreresparaules de l'orador es confon ambla que es tributa al company Co-morera en aixecar-se a parlar.

El president de la Unió Socialis-ta de Catalunya, amb paraula emo-cionada, començja agraint d'acolli-ment que, com en altres contradesde Catalunya, troba en el poble ca-talà. Diu que en Ics llargues horespassades a presidi, ha tingut oca-sió de pensar llargament en el 6d'octubre i en les accions que elprovocaren. Fa una relació dels fetsanteriors a octubre, quan les forcesreactionaries havien aconseguit jala plena possessió dels òrgans esta-tals. Diu que el conglomerat feixis-titzant seguí pam a pam la seva tra-jectòria, provocant la vaga delscamperols, empresonant els millorsmilitants de les organitzacions obre-res, perseguint la premsa republica-na i obrera i atacant d'una maneradescarada les llibertats del nostrepoble.

Volgueren destruir Catalunya,afirma, i en aquest desig hi havia,no solament els enemics de la Re-pública, els antiautonomistes de to-ta la vida, els monàrquics i els cen-tralistes, sinó fins i tot els traï-

dors catalans que boicotejaren lallei de Conreus i anaren a protes-tar davant els poders centrals i or-ganitzaren la famosa «isidrada».

Nosaltres només teníem dos ca-mins : la resignació o la rebel·lia,Hauríem pogut seguir el camí de lacovardia, aquell mateix camí queseguiren els senyors de la Manco-munitat quan Primo de Rivera do-nà el cop d'Estat l'any 23. Preferí-rem el camí de la rebel·lia perquèsabíem que les rebel·lies semprefructitiquen. Perdérem la llibertat,però conservàrem la dignitat.

El 16 de febrer ens demostrà laraó. El 16 d« febrer és fill directedel 6 d'octubre. Sense octubre nohi hauria hfegut aquest esplèndidrecobrament del 16 de febrer, i aixòsol demostra que seguírem la líniajusta. " "

Aquesta data tancà un període in'obrí un altre... Avui hi ha unFront Popular i hi ha un progra-ma. Però penseu que aquest progra-ma no conté totes les inquietudsdel poble ; és un programa limitat.Un programa que en poc temps es-tarà acabat. I quan estigui realit-zat, ¿què s'haurà de fer? ¿Coms'haurà de continuar? ¿Quin camícaldrà seguir?

Nosaltres no ens podrem pas do-nar per satisfets. I ja hem de co-mençar a pensar i a parlar dels pro-grames del futur immediat. Esprecís que els obrers del camp pren-guin experiència dels sofrimentsque junts hem patit. Recordeu queels treballadors de Catalunya i Es-panya no hem governat mai ínte-grament i que només nosaltres po-dem organitzar l'economia prole-tària, l'economia socialista. Cal or-ganitzar sindicats i cooperatives,perquè així podrem realitzar aviatuna obra plena de possibilitats.

«Les hores són precises. Si nosabem organitzar-nos, vindrà unaltre 6 d'octubre i el tornarem aperdre. Hem de lluitar per la Re-pública Socialista Catalana federa-da a la Unió de Repúbliques So-cialistes Ibèriques i germana de laUnió de Repúbliques SocialistesSoviètiques, exemple i far dels tre-balladors de tot el món i preludi denoves conquestes...»

Una ovació sorollosa ofegà lesdarreres paraules del nostre estimatcompany.

» » »Una mica més tard es procedí a

nomenar la comissió encarregadad'organitzar la secció de Sant Mi-quel de Cladells. Els elegits forenels companys Josep Bosc, PereRoure, Narcís Massó, Jeroni Mas-só i Joan Bosc.

Acabada la campanya a la co-marca de la Selva, els companys re-tornaren a ciutat.

B E S T A U B A N THORTA VALENCIANA

T O R R E S A N T S E B A S T I À

B A R C E L O N E T AT E L È F O N 1 4 3 4 2

Especialitat en Paella Valenciana,Llagosta Barceloneta

i

Pollastre a l'Ast, estil Horta

Salons especials a 90 metres d'alçària,propis per a Banquets i «Lunchs»en típiques barraques valencianes

Temperatura ideal

DIRECTOR-ARRENDATARI: M . V I L L E - L L A S

PERDIGONADES«CELUI QUI REÇOIT LES GIFFLES»

Això és en francès. En espanyol diríem: «el que recibe el bofetón».En català es diu: «Pérez Madrigal».

EMISSIÓ RADIOFÒNICA

Les coses d'Espanya comencen a interessar el món. Suara mateixl'emissora holandesa P. C. J., de Eindhoven, radià una emissió quedemostra l'interès que les nostres coses desperten arreu. Vegeu, sinó,el programa:

«Impressions d'un holandès a Espanya.» L'holandès devia ésserel Sr. Straus i les impressions... digitals.

«Levante i Baleares.» Això devia ésser un estudi de les persona-litats de Samper i March.

«Evocació del Papa Luna.» Deu haver-hi un error; es tracta, se-gurament, de Pepe Luna, alias Emiliano Iglesias.

«Sacrifici etern.» Història d'Al. Lerroux, combinada amb la tra-gèdia dels ciutadans espanyols.

I per acabar, donaren una àmplia informació del formidable en-terrament de l'alcalde de Barcelona, Sr. Torres Claramunt...

DELS DIARIS

«New York, 31 (9 m.). —• Comuniquen de Milwanker (Wis-consin) que en aquell Estat s'ha declarat una intensa epidèmia degrip. La malaltia va acompanyada de vòmits. El nombre d'atacatspassa de 120.000. (Fabra.)»

Bé. A Espanya no tenim «passa» de grip, però hem tingut unscentenars de milers de ciutadans atacats de vòmit...

Sf. Per les actes de Granada.

ELS AMERICANS ESTAN DE SORT

Segons les dades facilitades per la Federació Nordamericana delTreball, el nombre de parats que hi havia als E.E. U.U. el febrer dar-rer, era de 12.550.000, contra 12.551.000 en el mateix mes de l'anyanterior.

Així, doncs, aquest any hi ha mil obrers parats menys que l'anypassat. La cosa marxa.

Amb 12.550 anys n'hi haurà prou per a absorvir fins el darrerparat.

Ja veieu si n'és de senzill.¿Per què els obrers americans no es poden sentir tan optimistes

com Mr. Roosevelt?

HITLËRIADA

En el diseurs que Hitler pronuncià un d'aquests darrers dies,abans de la tupinada électoral, a Essen, davant ¡es fàbriques Krupp,hi ha un començament que diu:

«És per a m! un plaer parlar avui en aquesta fàbrica d'armes deguerra, que és al mateix temps una fàbrica d'armes de pau.»

No es tracta d'una '• endevinalla, ni d'un joe de paraules, ni d'anIraballengUes, no. És una veritat com un temple.

Les armes de guerra, tal com diu Hitler, també ho són de pau.De pau de cementiri, però.

GRAN GUIGNOL

Puig i Cadafalch, el catalanista de la Mancomunitat, ha publicata «La Veu de Catalunya» i sota el títol «El comunisme bàrbar», uharticle espaventable dels mals que ens caurien al damunt si el co-munisme s'imposés. S'acaba amb el final següent:

«Tots fórem pobres com a Rússia. Fa anys, des d'un alt sitial joproclamava; a la Rússia, on tots són pobres, el treballador català had'oposar-hi el lema assolit pels treballadors americans: tothom ric.»

I ho signa amb totes les lletres dels seus il·lustres noms i cognoms.Davant aquesta afirmació, l'optimisme de Roosevelt no passa d'és-ser simple ploricó.

De totes maneres ens permetem aconsellar al Sr. Puig que, ala seva valuosa i voluminosa biblioteca, hi hauria d'oposar, pel seubé, un carro d'alfals. Aleshores les seves paraules no desvetllarientanta sorpresa.

I que ens perdonin els ases.

EL DARRER RECURS

L'arquebisbe de París, el Cardenal Verdier, ha escrit una circu-lar en la qual diu que fracassats els esforços humans per a evitarl'esclat de la guerra, només queda el recurs diví per a preservar lapau.

Quin Verdier!FERROMÀ

De Tarragona estantDestaquem en tot el seu valor les

declaracions fetes a JUSTÍCIA So-CIAL pel nostre company Comorera,amb motiu de prendre possessió dela presidència del nostre partit.

La tragèdia viscuda en aquestsdarrers anys, ens diu que hem d'ac-tuar amb decisió i sense desvia-ments, i amb l'experiència 'del pas-sat forçosament hem d'organitzar-nos.

Companys: Els partits republi-cans acaben de donar preponderàn-cia als partits de classe, i no po-dem dubtar del fervent desig quesenten els homes d'esquerra d'o-brir-nos les portes.

Tarragonins : No hem de perdreun sol moment, no hem de desapro-fitar cap oportunitat. Aprofitem el

que tinguem de valor per aixecaruna bandera que almenys ens pugui fer quedar bé als tarragonins;aquestes són les paraules del nos-tre president.

Esperem que tots els simpafjt-zants i afiliats nostres es donarancompte de la transcendència delmoment i acudiran al lloc de lluita,i que l'assistència de la massa anò-nima dels treballadors de Tarrago-na no ens mancarà pas així que em-prenguem la nova ruta.

Saludem amb tota efusió al com-pany Comorera i li desitgem, enprendre possessió de la presidència,.que sigui del tot encertada per laprosperitat de la Unió Socialista deCatalunya.

JOSEP SEGURA

¡Imp. Miret. — Oulfrè, IX — Barnrton»