tema 1.- l’islam i al andalus tasca .- les balears … · tema 1.- l’islam i al andalus tasca...
TRANSCRIPT
1
TEMA 1.- L’ISLAM I AL ANDALUS
TASCA .- LES BALEARS MUSULMANES Les Illes Balears varen ser un país de cultura i religió musulmanes durant més de tres-cents
anys, entre el 903, any en que foren conquerides pels musulmans fins la conquesta catalana de
Jaume I el 1229.
En aquest llarg període de temps varen conèixer diferents etapes: dependents de l’emirat de
Córdova, després del califat, de la taifa de Dènia i també independents.
El domini musulmà va comportar l'inici d'un procés d'islamització de la societat mallorquina.
L'arribada d'immigrants andalusins, àrabs i berbers, va influir en el canvi cultural.
1.- LES ILLES BALEARS ABANS DE LA CONQUESTA MUSULMANA
Durant un llarg
període de l’edat
mitjana, entre els
segles VI i X, les
Illes Balears varen
ser independents
dels grans estats
que es repartien el
Mediterrani:
Bizanci, l’Islam i
l’imperi carolingi.
Tot i que no es
coneix bé aquesta
etapa de la nostra
història, sembla
que eren un
territori poc poblat, majoritàriament rural, formant petites comunitats.
Gràcies a l’arqueologia, sabem de l’existència d’algunes fortificacions, com s’Atalaia o el castell
d’Alaró, i d’esglésies paleocristianes com Son Peretó de Manacor o ets Antigons de Santa
Maria.
2.- LA CONQUESTA MUSULMANA DE LES ILLES BALEARS
Feia més de dos-cents anys que els musulmans dominaven la península Ibèrica, quan Isam al-
Hawlani, un noble musulmà d’Al-Àndalus que anava en peregrinació cap a la Meca, es va
haver de refugiar a Mallorca degut a una tempesta. De tornada a Córdova, va interessar l’emir
per la seva conquesta i a l’any 902, al davant d’una flota, va conquerir les Illes Balears
La conquesta de les Illes Balears no va ser massa cruenta. La majoria de pobladors optaren per
convertir-se a l’islamisme i sotmetre’s als invasors. Sols alguns cristians resistiren al castell
d’Alaró fins que, vençuts per la fam es varen haver de retre.
Banys àrabs de Can Serra (Palma)
2
Els musulmans nomenaren les illes per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira i s’integraren
a l’emirat de Córdova i després al califat. Posteriorment, en desfer-se el califat, les Illes Balears
es varen integrar a la taifa de Dènia
Isam al-Hawlani va ser el primer valí o governador de les Illes Balears. Va establir la capital a
Medina Mayurqa, començà la murada i aixecà les primeres mesquites i banys públics.
3.- L’ORGANITZACIÓ DEL TERRITORI
Els musulmans dividiren l’illa de Mallorca en tretze districtes administratius o ajza:
-Ahwaz al-madina -Qanarusa -Musu-bunyula -Sulyar -Al-yibal -Bulansa -al-Buhayra
-Yartan -Manaqur
-Yiynaw-Bitra
-Montuy
-Inkan
-Muruh
4.- MEDINA MAYURQA
Els musulmans establiren la capital a l’antiga ciutat de Palma, que ells nomenaren Medina Mayurqa. La ciutat estava envoltada d'un recinte emmurallat, i va arribar a tenir més de 20.000 habitants, éssent una de les ciutats importants del Mediterrani. La seva activitat principal era el comerç.
Al centre de la ciutat, sobre un turó, s'ha aixecava el palau del governador o almudaina. Una sèrie de portes donaven entrada a la ciutat. Per l'interior la creuava el torrent de sa Riera, que desembocava al mar.
La mesquita principal ocupava el solar que ara ocupa la Seu. Sembla que dins el nucli urbà hi
havia espais destinats a horts, per alimentar la població urbana.
5.- ALQUERIES I RAFALS
El territori estava molt poc poblat, i gairebé no hi havia pobles. La major part de les illes estaven cobertes de boscs, on abundava la caça i els recursos naturals. Hi havia algunes zones insalobres, com l’Albufera riques en pesca. Sols a les zones més aptes per l’agricultura s’establiren petites comunitats agrícoles.
Les alqueries eren llogarets on vivia una família extensa que portava el mateix llinatge (el prefix “beni”), i es dedicaven majoritàriament a l’agricultura de regadiu.
Els rafals probablement eren explotacions ramaderes.
6.- TESTIMONIS DELS MUSULMANS A LES ILLES BALEARS
Del temps musulmans a les Balears hi ha diferents testimonis:
-arqueològics: sobretot restes ceràmiques i indicis d’habitatges rurals, restes d’aljubs,
molins i síquies, etc.
-arquitectònics: si bé són pocs els edificis musulmans que ens han arribat ja que
normalment no feien grans construccions. Destaquen els banys àrabs de Can Serra, a Palma.
-topònims: Un topònim és un nom de lloc. La geografia de les Illes Balears és plena de
topònims d’arrel àrab. Així podem saber de les antigues alqueries com Binissalem, Biniali,
Biniamar (= fills de Salem, d’Alí o d’Amar, respectivament), ses Alqueries de Santa Eugènia
3
(alqueria= casa), Biniariax, de Sóller, Alcúdia (= el Pujol), Marratxí (=de Marraquesh, ciutat de
Marroc) Algaida (= el Bosc), Balansat a Eivissa o Alaior a Menorca. Normalment els topònims
començats en bini- o al- són d’origen àrab.
Alguns noms àrabs varen desaparèixer amb la conquesta catalana, com Benibahari (=
Santa Eugènia actual), Mahuya (= Santa Maria del Camí), Huyalfas (= sa Pobla)
TEXT. LES ILLES BALEARS SEGONS AL-ZUHRI
Al-Zuhri (1130-1161 aprox.) era un geògraf andalusí que va visitar i descriure les Illes Balears.
Els fets que relata sobre la conquesta és el que va sentir contar d’altre gent, ja que ell va viure
en un període molt posterior.
Tot just a l’est d’aquesta
illa es troba la de
Mallorca. Al seu bell mig
hi ha una fortalesa
d’una altura
considerable, sense
igual en el món habitat,
coneguda pel nom de
Hisn Alarun. Els
mallorquins conten que
quan la conquesta de
l’illa, els “rum”
(cristians) es
mantingueren durant
vuit anys i cinc mesos en
aquesta fortalesa, sense que ningú pogués fer res contra ells, fins que esgotaren els seus
queviures. Aquesta fortalesa fou edificada al cim d’una muntanya on hi ha una font abundosa.
Aquesta illa està ben nodrida de productes de la terra i fruites, però els seus habitants no
coneixen el fruit de l’olivera, a excepció dels importats; tenen poques figues. Conreen el cotó i el
lli, però no coneixen la seda i el seu fruit, si no és per les importacions que fan d’al-Andalus i de
Síria. La major part del seu bestiar és constituïda per ovelles, però en canvi les cabres són poc
nombroses. Tenen molts de bous i vaques, cavalls i muls. En aquesta illa no hi ha llops i les
ovelles poden pasturar ben a lloure sense pastor. A vegades es troben guineus, llebres, conills,
però no cérvols.
Aquestes tres illes (Eivissa, Mallorca i Menorca), han de considerar-se part d’al-Andalus, atès
que la natura i el caràcter dels seus habitants són semblants. (Muhammad ibn Abi Bakr al Zuhri
+ca 1161)
ACTIVITATS
A.- ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ
1.- Resumeix el text: exposa la idea principal de cada paràgraf.
2.- Com eren les Illes Balears abans de la conquesta musulmana. Quin coneixement en tenim?
Castell d’Alaró
4
3.- Qui era Al-Hawlani? Quin va ser el seu paper en la conquesta i islamització de les Illes
Balears?
3.- Descriu com va ser la conquesta musulmana de les Illes Balears
4.- Com era el poblament rural de les Illes Balears durant la dominació musulmana?
5.- Quin nom donaren els musulmans a la capital de les Illes Balears? Com denominaven els
romans aquesta ciutat, que ells havien fundat? On estava situada la mesquita principal?
B.- TREBALL AMB MAPES
6.- Sobre el mapa de Mallorca, escriu l’equivalent català dels noms musulmans dels districtes
quan hi hagi correspondència.
Tal i com hem explicat al text, els topònims d’origen musulmà abunden a les Illes Balears. Situa
al mapa següent aquests noms de lloc d’origen àrab: Alcúdia, Algaida, Banyalbufar, Biniali,
Biniamar, Binissalem, Deià, Fornalutx, Mancor, Marratxí, s’Arracó, Valldemossa