Tema 10:

Què és la socialització?Un aspecte important en la relació entre individu i

societat són als processos de socialització, és a dir, la manera com els individus d'una col·lectivitat aprenen els models social, els assimilen i els fan seus.

Aquest procés és el que ens fa persones i és el que ens permet ser autònoms i tenir les nostres idees i opinions pròpies.

Fases de la socialització:Émile Durkheim va indicar que la socialització està formada

per dues fases:

Primera fase: socialització, en la qual l'individu adquireix els coneixements, valors, models, símbols, és a dir, la manera de pensar. Aquest procés s'inicia en la infantesa fins la joventut.

Segona fase: Internalització, pasa a ser part integradora de l'estructura de la personalització. Aquest procés ens permet l'adaptació, la comprensió i l'integració en la societat.

Internalització: és fer nostres alguns elements.

Mecanismes de socialització:Són els mitjans a través dels quals els models socials (valors)

es transmeten als individus en la primera fase.

Destaquen els mecanismes següents:

L'aprenentatge: aquest mecanisme és el més genèric i evident.

La motivació: en la socialització, canvien les motivacions o les raons per fer alguna cosa.

L'herència i el medi social: “Herencia” fa referencia als instints i les emociones que són propies de cada individu. Però en els processos de socialització es fan servir els dos elements.

Agents de socialització:

Els principals agents actius són totes aquelles persones, institucions o grups socials que s'ocupen de la transmissió de models socials ( valors, creences, ....).

Els més rellevants són:La familia, els amics, l'escola, les empreses i els

mitjans de comunicació.

Tema 12:

Ciència política i filosofia política:

És la forma d'organitzar el govern de la comunitat. És l'activitat a través de la qual els éssers humans prenen decisions col·lectives.

Cal distingir diverses disciplines:

Història política: és la història que narra l'evolució dels sistemes d'organització política.

Ciència política: estudia els conceptes fonamentals dels sistems polítics, estructura funcions.

Filosofia política: s'encarrega de l'origen de la política, de la

seva relació amb la intel·ligència social.

Les teories polítiques:Les diverses teories es distingeixen les unes de les altres per la

manera com tracten la procedència. Les principals són:

Teoria organicista: considera que l'ésser humà només pot realitzar-se i assolir la felicitat plena en la comunitat.

Teoria individualista: considera que l'ésser humà realitza i assoleix la felicitat plena en individualitat.

Teoria absolutista: defensa que el poder s'ha d'exercir de manera absoluta sobre els ciutadans.

Teoria liberal: afirma que tot ésser humans són iguals i sobirans.

La relació entre ètica i política:La política ha de tenir en compte principis ètics. Hi s'han donat dues

respostes:

No hi ha relació, són dues realitats diferents. Hi distingim dues teories:

El realisme polític: defensa que la tasca de la política és diferent a la de l'etica.

L'idealisme polític: defensa que la política ha d'estar sempre supeditada a l'ètica.

Hi ha relació, però des del reconeixement de les diferències. En l'actualitat,és una forma d'entendre les relacions entre ètica i política.

Justícia: és la idea de donar a cadascú el que és seu, i és una ampliació de la moral en el camp del dret i la política.

La justícia com a igualtat:

Aristòtil distingia dos tipus de justícia:

La distributiva: es basava en la distribució per part de l'estat d'una sèrie d'honors.

La commutativa: es basava en l'acord o contracte, i depenis dels termes acordats.

La igualtat continua comptant amb dos sentits: la igualtat natural i la política o del dret.

La justícia com a llibertat:Les primeres revolucions lliberals, la llibertat és

entes com a una característica pròpia i específica de l'ésser humà. La llibertat va passar a ser considerada un dret natura, inalienable i propi de l'ésser humà.

La justícia i la seguretat jurídica:

Aquesta seguretat jurídica implica la necessitat de vetllar pel compliment dels principis morals i ètics essencials en la regulació de la convivència. I és la certesa que ofereix el dret que alguns valors, llibertats i actuacions seran complerts i estaran garantits per la llei.

La justícia és donar a cada un el que és seu:Els drets són pervis a la justícia i el comportament

polític just consisteix a tractar a cada persona d'acord amb els seus drets.

Ètica i dret:Els drets humans fan referencia a l'ètica i

representen una existencia o ideal ètic. Són drets subjectius, ja que són pretensions

legítimes dels subjectes.Són drets naturals, perquè es basen en la

naturalesa humana.Són drets morals i ètics, perquè són exigències

morals.

Reptes ètics i polítics actuals:Els reptes amb els quals s'enfronta l'ètica i la política

tenen a veure amb l'incompliment dels components del model ètic. Alguns del problemes són:

La negació dels drets individuals.La permanència de desigualtats no justificades.L'absència de democràcia.Les formes irracional d'actuar.L'arbitrarietat jurídica.La pobresa.La insolidaritat.