Mireia Damont, Cristina Martín i Aarón Prades

(2L. Geografia)

INSTITUT INFANTA ISABEL D’ARAGÓ. Barcelona. Novembre del 2013Professor: Rafael Palomero Caro

Nucli de població que es diferencia d’altres menors per criteris variables, entre els

quals figuren el nombre d’habitants, la densitat de població, la continuïtat dels

edificis i l’activitat professional dels seus habitants (on predominen els sectors

terciari i/o secundari).

Manera en què s’agrupen els assentaments de població. Pot ser dispers o concentrat, rural o urbà.

Agent urbà que promou la construcció i la venda d’habitatges o naus industrials. Fa

d’intermediari entre els propietaris del sòl i els compradors o usuaris finals.

Valor afegit que el preu del sòl o d’un habitatge pot arribar a obtenir gràcies a la

situació i a les millores de l’entorn.

Preu d’un bé al mercat.

Aptitud que té un bé per satisfer unes necessitats o complir una utilitat.

Grup organitzat per defensar interessos comuns i influir en les decisions dels poders públics.

Àrees urbanesel 2008

1. Procés de concentració creixent de la població en les ciutats i de generalització del mode

de vida urbà.

2. Procés de transformació progressiva d’un territori rural en una zona urbana.

Urbanització (2)

3. Zona urbana construïda al bell mig d’un territori rural o forestal.

Percentatge de la població total d’un país que viu en ciutats.

Volum de construcció que permet un pla urbanístic; quantitat de cases o de pisos

que es poden construir en un solar determinat.

Entitat administrativa bàsica de l’administració local de molts països, que exerceix la

seva autoritat sobre un territori constituït, habitualment, per un nucli de població i el

territori que l’envolta.

En alguns països o territoris, l’agrupació de diferents municipis constitueix una unitat

administrativa local superior, que rep diferents noms (comarca, cantó...).

Municipis de la comarcadel Bages

Territori sobre el qual exerceix la seva autoritat un municipi. Termino municipal aranjuez

Terme municipal d’Aranjuez (Madrid)

Organisme de govern d’un municipi, integrat per l’alcalde i els regidors

Ajuntament de Barcelona

President de l'ajuntament i cap de l'administració municipal.

Xavier Trias, alcalde de Barcelona (2013)

Membre d'un ajuntament, especialment el que no exerceix cap altre càrrec

municipal.( Eduard freixedes)

Un regidor pren possessió del càrrec a l’ajuntament de Banyoles(octubre del 2011)

Ciència o disciplina que intenta l’ordenació racional de l’espai urbà i del creixement futur

de la ciutat.

Acció d’assignar un ús urbanístic concret de cada porció de sòl: residencial,

industrial, agrícola, de serveis.

Categoria que té cada part del territori municipal segons el pla urbanístic i en relació

amb el procés d’urbanització: sòl urbà, sòl urbanitzable, sòl no urbanitzable i sistemes

generals.

Programació i planificació dels recursos econòmics i humans d’un espai geogràfic concret,

que es realitza per aprofitar-los al màxim i afavorir un creixement equilibrat d’aquest

territori en el futur, especialment des del punt de vista econòmic i urbanístic.

Document tècnic, que té una dimensió política i una dimensió legal, on s’apleguen totes

les disposicions i propostes relacionades amb el creixement i l’evolució de la ciutat,

assignant usos del sòl a cada zona del terme municipal.

Document tècnic que permet actuar amb més detall sobre zones concretes de la ciutat, ja siguin barris sencers o espais més petits.

Sòl que ja està construït, urbanitzat i amb el traçat dels carrers, i que disposa de subministrament d’aigua i electricitat, clavegueram, etc.

Terreny que en un futur més o menys imminent podrà ser urbanitzat i s’hi podrà

construir fins a conformar sòl urbà i considerar-lo part de la ciutat.

Sòl que no podrà ser mai urbanitzat ni s’hi podrà edificar de cap manera.

Lloc concret d’assentament del nucli originari d’una ciutat (pot ser un turó, illa, meandre,

etc.).

Còrdova (Andalusia)

Lloc geogràfic que ocupa un nucli urbà respecte de la regió on es troba situat.

Disposició del conjunt de carrers, places i avingudes d’una ciutat.

Plànol caracteritzat per un conjunt aparentment caòtic d’edificis alts i sense cap ordre

determinat, amb carrers estrets i irregulars amb un traçat tortuós. Al món occidental

aquest tipus de plànol coincideix amb la part antiga de les ciutats, és a dir, amb i fa

referència a la ciutat preindustrial d’origen romà o medieval.

Santiago deCompostela

Nucli urbà antic que actualment constitueix un centre de turismecultural, gràcies a haver conservat la morfologia i el patrimoniartístic del període preindustrial. Sovint, l’ús turístic ha expulsat ala major part dels residents anteriors.

Barcelona:El Barri gòtic

Plànol d’un barri o ciutat planificat, els carrers principals del qual s’ordenen traçant

radis que parteixen d’un centre, de manera que el creixement urbà es realitza

mitjançant cercles concèntrics.

Palmanova(Itàlia)

Plànol d’un barri o ciutat planificat, caracteritzat per carrers rectilinis, que es tallen

perpendicularment, i illes de cases de forma quadrangular.

Castrumromà

Nucli urbà sorgit per iniciativa

d’alguna autoritat pública, que

compta habitualment amb un

pla ortogonal.

Monpazier, una bastidafrancesa

A l'edat mitjana, nucli de població nou sorgit per decisió d’una autoritat,

normalment amb plànol ortogonal; també, nucli urbà format al voltant d'una

ciutat o vila emmurallada

Àrea urbana residencial de baixa densitat, dotada d’extensos espais oberts i

d’àmplies zones verdes, tant públiques com privades, ocupada bàsicament per

habitatges unifamiliars.

Zona urbana amb una funció purament residencial, els habitants de la qual s’han de

traslladar a altres zones urbanes per treballar. Aquesta expressió s’utilitza

habitualment, amb un sentit pejoratiu, per referir-se a les barriades de blocs de pisos

de la perifèria de les grans ciutats.

Model bàsic d’arquitectura i d’urbanisme característic de les ciutats del segle XX,

sorgit com a reacció contra la proposta de ciutat-jardí i com a solució als problemes

de la ciutat industrial. La constitueixen grans blocs de pisos (amb habitatges

homogenis i estandarditzats), envoltats d’àmplies amb zones verdes comunitàries i

equipaments col·lectius. Hi té un paper preponderant la racionalitat i funcionalitat, és

a dir, la intenció de construir una ciutat més útil que bonica.

Activitats que es realitzen en una ciutat per satisfer les necessitats dels habitants del

territori on arriba la seva àrea d’influència.

Zona urbana ocupada exclusivament per habitatges (al llenguatge comú, aquestaexpressió s’utilitza sovint, encara que incorrectament, per referir-se a una zona residencial de classe alta).

Part més antiga d’una ciutat, sorgida al voltant del seu emplaçament originari.

1. Zona central d’una gran ciutat on es concentren les institucions dirigents de

l’activitat econòmica urbana (borsa, bancs, grans empreses, companyiesd’assegurances...).

2. Barri o districte financer d’una gran ciutat.

Ciutat que presenta una estructura i una trama urbana denses i contínues; és una

ciutat cohesionada socialment, que genera espais de sociabilitat, crea un territori urbà

amb proximitat dels seus ciutadans als serveis, propicia la trobada d'activitats i

permet el desenvolupament de la vida en comunitat.

Model de creixement urbà actual, basat en l’ús intensiu de l’automòbil, que fa

possible la dispersió de les àrees i activitats urbanes en una regió cada vegada més

extensa, dins la qual es creen zones amb funcions especialitzades.

Estadi actual de l’evolució urbana als països desenvolupats, caracteritzat pel

predomini del sector terciari dins les ciutats i la disminució progressiva (o fins i tot la

desaparició) de les activitats industrials.

Branca del sector terciari que inclou companyies de serveis molt especialitzades,

dedicades sobretot a les necessitats de les empreses més que no pas de les

persones.

Nucli industrial situat fora del nucli urbà, que normalment ha estat planificat per

fomentar-hi la localització de les indústries.

Descomposició de la ciutat en zones segons usos i densitats.

Moviments de circulació de persones i mercaderies que es produeixen dins d’una

ciutat o entre una ciutat i el seu territoris d’influència.

Distribució de la població en zones diferents d’una ciutat segons les seves

característiques econòmiques, socials, ètniques, culturals o d’altres tipus.