temaii.4 laflexióverbalsifre/llengua1/l1apunts/tii4.pdf13 llenguacatalanaisifre ii.4. la flexió...
TRANSCRIPT
tema II.4La flexió verbal
i qüestions associades
Llengua Catalana III.4. La flexió verbal
2Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
índex1. Introducció: utilitats i inutilitats
2. Els valors bàsics d’alguns temps
3. Els models principals: cantar, servir i valdre
4. Regularitat mecànica front a capacitat d’atracció
5. Els verbs més irregulars
6. Perífrasis d’obligació i de probabilitat
7. La concordança del verb hi haure
8. Verbs interferits pels corresponents castellans
3Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
definició de flexió i de paradigma
La flexió són els canvis que fem en les paraules (típicament en els finals, afe‐gint o modificant sons) causats per la pervivència de sistemes de classificació(el gènere en els noms, les conjugacions en els verbs), per l’expressió de va‐lors (el nombre en els noms, els temps en els verbs) i per la concordança.
Haurem d’aclarir què són les conjugacions i quins són els temps. De la con‐cordança ja ens n’hem ocupat en el tema de la predicació.
El conjunt ordenat de totes les formes flexionades d’una paraula es denominaparadigma. El paradigma d’un nom té dos formes. El d’un adjectiu com bonicté quatre formes.
fusta fustes bonic bonica bonics boniques
El d’un verb...
4Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
és enorme
5Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
segmentem
comprov a ria sarrel conjugació temps-mode concordança
havia s comprov a ttemps-mode concordanya arrel conjugació (temps-mode)
6Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
segmentem
comprov a ria sarrel conjugació temps-mode concordança
havia s comprov a ttemps-mode concordanya arrel conjugació (temps-mode)
7Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
segmentem
comprov a ria sarrel conjugació temps-mode concordança
havia s comprov a ttemps-mode concordanya arrel conjugació (temps-mode)
8Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
segmentem
comprov a ria sarrel conjugació temps-mode concordança
havia s comprov a ttemps-mode concordanya arrel conjugació (temps-mode)
9Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
segmentem
comprov a ria sarrel conjugació temps-mode concordança
havia s comprov a ttemps-mode concordanya arrel conjugació (temps-mode)
10Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
conjugacions i temps
comprov a ria sarrel conjugació temps-mode concordança
havia s comprov a ttemps-mode concordanya arrel conjugació (temps-mode)
comprovem bevem dormim
comprovàvem bevíem dormíem
11Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
conjugacions i temps
comprov a ria sarrel conjugació temps-mode concordança
havia s comprov a ttemps-mode concordanya arrel conjugació (temps-mode)
comprovem bevem dormim
comprovàvem bevíem dormíem
cante/o he cantat que jo cante que jo haja cantatcantava havia cantat que jo cantara que jo haguera cantatcantí vaig cantarcantaré hauré cantat va, canta cantar cantantcantaria hauria cantat cantat cantada...
12Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
conjugacions i temps
comprov a ria sarrel conjugació temps-mode concordança
havia s comprov a ttemps-mode concordanya arrel conjugació (temps-mode)
comprovem bevem dormim
comprovàvem bevíem dormíem
cante/o he cantat que jo cante que jo haja cantatcantava havia cantat que jo cantara que jo haguera cantatcantí vaig cantarcantaré hauré cantat va, canta cantar cantantcantaria hauria cantat cantar cantada...
¿Per a què serveixen lesconjugacions i els temps?
13Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
una mentira molt bonicaAmb els verbs de la 1a conjugació (-ar), representem fets que passen en terra ferma.
Amb els verbs de la 2a conjugació (-re...), representem fets que passen en l’aire.
Amb els verbs de la 3a conjugació (-ir), representem fets que passen en l’aigua.
¿Per a què serveixen les conjugacions?
Per a res. Són els residus d’alguna utilitat tan arcaica que no sabem quina era.Només han quedat les formes, que són una inutilitat comunicativa perquè atempten contra elprincipide biunivocitat (una forma, una funció; una funció, una forma).
Més que una inutilitat: són una dificultat, un entrebanc, una molèstia. Entre les llengües romàniques, elmateix verb pot pertànyer a conjugacions diferents, amb flexions diferents (o parcialment diferents):
ocórrer ocurrir (cast.) ocorrer (port.)batre batir bater battre (fr.)succeir suceder suceder succéder
14Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
una mentira molt bonicaAmb els verbs de la 1a conjugació (-ar), representem fets que passen en terra ferma.
Amb els verbs de la 2a conjugació (-re...), representem fets que passen en l’aire.
Amb els verbs de la 3a conjugació (-ir), representem fets que passen en l’aigua.
¿Per a què serveixen les conjugacions?
Per a res. Són els residus d’alguna utilitat tan arcaica que no sabem quina era.Només han quedat les formes, que són una inutilitat comunicativa perquè atempten contra elprincipide biunivocitat (una forma, una funció; una funció, una forma).
Més que una inutilitat: són una dificultat, un entrebanc, una molèstia. Entre les llengües romàniques, elmateix verb pot pertànyer a conjugacions diferents, amb flexions diferents (o parcialment diferents):
ocórrer ocurrir (cast.) ocorrer (port.)batre batir bater battre (fr.)succeir suceder suceder succéder
15Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
les utilitats dels tempsrepresentar les seqüències de fets
Vaig anar a la festa. Quan hi vaig arribar, cantava Pere, i em van dir que cantara una cançó. Els vaig dir que havia dormitmalament.
momentde l’enunciació
temps com a successió de momentspassat present futur
representar la percepció sobre la seguretat d’un fet, l’obligatorietat, la probabilitat...
Quan vindrà, passarem. / Quan vinga, passarem.Heu d’estudiar per a fer-vos molt sabuts.
...
Els temps tenen utilitats enormes.
16Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
organització dels paradigmes
17Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
organització dels paradigmes
18Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
simplificació per a l’estudi de la flexió
cante/canto cantava cantí cantaré cantariacantes cantaves cantares cantaràs cantariescanta cantava cantà cantarà cantariacantem cantàvem cantàrem cantarem cantaríemcanteu cantàveu cantàreu cantareu cantaríeucanten cantaven cantaren cantaran cantarien
cante cantara cantàs cantés -cantes cantares cantasses cantesses cantacante cantara cantàs cantés cantecantem cantàrem cantàssem cantéssem cantemcanteu cantàreu cantàsseu cantésseu canteucanten cantaren cantassen cantessen canten
cantar cantant cantatcantada...
19Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
simplificació per a l’estudi de la flexió
cante/canto cantava cantí cantaré cantariacantes cantaves cantares cantaràs cantariescanta cantava cantà cantarà cantariacantem cantàvem cantàrem cantarem cantaríemcanteu cantàveu cantàreu cantareu cantaríeucanten cantaven cantaren cantaran cantarien
cante cantara cantàs cantés -cantes cantares cantasses cantesses cantacante cantara cantàs cantés cantecantem cantàrem cantàssem cantéssem cantemcanteu cantàreu cantàsseu cantésseu canteucanten cantaren cantassen cantessen canten
cantar cantant cantatcantada...
20Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
simplificació per a l’estudi de la flexió
cante/canto cantava cantí cantaré cantariacantes cantaves cantares cantaràs cantariescanta cantava cantà cantarà cantariacantem cantàvem cantàrem cantarem cantaríemcanteu cantàveu cantàreu cantareu cantaríeucanten cantaven cantaren cantaran cantarien
cante cantara -cantes cantares cantacante cantara cantecantem cantàrem cantemcanteu cantàreu canteucanten cantaren canten
cantar cantant cantatcantada...
21Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
simplificació per a l’estudi de la flexió
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalcante/canto cantava cantí cantaré cantariacantes cantaves cantares cantaràs cantariescanta cantava cantà cantarà cantariacantem cantàvem cantàrem cantarem cantaríemcanteu cantàveu cantàreu cantareu cantaríeucanten cantaven cantaren cantaran cantarien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiucante cantara -cantes cantares cantacante cantara cantecantem cantàrem cantemcanteu cantàreu canteucanten cantaren canten
infinitiu gerundi participiscantar cantant cantat
cantada...
22Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
índex1. Introducció: utilitats i inutilitats
2. Els valors bàsics d’alguns temps
3. Els models principals: cantar, servir i valdre
4. Regularitat mecànica front a capacitat d’atracció
5. Els verbs més irregulars
6. Perífrasis d’obligació i de probabilitat
7. La concordança del verb hi haure
8. Verbs interferits pels corresponents castellans
23Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
tres qüestions...
El present com a “no temps”: tant s’ajusta al moment o al dia en què ens trobem com a qualsevol circumstancial de temps
¿Què fas? —Prepare el desejuni.
Jaume I el Conqueridor entra en la ciutat de València, segons la tradició, el 9 d’octubre de 1238.
El dia (canvi de dia = passar la nit) com a frontera tàcita entre el passat i el present
Ahir sí que vaig comprar pa; avui encara no n’he comprat.pretèrit perfet pretèrit indefinitabans del període considerat en el període considerat
En aquest mil·lenni encara no hem inventat una manera nova de volar.
L’expressió de realitats que ja no són possibles, o fets que no han passat (GNV p. 253)
Jo també ho hauria (o haguera) fet, si m’ho haguera dit.
Segur que ens haurien (o hagueren) acompanyat.
Encara que hagueres vingut, no t’hauríem (o haguérem) pogut atendre.
24Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
tres qüestions...
El present com a “no temps”: tant s’ajusta al moment o al dia en què ens trobem com a qualsevol circumstancial de temps
¿Què fas? —Prepare el desejuni.
Jaume I el Conqueridor entra en la ciutat de València, segons la tradició, el 9 d’octubre de 1238.
El dia (canvi de dia = passar la nit) com a frontera tàcita entre el passat i el present
Ahir sí que vaig comprar pa; avui encara no n’he comprat.pretèrit perfet pretèrit indefinitabans del període considerat en el període considerat
En aquest mil·lenni encara no hem inventat una manera nova de volar.
L’expressió de realitats que ja no són possibles, o fets que no han passat (GNV p. 253)
Jo també ho hauria (o haguera) fet, si m’ho haguera dit.
Segur que ens haurien (o hagueren) acompanyat.
Encara que hagueres vingut, no t’hauríem (o haguérem) pogut atendre.
25Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
tres qüestions...
El present com a “no temps”: tant s’ajusta al moment o al dia en què ens trobem com a qualsevol circumstancial de temps
¿Què fas? —Prepare el desejuni.
Jaume I el Conqueridor entra en la ciutat de València, segons la tradició, el 9 d’octubre de 1238.
El dia (canvi de dia = passar la nit) com a frontera tàcita entre el passat i el present
Ahir sí que vaig comprar pa; avui encara no n’he comprat.pretèrit perfet pretèrit indefinitabans del període considerat en el període considerat
En aquest mil·lenni encara no hem inventat una manera nova de volar.
L’expressió de realitats que ja no són possibles, o fets que no han passat (GNV p. 253)
Jo també ho hauria (o haguera) fet, si m’ho haguera dit.
Segur que ens haurien (o hagueren) acompanyat.
Encara que hagueres vingut, no t’hauríem (o haguérem) pogut atendre.
¿Qué te pasó?¿No te tomaste tu lechita?
26Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
tres qüestions...
El present com a “no temps”: tant s’ajusta al moment o al dia en què ens trobem com a qualsevol circumstancial de temps
¿Què fas? —Prepare el desejuni.
Jaume I el Conqueridor entra en la ciutat de València, segons la tradició, el 9 d’octubre de 1238.
El dia (canvi de dia = passar la nit) com a frontera tàcita entre el passat i el present
Ahir sí que vaig comprar pa; avui encara no n’he comprat.pretèrit perfet pretèrit indefinitabans del període considerat en el període considerat
En aquest mil·lenni encara no hem inventat una manera nova de volar.
L’expressió de realitats que ja no són possibles, o fets que no han passat (GNV p. 253)
Jo també ho hauria (o haguera) fet, si m’ho haguera dit.
Segur que ens haurien (o hagueren) acompanyat.
Encara que hagueres vingut, no t’hauríem (o haguérem) atés.
¿Qué te pasó?¿No te tomaste tu lechita?
si/encara que+plusquamperfet de subjuntiu,
condicional compost
27Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
i els usos bàsics del gerundi
Acció simultània o anterior, manera:M’he tallat afaitant-me. =M’he tallat mentres/quan m’afaitava.
Estalviant així, sí que podràs comprar-te la casa. = Si estalvies així, sí que podràs comprar-te la casa.
No veent res estrany, vam seguir. = Com que no veem res estrany, vam seguir.
Em van trucar demanant més aclariments.= Em van trucar per a demanar més aclariments.
Els veïns ajuden venent números de la rifa. (¿Com ens ajuden?)
El meu avi sempre treballava cantant. (¿Com treballava?)
Això exclou les accions posteriors i, fins i tot, les accions simultànies que són considerades conseqüències:*El conductor es va adormir provocant un accident.�El conductor es va adormir, cosa que va provocar un accident.*S’ha examinat aprovant l'assignatura.�S’ha examinat i ha aprovat l'assignatura.*Ha caigut trencant-se la cama.� Ha caigut i (, com a conseqüència,) s’ha trencat la cama.
*Ací de raïm n’hem fet sempre, sent la base de l’economia comarcal.� Ací de raïm n’hem fet sempre, i és la base...
28Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
índex1. Introducció: utilitats i inutilitats
2. Els valors bàsics d’alguns temps
3. Els models principals: cantar, servir i valdre
4. Regularitat mecànica front a capacitat d’atracció
5. Els verbs més irregulars
6. Perífrasis d’obligació i de probabilitat
7. La concordança del verb hi haure
8. Verbs interferits pels corresponents castellans
29Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
-ant, -int, -ent
30Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
-ant, -int, -ent
en la classe -ent, tro‐bem verbs usats moltfreqüentment:
dirdurfer
tindrevindre
...
31Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
patrons en les formes no personals
cantar cantant cantat 8661 ⎫⎬ 96%
servir servint servit 924 ⎭obrir obrint obert 9
imprimir imprimint imprés 3morir morint mort 2
tindre tenint tingut 16viure vivint viscut 7
escriure escrivint escrit 12
batre batent batut 150aprendre aprenent aprés 79resoldre resolent resolt 27
riure rient rist 17
prémer prement premut 96atànyer atenyent atés 4
estrényer estrenyent estret 4
saber sabent sabut 18fer fent fet 10
32Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
terminacions dels participis
El participi és la posició del paradigma que més varietat format presenta. Les formes, amb exemples iquantitats, són:
-at -ada: cantat cantada 8661 verbs • 1a
-it -ida: servit servida 909 • 3a
-ut -uda: valgut valguda 185 • 2a
-s -sa: estés estesa 87 •• 2a i 3aimprés impresa
-t -ta: molt molta 61 •• 2a i 3amort morta
-ert -erta: obert oberta 24 • 3a
-st -sta: vist vista 17 • 2a
33Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
models
cantar 8660
servir 870
valdre 236
anarestar batre llegirdar témer dormir
34Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
cantar
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalcante/canto cantava cantí cantaré cantariacantes cantaves cantares cantaràs cantariescanta cantava cantà cantarà cantariacantem cantàvem cantàrem cantarem cantaríemcanteu cantàveu cantàreu cantareu cantaríeucanten cantaven cantaren cantaran cantarien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiucante cantara -cantes cantares cantacante cantara cantecantem cantàrem cantemcanteu cantàreu canteucanten cantaren canten
infinitiu gerundi participiscantar cantant cantat
cantada...
35Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
models
cantar 8660
servir 870
valdre 236
anarestar batre llegirdar témer dormir
36Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
servir (formes clàssiques)
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalservesc servia serví serviré serviriaserveixes servies servires serviràs serviriesserveix servia serví servirà serviriaservim servíem servírem servirem serviríemserviu servíeu servíreu servireu serviríeuserveixen servien servíren serviran servirien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiuservesca servira -servesques servires serveixservesca servira servescaservim servírem servimserviu servíreu serviuservesquen serviren servesquen
infinitiu gerundi participisservir servint servit
servida...
37Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
servir (formes clàssiques)
presents insolidaris: 1236/45
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalservesc servia serví serviré serviriaserveixes servies servires serviràs serviriesserveix servia serví servirà serviriaservim servíem servírem servirem serviríemserviu servíeu servíreu servireu serviríeuserveixen servien servíren serviran servirien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiuservesca servira -servesques servires serveixservesca servira servescaservim servírem servimserviu servíreu serviuservesquen serviren servesquen
infinitiu gerundi participisservir servint servit
servida...
la mateixa vocal: edos consonants: s/x
millorable
38Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
servir (formes populars contemporànies)
presents insolidaris: 1236/45
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalservixc servia serví serviré serviriaservixes servies servires serviràs serviriesservix servia serví servirà serviriaservim servíem servírem servirem serviríemserviu servíeu servíreu servireu serviríeuservixen servien servíren serviran servirien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiuservixca servira -servixques servires servixservixca servira servixcaservim servírem servimserviu servíreu serviuservixquen serviren servixquen
infinitiu gerundi participisservir servint servit
servida...
39Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
servir (formes populars contemporànies)
presents insolidaris: 1236/45
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalservixc servia serví serviré serviriaservixes servies servires serviràs serviriesservix servia serví servirà serviriaservim servíem servírem servirem serviríemserviu servíeu servíreu servireu serviríeuservixen servien servíren serviran servirien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiuservixca servira -servixques servires servixservixca servira servixcaservim servírem servimserviu servíreu serviuservixquen serviren servixquen
infinitiu gerundi participisservir servint servit
servida...
la mateixa vocal: ila mateixa consonant: xmillorat
40Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
servir (formes “escolars”)
presents insolidaris: 1236/45
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalservisc servia serví serviré serviriaserveixes servies servires serviràs serviriesserveix servia serví servirà serviriaservim servíem servírem servirem serviríemserviu servíeu servíreu servireu serviríeuserveixen servien servíren serviran servirien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiuservisca servira -servisques servires serveixservisca servira serviscaservim servírem servimserviu servíreu serviuservisquen serviren servisquen
infinitiu gerundi participisservir servint servit
servida...
41Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
servir (formes “escolars”)
presents insolidaris: 1236/45
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalservisc servia serví serviré serviriaserveixes servies servires serviràs serviriesserveix servia serví servirà serviriaservim servíem servírem servirem serviríemserviu servíeu servíreu servireu serviríeuserveixen servien servíren serviran servirien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiuservisca servira -servisques servires serveixservisca servira serviscaservim servírem servimserviu servíreu serviuservisquen serviren servisquen
infinitiu gerundi participisservir servint servit
servida...
dos vocals: e/idos consonants: s/x
molt millorable
42Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
servir (comparació de solucions)
presents insolidaris: 1236/45
València-Tortosa Catalunya oriental Balears València s. XVIservixc-servixo serveixo servesc servisc serveixcservixes serveixes serveixes serveixes serveixesservix serveix serveix serveix serveixservim servim servim servim servimserviu serviu serviu serviu serviuservixen serveixen serveixen serveixen serveixen
servixca serveixi servesqui servisca serveixcaservixques serveixis servesquis servisques serveixquesservixca serveixi servesqui servisca serveixcaservim servim servim servim servimserviu serviu serviu serviu serviuservixquen serveixin servesquin servisquen serveixquen
43Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
models
cantar 8660
servir 870
valdre 236
anarestar batre llegirdar témer dormir
44Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
models
cantar 8660
servir 870
valdre 236
anarestar batre llegirdar témer dormir
en la classe -ent, tro‐
bem verbs usats moltfreqüentment:
dirdurfer
tindrevindre
...
45Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
valdre
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalvalc valia valguí valdré valdriavals valies valgueres valdràs valdriesval valia valgué valdrà valdriavalem valíem valguérem valdrem valdríemvaleu valíeu valguéreu valdreu valdríeuvalen valien valgueren valdran valdrien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiuvalga valguera -valgues valgueres valvalga valguera valgavalguem valguérem valguemvalgueu valguéreu valeuvalguen valgueren valguen
infinitiu gerundi participisvaldre/valer valent valgut
valguda...
46Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
valdrepatró implicatiu importantíssim: 1⬄2⬄3⬄4
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalvalc valia valguí valdré valdriavals valies valgueres valdràs valdriesval valia valgué valdrà valdriavalem valíem valguérem valdrem valdríemvaleu valíeu valguéreu valdreu valdríeuvalen valien valgueren valdran valdrien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiuvalga valguera -valgues valgueres valvalga valguera valgavalguem valguérem valguemvalgueu valguéreu valeuvalguen valgueren valguen
infinitiu gerundi participisvaldre/valer valent valgut
valguda...
1
47Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
valdrepatró implicatiu importantíssim: 1⬄2⬄3⬄4
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalvalc valia valguí valdré valdriavals valies valgueres valdràs valdriesval valia valgué valdrà valdriavalem valíem valguérem valdrem valdríemvaleu valíeu valguéreu valdreu valdríeuvalen valien valgueren valdran valdrien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiuvalga valguera -valgues valgueres valvalga valguera valgavalguem valguérem valguemvalgueu valguéreu valeuvalguen valgueren valguen
infinitiu gerundi participisvaldre/valer valent valgut
valguda...
1
2 2present de
subjuntiu solidari
48Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
valdrepatró implicatiu importantíssim: 1⬄2⬄3⬄4
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalvalc valia valguí valdré valdriavals valies valgueres valdràs valdriesval valia valgué valdrà valdriavalem valíem valguérem valdrem valdríemvaleu valíeu valguéreu valdreu valdríeuvalen valien valgueren valdran valdrien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiuvalga valguera -valgues valgueres valvalga valguera valgavalguem valguérem valguemvalgueu valguéreu valeuvalguen valgueren valguen
infinitiu gerundi participisvaldre/valer valent valgut
valguda...
1
2
3
2
49Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
valdrepatró implicatiu importantíssim: 1⬄2⬄3⬄4
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalvalc valia valguí valdré valdriavals valies valgueres valdràs valdriesval valia valgué valdrà valdriavalem valíem valguérem valdrem valdríemvaleu valíeu valguéreu valdreu valdríeuvalen valien valgueren valdran valdrien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiuvalga valguera -valgues valgueres valvalga valguera valgavalguem valguérem valguemvalgueu valguéreu valeuvalguen valgueren valguen
infinitiu gerundi participisvaldre/valer valent valgut
valguda...
1
2
3
4
2
50Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
valdrepatró implicatiu importantíssim: 1⬄2⬄3⬄4
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalvalc valia valguí valdré valdriavals valies valgueres valdràs valdriesval valia valgué valdrà valdriavalem valíem valguérem valdrem valdríemvaleu valíeu valguéreu valdreu valdríeuvalen valien valgueren valdran valdrien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiuvalga valguera -valgues valgueres valvalga valguera valgavalguem valguérem valguemvalgueu valguéreu valeuvalguen valgueren valguen
infinitiu gerundi participisvaldre/valer valguent valgut
valguda...
1
2
3
45
2roig: sense reconei‐ximent normatiu
51Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
valdrepatró implicatiu importantíssim: 1⬄2⬄3⬄4
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalvalc valia valguí valdré valdriavals valies valgueres valdràs valdriesval valia valgué valdrà valdriavalguem valíem valguérem valdrem valdríemvalgueu valíeu valguéreu valdreu valdríeuvalen valien valgueren valdran valdrien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiuvalga valguera -valgues valgueres valvalga valguera valgavalguem valguérem valguemvalgueu valguéreu valeuvalguen valgueren valguen
infinitiu gerundi participisvaldre/valer valguent valgut
valguda...
1
2
3
45
6
2roig: sense reconei‐ximent normatiu
52Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
valdrepatró implicatiu importantíssim: 1⬄2⬄3⬄4
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalvalc valia valguí valdré valdriavals valies valgueres valdràs valdriesval valia valgué valdrà valdriavalguem valíem valguérem valdrem valdríemvalgueu valíeu valguéreu valdreu valdríeuvalen valien valgueren valdran valdrien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiuvalga valguera -valgues valgueres valvalga valguera valgavalguem valguérem valguemvalgueu valguéreu valeuvalguen valgueren valguen
infinitiu gerundi participisvalguer valguent valgut
valguda...
1
2
3
45
6
7
2roig: sense reconei‐ximent normatiu
53Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
valdrepatró implicatiu importantíssim: 1⬄2⬄3⬄4
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalvalc valia valguí valdré valdriavals valies valgueres valdràs valdriesval valia valgué valdrà valdriavalem valíem valguérem valdrem valdríemvaleu valíeu valguéreu valdreu valdríeuvalen valien valgueren valdran valdrien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiuvalga valguera -valgues valgueres valvalga valguera valgavalguem valguérem valguemvalgueu valguéreu valeuvalguen valgueren valguen
infinitiu gerundi participisvaldre/valer valent valgut
valguda...
1
2
3
4
2
54Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
més exemples (1/3): córrecpatró implicatiu importantíssim: 1⬄2⬄3⬄4
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalcórrec corria correguí correré correriacorres corries corregueres correràs correriescorre corria corregué correrà correriacorrem corríem correguérem correrem correríemcorreu corríeu correguéreu correreu correríeucorren corrien corregueren correran correrien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiucórrega correguera -córregues corregueres correcórrega correguera córregacorreguem correguérem correguemcorregueu correguéreu correucórreguen corregueren córreguen
infinitiu gerundi participiscórrer corrent corregut
correguda...
1
2
3
4
2
55Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
més exemples (1/3): córrecpatró implicatiu importantíssim: 1⬄2⬄3⬄4
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalcórrec corria correguí correré correriacorres corries corregueres correràs correriescorre corria corregué correrà correriacorrem corríem correguérem correrem correríemcorreu corríeu correguéreu correreu correríeucorren corrien corregueren correran correrien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiucórrega correguera -córregues corregueres correcórrega correguera paraules esdrúixoles córregacorreguem correguérem correguemcorregueu correguéreu correucórreguen corregueren córreguen
infinitiu gerundi participiscórrer corrent corregut
correguda...
1
2
3
4
2
56Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
més exemples (2/3): durpatró implicatiu importantíssim: 1⬄2⬄3⬄4
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalduc duia duguí duré duriadus duies dugueres duràs duriesdu duia dugué durà duriaduem dúiem duguérem durem duríemdueu dúieu duguéreu dureu duríeuduen duien dugueren duran durien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiuduga duguera -dugues dugueres dusduga duguera dugaduguem duguérem duguemdugueu duguéreu dueuduguen dugueren duguen
infinitiu gerundi participisdur duent dut
duta...
1
2
3
4
2
57Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
més exemples (3/3): atendrepatró implicatiu importantíssim: 1⬄2⬄3⬄4
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalatenc atenia atenguí atendré atendriaatens atenies atengueres atendràs atendriesatén atenia atengué atendrà atendriaatenem ateníem atenguérem atendrem atendríemateneu ateníeu atenguéreu atendreu atendríeuatenen atenien atengueren atendran atendrien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiuatenga atenguera -atengues atengueres aténatenga atenguera atengaatenguem atenguérem atenguematengueu atenguéreu ateneuatenguen atengueren atenguen
infinitiu gerundi participisatendre atenent atés
atesa...
1
2
3
4
2
58Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
índex1. Introducció: utilitats i inutilitats
2. Els valors bàsics d’alguns temps
3. Els models principals: cantar, servir i valdre
4. Regularitat mecànica front a capacitat d’atracció
5. Els verbs més irregulars
6. Perífrasis d’obligació i de probabilitat
7. La concordança del verb hi haure
8. Verbs interferits pels corresponents castellans
59Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
la regularitat com a manca d’alteracions
cantar 8660
servir 870
valdre 236
anarestar batre llegirdar témer dormir
Els verbs són regulars si es conjuguen sense alteracionsen el radical o en les terminacions; en canvi, són irregu‐lars si introduïxen modificacions en el radical, en les ter‐minacions o en els dos constituents. Seguint una tradi‐ció prou generalitzada, considerarem que són regularsels verbs de la primera que adopten el model de cantar,els de la segona que adopten el model de batre, i els dela tercera que adopten el model de sentir, si són purs, ide servir, si són incoatius. GNV p. 248.
60Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
la regularitat com a manca d’alteracions
cantar 8600
servir 870
valdre 236
anarestar batre llegirdar témer dormir
Els verbs són regulars si es conjuguen sense alteracionsen el radical o en les terminacions; en canvi, són irregu‐lars si introduïxen modificacions en el radical, en les ter‐minacions o en els dos constituents. Seguint una tradi‐ció prou generalitzada, considerarem que són regularsels verbs de la primera que adopten el model de cantar,els de la segona que adopten el model de batre, i els dela tercera que adopten el model de sentir, si són purs, ide servir, si són incoatius. GNV p. 248.
61Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
la regularitat com a capacitat d’atracció
cantar 8660
servir 870
valdre 236
anarestar batre llegirdar témer dormir
tots els verbs nous
62Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
la regularitat com a capacitat d’atracció
cantar 8660
servir 870
valdre 236
anarestar batre llegirdar témer dormir
tots els verbs nous
desús dels verbs quetenen (quasi)sinònims
en la 1a:botre
romprepàixer
pondretondre
...
63Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
la regularitat com a capacitat d’atracció
cantar 8660
servir 870
valdre 236perc
anarestar batre llegirdar témer dormir *batixc (genuïnitat dubtosa)
64Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
la regularitat com a capacitat d’atracció
cantar 8660
servir 870
valdre 236 llegixcperc dorc *dormixc (genuí)
anarestar batre llegirdar témer dormir *batixc (genuïnitat dubtosa)
65Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
la regularitat com a capacitat d’atracció
cantar 8660
servir 870
valdre 236 llegixcperc dorc *dormixc (genuí)
anarestar batre llegirdar témer dormir *batixc (genuïnitat dubtosa)
66Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
perdrepatró implicatiu importantíssim: 1⬄2⬄3⬄4
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalperd perdia perdí perdré perdriaperds perdies perderes perdràs perdriesperd perdia perdé perdrà perdriaperdem perdíem perdérem perdrem perdríemperdeu perdíeu perdéreu perdreu perdríeuperden perdien perderen perdran perdrien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiuperda perdera -perdes perderes perdperda perdera perdaperdem perdérem perdemperdeu perdéreu perdeuperden perderen perden
infinitiu gerundi participisperdre perdent perdut
perduda...
1
2
3
4
2
67Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
perdrepatró implicatiu importantíssim: 1⬄2⬄3⬄4
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalperc perdia perdí perdré perdriaperds perdies perderes perdràs perdriesperd perdia perdé perdrà perdriaperdem perdíem perdérem perdrem perdríemperdeu perdíeu perdéreu perdreu perdríeuperden perdien perderen perdran perdrien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiuperda perdera -perdes perderes perdperda perdera perdaperdem perdérem perdemperdeu perdéreu perdeuperden perderen perden
infinitiu gerundi participisperdre perdent perdut
perduda...
1
2
3
4
2
68Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
perdrepatró implicatiu importantíssim: 1⬄2⬄3⬄4
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalperc perdia perdí perdré perdriaperds perdies perderes perdràs perdriesperd perdia perdé perdrà perdriaperdem perdíem perdérem perdrem perdríemperdeu perdíeu perdéreu perdreu perdríeuperden perdien perderen perdran perdrien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiuperga perdera -pergues perderes perdperga perdera pergaperguem perdérem perguempergueu perdéreu perdeuperguen perderen perguen
infinitiu gerundi participisperdre perdent perdut
perduda...
1
2
3
4
2present de
subjuntiu solidari
69Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
perdrepatró implicatiu importantíssim: 1⬄2⬄3⬄4
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalperc perdia perguí perdré perdriaperds perdies pergueres perdràs perdriesperd perdia pergué perdrà perdriaperdem perdíem perguérem perdrem perdríemperdeu perdíeu perguéreu perdreu perdríeuperden perdien pergueren perdran perdrien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiuperga perguera -pergues pergueres perdperga perguera pergaperguem perguérem perguempergueu perguéreu perdeuperguen pergueren perguen
infinitiu gerundi participisperdre perdent perdut
perduda...
1
2
3
4
2
70Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
perdrepatró implicatiu importantíssim: 1⬄2⬄3⬄4
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalperc perdia perguí perdré perdriaperds perdies pergueres perdràs perdriesperd perdia pergué perdrà perdriaperdem perdíem perguérem perdrem perdríemperdeu perdíeu perguéreu perdreu perdríeuperden perdien pergueren perdran perdrien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiuperga perguera -pergues pergueres perdperga perguera pergaperguem perguérem perguempergueu perguéreu perdeuperguen pergueren perguen
infinitiu gerundi participisperdre perdent perdut
perduda...
1
2
3
4
2
71Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
la regularitat com a capacitat d’atracció
cantar 8660
servir 870
valdre 236 llegixcperc dorc *dormixc (genuí)
anarestar batre llegirdar témer dormir *batixc (genuïnitat dubtosa)
72Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
*batixc
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalbatixc batia batí batiré batiriabatixes baties batires batiràs batiriesbatix batia batí batirà batiriabatim batíem batírem batirem batiríembatiu batíeu batíreu batireu batiríeubatixen batien batiren batiran batirien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiubatixca batira -batixques batires batixbatixca batira batixcaservim batírem batimserviu batíreu batiubatixquen batiren batixquen
infinitiu gerundi participisbatir batint batit
batida...
73Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
bat
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalbat batia batí batiré batiriabats baties batires batiràs batiriesbat batia batí batirà batiriabatem batíem batírem batirem batiríembateu batíeu batíreu batireu batiríeubaten batien batiren batiran batirien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiubatixca batira -batixques batires batixbatixca batira batixcaservim batírem batimserviu batíreu batiubatixquen batiren batixquen
infinitiu gerundi participisbatir batint batit
batida...
74Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
bat
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalbat batia batí batiré batiriabats baties batires batiràs batiriesbat batia batí batirà batiriabatem batíem batírem batirem batiríembateu batíeu batíreu batireu batiríeubaten batien batiren batiran batirien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiubata batira -bates batires batbata batira batabatem batírem batembateu batíreu bateubaten batiren baten
infinitiu gerundi participisbatir batint batit
batida...
75Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
bat
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalbat batia batí batiré batiriabats baties bateres batiràs batiriesbat batia baté batirà batiriabatem batíem batérem batirem batiríembateu batíeu batéreu batireu batiríeubaten batien bateren batiran batirien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiubata batera -bates bateres batbata batera batabatem batérem batembateu batéreu bateubaten bateren baten
infinitiu gerundi participisbatir batint batit
batida...
76Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
bat
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalbat batia batí batré batriabats baties bateres batràs batriesbat batia baté batrà batriabatem batíem batérem batrem batríembateu batíeu batéreu batreu batríeubaten batien bateren batran batrien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiubata batera -bates bateres batbata batera batabatem batérem batembateu batéreu bateubaten bateren baten
infinitiu gerundi participisbatir batint batit
batida...
77Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
bat
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalbat batia batí batré batriabats baties bateres batràs batriesbat batia baté batrà batriabatem batíem batérem batrem batríembateu batíeu batéreu batreu batríeubaten batien bateren batran batrien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiubata batera -bates bateres batbata batera batabatem batérem batembateu batéreu bateubaten bateren baten
infinitiu gerundi participisbatre batent batut
batuda...
78Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
la regularitat com a capacitat d’atracció
cantar 8660
servir 870
valdre 236 llegixcperc dorc *dormixc (genuí)
anarestar batre llegirdar témer dormir *batixc (genuïnitat dubtosa)
Encara que és un canvi de genuïnitat
dubtosa, deu resultar còmode psico‐
lingüísticament. Fixem-nos que afec‐
ta verbs que no tenen un correlat
castellà de la 3a conjugació. És el cas
de dependre(estar condicionat per),
transformat en dependir.
79Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
la regularitat com a capacitat d’atracció
cantar 8660
servir 870
valdre 236 llegixcperc dorc *dormixc (genuí)
anarestar batre llegirdar témer dormir *batixc (genuïnitat dubtosa)
80Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
dorm
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionaldorm dormia dormí dormiré dormiriadorms dormies dormires dormiràs dormiriesdorm dormia dormí dormirà dormiriadormim dormíem dormírem dormirem dormiríemdormiu dormíeu dormíreu dormireu dormiríeudormen dormien dormiren dormiran dormirien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiudorma dormira -dormes dormires dormdorma dormira dormadormim dormírem dormimdormiu dormíreu dormiudormen dormiren dormen
infinitiu gerundi participisdormir dormint dormit
dormida...
81Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
dorc
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionaldorc dormia dormí dormiré dormiriadorms dormies dormires dormiràs dormiriesdorm dormia dormí dormirà dormiriadormim dormíem dormírem dormirem dormiríemdormiu dormíeu dormíreu dormireu dormiríeudormen dormien dormiren dormiran dormirien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiudorma dormira -dormes dormires dormdorma dormira dormadormim dormírem dormimdormiu dormíreu dormiudormen dormiren dormen
infinitiu gerundi participisdormir dormint dormit
dormida... 4
1
2
3
82Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
dorc
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionaldorc dormia dormí dormiré dormiriadorms dormies dormires dormiràs dormiriesdorm dormia dormí dormirà dormiriadormim dormíem dormírem dormirem dormiríemdormiu dormíeu dormíreu dormireu dormiríeudormen dormien dormiren dormiran dormirien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiudorga dormira -dorgues dormires dormdorga dormira dormadormim dormírem dormimdormiu dormíreu dormiudorguen dormiren dormen
infinitiu gerundi participisdormir dormint dormit
dormida...
????present de
subjuntiu insolidari
4
1
2
3
83Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
dorc
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionaldorc dormia dormí dormiré dormiriadorms dormies dormires dormiràs dormiriesdorm dormia dormí dormirà dormiriadormim dormíem dormírem dormirem dormiríemdormiu dormíeu dormíreu dormireu dormiríeudormen dormien dormiren dormiran dormirien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiudorga dorguera -dorgues dorgueres dormdorga dorguera dormadorguem dorguérem dormimdorgueu dorguéreu dormiudorguen dorgueren dormen
infinitiu gerundi participisdormir dormint dormit
dormida...
present de subjuntiusolidari + ImSformes reals, no normatives
4
1
2
3
84Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
la regularitat com a capacitat d’atracció
cantar 8660
servir 870
valdre 236 llegixcperc dorc *dormixc (genuí)
anarestar batre llegirdar témer dormir *batixc (genuïnitat dubtosa)
dorc-dorgabullc-bullgacusc-cusgalligc-lligga
tusc-tuscaixc/isc-ixca/isca
tixc/tisc-tixca-tisca
85Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
la regularitat com a capacitat d’atracció
cantar 8660
servir 870
valdre 236 llegixcperc dorc *dormixc (genuí)
anarestar batre llegirdar témer dormir *batixc (genuïnitat dubtosa)
86Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
llig > llegixc
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalllig llegia llegí llegiré llegirialliges llegies llegires llegiràs llegiriesllig llegia llegí llegirà llegiriallegim llegíem llegírem llegirem llegiríemllegiu llegíeu llegíreu llegireu llegiríeulligen llegien llegiren llegiran llegirien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiullija llegira -lliges llegires lligllija llegira llijallegim llegírem llegimllegiu llegíreu llegiulligen llegiren lligen
infinitiu gerundi participisllegir llegint llegit
llegida...
87Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
llegixc
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalllegixc llegia llegí llegiré llegiriallegixes llegies llegires llegiràs llegiriesllegix llegia llegí llegirà llegiriallegim llegíem llegírem llegirem llegiríemllegiu llegíeu llegíreu llegireu llegiríeullegixen llegien llegiren llegiran llegirien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiullegixca llegira -llegixques llegires llegixllegixca llegira llegixcallegim llegírem llegimllegiu llegíreu llegiullegixquen llegiren llegixquen
infinitiu gerundi participisllegir llegint llegit
llegida...
88Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
dorm > *dormixc
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionaldorm dormia dormí dormiré dormiriadorms dormies dormires dormiràs dormiriesdorm dormia dormí dormirà dormiriadormim dormíem dormírem dormirem dormiríemdormiu dormíeu dormíreu dormireu dormiríeudormen dormien dormiren dormiran dormirien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiudorma dormira -dormes dormires dormdorma dormira dormadormim dormírem dormimdormiu dormíreu dormiudormen dormiren dormen
infinitiu gerundi participisdormir dormint dormit
dormida...
89Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
*dormixc
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionaldormixc dormia dormí dormiré dormiriadormixes dormies dormires dormiràs dormiriesdormix dormia dormí dormirà dormiriadormim dormíem dormírem dormirem dormiríemdormiu dormíeu dormíreu dormireu dormiríeudormixen dormien dormiren dormiran dormirien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiudormixca dormira -dormixques dormires dormixdormixca dormira dormixcadormim dormírem dormimdormiu dormíreu dormiudormixquen dormiren dormixquen
infinitiu gerundi participisdormir dormint dormit
dormida...
90Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
la regularitat com a capacitat d’atracció
cantar 8660
servir 870
valdre 236 llegixcperc dorc *dormixc (genuí)
anarestar batre llegirdar témer dormir *batixc (genuïnitat dubtosa)
91Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
índex1. Introducció: utilitats i inutilitats
2. Els valors bàsics d’alguns temps
3. Els models principals: cantar, servir i valdre
4. Regularitat mecànica front a capacitat d’atracció
5. Els verbs més irregulars
6. Perífrasis d’obligació i de probabilitat
7. La concordança del verb hi haure
8. Verbs interferits pels corresponents castellans
92Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
verbs més irregulars
Consulteu el document dedicat (Paradigmes exemplars ordenats). A continuació ens limitarem a
mostrar alguns paradigmes remarcables, en concret:
els verbs voler i poder, formes normatives i formes populars
els verbs saber o sabre i veure o vore
els verbs obrir i omplir
Feu també, i estudieu, l’exercici d’imperfets d’indicatiu dels verbs en -ure i l’exercici de participis.
93Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
voler (formes normatives)
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalvullc/vull volia volguí voldré voldriavols volies volgueres voldràs voldriesvol volia volgué voldrà voldriavolem volíem volguérem voldrem voldríemvoleu volíeu volguéreu voldreu voldríeuvolen volien volgueren voldran voldrien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiuvullga volguera volgués -vullgues volgueres volguesses vullguesvullga volguera volgués vullgavullguem volguérem volguéssem vullguemvullgueu volguéreu volguésseu vullgueuvullguen volgueren volguessen vullguen
infinitiu gerundi participisvoler volent volgut
volguda... 4
1
2
3
94Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
poder (formes normatives)
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalpuc podia poguí podré podriapots podies pogueres podràs podriespot podia pogué podrà podriapodem podíem poguérem podrem podríempodeu podíeu poguéreu podreu podríeupoden podien pogueren podran podrien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiupuga poguera pogués -pugues pogueres poguesses puguespuga poguera pogués pugapuguem poguérem poguéssem puguempugueu poguéreu poguésseu pugueupuguen pogueren poguessen puguen
infinitiu gerundi participispoder podent pogut
poguda... 4
1
2
3
95Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
voler (formes populars)
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalvullc/vull volia vullguí voldré voldriavols volies vullgueres voldràs voldriesvol volia vullgué voldrà voldriavolem volíem vullguérem voldrem voldríemvoleu volíeu vullguéreu voldreu voldríeuvolen volien vullgueren voldran voldrien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiuvullga vullguera -vullgues vullgueres vullguesvullga vullguera vullgavullguem vullguérem vullguemvullgueu vullguéreu vullgueuvullguen vullgueren vullguen
infinitiu gerundi participisvoler volent vullgut
vullguda... 4
1
2
3
96Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
poder (formes populars)
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalpuc podia puguí podré podriapots podies pugueres podràs podriespot podia pugué podrà podriapodem podíem puguérem podrem podríempodeu podíeu puguéreu podreu podríeupoden podien pugueren podran podrien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiupuga puguera -pugues pugueres puguespuga puguera pugapuguem puguérem puguempugueu puguéreu pugueupuguen pugueren puguen
infinitiu gerundi participispoder podent pugut
puguda... 4
1
2
3
97Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
saber o sabre
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalsé sabia sabí sabré sabriasaps sabies saberes sabràs sabriessap sabia sabé sabrà sabriasabem sabíem sabérem sabrem sabríemsabeu sabíeu sabéreu sabreu sabríeusaben sabien saberen sabran sabrien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiusàpia/sàpiga sabera sabés -sàpies/sàpigues saberes sabesses sàpies/sàpiguessàpia/sàpiga sabera sabés sàpia/sàpigasapiem/sapiguem sabérem sabéssem sapiem/sapiguemsapieu/sapigueu sabéreu sabésseu sapieu/sapigueusapien/sàpiguen saberen sabessen sàpien/sàpiguen
infinitiu gerundi participissaber/sabre sabent sabut
sabuda...
98Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
veure o vore
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalveig veia viu veuré/voré veuria/voriaveus veies veres veuràs/ ... veuries/ ...veu veia veu veurà veuriaveem/veiem véiem vérem veurem veuríemveeu/veieu véieu véreu veureu veuríeuveuen veien veren veuran veurien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiuveja vera veiés -veges veres veiesses vegesveja vera veiés vejavegem vérem veiéssem vegemvegeu véreu veiésseu vegeuvegen veren veiessen vegen
infinitiu gerundi participisveure/vore veent/veient vist
vista...
99Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
omplir
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalòmplic omplia omplí ompliré ompliriaomplis omplies omplires ompliràs ompliriesompli omplia omplí omplirà ompliriaomplim omplíem omplírem omplirem ompliríemompliu omplíeu omplíreu omplireu ompliríeuomplin omplien ompliren ompliran omplirien
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiuòmpliga omplira omplís -òmpligues omplires omplisses ompliòmpliga omplira omplís òmpligaomplim/ompliguem omplírem omplíssem omplimompliu/ompligueu omplíreu omplísseu ompliuòmpliguen ompliren omplissen òmpliguen
infinitiu gerundi participisobrir obrint omplit/omplert
omplida/omplerta...
100Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
obrir
present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pretèrit perfet simple futur condicionalòbric obria obrí obriré obririaobris obries obrires obriràs obririesobri obria obrí obrirà obririaobrim obríem obrírem obrirem obriríemobriu obríeu obríreu obrireu obriríeuobrin obrien obriren obriran obririen
present de subjuntiu imperfet de subjuntiu imperatiuòbriga obrira obrís -òbrigues obrires obrisses obriòbriga obrira obrís òbrigaobrim/obriguem obrírem obríssem obrimobriu/obrigueu obríreu obrísseu obriuòbriguen obriren obrissen òbrigen
infinitiu gerundi participisobrir obrint obert
oberta...
101Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
índex1. Introducció: utilitats i inutilitats
2. Els valors bàsics d’alguns temps
3. Els models principals: cantar, servir i valdre
4. Regularitat mecànica front a capacitat d’atracció
5. Els verbs més irregulars
6. Perífrasis d’obligació i de probabilitat
7. La concordança del verb hi haure
8. Verbs interferits pels corresponents castellans
102Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
obligació i probabilitat
Perífrasis d’obligació
S’ha de fer això, cal fer això*Hi ha que fer això
Hem de fer això, cal que fem això,devem fer això, tenim de fer això (GNV p. 300)
*Tenim que fer això, *devem de fer això
És necessari que fem aixòÉs precís que fem això
i una anècdota—Este dissabte l’ajuntament farà una torrada de xulles en el Termet.—¿Que vosté va a anar?—No que serà el dissabte.
Perífrasis de probabilitat
Deu ser molt tard (*Deu de ser molt tard)
¿Quina hora és? —Deuen ser les 10.
—Aquells xics s’assemblen.—Deuen ser germans
Allí devies passar molta fam (suposició sobre un fet
(Allí passaries molta fam) passat)
103Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
obligació i probabilitat
Perífrasis d’obligació
S’ha de fer això, cal fer això*Hi ha que fer això
Hem de fer això, cal que fem això,devem fer això, tenim de fer això (GNV p. 300)
*Tenim que fer això, *devem de fer això
És necessari que fem aixòÉs precís que fem això
i una anècdota—Este dissabte l’ajuntament farà una torrada de xulles en el Termet.—¿Que vosté va a anar?—No que serà el dissabte.
Perífrasis de probabilitat
Deu ser molt tard (*Deu de ser molt tard)
¿Quina hora és? —Deuen ser les 10.
—Aquells xics s’assemblen.—Deuen ser germans
Allí devies passar molta fam (suposició sobre un fet
(Allí passaries molta fam) passat)
104Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
obligació i probabilitat
Perífrasis d’obligació
S’ha de fer això, cal fer això*Hi ha que fer això
Hem de fer això, cal que fem això,devem fer això, tenim de fer això (GNV p. 300)
*Tenim que fer això, *devem de fer això
És necessari que fem aixòÉs precís que fem això
i una anècdota—Este dissabte l’ajuntament farà una torrada de xulles en el Termet.—¿Que vosté va a anar?—No que serà el dissabte.
Perífrasis de probabilitat
Deu ser molt tard (*Deu de ser molt tard)
¿Quina hora és? —Deuen ser les 10.
—Aquells xics s’assemblen.—Deuen ser germans
Allí devies passar molta fam (suposició sobre un fet
(Allí passaries molta fam) passat)
105Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
obligació i probabilitat
Perífrasis d’obligació
S’ha de fer això, cal fer això*Hi ha que fer això
Hem de fer això, cal que fem això,devem fer això, tenim de fer això (GNV p. 300)
*Tenim que fer això, *devem de fer això
És necessari que fem aixòÉs precís que fem això
i una anècdota—Este dissabte l’ajuntament farà una torrada de xulles en el Termet.—¿Que vosté va a anar? —¿Que vosté anirà?—No que serà el dissabte. —¡Clar, dona!
Perífrasis de probabilitat
Deu ser molt tard (*Deu de ser molt tard)
¿Quina hora és? —Deuen ser les 10.
—Aquells xics s’assemblen.—Deuen ser germans
Allí devies passar molta fam (suposició sobre un fet
(Allí passaries molta fam) passat)
106Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
índex1. Introducció: utilitats i inutilitats
2. Els valors bàsics d’alguns temps
3. Els models principals: cantar, servir i valdre
4. Regularitat mecànica front a capacitat d’atracció
5. Els verbs més irregulars
6. Perífrasis d’obligació i de probabilitat
7. La concordança del verb hi haure
8. Verbs interferits pels corresponents castellans
107Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
el verb hi haure o haver locatiuHi han moltes coses que s’han d’aclarir.
Una de les qüestions més espectaculars i més absurdament amoïnosesde tota la nostra història gramatical és la prohibició de posar el verb enplural en la construcció Hi han quatre homes. (Solà 1994: 304)
Ens hem de preguntar què vol dir «vulgarisme», aplicat a aquest plural [el de Hi han coses intolera‐bles]. L’única resposta que hi trobo és la següent. El gramàtic decreta que això és un vulgarisme i apartir d’aleshores ja pot al·legar que és un vulgarisme. Cap catalanoparlant no té aquí aquesta sensa‐ció, llevat que hagi passat per un curs de llengua. La sensació l’havien transmesa, ¡escoltin bé!, lesgramàtiques castellanes publicades a Barcelona al segle passat [el XIX] per evitar que els catalans fes‐sin la concordança en castellà. Un embolic tan clar com empipador: per culpa del castellà condemnà‐vem una construcció genuïna i precisament singular de la nostra llengua. (Solà 1994: 306)
Ha arribat un vaixell. Han arribat quatre vaixells.Ha caigut una pedra. Han caigut unes pedres.Queda una entrada. Queden moltes entrades.Hi ha una entrada. Hi han moltes entrades.
Ús bàsic: En eixe lloc, hi ha una cosa. (Un CCL que el receptor coneix, una entitat que el receptor no coneix)
És un hipònim de ser i de estar. Amb el CCL, assenyalem que una cosa existeix o està en un lloc.
SOLÀ, Joan (1994): Sintaxi normativa: estat de la qüestió. Barcelona, Empúries.
108Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
el verb hi haure o haver locatiuEl so i era el pronom hi, però ara només és el primer so del verb, que es podria escriure així:
hihà, hihan, hihavia, hihavien, hihaurà, hihauran...
En alguns parlars, hi s’ha soldat completament a haver. Això es nota quan hi haure s’usa en concurrèn‐cia amb verbs modals (típicament poder, deure i soldre):
No pot hi haure més gent. No poden hi haure més cadires.Allí no deu hi haure ningú.En aquell corral no solen hi haure gallines.
En altres parlars, la majoria entre els valencians, en els mateixos casos hi desapareix:
No poden haver més cadires.Allí no deu haver ningú.En aquell corral no solen haver gallines.
Encara en altres parlars i en molts escrits, hi es manté:
No hi pot haver més gent. No poden haver-hi més cadires.En aquell corral no hi solen haver gallines. ...no solen haver-hi gallines.
109Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
el verb hi haure o haver locatiu
Valoracions finals:
1. Recomane que, si practiqueu la concordança perquè l’heu heretada o la trobeu natu‐ral, no vos imposeu l’obligació d’evitar-la. Useu-la tranquils. Vos llevareu un pes de da‐munt.
2. Heu de saber que, tot i que la concordança és normativa (GNV p. 305), hi ha gent que,ancorada en la tradició de prohibir-la i gens conscients que la prohibició prové d’imi‐tar el castellà, continuen considerant-la falta.
110Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
índex1. Introducció: utilitats i inutilitats
2. Els valors bàsics d’alguns temps
3. Els models principals: cantar, servir i valdre
4. Regularitat mecànica front a capacitat d’atracció
5. Els verbs més irregulars
6. Perífrasis d’obligació i de probabilitat
7. La concordança del verb hi haure
8. Verbs interferits pels corresponents castellans
111Llengua Catalana I http://www3.uji.es/~sifre
II.4. La flexió verbal
en la 2a i de la 2a cap a la 3a
estar, romandre (*permanéixer)pertànyer (*pertenéixer)
batre (a, com, de, re) (batir)-cebre (aper, con, de, per) (-cibir)cloure (con, ex, in, re) (-cluir)córrer (con, dis, es, in, o, re, trans) (-currir)fondre (con, di, in, re) (fundir)metre (ad, e, o, per, re, trans) (-mitir)prémer (es) (exprimir)
comprimir, oprimir, reprimirrompre (inter, ir, pro) (-rumpir)