temes literatura proves pau 1 al 5
TRANSCRIPT
Temes literatura
proves PAU ESTRUCTURA I TEORIA
INTRODUCCIÓ
El propòsit de les proves és avaluar els
coneixements de l’alumnat sobre els
continguts de literatura vists a classe.
Les preguntes són tancades, és a dir, et
demanen que relexiones sobre un punt
en concret dels temes, per tant, haureu
d’estar atentes/ents als enunciats.
Com contestar estes
preguntes?
Ho hauràs de fer REDACTANT, és a dir, no val
contestar-les fent-ho tipus esquema o de
manera telegràfica. Cal, per tant, fer-ho de
manera ORDENADA, COHERENT I RAONANT
l’enunciat de cada pregunta.
Què cal fer?
ATENTES A LA PREGUNTA
T1:Explica en quina mesura el context sociopolític
dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70
condiciona la producció narrativa de l’època
TEXT EXPOSITIU (amb connectors, paràgrafs, ben
ordenat)
AUTORS
OBRES
ESTIL
FRANQUISME: 1939-1975
Esquema:
El context sociocultural: El franquisme(1939‐1975) Etapes
Com incideixen els fets en la literatura
La narrativa de postguerra: Corrents
literaris
Autors més destacats
Obres i estil
Context: les conseqüències de la guerra
CONTEXT SOCIOCULTURAL:II REPÚBLICA (1931‐1939)
Reformes polítiques
Reformes agràries
Reformes educatives
Reformes culturals
Reformes religioses
FRANQUISME (1939‐1975) Règim antidemocràtic: Abolició d’institucions
democràtiques i drets civils.
Imperialisme
Unitarisme
La religió catòlica és la dominant
Caciquisme i classisme
Masclisme
Flokclorisme
ETAPES FRANQUISME
ETAPES DEL FRANQUISME:QUASI QUATRE DÈCADES DE RÈGIM
AUTORITARI
Dècada de 1940 a 1949: TOLERÀNCIA MÍNIMA (Misèria,
repressió, exili i aïllament internacional). Autarquia
Dècada de 1950 a 1959: TOLERÀNCIA VIGILADA . (Tractat
bilateral EUA, Concordat amb Santa Seu).
Dècada de 1960‐1969: PRIMERA GRAN OBERTURA.
(Desarrollisme econòmic, turisme).
Últims anys de la dictadura (1970‐1975): OPOSICIÓ SOCIAL AL
RÈGIM, REIVINDICACIÓ DE LA IDENTITAT CULTURAL
REPERCUSSIONS DEL FRANQUISME EN LA LLENGUA I LA
LITERATURA
DÈCADA DE 1939 A 1949: TOLERÀNCIA ZERO
Prohibició total del valencià (català) en tots els
àmbits socials.
Exili(interior o exterior) dels escriptors en llengua
catalana. Interrupció de la producció o
clandestinitat.
Això no obstant es creen algunes institucions: (1943)
Ed. Torres a València. (1946) Premi Joanot Martorell
a Barcelona. (1946) Instituto de Cultura Hispànica
(folklorista i regionalista, proper al règim).
DECÀDA DE 1950 A 1959: TOLERÀNCIA VIGILADA Inici d’una narrativa en català amb les característiques de la narrativa de preguerra(fulletonesca, costumista, tradicionalista i religiosa) i sense les innovacions americanes i europees.
S’escriuen reculls de contes i rondalles per literaturitzar la narrativa de tradició oral. Es permeten manifestacions folklòriques(teatre) en valencià, demanant permís.
Se suavitza la persecució i el rigor de la censura: apareixen publicats referents normatius: Gramàtiques i Diccionaris (Pompeu Fabra, Sanchis Guarner i Carles Salvador .
Es publiquen els primers assajos i alguna obra de poesia.
ETAPA DE 1960 A 1975: PRIMERA GRAN OBERTURA (ANYS 60) I REVINDICACIONS DE LA IDENTITAT CULTURAL (ANYS 70)(1962) Naix Edicions 62: s’autoritzen edicions en català d’autors contemporanis (Rodoreda, Fuster), dels exiliats (Pere Calders) i traduccions d’estrangers (novel·la negra: Le Carré, Chandler, Hammett).
Apareixen revistes(L’estel, Gorg) i estudis normatius; es legalitzen institucions(Omnium Cultural, Secretariat d’Ensenyament de l’Idioma.
La llei de Premsa de Fraga (1966) alleugereix la censura, que no s’aboleix fins a 1978.
Es convoquen premis(Premis Octubre) i comencen a editar‐se llibres. A la TVE i la ràdio es fa algun espai en català.
Les innovacions en la narrativa europea de principis del s XX no arriben a la literatura catalana fins els anys 50‐60
Innovacions de la novel∙la europea en la
primera meitat del segle XX
Eliminació de l’argument tradicional. •Modificació del concepte de protagonista:
implantacióde l’antiheroi.
•Ruptura dels temps narratius lineals: accionssimultànies, flashback...
•Substitució del narrador omniscent(qui sap fets i pensaments) per l’equiscent (qui sap el mateixque el personatge) o pel infrascient o observador( qui sap només el que veu).
•Ús de l’estil indirecte lliure ( a més de l’estildirecte i de l’indirecte) i del monòleg interior.
Pregunta:
Creus que amb el que has vist referit al context tan
desolador que deixà la guerra civil era possible
que els escriptors valencians, catalans i balears
recrearen aquestes tècniques i innovadores que
estaven sorgint a Europa?
La resposta és no. Una societat que està devastada
humana i moralment no és capaç de crear un
circuït ni una generació preparada culturalment
perquè senzillament no té els elements necessaris
per crear una comunitat cultural ni un públic lector
preparat.
TENDÈNCIES DE LA NARRATIVA DURANT EL FRANQUISME
-Els autors catalans van per darrere en les tendències, o bé fan
una adaptació més lleugera de les innovacions, per les
limitacions de context).
NOVEL∙LA PSICOLÒGICA: Mercè Rodoreda i Llorenç de
Villalonga.
NOVEL∙LA REALISTA: Testimonialista: J.M. Espinàs i E. Valor,
M.Ibars.
De base existencialista: M.A. Capmany.
Realisme mític: Llorenç de Villalonga.
NOVEL∙LA FANTÀSTICA: Joan Perucho
NOVEL∙LA DE LA IMAGINACIÓ I DE L’ABSURD: Pere
Calders.
NARRADORS VALENCIANS DE POSTGUERRA: una
narrativa de subsistència (només es publiquen unes
12 novel∙les)
(1953) Miquel Adlert: I la pau. Narració d’inquietuds
catòliques, tradicional i fulletonesca.
(1960) EnricValor: L’ambició d’Aleix. Narració
realista de temàtica costumista i rural.
(1961) Batriu Civera: Una dona com una altra.
(1962‐1965) Maria Ibars: Vides planes i L’últim serf.
(1967) Maria Beneyto: La dona forta. Sobre
l’emancipació de la dona.
(1972) Martí Domínguez: Els horts. Narr. costumista
TEMA 2
Explica les característiques més importants de
l’obra literària d’Enric Valor
TEXT EXPOSITIU
TIPUS D’OBRES
ESTIL (RECURSOS LINGÜÍSTICS)
TEMÀTICA
RONDALLÍSTICA
NARRATIVA CURTA
NOVEL∙LÍSTICA
DADES BIOGRÀFIQUES
UN POSSIBLE ESQUEMA
A. Dades biogràfiques:(Castalla, 1911‐València, 2000)
Activista cultural i social en la joventut, gramàtic i literari.
Premis i distincions.
B. Obra: Lingüística i gramatical.
Rondallística.
Narrativa
C. Característiques: Temàtica: realisme social i costumisme.
Expressivitat, riquesa i precisió lèxica.
D. Importància de la seua obra: Contribució a des del P. Valencià a
la construcció de l’estàndard literari. Estudiós i difusor de la
normativa lingüística. Enllaça sense interrupció la narrativa de
preguerra amb la de postguerra. Permet conèixer minuciosament
les particularitats en la forma de vida al P. Valencià durant una
àmplia etapa.
DADES BIOGRÀFIQUES
Naix a Castalla l’any 1911 i mor a València l’any 2000. De família benestant, culta i lliberal però que pateix vicissituds
econòmiques.
Activista compromés des de ben jove amb el valencianisme i la lluita per la democràcia i les llibertats.
Escriptor i periodista, col∙laborador en revistes i setmanaris: El tio Cuc (anys 30); el Camí (1932‐34); La República de les Lletres(1934‐36) director de la revista Gorg(1969‐71).
Signant, defensor i divulgador de les Normes de Castelló (1932), contribueix a la seua divulgació i aplicació amb les seues obres com a gramàtic, lingüista i professor de cursos de valencià.
Premi d’Honor de les Lletres Valencianes (1985), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1987) i Doctor Honoris Causa per cinc universitats dels territoris de domini lingüístic català.
Dóna nom al Premi de Narrativa en Valencià de la Diputació d’Alacant.
ENRIC
B) OBRA (I) B.
1) El Valor gramàtic i lingüista
Contribueix a la difusió de la normativa lingüística
valenciana amb la publicació d’obres com:
Millorem el Llenguatge (1971)
Curs Mitjà de Llengua Catalana referida
especialment al País Valencià (1973)
La Flexió verbal.
Fa un gran treball de recull de lèxic en perill
d’extinció. Organitza i imparteix cursos de llengua
normativa
B) OBRA (II)B.2. EL VALOR RONDALLISTA
De l’any 50 a l’any 58, recull, de la tradició oral, 36 rondalles populars i les escriu transformant‐les en
narracions literàries cultes.
Són històries de 3 tipus: Meravelloses (éssers
fantàstics, objectes màgics...).
D’animals personificats (semblants a les faules)
Costumistes (ambients rurals i agraris)
El llenguatge és senzill però acurat, ric i precís. Són
d’un gran valor literari i antropològic: estan
ambientades en un espai real i conegut
B) OBRA (III)B.3. El Valor narrador
Autor de narracions breus: amb tècnica narrativa
del s XIX. Temàtica rural, tradicionalista i
costumista: Narracions de la Foia de Castalla,
Narracions Perennes
Autor de novel∙les curtes: De protagonista
individual: L’ambició d’Aleix, La idea de
l’emigrant. Començada en 1952 i publicada en
1982.
B) OBRA (IV)B.3. El Valor narrador
Autor de novel∙les llargues: La seua contribució literària
més important és El cicle de Cassana (Castalla) format
per 3 novel∙les: Sense la terra promesa (1980); Temps de
batuda (1983) i Enllà de l’horitzó (1991).
L’autor hi fa una crònica social i narra les tensions entre
les gents d’una societat rural, de les comarques interiors
i del sud del Pl Valencià, impregnades de records i
vivències autobiogràfiques. Abasta una etapa des de
principis del s XX fins a finals de la II Guerra Munidal
(1945)
Són novel∙les corals, de protagonista col∙lectiu, escrites
amb un llenguatge acurat, tot i usar modismes populars
i registres col∙loquials en els diàlegs.
C) Estil literari de Valor
La seua prosa narrativa combina tècniques realistes
del segle XIX (a imitació de Clarín o Flaubert) amb
recursos narratius innovadors.
Utilitza diferents tipus de narrador: en 3a persona
(omniscent), en 1a persona, monòleg interior.
Utiltza un llenguatge caracteritzat per una gran
riquesa lèxica, amb descripcions detallades i
minucioses i diàlegs vius, amb modismes i varietats
col∙loquials però sempre acurat.
Llenguatge literari amb preeminència de les formes
valencianes.
d) Importància de l’obra de Valor
És mereixedor d’una gran consideració dins de la narrativa
valenciana per crear un registre literari molt ric; per utilitzar
totes les possibilitats expressives de la llengua i per donar una
continuïtat ininterrompudaa la tradició lingüística i literària
valenciana d’abans i de després de la guerra civil.
La fabulació que en fa de fets socials ens permeten conèixer
uns fets històrics referits al nostre territori que, d’altra manera,
s’hagueren oblidat.
Tema 3
La producció literària de Mercè Rodoreda incideix
sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord
amb aquesta afirmació?
OBRES: novel∙les i contes
RESSENYA BIOGRÀFICA
NOVEL∙LA PSICOLÒGICA
TEXT EXPOSITIU I ARGUMENTATIU: doneu la vostraopinió i argumenteu‐la.
UN POSSIBLE ESQUEMA INTRODUCCIÓ: Breu ressenya biogràfica de Mercè
Rodoreda
Definir què és la novel∙la psicològica i quins en són els trets
més característics
COS ARGUMENTATIU: Citar les obres principals.
Analitzar les característiques d’alguns dels personatges
importants i explicar com canvien amb el pas del temps.
CONCLUSIÓ: Confirmar que les característiques de la
novel∙la psicològica apareixen en la narrativa de Rodoreda.
MERCÈ
DADES BIOGRÀFIQUES
Barcelona, 1908‐Romanyà de la Selva, 1983)
Escriptora autodidacta. Ambient familiar favorable a lectura i escriptura en català.
Comença a publicar contes i novel∙les de jove (20 anys).
Matrimoni de conveniència amb un familiar.
Col∙labora amb entitats culturals republicanes i ha d’exiliar‐se a París i Ginebra després de la Guerra Civil. Es guanya la vida de modista però escriu contes, sobretot, i La plaça del diamant. S’uneixsentimentalment amb Armand Obiols, traductor de la UNESCO.
A partir de 1971 retorna a Catalunya i s’instal∙la a Romanyà de la Selva, on reprén l’escriptura de contes i de la novel∙la MIRALL TRENCAT. Mor el 1983
PRODUCCIÓ LITERÀRIA
OBRES DE JOVENTUT: Sóc una dona honrada ? (1932).
Un dia en la vida d’un home (1934)
Aloma(primera versió) (1938)
Poesia (guanys 3 vegades els Jocs Florals)
OBRES DURANT L’EXILI:narrativa realista i psicològica.Vint‐i‐dos contes (1958)
La plaça del Diamant (1962)
El carrer de les Camèlies(1966)
OBRES DE MADURESA: narrativa d’un món mític, ambressonàncies simbòliques i una prosa lírica: Mirall trencat(1974)
Quanta, quanta guerra... (1980)
La mort i la primavera (edició pòstuma)
NOVEL∙LA PSICOLÒGICA
Molt influïda per les teories filosòfiques sobre el
pas del temps i la memòria en les persones
(Henry Bergson) i per les del psicoanàlisi (Carl
Jung i Sigmund Freud)
Característiques d’aquesta narrativa: Influència
del pas del temps en les persones.
Monòleg interior: per fer introspecció en la ment i el
comportament dels personatges (Colometa, Aloma,
dones repressaliades i sotmeses a una societat
masclista que les ofega).
Desaparició del narrador omniscent.
Invitació al lector perquè interprete el relat.
Característiques i estil en Mercè Rodoreda
Protagonistes principals majoritàriament femenines.
Personatges en una lluita constant contra enemics
externs i interns que els fa canviar de caràcter i
descobrir la seua identitat.
El pas del temps canvia el caràcter dels
personatges.
Visió del món pessimista, molt influïda per les
circumstàncies personals (guerra, exili...)
Simbolisme: detalls i objectes que reflecteixen
l’estat d’ànim dels personatges.
Prosa lírica, subjectivista i poètica
TEMA 4: NARRATIVA DELS ANYS
70 A L’ACTUALITAT
Llegiu bé la pregunta:
Què destacaries de la narrativa (contes i
novel·les) dels anys 70 fins l’actualitat(Darrers anys del franquismePrimers anys de
democràciaDesenvolupament dels Estatuts d’Autonomia: Lleis de
Normalització Lingüística).? Reflexiona, sobretot,
entorn de les novetats en la tècnica
literària i del context sociocultural.
EVOLUCIÓ DEL CONTEXT SOCIOCULTURAL
•ANYS SETANTA:
-Moviments Estudiantils i sindicals contra l’autoritarismefranquista.
-Mort del dictador (1975)
-Instauració del sistema democràtic: Constitució (1978). Aprovació dels Estatuts d’Autonomia, a finals dels 70 o principis dels 80
•ANYS VUITANTA:
–Desenvolupament de la normativa legal de normalització lingüística (LUEV)
–Presència i ús del valencià al Sistema Educatiu.
–Creació de Premis Literaris (Octubre, València, Alzira, Enric Valor)
NARRATIVA ANYS 70
•Dues tendències: NOVEL·LA REALISTA
EVOLUCIONADA i NOVEL·LA DEL CANVI.
•NOVEL·LA REALISTA EVOLUCIONADA: les
obres d’aquests autors pertanyen a
plantejaments narratius anteriors al setanta.
Podem inscriure en aquest moviment autors
com: Joan Francesc Mira (El bou de foc, Els
cucs de seda) i Carmelina Sánchez-Cutillas
(Matèria de Bretanya).
LA NOVEL·LA DEL CANVI (ANYS 70)
El realisme històric entra en crisi i comencen a
aparéixer obres d’autors nascuts i formats a la
postguerra.
Escriptors marcats pels canvis dels 60: lluita contra
el franquisme, conseqüències del Maig Francés
(1968).
Formats gràcies als còmics, tebeos, cinema
televisió... Coses que reflectiran a les seues obres,
mitificats o desmitificats.
Revolucionen les tècniques narratives, fan
participar al lector. Creen personatges marginals,
rebotats contra l’autoritarisme familiar i social.
Autors i obres en la Novel·la del Canvi (anys 70)
AL PAÍS VALENCIÀ: Amadeu Fabregat ( Assaig
d’aproximació a Falles Folles Fetes Foc),Isa Tròlec
(Ramona Rosbif i Mari Catúfols), Cremades i
Arlandis (Coll de serps).
A CATALUNYA: Montserrat Roig (Ramona, adéu, El
temps de les cireres); Jaume Fuster (Abans del Foc);
Terenci Moix (El dia que va morir Marylin)i Oriol Pi de
Cabanyes (Oferiu flors als rebels que fracassaren).
NARRATIVA DELS ANYS 80 A L’ACTUALITAT: EL
CONTEXT
Aprovació de les Lleis de Normalització Lingüística
(LUEV) a principis dels 80. Incorporació de la
llengua al Sistema Educatiu. Augment de lectors.
Suport institucional a la literatura en valencià:
Premis Octubre, Premis ciutat de València, Premis
Alzira, Premi Enric Valor (Diputació d’Alacant)
Diversificació de temàtica i gèneres narratius:
policíaca, d’aventures, eròtica, etc.
AUTORS I OBRES DELS 80
Dècada de renovació, continuïtat i
desenvolupament de la narrativa en català.
Reivindicació d’autors relativament marginats: Joan
Perucho (Històries naturals) o Pere Calders (Invasió
subtil i altres contes).
Una narrativa de l’absurd, de l’humor amb
personatges d’identitat disgregada, com la de
Quim Monzó (Uf va dir ell)
Narrativa d’històries rurals, de memòria col·lectiva i
de mitificació de llocs geogràfics: Jesús Montcada
(Camí de Sirga) i Maria Barbal (Pedra de Tartera)
NOVEL·LISTES VALENCIANS CONTEMPORANIS
Ferran Torrent: temàtica actual, personatges
humans, dosis d’humor i ambients valencians (No
emprenyeu el comisari, Societat Limitada, La
mirada del tafur, Espècies protegides.
Isabel Clara Simó: varietat de gèneres: Júlia, La
Innocent, El meu germà Pol, El mas del diable.
•Novel·la històrica: Josep Lozano (Crim de
Germania).
TEMA 5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim
Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.
Naix a Barcelona l’any 1952.
Ha exercit professionalment diverses facetes relacionades amb l’escriptura i la literatura: corresponsal de guerra, columnista, traductor, guionista... Destaca per la seua faceta de narrador.
A la seua popularitat, sens dubte, han contribuït les seues amenes i enginyoses col·laboracions en programes de Catalunya Ràdio i de TV3 durant els anys 80 i 90. Actualment publica cada dia una columna al diari La Vanguardia. Els seus articles periodístics i d’opinió han abastat gran popularitat.
Els seus començaments literaris podem inscriure’ls en la “narrativa experimental” de l’anomenada “generació dels 70” (època en què comença a publicar), però va evolucionant fins a convertir‐se en una veu molt particular dins la narrativa (sobretot, la curta: els contes), que destaca pel talent fabulatori per la trivialització i la paròdia grotesca (però també, tendra) de la societat urbana
OBRA
Primeres narracions curtes: L’udol del griso al
caire de les clavegueres(1976). Novel∙la.
Self Service(1977). Recull de contes, en
col∙laboració amb Biel Mesquida.
Novel∙les llargues ( A més de
L’udol...):Benzina (1983) Ideada durant una
estada a Nova York, critica la buidor i la manca
de sentit de l’art postmodern.
La magnitud de la tragèdia (1989) narra la
situació insòlita d’un personatge amb els dies
comptat.
Característiques i recursos literaris de la seua
narrativa
La seua narrativa curta combina una sèrie de trets que
l’han feta molt popular: L’ estructura narrativa: és molt
enginyosa. No segueix un argument lineal, amb
plantejament, nus i desenllaç: el desenvolupament éscuriós i original (diàlegs, bifurcacions, cades, cruïlles...) i el
desenllaç sol ser inesperat, humorístic i absurd. Són relats on
s’elideix tot allò superflu i el lector ha d’imaginar moltes
coses a partir del que se li suggereix.
Són contes actuals i propis d’una societat urbana: reflecteixen una rabiosa actualitat: la vida anònima i
anodina a les grans ciutats, amb una actitud impertinent,
sarcàstica i subversiva (alhora que humorística) per part de
l’escriptor. Recordeu el conte de l’home que està vestint-
se…
QUIM…
CARACTERÍSTIQUES OBRA
Amb una gran capacitat d’observació, Monzó penetra en la psicologia dels personatges, amb dosis de sarcasme, peròtambé de tendresa: són personatges turmentats, desconfiats, amants frustrats, plens d’obsessions i manies. Tots els vicisde la societat urbana hi són presents : gregarisme i exclusivisme, al mateix temps, estrés, consumisme, tòpics, mentides, hipocresies, insatisfacció sexual, soledat, despersonalització. Critica tots aquests costum perversos desmitificant‐los, barrejant elements fantàstics (surrealistes, moltes vegades), amb els fets reals. Construeix situacions ridícules o patètiquesque es resolen de cop (com una bomba que t’explota a les mans) en l’última frase.
–El món que relata és una al∙legoria pesimista de la societatmoderna, on destaca l’avorriment, la rutina, la vida senserumb ni sentit dels personatges, la desesperació, tot això ben adobat amb ironia i sarcasme.
Construeix uns personatges molt esquemàtics: definitsamb unes inicials (Bplzznt)o amb nom i una qualitat (la dona sensata, l’home irresistible), molt obsessius i bastant limitats per a la comunicació social.
Utilitza amb rigor i puresa la llengua, però l’allunya de l’encarcarament normatiu: una llengua molt viva i expressiva, les seues paraules fascinen i sorprenen. Combina registres elaborats i penetrants amb altresmés lúdics. Barreja elements reals amb d’altresfantàstics i elements lírics, amb d’altres grotescos.
Entre els recursos literaris que utilitza freqüentment cal destacar les metàfores, que solen ser irreverents, sensuals i una mica surrealistes, amb conceptesassociats que es capten per diferents sentits: música de colors, muntanyes de crocanti... També utilitza moltles onomatopeies, carregades d’expressivitat i d’humor: Blup, splash, achacunfa, achacunfa...
