tendÈncies, reptes, oportunitats i …• friends, family & fools (fff): amics, família i...

TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT

ÍNDEX

Presentació de la monografia 3

1. Definició 4

1.1. El talent i la innovació

1.2. El finançament

1.3. La transferència tecnològica

2. Casos i aplicacions pràctiques 13

2.1. Mobile World Capital

2.2. Berlin Start Up Unit

2.3. Start up Delta

2.4. SOSA

2.5. Impact Hub

2.6. Tech Hub

3. Repercussió i aplicabilitat a l’AMB 20

4. Recomanacions 21

5. Bibliografia 22

2

L’àrea metropolitana de Barcelona ha viscut en els darrers anys una explosióemprenedora, totalment d’esquena al procés de crisi econòmica global.

Amb 1.300 start-ups i 443 milions d’euros d’inversió el 2017 -un 58% del totalinvertit en tot l’estat-, Barcelona es posiciona com a 5è hub d’Europa i com atercera ciutat més atractiva pels inversors europeus [3]. La qualitat de vida, eltalent i l’ecosistema d’inici, la fan cada vegada més atractiva per a les granscorporacions i la posicionen com a ciutat europea referent d’emprenedoria iinnovació. De la mateixa manera, l’àrea metropolitana de Barcelona presentaunes condicions molt favorables per convertir-se en una metròpolis deconeixement.

No obstant, la internacionalització i l’èxit que ha experimentat el territori en elsdarrers anys no pot mesurar-se només per la quantitat i la qualitat de les start-ups que hi sorgeixen, sinó també per les infraestructures que alimentenaquests projectes.

3

Aquest informe té com a objectius conèixer i definir els programes i serveisde suport a l’emprenedoria i la innovació, centrant-se en el repte de futurmés important i que més afecta al territori: la transferència tecnològica.

PRESENTACIÓ DE LA MONOGRAFIA

DEFINICIÓ

4

Un ecosistema emprenedor pot definir-se econòmicament com unentorn actiu que permet l’emprenedoria productiva i particularmentla creació d’empreses [16].

Existeixen tres elements essencials en aquest sistema: talent,diners i la possibilitat de concreció d’aquestes idees i propostes.Aquestes últimes, amb el temps, es converteixen en un retorneconòmic directe pel territori.

INNOVACIÓ FINANÇAMENT SORTIDAEl talent i les noves inquietuds

determinen el flux emprenedor. Investigadors i emprenedors es

configuren com els principals actors i garants de la innovació.

La inversió, aportada per empreses, administracions o inversors, permeten concretar les oportunitats dels emprenedors i generar un retorn per a la ciutat.

Només algunes de les propostes aconsegueixen l’èxit i el suport esperat del mercat i, per tant, la sortida d’aquest ecosistema per aterrar al món empresarial.

L’ecosistema emprenedor a Barcelona1.300 start-ups (2017)

Capital invertit443 M €

Èxits 285 M €

La manca de talent, de finançament i de sortides d’aquest ecosistema emprenedor esconfiguren com a principals reptes de la innovació.

Nombrosos experts utilitzen el terme de transferència tecnològica per referir-se aaquest repte, definint-lo com el procés pel que es transfereixen descobriments tècnics ocientífics d’una entitat de recerca o organització a una altra organització per a la continuïtatdel seu desenvolupament tecnològic i eventualment per a la comercialització de nousproductes o serveis [30].

[3]

L’emprenedoria i les start-ups

5

EL TALENT I LA INNOVACIÓ

El fenomen de les start-ups té el seu origen enels anys 50 a Sillicon Valley, després que vuitenginyers decideixin deixar el seu lloc de treballper fundar la primera start-up, FairchildSemiconductor, després de trobar finançament.

+

+ El sistema públic d’R+D+i

Les universitats, els centres d’investigació i els centres tecnològics tenenun paper fonamental en la concreció dels sistemes emprenedors.L’educació, el coneixement i un ambient adient esdevenen, en molts casos,l’origen de l’emprenedoria.

investigació i desenvolupament

42.500persones treballen en

23.500investigadors

Amb l’objectiu d’atraure investigadors de reconegut prestigi i de crear gransinfraestructures d’investigació, Catalunya compta des de finals dels 90 amb unsistema públic d’investigació, desenvolupament i innovació que es configura com al’origen d’un ecosistema emprenedor local. Aquest sistema disposa de 231 centresamb estructura universitària, 72 centres d’investigació, 44 xarxes de referència(hospitalàries, científiques i tecnològiques singulars) i més de 1.540 xarxes i grupsd’investigació [5].

Les start-ups es caracteritzen per tenir una alta projeccióde creixement, degut al seu gran valor afegit en innovaciótecnològica, i una carència de recursos necessaris peldesenvolupament complet d’un projecte empresarial,determinada per la seva falta de maduresa.

L’estudi de Gompers and Lerner determina que el 90%de les start-ups que no aconsegueixen atraureinversors fracassa durant els primers tres anys. El mónemprenedor es refereix a aquest període com a valleyof death [6].

1.300

5è hub

start-ups a Barcelona

europeu

TOP HUBSEUROPEUS

En quant a capital europeu aixecat...

Font: Kauffman.org, The Rise of Angel Investing

11.700 llocs de treballgenerats

1,2 M €facturats

Llicència CC BY‐NC‐SA

a Catalunya

a Catalunya

[3]

[2]

6


L’ecosistema d’innovació+El sistema d’innovació a l’àrea metropolitana deBarcelona està format per 2.224 iniciatives quecontribueixen a generar innovació. Aquestesiniciatives poden dividir-se en tres grans grupsd’agents [29].

• Les empreses innovadores: constitueixen labase i el motor de la innovació. Les majorsdensitats es troben als municipis de Castelldefels,Cornellà, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola delVallès i Barcelona.

• Les entitats de recerca: universitats, campusuniversitaris i centres i instal·lacions de recerca essituen primordialment als municipis de Barcelona,Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès iCastelldefels

• Les infraestructures de suport: constituïdes peradministracions locals, supra-municipals oinstitucions privades i els serveis que ofereixen ales empreses, en forma d’assessorament od’espai. Destaquen els espais d’innovacióciutadana i de co-working, distribuïts de manerapuntual, en forma de nuclis aïllats, al voltant deBarcelona, on existeix una major concentració.

Empreses innovadores a l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Instalꞏlacions de recerca

El sector de la Tecnologia té un pes molt rellevant al’àrea metropolitana de Barcelona. Una de cada quatrestart-ups s’hi especialitzen, seguit per la indústria(14%) i el comerç electrònic (11%) [29].El desenvolupament d’start-ups s’ha accelerat alvoltant dels centres de recerca i ha generat un granimpacte als municipis amb la creació, entre d’altres,d’espais de creació i d’innovació ciutadana.

Font: Geografies de la innovació, AMB [29]

349entitats de

recercaa l’àrea metropolitana

de Barcelona

infraestructures de suporta l’àrea metropolitana de Barcelona

297

Infraestructures de suport

Font: Geografies de la innovació, AMB [29] Font: Geografies de la innovació, AMB [29]

El sector privat i la R+D+i+La innovació a les grans empreses Colꞏlaboració i ajuda a start-ups


7

+ Control

+ Control

- Control

Les companyies poden tenir interès en col·laborar ambstart-ups, com a alternativa a la innovació intra-empresa.

1. ADQUISICIÓ D’START-UPS: Una manera derealitzar I+D+i de manera disruptiva i sense assumirgrans riscos per part d’una empresa pot sermitjançant l’absorció d’start-ups, un cop la sevatecnologia, producte o servei ha estat desenvolupati testat.

2. EARLY ADOPTERS: En aquesta mateixa línia,l’empresa pot decidir també adoptar la tecnologia oproducte innovador de la start-up abans que aquestestigui plenament desenvolupat. L’avantatged’aquesta alternativa és la possibilitat de testejar elproducte i de suggerir evolucions adients i en líniaamb els objectius d’innovació de la companyia.

3. VENTURE CLIENT: Es tracta d’una col·laboració enetapes molt inicials. En aquest cas, l’empresaadquireix el primer servei/tecnologia/producte d’unastart-up quan aquesta encara no és prou maduraper tenir clients. D’aquesta manera pot influenciaren el procés de definició i disseny més preliminar.

4. INCUBADORES: Les grans empreses opten cadacop més per crear incubadores (internes o externes)d’start-ups per poder accedir a últimes tecnologies oinnovacions que resultarien molt costoses d’assoliren un període curt de temps. L’objectiu, en aquestcas, és ajudar els emprenedors per un períodelimitat de temps (normalment d’entre 1 i 2 anys),majoritàriament en mentoria i assessorament per ala creació del producte, la captació de finançamentextern i millores en escalabilitat.

5. ACCELERADORES: De manera similar, i mitjançantacceleradores, les grans companyies poden decidirdonar suport en fases més avançades d’una start-up un cop el projecte ja està en marxa, per períodesd’entre 3 mesos i 1 any. Generalment aportencapital, espais de treball o mentoria per a impulsarcontactes, escalabilitat i/o internacionalització.

6. CORPORATE VENTURE CAPITAL: Les empresespoden també decidir invertir directament en start-ups en el seu àmbit d’especialització a canvi d’unpercentatge de les mateixes. Això les permetmonitoritzar noves innovacions i detectaroportunitats.

La investigació en el sector privat és especialment activaa Catalunya en sectors com l'automobilístic, l’alimentari,el químic i el farmacèutic. Pot adoptar diferents formes,segons el grau de control que vulgui tenir l’empresa.

1. R+D+i INTERNA, essent la manera més costosad’innovar per a les companyies

2. CO-DESENVOLUPAMENT, mitjançant un acord decol·laboració amb dues o més empresesinteressades en el desenvolupament d’unatecnologia, producte o servei, ja desenvolupat peruna start-up. Això permet a les empreses reduircostos i accedir a un nivell de coneixement que finsel moment no podia assumir.

3. INNOVATION CHALLENGES, hackatons otrobades puntuals d’experts. Les grans companyieshan començat a externalitzar la innovaciómitjançant el plantejament de reptes a la comunitat,donant l’oportunitat que aporti solucionsinnovadores a reptes determinats. Els reptes handemostrat tenir resultats fantàstics, i a més, nointerfereixen en l’activitat empresarial.

4. INNOVATION AWARDS, o premis a la innovació,que poden ser tant interns (dirigits a treballadors)com externs (a estudiants o ciutadans) a lacompanyia. Els premis tenen tres objectius: captarinnovació, talent i aconseguir la complicitat de lacomunitat.

5. BEQUES D’INVESTIGACIÓ, configurant-se comuna via de promoció de perfils investigadors, aixícom una manera per a les empreses d’invertir enprojectes innovadors específics.

6. ALIANCES. La presència d’empreses aplataformes, clústers o hubs, així com l’establimentd’acords de col·laboració estratègics directes ambaltres empreses són també una via d’innovació iuna manera de guanyar visibilitat en el mercat.

7. RADAR D’INNOVACIÓ o benchmark intern denoves tecnologies. Les empreses poden estarinteressades en el fet que professionals d’unaindustria concertin trobades amb start-ups oinvestigadors per guanyar visibilitat en la innovaciód’un sector i crear productes, serveis, i/o processosinnovadors en línia amb l’estratègia de l’empresa.

- Control

8

EL FINANÇAMENTTrobar finançament és una de les principals preocupacions delsemprenedors. Tot i que les empreses compten actualment amb diferentstipus d’inversors i eines molt consolidades de finançament -des delspréstecs concedits per institucions públiques a fons privats nacionals ointernacionals- , és important saber què pot esperar-se d’ells.

Les figures d’entitat privada han pres rellevància enels últims anys en detriment dels préstecs bancaris.Els emprenedors tenen actualment accés, endiferents escalons, a diversos tipus d’inversors [9].

• Friends, Family & Fools (FFF): Amics, família ibojos, són el graó més dèbil del finançament peròtambé el més recurrent en els inicis de lainnovació un cop exhaurits els estalvis propis oaltres fonts de finançament.

• Crowdfunding: Es tracta de plataformes en plecreixement que permeten finançar col·lectivamentun projecte de manera desinteressada o ambl’objectiu d’obtenir un percentatge de participació.

• Business Angels: Inversors o grups d’inversorsactuant a títol particular que inverteixen enproductes que creuen que tenen espai al mercat.Acostumen a ser empresaris executius quedominen prou el negoci com per assessorar iacompanyar els emprenedors en l’aventuraempresarial. Els imports d’inversió són variables.

• Venture Capital (VC): Empreses o firmes que esdediquen a invertir en corporacions o start-ups.Recullen els diners d’inversors privats i institucionsque poden arribar a arriscar grans quantitatsaspirant a alts retorns. Solen tenir una vida de deuanys: els cinc primers per invertir, els cinc últimsper des invertir.

l’any 2017

443 M d’€aixecats per start-ups a Barcelona

SUPORT PRIVAT

El mercat diferencia, a més, diversos esglaonsd’inversió en la vida de la start-up.

• Pre-seed i seed capital (o capital llavor) és elcapital necessari per l’emprenedor a l’inici del’activitat, generalment pel desenvolupament delproducte i la definició del model de negoci.

• Capital risk (o capital risc) es tracta de rondesd’inversió a inversors externs un cop superat elllindar de la rendibilitat. Les rondes poden ser del’import que s’esculli i es categoritzen comSèries: A –per a la primera ronda– B, C, isuccessivament per a les següents.

• L’última gran inversió sol ser la sortida a borsaamb la compra/venda d’accions de l’empresamitjançant un procés públic.

T E M P S

Idea Capital llavor Capital risc

Serie A

Serie B

Serie C

(...)

FFF, Crowdfunding, Business Angels

Venture Capital, Business Angels

BE

NE

FIC

I Mercat públicM&A

Accionistes

Valley of death

Adquisió

Capital invertit segons tipus d’inversor a Barcelona (2017)

10,3%

BusinessAngels

25,8% 59,3%

VentureCapital (earlystarge)

3% 1,3%

VentureCapital (laterstarge)

AltresSeeds

Font: MWC Foundation

Font: Elaboració pròpia

[3]

[3]

del teixit català empresarial, ajudant tant en lesfases més originàries de la innovació com en lacomercialització. Compta amb línies definançament tant per start-ups com perorganismes d’investigació (TECNIO) i dona suporten la cerca d’inversors privats o capital risc,havent-hi dedicat 0,5M d’€ durant l’any 2017.

9

EL FINANÇAMENT

SU

PO

RT

PÚ

BL

IC

Aquest ambiciós programabusca potenciar la innovació i eldesenvolupament de les.

empreses europees al voltant de tres eixos principals:excel·lència científica, lideratge industrial i reptessocials. La UE preveu destinar-hi 78.600 M d’€ durantel període 2013-2020.

La Comissió preveu també unasegona oportunitat per a lesstart-ups que es queden fora

del programa H2020 i que compten amb unapuntuació mínima de 12 punts. L’instrument per aPiMEs és gestionat estatalment pel Ministerid’Economia i es divideix en tres fases. El pressuposttotal en l’última convocatòria va ser de 3,7M d’€.

El CDTI, organisme públicdepenent del Ministeri espanyold’Economia, compta amb el pla

d’Ajudes NEOTEC per a la creació d’empreses debase tecnològica. La convocatòria de 2017 vacomptar amb un pressupost de 20M d’€.

L’Empresa Nacional d’Innovació,depenent del Ministeri d’Economiacompta també amb un programa definançament a start-ups, mitjançant

préstecs participatius sense garanties ni avals.

Acció és l’agència pública pera la competitivitat catalana. Elseu objectiu és impulsar lacompetitivitat i el creixement

L’Institut Català de Finances,entitat financera de laGeneralitat, va dedicar 2,5 M

d’€ l’any 2017 en donar suport financer a start-ups, havent injectat des de 2012 un total de 12,3M d’€ en cinc anys.

L’establiment de l’àrea metropolitana de Barcelonacom a hub emprenedor no pot entendre’s sense eldesplegament d’iniciatives públiques de suport al’emprenedoria.

Tant des dels diferents ajuntaments de l’àreametropolitana de Barcelona (amb l’organització dereferència per emprenedors, Barcelona Activa), comdes de la Generalitat de Catalunya (a travésd’ACCIÓ), s’han desenvolupat diferents programes desuport. A nivell municipal, destaca la conversió deldistricte 22@ en el paradís per a l'establiment de lesstart-ups, amb l’habilitació de diferents espais iexempcions municipals per a empreses de novacreació. A nivell autonòmic, es distingeix la creaciód’un Servei d'Assessorament Financer, que recomanaa empreses de nova creació sobre les diferentsalternatives de finançament a la ciutat.

Tot seguit, es detallen sis iniciatives públiques –dueseuropees, dues estatals i dues autonòmiques– quedediquen fons per noves innovacions [7].


Capital (públic i privat) invertit per indústria –Barcelona (2017)

[3]

10

Venture Capitals i capital aixecat a Europa des de 2014

Font: Techstarts

El següent mapa permet visualitzar l’ecosistema inversor d’start-ups a Europa.• La grandària del cercle representa el nombre d’inversors en una localitat concreta• El color del cercle representa la quantitat de capital aixecat per start-ups des de 2014.

[8]

0200400600800

100012001400160018002000

2013 2014 2015

Despesa en I+D (milions d'€)

Administració públicaEducació superiorEmpreses i Org. Sense ànims de Lucre

11

Per evitar aquesta fuita de talent, innovació iconeixement cal augmentar la transferènciad’aquestes noves tecnologies i coneixements del’acadèmia a la societat. Cal treballar per aconstruir una cultura de vinculació efectiva i unatransferència de tecnologia holística com apràctica empresarial, acadèmica i institucional.

L’Estat Espanyol i particularment l’àrea metropolitanade Barcelona compten amb un nivell científic i derecerca de caràcter mundial. Espanya és la 10apotència en creació científica (mesurada en relació alnombre de publicacions d’investigadors espanyols)però el nivell tecnològic mig del teixit empresarial éspoc competitiu en relació als altres països de laOCDE [10]. Tot i que les empreses són les que mésrecursos hi dediquen, la inversió continua sent moltinferior a la mitjana europea.

Tot i que la bateria d’eines de suport al’emprenedoria ha millorat en els darrers anys,existeix un GAP important entre la recerca i lacreació real d’start-ups al territori. Els investigadorssón els actors amb més potencial innovador, tot ique no solen ser vistos com a líders en aquestaàrea. Això provoca a la pràctica conseqüències comla fuita d’aquest coneixement a curt termini,particularment aguditzada en perfils high-tech, i ambaixò la pèrdua de talent del territori [16].

FUITA DE TALENTS


invertits en R+D aCatalunya (2015)

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’IDESCAT

LA TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA

3.107 M€

Font: Informe COTEC 2017

Distribució de les despeses internes en R+D d’Espanya, Alemanya i la UE (2015)

Empreses

Ensenyament superior

Administració Pública

.0%

100%LLEGENDA

ESPANYA(1,22% PIB)

UE-28

ALEMANYA(2,87% PIB)

(1,95% PIB)

[3]

[11]

[10]

12

P E R Q U È L A T R A N S F E R È N C I A D ET E C N O L O G I A É S R E L L E VA N T P E RD E S E N VO L U PA R E L T E R R I T O R I ?

Contribueix a la difusió delconeixement, perquè estiguimenys concentrat a lesuniversitats

Ajuda les empreses a sermés competitives en elconjunt del territori i adifondre el coneixementinternacionalment

Ajuda a adaptar la tecnologia,la investigació i la innovacióque se’n deriva a lesnecessitats de l’entorn i delterritori

Aporta solucionsinnovadores i disruptives aproblemes socials, territorialsi ambientals

F O N A M E N T S D E L A T R A N S F E R È N C I A

T E C N O L Ò G I C A

E L E M E N T S D E B L O Q U E I G A L A T R A N S F E R È N C I A

T E C N O L Ò G I C A

L’entorn científic necessitaconèixer els reptes tecnològicsreals de la societat i de lesempreses per enfocar la sevarecerca.

La recerca aplicada requereixescenaris de finançament o deprototips per demostrarl’aplicabilitat i el potencial retorneconòmic i social de lainnovació.

El suport i l’assessorament deprofessionals esdevenennecessaris per facilitar el camíde la transferència tecnològicaals investigadors

Desconnexió entre ciència iindústria: els investigadorsbusquen més publicacions, lesempreses un retorn immediat

Incertesa sobre la propietatintel·lectual de la cercacol·laborativa

Falta de suport i formació aemprenedors i investigadors enla creació de models de negociperquè els projectes puguin sercomercialitzats

L’àrea metropolitana de Barcelona i Catalunya han sabutposicionar-se com a hub d’innovació mundial, basat enl’esperit innovador i sobretot tecnològic dels seusinvestigadors i emprenedors. No obstant, l’esforç d’inversióen R+D+i dels darrers anys, no permet encara capturar eltalent local després de la seva inversió formativa.

L’establiment d’acords de cooperació a curt i llarg terminientre generadors i usuaris del coneixement esdevé necessarisi es vol consolidar el creixement sostingut de l’ecosistemaemprenedor català. En aquest sentit, és fonamental el paperjugat per les administracions per tal d’assegurar el paper dela transferència tecnològica i l’intercanvi de coneixementsentre el món científic i l’empresarial.

[15]

13

• Període de recerca• Divulgació interna de la innovació• Avaluació interna de la innovació i triatge segons la potencialitat d’acollida al mercat• Certificació de la titularitat de la recerca mitjançant l’obtenció de patents, llicències o

altres instruments de propietat industrial

INN

OV

AC

IÓT

RA

NS

FE

RÈ

NC

IA T

EC

NO

LÒ

GIC

AE

MP

RE

SE

S

CENTRES D’INVESTIGACIÓ

EMPRESESINVERSORS

TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA

Els organismes de transferència tecnològica s’encarreguen

• D’assessorar els investigadors en matèria de propietat industrial o depotencialitat d’impacte del producte

• De connectar els centres de recerca i les seves innovacions amb lescompanyies i els emprenedors per apropar la tecnologia al mercat.

Es distingeixen diferents fases en aquest recorregut...

START-UP SPIN-OFF

• Creador particular• Llicència adquirida• Finançament exterior

• Creada per la universitat• Llicència de la universitat• Finançat i dirigit per la pròpia

universitat

ORGANITZACIÓ I EQUIP• Detectar els perfils

professionals que falten• Completar l’equip (perfil

comercial/directiu; investigador o tècnic)

DEFINICIÓ DEL MODEL DE NEGOCI• Característiques del producte i

proposta de valor• Segment de clients• Identificació d’activitats, recursos i

socis clau• Estructura de costos• Necessitats de finançament• Estratègia de màrqueting per a la

comercialització de la tecnologia

FINANÇAMENT• Entendre els mecanismes de

finançament en el mercat• Ajuda en la interlocució amb

potencials compradors o interessats en col·laborar amb el desenvolupament de la tecnologia, producte o servei.

MINIMUM VIABLE PRODUCT• Desenvolupament del producte addicional

i proves (o prototips) per comprovar l’escalabilitat del negoci o testejar el producte final de la mínima idea o versió, a l’ús

ESTUDI DELS MERCATS POTENCIALS• Obtenció de feedback per

part de la indústria• Llistat de potencials

interessats en adquirir la innovació

Font: Elaboració pròpia a partir de [12][13][15]

14

Tot i que el contacte amb clients potencials puguisemblar el camí més directe per a l’emprenedor, elsintermediaris organitzats en xarxes de transferènciade tecnologia constitueixen actualment un pas previimprescindible d’accés i de consolidació al mercat.

Professionals, investigadors i institucions s’organitzenmitjançant diferents tipus de xarxes de transferènciatecnològica, utilitzant-les com a eines de treball ambfuncions complementàries i que poden ser moltdiferenciades: des de la simple difusió tecnològica,per a la trobada entre ofertants i demandants detecnologia, passant per l’intercanvi de coneixement

CASOS I APLICACIONS PRÀCTIQUES

CAS 2

CAS 5

Barcelona, Espanya

MWCapital és l’exemple mésproper de transferènciatecnològica. Treballa en tres àrees:acceleració de la innovació através de l’emprenedoria digital;transformació digital de laindústria; i la capacitació de novesgeneracions, professionals iciutadans en l’ús de tecnologiesdigitals.

Internacional

Impact Hub és una infraestructuraprivada de suport a projectesemprenedors. Amb 95 centresoberts actuant en forma defranquícia inversa, el seu treball esbasa en tres pilars: cessiód’espais de coworkingcol·laboratius, una comunitatd’empreses i professionalsmultidisciplinars i un conjunt deserveis de formació i orientació.

CAS 4Tel Aviv, Israel

SOSA és una plataforma globalfundada pels 25 principalsinversors israelians i empresaris dehigh-tech a Tel-Aviv. La comunitatglobal d’aquesta plataforma haformat més de 5.000 start-ups, 150corporacions multinacionals iinversors en els seus espais de co-working a Tel Aviv i Nova York.

CAS 1Berlin, Alemanya

Berlin Startup Unit és unaorganització de col·laboraciópublico-privada. Neix amb l’objectiud’analitzar les estructures deserveis existents per a les start-upsa la ciutat, revelar qualsevol gap del’ecosistema i desenvolupar novesinfraestructures de col·laboracióentre empresaris i emprenedors ala ciutat de Berlín.

CAS 6

CAS 3Amsterdam, els Països Baixos

Startup Delta és una associacióindependent de col·laboraciópublico-privada que té com aobjectiu integrar l'ecosistema destart-ups holandès en un sol centreconnectat amb els principalscentres d'innovació al país: elsministeris d'Economia, Educació,Cultura, Ciència, la comunitatd’start-ups, i altres socis d’interès.

Internacional

Tech Hub neix a Londres com acomunitat mundial d'emprenedors iempreses de tecnologiapatrocinada per Google, el gegantd’internet. Dona suportexclusivament a start-ups detecnologia, oferint-los el seu know-how i posant-les en contacte ambmés de 750 companyies arreu delmón.

mitjançant consultes, la promoció d’interacció socialentre emprenedors o fins i tot portals webs tecnològicsenfocats a trobar socis. Les institucions promouen devegades també agrupacions de transferènciatecnològica o fins i tot estableixen xarxes institucionalsamb aquest objectiu.

En l’àmbit d’aquest informe, es proposa l’estudi de sisbones pràctiques. En les següents pàgines esdescriurà l’objectiu de les xarxes citades, els impactessocials i empresarials obtinguts, els seus resultats,així com les lliçons que cal extreure de cada institució.

Any de naixement: 2006, Barcelona Fundació amb iniciatives públiques i privades, per posicionar

Barcelona com a hub digital de referència global

Abast d’actuació: Barcelona

La fundació MWCapital impulsa la transformació mòbil i digital de lasocietat a través de diverses plataformes i programes.

15

OBJECTIUS

Ajuda a comprendrel’impacte de latransformació digital enla cadena de valor delsnombrosos sectorsmitjançant la plataformade treball GoingDigital.

Intenta connectar elsresultats de la investigaciócientífica amb la iniciativaemprenedora per creariniciatives tecnològiquesmolt innovadores mitjançantla plataforma de treball TheCollider.

La fundació també preparaa plataformes empresarialscom 4 Years From Now(4YFN) o mVenturesBCNque permeten a start-ups,inversors, corporacions iinstitucions públiquesdescobrir, crear i llançarnous negocis junts.

També disposa deplataformes commSchools i d-LABenfocades al’ensenyament idifusió de tecnologiadigital a joves perdonar solució areptes socials.

MWCapital és l’associació detransferència tecnologia perexcel·lència a Barcelona.Juntament amb altresinstitucions, han posicionatBarcelona com el principal hubatractor d’inversió a Espanya,aconseguint captar el 58% delcapital total invertit a l’Estat.

Barcelona és especialmentconeguda pel seu clústertecnològic: els sectors mòbil i e-commerce representen el 84,9%de l’especialització d’start-ups ala ciutat. MWCapital ha jugat unpaper decisor en aquestcreixement.

Empreses que n’han nascut

MWCapital té un rol important a l’escena de les start-ups, i ha ajudat tant a la ciutat com a la seva àreametropolitana a assolir un lloc mundial en la innovació en el sector digital. Mitjançant l’articulació de sisplataformes, la Fundació dona un suport de 360º a les start-ups, ajudant a emprenedors en la definició del modelde negoci, el producte i la seva acollida al mercat fins al finançament, l’equip i l’escalabilitat. La ciutat no només haexperimentat una millor transferència tecnològica, veient com els investigadors materialitzaven les sevesinnovacions en estructures empresarials, sinó que l’acollida d’esdeveniments com el Mobile World Congress o el4FYN han donat visibilitat a la ciutat i potenciat una gran xarxa d’intercanvi de coneixement i d’innovació oberta.

LESSONS LEARNT (BONES PRÀCTIQUES)

Resultats

Fundada a Barcelona l’any 2015, haestat una de les empreses pioneres en latecnologia delivery on demand. El 2017

va formalitzar un acord amb McDonald’s a Espanya i aItàlia per responsabilitzar-se del servei McDelivery. Elmateix any va realitzar una joint venture amb Cabify perobrir mercat a Llatinoamèrica.

Fundada a Barcelona el 2010, s'haconvertit en la primera elèctrica a nivelleuropeu a aconseguir la Certificació B Corp. La start-upés coneguda per comercialitzar electricitat d’origen100% renovable i ha aconseguit aixecar 12,3M€ des dela seva creació.

Nascuda l’any 2010, aquesta start-up ofereix un servei desupermercats 100% on-line a tot

Espanya en 24h. Ha estat reconeguda recentment perapropar producte de mercats municipals a consumidors.L'empresa ha aconseguit aixecar 5,8M€ des de la sevacreació.

[3]

Gràcies a la col·laboració público-privada i a obrirel debat del desenvolupament urbà alsemprenedors, Berlín ha guanyat la reputació deser un dels hubs més rellevants del món. Lacreació de centres de suport a emprenedors perguanyar escalabilitat com Start-Alliance, i labateria d’iniciatives públiques que facilitenl’emprenedoria han permès que cada anys’iniciïn 44.000 empreses a la capital [19].

16

OBJECTIUS

Resultats Empreses que n’han nascut


Any de naixement: 2015, Berlín Fundació amb iniciatives públiques i privades, per analitzar la

infraestructura de suport a start-ups, identificar gaps i proposar una bateria d’iniciatives per millorar l’ecosistema emprenedor.

Abast d’actuació: Berlín

Millorar les condicions d’empreses joves i de creixement ràpid mitjançantset iniciatives coordinades per un tàndem público-privat (una institució iun emprenedor).

La iniciativa Corporate ServiceStartup tenia com objectiu identificarde forma transparent els serveisexistents per a emprenedors:permisos de treball, possibilitats definançament o estratègies dereclutament. També es va establiruna oficina de contacte per tal degarantir una resposta ràpida (NewWelcoming Culture).

Les iniciatives Internationalization iNetworking van néixer amb l'objectiu d’ampliarla cooperació entre emprenedors i empresesd’abast nacional i internacional en els seuscentres, facilitant-los l’accés a espais adequatspel desenvolupament tècnic i professional delseu equip. D’altra banda, la iniciativa VentureCapital ajuda a posar en contacte entitatsd’inversió i emprenedors tant nacionals cominternacionals.

Una nova start-up neix cada 20 minuts a Berlín

El 2016 Berlín va aixecar 1,07bilions d’€ en capital risc, delsquals gairebé el 40% provenia del’estranger [20].

El naixement de Berlin Startup Unit i la seva bateria d’ajudes público-privades bottom-up (de l’empresa, al’administració) han contribuït a constituir Berlin com un dels ecosistemes més potents d’Europa i a liderarels ràtios de creixement de la OCDE. La ciutat ofereix bones infraestructures a preus molt competitius, unaxarxa d’inversors públics i privats consolidada, i programes de mentoria i suport per a nous emprenedors.

Addicionalment, lainiciativa Startupsfrom Universitiesajuda el sectoracadèmic aidentificar activitatsemprenedoresimpulsant la creacióde noves empreses.

Nascuda a Berlín l’any 2016 com abanca online, s’especialitza en donarservei a start-ups i PiME’s, oferint-los,

entre d’altres, fins a deu transaccions gratuïtes al mes.Amb una llista d’espera de 3.000 empreses locals aAlemanya, la companyia ha aixecat 2,2M€ en unaprimera ronda d’inversió, un mes després del seullançament [17].

Fundada per dos germans a Berlínl’any 2015, neix amb l’objectiu

d’ajudar famílies a trobar un cuidador a domicili per a lagent gran. Mitjançant un algoritme de trobada, laplataforma proveeix diferents perfils, des de companysfins a cuidadors qualificats. La companyia ha aixecat4M$ des de la seva creació [17].

Fundada a Berlín, amb la col·laboració de laUniversitat de Medicina, neix amb l’objectiud'homogeneïtzar i personalitzar el so de dife-

rents dispositius segons el tipus d’oient. El seualgoritme ha guanyat diversos premis ireconeixements des de 2014.

[18]

17

OBJECTIUS



Any de naixement: 2015, Amsterdam Fundació amb iniciatives públiques i privades, per enfortir,

connectar i fer créixer l’ecosistema d’start-ups dels Països Baixos.

Abast d’actuació: Països Baixos

StartupDelta connecta els diferents actors de l'ecosistema d’start-upsholandès (administracions, empreses i emprenedors) amb l’objectiu deconvertir-se en un únic hub.

A més, intervé des del principi de lacadena, connectant les universitatsa hubs i start-ups de cada regió,formant-les en propietatintel·lectual i impulsant la creacióde spin-offs. Paral·lelament, tambés’ha posicionat com a entitat desuport per l’establiment d’empresesestrangeres als Països Baixos.

Actualment StartupDelta és eltercer ecosistema de creixementmés ràpid d’Europa. Mitjançant laincorporació de 10 hubs, hacontribuït a la creació de +2.500start-ups als Països Baixos.

Amb 662M€ de capital aixecat l’any2017, les indústries amb més inversióel darrer any són dels sectors de moda(302M€), restauració (154M€) i telecom(131 M€).

nombroses empreses i institucions públiques delsPaïsos Baixos, Regne Unit i Estats Units mitjançantla seva plataforma intel·ligent per detectaramenaces cibernètiques. Amb 100 treballadors, jaha aixecat 20,5M€ de capital risc.

L’estratègia “One Only Hub” ha facilitat la creació d’start-ups des de qualsevol ciutat del país, oferint serveisper start-ups de tots els sectors i proveint igualtat d’oportunitats d’accés al mercat nacional. Apostant tambéper reforçar el coneixement del món científic en emprenedoria des de la pròpia universitat, l’ecosistema delsPaïsos Baixos s’ha tornat un dels més dinàmics d’Europa. No obstant, en tractar-se d’una estratègiad’expansió nacional, el creixement és menys ràpid que el detectat a altres grans ciutats europees.

petita start-up holandesa a una de les empresese-commerce de viatges més grans del món,després de fusionar-se l’any 2000 amb Bookingsonline. Compta actualment amb més de 15.000treballadors i 198 oficines a 70 països de tot el món,i col·labora en continu amb noves start-ups.

Fundada a Amsterdam l’any1996 ha passat de ser una

Fundada l’any 2014 aAmsterdam, dona suport a

Nascuda a Amsterdam el 2009 ésactualment l’empresa per excel·lènciad’intercanvi d’arxius. Actualment, cada

mes, 195 països envien 1 bilió de fitxers mitjançantaquesta eina. L’empresa va aixecar 25M$ en capitalrisc l’any 2015.

Startup Delta ajuda endiferents etapes a start-ups ihubs nacionals, posant-los encontacte amb el sector públic iel privat i fent-los mantenir elcontacte. D’aquesta manera,minimitzen les barreres entreoferta i demanda, i afavoreixenl’intercanvi de coneixements.

Part de la seva feina també consisteix enmentoria mitjançant tool kits, no noméssobre els reptes que suposa implementarun nou negoci (legals, econòmics, enrecursos humans), sinó també sobrel’expansió internacional. L’atracció decapital públic i privat, així com elsavantatges fiscals per a aquestesempreses són també un eix d’activitat.

[21]

18

OBJECTIUS



Any de naixement: 2013, Tel-Aviv Fundació amb iniciatives privades, per millorar el gap entre

l'oferta i la demanda de la innovació empresarial.Es va fundar amb 25 principals inversors israelians i empresaris de high-tech

• Abast d’actuació: Global

SOSA és una plataforma oberta d’innovació tecnològica que connectastart-ups i inversors i permet un punt d’accés únic a l’ecosistemad’innovació israelià.

Formada actualment per més de 150 empreses iinversors d’arreu del món, SOSA ha ajudat a més de5.000 start-ups des de 2013 en sectors com larobòtica, anàlisis predictives, IoT, big data, realitatvirtual i augmentada, ciber-seguretat i blockchain[24]. Això ha ajudat no només individualment elsnous emprenedors, sinó també a posar en contacteles empreses del país –a canvi d’una quota- amb lesnoves tecnologies de futur i els emprenedors queestan revolucionant la indústria.

Es calcula que l’any 2016, Israel va aixecar 4,8bilions $ en start-ups -85% d’origen estranger-, i vaconsolidar 9,2 bilions $ d’exits. Israel és actualmentel país amb més capital risc i start-ups per càpita almón (304$, vs 246$ a Estats Units i 14$ a Espanya).Compta actualment amb 7.000 empreses high tech,de les quals 6.000 són de recent creació [23].

SOuth of SAlame

SOSA ofereix espais de treball ales seves oficines de Tel Aviv iNova York, facilitant la connexióentre emprenedors, i posant-losen contacte amb diferents expertsd’inversió, estratègia i màrqueting(entre d’altres) per acabar dedefinir el model de negoci mésidoni per entrar al mercat.

L’àmplia xarxa d’inversors i empreses lídersen la indústria tecnològica que conformen laplataforma, ajuda les start-ups de maneracontínua, no només proveint finançament imentoria, sinó facilitant possiblescol·laboracions per testejar el producte osimular sortides al mercat. Ofereix a méstres programes d’innovació (FINTLV,Construction Tech, HLS Tech)

SOSA neix no només com unpont d’ajuda a start-ups ambinversors, empreses, governs ipotencials clients (nacionals iinternacionals), sinó que esconfigura com una xarxa globald’ajuda i connexió d’ofertants idemandants de novestecnologies.

El govern israelià inverteix actualment el 4,3% del seu PIB en R+D [23], incitant a empreses i als més joves ainteressar-se en recerca, desenvolupament i innovacions. La conjunció d’iniciatives públiques i de plataformesprivades com SOSA per posar en comú inversors, empreses i emprenedors és tot un exemple de coordinacióentre organismes públics i privats per aconseguir resultats en innovació.

Fundada l’any 2014 a Israel però ambpúblic objectiu l’e-commerce a Estats

Units, Feelter ha desenvolupat una tecnologia perapropar opinions i experiències d’usuaris alsproductes mitjançant un algoritme que filtracontingut autèntic i de qualitat. La societat ha tancatrecentment una ronda d’inversió per 2M $ [17].

Nascuda l’any 2016, aquesta start-upidentifica mitjançant intel·ligència

artificial declivis cognitius, cosa que permet detectarles primeres fases de malalties com l’alzheimer.SOSA ha ajudat a la start-up a captar capital llavor(0,5M$) [17].

Aquesta start-up busca elevar el nivellde seguretat de les comunicacions

personals mitjançant la creació d’una plataformaamb alts nivells de seguretat. Fundada l’any 2014,SOSA ha ajudat no només a la definició del modelde negoci de la companyia, sinó al seu creixementmitjançant una captació d’inversió de 0,15M$ [17].

[22]

19

OBJECTIUS


Any de naixement: 2005, Londres Fundació global d’estructura horitzontal. Impact Hub funciona

com una franquícia però de manera invertida. Les ciutats quecomptin amb un projecte social a un municipi determinat han debuscar un espai i sol·licitar formar part de l’ecosistema a la marca,pagant un import segons la seva grandària

• Abast d’actuació: Global (més de 100 països, 5 continents)

Entre laboratori d’innovació, incubadora i comunitat d’emprenedors,IMPACT HUB és una xarxa global d’innovació social que impacta i promoul’impacte positiu en la societat.


Amb més de 16.000 membres i més de 95 hubsoberts, Impact Hub ha incubat 2.100 empreses endotze anys i a diferents emprenedors que apareixenactualment a la llista Forbes amb menys de 30 anys,.El 66% dels seus membres assegura que formar partd’aquesta activitat els ha ajudat a consolidar el seunegoci.

La xarxa no només escaracteritza per ésser un espai detrobada per compartir recursos,inspiració i aprenentatge, sinóque pren una dimensiód’incubadora de negocis ajudantels emprenedors a acabar dedefinir el producte i a pensar en elseu model de negoci.

Amb una comunitat de professionalsmultidisciplinars, els diferents hubsarreu del món ofereixen diferentsprojectes de formació id’acompanyament jurídic i econòmicpels emprenedors, així com l’accés adiferents programes d’inversió. Cadamembre té designat un host quel’acompanya al llarg del seu recorregut.

Impact Hub té addicionalment elganxo d’ésser una plataforma globalque facilita la internacionalització.Mitjançant el seu Scaling programpermet el contacte amb membresde la xarxa nacional i internacional.De fet, més del 44% dels seusmembres son empresesinternacionals.

Impact Hub Barcelona ha intentat obrir quatre copsamb l’objectiu d’aglutinar a tots els actors de lainnovació social (públics i privats) [26]. No obstant, lamarca no ha aconseguit prosperar a la ciutat. Resultadifícil explicar el perquè vist l’èxit en ciutats com Madrido Londres, on el model ha donat molt bons resultats.

Agua Inc. neix a Impact Hub Madriddesprés de posar en contacte aTomás Delgado, el seu creador, ambSan Francisco per tirar endavant unprojecte de potabilització d’aiguamitjançant algues [27].

Fusiform neix a Baltimore (Estats Units), ambl’objectiu de proveir aparells ortopèdics per apacients de manera ràpida, mitjançant un sistemad’escaneig 3D i disseny digital. Els seus creadorspertanyen actualment a la llista Forbesd’empresaris menors de 30 anys.

Àre

es d

’impa

cte

La constitució d’una marca global pot ajudar a donar embranzida a projectes, tecnologies o serveis que tambébusquen solució a altres ciutats. Impact Hub és un perfecte exemple de com una associació pot convertir-se enuna marca global i ajudar les empreses a guanyar escalabilitat mundial (en aquest cas, en temes d’innovaciósocial). La manca d’aplicabilitat a l’àrea metropolitana de Barcelona pot entendre’s segurament com un frecultural d’emprenedors i/o una falta de confiança de les institucions públiques i privades en la innovació social.

Neix a Impact Hub Vienaamb l’objectiu de trencar

els estereotips envers els refugiats i facilitar-losl’accessibilitat al mercat de treball. L’organitzacióbrinda informació i els ajuda en els tràmitsburocràtics. Va ser premiada recentment com undels projectes amb més impacte social a Viena.

[25]

20

OBJECTIUS



Any de naixement: 2010, Londres Fundació privada patrocinada des de l’inici per Google i amb el

suport principal de British Telecom. Amb els anys, han anatsorgint diferents socis a les 6 ciutats a les que operen.

Abast d’actuació: Global

Tech Hub és una comunitat global d’emprenedors tecnològics que buscaunir les start-ups de tot el planeta perquè intercanviïn experiències imaneres de treballar d’arreu del món, sense demanar rendiments a canvi.

Fundada l’any 2001 a l'Índia i reubicada

Tech Hub ajuda emprenedors desde la fase més originària del seuprojecte, facilitant-los –a canvi d’unaquota mensual- espais de treball,contacte amb altres emprenedors iproveint feedback de l’acollida delmercat per acabar de dissenyar elproducte.

Amb més de 1.000 esdevenimentsorganitzats per any i diferents programesde mentoria adaptats a cada emprenedor,Tech Hub ajuda les start-ups no només aconfigurar el seu model de negoci, sinótambé a entendre les seves necessitats definançament i posar-los en contacte ambentitats o diferents figures d’inversors.

L’organització proveeix a partd’una àmplia xarxa denetworking, l’accés als 8 techhubs de l’organització i diversessessions formatives enfocades,entre d’altres, a conciliar la vidafamiliar amb l’emprenedoria.

Amb 6 campus instal·lats a diferents ciutats(Londres, NY, Bangalore, Riga, Bucarest, Swansea) imembres de +60 nacionalitats, Tech Hub ha ajudat a+750 start ups i ha aixecat 1 bilió de dòlarsd’inversions en set anys.

El gegant d’internet ha aconseguit crear unaorganització global d’emprenedors, donant-los accésals seus programes de formació i suport en lesdiferents fases de creació i, a diferència d’unaacceleradora, sense demanar un retorn lligat a laseva inversió. A canvi, ha aconseguit estar al dia deles últimes tecnologies, contactes i sinergiesinnovadores amb l’ecosistema emprenedor que ellha generat.

Fundada per dos emprenedors l’any2012, compta actualment amb més de 50 personesen plantilla. Mitjançant l’aplicació d’intel·ligènciaartificial, la seva tecnologia (Intelligence DrivenAuthentication), utilitzada per més de 100institucions i milers d’usuaris, busca entendre elcomportament dels usuaris a la xarxa i protegir laseva identitat contra infraccions de dades. Gràciesa Tech Hub va aixecar 35M$ d’inversió [17].

Adquirida per Oracle l’any 2017 per unImport que no ha sigut desvelat, la start-upholandesa va desenvolupar una tecnologia perautomatitzar el procés de prova i desplegament decodi per a desenvolupadors, aixecant 8M$ decapital risc gràcies a Tech Hub Amsterdam [17].

a Londres, va crear un software helpdesk i d’atencióal client que actualment utilitzen FedEx i GeneralElectrics, entre d’altres. Tech Hub London va ajudarla companyia a guanyar escalabilitat.

Tech Hub és el paradigma de col·laboració entre empresa privada i emprenedoria. Google ha ajudat mitjançantel seu know-how i la seva visió de negoci a teixir una xarxa de transferència tecnològica liderada per expertsexterns a l’empresa, però mantenint-hi un alt lligam. La possibilitat d’accés als seus programes de formaciócorporatius, o la col·laboració directa amb els emprenedors sense demanar un % a canvi, han fet d’aquestaassociació tot un èxit. Les start-ups que hi han col·laborat han aconseguit no només sentir-se part d’unacomunitat, sinó formació, mentoring, visibilitat, escalabilitat i una àmplia xarxa de contactes.

[28]

Repercussió i aplicabilitat a l’AMB

21

Recomanacions

Un cop analitzats els sis casos pràctics d’estudiamb abast municipal, nacional i global, podemextreure’n algunes bones pràctiques.

L’acollida d’una fundació com MWC ha ajudat aposicionar Barcelona com a hub digital dereferència global, ajudant el territori a assolir unatransformació digital de la indústria, una acceleracióde la innovació a través de l’emprenedoria digital i lacapacitació de la societat en l’ús de tecnologiesdigitals. No obstant, tot i la importància del sectormòbil i digital actuals, hauria de potenciar-sel’establiment de xarxes de transferència tecnològicaen tots els sectors, per tal d’aconseguir que lesnoves companyies emergents tinguin la mateixacapacitat innovadora en àmbits com l’energia,l’enginyeria o de millora de processos de la mateixaindústria.

En aquest sentit, són de referència els dos casospràctics europeus tractats que mostren com lasinergia de les col·laboracions público-privades potajudar el territori. L’Ajuntament de Berlín i elprojecte Berlin Startup Unit és un dels millorscasos d'èxit en una àrea metropolitana propera. Lacreació d’un equip de treball creat per emprenedorsi administració per potenciar l’emprenedoria i latransferència tecnològica, ha ajudat no només aposar en marxa iniciatives a partir de necessitatsreals, sinó també a establir contacte entre ofertants idemandants de tecnologia de tots els sectors. Lainiciativa Startup Delta (Amsterdam), d’abastnacional, es presenta en canvi com un projecte mésambiciós que pretén evitar la concentració massivade noves empreses a la capital a partir d’una bateriad’iniciatives molt similars a Barcelona i Berlín. Lesdiferents col·laboracions d’ambdues fundacionsamb les universitats (presa de contacte ambl’emprenedoria, mentoring i trobades amb empresesinteressades en comprar tecnologia) han resultatclau pel desenvolupament d’Alemanya i dels PaïsosBaixos.

La fundació privada SOSA també és un exemplede com Tel Aviv ha aconseguit fer-se anomenar“Sillicon Wadi” o “el segon Sillicon Valley d’Europa”.La implicació de l’administració i el complex sistemad’ajudes a start-ups durant els seus primers anysd’innovació, així com la unitat de l’ecosistemaformat per una potent xarxa d’empreses (més de250 empreses internacionals col·laboren ambemprenedors) expliquen els nivells d’inversió alpaís.

Londres i els seus dos centres de transferènciatecnològica d’abast internacional també són unexemple de com donar escalabilitat a aquestesiniciatives privades. Impact Hub es configura com aexemple paradigmàtic de com convertir en unafranquícia inversa la transferència de coneixementen l’àmbit de la innovació social. Els quatre intentsfallit d’obertura d’aquesta fundació a Barcelonaevidencien la falta d’innovació social a la ciutat endetriment de les iniciatives més digitals. Esdevénecessari que tant institucions públiques comprivades potenciïn la confiança dels emprenedorsen aquest sector. D’altra banda, Tech Hub espresenta com l’exemple per excel·lència decol·laboració perfectament integrada entre unaempresa internacional –Google–, una comunitat de750 empreses tecnològiques i emprenedorsexclusivament del sector.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona témarge per replicar aquestes iniciatives il’oportunitat d’instar les diferents parts ala cooperació. La cooperació ésl’ingredient d’èxit dels processosd’innovació i avui, més que mai, resultaessencial. Els reptes són tan grans que nopoden abordar-se en solitari; esdevénecessari que un organisme (públic,privat, o mixt), adopti el rol de catalitzadorentre empreses, administració i centreseducatius.

Els factors clau d’aquestes bones pràctiques i que,per les seves característiques, podrien serreplicats a l’àrea metropolitana, poden resumir-seen els següents punts:• Un eco-sistema innovador heterogeni, amb

igualtat d’oportunitats innovadores en tots elssectors

• Un equip de treball de col·laboració publico-privada per a la identificació de mancances ielements a potenciar del sistema de baix adalt (bottom-up)

• El lideratge d’una empresa ambreconeixement mundial com a motor de latransferència de coneixement i de tecnologia.

• Una potent xarxa d’empreses internacionalsinterrelacionades i en permanent contacteamb els nous emprenedors

22

Recomanacions

Després d’haver analitzat les diferents variables quedeterminen l’ecosistema emprenedor, les sevescaracterístiques i beneficis, així com sis casospràctics nacionals, internacionals i globals de com elterritori afronta la transferència tecnològica, podeminferir una sèrie de recomanacions per a una millorgestió en l’àrea metropolitana.

Aquestes recomanacions representen una sèried’accions que poden aplicar el conjunt d’actors(públics i privats) del territori, per tal de millorar elcamí des de l’ensenyament primari, la investigació ifins a la creació d’una nova empresa. Els reptes sóntan grans que requereixen la cooperació delsdiferents organismes implicats si es volen obtenirels resultats desitjats.

Empreses

Les empreses representen gairebé la meitat de la despesa en innovació al territori, no obstant, la mitjanadedicada en innovació és significativament més baixa que a la resta d’Europa. Esdevé fonamental introduirun nombre major d’agents empresarials en el sistema, potenciant la col·laboració en innovació d’aquestsamb altres empreses, adoptant un rol d’incubadores de noves tecnologies o fins i tot instant-los a lacol·laboració amb universitats. Les empreses tradicionals no tenen actualment incentius per buscar lainnovació, no només perquè la inversió no garanteix resultats –i si ho fa, són a llarg termini-, sinó perquè elsclients no són tractors de canvi tecnològic. La col·laboració amb start-ups esdevé una manera de delegarpart del risc de les grans corporacions a l’hora d’innovar, i ajuda –a nivell comercial, financer i de contactes-als nous emprenedors. Resulta necessari l’establiment d’acords de curt i llarg termini entregeneradors i usuaris de coneixement si es vol que el nivell científic assolit es tradueixi en tecnologiai innovació.

Educació i centres de recerca

Les universitats, els centres d’investigació i els centres tecnològics juguen també un rol fonamental en laconcreció de l’ecosistema; no només per ser l’origen de la generació d’oportunitats, sinó perquè han d’instarcientífics a l’emprenedoria. El paper de la universitat avui en dia no pot limitar-se a transferir resultatsd’investigació, i per tant impregnar de ciència, innovació i tecnologia els seus membres i/o estudiants, sinóque ha de potenciar el capital emprenedor identificant oportunitats científiques i disruptives i posanten contacte l’investigador amb els mitjans necessaris per traslladar aquesta tecnologia, producte oservei a la societat. La universitat esdevé així una de les tres potes de la transferència tecnològica. Comagent més proper al món científic, és la institució que ha de vetllar no només perquè la investigació a launiversitat respongui a una demanda de la societat, sinó per posar en contacte al descobridor de latecnologia amb un equip de talent que porti la innovació al mercat.

Administració local

Els casos pràctics evidencien que la dispersió d’iniciatives i d’esforços públics són el principal fre a lacapacitat innovadora. Convé que un organisme municipal o supra-municipal posi en comú les iniciatives enemprenedoria i transferència tecnològica del sector públic perquè no es trepitgin les unes a les altres.

Esdevé necessari l’establiment d’un marc normatiu per part de l’administració, adient a les necessitatsinnovadores del territori i sense excés de regulació, que agilitzi l’evolució de la innovació. L’administració hade fugir del factor preu com a criteri predominant en la contractació pública, incorporant nous protocolsd’actuació en innovació i en la compra de serveis de tecnologies d’informació i comunicació.

L’administració disposa a més d’altres mecanismes de suport a l’emprenedoria, ja sigui mitjançant la cessiód’espais de treball (gratuïts o a preus per sota del mercat), el recolzament econòmic (directe o relacionatamb millores fiscals), o l’empoderament de l’educació, les competències i les habilitats de la població per ala creació de valor. En aquest sentit, la conscienciació des de les escoles fins a les universitats de laimportància investigadora i del nou ecosistema emprenedor (mitjançant xerrades o jornades de difusió denoves innovacions) són també un mecanisme d’implicació de l’esglaó més jove de la població. D’altrabanda, la implicació dels ciutadans en els reptes socials ha de ser el nou motor de desenvolupament iequitat per a la trobada de noves respostes, més eficaces i eficients, als reptes de la nostra societat.

23

Bibliografia

[1] Generalitat de Catalunya, Catalonia Trade & Investment [en línia]. Disponible a: <http://catalonia.com/en/startups-in-catalonia>

[2] Ajuntament de Barcelona, Barcelona Activa [en línia]. Disponible a: <http://emprenedoria.barcelonactiva.cat/emprenedoria/cat/>

[3] Mobile World Capital Foundation, Digital start-up ecosystem overview (2018) [en línia]. Disponible a: <http://mobileworldcapital.com/es/report/startup-ecosystem-overview-2018/>

[4] Atomico, The State of European Tech 2017 [en línia]. Disponible a <https://2017.stateofeuropeantech.com/>

[5] Generalitat de Catalunya, Directori d’I+D+i [en línia]. Disponible a: <http://universitatsirecerca.gencat.cat/es/01_secretaria_duniversitats_i_recerca/universitats_i_recerca_de_catalunya/recerca/directori_drdi/>

[6] Kauffman.org, The rise of angel investint (2016) [en línia]. Disponible a: <https://www.kauffman.org/blogs/currents/2016/03/the-rise-of-angel-investing?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=pde2016-03-28&_cldee=Y2hyaXMucnlhbkBlYXJ0aGxpbmsubmV0>

[7] BBVA. Las cinco principales vias de financiación pública a start-ups [en línia]. Disponible a: <https://www.bbva.com/es/las-cinco-principales-vias-financiacion-publica-startup>

[8] Techstarts, Investors in Europe [en línia]. Disponible a: <http://catalonia.com/en/binaris/Techstars_Investors_Europe_tcm213-234388.pdf>

[9] Món empresarial, L’emprenedoria a Catalunya avui [en línia]. Disponible a: <http://monempresarial.com/2015/10/20/emprenedoria-catalunya-avui/>

[10] COTEC, Informe sobre la I+D+i a Espanya 2017[en línia]. Disponible a: <http://cotec.es/media/INFORME-COTEC-2017_versionweb.pdf>

[11] Idescat, Despesa interna en I+D per sector d’execució [en línia]. Disponible a: <https://www.idescat.cat/economia/inec?tc=3&id=6104&lang=es>

[12] Helge Seetzen, From idea to Entreprise: Technology Transfer tips for acadèmics [en línia]. Disponible a: <http://helgeseetzen.com/from-idea-to-enterprise-technology-transfer-tips-for-academics/>

[13] NATO Advanced Research Workshop, Overcoming barriers to Technology Transfer and BusinessCommercialisation in Central and Eastern Europe. Solutions and Opportunities. [en línia]. Disponible a:<https://books.google.es/books?id=8fhY_x26OXwC&pg=PA252&lpg=PA252&dq=%22technology+transfer%22+%22gap%22&source=bl&ots=ukSlqufHVY&sig=LeGEphQ8XyihD-YvosPYRmYlCn0&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjdp5SGi6DZAhWHCsAKHRdZAeAQ6AEIZTAH#v=onepage&q&f=false>

[14] The transfer institute, Redes de transferència de tecnologia, relaciones para llegar al mercado [en línia].Disponible a: <http://www.thetransferinstitute.com/blog/2015/11/07/redes-de-transferencia-de-tecnologia-relaciones-para-llegar-al-mercado/>

[15] Oscar David Sanchez, Qué es la transferència de tecnologia [en línia]. Disponible a: <https://oscardavidsanchez.com/2015/06/que-es-la-transferencia-de-tecnologia/>

[16] Pere Condom Vilà, Technology & Entrepeneurship [en línia]. Articles: El ecosistema catalan de start-ups, Las empresas tradicionales y las start-ups, Reindustrializar desde las start-ups, Disponible a:<http://www.perecondom.com>

[17] Crunchbase, Base de dades de companyies [en línia]. Disponible a: <https://www.crunchbase.com/>

[18] Ajuntament de Berlin, Berlin Startup Unit [en línia]. Disponible a: <https://www.berlin-partner.de/en/the-berlin-location/the-place-to-be-for-startups/the-berlin-startup-unit/>

[19] Start Alliance, About Berlin [en línia]. Disponible a: <http://www.startalliance.net/berlin/>

[20] The Hundert, Vol.10 Startups of Berlin [en línia]. Disponible a: <http://downloads.the-hundert.com/The-Hundert-Vol.10-Startups-of-Berlin-DoublePages.pdf>

24

Bibliografia

[21] Startup Delta, Action Plan [en línia]. Disponible a: <https://www.startupdelta.org/wp-content/uploads/2017/06/StartupDelta_Actionplan_01.pdf>

[22] SOSA, [en línia]. Disponible a: <https://sosa.co/>

[23] The Times of India Startups, How Israel turned itself into a start-up nation [en línia]. Disponible a:<https://timesofindia.indiatimes.com/trend-tracking/how-israel-became-startup-nation/articleshow/57465402.cms>

[24] Your Story, 25 Israeli investors, entrepreneurs come together to connect companyies and startups [enlínia]. Disponible a: <https://yourstory.com/2018/01/25-israeli-investors-entrepreneurs-come-together-connect-companies-startups>

[25] Impact Hub, Lessons learned: five years of analyzing impact hubs data [en línia]. Disponible a:<http://www.impacthub.net/stories/a-few-things-i-have-learned-about-impact-hub-in-five-years-of-analyzing-impact-hubs-data>

[26] El diario.es, Barcelona ya tiene su Impact Hub [en línia]. Disponible a:<http://www.eldiario.es/alternativaseconomicas/BCN-Impact-Hub_6_301729844.html>

[27] Impact Hub Madrid, Proyectos [en línia]. Disponible a: <https://madrid.impacthub.net/proyectos/>

[28] Tech Hub, About us [en línia]. Disponible a: https://www.techhub.com/about-us/

[29] 300.000 km/s, Geografies de la innovació a l’àrea metropolitana de Barcelona [en línia]. Disponible a:

http://www.amb.cat/ca/web/desenvolupament-socioeconomic/estudis-socioeconomics/detall/-/estuditerritorial/geografies-de-la-innovacio-a-l-area-metropolitana-de-barcelona/

[30] Ministerio de Economía, Industria y Competitividad, Innovación [en línia]. Disponible a:http://www.idi.mineco.gob.es/portal/site/MICINN/menuitem.29451c2ac1391f1febebed1001432ea0/?vgnextoid=f4f93a1375bb4410VgnVCM1000001d04140aRCRD

tendÈncies, reptes, oportunitats i …• friends, family & fools (fff): amics, família i...

Documents