text refÓs p.p.o. “castell de sant jordi” sector j del … · text refÓs p.p.o. “castell de...

TEXT REFÓS

P.P.O. “CASTELL DE SANT JORDI”

SECTOR J DEL P.G.O.U.

L’AMETLLA DE MAR

TARRAGONA

OCTUBRE DE 2004

TEXT REFÓS P.P.O. “CASTELL DE SANT JORDI”

SECTOR J DEL P.G.O.U.

L’AMETLLA DE MAR

TARRAGONA

OCTUBRE DE 2004

ÍNDEX DE LA MEMÒRIA

0.- RELACIÓ SISTEMÀTICA DE MODIFICACIONS INTRODUÏDES A PARTIR DEL DOCUMENT PER A APROVACIÓ INICIAL MAIG DE 2003

A.-MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA. NORMES URBANÍSTIQUES

A.1. PROCEDÈNCIA DEL PLA PARCIAL A.2. ÀREA AFECTADA. PLANEJAMENT VIGENT A.3. CRITERIS DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA A.4. CONDICIONS D’EDIFICABILITAT DEL PLANEJAMENT VIGENT A.5. LEGISLACIÓ VIGENT A.6. NORMES URBANÍSTIQUES A.7. EDIFICABILITAT LUCRATIVA DEL PLA PARCIAL A.8. CESSIÓ DEL 10% DE L’EDIFICABILITAT LUCRATIVA A.9. RESERVES PER A ESPAIS LLIURES PÚBLICS A.10. RESERVES PER A EQUIPAMENTS DE TITULARITAT PÚBLICA

B.- CARACTERÍSTIQUES DE LES OBRES D’URBANITZACIÓ.

PRESSUPOST I PLA D’ETAPES

B.1. XARXA VIÀRIA B.2. PROVEÏMENT D’AIGUA B.3. SANEJAMENT B.4. SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC I ENLLUMENAT PÚBLIC B.5. TELECOMUNICACIONS B.6. PRESSUPOST D’OBRES I SERVEIS D’URBANITZACIÓ B.7. PLA D’ETAPES

C. MOVILITAT SOSTENIBLE D. ESTUDI DE VIABILITAT I AVALUACIÓ ECONÒMICA DE LA

PROMOCIÓ

E. ANNEX DE DOCUMENTS

E.1. CÒPIA DE L’ESCRITURA DE PROPIETAT A NOM DE GRUPO EMPRESARIAL MAGENTA S.A.

E.2. COMPROMIS DEL PROMOTOR. (ART.101.3 LLEI 2/2002 DE

14 DE MARÇ D, URBANISME). E.3. INFORME AMB DATA 26 DE MARÇ DE 2002, DEL

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, PER L’AFECCIÓ A ESPÈCIES PROTEGIDES

ÍNDEX DE PLANOLS I. PLANLS D’INFORMACIÓ

I.1 SITUACIÓ I.2. DETERMINACIONS DE P.G.O.U I.3. DELIMITACIÓ SECTOR I ÀREES D’AFECCIÓ I.4. DELIMITACIÓ DE PLA PARCIAL VIGENT I.5. AIXECAMENT TOPOGRÀFIC. LÍMITS DE INUNDABILITAT

O. PLANOLS D’ORDENACIÓ

O.1. ZONIFICACIÓ. ASSIGNACIÓ D´USOS O.2. ZONIFICACIÓ. ASSIGNACIÓ D’APROFITAMENTS

O.3. ZONIFICACIÓ. REPLANTEIG O.4. PROPOSTA ORIENTATIVA D’ORDENACIÓ. PLANTA O.5. PROPOSTA ORIENTATIVA D’ORDENACIÓ. SECCIONS O.6. ZONIFICACIÓ. ZONA HUMIDA CATALOGADA

D. PLANOLS DE DETALL D’URBANITZACIÓ

D.1. XARXA VIÀRIA. TRAÇAT I RASANTS ORIENTATIVES D.2. PERFIL VIARI GENERAL (FORA DEL SECTOR) D.3. XARXA DE SANEJAMENT D.4. XARXA DE PROVEÏMENTS

D.5. XARXA DE SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC D.6. XARXA DE ENLLUMENAT PÚBLIC D.7. XARXA DE TELECOMUNICACIONS

D.8. MESURES D’ACCESSIBILITAT D.9. DETALLS D’URBANITZACIÓ I D.10. DETALL D’URBANITZACIÓ II

ANNEX D’ESTUDIS - Informe Ambiental Llacuna de Sant Jordi d’Alfama - Estudi d’Inundabilitat de la Zona situada al Projecte d’Urbanització de Sant Jordi,

aigües avall del FF.CC

0.- RELACIÓ SISTEMÀTICA DE MODIFICACIONS INTRODUÏDES A PARTIR DEL DOCUMENT PER A APROVACIÓ INICIAL MAIG DE 2003

1- Després de l'informe de 14 de maig de 2003 s’incorporen les següents

modificacions:

a.- Incloure a la xarxa viària del sector el vial paral·lel al ferrocarril per a enllaçar amb els sectors veïns més propers d'acord amb la definició de la xarxa viària bàsica prevista per la Revisió del Pla General.

Com a consecuència de tot això s’ajusta lleugerament el límit de la zona hotelera i es modifica les superfícies inicials (plànol D-1).

b.- Es dibuixa en els plànols d’ordenació una línia que defineix els límits de les

àrees d’afecció de servituds d’edificació i d’influència del ferrocarril, per a tenir clar les àrees d’afecció i d’influència (plànol D-1).

c.- Es fa constar en la memòria el nombre màxim d’habitatges del sector, perquè

coincideixin amb les quals figuren en els plànols i en les previsions dels càlculs de les xarxes de proveïment.

d.- Es corregeix la secció 2 del plànol O.5, perquè no se superi l'altura màxima

definida en les ordenances. e.- S’eliminen les autoritzacions de la A.C.A., de RENFE y del Departament de

Medi Ambient per no correspondre a la present modificació del Pla Parcial (Annexos).

2.- Amb motiu de l’informe del Sr. Secretari Jacobo Martínez Deó, amb data 28

de maig de 2003, es fan les següents modificacions:

a.- Introduir les noves claus que proposa la Modificació Puntual del Pla General, a la documentació de la modificació del Pla Parcial, per adaptar aquest a la citada modificació del Pla General (plànol O-1).

Art. 268 bis. Sistema viari del sector J (Clau V-J) Art. 268 ter. Espais lliures d´ús del sector (Clau 2Vpb-J) Art. 268 quater. Equipaments del sector J (Clau Eq-J) Art. 268 quinquies. Zona hotelera del sector J (Clau 19-J) Art. 268 sexties. Ciutat Jardí residencial del sector J (Clau 20-J).

- 2 -

3.- Desprès de l’informe de 30 de juny de 2003 del Departament de Medi Ambient, es van fer els següents canvis:

a.- Es respecten les especificacions del Pla Territorial de les Terres de l’Ebre,

respecte a les zones d’elements naturals d’interès local, respectant per tant, el sòl no urbanitzable de protecció especial (plànol O-6).

b.- No es fa cap actuació a la zona humida catalogada, per a conservar els estanys

salats de vegetació aquàtica de canyades i de vegetació halòfila (plànol O-6).

4.- Desprès de l’informe de 26 de setembre de 2003 de la Direcció General de Comerç, es van fer els següents canvis:

a.- Incorporar a l´article 25.2.c la prescripció exigida per l´informe la Direcció General de Comerç.

5.- Segons l’informe de l’Ingenier Tècnic Municipal de 3 de deçembre del dos mil

tres, s’inclouen les següents modificacions:

a.- El tipus de lluminàries a utilitzar disposaran d’estanqueitat d’acord el REBT, i serà una lluminària ja establerta en la població preferentment

b.- L’encesa és realitzarà per rellotge astronòmic o sistema superior

tècnicament. S’afegeix relació de les característiques tèniques per als quadres de comandament d’enllumenat

c.- En el quadre es preveurà espai per l’ubicació en un futur, dels sistemes via

modem o radio. d.- La xarxa de sanejament es dissenya separant aigües pluvials i fecals, duent a

abocament lliure les pluvials i a EDAR provisional les fecals (plànol D-3 i Annex EDAR).

e.- Es fa referència a la Llei 16/2002, de juny de 2002, per ajustar aquest

document a la normativa existent de protecció contra la contaminació acústica i s’inclou la construcció d’una barrera acústica per a portar a terme les determinacions de l’esmentada Llei.

f.- S’indica gràficament els espais a considerar per els contenidors de brossa

(plànol D-1). g.- S’inclou a les instal.lacions del vial existent enllumenat públic i voreres dins

del sector (plànols D-1 i D-6).

- 3 -

6.- Segons l’informe preceptiu del Sr. Secretari Jacobo Martínez Deó, amb data 4 de desembre de 2003, es fan les següents modificacions:

a.- Per tal dévitar dispersió legislativa síncorpora la recomanció del Sr.

Secretari de recollir en un sol text la normativa del Plà Parcial, incorporant els articles no modificats.

b.- No obstant la sol.licitud inicial de lÁjuntament de tramitar en castellà la

modificació dáquest Plà Parcial i láctual sol.licitud de traduïr ara el Plà Parcial al català, síncorpora dita traducció.

A. MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA

NORMES URBANÍSTIQUES

1. PROCEDÈNCIA DEL PLA PARCIAL L’objecte del present Pla Parcial d’Ordenació es l’ordenació del Sector J. de Sòl Urbanitzable del Pla General d’Ordenació Urbana de L’Ametlla de Mar mantenint els criteris generals establerts al Planejament vigent refererent a connexió amb les àrees urbanes colindants i, respectant les edificabilitats màximes resultants de l’aplicació dels coeficients d’aprofitament i les ordenances, es puguin establir uns criteris a l’ordenació de l’edificació i el viari que permetin una millor consecució dels nous objectius previstos. El document es presenta a instàncies del Grupo Empresarial Magenta, S.A., empresa propietària de la totalitat dels terrenys del Sector mencionat i en cumpliment de l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre, adoptant en sessió de 24 de març de 2004. Previ al procés de redacció del text refós s’han tingut reunions per part de la propietat i els seus tècnics responsables de l’Àrea d’Urbanisme de l´Ajuntament de L’Ametlla i del Servei Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre, de la Generalitat de Catalunya per unificar els criteris que hauríen de tenir. La propietat encarrega la tramitació urbanística a l’empresa GIUS S.L. Gestió Integral d’Urbanisme i Sòl, i l’elaboració del present document ha estat a càrrec de l’arquitecte Juan Antonio Ortiz Orueta, en nom d’aquesta contant amb la col.laboració de Lucía Santiso Rolán, advocada urbanista i Francisco Castro Mateos, arquitecte. 2. ÀREA AFECTADA. PLANEJAMENT VIGENT L’Área afectada per la modificació comprèn la totalitat del Sector J, al mateix àmbit del Pla Parcial vigent. El Text Refós del Pla Parcial Castell de Sant Jordi, vigent a l’actualitat, compta amb l’aprovació definitiva acordada per la Comissió de’Urbanisme de Tarragona en sessió de 14 de març de 1990 (publicat D-O.G.C. 22/8/90) i quedarà derogat per l’entrada en vigor del present text refós, una vegada es procedeixi a la seva aprovació definitiva i publicació. El document de Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de L’Ametlla de Mar, aprovat definitivament per acord de la Comissió Provincial d’Urbanisme de Tarragona de 5 de febrer de 1992 (publicació D.O.G.C. 4/5/92), recull el Sector J, preveïent el seu aprofitament i desenvolupament de conformitat amb el Pla Parcial mencionat, que ja es ara aprovat.

MODIFICACIÓ PLA PARCIAL “CASTELL DE SANT JORDI” GIUS S.L. Gestió Integral d’Urbanisme i Sòl Sector J del P.G.O.U. Arquitecte: Juan Antonio Ortíz Orueta L’Ametlla de Mar (Tarragona)

2

S’ha de resenyar que existeix un Projecte d’Urbanització d’aquest Pla Parcial, aprovat definitivament el 17 de desembre de 1993 pel Ple de l’Ajuntament de L’Ametlla de Mar. Aquest projecte d’urbanització quedarà sense efecte una vegada es produeixi l’aprovació definitiva del present Text Refós i es precisarà la redacció d’un nou Projecte d’Urbanització adaptat a les determinacions del present Text Refós. Altre documentació que s’ha fet servir per la redacció del present Pla Parcial ha estat la que a continuació es fa menció, i que s’ha acompanya com Annex: • Informe Ambiental Llacuna de Sant Jordi d’Alfama. • Informe d’Inundabilitat de la Zona situada al Projecte d’Urbanització de Sant Jordi,

aigües avall del FF.CC. 3. OBJECTIUS I CRITERIS DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA Tant el criteri municipal com el Servei Territorial de les Terres de l’Ebre de la Generalitat, recollits en el present Text Refós, ha estat el de concentrar l’edificabilitat lucrativa del sector en una menor superfície de sòl, sempre dins del marge dret del barranc, encara que aquest criteri suposi la incorporació d’altres tipologíes diferents a les previstes originalment a l’anterior Pla Parcial vigent, de habitatge unifamiliar aillat y habitatge unifamiliar agrupat amb limits. Així mateix, es manté l’us hoteler al mateix marge dret, destinan-se el marge esquerra per a equipaments exclusivament. El criteri fundamental d’ordenació ha estat mantenir una implantació de l’edificació lo més orgànica possible, reduint al màxim la superfície urbanitzada ocupada per viari públic e integrant adecuadament els espais verds privats vinculats a l’edificació amb els espais verds públics que ocuparan el barranc i les zones més pròximes a la costa. Plantejant com a objectiu la incorporació dels diferents punts analitzats a l’ordenació propusada en el Pla Parcial:

- Es disposa sobre el barranc una amplada mitja de 130 m amb un espai lliure d’us públic, que dins el marge del barranc on es disposen els usos lucratius comprenen fins a la cota +9,00. L’existència del barranc segrega al sector en dues zones clarament diferenciades. Al Nort del mateix s’ubiquen els equipaments públics, així com al Sud, a les cotes més elevades, es disposen tant a l’àrea residencial com a l’hotelera, quedant limitades la implantació de l’edificació en ambdòs casos cap al barranc aproximadament per la cota +9 del terreny natural i al Sud per un nou vial proposat, que enllaça els existents; al Est la zona residencial es delimita per la línia d’edificació establerta mitjançant l’aplicació de la Llei de Costes, que es mantindrà al mateix lloc determinat al


3

P.G.O.U. i al Pla parcial que es modifica i, al Oest, la zona hotelera queda delimitada pel propi límit del sector, pròxim a la línia del ferrocarril i al nou vial proposat que, paralelament al ferrocarril conecta a través del barranc de la zona Nort i Sud. Qualsevol edificació que es projecti al damunt de les parceles estarà situada darrere la línia en una cota aproximada superior a +9 m pel damunt del nivell del mar, d’acord amb el criteri de la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre amb data 24 de març de 2004 i el Pànol que s’incorpora a l’acord, resultant més restrictiva que les determinacions de l’autorització del ACA, que fixava la cota +6. Als casos on es pugui precisar, si bé el present Pla Parcial acompanya planos orientatius de planta i secció, no vinculants, de la implantació de l’edificació a les parceles d’usos lucratius.

- La zonificació de l’àrea residencial contempla una única subclau que permeti combinar un model de ciutat jardí amb espais lliures d’us privat, tant al habitatge unifamiliar agrupat en horizontal com en vertical, tots dos en dues alçades.

Tota l’edificació residencial s’ordena en una sola parcel.la amb façana i accés des de el nou vial disenyat al límit Sud del Sector; límita, al Nort amb la zona verde pública 2 i a l’ Est amb zona verde privada que, en el Projecte de Reparcel.lació haura d’estar vinculada a la parcel.la residencial i, al Oest, amb la parcel.la destinada a l’us hoteler. Les alçades d’edificació es mantenen a la nova subclau 20 Castell de Sant Jordi d’us residencial (baixa + una) i a les zones verdes privades es permetrà la implantació d’usos esportius vinculats a l’edificació (piscines, pistes esportives, etc.), construccions auxiliars lleugeres d’una sola planta vinculades a aquests usos (“xiringuito”, jardineria, banys i vestuaris, etc.) amb una superfície inferior a 100 m2.

- La zonificació de l’us hoteler es planteja de tal manera que la parcel.la tingui accés directe des de el viari envoltat que es planteja, permetin una adecuada conexió amb les urbanitzacions colindants situades al Sud. D’una altra part, aquesta disposició permet que l’edificació amb una altura superior (baixa + dos) que estigui lo més distanciada possible de la costa, més próxima a la línia de ferrocarril i a l’autovia, posibilitant, no obstant, les millors orientacions i vistes. La parcel.la d’us hoteler presenta, per tant, façana al viari públic situat al Sud i límita al Oest amb el límit del sector, a l’Est amb la parcel.la d’us residencial i, al nort amb la zona verde pública.


4

- La parcel.la destinada a equipaments és de preveure, segons indicacions del propi Ajuntament, que no s’edifiqui, mantenint-se el terreny natural amb la vegetació autòctona existent. Per això, s’ubica al Nort del barranc encara que, no obstant, s’estableix com límit Sud el límit d’inundabilitat del mateix, límita tant al Nort com al Oest amb els límits del sector i al Est i Sud amb espais lliures destinats a zones verdes públiques.

En el seu interior es fixa, en compliment de l’acord de la Comissió, una línia de màxima edificació situada aproximadament en la cota +9.0 del terreny natural.

- Referent a la jerarquització del vial es dissenyen dos vials, un adossat al

límit Sud de 6,50 m d’amplada que contempla la calçada i una de les voreres, restant l’altre pendent, segons criteri municipal, de l’ordenació de la parcel.la colindant amb el Sector J. Aquest vial enllaça el ortogonal al mateix existent i que està tallat al límit Sud del Sector amb el que, també existent, accedeix al Castell de Sant Jordi.

I un segon vial amb caràcter de sistema general de caracter general també de 6,50 m d’amplada, que discorre paral.lel al ferrocarril Barcelona-Valencia, creuant el barranc per conectar els vials més al Sud amb la vialitat general al Nort del barranc, adaptant-se a la topografia del terreny per no presentar barrera contra les aigües que vinguin de les canalitzacions que discorren per sota del estesa ferreoviària esmentada.

Aquest viari s’ha projectat amb una pendent màxima del 14%, premissa necessària per a poder circular els vehícles de Bombers, i té voreres de 1,50 m d’amplada així com l’altre vial projectat al límit Sud.

- Dels espais destinats al aparcament únicament es mantenen al mateix lloc els

ja existents. - Els espais lliures respecte al planejament anterior incrementen la seva

superfície al haber lliurat “el llit” del barranc dels usos previstos al document que el present modifica.

4. CONDICIONS D’EDIFICABILITAT DEL PLANEJAMENT VIGENT Les Normes Urbanístiques del document de Revisió del Pla General de Ordenació Urbana estableixen en el seu TÍTOL IV. SÒL URBANITZABLE, Capítol primer, DISPOSICIONS GENERAL, Article 254, aprofitament mitjà, que el aprofitament del Sector J, Castell de Sant Jordi, que pertany al primer cuatreni, serà el previst al PPO definitivament aprovat.


5

Tantmateix, transcribim el Artícle 268 de les mateixes normes: Artícle 268: Sector J. Castell de Sant Jordi Aquest sector es regula pel Pla Parcial d’ordenació aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Tarragona en sessió de 14 de març de 1990. Les determinacions d’aquest Pla Parcial están contingudes a l’Annex d’aquesta Normativa. Per tant, a partir d’aquest moment a efectes d’edificabilitat ens referim a les determinacions del Tex Refós del Pla Parcial vigent amb anterioritat. Les relatives al aprofitament medi i edificabilitats previstes al mateix són les següents: - Aprofitament total: Zona 20 e = 31.240 m2 x 0.436 = 13.614 m2/sostre Zona 19 = 5.900 m2 x 0.6 = 3.540 m2/sostre ______________ Total 17.154 m2/sostre Aprofitament total en m2/sostre = 17.154 m2/sostre Excés aprofitament en m2/sostre = - 325 m2/sostre ______________ Total 16.829 m2/sostre El present Pla Parcial manté el límit d’edificabilitat establert en el planejament

vigent, distribuint-se de la següent manera: Clau 20 J 7.840 m2/sostre Clau 10 J 8.989 m2/sostre

Total 16.829 m2/sostre 5. LEGISLACIÓ VIGENT S’ha tingut en compte en la redacció del present document la Llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme de Catalunya. Així mateix, per a la utilitzaciò de les àrees qualificades com a Zona Verda privada incloses a la Servitud de Protecció de 100 m, s’estarà al que disposa els articles 24 a 26 de la Llei 22/1998, de 28 de julio, de Costes i en els articles 45 a 49 del Reglament que la desenvolupa (Real Decret 1471/1989 de 1 de Desembre).


6

6. NORMES URBANÍSTIQUES Capíto 1º- Disposicions comunes Capíto 2º- Desenvolupamnet del Pla Parcial Capíto 3º- Gestió del Pla Capíto 4º- Règim urbanistic del sòl Capíto 5º- Normativa general Capíto 6º- Normes particulars d´edificació i ús


7

Capítol 1. DISPOSICIONS COMUNES Article 1.- Definició i marc legal

1. El Pla Parcial dÓrdenació de lúrbanització “Castell de Sant Jordi”, constitueix línstrument dórdenació integral del territori inclós en aquest sector que es formula en desenvolupament a les determinacions previstes per el mateix per part del Pla General dÓrdenació Urbana del municipi de LÁmetlla de Mar.

2. El Pla Parcial s´ha redactat de conformitat amb lÓrdenament Jurídic vigent en

materia urbanística, en especial el text refós de la Llei sobre Règim del Sól i Ordenació Urbana, (Llei del Sòl), Reglaments que la desenvolupen, Llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme de Catalunya. Dáquesta manera, les determinacions d' aquest Pla Parcial sájunten als objectius i determinacions del Pla General per el sector, desenvolupant-se dácord a léstablert en els articles 43 i següents del Reglament Planejament Urbanístic.

3. El present Pla Parcial, juntament amb el Pla General dÓrdenació, vinculen el

sòl el seu estatut Urbanístic Bàsic, el qual s´han de sotmetre, en tot cas léxercici de les facultats derivades del Pret de Propietat.

Article 2.- Contingut El Pla Parcial està integrat pels següents documents:

1. MEMORIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA. NORMES URBANÍSTIQUES

2. CARACTERÍSTIQUES DE LES OBRES D’URBANITZACIÓ.

PRESSUPOST I PLA D’ETAPES

3. MOBILITAT SOSTENIBLE

4. ESTUDI I AVALUACIÓ ECONÒMICA DE LA PROPOSTA

5. PLANOLS DÍNFORMACIÓ

6. PLANOLS D ORDENACIÓ Article 3.- Vigència i revisió del Pla Parcial

1. Un cop aprovat lácord dáprovació definitiva, del present Text Refós el Pla Parcial tindrà una vigencia indefinida.


8

2. Es deurà procedir a la revisió del Pla Parcial, en els següents casos:

a. Quan a causa de revisió o modificació del Pla General dÓrdenació sálterin les determinacions que fan referencia al sector objecte del planejament.

b. Quan així ho estableixin normes legals de grau superior.

Article 4.- Modificació del Pla Parcial

1. Quan les circunstancies ho fagin necessari es podrà modificar qualsevol element del Pla Parcial. Aquesta modificació tindrà que efectuar-se de conformitat amb léstablert en els apartats 3 i 4 de lárticle 154 del Reglament de Planejament, la qual cosa tindrà que ser expressament justificada.

2. Qualsevol proposta de modificació del Pla Parcial haurà de tenir el mateix grau

de precissió dáquest, i justificar que el seu nivell díncidencia en el Pla no comporta una revisió del mateix.

3. En qualsevol cas, les propostes de modificació o revisió del Pla Parcial no

podran alterar les determinacions del Pla General sobre aquest sector, sense la tramitació previa i simultània del corresponent expedient de la modificació o revisió del Pla General.

4. La tramitació de les propostes de modificació sájustaran al procediment

establert per la formulació i aprovació del Pla Parcial, adequant-se a les determinacions que sobre aquest això estableix la legislació vigent.

Article 5.- Interpretació

1. Si entre els Planols de diferents escales que integren el Pla Parcial existissin contradiccions gràfiques, es considerarà vàlid el que consti en el Planol de major escala.

Article 6.- Obligatorietat

1. Tant lÁdminsitració com els particulars estan obligats a complir les disposicions o determinacions del Pla Parcial, i en particular el contingut de la present normativa. En conseqüència qualsevol actuació o intervenció sobre el territori objecte de planejamnet, tant si té carácter provisional com definitiu, sigui dínciativa pública o privada, haurà d’ajustar-se a dites disposicons.

2. Es prohibeix totalment, i es considerarà com nul de plè pret qualsevol dispensa

que es pogués concedir en el compliment del Pla Parcial, tant a favor de particulars com de LÁdministració Pública.


9

Article 7.- Aplicació Supletòria del Pla General Municipal dÓrdenació En totes aquelles determinacions urbanístiques i de caràcter normatiu que pel seu caràcter general no es regulen en el present Pla Parcial seran dáplicació les disposicions pròpies del Pla General dÓrdenació del municipi de LÁmetlla de Mar.


10

Capítol 2 .- DESENVOLUPAMENT DEL PLA PARCIAL Article 8.- Règim general

1. Amb la finalitat de completar i desenvolupar les determinacions del Pla Parcial es formularà el corresponent Projecte dÚrbanització.

2. Amb independència de la necessaria i obligatòria formulació del Projecte

dÚrbanització per al desenvolupament del Pla Parcial de manera que permeti la seva efectiva execució, les determinacions del Pla són de directa e inmediata aplicació.

3. En el document denominat Pla dÉtapes, integrant del Pla Parcial séstableixen

els terminis i prioritats per al desenvolupament de les seves determinacions. Article 9.- Projectes dúrbanització. Contingut i gestió.

1. El projecte dÚrbanització constitueix línstrument per al desenvolupament de totes les determinacions previstes per el Pla per a la realització dóbres dúrbanització i instalacions, de conformitat amb léstablert en els articles 67 a 70 del Reglament de Planejament Urbanistic.

2. El Projecte dÚrbanització conté els projectes dóbres necessaris per la

realització de les obres de pavimentació, instal.lacions, jardineria i arbrat de zones lliures en la forma determinada per el Pla Parcial.

3. Líniciativa per la formulació del Projecte dÚrbanització serà de caràcter privat

sempre que séxecuti el Pla Parcial per el sistema de Compensació. En el soposat de que es sustituïs aquest sistema i en el seu lloc sápliquessin els de cooperació o expropiació, líniciativa per la formulació del Projecte dÚrbanització correspondria a lÁdministració.

4. Láprovació definitiva i efectiva execució del Projecte dÚrbanització

juntament amb els altres requisits exigits en la present normativa,serà condició indispensable per poder exercir el dret a lédificació per part dels propietaris,de la forma i condicions previstes per el Pla Parcial.

Article 10.- Projectes d’Urbanització. Àmbit i prescripció.

1. L'àmbit territorial per a la formulació del Projecte d'Urbanització està constituït pel propi objecte de planejament.

2. El projecte d'urbanització recollirà les prescripcions establertes per l'informe de

l'Agència Catalana de l'Aigua de 22 de març de 2004.


11

Article 11.- Adequació al planejament superior.

1. Els instruments de desenvolupament del Pla Parcial al qual es refereix el present capítol,en cap cas podran alterar les seves determinacions,ni les pròpies del Pla General dÓrdenació que fossin dáplicació, sense la total tramitació, amb caràcter previ, del corresponent expedient de modificació del Pla Parcial, i en el seu cas, del Pla General Municipal dÓrdenació.

2. En especial,els projectes dúrbanització no podran contenir determinacions

relatives a lórdenació urbanística del territori, degut al seu caràcter de projecte dóbres.


12

Capítol 3.- GESTIÓ DEL PLA

Article 12.- Execució del Pla Parcial.

1. Líniciativa per léxecució del Pla Parcial correspon a la propietat del sector, conjuntament amb lÁjuntament de lÁmetlla de Mar, en els terminis previstos per la Llei d’Urbanisme de Catalunya i de conformitat amb el determinat en les presents Normes Urbanístiques.

Article 13.- Polígons dÁctuació. El Pla Parcial delimita un sol polígon dáctuació que ocupa la totalitat del sector, no procedint la seva divisió. Article 14.- Sistema dáctuació. De conformitat amb la Llei 2/2002 de 14 de març d’Urbanisme de Catalunya, es defineix com sistema dáctuació per léxecució del Pla Parcial el de reparcel.lació en qualsevol de les seves modalitats de Compensació: Bàsica o per Compensació. Léxecució del Pla séfectuarà en l´àmbit de tot el sector comprès per el Pla Parcial. En conseqüència, haurà de constituir-se una Junta de Compensació per la totalitat del sector,sense perjudici de que dita constitució sigui innecessaria en els casos prevists per la legislació vigent. Article 15.- Conservació de lÚrbanització.

1. La conservació de les obres de lúrbanització i el manteniment de les dotacions e instalacions dels serveis públics seran a càrreg dels propietaris del sector,de conformitat amb léstablert en els articles 67 a 70 del Reglament de Gestió Urbanística.

2. A aquest efecte, la Junta de Compensació es transformarà en Entitat Urbanística

de Conservació un cop finalitzada léxecució del Pla Parcial.

3. Si per qualsevol circumstancia fos substituit el sistema dáctuació,o no arribés a constituir-se la Junta de Compensació, segons ho previst en lárticle 14.3 dáquestes normes, haurà de formar-se una Entitat de Conservació, dádhessió obligatoria per a tots els propietaris del sector, per fer-se carreg de lóbligació establerta en el present article.

4. Léxistencia de dita Entitat de Conservació haurà de fer-se constar un cop

sóbtingui la Llicencia de Parcel.lació en tots aquells documents públics o privats que siguin traslatius del domini de les parcel.les resultants, així com ládhessió de ládquirent als seus estatuts.


13

5. Un cop finalitzat el procés d´execució del Pla Parcial, podrà assumir-se la conservació de tot el sector per part de l´Entitat Urbanìstica de Conservació.

6. No obstant, si l’Administració actuant considera adequada la cessió de les obres

d’urbanització així com de les dotacions i instal.lacions dels serveis públics per part de la propietat, la conservació i manteniment dels mateixos seran a càrrec d’aquesta Administració, una vegada es materialitzi la cessió d’aquelles.


14

Capítol 4.- RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.

Article 16.- Elements de regulació del Règim Urbanístic del Sòl La regulació juridico-urbanística de les condicions determinants del estatut urbanístic del sòl inclós en el sector objecte del Pla Parcial,ve determinada per els següents elements:

a) Deures i carregues derivats del Pla Parcial, que tenen que ser assumits per els propietaris a través del sistema de Compensació com a condició previa amb la finalitat de poguer exercir les facultats derivades del dret de propietat, en el marc de láprofitament urbanístic assignat per el Pla.

b) Assignació dúsos detallats del sòl mitjançant cal.lificació en zones i sistemes,

de les quals es descriuen detalladament les condicions dédificació i us en el capítol 5 dáquestes Normes Urbanístiques

Article 17.- Deures i Càrregues derivats del Pla Parcial.

a) La Junta de Compensació o en el seu cas el propietari-promotor haurà de cedir gratuitament a favor del Municipi la superficie total dels terrenys destinats a vials, parcs i jardins públics,zones esportives i désbarjo i expanssió, centres culturals i docents i els terrenys necessaris per els restants serveis públics que calguin. La totalitat dels terrenys amb aquest destí reben la denominació de Sistemes Locals.

b) També, haurà de cedir-se a lÁjuntament de lÁmetlla de Mar per part de

la Junta de Compensació o en el seu cas per el propietari-promotor,el sòl edificable corresponen al 10% de láprofitament urbanístic atribuit al sector. Aquesta cessió podrà ser substituida en els termes legalment establerts.

c) Pagar, si és procedent, executar les infraestructures de connexió amb els

sistemes urbanístics generals exteriors a l’actuació urbanística.

d) Estaràn també a carreg de la propietat o de la Junta de Compensació, léxecució de les obres dúrbanització necessàries perque les parcel.les edificables tinguin la consideració de solar de conformitat amb léstablert en el Pla General dÓrdenació de lÁmetlla de Mar i en lárticle 29 de la Llei d’Urbanisme de Catalunya.

LÁdministració Municipal haurà de fer-se càrreg del 10% de límport de dites obres dúrbanització,corresponent a la cessió dáprofitament que ha de rebre (Art. 46, Lley 2/2002). En el cas de que sóptes per la substitució de dita cessió per el seu equivalent en metal.lic, haurà de


15

deduir-se el mateix import de les obres dúrbanització en el referit porcentatge.

Article18.- Llicències de Parcel.lació. Serà condició imprescindible per la realització de parcel.lacions urbanístiques en l´àmbit del Pla Parcial, lóbtenció prèvia de llicència de parcel.lació, que haurà d’ajustar-se a les previsions establertes per el propi Pla Parcial. Art 19.- Llicències dÉdificació Perquè els propietaris de terreys puguin sol.licitar llicència dédificació, serà precís, a més a més de léfectiu compliment dels deures i càrregues determinats en el Pla Parcial,ládequació de dita llicència a les condicions dédificació i us descrites en el capítol següent, així com el compliment dels requisits dúrbanització previstos en el Pla General dÓrdenació de lÁmetlla de Mar. Capítol 5. NORMATIVA GENERAL Article 20.- Defincions El Pla Parcial califica el sòl en sistemes generals, sistemes locals i zones.

a) Sistemes generals: son aquells que componen léstructura general i orgànica del territori i estan definits en el Pla General dÓrdenació.

b) Sistemes locals: son aquells que completen léstructura general i orgànica del

terrtori a nivell local.

c) Zones: sénten per zona léxtensió de sòl continua o discontinua sotmesa a un règim urbanístic uniforme.

d) Unitat de zona: sénten per unitat de zona léxtensió de sòl homogeniament

calificada i delimitada per sòl distintament calificat.


16

Article 21.- Límits de sistemes i zones

1. Els Projectes dÚrbanització de Reparcel.lacio i de Parcel.lació no alteraran ni la superfície del sistema o zones assenyalades en els Planols dórdenació dáquest Pla Parcial en més o menys del 5%, ni la forma del sistemes locals i les unitats de zona.

2. Aquests ajustaments tant sols seran justificats si son deguts a les característiques

topogràfiques del terreny o a léxistencia délements naturals dínterés. Article 22.- Divisió del sector del Planejament La superfície del Pla Parcial queda dividida en els següents sistemes i zones.

Sistema General Viari VG Sistema viari local pavimentat Vl Aparcaments P Espais Lliures d’ús Públic ZV pb-J Zona Verda Privada ZV pr-J Equipaments Eq-J Zona Hotelera Castell de San Jordi 19-J Ciutat Jardí residencial Castell de Sant Jordi 20-J Infraestructures I

Article 23.- Tipus d’Ordenació

El tipus d’ordenació de les edificacions residencials és el corresponent a edificació unifamiliar agrupada en ciutat jardí, permetent-se l’agrupació tant horitzontal com verticalment. Així mateix s'incorpora l'ús hoteler amb altres compatibles en un únic edifici. Els paràmetres que regeixen aquest tipus d’ordenació són:

a) Forma i superfície de la parcel.la. b) Ocupació màxima de la parcel.la.

c) Alçada màxima i nombre de plantes.

d) Distàncies mínimes als límits.

e) Agrupació de les edificacions. Limitacions.

f) Edificabilitat.


17

Article 24.- Paràmetres generals de lÓrdenació

Líndex dédificabilitat bruta o de la zona es el límit màxim dédificabilitat, expresat en m2 de sostre edificable per m2 de sòl (m2t/m2s) de la zona de referencia. La superfíce de sostre edificable es la suma de totes les superfícies cobertes, correponents a les plantes que, de conformitat a les normes sobre ordenació, tinguin la consideració de baixa o pisos. La densitat de vivenda es líndex que indica el nombre d’habitatges admesos per Ha. La superfície de sòl dáprofitament privat comprèn els terrenys d’un sector o àrea no adscrita a sistemes i dácord amb les condicions que li siguin aplicables, susceptibles de ser edificats i/o utilitzats per usos privats. Parcel.la: porció de sòl edificable. Solar: parcel.la apta per lédificació immediata per reunir les condicions de superfície i urbanització. Alineació oficial del carrer: es la línea de separació entre el sòl d´ús públic i el privat. Alineació dédificació: límit a partir del com edificar-se.

Article 25.- Usos 1. Els usos seran permesos o prohibits en funció de la seva adecuació a cadascuna de

les unitats de zona del sòl i a les finalitats de l’ordenació.

Es consideren prohibits tots aquells usos no permesos expressament. 2. Per la seva funció, es distingueixen els següents usos:

a) Habitatge unifamiliar: Ús lligat exclusivament a la residència, situada en parcel.la independent o comú a varis edificis del mateix tipus, en edifici aïllat o agrupa horitzontal o verticalment a un o més habitatges, amb accés individual des de el exterior i espais lliures privatius i/o comuns.

b) Hoteler: Ús corresponent al allotjament comunitari, tal com residències, asils,

llars, etc. així com el residencial turístic.

c) Comercial: És l’ús que correspon a locals oberts al públic, destinats al comerci al menor i a la prestació de serveis privats al públic. El creixement de l’oferta comercial al detall a l’àmbit d’aquesta modificació puntual en format de mitjà i gran establiment comercial, estarà subject, incloses les excepcions de l’article 8.2., al que determina la normativa del Pla Territorial d’Equipaments Comercials.


18

d) Educatiu, religiós i cultural: Comprén l’activitat `de l’ensenyament en tots els graus, inclïda la preescolar i els jardins d’infància, amb les seves instal.lacions esportives i culturals annexes, el de museus, biblioteques i activitats de tipus social i cultura, esglésies, temples i capelles.

e) Recreatiu i esportiu: S’entén l’ús de locals o instal.lacions destinats a la pràctica del esport, així com a espectacles i d’altres manifestacions col.letives relacionades amb l’oci i el temps lliure.

f) Aparcaments i estacionaments: S’entén per aparcament l’àrea descoberta fora

de la calçada destinada a parada d’automòbils. S’entén per estacionament el espai situat a l’interior de les edificacions o a l’interior dels solars destinat a albergar automòbils.

3. Per la seva natura els usos es divideixen en públics, col.lectius o privats.

a) Són usos públics els referents als usos i serveis que es desenvolupen en terrenys o instal.lacions de propietat pública, o que siguin desenvolupats per l’Administració.

b) Són usos privats, els que no figurant al paràgraf seguent, es desenvolupen per

particulars en sòl de propietat privada.

c) Són usos col.lectius els usos privats destinats al públic, la relació del qual es defineix normalment pel pagament de quotes, preus o taxes.

Article 26.- Paràmetres específics de l’edificació en Ciutat Jardí. L’ordenació de l’edificació en Ciutat Jardí Castell de Sant Jordi es regirà pels següents paràmetres:

a) Forma i superfície de la parcel.la. b) Ocupació màxima de la parcel.la. c) Altura màxima i nombres de plantes. d) Separacions mínimes en els límits de la parcel.la. Línia de reculada

obligatòria. e) Agrupació de les edificacions. Limitacions. f) Edificabilitat neta. g) Densitat d’habitatges. h) Edificacions auxiliars. i) Materials.


19

j) Tanques. k) Adaptació topogràfica i moviment de terres. l) Pous, cisternes i drenatges.

a) Forma i superfície de la parcel.la: la forma i superfície de la parcel.la es regularà pèr la superfície i façana mínimes.

b) Ocupació màxima de la parcel.la: l’ocupació és la relació, en

porcentatge, entre la superfície obtinguda per la projecció normal sobre el sòl de tots els cossos de l’edificació i elements construïts, inclosos soterranis, i la superfície de la parcel.la incloent la superfície de la zona verda privada assignada a la parcel.lació d’us lucratiu (Clau ZV pr-J).

c) Alçada màxima i nombre de plantes:

L’alçada màxima de les edificacions es determinarà a cada punt a partir

de la cota natural del terreny.

Planta subterrània i planta baixa: S’entendrà per planta subterrània, aquella el sostre del qual està per sota d'una línia traçada a un metre per sobre del terreny natural. La planta immediatament superior a aquesta es denominarà planta baixa. En planta subterrània no es permetran en cap cas usos de habitatge ni obertura d'altre tipus de buits que no siguin els propis de ventilació dels usos permesos. Per sobre de l'alçada màxima, solament es permetran: 1. La coberta definitiva de l'edifici, amb una pendent inferior al 30% i

l'arrencada de la qual se situï a altura no superior a la màxima. 2. La coberta plana, tancada amb càmera d'aire o altre element que

cobreixi amb una alçada no superior de 0.60 m i el volum de l’escala d’accés a la mateixa, que no excedirà de 12 m2 de superfície.

3. Les baranes calades fins una alçada màxima de 1,10 m.

4. Els elements tècnics de les instal.lacions.

5. Les rematades de l’edificació de caràcter exclusivament decoratiu.

d) Separacions mínimes als límits de la parcel.la: Línia de reculada

obligatòria.


20

Les separacions són les distàncies mínimes a les quals podrà situar-se l'edificació, referides al capdavant de la via pública de la parcel·la i als laterals d'aquesta. En el lateral confrontant amb zona verda privada tipus A no caldrà respectar distàncies a límits atès que la superfície verda privada queda incorporada al conjunt. Quant, al “testero”, s’estableix una línia de reculada mínima obligatòria, la cual surt reflexada als planells d’Ordenació situada aproximadament en la cota +9.0 del terreny natural, que constitueix la línia màxima que pot arribar a l’edificació dintre de la parcel.la. En tots els casos, les reculades i separacions es consideraran des dels punts de volada màxima de l’edificació o elements sortints.

e) Agrupació de les edificacions. Limitacions.

Estableix la forma que podran agrupar-se els habitatges en diferents edificacions. Es fixarà el nombre màxim d'habitatges que podran agrupar-se entre si, tant horitzontal com verticalment, formant mòduls d'edificació dintre de la parcel.la comú. Així mateix es limitarà la longitud màxima de façana que podrà resultar de l'agrupació d'habitatges i la separació mínima entre els distints edificis fruit de l'agrupació.

f) Edificabilitat neta:

La edificabilitat neta és la relació existent entre la “superfície de sostre edificable” i la “superfície de la parcel.la”, expressada en m2 de sostre per m2 de sòl. En el conjunt de l'edificabilitat neta s’hauran de tenir en compte la superfície de la planta baixa, pisos i de les edificacions auxiliars.

g) Densitat d’habitatges:

S´estableix com densitat màxima la definida en el Plà General d´Ordenació.

h) Edificacions auxiliars: Són aquelles edificacions o cossos d'edificació al servei de l'edificació principal, destinades a garatges, dipòsits, vestuaris, hivernacles i altre usos semblants. L'espai, sostre i volum de les citades construccions auxiliars en les zones d'usos lucratius computa a l'efecte d'ocupació i edificació màxima. No afecten a aquestes construccions les determinacions sobre separacions mínimes. No obstant, mai podran situar-se en el front o façana de la parcel.la.


21

No obstant això, en la zona verda privada, que no posseeix edificabilitat, es permetrà la implantació d'usos esportius vinculats a l'edificació (piscines, pistes esportives, etc.), així com construccions auxiliars lleugeres d'una sola planta vinculada als esmentat usos (quiosquet, magatzem de jardineria, condícies i vestuaris, etc.) amb una superfície inferior a 100 m2.

i) Materials.

Els materials a utilitzar per a la construcció de les edificacions seran els tradicionals en la regió, prohibint-se expressament els materials d'acabat o revestiment, en paviments exteriors o cobertes, dissonants amb la vegetació i l'entorn paisatgístic.

j) Tanques.

Les tanques al davant a vials públics, equipaments i espais verds deuran subjectar-se a les alineacions i rasants d'aquests. En determinats casos, es permetran reculades parcials amb la finalitat d'aconseguir una millor relació de l'edificació principal o les edificacions auxiliars amb l'alineació del vial, l'espai resultant deurà ser mantingut i ajardinat a càrrec del propietari de la citada superfície de terreny. L'alçada màxima de les tanques opaques serà de 1.50 m i es compondrà per una banda d'obra de 0,60 m, de l'altura màxima i la part restant de naturalesa vegetal.

k) Adaptació topogràfica i moviment de terres.

En tots els casos en els quals sigui necessària l'anivellació del sòl en terrasses o plataformes, aquestes es disposaran de tal manera que la cota de cadascuna d'elles compleixi les següents condicions:

a) Les plataformes d'anivellació al costat dels límits de les parcel·les no podran situar-se a més de 1,50 m per damunt o per sota de la cota natural del límit.

b) Els murs de contenció de terres no tindran una altura superior a 1,50 m per damunt o per sota de la cota natural del límit.

c) Els murs interiors de contenció de terres no tindran una altura superior a 2,00 m.

d) Les plataformes interiors d'anivellació no podran situar-se a més de 2,00 m per damunt o per sota de la cota natural del terreny.

e) Tots els murs de contenció de terres s'adaptaran de forma orgànica al terreny natural, quedant prohibits trams rectes de més de 25 m de longitud.


22

f) L'acabat vist dels esmentats murs serà de maçoneria de pedra natural, preferentment de la zona.

g) La protecció de caigudes entre plataformes es realitzarà, cas de ser necessària, amb elements vegetals o baranes amb materials no opacs, quedant prohibits els “petos” de fàbrica o maçoneria per sobre del propi mur de contenció.

l) Pous, cisternes i drenatges.

Les aigües de pluja recollides per les cobertes no podran abocar-se a la xarxa general de clavegueram d'aigües residuals; si la xarxa de l'edificació és separativa, les xarxes exclusivament de pluvial podran abocar-se a la xarxa de clavegueram d'aigües pluvials i aquestes, al llit del barranc, per a millor manteniment de les seves condicions hidrològiques; no obstant, també es recomana la construcció en cada parcel.la de cisternes per al seu emmagatzematge i posterior ús com aigua de reg.

Es prohibeix expressament la perforació de pous en l'interior de les parcel.les.


23

Capítol 6 NORMES PARTICULARS DÉDIFICACIÓ I US.

Article 27.- Sistema viari (V-J)

1. Comprèn els espais reservats per a la xarxa viària i els aparcaments amb l'objectiu de mantenir nivells suficients de mobilitat i accessibilitat entre les diverses zones del territori ordenat.

2. Es distingeix el sistema general viari (VG), la xarxa viària local pavimentada (VL) i les zones d'aparcaments (P) associades al viari públic:

- Sistema general viari: inclou el viari corresponent a sistemes generals, projectat al ferrocarril que discorre pel límit Nord-Oest del Sector connectant el viari local amb sistemes generals confrontants.

- Xarxa viària local (VL): inclou el viari local pavimentat existent que dóna accés al Castell de Sant Jordi i el nou vial previst en el límit sud-est que connectant aquest amb l'altre existent en la urbanització confrontant, serveix per a donar accés a les parcel·les de les edificacions previstes d'ús lucratiu.

- Aparcament (P): comprèn les àrees destinades a estacionament d'automòbils fora de la calçada. Inclou l'aparcament ja existent.

Tots els espais d’aparcament haurien d’estar pavimentats.

Les dimensions de les places d'estacionament tindran les següents dimensions mínimes: 2,20 x 4,75 m.

El Pla Parcial estableix la prohibició de l'edificació en l'àmbit comprès entre les alineacions del vial. Es podran construir voltes seguint el límit del sòl d'ús privat adjacent al sistema viari.

Article 28.- Espais lliures dús públic (ZV pb-J).

1. Comprenen els sòls destinats a zones verdes dús i titularitat pública, entre els quals es trobaran tant Parcs i Jardins com àrees per a jocs de nens.

A aquest efecte, les reserves de sòl són les següents:

- Zones Verdes Públiques a l’Est del vial pavimentat existent i confrontants amb la costa de Cala-Vidre (Zona 1).

- Zones Verdes Públiques situades al Nord del Barranc (Zona 2). S’ademeten els elements i instal.lacions a l’aire lliure coherents amb l’ús públic específic: jocs infantils, miradors, pèrgoles i altres elements de mobiliari urbà. L’ús de les mateixes estarà lligat al caràcter públics de l’espai. En aquestes àrees, si es disposa nou arbrat i jardineria, haurà de ser d’acord amb la vegetació autòctona de la comarca.


24

2. No s’ademeten cap tipus d’edificació ni intervenció que alteri la topografia i

caràcter paisatgístic, tals com moviments de terres, murs de contenció, etc. Article 29.- Equipaments. (Eq-J). 1. Compren els sòls destinats a usos públics o col.lectius en els que es desenvolupa

alguna de les següents activitats:

- Docent i cultural. - Comercial. - Esportiva. - Social. - Religiosa. Aquests sòls seran de domini públic, si be sádmet la gestió privada. El creixement de l’oferta comercial al detall d’aquesta modificació puntual en format de mitjà i gran establiment comercial, estarà subjecte, incloses les excepcions de l’article 8.2 al determinat en la normativa del Pla Territorial d’Equipaments Comercials.

2. Les edificacions que en aquests es construeixin tindran que ser destinades al us

propi de léquipament que guardin. Només es permetrà lús de vivenda unifamiliar com adjunta a léquipament comercial,en una proporció dúna vivenda per cada 200 m2 de local comercial o unitat independent de comerç.

Aquestes vivendes es situaràn en planta pis. 3. Lédificació sájustarà als següents paràmetres:

a) Ocupació de les parcel.les: 30% b) Edificabilitat neta: 0,6 m2/m2 c) Tipus dórdenació: Edificació aillada, separada 5 m de lálineació de vial i 3 m

dels restants límits.

d) Alçada màxima: 7 metres, corresponent a planta baixa i una planta pis. e) Tota edificació se situarà per darrere de la línia de reculada mínima obligatòria,

amatent, aproximadament, en la cota + 9.0 i que apareix en els planols de Zonificació.

4. No obstant, es recomana no realitzar intervencions edificatòries en les parcel.les

destinades a l’ús d’equipaments. En qualsevol cas les zones no afectades per l’edificació mantindran la vegetació autòctona existent.


25

Article 30.- Zona Hotelera Castell de Sant Jordi (19-J)

1. Comprèn els sòls d'aprofitament privat destinats a l'ús hoteler.

2. Tipus d'Ordenació: Correspon al d'edificació aïllada envoltada d'espai lliure d'ús privat. Podrà dur vinculada part de la zonificació destinada a zona verda privada (ZVA pr-J).

3. L'edificació s'ajustarà als següents paràmetres:

a) Ocupació: L'ocupació màxima serà del 70 % de la superfície de parcel·la qualificada per a ús hoteler.

b) Edificabilitat neta: 1,827940 m2/m2 aplicat a la superfície de parcel·la qualificada per a ús hoteler. El màxim resultant per a tota la superfície qualificada per a aquest ús serà de 8.989 m2 de sostre sobre rasant.

c) Altura màxima: 11 metres, corresponent a planta baixa més dos pisos. En edificacions auxiliars serà de tres metres.

d) Parcel.la mínima: 1.000 m2.

e) Façana mínima a vial: La façana mínima de la parcel.la a vial serà de 20 metres.

f) Separació mínima de les edificacions a vials: 6 metres.

Separació mínima de las edificacions a límits: 3 metres. Aquesta separació no serà necessària en el cas de límits amb la zona verda pública.

Aquesta separació no regirà per a les edificacions auxiliars, si bé es respectarà la separació a vials.

g) Línia de reculada obligatòria: l’edificació podrà alinear-se o mantenir-se per darrere de la línia establerta en plànols com de reculada mínima obligatòria. Aquesta línia no podrà sobrepassar-se ni amb volades ni amb altres elements sortints.

h) Usos permesos:

- Hoteler, residencial-turístic, apartahotel, apartaments turístics, etc., així com residències d'estudiants o de la tercera edat, asils i llars.

- Oficines, sanitari assistencial, educatiu, religiós i cultural com usos complementaris de l'ús hoteler.

- Estacionament i aparcament.


26

- Recreatiu i esportiu.

- Comercial. El creixement de l’oferta comercial al detall a l’àmbit d’aquesta modificació puntual en format de mitjà i gran establiment comercial, estarà subject, incloses les excepcions de l'article 8.2, al determinat en la normativa del Pla Territorial d'Equipaments Comercials.

Tota la resta d’usos no esmentats queden expressament prohibits.

i) Estacionaments: Són obligatoris a l’interior de cada parcel.la amb capacitat d’un cotxe per cada dues places hoteleres o per cada 200 m2 de fracció d’edificació.

j) En les àrees compreses entre la línia de reculada obligatòria i el barranc es respectarà la vegetació existent.

Article 31- Ciutat Jardí residencial Castell de Sant Jordi (20-J)

1. Comprèn els sòls d'aprofitament privat destinats a ús residencial unifamiliar en ciutat jardí, permetent-se tant l'execució d'habitatges unifamiliars agrupats horitzontalment com verticalment.

2. Tipus d'Ordenació: Correspon al conjunt integrat d'edificació oberta en mòduls d'habitatge unifamiliar agrupada verticalment amb accessos independents, amb edificació unifamiliar agrupada horitzontalment en filera, envoltada d'espai lliure d'ús privat. Podrà dur vinculada part de la zonificació destinada a zona verda privada (ZV pr-J).

3. L’edificació s’ajustarà als següents paràmetres:

a) Ocupació: L’ocupació màxima serà del 50% de la superfície qualificada per a l’ús residencia incloent la superfície destinada per a zona verda ZV pr-J a efectes únicament de càlcul d’ocupació.

b) Edificabilitat neta: 0,952277 m2/m2, aplicada a la superfície de parcel.la qualificada per a us ciutat jardí residencia (Clau 20-J). El màxim resultant per a tota la superfície qualificada per a aquest ús serà de 7.840 m2 de sostre sobre rasant.

c) Alçada màxima: 7 metres, corresponent a planta baixa més un pis. En edificacions auxiliars serà de tres metres.

d) Parcel.la mínima: 5.000 m2.

e) Façana mínima a vial: La façana mínima de la parcel.la a vial serà de 30 metres i cadascun dels habitatges del conjunt, 6 m.


27

f) Separació mínima de les edificacions a vials: serà, almenys de 3 metres.

Separació mínima de les edificacions a límits: 3 metres.

Aquesta separació no serà necessària en el cas de límits amb la zona verda pública o privada vinculada a la pròpia parcel.la.

Aquesta separació no es regirà per a les edificacions auxiliars, si bé es respectarà la separació a vials.

g) Línia de reculada obligatòria: l’edificació podrà alinear-se o mantenir-se per darrere de la línia establerta en plànols com de reculada mínima obligatòria. Aquesta línia no podrà sobrepassar-se ni amb volades ni amb altres elements sortints.

h) Agrupació d’edificacions: Es permetran les agrupacions horitzontals fins a 8 habitatges unifamiliars de dues plantes o agrupacions verticals fins a 16 habitatges unifamiliars d’una planta cadascun en un únic edifici de dues alçades i sense limitació del nombre total d’agrupacions dins d’una mateixa parcel.la.

La façana màxima d’un edifici constituït per l’agrupació de varis habitatges serà de 60 m.

La separació mínima entre els edificis serà de la meitat de l’alçada (H/2) del més alt.

4. Altres paràmetres reguladors:

a) Estacionaments: Són obligatoris en l'interior de la parcel·la amb capacitat d'un cotxe per cada habitatge. També es permetrà la ubicació d'aparcaments en superfície en la zona verda privada vinculada a la parcel.la, en les condicions especificades en l'Article 33, que apareix a continuació.

b) En les àrees compreses entre la línia de reculada obligatòria i el barranc es respectarà la vegetació existent.

Article 32.- Zona Verda Privada (ZV pr-J)

1. Comprèn el sòl de titularitat privada, generalment ajardinat, que envolta les edificacions. L'objectiu d'aquesta zona és el de mantenir les qualitats dels entorns que qualifica.


28

2. Paràmetres reguladors:

a) Edificabilitat: Es prohibeix la construcció de noves edificacions en aquesta zona exceptuant les enumerades en l’apartat següent. Es permetran tan sol obres de millores en les edificacións existents que no desvirtuïn el caràcter dels espais ajardinats.

b) Condicions d’ús. Es permet únicament l’ús de jardí privat o públic i les instal.lacions esportives descovertes, així com construccions auxiliars lleugeres d’una sola planta vinculades a aquests usos (quiosquet, magatzem de jardineria, condícies i vestuaris, etc.) amb una superfície inferior a 100 m2.

c) També es permetrà la ubicació d'aparcaments en superfície en aquestes zones verdes privades vinculades a les parcel·les edificables, utilitzant pavimentació de llamborda, formigó imprès o altres, prohibint-se en aquestes zones expressament l'aglomerat asfàltic. Les àrees destinades a aparcament s'integraran convenientment amb vegetació (arbres) que generin àrees d'ombra i disminueixin l'impacte visual de les mateixes.

d) S'autoritza la vinculació de tot o part d'aquest sòl a qualsevol dels usos lucratius de l'ordenació i la incorporació física a una o vàries de les parcel.les dels mateixos.

e) Pot realitzar-se un tancament exterior de les zones verdes privades en les mateixes condicions establertes per a les tanques en la normativa del Pla Parcial.

Article 33.- Infraestructures

a) Es denominen així aquelles parcel·les destinades a les xarxes i edificacions per a la dotació de serveis vinculats a les infraestructures urbanes bàsiques, tals com subministrament d'aigua, sanejament, depuració, xarxes d'energia, telecomunicacions, etc.


29

b) Es permetrà integrar aquestes parcel.les en els espais lliures que li envolten.

c) Les condicions restants d'aplicació seran les establertes en les Normes Urbanístiques del Text Refós del Pla General Municipal d'Ordenació Urbana de L'Ametlla de Mar, capítol tercer clau "S", en el no establert en les Normes Urbanístiques de la present Modificació del Pla Parcial.

7. EDIFICABILITAT LUCRATIVA DEL PLA PARCIAL L'aprofitament lucratiu del sector i l'edificabilitat total lucrativa en m2 de sostre resulta ser de 16.829 m2 i es distribueix de la següent forma:

PARCEL.LA SUP. NETA CLAU COEF.EDIF. EDIF.

P1 4.917,56 M2 19 J 1,827940 M2/M2 8.989

P2 8.232,90 M2 20 J 0,952277 M2/M2 7.840

TOTAL 13.150,46 M2 ---- ---- 16.829

8. CESSIÓ DEL 10% DE L’EDIFICABILITAT LUCRATIVA Com pot observar-se, l'edificabilitat total està conincideix amb la fixada en el Pla Parcial vigent, descomptats els excedents. Per tant, el present Pla Parcial no existeix edificabilitat excedentària per a l'Ajuntament. La definició de la ubicació del 10% de cessió, correspondrà al Projecte de de Reparcel.lació i comprendrà el sòl suficient, segons la clau d'aplicació, per a materialitzar 1683 m2 de sostre (10% s/16.829m2s).


30

9. RESERVES PER A ESPAIS LLIURES PÚBLICS Les reserves previstes per al sistema d'espais lliures públics, sense diferenciar Zones Verdes i Àrees de Joc de nens en el present Pla Parcial resta com s’expos a continuació: ZONES VERDES PÚBLIQUES PLA PARCIAL ZV pb-J Zona 1 10.942,88 m2 ZV pb-J Zona 2 45.431,14 m2

----------- Total Superfície 56.374,02 m2 =======

Aquestes reserves són molt superiors a les establertes a l’article 65, apartat 3 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme de Catalunyaa: 5 m2 de sòl/25 m2 de sostre = 16.829 : 25 x 5 = 3.366 m2 Mínim 10% s/85.440 m2 del sector = 8.544 m2 10. RESERVES PER A EQUIPAMENTS DE TITULARITAT PÚBLICA D’acord amb l’article 65, apartat 3 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme de Catalunya, deuen reservar-se per a equipaments de titularitat pública: 5 m2 de sòl/ 25 m2 de sostre = 16.829 : 25 x 5 = 3.366 m2 Mínim 5% s/85.440 m2 del sector = 4.272 m2 La reserva prevista de 5.967 m2 és superior al mínim obligatori de 4.272 m2 de sòl.

L’Ametlla de Mar, octubre de 2004

GIUS S.L. Gestió Integral d’Urbanisme i Sòl

Juan Antonio Ortiz Orueta Arquitecte


31

B. CARACTERÍSTIQUES DE LES OBRES D’URBANITZACIÓ PRESSUPOST I PLA D’ETAPES

B.1.- XARXA VIÀRIA Existeix un nou accés (realitzat amb posterioritat a la redacció del Pla General) que enllaça amb el vial de Tres Cales més pròxim al mar i condueix fins es Castell de Sant Jordi. Així doncs l'accessibilitat al sector en l'àrea destinada a usos lucratius queda garantida per aquesta via d'accés, i la connexió amb la trama viària de Tres Cales al costat de la costa. El Pla Parcial manté com únic viari que travessa el barranc existent en el centre del sector, el sistema general establert en el Pla General, situat al costat del límit Sud-oest de l'àmbit. El nou vial del sistema local es projecta amb una amPlaria total de 8 m, dels quins 6,5 estan inclosos en el sector, quedant per executar en el futur les voreres pertanyents als terrenys de Tres Cales. Les voreres previstes són de 1,50 m d'amplària, amb calçada de 5 m. També es preveu completar les voreres del vial existent fins el límit del Sector. El paviment dels vials rodats estarà format per una subasi de zahorra natural S-1 de 15 cm d'espessor, base de grava cement GC-1, també de 15 cm i capa de rodadura S-20 d'aglomerat asfàltic. El paviment de les voreres estarà constituït per un encimat de vorades de formigó cantonat, una base de formigó en massa H.125 de 15 cm d’espessor, sobre 10 cm de “Zahorra” natural S-1, i paviment de llosetes premsades tipus “panot” gris de 20 x 20 cm o similar, redudes amb morter de ciment amb les corresponents juntes de dilatació cada 8 m com a màxim. Com mesures d'accessibilitat els passos de vianants deuran executar-se amb un gual segons les determinacions de la normativa. Els passos per als vianants en l'interior dels parcs i jardins podran estar constituïts per una capa de sauló prèvia compactació del terreny i un encintat de peces de formigó. En tant que sigui possible es mantindrà l'estat actual de les zones destinades a espais lliures de manera que no afecti paisatgísticament a l'entorn. Es preveuen dos llocs al costat del vial de nova construcció per l´ubicació de contenidors d'escombraries, un al costat dels aparcament dels habitatges i altre al costat de la parcel.la classificada amb ús infraestructura, segons es marquen en el Planol D.1. Xarxa Viària.


32

B.1.1.- Protecció de l’àrea residencial contra la Contaminació Acústica

Es preveu la construcció d'una barrera acústica entre la zona residencial i les infraestructures existents de transports, en compliment de la Llei 16/2002 de Protecció contra la Contaminació Acústica, que en el seu Article 6 defineix les zones de soroll com sectors del territori afectats per la presència d'infraestructures de transport viari, ferroviari, marítim i aeri, i que a aquestes se li deuen aplicar les normes establertes en el "Article 13 . Normes per a les noves construccions en les zones de soroll. 1. En les noves construccions situades en les zones de soroll que fa referència l'article 6, on existeixi una contaminació acústica superior als valors límits de inmisió establerts per la present Llei, els promotors han d’adoptar, com a mínim, les següents mesures, d'acord en tot cas amb les Normes bàsiques d'edificació (NBE):

a) Mesures de construcció o reordenació susceptibles de protegir l'edifici contra el soroll.

b) Disposició, si és procedent, de les dependències d'ús sensible al soroll en la part de l'edifici oposada al soroll.

c) Insonorització dels elements de construcció d'acord amb el que estableix l'annex 9.

d) Apantallament per trossos de terra o barreres artificials en la proximitat de la infraestructura.”

En el Planol D.1 Xarxa Viària, de la documentació gràfica es descriu la posició de la barrera acústica i la seva secció transversal. Aquesta barrera es formarà mitjançant talús de terres a 45º de pendent amb 4 metres d'alçada i coronat amb doble alineació d'arbres plantats en la “verma” horitzontal superior amb tres metres d'amplària. B.2. PROVEÏMENT D’AIGUA El sistema de proveïment a dissenyar dotarà de subministrament d'aigua potable als habitatges, equipaments públics i privats, i de reg a les zones verdes públiques i privades situades en l'àmbit del Pla Parcial "Castell de Sant Jordi".


33

La demanda d'aigua potable s'establirà en funció del nombre màxim d'habitatges i places hoteleres que permet el Pla Parcial.

Zona 20 J: Superfície: 7.840 m2S

Nombre màxim d’habitatges: 43 (5 hab/ha).

Zona 19 J: Superfície: 8.989 m2S

Nombre de places hoteleres: 100 (aprox.)

El nombre d’habitants de la zona serà aproximadament de 272 suposant una ocupació de 4 persones per habitatge.

Per al càlcul es partirà d'una dotació per habitant i dia de 200 litres, la qual cosa suposa un consum diari de 54.400 litres.

El proveïment procedirà del subministrament de les xarxes existents en la proximitat del sector. El sistema de proveïment constarà d'emmagatzematge, si pel càlcul del Projecte d'Urbanització es considerés necessari, i xarxa de distribució als punts de consum. Emmagatzematge: L'emmagatzematge s'efectuarà, cas de resultar necessari, mitjançant un dipòsit semienterrat situat en la zona d'aparcaments situada davant de la zona hotelera. El dipòsit estarà dotat d'entrada, sortida, abocador i descàrrega de fons.

Per al càlcul de la capacitat mínima del dipòsit es tindran en compte les següents dades: 1) La demanda diària que s'ha xifrat en 54.400 litres.

2) El període d'omplert del dipòsit que es fixa en 10 hores.

3) Períodes de major o menor consum durant el dia.

En funció de les anteriors premisses el dipòsit deurà tenir una capacitat mínima corresponent al consum mig de dos dies.

Xarxa de distribució. La xarxa d'alimentació del dipòsit, si arribés a instal·lar-se, es determinarà en funció del temps d'omplert del mateix (10 hores). Així mateix, la potència dels equips de bombament i impulsió es determinarà en funció del cabal de captació, del temps d'omplert i de l'altura d'elevació de l'aigua.

La conducció es realitzarà enterrada sota la vorera, o bé a través d'espais públics no edificables.


34

La xarxa de distribució pròpiament aquesta es dissenyarà seguint els següents criteris:

1.- Traçat: Discorrerà enterrada en rases sota la vorera, a un sol costat del vial o per terrenys públics no edificables. La canonada anirà situada a una profunditat aproximada de 1 m sobre llit de sorra de riu, amb farciment i piconat de terra i reforç en coronació de “solera” de formigó.

2.- Materials: Els materials deuran complir les normes UNEIX o posseir el corresponent document d'idoneïtat tècnica. Com norma general s'admet el polietileno de pressió de 10 atmosferes o PVC, segons criteri municipal.

3.- Càlcul: Per al càlcul dels diàmetres dels conductors es tindran en compte:

- La pressió de l'aigua en qualsevol punt estarà compresa entre 1 i 5 atmosferes.

- La velocitat de l'aigua en l'interior de les conduccions de distribució no superarà 1m/seg.

- Les pèrdues de càrrega degudes a la longitud de la xarxa, els accessoris, els canvis d'adreça, la rugositat del material, etc. deuran ser tals que la pressió residual en qualsevol punt no sigui inferior a l'atmosfera.

- Els coeficients de simultaneïtat.

4. Disseny de la xarxa: La xarxa de distribució serà del tipus “mallado”, tancats en els extrems del nou vial amb la xarxes existents a fi de disposar d'un circuit alternatiu per al proveïment.

La xarxa quedarà dividida en sectors mitjançant claus de passada, col.locades de tal forma que una veuria en una conducció no impliqui la suspensió de subministrament a través de conduccions de diàmetre superior.

Connectades a la xarxa de distribució es disposaran boques de reg que permetin l'acoblament de mànegues. S'uniran al branc de distribució mitjançant una derivació de 40 mm de polietilè d'alta densitat i s'intercalarà una clau de comporta. Se situaran en l'interior d'arquetes dotades de tapa i cèrcol enrasats amb el paviment del terreny.

També es preveu la instal·lació d'un hidrant d'incendis en les proximitats de les zones edificables.


35

B.3.- SANEJAMENT El sistema de clavegueram a dissenyar, constarà d'una xarxa separativa d'evacuació d'aigües fecals, procedents de les edificacions, i d'aigües pluvials a través dels “imbornales” dels nous vials, i d'una cisterna de recollida i abocament de l'afluent de les aigües de pluja de les parcel·les que es conduirà als torrents existents al llarg de tot l'àmbit del Pla Parcial. La xarxa que recull les aigües fecals es connectarà a un últim pou de ressalto des del qual haurà d'escometre's al col·lector de la depuradora Litoral Nord de L'Ametlla de Mar, actualment en execució, en el punt que estableixi l'Administració. Provisionalment es construirà una estació depuradora d'aigües residuals (E.D.A.R.), del que s'adjunta annex. Xarxa de recollida d'aigües fecals.- Per al disseny de l'esquema de la xarxa de sanejament s'han tingut en compte les següents condicions: Rasant del nou vial al costat del límit Sud: condicionant-se a les característiques topogràfiques del terreny i als vials als quals connecta, dita vial té una pendent compresa entre el 1 i el 2,25% en els distints trams, sempre descendent de Sud-est a Nord-oest. No obstant això, el sanejament en aquest vial, deurà abocar a contrapendent ja que la sortida cap al col·lector de la depuradora deu realitzar-se en el límit Sud-est. Discorrerà per l'eix del mateix a una profunditat mínima de 1 m. A causa del desnivell descendent cap al barranc i a la necessitat d'adaptar l'edificació al terreny natural, cal disposar d'una xarxa de sanejament per sota de la cota +7, de manera que reculli tots els abocaments de les edificacions amatents entre la cota +8 i la +11, aproximadament. Xarxa de recollida d'aigües pluvials- Es dissenya una xarxa de recollida d'aigües pluvials mitjançant “sumideros” connectats a pous per a evacuar el nou vial que discorre paral·lel al ferrocarril Barcelona-València, acabant en abocament lliure en els torrents. També s'evacuen d'aquesta manera les aigües de pluja de les parcel.les. La xarxa de recollida estarà constituïda per: Conductes de formigó amb endoll campana per a les connexions, de secció circular, col.locats sobre jaç de sorra de riu, amb un farciment de terreny seleccionat almenys fins 20 cm per sobre de la clau del tub. El diàmetre serà de 30 cm. en tota la xarxa. La pendent més usual serà del 2-3% i la mínima de 0,5%. Pous de registre: Es disposaran pous de registre cada 50 metres com a màxim, en cada canvi d'adreça i en cada canvi d'pendent. Els pous seran prefabricats o d'obra de rajola massissa. El seu diàmetre intern serà de 1,10 m. Si entre l'entrada i la sortida, la diferència de cota és major de 80 cm. s'executaran pous de ressalto.


36

Es disposaran Imbornals sifònics de fundició VBS en el nou aparcament i a banda i banda de la calçada, tots ells connectats mitjançant canonada de PVC als pous de registre de pluvials més pròxims.

B.4. SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC I ENLLUMENAT PÚBLIC El sistema de subministrament a dissenyar cobrirà les següents necessitats: 1.- Subministrament a futures edificacions. 2.- Enllumenat públic. 1.- Subministrament a edificacions El sistema de subministrament comprendrà bàsicament la xarxa d'alta tensió (25 K), els transformadors i la xarxa de baixa tensió. Xarxa d'alta Tensió: Existeix en les proximitat una estesa d'alta tensió propietat d'Elèctrica de l'Ebre, S.A. que servirà al centre de transformació necessari per al proveïment de la urbanització. Transformadors: Es situarà un centre de transformació, de forma que sigui possible: Aconseguir que la longitud de les xarxes de distribució no suposi una caiguda de tensió superior al 5%. Subministrar en A.T., si així se sol·licitar, a la zona hotelera. Així, el centre s'ha previst en el cantó Sud-est del sector, en la zona destinada a aparcaments, situada davant de la zona hotelera i molt pròxim al capdavant de façana de la parcel·la d'ús residencial. El subministrament en A.T. a les estacions transformadores s'efectuarà enterrat a més de 1 m de profunditat i s'adaptarà al disposat per la normativa vigent en la matèria. Les canalitzacions seran de tub de PVC per a electricitat de 125 mm de diàmetre. Els recintes que alberguin als transformadors podran ser superficials si bé deuran harmonitzar amb l'entorn circumdant. Xarxa de distribució en B.T.: La xarxa de distribució partirà de l'estació transformadora i discorrerà enterrada sota la vorera, en rases d'almenys 70 cm de profunditat. La disposició dels conductes, que seran de tub de PVC per a electricitat, de 125 mm de diàmetre, deurà ser tal que compleixi el reglament electrotècnic de baixa tensió.


37

El tipus de cable serà el previst pel reglament Electrònic de baixa tensió per a aquest tipus de xarxes, igual que les caixes de derivació de línies, les caixes de canvi de secció de línies i els armaris d'escomesa. Les caixes de protecció i derivació se situaran en les tanques de les parcel·les a fi de facilitar la seva lectura i control. Per al càlcul de la demanda es prendrà un consum per habitatge de 5.750 watios, podent-se aplicar els coeficients de simultaneïtat corresponents (50%). El dimensionat de la xarxa s'efectuarà de tal forma que la caiguda de tensió per causa de la longitud de la xarxa i de la potència instal.lada en ella sigui inferior al 5%. La xarxa dissenyada s'acordarà amb la Companyia subministradora.

2.- Enllumenat públic

L'enllumenat públic consisteix en el sistema d'il·luminació de vials, aparcaments i passos per als vianants. Es preveu dotar d'aquest servei tant als vials de nova construcció com al vial existent.

En funció del seu ús es determinarà el nivell d'il·luminació mitja de cada zona.

Vials de circulació rodada: Es requerirà un nivell d'il·luminació de 18 lux amb una uniformitat major de 0,40.

Aparcaments i passos per als vianants: 10 lux, amb una uniformitat major de 0,25.

Donada l'amplària màxima del carrers (10m), la disposició dels punts de llum s'ha previst unilateral.

La font lluminosa estarà constituïda per llums de vapor de sodi alta pressió situades en lluminàries “estancas” IP-55, d'un model existent en la població, dirigides cap a l'hemisferi inferior i amatents sobre columnes metàl.liques de 4 metres d'alçada.

Les columnes hauran de posseir una obertura d'accés per a la manipulació dels seus elements de protecció i maniobra situada a 0,30 m del sòl, dotada de porta o trapa amb grau de protecció contra l'aigua i que sol pugui obrir-se mitjançant l'ocupació d'útils especials. Les separacions entre “báculos” no seran superiors a 20 metres i en tot cas s'adequaran a una distribució regular en funció de la longitud del vial. La xarxa de subministrament de l'enllumenat públic serà enterrada sota tub “corrugado” de 80 mm i s'adaptarà al Reglament Electrotècnic quant als materials a emprar, la seva disposició i la seva instal.lació. Únicament s'utilitzaran arquetes en els canvis d'adreça i en els encreuaments, connectant-se les columnes amb entrada i sortida en l'armari de registre situat en la seva base.


38

Els centres de comandament constaran d'un conjunt de tres armaris ensamblats, preferentment de poliéster estanc IP-55, amb una placa de muntatge d'igual material, porta amb tancament a maneta amb bloqueig de clau, ranures per a ventilació i voladís. El tipus de referència serà el model PL-T de Hime o similar. Els mòduls albergaran els següents elements: Mòdul nº 1: - Bases fusibles de protecció - Mòduls allotjament comptadors activa reactiva. Mòdul nº 2: - Equip estabilitzador reductor amb els seus mecanismes de protecció i maniobra. Mòdul nº 3: - Mecanismes de protecció i maniobra, en l'interior del qual s'allotjaran els següents

mecanismes de protecció i maniobra:

- 1 caixa per al ICP. - 1 interruptor magnetotèrmic general. - 1 interruptor magnetotèrmic per a accionament manual per circuit de

maniobra. - 1 comptador per cada circuit de maniobra. - 1 rellotge astronòmic programable. - 3 circuits de sortida totalment independents dotats amb protecció diferencial

i magnetotèrmica individual per circuit. - 1 base d'endoll s/carril de 2 x 25 A + T. - 1 retolació indeleble de mecanisme. - 1 Planol d'esquema elèctric “unifilar” plastificat, del conjunt de la

instal·lació. - L'espai necessari per a la ubicació en un futur dels sistemes via mòdem o

ràdio. Les línies d'alimentació als punts de llum es realitzaran en disposició trifàsica més neutre si la tensió el requereix. El règim de funcionament de la instal·lació serà un encès i reducció de potència nocturna mitjançant equip estabilitzador - reductor situat en capçalera de línia.


39

B.5 . TELECOMUNICACIONS Es dissenyarà la xarxa de telefonia amb arquetes de tipus H en la connexió amb la xarxa existent, en la qual se situaran les “regletes” necessàries per part de la Companya subministradora. A partir d'aquest punt, la canalització discorrerà per dos tubs enterrats de PVC per a telefonia, de 110 mm de diàmetre, amb arquetes de passada i escomesa de tipus M. Totes les tapes seran de fundició “dúctil” amb el logotip del servei. B.6.- PRESSUPOST D’OBRES I SERVEIS D’URBANITZACIÓ El pressupost estimat total per a portar a terme la infraestructura descrita anteriorment, ascendeix a: - Moviment de terres 25.240 € - Xarxa viària 84.140 € - Xarxa de proveïment d’aigua 18.490 € - Xarxa de sanejament 23.850 € - Xarxa de subministrament elèctric i enllumenat públic 41.510 € - Xarxa de telecomunicacions 3.020 € ______________________________________________________ TOTAL 196.250 € B.7.- PLA D’ETAPES S'estableix una única etapa per a la urbanització del Sector, a causa de la seva reduïda grandària. Així mateix, en aquest apartat es reflectiran els terminis prevists d'acord amb l'Article 65, apartat e), de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'Urbanisme de Catalunya. Així tindríem els següents terminis màxims: - Presentació del Projecte de Reparcel.lació: 6 mesos des de l'aprovació definitiva del

Pla Parcial. - Presentació del Projecte d'Urbanització: 6 mesos des de l'aprovació definitiva del

Pla Parcial.


40

- Execució de les obres d'urbanització: 2 anys des de l'aprovació definitiva del Projecte d'Urbanització.

- Execució de les obres d'edificació: 4 anys des de la terminació de les obres

d'urbanització.


GIUS, Gestió Integral d’Urbanisme i Sòl

Juan Antonio Ortiz Arquitecte


41

C. MOBILITAT SOSTENIBLE

L'ordenació i especialment el traçat viari contempla els criteris adequats sobre mobilitat sostenible dintre de l'àmbit de planejament. Així, a més del vial pavimentat de l'aparcament existent que són capaços per a l'accés d'automòbils i autobusos, els nous vials projectats posseeixen una calçada de 5 m d'amplària que també permet l'accés dels mateixos. Tot això possibilita l'accés futur, si així es contemplés per l'Ajuntament, del transport públic a tot el viari del sector.

El tràfic que ha de suportar el viari projectat és molt escàs, ja que es limita al dels usuaris dels habitatges i l'ús hoteler, així com al dels visitants específics a la platja i al Castell de Sant Jordi, no constituint pas cap a cap altra zona. Per tant, es consideren suficients tant la secció del vial existent com la del nou vial projectat.

Quant a l'accessibilitat en la redacció de la present modificació del Pla Parcial vigent s'han tingut en compte tant la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de Promoció de l'Accessibilitat i de Supressió de Barreres Arquitectòniques, especialment el Capítol I del Títol I, que estableix les "Disposicions sobre Barreres Arquitectòniques Urbanístiques (BAU)" i que en l'Article 4º, Accessibilitat dels espais d'ús públic, determina que es garanteixin l'accessibilitat i utilització amb caràcter general dels espais d'ús públic per les persones amb mobilitat reduïda, com el Reglament que la desenvolupa (Decret 135/1995 de 24 de març).

En aquest Reglament es determina que la Planificació i urbanització dels espais d'ús públic considerarà aquests com adaptats a les persones amb mobilitat reduïda. En el present document es preveuen passos adaptats en tots els encreuaments del nou viari dintre dels itineraris per als vianants.

El Projecte d'Urbanització deurà considerar aquests extrems i especialment tenir en compte les prescripcions de l'Annex 1 del Reglament en el que li afecti. Per això es transcriu a continuació aquest Annex:


42

ANNEX 1

Normes d’accessibilitat urbanística.

1.1. Itineraris adaptats.

1.1.1. Itinerari per als vianants adaptat.

Un itinerari per als vianants es considera adaptat quan compleix els següents requisits: Tenir un amplària lliure mínima de 0,90 m i una altura lliure d'obstacles de 2,20 m. En els canvis d'adreça, l'amplària lliure de passada permet inscriure un cercle de 1,50 m de diàmetre.

No inclou cap escala ni graó aïllat.

La pendent longitudinal no supera el 8%.

El paviment és dur, antilliscant i sense relleus diferents als propis del gravat de les peces. Té una pendent transversal no superior al 2%.

Els elements d'urbanització i mobiliari que formen part d'aquest itinerari estan adaptats.

1.1.2. L'itinerari mixt per als vianants i vehicles adaptats.

Un itinerari mixt es considera adaptat quan compleix els següents requisits:

Tenir una amplària lliure mínima de 3,00 m i una altura lliure d'obstacles en tot el recorregut de 3,00 m.

Els espais per a gir de vehicles permeten el gir amb un ràdio mínim de 6,50 m respecte a l'eix de l'itinerari.

No incloure cap escala ni graó aïllat.

El paviment és dur, antilliscant i sense relleus diferents als propis del gravat de les peces. Té una pendent transversal no superior al 2%.

Els elements d'urbanització i mobiliari que formen part d'aquest itinerari estan adaptats.


43

1.2. Elements d’urbanització adaptats

1.2.1. Paviments en espais d'ús públic.

Un paviment es considera adaptat quan compleix els següents requisits:

És dur, antilliscant i sense regruixuts diferents als propis del gravat de les peces. S'admet, en parcs i jardins, paviment de terres compactades amb un 90% PM (Pòctor Modificat).

Es col.loca un paviment amb teixidura diferenciada per a detectar els passos de vianants.

Les reixes i registres es col·loquen enrasats amb el paviment circumdant. Les obertures de les reixes situades en itineraris per als vianants tenen una dimensió que permet la inscripció d'un cercle de 2 cm de diàmetre com a màxim. La disposició de l'enreixat es fa de manera que no puguin ensopegar persones que utilitzin bastó o cadira de rodes.

1.2.2. Guals adaptats.

El gual de passada de vianants es considera adaptat quan compleix els següents requisits: L'amplària lliure mínima és de 1,20 m.

La vorada del gual s'enrasa amb la calçada. Els cants s'arrodoneixen a 45º.

La pendent longitudinal del gual és com a màxim del 12%. La pendent transversal màxima és del 2%.

Senyalització amb paviment de teixidura diferenciada.

El gual d'entrada i sortida de vehicles deu dissenyar-se de manera que:

L'itinerari de vianants que travessen, no pot quedar afectat per una pendent longitudinal superior al 12%.

L'itinerari de vianants que travessen no pot quedar afectat per una pendent transversal superior al 2%.


44

1.2.3. Passos de vianants adaptats

El pas de vianants que forma part d'un itinerari adaptat es considera adaptat quan compleix els següents requisits:

Salvar el desnivell entre la vorada i la calçada amb un gual de vianants adaptat.

Quan creui una illeta intermèdia en calçades rodades, aquesta es retallarà i quedarà rebaixada al mateix nivell de les calçades en una amplària igual a la del pas de vianants. El paviment de la illeta és diferenciador respecte al de la calçada.

Quan el pas, per la seva longitud, es realitzi en dos temps amb parada intermèdia, la illeta tindrà una longitud mínima de 1,50 m, una amplària igual a la del pas de vianants i el seu paviment i estarà anivellat amb el de la calçada quan la longitud de la illeta no superi 4,00.

1.2.4. Escales adaptades,

Una escala es considera adaptada quan compleix els següents requisits: L'amplària útil de passada deu ser 1,20 m com a mínim. Els graons deuen tenir una extensió mínima de 30 cm i una altura màxima de 16 cm, i en escales de protecció corba en planta o no recta deu tenir una dimensió mínima d'extensió de 30 cm contada a 40 cm de la cara interior. El nombre de graons seguits sense replà intermedi és com a màxim de 12 unitats. Els replans intermedis deuen tenir una longitud mínima en l'adreça de circulació de 1,20 m. L'extensió s'acaba superficialment amb material antilliscant i no presenta discontinuïtat on s'uneix amb l'altura. Les escales disposen de baranes que poden ser utilitzades en ambdós sentits de circulació. Els passamans de l'escala estan situats a una altura d'entre 0,90 m i 0,95 m en replans i 0,85 m en el tram de graons, i tenen un disseny anatòmic que permet adaptar la mà, amb una secció igual o funcionalment equivalent a la d'un tub de 3 a 5 cm de diàmetre, separat com a mínim 4 cm dels paràmetres verticals. Els passamans deuen perllongar-se 0,30 m com a mínim més enllà dels extrems al final de cada tram d'escala. El punt d'inflexió del passamans deu coincidir amb l'inici del tram de l'escala. L'inici i final d'una escala se senyalitza amb paviment diferenciat de la resta i disposa d'un nivell d'il.luminació durant la nit de 10 lux com a mínim.


45

Els espais existents sota les escales deuen estar protegits de manera que evitin possibles accidents a persones amb visió parcial o ceguesa. 1.2.5. Rampes adaptades Una rampa es considera adaptada quan compleix els següents requisits: L'amplària útil de passada és de 0,90 m com a mínim. Pendents longitudinals: Trams de menys de 3 m de llargària: 12% de pendent màxima (recomanable 10%). Trams d'entre 3 i 10 m de llargària: 10% de pendent màxima (recomanable 8%). Trams de més de 10 de llargària: 8% de pendent màxima (recomanable 6%). S'admet una pendent transversal màxima d'un 2%. El paviment de les rampes és dur, antilliscant i sense relleus diferents als propis del gravat de les peces. La longitud de cada tram de rampa serà com a màxim de 20 m. A l’unió dels trams de diferent pendent es col.loquen replans intermedis. Els replans intermedis tenen una longitud mínima en la dirección de circulació de 1,50 m. Al inici i al final de cada rampa hi ha un replà de 1,50 m de longitud com a mínim. Quan entre la rampa i la zona adjacent hi ha un desnivell igual o superior a 0,20 m es disposa d'un element de protecció longitudinal amb una altura de 10 cm per sobre del paviment de la rampa.

Les rampes disposen de baranes en ambdós costats, a una altura d'entre 0,90 m i 0,95 m. Els passamans de la rampa tenen un disseny anatòmic que permet adaptar la mà, amb una secció igual o funcionalment equivalent a la d'un tub rodó de 3 a 5 cm de diàmetre,separat com a mínim de 4 cm dels paràmetres verticals.

L'inici i el final d'una rampa se senyalitza amb paviment diferenciat de la resta, i disposa d'un nivell d'il.luminació mínim de 10 lux durant la nit.

1.2.6. Ascensor adaptat

Un ascensor adaptat es considera quan compleix els següents requisits:

La cabina d'ascensor adaptat té com a mínim unes dimensions de 1,40 en sentit d'accés i de 1,10 m en sentit perpendicular .


46

Disposa de passamans a una altura entre 0,90 m i 0,95 m. Els passamans de la cabina tenen un disseny anatòmic que permet adaptar la mà, amb una secció igual o funcionalment equivalent a la d'un tub rodó amb un diàmetre entre 3 i 5 cm i separat, com a mínim, a 4 cm dels paràmetres verticals.

Els botons, tant de la cabina com del rePla deuran col.locar-se entre 1 i 1,40 m d’alçada respecte al sòl. Les botoneres deuran tenir la numeració en Braille o en relleu.

Les portes de la cabina i del recint són automàtiques, d’una amplada mínima de 0,80 m i devant d’elles es podrà inscriure un cercle de 1,50 de diàmetre.

Al costat de la porta de l’ascensor i en cadascuna de les plantes existirà un número en relleu que identifiqui la planta amb dimensió mínima de 10 x 10 cm i una alçada de 1,40 m des de el sòl.

1.2.7. Aparcaments adaptats

Una plaça d’aparcament es considerarà adaptada con cumpleixi els següents requisists:

Té unes dimensions mínimes per al vehícle de 3,30 m x 4,50 m amb bateria i 2,00 m x 4,50 en fila.

Te un espai d’apropament que es podria convertir-se i que permeti la inscripció d’un cercle de 1,50 m de diàmetre devant la porta del conductor. En aparcaments en bateria aquest espai podrà solapar-se un màxim de 0,20 m amb l’amplada de la plaça. L’espai d’apropament haurà d’estar comunicat amb un itinerari vianants adaptat.

Les plaçes d’aparcament i l’itinerari d’accés a la plaça es senyalitzaran conjuntament amb el símbol d’accessibilitat en el sòl i una senyal vertical en un lloc visible amb la inscripció “Reservat amb mobilitat reduïda”.

1.2.8. Serveis higiènics adaptats

Un servei higiènic es considerarà adaptat quan cumpleixi els següents requisits:

Les portes hauran de tenir una amplada mínima de 0,80 i s’obriran cap al exterior.

Entre 0 m i 0,70 d’alçada respecte del sòl hi haurà un espai lliure de gir i maniobra de 1,50 m de diàmetre com a mínim.

L’espai de apropament lateral al water i frontal al lavabo té una amplada mínima de 0,80.

El lavabo no té pedestal ni mobiliari inferior que dificulti l’apropament de persones en cadira de rodes.

Disposa de barres de suport amb una alçada entre 0,70 i 0,75 m pel damunt del sòl, permetent agafar-se amb força en la transferència lateral al water. La barra situada al costat de l’espai d’apropament és batent.


47

Els miralls tenen el cantó inferior a una alçada màxima de 0,90 m.

Tots els accesoris ii mecanismes es col.locaran a una alçada no superior a 1,40 m i no inferior a o,40 m.

Les aixetes i els tiradors de les portes s’accionen amb mecanisme de presió o palanca.

El paviment es antilliscant.

Els indicadors de serveis d’homes o dones permetran la lectura tàctil, amb senyalització “dones homes” sobre la maneta, per mig d’una lletra D (dones) o H (homes) en relleu.

1.3. MOBILIARI URBÀ ADAPTAT

1.3.1. Condicions generals

Un element del mobiliari urbà es considerarà adaptat quan cumpleixi els següents requisits:

Ser accessible mitjançant un itinerari adaptat.

La seva ubicació permetrà sempre l’existència d’una franja d’espai lliure d’obstacles de 0,90 m d’amplada x 2,10 m d’alçada.

Els elements sortints i/o voladissos superiors a 15 cm de vol i que limitin amb itineraris tenen com a mínim un element fix i perimetral entre 0 i 0,15 cm d’alçada perque puguin ser detectats pels invidents, o pel contrari es situaran amb una alçada igual o superior a 2,10 m.

Els elements que han de ser accessibles manualment estan situats a una alçada entre 1 i 1,40 m d’alçada.

1.3.2. Elements Urbans diversos

Els elements urbans es consideraran adaptats si compleixen els següents requisits de disseny:

Els elements d’accés al recinte tindran una amplada mínima de 0,90 m i una alçada mínima de 2,10 m i han d’estar correctament senyalitzats.

Al mobiliari d’atenció al públic té, total o parcialmente, una alçada màxima respecte al sòl de 0,85. Si disposa només d’aproximació frontal, la part inferior entre 0,00 m i 0,70 m d’alçada, en una amplada de 0,80 m com a mínim, queda lliure d’obstacles per permetre l’aproximació d’una cadira de rodes.

La taula tindrà una alçada màxima de 0,80 m. La part inferior, entre 0,00 i 0,70 d’alçada, i en una amplada de 0,80 m com a mínim haurà de restar lliure d’obstacles per permetre l’aproximació d’una cadira de rodes.


48

L’element més alt manipulable dels aparells telefónics haurà de ser a una alçada màxima de 1,4 m. En el cas que l’aparell telefónic es estigui en una cabina locutori, aquesta haurà de tenir una dimensions mínimes de 0,80 d’amplada i 1,20 de profunditat lliure d’obstacles. L’espai d’accés a la cabina té una amplada lliure mínima de 0,80 i una alçada mínima de 2,10 m.

Els elements per a impedir els pas de vehícles estan separats per una distància mínima de 0,90 mi una alçada mínima de 0,80 m.

En graderies i zones d’espectadors, la plaça per a usuaris en cadira de rodes té unes dimensions mínimes de 0,80 d’amplada i 1,20 de profunditat.

Els pulsadors es situaran entre 1,00 m i 1,40 m d’alçada.

Els soports verticals de senyals i semàfors tenen una secció cants arrodonits i col.locaran preferentment a la part exterior de la vorera. Si no hi ha vorera o la seva amplada és inferior a 1,50 m, es col.locan tocant a la façana. En parcs i jardins, es sitúen en àrees ajardinades o similars.

Quan s’instal.lar semàfors acústics hauran d’emetre una senyal sonora indicativa del temps de pas per vianants, a petició de l’usuari mitjançant un comandament a distància.

1.3.3. Elements de protecció i senyalització d’obres a la via pública.

Els elements de protecció i senyalització d’obres a la via pública hauran de cumplir els següents requisits:

Les bestides, rases, o qualsevol altre tipus d’obra a la via pública hauran de senyalitzar-se i protegir-se mitjançant barreres estables i continuades que estaran il.luminades totat la nit.

Es col.locaran els elements de protecció i senyalització de manera que les persones amb disminució visual puguin detectar a temps l’exitència de l’obstacle.


49

No s’utilitzaran cordes, cables o similars.

Al nivell d’il.luminació mínim per advertir la pressència d’obstacles o desnivells serà de 10 lux.


GIUS S.L. Gestió Integral d’Urbanisme i Sòl

Juan Antonio Ortiz Orueta Arquitecte


1D. ESTUDI DI VIABILITAT I AVALUACIÓ ECONÒMICA

DE LA PROMOCIÓ


E1. CÒPIA DE L’ESCRIPTURA DE PROPIETAT A NOM DE

GRUPO EMPRESARIAL MAGENTA, SA


E2. COMPROMÍS DEL PROMOTOR (ART. 101.3 LLEI 2/2002

DE 14 DE MARÇ D’URBANISME)


E3. INFORME AMB DATA 26 DE MARÇ DE 2002, DEL DEPARTAMENT DE

MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA,

PER L’AFECCIÓ A ESPÈCIES PROTEGIDES

text refÓs p.p.o. “castell de sant jordi” sector j del … · text refÓs p.p.o. “castell de...

Documents