text sant just -...
TRANSCRIPT
BASÍLICA DELS SANTS MÀRTIRS JUST I PASTOR Deambulatori
PLAÇA DE SANT JUST,6
DISTRICTE DE CIUTAT VELLA BARCELONA (BARCELONÈS)
437 K121 NB 2011/3-8009 437 K121 NB 2012/1-8145
437 K117 NB
Memòria excavació preventiva
Codi: 068/11
Josefa Huertas Arroyo Arqueòloga
Març del 2012
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
2
FITXA TÈCNICA
Nom del jaciment : Barcelona
Intervenció: Plaça de Sant Just, 6
Basílica dels sants Màrtirs Just i Pastor. Deambulatori
Municipi: Barcelona
Comarca: Barcelonès
Fitxa cadastral- 1317602DF3811E
Intervenció : Dates autorització- 28 de novembre al 13 de desembre 2011.
-14 al 16 de desembre de 2011.
- 23 al 31 de desembre de 2011
Tipus de restes: Jaciment urbà. Església gòtica. Ciutat romana.
Motius de la intervenció: Avaluació de les perspectives del subsòl.
Promoció: Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor.
Conveni de Col·laboració- Institut de Cultura- Ajuntament de Barcelona.
Direcció de l’excavació: Josefa Huertas Arroyo.
Coordinació dels treballs: Museu d’Història de Barcelona- Servei
d’Arqueologia.
Tipus de protecció: -Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Districte
(Sector Gòtic): Núm. Element 54 Nivell A/7a(p).
-Catàleg del Patrimoni Historicoartístic de la ciutat de Barcelona, fitxa núm.750.
-DOGC, núm. 5900, 15.6.2011. Incoació d’expedient de BIC.
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
3
INDEX
Fitxa tècnica
Índex
1.- Introducció - p. 4
2.- Context històric i arqueològic - p. 6
3.- Desenvolupament dels treballs - p. 16
4.- Metodologia - p. 21
5.- Descripció de les restes documentades – p. 22
6.-Descripció de les fases documentades i conclusions. – p. 37
7.- Bibliografia - p. 46
Annex UUEE
Annex planimetria
Annex materials arqueològics
Annex fotografia
Annex dipòsit definitiu de les restes antropològiques de la UE 119.
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
4
INTRODUCCIÓ Els resultats que es presenten dins d’aquesta memòria corresponen al
seguiment de dues actuacions a l’interior de la basílica. La primera actuació,
una cala realitzada a la zona interior del deambulatori, a tocar de la porta
d’accés des del carrer Rera de Sant Just i la segona actuació, a la nau central,
excavant dues de les tombes properes a l’altar major. Aquestes actuacions es
van realitzar per tal d’avaluar les perspectives arqueològiques del subsòl de
l’edifici en funció de la seva rellevància històrica.
L’edifici objecte d’intervenció arqueològica es troba dins de la zona
d’expectativa arqueològica al situar-se a l’interior del recinte romà de la ciutat
de Barcelona, en una zona propera al fòrum de la ciutat. Així mateix,
l’edificació actual és una obra gòtica rellevant dins del panorama de la ciutat,
amb antecedents d’edificacions anteriors.
Entre els dies 28 de novembre i 31 de desembre del 2011 es van realitzar
aquests treballs que han estat dirigits per l’arqueòloga Josefa Huertas, amb
operaris de l’empresa constructora Font.
L’excavació està promoguda per la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor,
mitjançant conveni de col·laboració amb l’ Institut de Cultura de Barcelona.
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
5
Situació de la intervenció dins de la trama urbana de la ciutat.
Detall de situació amb les zones d’actuació.
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
6
1. CONTEXT HISTÒRIC I ARQUEOLÒGIC. 1.1 Context Històric
La basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor està situada molt a prop del que
seria el forum de la ciutat romana de Barcino. La ciutat romana de Barcino situa
la seva fundació al voltant del canvi d’era i està delimitada per un perímetre
murari, amb dos moments molt clars. És una ciutat de petites dimensions,
encara que les intervencions arqueològiques ha permès documentar una
important ocupació del suburbia. Geogràficament, s’articula a sobre d’un petit
promontori anomenat Mons Taber, que presenta el seu punt més alt al carrer
Paradís, lloc on es situa el temple, conservat de forma parcial i tradicionalment
relacionat amb el culte imperial. S’ha de citar la presència d’un segon
promontori de dimensions més petites, que ocuparia la zona on més tard es va
situar l’església dels Sant Màrtirs Just i Pastor i que es pot veure a la
representació il·lustrativa recollida al final d’aquest apartat del plànol realitzat
per Garriga i Roca a l’any 1861
No es te noticia del que podria ocupar la zona en època alt-imperial, però
algunes noticies no contrastades arqueològicament apunten a la presència
d’una possible esglesiola, relacionada amb el personatge de Sant Paulí de Nola
i dedicada als sants màrtirs Just i Pastor situada cronològicament a finals del
segle IV dC, malgrat que no s’han recuperat restes fins al moment present.
El primer esment documental de l’església es situa a començaments del segle
IX, quan es coneix la noticia, recollida a la Crònica de Sant Pere de les Puelles,
que l’església es reedificada de nou.
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
7
Situació de la basílica dins de la trama urbana de la ciutat romana. (Cortés,2011.Fig.1), Segons hipòtesis
de Julia Beltran de Heredia i dibuix d’Emili Revilla.
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
8
Aquesta reedificació ens parlaria d’algun edifici anterior del que no es tenen
dades1. Més tard, entre els anys 1342-43 es comença a construir, substituint el
temple anterior i la capella de Sant Felix, el gruix de l’obra de l’església que ha
arribat fins a l’actualitat: gòtica, de nau única, amb capelles entre contraforts i
capçalera poligonal. S’atribueix a Bernat Roca l’autoria de l’edifici perquè el
1360 li fou encarregat el tabernacle de l’altar major, per tal de poder consagrar
el temple. En la segona meitat del segle XV es construeix el tram dels peus de
l’església, diferenciable de la resta i es comença la façana. Es considera que
l’església restaria acabada a començaments del segle XVI.
Distribució dels edificis anteriors a l’obra gòtica segons Pau Verrie. 1 Es conserven a l’església dos elements arquitectònics, avui dia utilitzats com piles d’aigua beneita, datats al segle VII (Verrie, 1944. pp.16-19).
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
9
Per poder concloure els treballs constructius s’ha d’enderrocar la capella de
Sant Celoni, datada a finals del segle X. Aquesta estaria relacionada amb el
cementiri de l’església, amb el que també es relaciona la capella de Sant Felix i
la Santa Creu. D’ambdues capelles es tenen poques noticies, encara que
sembla que la primera es situaria a la zona de l’absis actual i la segona a la del
campanar, segons l’ historiografia consultada.
En el període 1559-72 es va construir el campanar semi octogonal. En la
primera data, el mestre d’obres Pere Blai hi treballa, col·laborant amb un tal
Rius que fa l’escala de cargol. Blai, juntament amb Joan Safont, es contracta
l’acabament el 1567 i dos anys després Joan Garja també hi treballa.
Finalment, el 1572 el mestre Antoni Constantí enllesteix l’obra coronant-la amb
una barana de pedra. L’any 1750 es construeixen els arxius davant de la
façana que, a més a més, en aquesta època pateix altres modificacions. Entre
els anys 1700 i 1701 es construeix la capella de Santíssim Sagrament, que va
ser reformada al 1904, per August Font.
Més tard, entre 1816 i 1832 es va construir el gran retaule major, neoclàssic,
projectat el 1804, amb escultures dels germans Vallmitjana afegides el 1854.
Fou reformat a final del segle per August Font. Josep Oriol Mestres
s’encarrega, entre 1884 i 1887, de la restauració de la façana, i és l’autor del
portal i el calat de la finestra gòtica del tester. Tot i així, l’accés habitual és
encara per la porta del segle XVI de l’absis, entre les cases que aquest té
adossades.
A nivell de trama urbana la visió d’aquest absis va canviar a mitjans del segle
XIX, quan la reforma de la Casa dels Comuns Dipòsits va suposar la
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
10
prolongació del carrer Hèrcules fins al carrer Ciutat, formant el característic
carreró sense sortida actual que conforma una de les dues entrades al temple.
Garriga i Roca (1861). Plànol parcial.
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
11
2.2 Context Arqueològic. El coneixement sobre el subsòl de la basílica es remunta al segle XVIII, quan
durant la construcció de les diferents tombes de la nau, es van recollir diverses
noticies sobre troballes fortuïtes que començaven a donar idea de la
importància de les restes conservades. Malauradament, els apunts són força
minsos i només es parla de dues tombes, que van proporcionar informació,
malgrat que possiblement es van localitzar més dades que no s’han recuperat.
Les noticies recollides a l’arxiu2 de la basílica, situades durant la construcció de
les tombes del segle XVIII, ens informen, d’una banda, de la localització d’una
galeria a la tomba dels vicaris perpetus i, d’altra, de la recuperació de la làpida
amb inscripció.
Aquesta làpida, fabricada en jaspi, de caire sepulcral estava dedicada a Witiza,
fill de Teodored, que va ser enterrat a l’any 900, segons interpretació de
F.P.Verrie. No seria estrany trobar la làpida en aquesta zona ja que, segons les
interpretacions històriques acceptades, s’hi trobaria el fossar de la primitiva
església. Una altra nota de l’any 1737 recollida al Llibre de Defuncions (Vol. I.
1704-1834), constata que al fer el paviment de l’església a “mitja cana lluny
d’on es troba la pedra i a 10 pams de fondo es troba un sepulcre de pedra
d’una llosa molt grosa y dins un cos que obrint-lo va convertir tot pols y se
cregué que era Witiza”
La localització de la galeria, que algú va interpretar com unes possibles
catacumbes antigues, va donar força a les antigues tradicions associades a
l’església respecte a la presència de criptes o catacumbes d’època romana.
Dins d’aquesta corrent es pot esmentar el treball de Valls Bonet de l’any 1860.
2 Voldria agrair al senyor Capdevila, arxiver de Sant Just, la seva col·laboració, així com a Mossèn Armand Puig, les seves aportacions i implicació en el decurs de la intervenció.
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
12
Posteriorment, es realitzà una intervenció, motivada per l’interès de corroborar
la presència o no de les possibles catacumbes. Aquesta intervenció, realitzada
per Josep Oriol Mestres (Mestres; 1893), al 1852, van permetre identificar
aquestes com una canalització romana, també esmentada com aqüeducte que
travessava l’església en sentit transversal a la nau, entre les capelles de Nostra
Senyora de les Neus i la de Sant Pacià.
Ja al segle XX, concretament al 1928, es pot situar la localització de la
canalització romana, que continuaria la localitzada a la basílica, al carrer de la
Palma de Sant Just, així com d’un mosaic del mateix moment. A la zona del
carrer de la Palma de Sant Just es situa a un carrer romà, així doncs i en funció
de les característiques de la canalització seria possible pensar que també a la
zona de la basílica es situés a un carrer que posteriorment va desaparèixer,
però aquesta hipòtesis només podrà ser contrastada amb futures intervencions.
Ja en l’època actual, com a d’altres zones de la ciutat, es localitzen diferents
llocs on s’han realitzat intervencions arqueològiques encara que en aquest
apartat es situaran les més properes a la zona d’actuació o les més rellevants
per la seva informació, ja que la llista exhaustiva seria poc operativa, en un
jaciment amb tanta densitat com Barcelona.
Dins de les intervencions realitzades en els últims anys, per proximitat s’ha
d’esmentar la realitzada al carrer Ciutat, número 3.
A la intervenció realitzada al carrer Ciutat, número 3, es va poder recuperar,
entre d’altres, una fase d’ocupació situada al voltant del canvi d’era, formada
per diverses estructures muràries. Entre aquestes cal remarcar el mur
identificar amb el número UE. 2004, que per la seva ubicació, característiques
constructives (amb 90 cm d’amplada) i factura (opus vittatum) s’ha identificat
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
13
com un mur de façana que articulés el decumanus maximus, que coincideix
aproximadament amb l’actual carrer Ciutat. Aquestes característiques i la
proximitat al forum de la ciutat han fet pensar als tècnics de la intervenció en
que pogués pertànyer a un edifici de cer entitat de caràcter públic. D’altra
banda altres mur documentats podrien pertànyer al mateix edifici.
D’època tardorromana es va documentar un mur, paral·lel al 2004, del que
només es conserven tres filades i que s’ha datat a meitat del segle V dC.
Altres intervencions de gran importància situades a l’entorn són, la de la plaça
de sant Miquel i la de l’Arxiu Administratiu de la Ciutat, situat al carrer del Bisbe
Cassador.
A la Plaça de sant Miquel s’han dut a terme un bon nombre d’intervencions:
Als anys seixanta es projecta una nova urbanització de la plaça de Sant Miquel,
juntament amb la construcció d’un nou edifici d’oficines per ampliar l’edifici vell
de l’Ajuntament. Que va motivar una intervenció, de la qual se’n va fer càrrec J.
de C. Serra Ràfols, amb la col·laboració de Magí Travesset, va posar al
descobert una àrea residencial d’època romana composta per dues domus
separades per un petit carrer central, a més d’altres restes d’època medieval i
moderna.
Pocs anys després, entre el 1968 i 1975, el Museu d’Història de la Ciutat i
l’Institut d’Estudis Ligurs van dur a terme l’excavació de l’àrea nord occidental
de l’actual plaça de Sant Miquel Durant les diferents campanyes d’excavació es
van descobrir les restes, força malmeses, d’un conjunt termal del qual ja es
coneixia un dels mosaics, el localitzat sota de l’enderrocada església de Sant
Miquel.
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
14
A final dels anys vuitanta, es van posar al descobert les restes del conjunt
termal localitzat els anys 1968-75 i es va obrir en extensió una àrea de 450 m²
en el sector sud est de la plaça, on van aparèixer noves restes d’una domus
urbana datada del segle I. L’any 1998 l’arqueòleg J.M.Vila va rebre l’encàrrec
de realitzar un seguit de sondeigs al davant de la façana principal de
l’anomenat edifici novíssim de l’Ajuntament on es van identificar alguns murs i
paviments d’opus signinum associats a la domus localitzada al centre de la
plaça i altres murs interpretats com a reformes internes de la casa, la qual
hauria perdurat fins almenys el segle IV dC.
Finalment, a la zona on està s’ubicat l’Arxiu Administratiu3, s’han realitzat
diferents campanyes, des de l’any 1990 fins al 19984. En el decurs dels treballs
realitzats s’ha documentat la presència d’una domus de peristil, datada al segle
IV dC. i el traçat d’un del cardo minor de la ciutat. La domus presenta un total
de 19 àmbits, entre els quals és interessant remarcar un conjunt termal
(balneum) de gran interès. Situat a l’angle nord-est de la casa, ocupa un espai
d’uns 50 metres quadrat. El conjunt presenta una rica decoració de paviments
de mosaic, al igual que la resta de la casa, on es va recuperar la coneguda
pintura mural del cavaller, exposada al Museu d’Història de Barcelona. S’ha de
remarcar que la fase coneguda de la domus seria una reforma d’unes
estructures anteriors poc conegudes per la gran entitat de les restes posteriors.
A l’interior de la basílica, entre els dies 14 al 23 de juny5 d’aquest mateix any es
va realitzar una intervenció a la Capella del Santíssim, on es varen poder
documentar dues fases anteriors a la construcció de l’església medieval. De la
3 Per més informació sobre les domus de la ciutat i els seus corresponen balnea es pot consultar els articles de Cortés (2011) i Miró (2011). 4 Les diverses intervencions han estat dirigides per Miró, B; Rigo,A; Garcia, JE; Beltran de Heredia,J; Gonzalvez, L; Martín, A; Revilla, E; Coberó,M i Miró Nuria. 5 Huertas, J (2012). Plaça de Sant Just, 6. Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor- capella del Santíssim Sagrament- Districte de Ciutat Vella- Barcelona. Memòria d’intervenció.
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
15
fase més antiga situada en un moment alt imperial es va documentar un mur
amb la mateixa orientació de la resta de les estructures d’aquest moment
situades a l’interior de Barcino. D’un moment posterior, al voltant dels segles
IV-V dC, es conserven dos murs amb una orientació una mica esbiaixada
respecte al més antic localitzat.
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
16
3. DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS Entre els dies 28 de novembre i 31 de desembre del 2011 s’han portat a terme
dues actuacions a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. D’una banda,
s’ha realitzat el seguiment i control de la cala de sondeig a la zona situada
entre la porta d’accés a la basílica des del carrer rera de Sant Just i el mur del
deambulatori. D’altra banda, es va realitzar l’excavació de dues tombes
situades a la zona al davant de l’altar Major de l’esmentada basílica.
-Zona deambulatori.
Durant els treballs de la primera zona d’actuació es van realitzar les següents
tasques.
En un primer moment es va retirar el paviment format per lloses de pedra.
Aquest es va numerar i desmuntar de forma ordenada per tal de tornar-lo a
posar al seu lloc una vegada finalitzada la intervenció.
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
17
Vista de la zona, abans d’iniciar els treballs. (068/11-18)
Posteriorment, es va obrir la cala de 3 x 2 m, aproximadament situada a l’eix
longitudinal de la nau central, a tocar de la porta d’accés des del carrer rere de
Sant Just.
Els rebaixos s’han portat a terme de forma manual per dos operaris de
l’empresa constructora Font, sota la direcció tècnica de l’arqueòloga Josefa
Huertas que ha fet el seguiment dels treballs per tal de comprovar l’existència
de restes arqueològiques.
Es va realitzar el rebaix estratigràfic de forma manual i es va acumular la terra
en sacs a una zona acotada de la nau. Al mateix lloc es van emmagatzemar les
lloses de pedra del paviment.
Les restes arqueològiques documentades han estat netejades i documentades.
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
18
Els treballs realitzats han permès assolir la fondària, a la part on més s’ha
aprofundit, al voltant de tres metres per sota del nivell d’us de la nau.
No s’ha esgotat el registre per raons de seguretat, ja que la fondària, i les
mides de la cala desaconsellava continuar els treballs.
Hi ha un factor que ha condicionat el treball de forma puntual i que s’ha
d’assenyalar perquè afecta a l’estratigrafia. Aquest factor és la gran quantitat de
galeries i nius de rosegadors que es van documentar. Aquests afectaven
principalment a l’estrat que desprès veurem s’identifica com ossera, però també
s’han localitzat a d’altres estrats en menor mesura. Aquest factor té dues
lectures, d’una banda la relacionada amb la seguretat ja que es van produir
forats que s’enfonsaven al trepitjar i petits esllavissaments. D’altra banda, la
relacionada amb la contaminació de l’estratigrafia ja que es va documentar
plàstic i elements contemporanis fins a cotes d’uns dos metres sota el
paviment, de la mateixa forma, els moviments dels rosegadors mouen la terra i
la ceràmica, traient-la del seu context i dificultant les tasques de datació.
També des del punt de vista del material ceràmic, s’ha de remarcar la minsa
quantitat recuperada d’aquest material en relació amb el volum de terra
excavat.
En el decurs dels treballs s’han documentat diferents moment d’ús del solar al
llarg dels segles, tant del moment de la construcció d’època gòtica com dels
moments anteriors.
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
19
Vista general de la cala, des de la porta posterior. (068/11-87)
Una vegada realitzada la documentació de les restes s’ha procedit al cobriment
indefinit de la cala. També s’han tornat a dipositar les restes antropològiques
recuperades a la cala, prèvia sol·licitud a la Direcció General de Patrimoni, ja
que les seves característiques i estat de conservació no permetien l’obtenció
de dades rellevants (plànol 19 i 20; fotografies- 157-166)
-Zona nau central/tombes.
A la segona zona d’actuació s’han realitzat les següents tasques.
En primer lloc es va obrir la tomba identificada amb la numeració 5, que es
situa davant de la capella de Sant Frederic.
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
20
Aquesta tomba estava coberta amb una tapa formada per quatre lloses de
pedra, de les quals es van enretirar tres, deixant-se in situ la llosa on estava la
inscripció per no ser necessària la seva extracció per poder excavar la tomba.
La tomba estava dividida en dues parts, la tomba pròpiament dita i la part
d’ossera de la mateixa que tenia una fondària menor. La tomba estava
pràcticament buida, ja que només es conservaven restes dels enterraments a
una cota de 1,90 per sota del paviment de la nau. Es va realitzar l’excavació de
la mateixa, que bàsicament, per l’humitat conservava restes molt malmeses de
les fustes dels taüts, però les restes òssies no es conservaven.
Una vegada excavada es va poder comprovar que la tomba aprofitava algunes
restes estructurals anteriors in situ.
Per tal de confirmar aquestes primeres dades es va obrir la tomba situada a
tocar de la primera i més propera a l’altar, identificada amb el número 8.
Aquesta tomba també tenia 4 lloses de les quals es van aixecar tres, perquè la
quarta, on es situava d’inscripció, tenia l’últim esglaó de l’estructura de l’altar a
sobre.
Aquesta tomba estava colmatada gairebé fins a la cota del paviment de la nau
amb un rebliment de terra amb fragments materials ceràmics moderns. L’estrat
on es dipositaven els enterraments estava a una cota de 2 metres de fondària i
com en el cas anterior només es conservaven restes molt deficientment
conservats de fusta, així com elements devocionals de bronze, com poden ser
medalles, creu o parts de rosaris.
Una vegada finalitzada l’excavació i documentació de les restes localitzades les
tombes es van tornar a tapar amb les seves lloses.
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
21
4. METODOLOGIA
Durant els treballs es va fer servir una metodologia sistemàtica basada en el
mètode de registre ideat per E. C. Harris i A. Carandini (Harris, 1975, 1977,
1979; Carandini, 1977, 1981). Es tracta de registrar els elements construïts i
estrats que s’identifiquen, realitzant una numeració correlativa d’aquests, sota
el nom d’”Unitat Estratigràfica” (U.E.) que individualitza els uns dels altres.
Cada U.E. es registra en una fitxa on s’indica: la ubicació en el jaciment, les
seves característiques físiques, la situació en les plantes i seccions i la posició
física respecte a la resta d’unitats estratigràfiques amb les quals es relaciona.
La identificació d’U.E. s’estableix mantenint l’ordre d’aparició durant el procés
d’excavació. Per tal de diferenciar-les de les de fase anterior del mateix any,
s’han numerat a partir del 100, la zona del deambulatori, i a partir del número
200, la zona de la nau.
S’ha documentat gràficament la totalitat de les Unitats Estratigràfiques
registrades durant l’excavació tant fotogràficament com planimètricament. En
referència a aquest últim punt, s’ha realitzat una situació amb estació total de
les restes en relació a la basílica per part de l’empresa Centum, aquesta
planimetria base està adjuntada amb els arxius originals.
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
22
5. DESCRIPCIÓ DE LES RESTES DOCUMENTADES6. Sector deambulatori
En el decurs dels treballs realitzats s’ha localitzat un ventall cronològic que s’ha
de situar entre el moment actual i un moment medieval indeterminat.
En un primer moment es va retirar de forma manual el paviment de lloses de
pedres, que prèviament havia estat numerat i dibuixat.
Sota el paviment de lloses de pedra (UE 100) i la seva preparació7 es va
documentar un nivell d’ús (UE 114) de morter de poca potència i molt pobre, on
es van identificar diferents retalls (UE 109, 113, 116) de poca entitat de
funcionalitat indefinida, així com d’altres, identificats com la rasa (UE.103)
d’entrada d’electricitat a l’església situat a la cantonada nord de la porta i,
finalment, la rasa (UE 111) que es trobava a tocar de la cantonada sud de la
porta on es situava una canalització (UE 112) d’època recent que travessava la
façana i sortia al carrer.
6 Veure annex planimètric. 7 On es va recuperar una moneda de la reina Isabel II, amb data de 1846.
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
23
Vista de la UE 114 amb els diferents retalls (068/11-27)
Sota el nivell de morter es van localitzar el rebliment UE 117, situat a la meitat
nord de la cala i un gran nivell de rebliment (UE 119, 120) amb una gran
quantitat d’ossos humans sense connexió anatòmica8. Aquest nivell ocupava
tota la cala fins a un fondària al voltant del 1,20 m sota el nivell de la nau9 i
estava retallat pels diferents retalls esmentats anteriorment (UE 103, 109, 111,
113 i 116) i la banqueta del mur que delimita el deambulatori. Al nivell, format
pel estrats 119 i 120, es va recuperar poc material ceràmic, principalment
ceràmica comuna vidrada, amb una presència menor de ceràmica decorada
essent el més modern alguns fragments de ceràmica blava de Barcelona, que
situaria aquest estrat al segle XVI. Malgrat el material i atenent que tant aquest
com les restes òssies es trobarien en posició secundaria, podria allargar-se la
cronologia de l’estrat fins al segle XVII. Al rebaixar aquest nivell es va poder
documentar l’estructura de fonamentació (UE 134) de la capçalera a la zona de
8 Veure annex sobre el tractament de les restes antropològiques. 9 Cota 15,08 msnm.
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
24
la porta, formada per pedra sense treballar i morter de calç a la part inferior i
amb pedra escairada i morter com a regularització abans d’iniciar el mur vist.
Inici estrat 119, a l’esquerra la fonamentació de la façana. (068/11-42)
Per sota d’aquest nivell es poder documentar la presència de diferents
elements.
A la meitat meridional de la cala es van recuperar de forma parcial dos
enterraments10 (UE 122, 124) en fossa conservats de forma molt parcial i
afectats pel retall de l’estrat esmentat anteriorment. També es va recuperar una
fossa (UE 126) molt afectada per la trinxera de la fonamentació (UE 132) del
deambulatori, al morter de la qual es podia veure algunes restes òssies que
podrien pertànyer a l’enterrament. 10 En un d’ells es va recuperar un parell de fragments de ceràmica, la més significativa un fragment de ceràmica comuna vidriada en color melat.
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
25
Vista general dels enterraments. (068/11-54).
Aquests enterraments estaven retallats a la zona central de la cala pel retall de
l’estrat de l’ossera, i també estaven afectats per les fonamentacions del
deambulatori (UE 132) i la façana (UE 134).
Després d’excavar els enterraments i l’estrat11 (UE 127) on estaven excavats,
es va poder documentar com, travessant la cala, començava a veure’s el
començament d’un mur (UE 137). A banda del mur, un estrat de color
vermellós (UE 136) similar al terreny natural de la zona es situava entre el mur i
la fonamentació del deambulatori. Aquest mur estava trencat a la zona central i
tornava a documentar-se pràcticament sota el perfil nord de la cala amb el
mateix estrat vermell a banda i banda. A la zona central, on no es documentava
el mur, es va identificar un estrat de tonalitat marró que travessava la cala en
direcció est-oest i depassava els dos límits12 de la mateixa. Es va identificar
11 Aquest estrat conté material ceràmic romà alt imperial, que no es pot considerar in situ. 12 A la façana es construeix un arc de descarrega que salva aquest retall i que descansa a l’estrat vermell 136.
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
26
aquest estrat13 (UE 130) com un rebliment d’un retall (UE 131) que havia
afectat al mur i als enterraments.
La línia discontinua marca els límits del retall 131, es pot veure l’estrat 136 a banda i banda. Al fons la
fonamentació del deambulatori. (068/11-87)
Al rebaixar el rebliment del retall es va documentar, al fons del mateix, una
capa molt compacta de pedra petita, morter, fragments de morter i nòduls de
calç (UE 139).
13 Es van recuperar alguns fragments de ceràmica vidrada blanca.
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
27
Vista de la part superior de la UE 139 (068/11-101)
A continuació, es va excavar l’estrat de tonalitat vermellosa, ja que malgrat a
primera vista podria identificar-se com possible terreny natural, les
característiques constructives del mur van fer evident que no era possible. Es
va rebaixar aquest nivell, que va continuar de forma uniforme fins a un canvi de
coloració cap a groguenc (UE 138), on es podia veure el final de la cara
treballada del mur i una petita extensió de morter de color grisós que s’estenia
per tota la llargada del mur, marcant el canvi de parament.
Aquest estrat tenia una potència d’uns 20 cm i donava pas a un altre (UE 140)
de tonalitat marró vermellosa format per argila i nòduls de calç, amb una
consistència molt dura.
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
28
Al excavar aquests dos últims estrats es va poder documentar que sota el mur
es podia veure una fonamentació formada per pedres sense treballar i morter
de tonalitat grisosa, també es va poder observar que l’estructura localitzada
(UE 139) al fons del retall central tenia una amplada de 1,20 m i una potència
documentada14 a l’entorn del 50 cm i estava realitzada amb la tècnica de
l’encofrat perdut, format per grans pedres sense treballar i un morter de calç
molt compacte.
D’altra banda, es va localitzar algunes pedres associades amb un estrat de
tonalitat grisosa i presència de cendres i algun os de procedència animal.
Aquesta estructura no s’ha pogut excavar per despassar els límits de la cala i
restar sota la fonamentació del deambulatori.
El mur (UE 137) documentat manifesta unes característiques força
interessants. Té una orientació aproximada sud-nord i presenta una forma de
forma corba a un dels seus extrems. Té una amplada al voltant de 80 cm i una
potència conservada de 1,30 m i una llargada conservada estimada de 3 m.
Tècnicament està realitzat amb pedres escairades i morter de calç, amb un
nucli de pedra sense treballar. La cara exterior del mur presenta un allisat a
totes les juntes de les pedres que la regularitza. Coincidint amb el canvi d’estrat
es va poder documentar que recolzava sobre una banqueta de pedra sense
treballar i morter de calç de tonalitat grisosa. Així doncs, la part superior de la
fonamentació estaria realitzada amb una trinxera de mida superior a les mides
del mur. Al contrari la part inferior es faria mitjançant encofrat perdut.
14 Aquesta estructura continuava més enllà de la cota de rebaix final de la cala.
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
29
Vista de la UE 137, amb la diferència entre les dues parts. (068/11-110)
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
30
Sector Nau central/tombes. La segona zona d’actuació, situada davant de la capella de Sant Frederic i
propera a l’altar major, va consistir en l’excavació de dues tombes.
La primera de les tombes identificada amb el número 5 presentava la següent
inscripció:
“Vas de Bernat Gloria Velluter pare del vicari perpetuo. Obiit 27.Xbrs 1787. etat
83 ann. I dels seus”.
Aquesta tomba (200) estava rematada amb una tapa de quatre lloses de pedra
(216), de les quals es van enretirar tres, deixant-se in situ la llosa on estava la
inscripció per no ser necessària per poder excavar la tomba.
La tomba estava dividida en dues parts, la tomba pròpiament dita i la part
d’ossera de la mateixa que tenia una fondària menor. Les dues parts estaven
separades per una paret de totxo(218).
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
31
Vista general de la tomba (068/11-207), on es pot apreciar la divisió de la tomba amb l’ossera a la dreta.
La tomba estava construïda amb parets de totxo sense cap mena d’acabat,
amb un marc de pedra a la part superior per tal d’encaixar les lloses. La tomba
aprofitava elements anteriors. La paret sudest, no estava construïda i aprofitava
la fonamentació de la nau central de la nau. Les parets llargues recolzaven
sobre diferents elements anteriors i la paret de l’ossera descansava totalment
sobre un d’aquests elements.
La tomba estava buida fins a la cota de 1,90 m per sota del paviment de la nau,
on començava a localitzar-se diverses restes de fustes conservades de forma
deficient (201, 20215). La conservació de les fustes evidenciava que les restes
òssies no es localitzarien, com es va confirmar a l’enretirar les restes. Com a 15 Plànol 14b.
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
32
d’altres estructures d’època i context similar es van localitzar diversos elements
devocionals de metall, així com una petita creu de fusta.
La tomba no tenia paviment i el fons estava format pel terreny natural, amb una
capa de calç (UE 214) com acabat.
Tornant a les estructures prèvies, la paret oest de la tomba recolzava a una
gran columna (207) de granit d’uns 65 cm d’alçada i 80 de diàmetre que tenia
com a fonamentació (208) diverses pedres de forma quadrada, que
conformarien la seva base. Sota la columna es poden veure dues, la situada a
interior de la tomba esta picada, fins al límit de la paret de la tomba, per
aprofitar l’espai, així com les dues que estan sota d’ella. La situada a la zona de
l’ossera no està picada i conserva la seva amplada original.
Vista en alçat de les estructures anteriors, a l’esquerra es pot veure la columna i la seva base. A la dreta
la fonamentació 209. (068/11-244)
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
33
A la base de la columna s’adossava un mur (209) de forma lleugerament corba
on recolzava la paret de l’ossera i feia la funció de paviment de la mateixa, fet
que segurament va comportar el rebaix de la cota superior original del mur, que
podria ser similar a la de la columna.
El mur estava construït amb pedra sense treballar i morter de calç i recolzava
sobre una fonamentació de similars característiques, però que no mantenia la
línia corba de la part superior. El mur te una amplada conservada a la tomba
d’uns 50 cm i una alçada màxima de 150 cm. Tant el mur com la seva
fonamentació podria continuar a la tomba situada a l’est de la que ens ocupa.
Per tal de confirmar les dades d’aquesta primera tomba es va considerar oportú
obrir la tomba del costat més propera a l’altar major, per tal de comprovar si es
conservava la columna o es podien localitzar altres estructures.
La segona tomba oberta, identificada amb el número 8 tenia la següent
inscripció:
“Vas de Ramon Canals y Muns fuster y dels seus Any 1737”
Aquesta tomba (203) estava rematada amb una tapa de quatre lloses de pedra
(217), de les quals es van enretirar tres, deixant-se in situ la llosa on estava la
inscripció, perquè no era necessària per tal de poder excavar la tomba i a més
estava per sota del primer dels esglaons d’accés a l’altar major.
Aquesta tomba estava totalment colmatada amb un estrat de rebliment (204) no
relacionat amb els enterraments i es va recuperar força material ceràmic
modern. Les restes dels enterraments (205) es situaven als últims 20 cm i
formaven un estrat molt tou format per restes de fustes totalment desfetes.
També aquí es van recuperar diferents elements devocionals.
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
34
Una vegada excavada la tomba es va documentar el sistema constructiu de la
tomba i les estructures anteriors.
La tomba estava construïda amb pedra i totxo, aprofitant en una de les seves
cantonades estructures anteriors. Tot l’interior de la tomba estava regularitzat
amb un revestiment de calç de color blanquinós. A la paret nord de la tomba, es
va documentar una petita finestra de forma rectangular que permetia
l’abocament dels ossos a l’ossera. La tapa de l’ossera formada per lloses més
petites estaven situades sota l’esglaó de l’escala d’accés a l’altar major.
El paviment (206) de la tomba estava format per maons quadrats de 23 cm de
costat i 5 cm de gruix.
Vista general de la tomba, amb l’ossera al fons. (068/11-281)
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
35
Tornant a l’ossera, malgrat que no es va accedir, es va poder documentar com
a la paret del fons de la mateixa, concretament a la part baixa de la mateixa, hi
havia una pedra de característiques similars a les que formen la base de la
columna 207, i seria possible hipotetitzar amb una altra columna o base de
columna, que es situaria a una distancia d’uns tres metres, però aquest fet està
pendent d’una futura actuació.
Com a la tomba anterior es va documentar la columna granítica, encara que en
aquest cas només tenia com a base una pedra, en lloc de tres. Aquesta
recolzava sobre una fonamentació anterior (210). Aquesta fonamentació de 90
cm d’amplada i uns 50 cm de potència, que depassa el límit sud de la tomba,
esta construïda amb pedra de mida petita sense treballar i morter de calç.
Vista en planta de les estructures a les dues tombes, a la dreta es pot veure la forma corba de 209.
Marcat amb el cercle la columna 207.(068/11-256).
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
36
Malauradament, la construcció de les tombes comporta que totes les
estructures anteriors estiguin totalment descontextualitzades estratigràficament
i sense cap element, exceptuant els possibles paral·lels a nivell de tècnica o
tipus de factura que puguin ajudar a la seva datació. D’altra banda, la no
localització de la totalitat de les estructures també dificulta la seva interpretació.
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
37
6. DESCRIPCIÓ DE LES FASES DOCUMENTADES I CONCLUSIONS. 6.1. Descripció de les fases documentades. Com ja s’ha avançat en algun punt anterior de la memòria, la intervenció
arqueològica ha permès recuperar diferents fases associades a la basílica
existent, així com moments anteriors. Aquestes fases sempre podran veure’s
matisades per intervencions posteriors a l’interior de l’edifici16.
Abans de començar a la descripció de les fases documentades, s’han de fer
dues puntualitzacions que condicionaran el discurs. D’una banda, la parcialitat
de les restes documentades en funció de les seves magnituds i la limitació de
les cales realitzades. D’altra banda, la manca d’estratigrafia associada a les
estructures per les actuacions posteriors.
-Basílica gòtica.
Dins de la cala s’ha pogut documentar el sistema constructiu de la façana de la
basílica actual, format per una fonamentació (UE 134), on s’ha emprat la
tècnica de l’encofrat perdut, realitzada bàsicament amb pedra sense treballar i
morter de calç. A la part inferior s’ha pogut documentar un arc de descarrega
(UE 142) a la zona on estava ubicat el retall 131. Aquest arc esta construït amb
morter i es va utilitzar taulons de fusta per poder realitzar-lo, ja que encara es
poden veure les marques de la fusta al morter. Aquesta fonamentació per
documentació s’ha de datar al segle XV, fet corroborat pels materials ceràmics
associats als estrats de cronologia anterior i posterior a la mateixa.
16 Voldria agrair a Julia Beltrán de Heredia les seves aportacions sobre els moments anteriors a la basílica.
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
38
D’un moment més modern, situat entre el segle XVI i XVII, es va realitzar un
gran retall a tot l’espai ocupat per la cala per tal d’utilitzar la zona com ossera.
L’ossera està amortitzada per un nivell d’us de morter, on es retallen diferents
retalls de funcionalitat no definida (plànol 9).
Posteriorment, es pot situar la construcció de la fonamentació del deambulatori
i la canalització que travessa la façana.
A continuació, es localitza el paviment de lloses de pedra (plànol 8) que en
aquesta zona de la basílica, en funció de la localització d’una moneda d’Isabel
II de 1846, es podria situar en la segona meitat del segle XIX, encara que en
funció de les mides de la cala podria ser una reforma puntual i la datació de la
pavimentació en general podria ser més antiga.
Finalment, es documenta la rasa amb el cable d’electricitat que entra pel llindar
de la porta fins assolir l’armari situat darrera la porta d’accés a la basílica.
-Anterior a la basílica actual. Malauradament, el gran retall de l’ossera ha esborrat la gran majoria de
l’estratigrafia original que podria haver-hi en el moment de construcció de
l’església gòtica, eliminant el primer 1,20 m de la mateixa.
En un moment anterior a la construcció d’aquesta i amb una cronologia poc
definida possiblement dins del segle XIV es situaria l’estructura 139. Amb les
dades documentades fins al moment i atenent que la seva localització és molt
parcial i depassa els dos límits de la cala (plànol 11). Malgrat no s’ha pogut
identificar la seva funcionalitat, potser es podria relacionar amb algun projecte
relacionat amb la fàbrica gòtica que no es va portar a terme.
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
39
Afectada per la rasa de l’estructura 139 i el retall de l’ossera, es localitza un
àrea de necròpolis. S’han localitzat tres enterraments de conservació força
deficient. Dos amb una fosa molt marcada i un altre, sense fosa localitzada. Els
enterraments estan en posició decúbit supí, amb una orientació nord oest-sud
est (crani al nord oest). En un dels enterraments s’ha localitzat un parell de
claus de ferro i un fragment de ceràmica comuna vidrada en melat. Amb
aquests únics elements de datació i les relacions estratigràfiques es pot situar
aquest moment entre els segles XIII-XIV sense més precisió, encara que la
evolució cronològica històrica dels diferents edificis que podrien situar-se al
solar de basílica actual, faria pensar més en un segle XIV, amb poca
pervivència de la zona de necròpolis que fa pensar en una ocupació entre dues
fases constructives (plànol 12).
L’estructura més antiga documentada (plànol 13) és la fonamentació 137, que
malgrat que per les seves característiques podria fer pensar en un mur vist,
l’absència de cap nivell d’ús associat i l’estrat vermell identificat amb el
rebliment17 de la trinxera de la fonamentació indicaria la seva identificació com
fonamentació, així doncs el mur tindria una primera fonamentació realitzada
amb encofrat perdut i una segona, ja formada per pedra treballada, que
regularitza per situar el mur vist. No s’ha recuperat cap nivell d’ús associat a
aquest mur. Cronològicament, es fa difícil la seva adscripció, ja que no s’han
localitzat material associats a la seva construcció. Tecnològicament, no es pot
relacionar amb els murs localitzats a la capella del Santíssim, datats entre
època romana i tardorromana i es podria situar dins un ventall cronològic
medieval ampli, amb una possible datació entre els segles IX-XI, sense que es
pugui precisar més o afirmar de forma fefaent. Com a moment final, s’ha de
situar l’ocupació de la zona com a necròpolis, ja que els enterraments es situen
a sobre de les restes del mur.
17 El primer estrat identificat com rebliment de trinxera és on estant excavades les tombes medievals.
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
40
Aquesta fonamentació presenta un forma que fa pensar en un possible absis,
aquest fet, atenent la història i la trajectòria constructiva relacionada amb el
solar que ens ocupa, podrien identificar les restes com part d’algun àmbit de
caire cultual. Un factor a considerar és que segons la interpretació clàssica, en
aquesta zona es situaria la capella de Sant Celoni, documentada al segle X i
enderrocada per construir l’església actual. Aquesta possible adscripció té
factors en contra, com podria ser que tradicionalment la capella de Sant Celoni
es representa amb capçalera quadrada (encara que aquest fet no esta
contrastat) i que les seves mides són més petites que les que correspondrien a
l’àmbit descrit per les restes localitzades en la cala. Un altre factor que dificulta
la seva interpretació és el minso fragment documentat que dificulta fins i tot la
seva orientació.
Així doncs, si es pensa en una orientació similar a l’actual la mida de l’absis
donaria una amplada molt propera a l’actual, això vol dir una gran església,
possiblement de nau única. D’altra banda, i en funció de que sembla que la
part més propera a la sagristia podria ser recta, es podria pensar en una
capçalera més petita però amb l’absis orientat al nord-oest, fet poc habitual.
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
41
A la figura del plànol 17 es pot veure una superposició de la basílica gòtica i de
la proposta de la situació de les edificacions anteriors segons F.P. Verrie. A la
part del deambulatori es situen les restes localitzades i un possible
desenvolupament de les mides que donaria aquesta estructura.
En un moment anterior a les estructures descrites fins al moment, es poden
situar les localitzades a la nau, que no podrien coexistir per raons de situació,
encara que l’edificació més antiga continues dempeus. Aquestes es poden
esglaonar en tres fases per relacions estratigràfiques. Hi ha una primera
fonamentació (UE 210), situada a la segona tomba excavada, que per tècnica
es podria situar a l’entorn del segle IV dC, malauradament poc es pot ampliar
d’aquesta estructura.
Posteriorment, la columna i la seva base recolzen sobre aquesta i que es
podria situar a l’entorn dels segles V-VI dC per les seves característiques.
Finalment, sobre la base de la columna s’adossa una fonamentació, de
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
42
possible forma absidal, de difícil datació, ja que podria ser del mateix moment
de la construcció de l’edificació formada per la columna o una reforma posterior
de l’edifici.
Com a la zona del deambulatori, el tipus d’edifici i la lògica constructiva del
solar fa pensar en una funció litúrgica i per aquesta raó es podria relacionar
amb alguna de les edificacions religioses anteriors a la basílica actual, sense
que es pugui acaba de concretar.
S’ha optat per fer una hipòtesis molt simple de l’edificació que seria similar a
diferents exemples d’aquesta època. Un factor mot interessant és que la
construcció estaria orientada totalment a l’inrevés de les posteriors, amb un
absis a l’oest. Això es pot veure de forma molt clara al plànol 18, on s’han
superposat les diferents edificacions conegudes, tan a nivell real com hipotètic.
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
43
Com es pot veure clarament, la possible edificació estaria situada a la zona on
les hipòtesis anteriors situen la capella de Sant Celoni i Sant Bartomeu.
Finalment, seria interessant relacionar aquesta estructura amb les localitzades
a la fase anterior, realitzada al juny, i amb les podria conviure. Sempre en el
terreny de la hipòtesis, és podria situar un carrer entre les edificacions
localitzades a la nau i a la capella del Santíssim. Així mateix, la documentació
de la gran canalització romana18 que travessa la basílica, podria fer pensar en
un altre carrer. Aquesta idea s’ha de prendre només com una possible línia de
treball que posteriors investigacions podrien corroborar o refutar. A la següent
imatge es desenvolupa aquesta idea, amb la canalització dibuixada en línia
discontinua.
18 També localitzada al carrer de la Palma de Sant Just, associada a un carrer porticat.
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
44
6.2. Conclusions
Els treballs realitzats a la zona del deambulatori i de la nau de la Basílica de
Sant Just i Sant Pastor de Barcelona han permès recuperar estructures i
estratigrafia que es remunten a època tardorromana, amb alguna presència de
material romà imperial possiblement descontextualitzat.
Les mides de la cala i les tombes, la desaparició de la majoria de l’estratigrafia
original pel retall de l’ossera i per la construcció de les tombes del segle XVIII,
la gran entitat de les estructures, la minsa presència de material ceràmic,
condicionen la interpretació de les dades obtingudes.
La no presència de restes romanes podria explicar-se per no haver esgotat
l’estratigrafia per raons de seguretat, encara que si es considera que el mur
137 podria estar excavat parcialment en el terreny natural, aquest podria situar-
se en una cota superior al 13,50 msnm. Per aquesta raó, i en funció que ens
situem a un dels petits turons de la ciutat, seria més lògic pensar que les restes
romanes van ser destruïdes antigament.
Pel que fa a les restes documentades, es pot marcar dos grans moments: les
diferents actuacions relacionades amb l’església actual i les construccions
anteriors.
Com a construccions anteriors s’han de situar la fonamentació 137, al sector
del deambulatori, i les estructures 207, 208, 209 i 210, al sector de la nau, que
podrien correspondre a algunes de les edificacions de caire cultual que
s’haurien aterrat per la construcció de la basílica gòtica (Sant Just, Sant Felix i
Sant Celoni) o , fins i tot, alguna construcció anterior no identificada.
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
45
A la vista de les dades recavades, seria necessari realitzar una relectura de les
fonts escrites sobre les hipòtesis clàssiques de l’evolució constructiva de la
basílica gòtica.
Com s’ha pogut veure al llarg de la memòria present, ens trobem davant de les
primeres troballes a l’interior d’un important edifici de la ciutat que només ha
començat a aportar informació sobre la seva història.
Aquesta informació permet ampliar el coneixement sobre la ciutat i el seu
desenvolupament, encara que, malauradament, la limitació pròpia de les mides
de l’espai investigat, planteja una llarga sèrie de dubtes que futures
intervencions i estudis permetran aclarir.
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
46
7. BIBLIOGRAFIA BELTRAN DE HEREDIA, J. (2008). Barcino durante la antigüedad tardía. Zona
arqueológica, Recópolis y la ciudad visigótica. Alcala de Henares. Pp.274-291
BELTRAN DE HEREDIA, J. (2010). La cristianzación del suburbium de
Barcino. Las áreas suburbanas de la ciudad histórica. Topografia, usos,
función. Monografias de arqueologia cordobesa. Núm.18. Pp.363-395
BERNAUS, M. (2002) Sants Just i Pastor de Barcelona dins de L'Art Gòtic a
Catalunya: Arquitectura I . Barcelona. Ed. Enciclopèdia Catalana.
CABALLÉ, F; GONZÀLEZ, R. (2006). Estudi històrico- arquitectònic de la finca
núm. 3 del carrer Ciutat de Barcelona. Veclus, SL. Inèdit.
CAPDEVILA,J, (2011). L’església de Sant Just i Sant Pastor. Els seus orígens.
Arxiu de la Basílica de Sant Just i Sant Pastor. Inèdit. CARANDINI, A. (1997): Historias en la tierra. Manual de excavación
arqueológica. Crítica. Barcelona.
CORTÉS, A. (2011). L’arquitectura domèstica de la ciutat romana de Barcino.
Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona. Època II. Any
2011. Número 7. pp.16-66.
DURAN I SANPERE, A (1973). Barcelona i la seva història. Barcelona. HARRIS, E.C. (1991): Principios de estratigrafía arqueológica. Crítica.
Barcelona.
Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.
47
HUERTAS,J. (2011): Informe de cobriment de la intervenció a la Plaça de
Sant Just, 6. Església de Sant Just i Pastor- Capella del Santíssim Sagrament.
Districte de Ciutat Vella- Barcelona.
MIRÓ, C (2011). Els balnea i les domus de Barcino. Quaderns d’Arqueologia i
Història de la Ciutat de Barcelona. Quarhis. Època II- Any 2011. pp.68-83.
MORENO,I.(2006). Memòria de intervenció arqueològica al carrer Ciutat,3.
Barcelona (Barcelonès). Atics, SCCL. Inèdita. Centre de Documentació del
MUHBA.
MESTRES,J.O (1893). Memoria en la que se combaten las suposiciones
consideradas en el folleto escrito per el Dr. D. Pablo Valls i Bonet.
VALLS I BONET, P (1860). Apuntes sobre la antiguedad y prerrogativas de la
iglesia antes catedral y hoy día parroquial de los Santos Justo y Pastor de
Barcelona.
VERRIE,F.P(1944). La iglesia de los santos Justo y Pastor. Barcelona.
VVAA (1984): Gran Geografia Comarcal de Catalunya: El Barcelonès i el Baix
Llobregat vol. VIII. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
VVAA (1994): Història de Barcelona. Vol I, La ciutat antiga. Ajuntament de
Barcelona- Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
VVAA (1999): Del romà al romànic. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
ANNEX
UNITATS
ESTRATIGRÀFIQUES
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: Cobreix: 101
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple:
DESCRIPCIÓPaviment format per lloses de pedra rectangulars de diferents mides, es pot veure diferents reparacions. General a tota la cala. Cota- 15,08 msnm.
INTERPRETACIÓ
Paviment actual del deambulatori.
XIX
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 3 a 19
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 100
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: 100 Cobreix: 104,106,108
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple:
DESCRIPCIÓCapa de morter d'uns cinc centimetres general a tota la cala. Cota- 14,95 msnm
INTERPRETACIÓ
Preparació per situar el paviment de lloses de pedres actual.
XIX
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 20, 21, 22
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres preparació
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 101
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: 101 Cobreix:
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple: 103
DESCRIPCIÓ Estrat format per gravetes i argila.
INTERPRETACIÓ
Rebliment de la rasa de la llum.
XX
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 23 a 26
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 102
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: 101 Cobreix:
Tallat per: Talla: 110
Reomplert per: 102 Reomple:
DESCRIPCIÓRasa de forma allargada situada a la cantonada nordoest. Té un metre de llargada i uns 50 cm d'amplada. Al seu interior es situa un cable d'electricitat. Aquest entra per la porta de l'església i va a parar a una capsa d'electricitat a tocar de la porta.Cota- 14,90/ 14,30 msnm.
INTERPRETACIÓ
Rasa per situar una de les entrades de llum a la basílica.
XX
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 25
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres rasa per situar cable d'electricitat
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 103
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: 114 En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: Cobreix:
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple:
DESCRIPCIÓCapa de morter d'entre 2 i 3 cm de potència que es situa a la majoria de la cala. Esta tallada per diferents retalls. Cota-14,90 msnm
INTERPRETACIÓ
Nivell d'ús.
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 23 a 26
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 104
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: 117 En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: Cobreix:
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple:
DESCRIPCIÓEstrat format per argiles, gravetes. Cota-14,80 msnm
INTERPRETACIÓ
Rebliment general.
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 27
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 105
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: 101 Cobreix: 112
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple: 111
DESCRIPCIÓEstrat format per gravetes, petites pedres i restes constructives, poc cohesionat. Es situa a la zona sud de la cala. Cota-14,48/ 13,80 msnm.
INTERPRETACIÓ
Farciment de la rasa de 112.
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 27 a 30
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 106
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: 106 En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: 101 Cobreix:
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple: 111
DESCRIPCIÓEstrat similar a l'anterior amb més argila.
INTERPRETACIÓ
Farciment de la rasa de 112
XVII.
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 27 a 30
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 107
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: 101 Cobreix:
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple: 109
DESCRIPCIÓEstrat format per argila i gravetes, poc cohesionat. Situat a l'interior del retall 109.
INTERPRETACIÓ
Funcionalitat no definida
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 27 a 30
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 108
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: 101 Cobreix:
Tallat per: Talla: 114
Reomplert per: Reomple: 108
DESCRIPCIÓRetall de forma rectangular amb els costats arrodonits,amb una llargada de 80 cm i amplada de 30 cm.Cota-14,71/ 14,20 msnm.
INTERPRETACIÓ
Funcionalitat no definida.
XVII.
CRONOLOGIA
En un primer moment semblava una fossa d'inhumació.
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 33, 34
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 109
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: 101 Cobreix:
Tallat per: 103 Talla:
Reomplert per: Reomple: 113
DESCRIPCIÓEstrat formar per argiles, gravetes, amb poca cohesió, situat a tocar de la porta i tallat per 103. Cota- 14,80 msnm.
INTERPRETACIÓ
Funcionalitat no definida
XVII.
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 27
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 110
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: 101 Cobreix:
Tallat per: Talla:
Reomplert per: 106,107,112 Reomple:
DESCRIPCIÓRetall situat a la cantonada sudoest de la cala, ocupat per 106 i 112.
INTERPRETACIÓ
Retall per situar l'estructura 112
XVII-XVIII
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 27
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres rasa canalització
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 111
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: 106 Cobreix:
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple: 111
DESCRIPCIÓEstructura que es conserva a la cantonada sudoest de la cala. Esta formada per una capsa rectangular de maons i una tapa dels mateixos. Cota superior-14,48 msnm; Cota inferior-13,50 msnm.
INTERPRETACIÓ
Claveguera de desguàs
XVII-XVIII.
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 39
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 112
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: Cobreix:
Tallat per: Talla: 117,119
Reomplert per: 110 Reomple:
DESCRIPCIÓRetall de forma allargada que ocupa la zona de la porta per situar 110.
INTERPRETACIÓ
Funcionalitat no definida.
XVII-XVIII
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 33, 34
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 113
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: 104 En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: 101 Cobreix: 117
Tallat per: 109,116,113,111 Talla:
Reomplert per: Reomple:
DESCRIPCIÓ=104
INTERPRETACIÓ
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 37, 38
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 114
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: 110 Cobreix:
Tallat per: 113 Talla:
Reomplert per: Reomple: 116
DESCRIPCIÓEstrat format per sorres i gravetes. 14,90/14,60 msnm.
INTERPRETACIÓ
Funcionalitat no definida.
XVIII-XIX
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 33
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 115
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: 110 Cobreix:
Tallat per: 113 Talla: 114,117,119
Reomplert per: 115 Reomple:
DESCRIPCIÓRetall de forma circular d'uns 40 cm de diàmetre, situat a la zona central davant de la porta. Cotes-14,90 /14,30 msnm.
INTERPRETACIÓ
Funcionalitat no definida
XIX.
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 33,34
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 116
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: 114 Cobreix: 119
Tallat per: 109,111,113 Talla:
Reomplert per: Reomple:
DESCRIPCIÓ=105
INTERPRETACIÓ
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 33
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 117
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: 110 Cobreix:
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple: 113
DESCRIPCIÓEstrat vermellós, format per argila, gravetes i sorres.Cotes- 14,60/14,44 msnm.
INTERPRETACIÓ
Amortització de 113.
XVIII-XIX
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 33
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 118
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: 117 Cobreix: 120
Tallat per: 116,111,109,133 Talla:
Reomplert per: Reomple:
DESCRIPCIÓEstrat general format per argiles, sorres i ceràmica, amb forta presència d'ossos humans sense connexió. Cota superior-14,71 /13,80 msnm
INTERPRETACIÓ
Restes d'una ossera
XVI-XVII
CRONOLOGIA
Estrat molt afectat per l'actuació dels rossergadors, gran quantitat de galèries i presència de material contemporani.
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 40, 41, 42
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 119
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: 119 Cobreix: 124,130,131
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple: 129
DESCRIPCIÓEstrat similar a l'anterior, malgrat que en un principi es va individualitzat al final s'ha unificat.
INTERPRETACIÓ
Farciment ossera
XVI-XVII
CRONOLOGIA
Estrat molt afectat per l'actuació dels rossergadors, gran quantitat de galèries i presència de material contemporani.
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 45, 46, 47
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 120
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a: 134
Cobert per: 101 Cobreix:
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple: 135
DESCRIPCIÓEstructura formada per pedres treballades i morter, amb una capa de maons per regularitzar a la part baixa. Cota-14,90 msnm. Amb una potència de 1,70 m.
INTERPRETACIÓ
Fonamentació façana.
Segle XVI.
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 40
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres Fonamentació
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 121
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: 120 Cobreix:
Tallat per: 111,129 Talla:
Reomplert per: Reomple:
DESCRIPCIÓIndividu en posició decubit supí amb orientació NO-SE. Es conserven les cames, la resta es va tallar pel retall 111. Cota-13,80 msnm
INTERPRETACIÓ
Inhumació 1
Segle XIII-XIV
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 49, 50, 51
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 122
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: 120 Cobreix: 124
Tallat per: 129 Talla:
Reomplert per: Reomple: 125
DESCRIPCIÓArgiles, gravetes a l'interior de la fossa 125. Cota-13,88 msnm.
INTERPRETACIÓ
Rebliment de la fossa de la inhumació 2.
Segle XIII-XIV
CRONOLOGIA
Molt afectat per accions posteriors.
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 52
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 123
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: 123 Cobreix:
Tallat per: 131 Talla:
Reomplert per: Reomple: 125
DESCRIPCIÓIndividu en posició decubi supí amb orientació NO-SE. Presenta una conservació molt deficient. Es conserva parcialment des dels femurs al coll. S'ha recuperat un clau de ferro a tocar del femur dret. Cota-13,80 msnm.
INTERPRETACIÓ
Inhumació 2
XIII-XIV
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 52, 53
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 124
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: Cobreix:
Tallat per: 129 Talla: 127
Reomplert per: 123,124 Reomple:
DESCRIPCIÓRetall de forma allargada amb els angles arrodonits. Cota-13,80 / 13,60 msnm.
INTERPRETACIÓ
Fossa de la inhumació 2.
XIII-XIV
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 52
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 125
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: 120 Cobreix:
Tallat per: 133 Talla: 127
Reomplert per: Reomple:
DESCRIPCIÓRetall de forma allargada amb els angles arrodonits, molt afectada per la fonamentació 132. A la part baixa de la qual es poden veure alguns ossos que podrien ser part de l'enterrament de la fossa. Cota- 13,80/ 13,55 msnm.
INTERPRETACIÓ
Possible fossa
XIII-XIV
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 54
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 126
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: 120 Cobreix:
Tallat per: 126,125,129 Talla:
Reomplert per: Reomple:
DESCRIPCIÓEstrat format per sorres, argila, amb material romà. Cota-13,83 msnm
INTERPRETACIÓ
Rebliment
CRONOLOGIA
Es localitza material alt imperial.
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 60, 61, 62
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 127
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: Cobreix:
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple:
DESCRIPCIÓ
INTERPRETACIÓ
CRONOLOGIA
eliminada
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 69
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 128
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: Cobreix:
Tallat per: 111 Talla: 131,123,122
Reomplert per: 120,119 Reomple:
DESCRIPCIÓRetall del que només es coneixen dos costats ja que els altres depassen els límits de la cala. Té una alçada aproximada de 1,20 m. Cota-14,71 msnm
INTERPRETACIÓ
Retall per situar l'ossera.
XVI-XVII.
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 69
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres ossera
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 129
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: Cobreix: 139
Tallat per: 129 Talla:
Reomplert per: Reomple: 131
DESCRIPCIÓEstrat format per argila i gravetes de tonalitat marró situat a l'interior de 131.
INTERPRETACIÓ
Colmatació de 131.
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 67
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 130
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: Cobreix:
Tallat per: 129,133 Talla:
Reomplert per: 130,139 Reomple:
DESCRIPCIÓRetall de forma allargada que travessa la cala en direcció est/oest. Cota- 13,40 / 12,50 msnm.
INTERPRETACIÓ
Trinxera de 139.
XIV-XV.
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 67
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 131
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: 100 S'adossa a:
Cobert per: Cobreix:
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple: 133
DESCRIPCIÓFonamentació formada per pedres sense treballar i treballades reaprofitades lligades amb morter de calç i realitzada amb la tècnica de l'encofrat perdut i amb una potència de 1,40 m. Cota-14,88/ 1343 msnm.
INTERPRETACIÓ
Banqueta del deambulatori.
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 134,139, 140, 149
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 132
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: Cobreix:
Tallat per: Talla: 120,119,136,138,126
Reomplert per: 132 Reomple:
DESCRIPCIÓRetall per situar la banqueta anterior, està totalment ocupada per la fonamentació.
INTERPRETACIÓ
Trinxera per situar la banqueta anterior.
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color:
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 133
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: 101,100 Cobreix:
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple: 135
DESCRIPCIÓFonamentació formada per pedres sense treballar i morter de calç, realitzada amb la tècnica de l'encofrat perdut.
INTERPRETACIÓ
Banqueta de la façana
XVI
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 138, 143, 144, 150
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 134
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: Cobreix:
Tallat per: Talla:
Reomplert per: 134,121,142 Reomple:
DESCRIPCIÓRetall ocupat per la fonamentació.
INTERPRETACIÓ
Trinxera de la fonamentació.
XVI
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color:
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 135
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: 127 Cobreix: 138
Tallat per: 131 Talla:
Reomplert per: Reomple:
DESCRIPCIÓEstrat format per argila i noduls de calç de tonalitat vermella. Cota-13,28 msnm.
INTERPRETACIÓ
Amortització
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 65 a 80
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres noduls de calç
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 136
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: 120, Cobreix:
Tallat per: 131,129 Talla:
Reomplert per: Reomple:
DESCRIPCIÓFonamentació d'us 80 cm d'amplada i 1,80 d'alçada. Està formada a la part superior per pedres escairades i un nucli de pedra sense treballar i morter. L'exterior està acabat amb un lliscat que el regularitza. Per realitzar aquesta part s'ha realitzat una trinxera més gran. La part inferior, està construida amb pedra sense treballar i morter. Cota-13,83 msnm
INTERPRETACIÓ
Fonamentació d'una edificació anterior a l'actual.
Anterior segle XIII
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 65 a 80,110,112
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 137
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: 136 Cobreix: 140
Tallat per: 131 Talla:
Reomplert per: Reomple:
DESCRIPCIÓEstrat format per argila ocre amb noduls de calç, molt compacte de 8/9 cm de potència. Cota-12,52 msnm
INTERPRETACIÓ
Amortització
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 94,95
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres noduls de calç
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 138
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a: 137
Cobert per: 130 Cobreix:
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple: 131
DESCRIPCIÓEstructura formada per grans pedres i morter de calç, amb una amplada d'un metre, aproximadament, i una potència documentada d'uns 70 cm. Cota-12,58 msnm
INTERPRETACIÓ
Fonamentació de funcionalitat no definida. Podria ser una fonamentació d'un estructura no construida.
XIV-XV.
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 94, 95, 96, 112,133
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 139
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: 138 Cobreix:
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple:
DESCRIPCIÓEstrat format per argila marró i noduls de calç, molt compacte. Cota-12,41/ 11,80 msnm. No s'ha esgotat per raons de seguretat.
INTERPRETACIÓ
Amortització
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 107, 108, 109
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres noduls de calç
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 140
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: Cobreix:
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple:
DESCRIPCIÓEstrat format argila, cendres i pedres de gran tamany, amb ossos d'animals. Es situa sota la banqueta del deambulatori i no'ha pogut excavar. 13,45 msnm.
INTERPRETACIÓ
Estrat no definit
anterior XVI.
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 135
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 141
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: 134 S'adossa a:
Cobert per: Cobreix:
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple: 135
DESCRIPCIÓArc de descarrega, situat a la banqueta de la façana i construit amb un encofrat de fusta, de les quals es pot veure l'imprompta al morter de la banqueta. Cota- 13,60 msnm.
INTERPRETACIÓ
Arc de descarrega
XV
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 117, 118, 153, 154
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres arc descarrega
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 142
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: Cobreix:
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple: 142
DESCRIPCIÓEstrat de llims, argiles amb forta composició orgànica que es conserva a l'interior de la zona de l'arc. Cota- 13,70 / 13, 05 msnm.
INTERPRETACIÓ
Amortització
XVI.
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 116, 151
SondeigZona Deambulatori
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 143
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a: 207,208,209,213
Cobert per: Cobreix:
Tallat per: Talla:
Reomplert per: 202,201 Reomple:
DESCRIPCIÓContenidor de forma rectangular construit amb tres parets de maons, la quarta és la banqueta de la nau gòtica. El paviment és el terra natural. Recolza sobre estructures anteriors. A la paret oest es pot veure un gran tambor de columna i l'ossera ocupa l'extrem nord i el mur de separació amb la tomba, també de maons, recolza sobre una fonamentació que forma el seu fons, situat a una cota superior al paviment de la tomba. 15,08/ 12,90 msnm.
INTERPRETACIÓ
Contenidor de la tomba número 5
XVIII
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 206 a 213
SondeigZona Nau
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres tomba
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 200
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: Cobreix: 202
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple: 200
DESCRIPCIÓEstrat format per restes de fustes i ossos. Cota- 13,10 msnm.
INTERPRETACIÓ
Colmatació formada per diversos enterraments.
XVIII-XIX
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 215 a 217
SondeigZona Nau
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres fustes
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 201
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: 201 Cobreix:
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple: 200
DESCRIPCIÓEstrat format per fustes en descomposició. Cota- 13,00 msnm.
INTERPRETACIÓ
Colmatació més antiga de la tomba.
XVIII
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 222
SondeigZona Nau
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 202
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a: 207,210
Cobert per: Cobreix:
Tallat per: Talla:
Reomplert per: 204,205 Reomple:
DESCRIPCIÓEstructura de forma rectangular construida amb maons, al costat oest de la mateixa presenta un envà que separa la tomba de l'ossera, amb una finestra que comunica. Recolza a estructures anteriors. Cota- 15,08/13 msnm.
INTERPRETACIÓ
Contenidor de la tomba número 8
XVIII
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 277, 287
SondeigZona Nau
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres tomba
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 203
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: Cobreix: 205
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple: 203
DESCRIPCIÓEstrat format per graves, ceràmica i algun os. Presenta una cota superior al centre i més baixes als extrems. Cota- 14,64 /13,05 msnm.
INTERPRETACIÓ
Amortització de la tomba
XIX
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 276 a 278
SondeigZona Nau
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 204
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: 204 Cobreix: 206
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple: 203
DESCRIPCIÓEstrat format per restes en descomposició de fusta i ossos.Cota- 13,03 msnm. Potència 5 cms.
INTERPRETACIÓ
Colmatació formada per restes d'enterraments de la tomba UE 204.
XVIII
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 279 a 283
SondeigZona Nau
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 205
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a: 203
Cobert per: 205 Cobreix:
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple:
DESCRIPCIÓPaviment format per llosetes ceràmiques quadrades de 23 cm de costat i 5 cm de gruix. Cota. 12,97 msn.
INTERPRETACIÓ
Paviment de la tomba número 6.
XVIII
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 285 a 288
SondeigZona Nau
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 206
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: 200,209 S'adossa a: 208
Cobert per: Cobreix:
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple:
DESCRIPCIÓColumna granínita de 80 cm de diàmetre i 65 cm d'alçada. Es pot veure el forat per poder-la transportar. Cota superior- 14,48 msnm.
INTERPRETACIÓ
Columna d'un edifici anterior a la basílica
V-VI dC
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 241 a 250
SondeigZona Nau
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres comuna granitica
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 207
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: 207,209, 200, 203 S'adossa a: 210
Cobert per: Cobreix:
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple:
DESCRIPCIÓBase de la columna formada per diverses pedres de forma quadrangular, a la tomba 200 es pot veure tres pedres superposades, que la zona de la tomba estan repicades per deixar-les a la línia de la tomba i només es conserva la seva amplada original a la zona de l'ossera. A la tomba 203 només es documenta una pedra com a base ja que recolza sobre una estructura(210) anterior. Cota- 13, 83 msnm / 13,15 msnm.
INTERPRETACIÓ
Base de la columna anterior.
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 241 a 250
208SondeigZona Nau
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: 200 S'adossa a: 207,208
Cobert per: 211 Cobreix:
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple:
DESCRIPCIÓEstructura conservada parcialment. Esta construida amb pedra sense treballar i morter. Presenta una part superior i una banqueta una mica més ampla. La part superior presenta una forma corba, al contrari de l'inferior que és més recta. Potència conservada 1,20 m. Recolza a sobre de la columna. Cota-14 msnm.
INTERPRETACIÓ
Possible absis d'una edificació anterior.
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 241 a 250
SondeigZona Nau
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 209
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: 207,203, 206 S'adossa a:
Cobert per: Cobreix:
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple:
DESCRIPCIÓEstructura conservada parcialment de forma rectangular, construida amb pedra sense treballar i morter de calç de color blanc. Cota-13,60 msnm.
INTERPRETACIÓ
Estructura indeterminada anterior a 207
IV dC.
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 283 a 287
SondeigZona Nau
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 210
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: Cobreix: 207,208 i 209
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple: 200
DESCRIPCIÓRebliment format per ossos molt fragmentats que es situa a l'interior de l'ossera de la tomba UE 200. Cotes- Entre 14,70 i 14,08 msnm.
INTERPRETACIÓ
Rebliment de l'ossera de la tomba número 5.
XVIII-XIX
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 211, 206
SondeigZona Nau
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 211
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: Cobreix:
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple:
DESCRIPCIÓBossada de terra que es conserva entre la fonamentació de la nau gòtica i la tomba UE 200.
INTERPRETACIÓ
Estrat
XVIII
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 237
SondeigZona Nau
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 212
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: 200 S'adossa a:
Cobert per: Cobreix:
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple:
DESCRIPCIÓFonamentació realitzada mitjançant encofrat perdut de la que nomès es pot veure una de les cares, esta formada per capes d'uns 50 cm de pedra sense treballar i morter de calç de tonalitat ataronjada.Cota superior-14,90 msnm; cota inferior 12,40 msnm.
INTERPRETACIÓ
Banqueta de la nau central de l'església actual.
XV
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color: 234 a 237
SondeigZona Nau
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres fonamentació
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 213
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a: 200,213
Cobert per: 202 Cobreix: 215
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple:
DESCRIPCIÓCapa de calç de poca potència, que marca el final del nivell d'ùs de la tomba 200. Situat a una cota de 12,90 msn.
INTERPRETACIÓ
Nivell de paviment de la tomba 200.
Segle XVIII
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color:
SondeigZona Nau
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 214
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a:
Cobert per: 214 Cobreix:
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple:
DESCRIPCIÓEstrat de color vermellós format per argila i noduls de calç, que es situa per sota de les estructures. S'ha localitzat a 12,90 msnm i s'ha rebaixat a la zona de la tomba 200 uns 40 cm per tal de poder comprovar si estava situat in situ o formava part d'una capa aportada. La limitació de l'espai podria comportar que la interpretació podria ser matitzada per intervencions posteriors.
INTERPRETACIÓ
Estrat natural abans de les construccions.
CRONOLOGIA
OBSERVACIONS
Fotografia
Color:
SondeigZona Nau
Estrat Compacte
Matriu argilaFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres noduls tortorà
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 215
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a: 200
Cobert per: Cobreix:
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple:
DESCRIPCIÓCoberta formada per quatre lloses de pedra de forma rectangular. Les dues dels extrems presenten un encaix a tres dels costats per encaixar a la tomba i les dues del mig, presenten l'encaix als dos costats curts. La situada a tocar de la capella està incisa amb el nom del propietari de la tomba i la data. Per tal de poder excavar la tomba, es van aixecar tres de lloses, restant in situ la que conservava l'inscripció. La llosa situada a continuació tenia un petit forat on estava situada la peça de ferro que permetia obrir-la. Cota- 15,08 msnm.
INTERPRETACIÓ
Tapadora de la tomba 200.
Segle XVIII.
CRONOLOGIA
Una vegada finalitzada la intervenció, es va tornar a situar al seu lloc.
OBSERVACIONS
Fotografia
Color:
SondeigZona Nau
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres coberta tomba
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 216
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: S'adossa a: 203
Cobert per: Cobreix:
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple:
DESCRIPCIÓCoberta formada per quatre lloses de pedra de forma rectangular. Les dues dels extrems presenten un encaix a tres dels costats per encaixar a la tomba i les dues del mig, presenten l'encaix als dos costats curts. La situada, parcialment sota l'esglaó del presbiteri està incisa amb el nom del propietari de la tomba i la data. Per tal de poder excavar la tomba, es van aixecar tres de lloses, restant in situ la que conservava l'inscripció. La llosa situada a continuació tenia un petit forat on estava situada la peça de ferro que permetia obrir-la i la quarta una
INTERPRETACIÓ
Tapadora de la tomb a 203.
Segle XVIII
CRONOLOGIA
Una vegada finalitzada la intervenció es van tornar a posar al seu lloc.
OBSERVACIONS
Fotografia
Color:
SondeigZona Nau
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres Coberta tomba
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 217
FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11
SEQÜÈNCIA FÍSICA
Igual a: En contacte amb:
Se li adossa: 211 S'adossa a: 200, 207, 209
Cobert per: Cobreix:
Tallat per: Talla:
Reomplert per: Reomple:
DESCRIPCIÓEnvà construit amb totxos massisos de 15 x 30 cm i 4 de gruix, situat a la tomba 200, a uns 80 cm del seu extrem nord- oest. Es recolza a les parets de la tomba i a les estructures 207 i 209. Cota- 14,90 msnm.
INTERPRETACIÓ
Separació entre la tomba i l'ossera de la tomba 200.
Segle XVIII.
CRONOLOGIA
Es va desmuntar per tal de poder veure de forma més clara les estructures més antigues.
OBSERVACIONS
Fotografia
Color:
SondeigZona Nau
Estrat Compacte
MatriuFlonja
Argila Blocs
SorraGraves
Llims Altres
Ceràmica
Vidre
Metall
Material constructiu
Carbons
Ind Lítica
Cendres
Os
Altres
Unitat Murària Paviment Claveguera Altres
Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter
Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació
Altres
Color Munsell
Element Constructiu
Consistència
Inclusions naturals
Inclusions antròpiques
Descripció del material
UE 218
ANNEX PLANIMETRIA
�
��������
�������
� �
���������������������������������������� !��!������������"!#�$���%����"!�
&"��#��'(��
�����%!������
$�!����)*����+��!��� ������,��!����������!������ �� "���
�
�������������� ���������������������� ���������������������������������������
� �!��"#��
��������$���
�������%&����'������
�����(������ �������� �� �����������
����$
�)*
�)+
�),
�)$
��$
�)+����"
�$���
�,�*�
�$�,�
���*+
�,�,�
�)�"�
�)�"�
�)�$�
�,���
�,�$�
�)�+�
�
�)+�)�
�)*
�$�
�)+
��*
��"��,
������
����)
�)*
�)+
�),
�)$
��$
��-����"�����
�������
�,�����
�)�����
�$�����
�-
�
�������� � �!��"#��
���������$���
�������%&����'������ �����%��!�-�������������
.&�&$�
���� ���������������������� ���������������������������������������
�
�$+
�$�
�)+
�)$
��*
������
�)"
�$)
�,�
�)�
��*
��$
�$�
�)*
�)+
�),
�)$
��$ �-�
�-
����"�����
�������
�,�����
�)�����
�$�����
�
�������� � �!��"#��
���������$���
�������%&����'������ �����%��!�-�������������
.&�&$�
����,���� ���������������������� ���������������������������������������
��������
�)�
�)*
�$�
��*��"
��,
������
��+���
�)$
�
�,)
� �!��"#��
���������$���
�������%&����'������ �����%��!�-�������������
.&�&$�
�-����"�����
�������
�,�����
�)�����
�$�����
��������� ���������������������� ���������������������������������������
�),
�-�
�
�),
��������
���
���� ����
�������������
�������������������� �� ������!�������������"�
#�����
�$���!�
�����!�
�����!�
%�&!�� %�� ����'�!������( �)��*���������'�!��+&�������������%���������������
� � � �
����������
�����
���
��
�� �������
�������������
�������������������� � ������� ���
������
!"# �"�$!"�%�� ��&� ��������'��("���� �"��&� ��)#�������������!�����������"�����
*
�
����������
�� ������
������������
������������������� !"�����#�����"� !"$�"��!"�%�����&������ ����'� ("������" �&����)$���� ��� ����!� ��������"����
��*
���
��+
���
���
��,
��-
�
����������
�� ������
������������
������������������� &�#"��./. !"$�"�+!"�%�����&������ ����'� ("������" �&����)$���� ��� ����!� ��������"����
���
�
����������
�� ������
������������
������������������� !�"#��$0 $0%% &#'�#���&#�(�����!������ ����)� *#������# �!����+'���� ��� ����&� ��������#����
�.-
���
�
����������
�� ������
������������
������������������� !�"#��$%0&#�(�����!������ ����)� *#������# �!����+'���� ��� ����&� ��������#����
&#'�#���
�.,
�
����������
�� ������
������������
������������������� !�"#��$%%% $%0 &#'�#���&#�(�����!������ ����)� *#������# �!����+'���� ��� ����&� ��������#����
������
��- ���
�
������ ����
�� ������
������������
������������������� !�"#��%$ $% &#'�#��.&#�(�����!������ ����)� *#������# �!����+'���� ��� ����&� ��������#����
�./
��������
���
������
�� � � ��
�� ����
���
����
���
�����������
�� ��!"������
��"�##�$%�&��'(�")* +,*-)*����,� �� )"(#)("� ��#(��-)*�� �*, �.* � �/(,#"*, �
�%�%��
+,*0*�����*-)�&( )1���* 2,�#*���, ��*-)��3")�" �&( )���+* )�"��*�!(,*)�"�
+,3-�,���
�
�41��
��1��
��1���51��
��1��
�51��
�51��
�51�4
��1��
���
�
���������
������������
�������������������
����������������������������������������� !�����������������"������ !�����
���#�����$��������%�&��'����������$����()������������������� �����������
��)�����*��
+
�,%��
�*%��
�-%��
�-%��
�-%.�
�-%��
�-%��
�-%���-%�.
�-%��
���������������
��
����������
��
��
�
�
��
��
�
���� �
��
�� ��
�
��
��
��
�����
����������
�������
�������
�������
�� ! �"#�� �$�%&�$��� �'�() �"#���� �$�*+,$(,��%&�$�(�� �$-,.# �/&� $-,(
0-"(1������
"#�#�/,#� ���
.(,#))(2��%��3&#,$ �
�#))(-���$-�/ �"#�0 � ���
��+�-����
4
���
���
����
�
��
�
��
���
���
������
����
� ��
���
���
��
���
���
�����
���
���� ������������
�������
�������
������������������� !���"�#$������������%&'�#'�������#�����(')���*����('#
+(�#,� ���
�����*'������
)#'�$$#-��!�.��'���
��$$#(����(�*�����/�('#�!
��&�(���
0
���������� ���� ������������������ ���� ������� ������ ��������� ���
������ !""
�����#�""
������$%����&�� �� �������"-
�
������� ����
'������$���(� �������� ���)�������������� ��� ,���
���(�� �������)����������� ��������������������*+ ���
���� �����������*+ ���
���������)�����$����������������� ������� ��
��
�
���������� ���� ������������������ ���� ������� ������ ��������� ���
������ !""
�����#�""
������$%����&�� ������
'������$���(� �������� ���)�������������� ���
�������"
���(�� �������)����������� ��������������������*+ ���
���� �����������*+ ���
���������)�����$����������������� ������� ��
,�
ANNEX
MATERIALS
ARQUEOLÒGICS
Codi emprat proporcionat pel Servei d’Arqueologia de l’ICUB. Reproducció parcial. CERAMICA 1.- CLASSIFICACIO 13104 t.s. itàlica 13250 comuna oxidada 13258 " africana 13300 àmfora indeterminada 13310 " tarraconense 13312 " africana 13402 comuna a torn reduïda època indeterminada 14000 Món Medieval i Modern indeterminat 14001 comuna oxidada a mà 14002 comuna oxidada a torn 14003 comuna oxidada vidrada 14005 comuna reduïda a torn 14006 comuna reduïda vidrada 14100 vidrada blanca 14101 blanca i blava 14102 " de Barcelona 14103 " catalana 14122 " de Paterna 14128 " Paterna-Manises 14201 Reflex metal.lic producció catalana 14252 " verd i manganès 15000 Material ceràmic no recipient 2.- DEFINICIO DEL FRAGMENT sense forma SF sense definir SD perfil sencer PS vora VO nansa NA arrencament nansa AN coll CO carena CR fons FO peu PE bec BE broc BR orelleta OR 4.- FORMA Ceràmica a torn: Ceràmica clàssica, medieval i moderna: bací BAC bol BOL canelobre CAN cassola CSS cas. pàtina cendrosa CSC càntir CAT catúfol CAF escudella ESC escudella d'orelletes EOR fogó FOG gerra GER gerreta GET gibrell GIB greixonera GRE guardiola GUA llàntia cassol. i bec pes. LCB olla OLL plat PAT plat d'ala PDA plat/tapadora PTA poal POA pot POT tapadora TAP 7.- PASTA
grollera oxidada GO grollera reduïda GR grollera mixta GM acurada oxidada AO acurada reduïda AR 8.- ACABATS vidrat VI METALL 1.- CLASSIFICACIO 20000 indeterminat 20001 bronze 20002 ferro 20003 plata 20004 or 20005 plom 2.- FORMA agulla AGU agulla de cap AGC anell ANL anella ANE arracada ARR artefacte indeterminat ATI bola/boleta BLT botó BOT braçalet BRA cadena CAD clau CLA dena DEN didal DID frontissa FTS ganivet GNV gerra GER moneda MON pinces PNC punxó PNX sivella SIV xinxeta XIN VIDRE 1.- CLASSIFICACIO 30000 vidre 30001 pasta vítria 30002 cristall 30003 escòria 4.- FORMA dena DEN
MATERIAL LITIC
1.- CLASSIFICACIO 40009 marbre
MATERIALS CONSTRUCCIO 1.- CLASSIFICACIO 50005 imbrex 50006 indeterminat 50015 tegula 50029 teula 50030 rajola blanca i blava (XVI) MATERIA ORGANICA 1.- CLASSIFICACIO 60004 fusta treballada 60005 teixit 60006 cuiro 60050 restes antropològics 60051 macrofauna 60052 microfauna MOSTRES PER ANALISIS 1.- CLASSIFICACIO 70000 terra 70001 morter 70002 pedra 70003 metall 70004 carbó (anàlisi antracològic) 70005 pol·len 70006 granes 70007 llavors 70008 carbó (C.14)
Basílica dels Sant Màrtirs Just i Pastor. Codi 068/11
UE
NÚ
M
FRA
GM
EN
TS
CO
DI
FOR
MA
TIP
OLO
GIA
TÈC
NIC
A
PA
STA
DE
CO
RA
CIÓ
E
DE
CO
RA
CIÓ
I
AC
AB
AT
E
AC
AB
AT
I
CR
ON
OLO
GIA
OB
SE
RV
AC
ION
S
RE
STA
UR
AC
IÓ
FOTO
GR
AFI
A
DIB
UIX
MA
GA
TZE
M
101 1 1 20001 MON ISABEL II106 1 14002 NA GER TO AO106 6 14002 SF TO AO106 5 14003 SF VERD106 6 14003 SF MARRÓ106 1 14003 SF MES IN VI MELAT. MARCA FRAGMENTADA DE CAPACITAT106 5 14003 NA GER VERD106 1 14003 VO MOR VI VI VERD106 2 14003 VO OLL MARRÓ106 1 14003 FO GIB VERD106 1 14003 VO GER ALFABIA. REGALIMS MELATS106 2 14005 SF TO AR106 1 14100 SF GOT106 1 1 14102 VO ESC106 1 50006106 1 50030110 4 14002 SF TO AO110 1 14003 VO GIB VI MELAT110 1 14003 VO OLL VI MARRÓ110 1 14003 PS GRE VERD110 1 14003 PE FIB VI TACA VERDA110 4 14003 SF VERD110 3 14003 SF MARRÓ110 1 14100 FO ESC110 1 14102 SF ESC110 12 60050110 1 #####114 1 14002 SF FIN TO AO114 1 14003 VO OLL TO AO VI MARRÓ114 1 14003 SF FIN TO AO VI MELAT114 4 14003 SF FIN TO AO MARRÓ114 1 14003 CR OLL TO AO VI VI MARRÓ114 2 14003 SF FIN TO AO VERD114 1 14100 VO LCB TO AO114 1 14100 SF PAT114 1 14102 SF PAT114 1 14128 SF ESC114 1 60051 MANDIBULA OVICAPRID114 1 60051 DENT117 3 14002 SF TO AO117 2 14002 SF TO AO117 1 14002 PE TO AO117 15 14003 SF MARRÓ117 7 14003 SF VERD117 1 14003 NA POA TO AO VI VERD117 2 14003 VO OLL TO AO VI VI MARRÓ117 1 14003 FO GIB VI VERD117 2 14003 AN OLL TO AO VI MARRÓ117 1 14003 FO VI MELAT117 1 14003 VO GIB TO AO IN VI VERD. LINIES ONDULADES A LA VORA117 5 14005 SF TO AR117 1 14005 SF TO AR RETALLADA EN RODÓ
Pàgina 1
Basílica dels Sant Màrtirs Just i Pastor. Codi 068/11
117 1 14201 FO ESC REFLEXOS ALTERATS117 1 14201 VO ESC REFLEXOS ALTERATS117 12 60050119 2 13312 SF119 1 14002 PE TO AO119 1 14002 SF RETALLAT EN RODÓ119 8 14002 SF TO AO119 2 1 14003 PS TAP VI MARRÓ119 13 14003 SF VERD119 9 14003 SF MARRÓ119 4 14003 SF MELAT119 3 14003 NA GER VERD119 5 14003 VO OLL MARRÓ119 3 14003 NA OLL MARRÓ119 2 14003 VO CSS MARRÓ119 4 14003 PE GIB VERD119 1 14003 VO MOR VERD119 1 14003 VO GER VERD119 3 14003 VO BAC MELAT119 1 14003 VO GIB MELAT119 2 14003 FO MELAT119 5 14005 SF TO AR119 1 14006 SF VERD119 1 14100 VO EOR119 1 14100 FO PAT119 3 14100 SF PAT119 1 14100 SD GUA119 1 14100 VO PAT119 1 14100 VO LCB119 1 1 14102 VO ESC119 3 14128 SF119 1 50029119 13 60050 PEU EN CONNEXIÓ119 53 60050 CRANI , COSTELLES I VERTEBRES. CONNEXIÓ119 1 ##### POSSIBLE RAJOLA.120 16 14002 SF TO AO120 1 14002 NA TO AO120 1 14002 FOG TO GO120 7 14003 SF MARRÓ120 19 14003 SF VERD120 1 14003 FO VERD120 1 14003 PE VERD120 3 14003 NA GER VERD120 3 14003 NA POA VERD120 1 14003 VO OLL MARRÓ120 1 14003 VO CSS MARRÓ120 1 14003 FO CSS MARRÓ120 1 14003 BR POA VERD120 1 14003 VO MOR VERD120 2 14003 VO GER VERD120 4 14005 SF TO AR120 1 14005 SF OLL TO AM120 1 14005 FO TO AR120 1 14005 PE TO AR120 1 1 14122 VO ESC120 1 14100 VO PAT120 2 14102 SF PAT120 1 14252 VO PAT120 1 14252 SF PAT120 1 40009 BLANC
Pàgina 2
Basílica dels Sant Màrtirs Just i Pastor. Codi 068/11
120 2 50029120 4 ##### SF EN GROGUENC122 3 60050 DOS FEMUR, UNA ROTULA124 1 14003 SF OLL TO AO VI MARRÓ124 2 20002 CLA124 92 60050 VERTEBRES, COSTELLES, COXIS.124 1 ##### SF FIN TO AO VI MELAT.RETALLADA EN RODÓ.127 1 12054 CR GET127 5 13104 SF127 1 13104 PE127 1 1 13104 VO SIG.IT.33 MO 1-50 Dc127 2 1 13104 VO PTT127 2 13104 VO SIG.IT.7 CANVI ERA127 2 13104 VO SIG.IT.12 CANVI ERA127 1 13204 FO PUNTS A LA BASE127 1 13204 SD EN VERMELLA127 34 13250 SF127 2 13250 NA GER127 1 13250 VO GER127 1 13250 FO127 1 13250 VO TAP127 1 13251 VO BOL127 2 13251 VO BOL127 4 13251 SF127 1 13251 AN GET127 1 13258 VO VORA LAMB 10B.127 1 13300 NA127 1 13300 SF127 21 13310 SF127 2 13310 NA127 1 13402 VO OLL TO GR127 4 13402 SF TO GR127 1 13402 FO TO GR127 1 50013 VERMELL127 1 50015127 2 60051127 1 60051 CREMAT127 1 60054130 2 14002 SF TO AO130 1 14002 NA TO AO130 1 2 14100 VO PAT POSSIBLE MATEIXA PEÇA.130 1 50006130 1 50007130 1 50015130 14 50029132 70001134 70001137 70001139 70001140 3 13250 SF TO AO140 1 13310 PI140 2 50005140 2 60051141 1 14002 SF FIN TO AO141 1 60051 MANDIBULA SUID143 1 14003 SF FIN TO AO VI MARRÓ201 2 2 20001 ERE CALAVERES.ROSARI201 2 10 20001 DEN MATEIX ROSARI ANTERIOR201 3 1 20001 ERE CREU AMB SANT TOMAS. ROSARI ANTERIOR201 4 1 20001 ERE CRUCIFIX
Pàgina 3
Basílica dels Sant Màrtirs Just i Pastor. Codi 068/11
201 11 20002 ATI201 4 20002 XIN201 3 11 40000 DEN DE ROSARI201 5 4 60004 TAÜT201 1 2 60006 PARELL DE SABATES202 2 1 20000 ERE COR DE MARIA202 1 20001 PASAMANS. 202 1 1 60004 ERE CREU DE DUES PECES202 1 60005202 1 60007204 8 14002 SF204 4 14002 PE204 16 14003 SF MARRÓ204 7 14003 SF VERD204 1 14003 SF MARRÓ.RETALLADA EN RODÓ204 1 14003 SF GROC I VERD. RETALLADA EN RODÓ.204 1 14003 SF GROC, VERD, MARRÓ204 1 14003 VO PAT GROC, MARRÓ, VERD. LLANTERNA204 1 14003 VO TAP MARRÓ I NEGRE204 1 14003 BR CAT VERD204 1 14003 VO MOR VERD204 1 14003 AN VERD204 1 14003 AN CAT VERD204 2 14003 VO CSS MARRÓ204 1 14003 VO CSS AMB NANSA.MARRÓ204 1 14003 VO FIN AMB NANSA.MARRÓ204 1 14003 PE PAT MARRÓ204 1 14003 FO BAC VERD204 1 14003 FO GIB MELAT204 1 14003 FO POSSIBLE CANELOBRE.MARRÓ204 1 14005 NA204 1 14005 SF204 1 14005 FO204 1 14100 VO PAT204 3 14100 SF PAT204 2 14103 SF PAT204 1 14201 SF ESC205 1 1 20001 ERE MEDALLA DOLOROSAA205 1 5 20001 ERE MEDALLES DEL MATEIX ROSARI205 2 1 20001 ERE MEDALLA SANT BENET I VERGE DEL CARME205 3 1 20001 MON TRENCADA205 4 1 20001 MON AMB PERFORACIÓ205 5 1 20001 MON205 6 1 20001 MON 1774205 7 1 20001 ATI POSSIBLE MON. "VI"205 8 1 20001 MON205 9 1 20001 MON205 10 1 20001 MON PERFORACIÓ205 11 1 20001 MON TRENCADA, AMB PERFORACIÓ205 12 1 20001 MON PERFORADA,TRENCADA205 13 1 20001 ERE MEDALLA.SANT BENET I VERGE DE MONTSERRAT205 14 1 20001 ERE MEDALLA SANT NO IDENTIFICAT205 16 1 20001 BOT FLOR205 17 1 20001 BOT AMB OS. 4 PERFORACIONS205 12 20001 AGC205 100 20001 XIN205 1 20001 BOT FLOR DE BESSÓ205 1 20001 BOT205 13 20001 ERE CADENA DE ROSARI205 1 20002 CLA
Pàgina 4
Basílica dels Sant Màrtirs Just i Pastor. Codi 068/11
205 1 30000 VARETA205 1 30000 SF COSTELLA205 1 30000 OVALAT.TRENCAT205 18 1 30001 DEN205 5 30001 DEN BLAU. DE ROSARI205 19 1 40000 BOT ATZABETJA205 20 1 60004 ERE CREU FORMADA DE DUES PECES209 70001209 70001210 70001211 4 20002 ATI211 253 60001 OSSOS FRAGMENTATS D'OSSERA211 36 60004 DEN AMB BRONZE. ROSARI211 1 60005211 5 60006212 1 13258 SF TAP212 1 50015213 70001
Pàgina 5
Catàleg de materials arqueològics recuperats a la intervenció arqueològica a la Basílica
dels Sants Màrtirs Just i Pastor de Barcelona. Codi-068/11.
Làmina 1.
068/11-106-1. Fragment de vora d’escudella de ceràmica vidrada en blanca amb
decoració en blau de procedència barcelonina. La pasta és depurada i de color ocre. La
decoració està formada per un tema central format per un disc central de radis corbs i sis
filets paral·lels a la vora. Cronologia- segle XV-XVI
Làmina 2.
068/11-119-1. Fragment de vora d’escudella de ceràmica vidrada en blanca amb
decoració en blau de procedència barcelonina. La pasta és depurada i de color ocre. De
la decoració només es conserven part dels filets paral·lels a la vora. Cronologia- segle
XV-XVI
068/11-119-2. Perfil sencer de tapadora de ceràmica comuna vidrada. La pasta és
depurada i de color vermellós, amb vidrat de color marró. Cronologia- segle XVI-XVII
Làmina 3.
068/11-120-1. Fragment de vora d’escudella de ceràmica vidrada en blanca amb
decoració en blau i reflex de procedència valenciana. La pasta és depurada i de color
ocre. Decoració interior perduda i exterior de reflexos daurats amb el tema de cercles,
molt perduts. Cronologia- segle XV
Làmina 4.
068/11-127-1. Fragment de vora de plat de terra sigil·lada itàlica de la forma SIG. IT. 33
amb pasta i vernís típic. Cronologia- 1-50 dC.
068/11-127-2. Fragment de vora de plat de terra sigil·lada itàlica amb pasta i vernís típic.
Cronologia- segle I dC.
Làmina 5.
068/11-130-1. Fragment de vora de plat de ceràmica vidrada en blanca. La pasta és
depurada i de color ocre. Cronologia- segle XIV
Làmina 6.
068/11-101-1. Moneda de bronze de regnat de la reina Isabel II, amb data de 1846.
068/11-201-1. Sola de sabata de cuiro de nen.
068/11-201-2. Dues calaveres amb tíbies creuades de bronze que formarien part d’un
rosari. Cronologia mitjans segle XVIII- inicis segle XIX.
Làmina 7.
068/11-201-3. Creu de bronze i denes de fusta que formes part d’un rosari. La creu
podria ser del tipus on es representa a Santo Tomàs d’Áquino per una banda i per l’altra
una oració relacionada amb la creu. Cronologia segona meitat segle XVIII.
068/11-201-4. Crucifix de bronze am la representació de Crist. Cronologia del segle
XVIII.
Làmina 8.
068/11-202-1. Creu de fusta.
068/11-202-2. Sagrat Cor de Maria de bronze, on es poden veure al centres les lletres
“A” i “ M” entrellaçades i a sota d’aquestes les lletres “S” i “N”. Cronologia del segle
XVIII.
Làmina 9.
068/11-205-1. Amb aquest diferencial s’identifiquen diferents parts d’un rosari de la
Verge del Dolors. A les medalles dels misteris es representa per una banda, la Verge
dels Dolors i per l’altra, diferents dels dolors de la Verge, com poden ser: Fugida a
Egipte, Jesús al Temple, una crucifixió i una Pietat. La Medalla principal, representa
per una cara a la Verge del Dolors i per l’altra, a la figura de Crist envoltat per diferents
sants de l’orde dels Serfs de Maria, molt possiblement Sant Pelegrí Laziosi i Sant Felip
Benizzi.
Làmina 10
068/11-205-2. Medalla de bronze ovalada amb la representació per una banda de la
Verge del Carme i per l’altra banda de Sant Benet de Nursia.
068/11-205-3. Moneda de bronze fragmentada.
068/11-205-4. Moneda de bronze.
068/11-205-5. Moneda de bronze fragmentada.
068/11-205-6. Moneda de bronze datada al 1774.
068/11-205-7. Peça de bronze on es pot veure el numero VII.
068/11-205-8. Moneda de bronze.
Làmina 11
068/11-205-10. Moneda de bronze.
068/11-205-11. Moneda de bronze.
068/11-205-12. Moneda de bronze fragmentada.
068/11-205-13. Medalla de bronze circular amb la representació per una banda de la
Verge de Montserrat i per l’altra banda de Sant Benet de Nursia.
068/11-205-14. Medalla de bronze octogonal amb la representació per una banda d’una
sant no identificat i per l’altra banda, possiblement de la Puríssima.
Làmina 12
068/11-205-15. Botó de bronze, amb representació d’una flor.
068/11-205-16. Botó de bronze, amb representació d’una flor. Possible parella de
l’anterior.
068/11-205-17. Botó de bronze i os, amb quatre forats a la part òssia.
068/11-205-18. Bala de pasta vítria blava decorada amb línies i cercles en blanc i groc.
068/11-205-19. Botó d’atzabeja e forma quadrangular, amb quatre forats als costats.
068/11-205-20. Creu de fusta.
�������������� ��������������
��������������������������������� � ��!"#�$�!��%�"�"!&'"���('$("��)"'�$�*!"'+(���, �������
������-./011
- 2�,
-./011�1-.�1
�������������� ��������������
��������������������������������� �
-./011�113�1
-./011�113�4
�������-./011
- 2�,
�!"#�$�!��%�"�"!&'"���('$("��)"'�$�*!"'+(���, �������
�������������� ��������������
��������������������������������� � �
-./011�14-�1
������-./011
- 2�,
�!"#�$�!��%�"�"!&'"���('$("��)"'�$�*!"'+(���, �������
�������������� ��������������
��������������������������������� �
-./011�145�1
-./011�145�4
�������-./011
- 2�,
- 2�,
�!"#�$�!��%�"�"!&'"���('$("��)"'�$�*!"'+(���, �������
�������������� ��������������
��������������������������������� �
-./011�16-�1
�������-./011
- 2�,
�!"#�$�!��%�"�"!&'"���('$("��)"'�$�*!"'+(���, �������
�������������� ��������������
��������������������������������� �
-./011�1-1�1
�������-./011
- 2�,
�!"#�$�!��%�"�"!&'"���('$("��)"'�$�*!"'+(���, �������
-./011�4-1�1
-./011�4-1�4
�������������� ��������������
��������������������������������� �
-./011�4-1�7
�������-./011
�!"#�$�!��%�"�"!&'"���('$("��)"'�$�*!"'+(���, �������
-./011�4-1�6
- 2�,
�������������� ��������������
��������������������������������� �
-./011�4-4�4
�������-./011
�!"#�$�!��%�"�"!&'"���('$("��)"'�$�*!"'+(���, �������
- 2�,
-./011�4-4�1
�������������� ��������������
��������������������������������� � ������-./011
�!"#�$�!��%�"�"!&'"���('$("��)"'�$�*!"'+(���, �������
- 2�,
-./011�4-2�1
�������������� ��������������
��������������������������������� �
-./011�4-2�6-./011�4-2�7
�������-./011
�!"#�$�!��%�"�"!&'"���('$("��)"'�$�*!"'+(���, �������
- 2�,
-./011�4-2�4
-./011�4-2�2
-./011�4-2�.-./011�4-2�/-./011�4-2�5
�������������� ��������������
��������������������������������� �
-./011�4-2�1-
��������-./011
�!"#�$�!��%�"�"!&'"���('$("��)"'�$�*!"'+(���, �������
- 2�,
-./011�4-2�11 -./011�4-2�14
-./011�4-2�16
-./011�4-2�17
�������������� ��������������
��������������������������������� �
-./011�4-2�12-./011�4-2�1.
��������-./011
�!"#�$�!��%�"�"!&'"���('$("��)"'�$�*!"'+(���, �������
- 2�,
-./011�4-2�15
-./011�4-2�13-./011�4-2�1/
-./011�4-2�4-
ANNEX
FOTOGRAFIA
21/02/2012SANT JUST 068-11
Página 1
Número UE Descripció orientació1 Vista de la façana de la basílica de Sant Just i Pastor.2 Vista del carrer Rera de Sant Just, la cala es va practicar a tocar de la porta d'entrada.3 100 Numeració de les lloses de pedra del paviment. A la dreta es pot veure la porta d'accès al temple. Pressa des de nord.4 100 Numeració de les lloses de pedra del paviment. A la dreta es pot veure la porta d'accès al temple. Pressa des de nord.5 100 Numeració de les lloses de pedra del paviment. A la dreta es pot veure la porta d'accès al temple. Pressa des de nordoest.6 100 Numeració de les lloses de pedra del paviment. A la dreta es pot veure la porta d'accès al temple. Pressa des de nordoest.7 100 Numeració de les lloses de pedra del paviment. A la dreta es pot veure la porta d'accès al temple. Pressa des de nordoest.8 100 Numeració de les lloses de pedra del paviment. A la dreta es pot veure la porta d'accès al temple. Pressa des de nordoest.9 100 Numeració de les lloses de pedra del paviment. A la dreta es pot veure la porta d'accès al temple. Pressa des de nordoest.10 100 Numeració de les lloses de pedra del paviment. A la dreta es pot veure la porta d'accès al temple. Pressa des de nordoest.11 100 Numeració de les lloses de pedra del paviment. A la dreta es pot veure la porta d'accès al temple. Pressa des d'oest.12 100 Numeració de les lloses de pedra del paviment. A la dreta es pot veure la porta d'accès al temple. Pressa des de nordoest.13 100 Numeració de les lloses de pedra del paviment. A la dreta es pot veure la porta d'accès al temple. Pressa des de nordoest.14 100 Numeració de les lloses de pedra del paviment. A la dreta es pot veure la porta d'accès al temple. Pressa des de nordoest.15 100 Numeració de les lloses de pedra del paviment. A la dreta es pot veure la porta d'accès al temple. Pressa des d'oest.16 100 Numeració de les lloses de pedra del paviment. A la dreta es pot veure la porta d'accès al temple. Pressa des d'oest.17 100 Vista general del paviment, amb la porta d'accès a l'esquerra. Pressa des de sudest.19 100 Vista general de la pavimentació, abans d'iniciar la cala. Pressa des d'est.20 101 Capa de morter del paviment, amb la porta a la dreta. Pressa des de nord.21 101 Vista general de la cala. Pressa des d'oest.22 101 Vista parcial de la cala, a la part inferior es pot veure una rasa per situar cables de llum. Pressa des de sudoest.23 102,104 Vista general de la cala, a l'esquerra es pot veure la rasa 102.. Pressa des de sudest.24 102,104 Vista general de la cala. Pressa des de sudest.25 102,104 Detall de la rasa d'entrada de l'electricitat. Pressa des de sudest.27 106,107,108 Vista general, on es poden veure els diferents retalls. Pressa des de nordoest.28 106,107,108 Vista parcial dels diferents retalls. Pressa des de sudoest.29 106,107,108 Vista general dels diferents retalls, sense pissarra. Pressa des de sud.30 106,107,108 Vista general dels diferents retalls, sense pissarra. Pressa des de nordoest.31 107 Detall dels ossos sense connexió documentats. Pressa des de sudoest.32 107 Detall dels ossos sense connexió documentats. Pressa des de sudoest.33 109,113,116 Vista general dels retalls excavats. Pressa des d'oest.34 109,113,116 Vista general dels retalls excavats. Pressa des de nordoest.35 109,113,116 Vista general dels retalls excavats. Pressa des de sudoest.36 109,113,116 Vista general dels retalls excavats. Pressa des de sudoest.
21/02/2012SANT JUST 068-11
Página 2
Número UE Descripció orientació37 114 Vista general de la capa de morter localitzada. Pressa des de nordoest.38 114 Vista general de la capa de morter localitzada. Pressa des de sudest.39 112 Vista de la canalització que travessa la façana. Pressa des de nordest.40 119 Vista general de la cala desprès d'excavar 114. Pressa des de nordoest.41 119 Vista general de la cala desprès d'excavar 114. Pressa des d'est.42 119 Vista general de la cala desprès d'excavar 114. Pressa des d'est.43 120 Disposició dels ossos, es pot veure restes totalment o parcialment inconnexes. Pressa des de sudoest.44 120 Disposició dels ossos, es pot veure restes totalment o parcialment inconnexes. Pressa des de sudoest.45 120 Vista general de l'estrat. Pressa des de nordoest.46 119 Vista parcial del perfil amb l'acumulació d'ossos. Pressa des sudest.47 Vista de les restes ossies, on es poden veure les galeries de rates documentades. Pressa des de sudest.48 Vista de les restes ossies, on es poden veure les galeries de rates documentades. Pressa des de nordoest.49 122 Vista general de l'individu 1. Situat sota 112 i a tocar de la façana. Pressa des de nord.50 122 Situació i cota de l'individu 1. Pressa des de nord.51 122 Detall de l'individu 1. Pressa des de nord.52 124 Vista general de l'individu 2, a la dreta l'individu 1. Pressa des de nord.53 124 Vista general de l'individu 2 i la seva fossa. A la dreta de la pissarra l'inici del mur 137. Pressa des de nord.54 122,124 Vista general dels dos individus i la tercera fossa a l'esquerra. Pressa des de nord.55 122,124,125,126 Vista general dels dos individus i la fossa. Pressa des de nordoest.56 122,124,125, Vista general dels dos individus i la fossa. Pressa des de nord.57 122,124,125,126 Vista general dels dos individus i la fossa. Pressa des de sudest.58 122,124,125,126 Vista general dels dos individus i la fossa. Pressa des d'est.59 Zona acopi.60 125,126,127 Vista de l'estrat on estan retallades les fosses. Pressa des de nordoest.61 125,126,127 Vista de l'estrat on estan retallades les fosses. Pressa des de nordoest.62 125,126,127,130 Vista de l'estrat on estan retallades les fosses. Pressa des de sudoest.63 125,126,127,130 Vista de l'estrat on estan retallades les fosses. Inici mur 137. Pressa des d'oest.64 125,126,127,130,132 Vista de l'estrat on estan retallades les fosses. Inici mur 137. Pressa des d'oest.65 136,137 Vista parcial de la cala. Pressa des de nordoest.66 136,137 Vista parcial de la cala. Pressa des de nordoest.68 130,131,136,137 Vista general de la cala. Es pot veure el retall 130 al centre. Pressa des de sudest.69 130,131,136,137 Vista general de la cala. Es pot veure el retall 130 al centre. Pressa des de sudest.70 136,137 Vista general de la cala. Es pot veure el retall 130 al centre. Pressa des de sudest.71 136,137 Vista general de la cala. Es pot veure el retall 130 al centre. Pressa des de sudest.
21/02/2012SANT JUST 068-11
Página 3
Número UE Descripció orientació72 136,137 Vista general de la cala. Es pot veure el retall 130 al centre. Pressa des de sudoest.73 136,137,132 Vista parcial de la cala Pressa des de sud.74 112,136,137, 134. Vista parcial de la cala, on es pot veure la banqueta de la façana. Pressa des d'oest.75 112,132, 134, 136,137 Vista parcial de la cala. Pressa des de nordoest.76 136,137 Vista parcial de la cala. Pressa des de nord.77 136,137 Vista parcial de la cala. Pressa des de sudest.78 136,137 Vista parcial de la cala. Pressa des de sudest.79 136,137 Vista general de la cala. Pressa des de sud80 136,137 Vista parcial de la cala. Pressa des de nordoest81 136,137 Vista parcial de la cala. Pressa des de nordoest82 136,137 Vista parcial de la cala. Pressa des de sudest83 136,137 Vista parcial de la cala. Pressa des de sudest84 136,137 Vista parcial de la cala. Pressa des de sudest85 136,137 Vista de la relació entre les estructures. Pressa des de sudest86 136,137 Vista general de la cala. Pressa des de sudest87 136,137,132 Vista parcial de la cala, perfil oest de la cala. Pressa des de sudoest88 112,137,134 Vista parcial de la cala, perfil oest de la cala. Pressa des d'est89 112,132,134,137 Vista general de l'estrat. Pressa des de nordoest90 112,132,134,137 Vista general de l'estrat. Pressa des de nordoest91 112,137,134 Vista general de l'estrat. Pressa des de nord92 136,137 Vista general de les diferents estructures. Pressa des de sudest93 136,137,132 Vista parcial de la cala. Pressa des de sud94 138,139 Vista general dels estrats. Pressa des de nordoest95 138,139 Vista general dels estrats. Pressa des de nordoest96 138,139 Vista general dels estrats. Pressa des de sudest97 112,134 Vista general del perfil est de la cala. Pressa des de nord98 137,138 Vista general de la cala. Pressa des de nordoest99 132,137 Vista general de la cala. Pressa des d'oest100 132,142 Vista de la banqueta amb el arc a la zona inferior. Pressa des d'est26 102,104 Vista de detall de la rasa i el morter. Pressa des d'est.18 100 Vista general del paviment, amb la porta al costat esquerre. Pressa des d'est101 137,139 Vista parcial del perfil nord de la cala. Pressa des de sudest102 119,120,132,137 Vista general de la cala. Pressa des de sud103 132,137,139 Vista en alçat de la banqueta 132. Pressa des de sudoest
21/02/2012SANT JUST 068-11
Página 4
Número UE Descripció orientació104 137,139 Relació entre el mur i l'estructura. Pressa des de nordest105 137,139 Relació entre el mur i l'estructura. Pressa des de nordest106 137,132 Vista del perfil nord de la cala, a la zona entre el mur i la banqueta. Pressa des de sudest107 140 Canvi d'estrat sota 138 Pressa des de nordoest108 140 Canvi d'estrat, el mur 137 està a la dreta. Pressa des de nordoest109 140 Vista de la relació dels estrats amb 137. Pressa des de nordoest110 137 Vista en alçat del mur 137, a la part inferior es pot veure la banqueta. Pressa des de nord111 137 Vista en alçat del mur 137 amb l'estratigrafia associada. Pressa des de nord112 137,139 Relació entre el mur i l'estructura. Pressa des d'est113 137,139 Relació entre el mur i l'estructura. Pressa des d'est114 137 Nucli del mur 137 al perfil nord de la cala. Pressa des d'est115 137,139 Relació entre les dues estructures. Pressa des d'est116 142,143 Arc de la banqueta 134 i el seu rebliment. Pressa des de nordest117 142 Detall de les marques d'encofrat de l'arc. Pressa des de nordest118 142 Detall de les marques d'encofrat de l'arc. Pressa des de nordest119 142 Detall de les marques d'encofrat de l'arc. Pressa des de nordest120 137,139 Relació entre les dues estructures al costat nord de la cala. Pressa des de nordest121 137,139 Relació entre les dues estructures al costat nord de la cala. Pressa des de nordest122 119,120,137,139 Vista del perfil nord de la cala. Pressa des d'est123 119,136,138,140 Vista del perfil sud de la cala, entre 132 i 137. Pressa des de nordoest124 132,137 Vista del perfil est de la cala. Pressa des de sudoest125 134,137,139 Vista dels perfils oest i nord de la cala. Pressa des d'est126 112,137,132,134 Vista pacial de la cala. Pressa des de nordoest127 134 Vista en alçat de la banqueta. Pressa des de nord128 137,139 Relació entre ambdues estructures. Pressa des de sudoest129 137,139 Vista general de la cala. Pressa des de sudest130 137 Vista del perfil nord de la cala. Pressa des de sudest131 134 Vista del perfil oest de la cala. Pressa des d'est132 112,137. Vista general final de la cala. Pressa des de nordoest133 139 Vista en planta de l'estructura. Pressa des de nordoest134 134,137 Vista del perfil est de la cala. Pressa des de sudoest135 141 Estrat localitzat de forma marginal. Pressa des de sud136 137 Vista final del perfil nord de la cala. Pressa des d'est137 134,137 Vista final del perfil nord i oest de la cala. Pressa des d'est
21/02/2012SANT JUST 068-11
Página 5
Número UE Descripció orientació138 134 Vista en alçat de la banqueta. Pressa des d'est139 132 Vista en alçat de la banqueta. Pressa des de sud140 132,137 Vista parcial del perfil est de la cala. Pressa des de sudoest141 137 Vista del perfil sud de la cala. Pressa des de nordoest142 137,139 Vista final en planta de la cala. Pressa des de nordoest143 112,134,137 Vista de les diferents estructures del perfil sud. Pressa des de nord144 112,134,137 Vista de les diferents estructures. Pressa des de nord145 137,139 Vista en planta de les dues estructures. Pressa des de nordest146 Vista general de la cala. Inici del cobriment. Pressa des de sudest147 112,134 Vista del perfil oest de la cala. Pressa des de nordest148 132 Vista en alçat de la banqueta. Pressa des de sudoest149 132 Vista en alçat de la banqueta. Pressa des de sudoest150 134 Vista en alçat de la banqueta i el seu arc. Pressa des de nordest151 142 Vista de l'arc. Pressa des de nordest152 142,143 Vista de l'arc i el seu rebliment, a la dreta es pot veure l'estructura on recolza. Pressa des de nordest153 142,143 Vista de l'arc i el seu rebliment, a la dreta es pot veure l'estructura on recolza. Pressa des d'est154 142 Detall de l'estructura on recolza l'arc. Pressa des d'est155 142 Detall de les marques de l'encofrat. Pressa des de nordest156 142 Detall de les marques de l'encofrat. Pressa des de nordest157 Documentació que acompanya els ossos humans dipositats a la cala.158 Documentació que acompanya els ossos humans dipositats a la cala.159 Protecció de les estructures amb geotextil. Pressa des de sudest160 Disposició de les capses amb els ossos humans. Pressa des de nordoest161 Disposició de les capses amb els ossos humans. Pressa des de nordoest162 Disposició de les capses amb els ossos humans. Pressa des de nordoest163 Disposició de les capses amb els ossos humans. Pressa des de nordoest164 Disposició de les capses amb els ossos humans. Pressa des de nordoest165 Disposició de les capses amb els ossos humans. Pressa des de nordoest166 Cobriment de les capses dels ossos humans. Pressa des de nordoest167 Cobriment de la cala. Pressa des de sudest168 Compactació del rebliment. Pressa des de sudoest169 Protecció amb geotextil. Pressa des de sud170 Protecció amb geotextil. Pressa des d'est171 Cobriment de la cala. Pressa des de sudest
21/02/2012SANT JUST 068-11
Página 6
Número UE Descripció orientació172 Cobriment de la cala. Pressa des de sudest173 Cobriment de la cala. Pressa des d'est174 Cobriment de la cala. Pressa des d'est175 Repavimentació amb les lloses de pedra. Pressa des d'est176 Repavimentació amb les lloses de pedra. Pressa des d'est177 Repavimentació amb les lloses de pedra. Pressa des d'est178 Repavimentació amb les lloses de pedra. Pressa des d'est179 Repavimentació amb les lloses de pedra. Pressa des d'est180 Repavimentació amb les lloses de pedra. Pressa des de sudest181 Repavimentació amb les lloses de pedra. Pressa des d'est182 Acabat de la pavimentació de les lloses. Pressa des de sudoest183 Acabat de la pavimentació de les lloses. Pressa des de sudoest184 Acabat de la pavimentació de les lloses. Pressa des d'est185 Acabat de la pavimentació de les lloses. Pressa des de sudest186 Vista final de la cala. Pressa des de sudoest187 Vista de la situació de la cala respecte al carrer rera de Sant Just.188 Vista del perfil est de la cala. Pressa des de sudoest189 141 Vista general de l'estrat. Pressa des de sud190 137 Vista parcial del perfil nord. Pressa des de sudest191 137 Vista del nucli de 137. Pressa des de sudest192 139 Vista en alçat de l'estructura 139. Pressa des de sudest193 139 Vista en alçat de l'estructura 139. Pressa des de sudest194 137 Vista en alçat del mur. Pressa des de nord195 137 Vista en alçat del mur, cara exterior nord. Pressa des de sudoest196 137 Detall del parament del mur. Pressa des de nordest197 Vista de la nau i la situació de la carpa per protegir les tombes. Pressa des de nordest198 Vista de la nau i la situació de la carpa. Pressa des d'est199 200 Vista de la primera tomba oberta. Inscripció200 200 Vista de la primera tomba oberta. Inscripció201 200 Vista general de la primera tomba oberta. Pressa des de sudoest202 200 Vista general de la primera tomba oberta. Pressa des de nord203 Vista general del treballs.204 Treballs d'obertura de les tombes.205 Treballs d'obertura de les tombes.
21/02/2012SANT JUST 068-11
Página 7
Número UE Descripció orientació206 200, 201 Vista de la tomba, una vegada oberta. Pressa des de sudoest207 200, 201 Vista de la tomba, amb l'ossera a l'esquerra de la imatge. Pressa des de sudoest208 200, 201 Vista de la tomba, amb l'ossera a l'esquerra de la imatge. Pressa des de sudoest209 200, Vista del costat sud de la tomba. Pressa des de nordoest210 201 Vista del rebliment, on es poden veure les restes de fusta. A l'esquerra, es pot veure la columna. Pressa des de sudoest211 201,211 Vista dels dos rebliment de la tomba. Pressa des de nord212 201 Vista del rebliment general, al fons al banqueta de la nau. Pressa des de nordoest213 200 Vista de l'ossera. Pressa des de nordest214 209 Estructura i la seva relació amb l'estructura de la tomba. Pressa des de sudest215 201 Detall rebliment. Pressa des de sudest216 201 Detall rebliment. Pressa des de sudest217 202 Diferents fustes localitzades al fons de la tomba. Pressa des de sudoest218 202 Diferents fustes localitzades al fons de la tomba. Pressa des de sudoest219 200,207,209 Vista del perfil nord de la tomba. Pressa des de sudest220 202 Detall de les fustes. Pressa des de sudoest221 202 Detall de les fustes. Pressa des de sudest222 202 Detall de les fustes. Pressa des de sudest223 202 Detall de les fustes. Pressa des de sudest224 200 Tomba després de la seva excavació Pressa des d'oest225 200 Tomba després de la seva excavació Pressa des de nordoest226 200 Tomba després de la seva excavació Pressa des de sudest227 200 Detall mur ossera i relació amb 207. Pressa des de nordest228 200,209 Relació entre l'ossera i les diferents estructures. Pressa des de sudest229 200,207,209 Relació entre l'ossera i les diferents estructures. Pressa des de sudest230 200,207,209 Relació entre l'ossera i les diferents estructures. Pressa des de sudest231 200 Detall del mur de l'ossera. Pressa des de nordest232 200 Detall del mur de l'ossera. Pressa des de nordoest233 200, 207 Detall del mur de l'ossera. Pressa des de nordest234 200, 213 Alçat de la fonamentació gòtica a l'nterior de la tomba. Pressa des de nordoest235 200,213 Alçat de la fonamentació gòtica a l'nterior de la tomba. Pressa des de nordoest236 200,213. Alçat de la fonamentació gòtica a l'nterior de la tomba. Pressa des de nordoest237 200,213 Detall de la fonamentació i la tapa de la tomba. Pressa des de nordoest238 200 Detall de la llosa de l'inscripció des de l'interior. Pressa des de nordoest239 213 Detall de la fonamentació de la nau. Pressa des de nordoest
21/02/2012SANT JUST 068-11
Página 8
Número UE Descripció orientació240 200 Restes d'alguna estructura no identificada al mur est de la tomba. Pressa des d'oest241 207,209 Detall de la relació entre les dues estructures. Pressa des de sudest242 207,209 Detall de la relació entre les dues estructures. Pressa des de sudest243 207,209 Detall de la relació entre les dues estructures. Pressa des de sudest244 200, 207,209 Detall de la relació entre les tres estructures. Pressa des de sudest245 200, 207,209 Detall de la relació entre les tres estructures. Pressa des de sudest246 200, 207,209 Detall de la relació entre les tres estructures. Pressa des de sudest247 207,209 Relació entre les estructures. Pressa des de sudest248 207 Vista de la seva base. Pressa des de sudest249 207,209 Vista de la relació entre ambdues estructures. Pressa des de sudest250 207 Vista de la base de la columna. Pressa des de sudest251 207,209 Relació entre les dues estructures. Pressa des de sudest252 207,209 Relació entre les dues estructures. Pressa des de sudest253 209 Vista de l'alçat de l'estructura. Pressa des de sudest254 207,209 Relació de detall entre ambdues estructures. Pressa des d'est255 200,207,209 Vista en planta de les estuctures. Pressa des de sudest256 200,203,207,209 Vista de les dues tombes amb la columna. Pressa des de sudest257 200,203,207,209 Vista de les dues tombes amb la columna. Pressa des de sudest258 200,207,209 Vista de les estructures. Pressa des de sudest259 200,207,209 Vista en planta de les estructures. Pressa des de sudest260 200,207,209 Vista en planta de les estructures. Pressa des de sudest261 200,209 Relació entre la tomba i l'estructura. Pressa des de sudoest262 200,209 Relació entre la tomba i l'estructura. Pressa des de sudoest263 200,207,209 Vista de les diferents estructures. Pressa des de sudoest264 207,209 Vista en planta de les estrutures. Pressa des de nordest265 207,209 Vista en planta de les estructures. Pressa des de nordoest266 207,209 Vista en planta de les estructures. Pressa des de nordest267 207,209 Vista de l'alçat de la columna. Pressa des de nordest268 200,207,209 Vista en perfil de la columna. Pressa des de sudest269 200,207,209 Vista del perfil de la columna. Pressa des de sudest270 207,209 Vista de detall de la relació entre les estructures. Pressa des de sudest271 207 Detall de la columna de granit i l'encaix. Pressa des d'est272 200,207,209 Vista de les diferents estructures. Pressa des d'est273 200,207,209 Vista de les diferents estructures. Pressa des de nordest
21/02/2012SANT JUST 068-11
Página 9
Número UE Descripció orientació274 200,207,209 Vista de les diferents estructures Pressa des de nordest275 Treballs d'apertura de la tomba.276 204 Estrat de rebliment de la tomba. Pressa des de sud277 204 Estrat de rebliment de la tomba. Pressa des de sudest278 205 Estrat orgànic de la tomba. Pressa des de sudest279 205 Estrat orgànic de la tomba. Pressa des de sudest280 205 Estrat orgànic de la tomba. Amb l'ossera al fons. Pressa des de sudest281 205 Estrat orgànic de la tomba. Amb l'ossera al fons. Pressa des de sudest282 203,207,210 Vista de les estructures a la tomba. Pressa des de sudest283 206 Paviment de la tomba. Pressa des de nordoest284 206 Paviment de la tomba. Pressa des de sudest285 206 Paviment de la tomba. Pressa des de sudest286 206 Paviment de la tomba. Amb la columna a la part inferior dreta. Pressa des de sudest287 206,207,210 Vista del paviment i les estructures anteriors. Pressa des de sudest288 206,207,210 Vista del paviment i les estructures anteriors. Pressa des de sud289 203 Vista de l'obertura de l'ossera. Pressa des de sudest290 203 Foto feta de l'ossera, a la part inferior es pot veure una pedra picada. Pressa des de sudest291 203 Detall de la pedra, que es similar a les de la base de la columna. Pressa des de sudest292 207,210 Vista de les estructures. Pressa des de nordoest293 210 Vista de l'estructura. Pressa des de nordoest294 207,210 Vista de la relació de les diferents estructures. Pressa des de nordoest295 207, 210 Vista de la relació de les diferents estructures. Pressa des de nordoest296 210 Vista de detall de l'estructura. Pressa des de nordoest297 207 Vista de la columna i la seva relació amb la tomba. Pressa des de nordoest298 207,210 Vista de les estructures a la tomba. Pressa des de nordest299 207,210 Vista de les estructures situades a la tomba. Pressa des de nordoest300 207,210 Vista de les estructures situades a la tomba. Pressa des de sud301 Treball de reposició de les lloses de la tomba.302 Treball de reposició de les lloses de la tomba.303 Treball de reposició de les lloses de la tomba.304 Treball de reposició de les lloses de la tomba.305 203 Vista de la llosa de pedra amb inscripció. Pressa des de nordest306 Vista de les tombes després de tancar-les. Pressa des de sudoest307 Vista de les tombes després de tancar-les. Pressa des de sud
21/02/2012SANT JUST 068-11
Página 10
Número UE Descripció orientació308 Roda de premsa309 Roda de premsa310 Roda de premsa311 Roda de premsa312 Roda de premsa313 Roda de premsa314 Roda de premsa315 Roda de premsa
ANNEX
DIPÒSIT DEFINITIU DE LES RESTES
ANTROPÒLOGIQUES DE LA UE 119.
En el decurs de la intervenció arqueològica portada a terme s’han recuperat a
l’entorn de 600 restes òssies humanes, tant ossos sencers com fragmentats,
enterrats a una ossera situada a la zona del deambulatori de la basílica dels
Sants Just i Pastor. Aquestes restes, completament descontextualitzades a
causa de les diferents reformes de l’espai, no permeten aportar una millora del
coneixement científic d’aquest sector de la ciutat ni de l’edifici on s’han
documentat més enllà de la ubicació d’aquesta zona d’ossera, que d’altra
banda no s’ha excavat totalment.
Per aquestes raons es va demanar el dipòsit de les restes òssies al subsòl del
mateix deambulatori on van ser estretes.
El dipòsit s’ha fet en caixes de plàstic rígid, cobertes amb fusta, amb una
identificació a l’interior de cadascuna de les caixes de la intervenció, la direcció,
el codi d’intervenció, i la unitat estratigràfica corresponent.
Per tal de poder situar la seva ubicació s’adjunten dos plànols amb la seva
situació dins de la zona excavada i una secció, així com les fotografies
identificades entre els números 157 i 166.
A continuació es reprodueix la resolució de la Direcció General del Patrimoni
Cultural.
�
��������
��
�� �������������������������������������������������������� �!���"�������
#��� ��$%��
�����"���&���
!������'(����)������ !�*+�������������������*��+,�-��� �������
�
���
���
���
���
���
������
���
���
��
���
���
��
���
���
��
���
��� ���
��
� ��������
� �����
������
�������
�������
�
������������������
�������������
���������� ��!"��#$�%�����������%�#"$�������#���$�#��&�'()�*"��
+�����
,'-��'���,'$.$����%$�#� "�#��/$�0'��$���'��%$�#�1-�#���� "�#���,$�#����$��"'$#���
�2,3%24�5+%4+%6�457,78392:;+%