toni hermoso la rialla de la campiona · 2016-02-09 · vegades ha tingut trofeu, i en la darrera...

4
[email protected] Toni Hermoso La rialla de la campiona

Upload: others

Post on 28-Jul-2020

2 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Toni Hermoso La rialla de la campiona · 2016-02-09 · vegades ha tingut trofeu, i en la darrera edició va ser primera de la seva categoria (de 529 dones). Enguany, la Toni Hermoso

[email protected]

Toni Hermoso La rialla de la campiona

Page 2: Toni Hermoso La rialla de la campiona · 2016-02-09 · vegades ha tingut trofeu, i en la darrera edició va ser primera de la seva categoria (de 529 dones). Enguany, la Toni Hermoso

[email protected]

Toni Hermoso és una de les cares més conegudes de les curses populars de la Lliga Ponent. Ho és per la seva constància, per la seva tenacitat, però sobretot ho és per la seva simpatia, perquè sempre té una rialla a punt que l’ajuda a superar els moments complicats de les curses i que anima els altres que també ho facin. És la rialla de la guanyadora de la Lliga Ponent i del circuit Mitges de Ponent 2015.

La nostra protagonista va

néixer a Balaguer el 21 de novembre del 1961. Casada i mare d’un fill, treballa com a professora de llengua catalana en un institut.

En això de l’atletisme va començar tard: “Devia tenir uns 30 anys i recordo que utilitzava unes espardenyes de roba, de les d'estar per casa. A poc a poc vaig anar augmentant el quilometratge i la freqüència, fins que el córrer es va convertir en essència, o sigui, és més un hàbit que una activitat física”, explica la Toni, que no sap ben bé d’on va treure aquesta dèria per córrer: “Suposo que l'afició em ve de l'època de l'institut, que el tenia a gairebé 2 quilòmetres d'on vivia. Com que sovint sortia amb el temps just de casa, després havia de córrer per arribar puntual a classe”.

Sigui com sigui, el cert és que això seu amb l’atletisme era un amor que semblava predestinat: “No m'agrada cap altre esport. A l'estiu sortim en bicicleta per camins asfaltats, però no passem dels 20 quilòmetres. També vaig provar la natació fa uns anys i amb prou feines

completava tres o quatre piscines sense enfonsar-me”, recorda.

I dins de l’atletisme, en el seu club de sempre, els Maratonians del Segre, amb el qual sempre ha mantingut un lligam molt fort i compromès, fins al punt que la seva relació és més d’amics que no de corredors. Ara ja són vint-i-

cinc anys corrent, sempre amb les distàncies llargues entre cella i cella, i amb alguns triomfs pel camí que li han deixat un bon record, com el primer lloc a la Marató d'Empúries del 2012, que era Campionat de Catalunya de Marató, amb 3.17'04''. “Anava cinquena i a poc a poc vaig anar avançant les altres noies, de manera que a meitat de la cursa em va sorprendre portar al costat la bicicleta que acompanyava la primera dona”, recorda. També li va deixar un bon regust el primer lloc en la seva categoria al Campionat d'Espanya de Marató de Castelló del 2011, amb 3.14'55''.

La seva millor marca en marató data, però, del 2008 a Sant Sebastià, amb 3.12'14'', mentre que en 10 quilòmetres té 42’17” de la Cursa Bombers de

L’atleta dels

Maratonians

del Segre ha

completat un

gran any en què

s’ha imposat a

la Lliga Ponent i

al circuit Mitges

de Ponent

Page 3: Toni Hermoso La rialla de la campiona · 2016-02-09 · vegades ha tingut trofeu, i en la darrera edició va ser primera de la seva categoria (de 529 dones). Enguany, la Toni Hermoso

[email protected]

Barcelona del 2006, i en mitja marató va fer 1.29' 43' a la Mitja Viella-Les del 2004. Però si parlem de distàncies més curtes, la Toni ja no se sent tan a gust, ni tan sols per parlar-ne, i això que recorda haver guanyat la Cursa de Térmens del 2003 en els 5 quilòmetres amb 21’16”.

A ella li van els grans reptes, i ara per exemple té posat al cap estrenar-se en alguna prova de 50 o 60 km, que sigui una mica més llarga que la marató, però de moment no ha trobat l'ocasió per fer-ho.

Mentre arriba aquest moment, la Toni Hermoso seguirà amb la seva rutina d’entrenament, o millor dit, amb la seva –podríem dir- no-rutina, perquè com ella mateixa precisa, “no segueixo cap programa ni tinc dies fixos d’entrenament, però per

poc que pugui surto a entrenar-me dos o tres dies a la setmana, com a molt durant una hora. I si el diumenge no participo en cap cursa, aprofito per fer una tirada més llarga”, comenta.

Quan sí que es prepara a consciència i planifica els entrenaments és quan ha de fer una marató. I això que massa cops té el problema que decideix quina marató farà quan falten menys de dos mesos, i aleshores arriba escassa de quilòmetres, però “les ganes fan la resta”, confessa.

En qualsevol cas, el fet d’entrenar i participar en curses no suposa cap contratemps familiar ni personal, sinó més aviat a l’inrevés. “Sortir a córrer no em comporta cap tipus d'esforç, al contrari, molts dies ho necessito. Córrer

s'ha convertit en una part important del meu dia a dia, és una activitat interioritzada, com aixecar-te cada matí o anar a treballar. I a casa no tenim cap problema, perquè tant el meu home com el meu fill fan esport i m'entenen perfectament”.

Pel que fa a l’elecció del calendari de curses, en el seu cas hi té molt a veure el fet que no li agrada conduir, de manera que s'adapta a aquelles proves on participen alguns dels seus companys dels Maratonians del Segre. I quan el que vol és córrer una marató, acostuma a triar-ne alguna que pugui encabir dins les vacances familiars, cosa que cada vegada resulta més difícil, perquè a l'estiu no hi ha una gran oferta de maratons, lamenta la Toni Hermoso, que en principi intenta participar en totes

Es va iniciar en l’atletisme als

30 anys i sempre ha preferit

les distàncies llargues

Va ser campiona de Catalunya

de marató el 2012, i ara aspira

a fer proves més llargues

Page 4: Toni Hermoso La rialla de la campiona · 2016-02-09 · vegades ha tingut trofeu, i en la darrera edició va ser primera de la seva categoria (de 529 dones). Enguany, la Toni Hermoso

[email protected]

les curses que s'organitzen a prop de Balaguer, que bàsicament coincideixen amb les de la Lliga Ponent. I malgrat que no porta comptabilitzades el total de curses que ha fet, guarda els dorsals de totes aquestes proves.

Unes curses que li porten bons records. Algunes, pel simple fet d’haver estat la primera que va fer, com és el cas de la de Balàfia, l'any 1997, a la que per aquest motiu li té un afecte especial. D’altres, per l’escenari, com és el cas de la Mitja Marató de Muntanya de la Faiada, a l'abril del 2008: “Jo no sóc gaire de muntanya, però aquell any treballava a l'institut del Pont de Suert i m'hi vaig apuntar. Vaig arribar la primera i va ser una gran satisfacció”, rememora. Però el que, sobretot, li queda de les curses és haver conegut molta gent i haver fet amics.

I quant als resultats, deixant al marge el títol de campiona de Catalunya de Marató del 2012 a Empúries, té un record

especial per la Behobia, una prova que ha disputat els dos últims anys i que “és bonica pel lloc, per l'ambient, per la gent que t'anima i sobretot pels pintxos”. A més, les dos vegades ha tingut trofeu, i en la darrera edició va ser primera de la seva categoria (de 529 dones).

Enguany, la Toni Hermoso s’ha fet mereixedora de dos dels títols que premien el global de curses de les nostres comarques, ja que ha estat campiona de la Lliga Ponent i del primer circuit Mitges de Ponent,

en ambdós casos lluint una gran regularitat.

Així, a la Lliga Ponent, l’atleta dels Maratonians del Segre va encapçalar la classificació durant gairebé tota la temporada, sense molts triomfs però estant permanentment als llocs capdavanters. A les Mitges de Ponent, la Toni Hermoso va completar les quatre mitges maratons que la formen (Balaguer, Tàrrega, Mollerussa i Lleida), però la seva trajectòria ens mostra fidelment allò que dèiem de la seva regularitat: només va guanyar una de les quatre Mitges de Ponent, la de Tàrrega, mentre que va ser 4a a Balaguer, 5a a Mollerussa i 11a a la Mitja de Lleida, però els seus temps en aquestes quatre curses ens mostren que és com un rellotge, amb una oscil·lació mínima en les quatre mitges maratons: 1.34.29 a Balaguer, 1.34.56 a Tàrrega, 1.34.16 a Mollerussa i 1.35.02 a Lleida, és a dir, un marge de només 46 segons entre la seva millor marca i el seu pitjor temps.

“Sortir a córrer no

em suposa cap

esforç, al contrari,

ho necessito i

forma part del

meu dia a dia”

No segueix cap

rutina fixa

d’entrenament i

escull les curses

on participa per

proximitat a casa