trabajo estrati (3)final

7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final

http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 1/44

Introducció

En l’actualitat i arran de les crisis que afecten als països, els Estats del

benestar s’han convertit en quelcom qüestionable. El paradigma de

benestar que enteníem en el primer Walfare State, que establia els eixos del’habitatge familiar, la salut pblica i l’ocupaci! com els factors al benestar

de la ciutadania, queden criticats. "a falta d’e#ci$ncia d’aquesta arran de

les retallades per part dels governs, les noves polítiques socials orientades a

la economia de mercat, així com les privatit%acions o la baixa de qualitat en

els serveix basics d’educaci!, sanitat així com no poder reduir l’atur

estructural esgrimeix una situaci! del que es comen&a a nombrar com

'Estats del desbenestar( En aquest treball, 'l’aparici! i la consolidaci! de

l’Estat del benestar i la seva relaci! amb el con)icte de classes( volemestablir els següents ob*ectius+

n primer ob*ectiu ser- la comprensi! del per que l’aparici! de l’Estat del

benestar. uins varen ser els factors que van incidir en que aparegu/s un

nou sistema de Estat mai abans vist. 0 aquesta idea anir- lligada el paper

que tenien les classes socials abans de l’aparici! d’aquests estats. 1oldrem

saber quins successos hist2rics van impactar en el paradigma social del

moment i donar peu a aquest nou aven&. n segon ob*ectiu ser- exposarquines varen ser les primeres idees sobre el concepte Estat del benestar.

3ractarem autors com 4e5nes, 6everidge o 6ismar7 que son innegables en

quant a al contribuci! a la construcci! i enteniment del Walfare State. n

tercer ob*ectiu ser- analit%ar el proc/s de consolidaci! d’aquests Estats així

com al posterior crisi. n altre cop mirarem quins son els moviments o fets

hist2rics que fan possible al consolidaci! així com la crisi i quin va ser

l’impacte que va tenir aquesta consolidaci! en l’estrati#caci! social del

moment. 8omentarem el pas de l’anomenat Estat 9rotector a l’estatinversor. En quart lloc i a mode de conclusi! voldrem fer una dicotomia dels

models de benestar actuals tot fent una avaluaci! d’aquests mateixos. 8al

comentar tamb/ la realit%aci! d’entrevistes a diferents per#ls dels quals un

/s una entrevista a 8elestino S:nche%, ex diputat d’iniciativa per 8atalun5a i

un dels líders de l’actual moviment ;aio)autes. 0quets apartat el podreu

trobar als annexes. 0questes entrevistes les podreu trobar als annexes del

treball.

<



El nostre marc te2ric es basa en els enfocaments te2rics per al concepte

'Estat de benestar( dels següents autors+ 4erbo, =. >, ?oreno, ". , 8omin, @.

, 1idal, Aos/ , B!me% 6ahillo, 8. , 0delantado, A. ; 9ardilla. @. S. El treball

seguir- una metodologia basada en el tractament bibliogr-#c dels autors a

cada apartat del treball. 0 la bibliogra#a podeu trobar els llibres de cada

autor. 0 m/s s’ha utilit%at material visual com fotogra#es i gr-#cs per un

millor aclariment així com donar un apropament empíric al redactat.

Aparició dels Estats del benestar

9ot semblar que l’Estat del benestar va sorgir en conseqü$ncia de la Segona

Buerra ?undial i les crisis que aquesta va provocar tant a nivell social,

econ2mic com moral. Europa necessitava d’una recuperaci!, sobretot

econ2mica, per al desenvolupament de les futures polítiques. S’evoluciona

cap a un context en relaci! amb l’anomenada Buerra @reda i es #xen dos

punt, l’establiment dels Estats nits com a potencia mundial i l’establiment

d’un nou capitalisme que Europa havia d’integrar per a la seva

reconstrucci!.

El que s’anomenaria com Welfare State necessitava d’un model de

redistribuci! del capital de forma social tot intervenint en les car$ncies que

presentava el mercat laboral, en la sanitat etc. Es necessiten de polítiques

socials que tornin a establir una estructura de benestar i seguretat a la

societat post Segona Buerra ?undial. 8al dir que aquest mateix

plante*ament es el que ha perdurat en les societats occidentals des de la

d$cada dels CD i que avui en dia encara recau en la responsabilitat Estatal

garantir els drets socials als ciutadans i per tant un benestar social.

8om coment-vem al principi, si ve es innegable que la Segona Buerra

?undial va ser un dels eixos causals per a la creaci! d’aquests Estats, hemde veure com en societats m/s antigues *a trob-vem uns principis de

benestar. 0 l’edat mit*ana existien organit%acions religioses i laiques, per

exemple el gremi de treballadors, artesans o incls els a*untaments sense

tant poder institucional com el tindrien avui en diaF. 0quest tipus

d’organit%acions *a mantenien, tot i que esc-s, un sistema de seguretat

social als ciutadans. 8al afegir el paper que tenien les causes bene#ques

promogudes per l’Esgl/sia de diferents vessants, com la cat2lica, o les

protestants, que varen sorgir tres la >eforma. Si ve aquestes obres

G



bene#ques servien d’a*ut per aquelles persones sense mit*ans per a la

subsist$ncia, aquestes tenien un car-cter d’assist$ncia basat en la caritat i

no en el que avui anomenaríem *ustícia social o el que es igual a la igualtat

en recursos. 8al puntualit%ar que en aquest període la percepci! de Estat

no existia. Ens situem en un període on la societat s’estructura en una

pir-mide de classes dins

un sistema feudal i de no

regulaci! social de

l’economia. El monarca

controla el poder *udicial,

legislatiu i executiu. El

treball es quelcom basat

en l’artesania i sobretot

en treballs del sector

primari en agricultura,

ramaderia, i com hem comentat abans dins del sistema feudal que esgrimia

unes situacions de pobresa i desigualtats molt grans dins l’estructura social.

9odem dir que el que anomenem Estat o Estat Haci! no apareix a Europa

#ns entrada l’Edat ?oderna.

Aa dins del període de l’aparici! del liberalisme econ2mic d’0dam Smith, així

com la 9rimera >evoluci! ;ndustrial trobem com a*uts que tenien artesans o

el gremi de treballadors queden reduïdes. n dels ob*ectius d’aquestes

reduccions va ser fomentar la crida de treballadors del primer sector així

com artesans o petits propietaris a venir a la ciutat i treballar a la fabrica, el

que es coneixeria com l’$xode rural. =i ha una nova organit%aci! del treball

en base a l’industria i els llocs de feina febril s’imposen per sobre dels

treballs de camp. 0mb aquesta 'modernitat( de la ocupaci! s’inicia una

g$nesi cap a una nova estructuraci! de la societat, unes noves classes

socials així com el #nal del que entendríem com la societat estamental.

Is important tenir en compte les noves corrents de pensament que

sorgeixen en la modernitat, el anteriorment comentat 0dam Smith amb el

liberalisme econ2mic /s un bon exemple. 0questes noves formes de

pensament tindrien arbitrarietat amb el sistema econ2mic així com el

període ilJlustrat. 8onseqüentment hi ha una disminuci! del control social,

un empit*orament dels a*uts socials i un increment de la desigualtat en base

K



a la industria. "a religi! agafa m/s poder i autoritat i disminueix la seva

vessant bene#ca que tenia

a l’Edat ?it*ana. Lins

d’aquest nou paradigma

social que es va construint

veiem com sorgeix la

classe obrera i com aquesta

pateix els efectes del

capitalisme, que provoca

una situaci! de de

superviv$ncia per als

obrers. =i ha un

desenvolupament molt

accelerat en l’;ndustria

destacant @ran&a,

0leman5a o Bran 6retan5a.

El capitalisme #nancer i

l’economia de mercat prenen rumb cap a la Segona >evoluci! ;ndustrial que

deixaria l’ltim ter& del segle M;M unes car$ncies molt importants en el

benestar social i tamb/ des del punt de vista humanitari a causa de les

enormes desigualtats que es varen formar i les condicions d’insostenibilitat

vital, explotaci! i mis$ria dels obrersF. 8al afegir que en base a aquesta

situacions es van fer estudis estadístics així com corrents intelJlectuals que

varen debatre sobre el que es va anomenar la 'üesti! Social(. Lins

d’aquest paradigma destaquem que la mis$ria en progressi! provocaria que

la classe obrera comenc/s a prendre consciencia del poder que podien tenir.

Escrits de car-cter marxista com el ?anifest 8omunistaF suposen un a*ut

moral a la empresa dels treballadors. L’aquesta forma es genera un

ambient de con)icte entre la classe obrera i la classe dominant que veu la

possibilitat de reduir el ser poder polític i econ2mic.

En segon lloc la import-ncia que adopta el paper de l’Esgl/sia. Es converteix

en un una instituci! que exerceix el control social en base a ser un pilar de

referencia per a la poblaci!. 3ot i tenir m/s poder institucional aquesta veu

reduït el seu poder de 'coacci!( religiosa en el sentit que els obrers de

f-brica així com un gran volum de camperols passen cap a una vessant m/s

N



laica. "’Esgl/sia considera la classe obrera i el seu creixent efecte crític i de

lluita com un dels factors per a la desacreditaci! del poder de convicci! de

l’Esgl/sia. 8ontra aquesta creixent onada de ideologia marxista l’Esgl/sia

intentar- tornar a actuar en base a la capacitat de bene#c$ncia que

parl-vem anteriorment.

9er ltim ens trobem que l’Edat ?oderna plante*a uns atacs contra el propi

individu. =i ha un increment a passos agegantats de la desigualtat dins

d’una estructura social molt polarit%ada. Lemogr-#cament parlem d’un

període amb una gran mortaldat gr-cies a unes condicions higi$niques molt

pobres, els obrers viuen en

habitatges d’un sol espai on han

de viure molts membres de lafamília. Els nens tenen inclusi!

en el mercat laboral i aix2

provoca un analfabetisme en

creixement a m/s de la no

presencia d’un sistema de

sanitat universal. 9renent aquestes qüestions pensadors soci2legs, #l2sofs

etc.F varen realit%ar estudis per entendre i intentar donar solucions a als

efectes del capitalisme salvatge en la societat.

C



Ho /s #ns el segle MM on es

comen&a a veure un canvi

en 'la qüesti! social(. 8om

l’Esgl/sia i els individus

amb poder econ2mic i

polític temien, la forta

pressi! social

acompan5ada de la lluita obrera provoquen que es prengui en consideraci!

les demanes de millors condicions de treball, reducci! de al *ornada laboral

etc. 0questes peticions s’introdueixen en l’0genda publica dels parlaments.

8al afegir que en aquets mateix segle MM hi ha un proc/s de

democratit%aci! d’estructures participatives de car-cter social. Lestaquem

tamb/ la consecuci! de l’ob*ectiu del sufragi universal masculí, el femení

no ser- #ns posteriorF abandonant d’aquesta manera el sufragi censatari

que afavoria a les elits econ2miques i polítiques. "es demandes del

colJlectiu obrer despr/s de KD an5s de lluita veuen els següents resultats+

n primer resultat /s la reducci! de la *ornada laboral, es passa a tenir una

setmana de ND hores treballades. 0 m/s es fa una regulaci! del treball

infantil a les fabriques que afavorir- als futurs processos educatiu. 3amb/

s’aconsegueix tenir un sistema de seguretat contra els accidents a les

fabriques etc. així com obtenir a*uts per a la vellesa. 1eiem per tant que

aquestes mesures *a comen&arien a semblarOse al 'c-non ideal( que varen

establir els primers benestars.

3ot i així aquestes mesures varen ser disfressades per part de les

democr-cies liberals que imperaven a l’Europa del moment. Si ve van ser

aconseguides com a conseqü$ncia de la lluita, la implementaci! de les

mesures a nivell de legislaci! laboral i social van tenir un car-cter de resultade les democr-cies liberals d’aquesta manera es reduïa el paper pblic que

tenia la pressi! dels treballadorsF. El debat que gener- la implementaci!

d’aquestes mesures es si les democr-cies liberals ho van fer per comprar la

'9au social( i no veure’s m/s atacats i pressionats. 0questa '9au social(

serviria per no augmentar l’ambient de crisi i d’aquest amanera garantir

una pau, una seguretat destinats al progr/s econ2mic de la societat

capitalista.

P



9osteriorment sorgirien els r$gims totalitaris de 6enito ?ussolini i 0dolf

=itler a ;t-lia i 0leman5a respectivament, amb unes ideologies totalit-ries

com el feixisme itali- o el nacionalsocialisme aleman5. 8al esmentar que els

feixismes son ideologies que neixen en base a les demandes dels

treballadors, les in*ustícies, les desigualtats etc. Lins d’un context de

feblesa de la massa els r$gims feixistes apro#ten el sentiment de angoixa i

r-bia per aconseguir vots. 1eure el cas 0leman5 com despr/s de la <a

Buerra ?undial i fruit de la que van considerar com humiliaci! arran dels

tractes de 1ersalles, =itler apro#ta aquest rancor. 0quest tipus de r$gims

prometien qüestions molt similars a les dels r$gims de benestar. 0rticulaven

tres eixos vertebradors com eren un aven& en la seguretat social, un

increment en les a*udes, pensions, així com polítiques contra l’atur. @ent

incís en aquesta idea argumentem que d’alguna manera el Kr >aich de

=itler va ser una esp$cie d’Estat del benestar nom/s per a la ra&a -riaF

per2 basat en la ocupaci!, expropiaci! de bens de països com 9ol2nia o

1ars2via així com la m- d’obra gratuïta que van suposar els *ueus en els

camps de concentraci!. Es ben clar que les promeses d’aquests partits, un

cop en el poder, varen ser instruments de control social als ciutadans.

1900 1920 1940 1960 1980 1990

Alemania K,Q G<,P <R, GN,N NG,G ND,Q

Italia D,P N, ,R <K,C K<,K K<,N

Reino Unido O <K,N <,C <,K KD, KG,<

Francia D,R K,P <<,Q <K,C ND,Q KQ,<

España ,R K,Q N,C C,G <R,D KK,<

Lespr/s de la Segona Buerra ?undial Europa quedava dividia en dos

ideologies. 9er un banda trob-vem l’anomenat bloc de l’Est dels països de la

ni! Sovi$tica, per un altre banda trobem el bloc occidental que eres elsvencedors de la Buerra, destacant com coment-vem anteriorment la

potencia mundial que suposava els Estats nits. Els plans ?arshall, plans de

recuperaci! econ2mics per Europa serien donats nicament als països en

contra del comunisme. Lins d’aquest paradigma Europa ha de comen&ar de

cero i es generen uns canvis en l’estructura social. Es persegueix la creaci!

de polítiques actives per palJliar l’atur, oferir unes condicions optimes de

treball així com voler donar serveis socials als ciutadans educaci!, sanitat

etc.F 0ix2 per2 es converteix en un debat ideol2gic entre el model socialistai el capitalisme.



Is l’an5 <QNC on apareix el primer Welfare State en base als punts de

4e5nes que comentarem posteriormentF on hi ha un sistema d’Estat nou

que busca el benestar en base a aquestes noves polítiques de creaci! de

benestar, creant per exemple un servei sanitari universal, una

implementaci! de l’educaci! per a tots els individus, un sistema de pensions

i de redistribuci! de la riquesa etc. (Comín, F. (1996) increment en Gast

social de les economies occidentals)

Els pilars de l’Estat del benestar van ser els següents+ Lret a una educaci!

pblica i gratuïta, Lret a la *ubilaci!, Lret a la seguretat en el lloc de treball,

Lret a tenir assist$ncia medica gratuïta i universal i per ltim el Lret a la

protecci! contra l’atur.

9er complirOho s’articulen un seguit d’2rgans que serveixen de serveis

socials. 0quest primer Estat del benestar volia garantir la redistribuci! dels

recursos en base al benestar social. Els resultats varen ser una millora en

les condicions de vida de la poblaci! Europea que van veure un creixement

en els seus drets, un increment en l’accessibilitat a serveis pblics, la

sanitat va fer reduir els nivells de mortalitat, es van crear polítiques actives

contra l’atur, es van regular així com institucionalit%ar serveis exemple

mineria a Bran 6retan5aF. 8om veurem posteriorment amb la crisi delsEstats del benestar, les crisis econ2miques del <QK pel petroli així com

l’acc/s al poder de nous partits conservadors i d’ideologies econ2miques

liberals com >eegan i 3hatcher farien entrar als Estats del benestar en una

$poca de crisi.

8om veurem a continuaci!, en el segon punt, cal destacar el paper del

8anceller Ttto 1on 6ismar7 amb les seves lleis en l’0leman5a de <RRD així

com els informes de William 1everidge al <QND a 0nglaterra. 0fegirem

tamb/ la visi! de 4e5nes clau per a la creaci! i formaci! teoria d’aquest

tipus d’Estats.

rincipals bene!actors per a l"aparició dels #enestars $188%&1960'

El concepte dUEstat del 6enestar no ha tingut en la seva hist2ria una

de#nici! precisa, *a que lUEstat del 6enestar dels seus orígens no t/ res a

veure amb el que va sorgir a partir de la Segona Buerra ?undial, al >egne

R



nit. El terme, que va ser utilit%at de manera popular per William 3emple

llavors 0rquebisbe de 8anterbur5, va establirOse en els an5s posterior *a a

l’edat daurada del capitalisme. "es funcions de lUEstat de 6enestar, no van

sorgir de manera espont-nia ni molt men5s, sin! que va tenir un proc/s des

de <RRK #ns a la Segona Buerra ?undial, moment en el qual es generalit%ar

i consolidar 8omín, GDD, p.PRF

=i ha diversos conceptes utilit%ats hist2ricament per de#nir les #nalitats

socials dels governs comV lUEstat dUassist$ncies, Estat provid$ncia o

benefactorF i Estat de 6enestar. 8omín, GDD, p.PQF 9er tant, i igual que

lUautor @rancisco 8omín, utilit%ar/ Estat de 6enestar nicament per referirO

me a aquests dos ltims tipus dUEstat identi#cant el <RRK com lUEstat

provid$ncia i com lUinici del terme i #nalment lUEstat de 6enestar,desenvolupat i consolidat.

"’ Estat del 6enestar, segons lUautor @rancisco 8omín GDDF no /s

nicament, un Estat que destina despesa pressupost-ria, sin! que crea

diferents activitats que desborden lU-mbit de la despesa pblica, que

inclouen una s$rie de polítiques econ2miques i socials, destinades a la

recerca de la plena ocupaci! i a la contenci! de la in)aci! que s!n

clarament favorable als treballadors i les classes m/s pobres i tamb/ unaaltra s$rie de regulacions, que casi ni in)ueixen en el pressupost pblic, com

la #xaci! de la *ornada laboral, el descans, el salari mínim, les vacances

pagades o la seguretat i higiene en els llocs de treball.

0quests tipus dUEstat, tenen en com una cosa important per al

desenvolupament del benestar, i /s que estaven disposats a prevenir, evitar

o alleu*ar, els sinistres socials dels treballadors, mit*an&ant lUassegurament

social dels mateixos i la legislaci! laboral, així com una s$rie de despeses

pressupost-ries en sanitat, educaci! i habitatge, destinats a millorar la

situaci! dels treballadors i les classes mit*anes i dels pobres. LUaquesta

manera, els Estats han utilit%at hist2ricament uns instruments per

subministrar assegurances i serveis socials de manera molt variada,

dUaquesta manera segons hagin estat els instruments utilit%ats per lUEstat

per aconseguir una distribuci! de la renda, ens trobarem amb diferents

manifestacions de lUEstat del 6enestar.

Q



El <RRK, a 0leman5a, es presentaven unes condicions diferents a la de la

resta de països de lUEuropa dUaquesta $poca, *a que lUescola hist2rica

aleman5a, propugnava un ma*or intervencionisme i proteccionisme de

lUEstat, per impulsar el creixement econ2mic, a m/s des de #nals del segle

M;M van apar$ixer els anomenats hisendistes que buscaven una acci! per

part de lUEstat per alleu*ar les pretensions o ambicions socials. 0mb aix2 es

va introduir en les lleis aleman5es conceptes i aspiracions de les classes

mit*anes que pretenien reconciliar el treballador industrial amb lUEstat

mon-rquic, difonent la conformitat. 0mb aix2 sUexpandeix aquest anomenat

Estat benefactor i amplis grups socials com t$cnics i metges es van

convertir en poderosos grups de pressi!.

Estem en l’$poca de 6ismar7, on hi ha una 0leman5a que sUindustrialit%ar-pidament, legisla econ2micament i socialment per equilibrar les forces

socials i sostenir una monarquia debilitada i un govern. LUaquesta manera la

política econ2mica tractava dUacontentar els grups que donaven suport a

lUEstat mentre que la social per paci#car la classe treballadora. "a intenci!

de 6ismarc7 va provocar que lUEstat aleman5 fes política i deix/s

lUecon2mica a la iniciativa privadaO recordem que la classe mit*ana sUaixeca

com un grup de pressi! poder!s. 6ismar7 implantar- un sistema

d’assegurances socials. "Uestabliment dUaquestes assegurances socials,

principalment contra la malaltia, els accidents laborals i la vellesa va ser el

punt

dUarrencada de lUEstat 6enefactor a 0leman5a. Is tractava d’una política

redistributiva i protectora cap a aquells amb men5s recursos i que es

#nan&ava amb impostos.

<D



0ra b/, dUaltra banda, sUacontentaven als grups que donaven suport a

lUEstat, mit*an&ant una política que afavoria als empresaris centrada en alts

aran%els introduïts en <RQ, així com un augment dels impostos a la

cervesa, alcohols i sucre. 0mb aix2 es pretenia protegir i acontentar O com

he esmentat anteriormentO als grups que donaven suport a lUEstat. 0ixí

doncs b/, es afavorien als grups amb menors rendes i a canvi sUatorgaven

compensacions per aix2 als grups empresarials. 8omín, GDD, pg. NF

8om a contrapartida, lUEstat provid$ncia al >egne nit es va formar m/s

tard, el <QDQ, gr-cies Winston 8hurchill i sobretot a 6everidge, qui m/s tardelabora un informe que serveix com a model per reconstruir el país despr/s

de la Segona Buerra. ?it*an&ant un seguit de legislacions i despesa

pressupost-ria, es comen&a amb lUaprovaci! de les assegurances dUatur i

pensions per a la vellesa, es va establir un salari mínim en indstries amb

sindicats febles. "a *ubilaci! es va consolidar als D an5s. Ho obstant aix2

lUasseguran&a de salut s’instaura el <Q<<, mit*an&ant una retenci! de diners

del treballador, que es doblaria amb les aportacions de lUempresari, per2

que no cobria a la família de lUassegurat, ni tractaments hospitalaris. 8al dir

que el sistema de sanitat no va ser ben gestionat i es va paralit%ar el seu

funcionament.

@inalment tampoc es va intentar coordinar aquest sistema amb la sanitat

local, ni amb la subministrada pels hospitals de les lleis de pobres i amb

aix2 sorgien moltes de#ci$ncies per2 que van establir un precedent i unes

bases de futur *a que a m/s es van consolidar les intervencions pbliques de

lUestat , i es van establir noves relacions EstatOempresarisOtreballadors.8omín, GDD, pg. QPOQF

0leman5a es va convertir en el primer país del m!n en adoptar un programa

dUasseguran&a social per a la vellesa, dissen5at per Ttto von 6ismarc7. "es

motivacions del canceller aleman5 per introduir lUasseguran&a social a

0leman5a van ser promoure el benestar dels treballadors Oa # que

lUeconomia aleman5a seguís funcionant amb la m-xima e#ci$ncia. T;3,

GDDQF. @otogra#a d’Ttto 1on 6ismar7F

<<



Segons lUT;3 a "a seguretat Social de <QD, el

sistema dUasseguran&a social aleman5 va tenir tres

etapes en el seu desenvolupament+ lUasseguran&a

de malaltia en el <RRK, el dUaccidents en el treball

en <RRN i lUasseguran&a dUinvalidesa i vellesa en

<RRQ , quedant coberts els treballadors assalariats i

dUindstria. 0mb aix2 donen com a inici a la

reproducci! i producci! del model de 6ismarc7

dUintervenci! i protecci! de lUEstat portant als altres

països Europeus a prosseguir amb les polítiques 6ismarc7ianas. 6ismarc7

dUaquesta manera, mit*an&ant la política dUassegurances socials, pací#ca als

obrers. 1idal 9ortillo, GD<N pg. <GF

"Uacci! dels Estats Europeus es va expandir durant la 9rimera Buerra

?undial de dues maneres+ dUuna banda per assolir els seus ob*ectius

militars, nacionalit%ant recursos, regulant la producci! industrial, prohibint

exportacions i #xant els preus, /s a dir una alta intervenci! de lUEstat en

període de Buerra, i dUaltra banda moguts pel patriotisme consentir

transformacions profundes com el sufragi universal i una ma*or despesa

pblica, generalit%ant les assegurances socials obligat2ries, la *ubilaci!,

accident i malaltia i #ns i tot es va introduir una asseguran&a obligat2ria

dUatur i lUassist$ncia pblica a els excombatents i les seves famílies. n cop

acabada la guerra, es va suavit%ar la intervenci! estatal per2 no es va reduir

els aven&os b-sics en les assegurances socials i la despesa pblica. Is per

aix2 que a causa de la 9rimera Buerra mundial es va aconseguir seguir amb

lUEstat de provid$ncia, i amb aix2 sUaconsegueix una evoluci! econ2mica i

política en els an5s vint *a que la participaci! de la despesa pblica en la

renda nacional va cr/ixer sobretot #ns <QGQ.

0 partir del crac7 del GQ i la crisi dels an5s KD els Estats entren en una crisi

mundial a causa de la globalit%aci! i lUespeculaci! #nancera i amb aix2

esclata la borsa de Hova Xor7. "a despesa pblica disminueix i els sistemes

socials no segueixen el seu curs. 9er aix2 4e5nes explica que per a un ma*or

6enestar, i per evitar les situacions de crisi del capitalisme, cal augmentar la

despesa pblica, de manera que augmentant la despesa pblica es

consumeixi, amb aix2 es produeix m/s, els empresaris necessiten m/s

personal i es crea nova ocupaci! i amb aix2 sUaconsegueix un punt

<G



dUequilibri que es perden en les crisis

del sistema. 4e5nes proposa un

sistema dUintervencionisme de lUEstat,

regulant lUeconomia i augmentant la

despesa pblica per generar activitat

econ2mica. 0mb aix2 lUEstat de

provid$ncia va estar lligat a la difusi!

del 7e5nesianisme i el manteniment

de lUocupaci! va comen&ar a ser

considerat com la funci! b-sica que

lUEstat havia de fer per acabar amb la

pobresa i aconseguir el manteniment

de rendes. 8omín, GDD, pg. <DPO

<<DF

Is indubtable lUaportaci! de 6everidge i les tesis econ2miques de 4e5nes

per a la construcci! de lUEstat de 6enestar del NC, sobre uns principis

dUunitat i universalitat per combatre la pobresa, assegurant a tots els

individus un mínim amb el qual fer front a la seva subsist$ncia i que

segueixen amb la implementaci! de lUasseguran&a social amb intervenci! de

lUestat, igual que 6ismarc7. Ho obstant aix2 0leman5a perd la innovaci! de

6ismarc7 en el període dUentre guerres i amb aix2 el >egne nit, aporta com

anteriorment havíem dit, el terme Estat del 6enestar o Yelfare state en

contrapartida del Warfare State que signi#ca Estat de Buerra que

sUapliquen a lU0leman5a na%i. En aquest proc/s, Aohn ?a5nard 4e5nes en la

seva fonamentaci! econ2mica i Williams 6everidge en la seva

implementaci! institucional. 1idal 9ortillo, GD<N pg. <<O<GF

El model 7e5nesi- sobre el qual es fonamenta lUestat de benestar, i que esdesenvolupa a partir de la ;; Buerra ?undial, atorga a lUestat una funci!

interventora, que es podria concretar en dos -mbits B!me% 6ahillo, 8.

GDD<F+ Blobali%aci!n 5 crisis del estado de bienestarF

En primer lloc una política econ2mica, per mit*- de la qual lUestat es

converteix en un element dinamit%ador del sistema econ2mic, lUob*ectiu

prioritari /s el manteniment de lUactivitat, impulsant la producci!, orientant

la política de despesa i dUinversi!, i corregint els desa*ustos que es vanproduint. "Uestat adquireix la funci! de reactivar lUeconomia, especialment

<K



en els moments en qu$ el creixement

constant no est- garantit, a causa de les

)uctuacions a qu$ es troba sotm$s el mercat.

En segon lloc una política social, a #

dUaconseguir+ una distribuci! de la renda,

mit*an&ant el #nan&ament dUun ampli sistema

de serveis socials de car-cter assistencial, i de

nou sistema de seguretat social, articulat al

voltant dUun principi de repartiment, que ha

anat substituint al de les assegurances

privades, promoure la plena ocupaci!,

establint una política de concertaci! social que garanteixi elevats salaris i

altres avantatges laborals i possibilitar els recursos su#cients per fomentar

el consum intern i contribuir al manteniment de la productivitat. >etrat de

4e5nes per a la portada de la revista 3;?EF

0mbdues polítiques, lUecon2mica i la social, requereixen una política #scal,

basada en un sistema progressiu i personalit%at, que permeti generar

recursos su#cients per #nan&ar la política econ2mica i social. "a intervenci!

de lUestat, com a regulador de la vida econ2mica, es *usti#ca per tres raons+

primera, per fer compatible la manera de producci! capitalista Oen el qual

preval la l2gica del bene#ciO i el sistema democr-tic Oen el qual preval la

l2gica de la participaci! i de la redistribuci!OV segona, per fomentar

lUactivitat econ2mica i aconseguir la consecuci! de la plena ocupaci!V i, en

tercer lloc, per evitar el con)icte social tan intens en el període anterior a la

Segona Buerra ?undialO, allun5ant els perills revolucionaris, i proporcionant

unes quotes de benestar i seguretat per a tots els sectors socials.

0 la # de <QKD, als països industrialit%ats europeus, lUatur arriba alsGG.DDD.DDD, sobretot un GCZ representant a la poblaci! activa i a 0nglaterra

el G<Z. 4e5nes arriba a posar en dubte el fet que el mercat per si mateix

aconsegueixi un equilibri dUoferta i demanda, i demostra que no /s cert que

els interessos socials i individuals coincideixin, ni molt men5s que un sigui

m/s imprescindible que lUaltre. 4e5nes, fa aportacions fonamentals per a la

construcci! de lUEstat de 6enestar, posant en evid$ncia la incapacitat

dUoferir ocupaci! a totes les persones que ho necessiten i dUuna distribuci!

desigual de la riquesa. 1idal 9ortillo, GD<N pg. <NF

<N



(reballadors ambocupació sota

contracte de treballAltres treballadors no

remunerats ambcontracte

)ones casades enedat de treballar

ersones per sota del*edat de treballar

ersones +ue ,ansuperat l*edat de

treballar

LUaltra banda, 6everidge en el seu informe sobre Seguretat Social i serveis

a#ns i en lU;nforme sobre 9lena Tcupaci! en una Societat "liure, publicats el

<QNG, fa una revisi! crítica de la seguretat social i presenta un con*unt de

recomanacions per a millorarOla, exposant les mancances i els d$#cits del

funcionament de seguretat social brit-nic, #xant lUob*ectiu de la seguretat

social per eradicar i eliminar la pobresa, garantint per a tots una vida digna.

"es recomanacions es desprenen en quatre principis en qu$ sustenta

lUinforme+

En primer lloc Les reformes del futur han de tenir en compte l'experincia

del passat, sense !ue aix" si#ni$!ui restriccions en %ase a interessos

sectorials. &'altra %anda, la #uerra ha mostrat !ue s el moment per a

canis, no per pe#ats. er tant hauran reformes efecties en mesura !ue es

realit*in a conscincia i a fons. En segon lloc Les ++, ha de #arantir

in#ressos su$cients al llar# de la ida de manera !ue es pu#ui eliminar la

misria, la malaltia, la i#nor-ncia, el desemparament i la desocupaci. En

tercer lloc ++ ha de ser el resultat de la cooperaci entre l'/stat i els

indiidus 0a !ue no s un acte caritatiu, es contri%ueix al sistema am%

aportacions per sostenir el sistema. ; per ltim "UEstat no ha de debilitar la

iniciativa ni la responsabilitat individual.

0 m/s 6everidge realit%a el 'pla de Seguretat Social(, recollit en lUinforme,

plasma un seguit de propostes que eren les següents+

"es polítiques han de tenir un car-cter universal, arribant a tots els

ciutadans sense un límit dUingressos per dalt, arribant per tant a les

persones i a les necessitats, dividint la poblaci! en quatre classes principals

de persones en edat de treballar i en dues m/s per sota i per sobre de lUedat

de treballar i de la següent manera+

<C



L’aquesta forma 3ota persona de la classe < G o K, pagu/s una cotit%aci!

nica per lUasseguran&a. En el cas dels empleats amb contracte, lUempresari

tamb/ contribuir-, deduint la quota de lUempleat del salari. "a cotit%aci!diferir- dUuna classe a una altra sent m/s alta per a homes que dones

assegurant prestacions per a la classe K mestresses de casaF. "a classe C

reben pensions mentre que la N est- coberta per assignacions infantils,

pagantOse per tots els #lls quan el pare rebi la prestaci! o pensi!. 8ada

persona de la classe < treballadors per compte dUaltriF estava sub*ecta a les

condicions de cotit%aci!, rebr- prestacions per atur, invalidesa, pensi! de

*ubilaci!, tractament m$dic i despeses dUenterrament. "es persones de la

classe G patrons, comerciants i aut2nomsF rebran totes les prestacions,excepte la dUatur i invalidesa, durant les primeres tret%e setmanes. "es

persones de la classe N aturats que, en edat de la dUatur i invalidesa. El

subsidi de maternitat, la provisi! de viduïtat i la quali#caci! per a la pensi!

de *ubilaci!, ser- assegurant a totes les persones de la classe K treballar, no

tenen feinaF reben totes les prestacions men5s mestresses de casaF, en

virtut de la cotit%aci! feta pels seus marits. 0 m/s en addici! al subsidi de

maternitat, les mestresses de casa amb treball remunerat rebran la

prestaci! de maternitat durant tret%e setmanes, a # de permetreOdeixar el

lloc de treball abans i despr/s del part.

Si ve no comentem tot l’informe si ens sembla important comentar els

següents punts+

• 6everidge ens diu que tots els tipus de prestaci! seran els mateixos

per a homes que per a dones, si b/ hi ha un con*unt dUexcepcions

de#nides, com+ un tipus con*unt per a home i dona que no estiguiocupada sota remuneraci! i si no hi ha dona o treballa el tipus /s

singular i m/s baixV hi ha assignacions per persones dependents que

estan a c-rrec de lUasseguratV la prestaci! de maternitat per a

mestresses de casa que treballen per un salari ser- dUun tipus

superior a lUindividual en la desocupaci!, mentre que la seva prestaci!

per desocupaci! ser- inferior.• "a prestaci! per desocupaci! est- sub*ecta a lUassist$ncia a un treball

o a un centre de formaci! despr/s dUun període determinat.

<P



• "es pensions es paguen nicament a la *ubilaci! del treballador que

poden ser demanades despr/s de lUedat mínima, seixantaOcinc per als

homes i seixanta per a les dones, es pot incrementar el tipus de

pensi! per sobre del tipus b-sic si es posposa la *ubilaci!.• "es vídues en edat de treballar, que no tinguin persones a c-rrec,

tenen un subsidi temporal, i si tenen nens al seu c-rrec, un subsidi de

tutela.• SUestablir- un ?inisteri de la Seguretat Social, responsable de

lUasseguran&a social, lUassist$ncia nacional i del suport i la supervisi!

de lUasseguran&a volunt-ria, centralit%ant el treball dUaltres

departaments del Bovern i de les autoritats locals en aquest camp.

1idal 9ortillo, GD<N pg. <POGDF

O El tractament m$dic que cobreixi tots els requeriments esdonar- a tots els ciutadans per un Servei Hacional de Salut

• Els casos de necessitat no coberts per lUasseguran&a social, podran

accedir a lUassist$ncia social, sub*ectes a un test de manca de

recursos.

"a lluita contra les desigualtats dUorigen protegint per igual a tots els

ciutadans davant situaci! de necessitat, va ser una gran aportaci! de

6everidge pel que fa al model de lUEstat del 6enestar, en els an5s depostguerra de la Segona Bran Buerra. Ho obstant aix2 el model va ser fallit

políticament *a que el govern no podia ferOho en els an5s que estava

proposat. n cop #nalit%ada la Buerra, el partit "aborista guan5a les

eleccions, seguint els passos de lUinforme de 6everidge i nomenant 6ar! de

3ugall, comen&ant així els an5s daurats de lUEstat de benestar que intenta

un Estat democr-tic i social aspirant a garantir a tots els ciutadans la

seguretat del bressol a la tomba mit*an&ant política econ2mica i un

sistema que cobreix, compensa i prev/ riscos socials com la desocupaci!, la

incapacitat, la vellesa, la viduïtat, la malaltia o la pobresa. 1idal 9ortillo,

GD<N pg. <COGNF.

0 manera conclusi!, en aquest apartat, veiem com 6ismarc7 inicia una s$rie

de reformes que es van reproduint mit*an&ant els an5s #ns al període de

postguerra de la Segona Bran Buerra. Si b/ 6ismarc7 /s capa& dUinnovar en

<RRK, mit*an&ant els an5s, es crea un model m/s fort i desenvolupat no

nom/s gr-cies a 6ismarc7, sin! tamb/ a 4e5nes despr/s de la Bran 8risiecon2mica dels an5s KD, reproduint un seguit de propostes econ2miques i

<



polítiques per sortir de la crisi i que

serveix com a in)u$ncia sobretot en

6everidge, el qual elabora lUinforme

de Seguretat Social, en el qual es

fonamenta lUEstat de 6enestar.

Sense aquest proc/s O de 6ismarc7 i

les seves polítiques conciliadores de

la classe obrera #ns 6everidge i el

seu ;nforme, passant per 4e5nes O

lUEstat del 6enestar no hauria

acollida tal rellev-ncia en una

societat, marcada per les Buerres, la

revoluci! política i econ2mica del seu segle , i que per tant troba als seus K

precursors socials.

-onsolidació i crisi de l"Estat del benestar

8om hem comentat anteriorment el proc/s de consolidaci! dels Estats del

benestar arriba despr/s de la Segona Buerra ?undial on en països europeus

es produeixen diversos eixos de canvi Es parteix de la idea que la Segona

Buerra ?undial ha deixat Europa en una situaci! de desbenestar social. En

base als punts de 4e5nes molts països aplicaran mesures de nacionalit%aci!

d’empreses i serveis per al benestar pblic. "a sanitat per exemple es

converteix en un gran pilar del benestar basat en 4e5nes. 0 m/s l’Estat

interv/ en el sector de la activitat econ2mica, paralit%a privatit%acions així

com fomentar les *a comentades nacionalit%acions. 0 0nglaterra per

exemple trobem, per part del partit laborista, la nacionalit%aci! de les mines

o els serveis pblics com el transport, la sanitat o l’educaci!. n exemple es

com la gent podia accedir a posarOse ulleres o anar al dentista sense haver

de pagar cap tipus de compensaci! econ2mica. 0questa situaci! genera una

situaci! de conviv$ncia entre les entitats privades que fomenten el

capitalismeF i les polítiques del sector pblic m/s basades en la ideologia

social democr-tica Esping 0ndersenF 0questes economies s’anomenaran

'mixtes(. 0quest proc/s de expansi! o evoluci! dels serveix pblics en les

economies anir- acompan5ada tamb/ d’un proc/s de millora d’aspectessocials relacionades amb els valors que es van incloure en les constitucions

<R



de 9ostguerra. =i ha una ampliaci! de programes socials així com un

increment en drets econ2mics i socials. 0quests aspectes s’aconsegueixen

gracies a pactes polítics que implicaven l’Estat, la patronal i els sindicats.

0quests pactes varen permetre millores en les condicions de treball així com

un repartiment equitatiu dels bene#cis que afavorís a les tres parts. Cartell

del artit La%orista lan2 1934). Es va generar una mínima conciliaci! entre

els conservadors, liberals i els socialistes que en primer lloc ban establir

l’atur com a prioritat. "’estat ha de garantir la plena ocupaci! a trav/s de

polítiques actives d’ocupaci!. En segon lloc s’han de garantir drets basics

com l’habitatge, las sanitat així com l’educaci!. 0 m/s s’ha d’establir un

sistema de pensions així com d’a*uts a les persones en edat de vellesa així

com garantir uns serveis socials basics.

9er a la consolidaci! d’aquests ob*ectius

l’Estat necessitava ser un 2rgan

administratiu important, que despr/s

seria criticat per l’augment de la

burocr-cia i la poca personalit%aci! de

l’individu envers l’Estat. En segon lloc

als ciutadans els serien entregats una

s$rie de drets i deures en base a

l’atorgament de benestar. Es reconeixen

drets econ2mics, socials i polítics, un

exemple es l’establiment del sufragi

universal. "’estat a m/s ha de ser el

garant de la distribuci! de la riquesa de

forma equitativa de tal manera que hi

hagi una reducci! considerable en la

estructura de classes. 0questes mesures reduïen l’estrati#caci! social de

forma que tractava als individus per iguals en llibertats, igualtat i la

seguretat.

9er al manteniment del benestar l’Estat exerceix un augment en la despesa

destinada en educaci! sanitat, habitatge i serveis socials. 8om digu/s

4e5nes, 'lUestat es converteix en gestor i redistribuïdor dels recursos( i

aquest model de funcionament comen&a a entrar en crisi en els primers

an5s D.

<Q



9er a l’explicaci! de la crisi del benestar utilit%arem el text de B!me%

6ahillo, 8. GDD<F+ Blobali%aci!n 5 crisis del estado de bienestar [en línea\

"a crisi en els Estats del benestar es comen&a a produir en base a la

globalit%aci! i les polítiques econ2miques, monet-ries, laborals i socials que

anaven lligades a les noves exig$ncies dels blocs polítics econ2mics. 0quest

fet va provocar la p$rdua d’aut2noma i el poder que tenia l’Estat per al

dissen5 de la seva pr2pia política economia i de protecci! social. "a política

d’ocupaci! de la qual par-vem i que va ser eix central en els estats del

benestar #ns els D es veu al servei del lliure mercat, i en base

desenvolupament de la tecnologia hi ha un increment dUintercanvis de

capital, mercaderies i persones. "es plani#cacions econ2miques i les

polítiques socials no assoleixen els ob*ectius previstos a causa dels

desa*ustos que es produeixen en les economies dels països desenvolupats,

el que di#culta les previsions a curt i llarg termini.

8om parl-vem anteriorment, el benestar suposava un augment molt elevat

en despesa social de serveis, pensions etc. 0 mit*ans dels D i *a amb al crisi

del petroli del K, hi ha un gast en despesa publica molt elevat per palJliar

els efectes de la crisis. Is per aquest motiu que els Estats han anat

adquirint cada cop m/s uns índex d’endeutament mes elevats que els han

obligat a implementar polítiques restrictives que com a conseqü$ncies

generen un descens en el benestar així com xocar directament amb els

actors socials que veuen alterat el seu benestar, disminuintOlo així com

perdent qualitat. 0 m/s les privatit%acions de serveis com l’educaci! o la

sanitat van fer que, dins un moment en que l’estructura social es tornava a

polarit%ar, augmentessin les diferencies de classes i per tant un augment en

l’estrati#caci! social. 0 m/s dels impactes en l’estructura de classes la

situaci! d’endeutament i la creixent disminuci! del benestar ha provocat el

debat al voltant de la viabilitat de lUestat de benestar, a curt i llarg termini,

en trobar els governs amb di#cultat per disposar dels recursos #nancers

necessaris per al seu desenvolupament.

8om a conseqü$ncia de la di#cultat en els recursos #nancer es posa en

marxa una política econ2mica basada en inversions publiques i les

boni#cacions #scals. En base aquestes s’intenta reactivar l’ocupaci! i l’atur

estructural que s’estava sedimentant, augmentar les subvencions així com

regular el mercat de treball de forma que no es destrueixin llocs de treball

GD



en base als canvis tecnol2gics i la reestructuraci! del mercat laboral que

hem tractat pr$viament. 0questes noves tamb/ tenen un eix principal a

assolir com es la recuperaci! econ2mica i per tant el creixement en el

benestar. S’intenta fer un apolítica de dinamit%aci! del nivell d’ingressos de

forma que el consum creixi, aquest creixement comportaria una

dinamit%aci! en el mercat de productes i per tant en l’economia en direcci!

a un cicle recessiu.

0l costat de les polítiques econ2miques, es necessiten unes noves polítiques

socials per palJliar els efectes de la crisis dels Estats del benestar amb al

creixent desigualtat en l’estructura social, un augment en la polarit%aci!

entre la classe alta i baixa així com l’acc/s als serveis que havia ofert el

model 4e5nesi-. 9er fer front aquest fenomen així com el creixent poderdels mercats es desenvolupen millores en l’atorgament de drets i deure.

0quests estarien recollits en les diverses 8onstitucions dels estats

Lemocr-tics, a Europa per exemple el >egne nit 0leman5a o Espan5a amb

la 8onstituci! de 8adis. "es noves polítiques aniran destinades a les -rees

socials i servirien de motor per la tornada d’un sistema de sanitat així com

educatiu, les millores en el sistema de pensions, habitatge etc. ; tamb/ una

política assistencial dirigida cap a aquells grups que es veuen m/s afectats.

9er tant el model d’Estat del benestar en base als punts de 4e5nes entra en

crisi en base als processos d’acumulaci! de capital, la globalit%aci! i la

incapacitat per incrementar la producci!. Socialment hi ha una caiguda en la

natalitat i un increment de l’esperan&a de vida que va fer que hi hagu/s un

creixement vegetatiu de la poblaci! i un envelliment d’aquesta mateixa,

aix2 exigia un increment important en gast de protecci! publica i gast en les

persones de tercera edat. "es noves tecnologies posarien # a l’anomenatmodel 3a5lorista, i es generaria una nova estructura en el model productiu i

en el mercat de treball el que provocaria un augment de l’atur. En els

moments del cicle recessiu l’Estat no pot palJliar els efectes de la crisi

economia i es forma una deslegitimaci! envers al poble per no cobrir les

seves necessitats.

8om hem comentat anteriorment la crisi de l’Estat del benestar provocaria

8anvi en els Estats de 6enestarV de l’ Estat de 6enestar 9rotector a lUEstatde 6enestar ;nversor.

G<



"Uanomenada edat dUor de lUEstat de 6enestar, en on els Estats eren capa&os

de gestionar de manera correcta els problemes socials, va tenir el seu ma*or

sistema de protecci! social, en lUEuropa occidental. 0ix2 es deu, a que la

reconstrucci! dels països despr/s de la guerra preocupava molt als Estats

europeus líders, i el seu principal ob*ectiu, que van aconseguir, va ser una

expansi! en les taxes dUactivitat laboral masculina i en la complement-ria

acci! de la família, sobretot amb el treball de la llar no remunerat,

ma*orit-riament realit%ada per dones. E" acc/s per altra banda, igualitari en

el consum de masses, en el capitalisme, va contribuir a enfortir la demanda

agregada i, en suma, al creixement econ2mic. "uis ?oreno, GDDK p-g. NNF

"a combinaci! de polítiques socials, 7e5nesianisme, ta5lorisme i segregaci!

de g$nere, va facilitar un creixement econ2mic, que al meu entendre eradUesperar a causa dels nivells de decreixement econ2mic dUabans de la

Segona Buerra mundial. Els governs van gestionar de manera e#cient

lUeconomia nacional amb un grau dUautonomia i sent capa&os dUatendre

necessitats i riscos que el mercat i la família no eren capa&os de cobrir.

LUaltra banda, aquestes mesures es van gestionar gr-cies al suport polític

de s2lides i -mplies coalicions interclassistes que van legitimar aquestes

polítiques. En aquest Estat del 6enestar, tamb/ anomenat Estat del

6enestar 9rotector, els poders pblics intervenien intencionadament, a

trav/s de polítiques i administraci!, per tal de modi#car el *oc de les forces

del mercat i obtenint K conseqü$ncies dUaix2+ "UE6 garanteix als seus

ciutadans unes rendes mínimes sense distinci! del valor del mercat del seu

treball o propietatV "UE6 minimit%a la inseguretat mit*an&ant el suport a

individus i famílies abocats a riscos vitals, associats a la malaltia, atur o

vellesaV "UE6 fa provisi! dUun con*unt de serveis socials dels quals tots els

ciutadans tenen acc/s sense distinci! del seu estatus o classe. El consens

entre actors socials i interessos bene#ci al creixement econ2mic sostingut

de les democr-cies occidentals durant aquest llarg període. 0quest augment

va ser degut pr-cticament amb una ma*or ampliaci! de la despesa social.

"uis ?oreno, GDDK p-g. NRF

En aquesta edat dUor de lUEstat del benestar, els estats es preocupaven per

la protecci! del colJlectiu, lluitant contra els efectes negatius del mercat

mit*an&ant polítiques socials crucials, com la desmercantilit%aci! de serveis

GG



com la llum, lUaigua, el transport etc. lUEstat era el garant de promoure a la

ciutadania serveis vitals a al ciutadania.

Ho obstant aix2, aquesta edat dUor, arribo a la seva

#, a causa de les crisis del petroli dels an5s <QKO<QN i <QRO<QD van posar en evid$ncia les

conseqü$ncies de lUobertura de les economies

europees i amb aix2, van alterar la prosperitat i el

plena ocupaci! masculina. "Uedat dUor, evoluciono

cap a una edat de plata recordem que una

evoluci! pot anar a positiu per2 tamb/ a negatiuF en la qual lUE6 va mostrar

certes limitacions. Lurant els an5s posteriors, lUauge dels governs

neoliberals, com ?argaret 3hatcher al >egne un, va qüestionar elsfonaments i la legitimitat de lUanterior model dUE6 europeu que tant dU$xit

havia tingut #ns a aquests an5s. 0 partir dUaquestes d$cades i #ns al GDD

sUha anat agudit%ant el setge per acabar o debilitar lUEstat de 6enestar. "uis

?oreno, GD<K p-g. NRONQF

=i ha autors que, esmenten a la crisi

del model dUacumulaci! fordista que

comen&a a millorar la tecnologia i ambaix2 es redueix la quantitat de treball, a

la tercera revoluci! industrial al voltant

de les 3;8 i la globalit%aci!O

europeït%aci! en la qual el capital es

pot deslocalit%ar i dedicarOse a

lUespeculaci! #nancera, van trastocar el

sistema de polítiques de protecci! i es

comen&ava a discutir sobre undesmantellament de lUEstat de

6enestar. 0mb aix2, els canvis

neoliberals es manifestarien en quatre

pr-ctiques principals+ privatit%aci!,

#nan&iaci!, gesti! i manipulaci! de les crisis, i redistribuci! estatal de la

renda. Is a dir, es mercantilit%en sectors que abans eren compet$ncies de

lUEstat, mit*an&ant privatit%aci! dUempreses i serveis pblics. Aos/

0delantado, GD<G p-g. NF

GK



LUaltra banda, ?argaret 3hatcher va fer efectiu el trencament de lUantic

model dUE6 al >egne nit i segons les seves pr2pies paraules ]existeixen

individus, homes i dones i hi ha famílies. ; cap govern pot fer res si no /s a

trav/s de les persones, i les persones han dUocupar abans de res dUelles

mateixes. El nostre deure consisteix en ocuparOnos de nosaltres mateixos i

despr/s ocuparOdel nostre proïsme^. 0mb aix2 es mentalit%a a la ciutadania

de una certa entesa associa de lUexist$ncia humana, que sobresalta

lUindividualisme com a mesura dUescapament+ lUindividu /s lUnic propietari

del seu benestar en base a la seva compet$ncia i estatus socioecon2mic.

0questes compet$ncies s!n mercaderies que es poden comprar i vendre en

un mercat lliure de la interfer$ncia de lUEstat. 0mb aix2, cada individu /s

responsable de la seva situaci!, i ha de cercar millorar les seves capacitats

per poder trobar una ocupaci!, i lUEstat no ha dUintervenir, sin! que ha

dUinvertirOhi en la seva formaci! i el desenvolupament de tals capacitats .

LUuna banda lUEstat aconsegueix creixement econ2mic mit*an&ant la plena

ocupaci! i dUaltra banda lUindividu satisf- les seves necessitats recorrent al

mercat lliure i no regulat. 0mb aix2 aquests individus adquireixen certes

característiques asocials, en la qual la societat del mercat es basa en el

compliment dels contractes, la maximit%aci! de la racionalitat individual, la

propietat individual i lUorganit%aci! colJlectiva fonamentada en lespossessions, capacitats i energies dels individus . "uis ?oreno, GDDK p-g.

KPF

0mb aix2, el E69 mai va perseguir all2 que de cadasc segons les seves

possibilitats ia cadasc segons les seves necessitats, al E6; sUenalteix la

meritocr-cia, a cadasc segons la seva capacitat i esfor&. LUaquesta manera

sUassisteix a la transformaci! de les desigualtats socials en difer$ncies

individuals, el que permet culpabilit%ar la víctima i *usti#car tractaments

individualit%ats. Aos/ 0delantado, GD<K p-g. COPF

-onclusió. Estats del #enestar actuals i a/aluació dels models

Europeus.

En aquest treball hem volgut relatar el proc/s de formaci!, consolidaci! i

crisi dels Estats del benestar. 0questa proc/s i depenent dels països

europeus ha derivat en la formaci! de N Estats del benestar diferents que a

m/s es basen en ideologies diferents conservadora, socialdemocr-cia,liberalF Esping 0ndersen GDDGF i per tant tenen un impacte en l’estructura

GN



social diferent. El primer model es l’anomenat 0nglosax!. Lesenvolupat a

Estats nits i >egne nit, en el qual lUa*uda se centra en aquells que es

comprova que no tenen mit*ans, i les transfer$ncies s!n universals per2

molt modestes. 0quest tindria una ideologia m/s liberal. En segon lloc es

troba el model continental. 0quest s’organit%a d’acord amb les categories

ocupacionals del mercat laboral en un sistema d’assegurament contributiu

comprensiu. El seu dissen5 garantit%a el manteniment de rendes de les

diferents ocupacions laborals i els estatus socioecon2mics dels individus que

cotit%en, i no a una reducci! de la desigualtat entre grups i classes socials.

Es caracterit%a per l’acci! concertada entre organit%acions patronals i

sindicats, que assumeixen tasques de gesti! i organit%aci!. En les seves

societats existeix una diferenciaci! estricta entre treballadors formals amb

drets contributius insidersF i la resta outsidersF. "a cobertura social dep$n

de la condici! laboral dels ciutadans. @amiliars i dependents accedeixen a

prestacions i serveis contributius com titulars de drets derivats. 8-rrega per

a la dona en l’atenci! als nens i les persones de la tercera edat. 0ustria,

@ran&a, 0leman5a i ;t-lia. En tercer lloc el model n2rdic es caracterit%a per

un alt nivell de protecci! social i per un mercat laboral amb una alta c-rrega

#scal, basat en polítiques actives i alta concentraci! salarial. Linamarca,

@inl-ndia, Su$cia i 9aïsos 6aixos. Seguiria una ideologia m/ssocialdem2crata. El quart i ltim model correspon al mediterrani, es

caracterit%a per una despesa social baixa, centrat en pensions i per un

mercat laboral molt rígid. Br$cia, ;t-lia, 9ortugal, Espan5a.

8om hem vist, els quatre models presenten característiques molt diferents.

9er a la seva adaptarem l’article de Wi7ipedia '/aluacin de los modelos

sociales europeos5 Se’ns proposa que per l’avaluaci! d’aquestes tipologies

de benestar hem de utilit%ar els criteris de 6oeri GDDGF i Sapir GDDCF que

corresponen a la reducci! de la pobresa, la protecci! envers el mercat de

treball i per ltim les recompenses per al treball. 9er al primer punt, la

reducci! de la pobresa, mirem gr-#c de 'E#ci$ncia gastos sociales(. Is

interessant veure com els models amb m/s e#ci$ncia en gast social i per

tant en reducci! de la pobresa s!n el n2rdic Su$cia, Linamarca etc.F i el

model anglosax!. 8om coment-vem anteriorment el model n2rdic es

caracterit%at per un alt nivell de protecci! social així com una millor gesti!

del mercat de treball. 0quests dos factors afavoreixen a que el con)icte declasses quedi palJliat, es presenta una societat m/s igualit-ria sense el

GC



nivell d’estrati#caci! elevat que presentarien altres models. En

contraposici! trobem que el model continental /s el men5s e#cient, i el

mediterrani es situaria en

una posici! mit*an abaixa

de benestar. 1eiem el cas

d’Espan5a, Br$cia i ;tali-

que quasi toquen amb el

;rlanda ?odel

continentalF. L’aquest

gr-#c deduïm que el

benestar continental /s el

que men5s redueix la

pobresa i per tant

necessita d’una millora en

la redistribuci! de la riquesa per establir una societat m/s igualit-ria.

El segon punt, la protecci! dels riscos del mercat de treball trobem que

aquesta protecci! s’esdev/ mit*an&ant la regulaci! del mercat de treball i els

segurs d’atur, que protegeixen als treballadors. 8om es relacionen aquests

dos factors amb el tipus de model. En el model mediterrani s’ha demostrat

que hi ha una protecci! en el treball Seguretat socialF per2 per contra unnumero reduït de treballadors rep subsidis d’atur, o aquests son escassos o

se’ls acaba abans de que torbin una altra feina. 0ctualment en un atur

estructural com t/ Espan5a l’atur es mat$ria suspesa pels governs. En

contraposici! el model n2rdic si que presenten a*udes per situacions d’atur

per2 en canvi reben men5s protecci!. El cas continental /s curi!s, si ve

veiem abans que en gast social son els que men5s redueixen al pobresa, en

el mercat de treball son els que protegeixen i entreguen m/s subsidis que la

resta de tres models. El cas anglosax! presenta uns subsidis d’atur per2 no

protecci! en el treball o molt reduïda. 9er tant veiem com cada model t/ la

seva percepci! de benestar envers la protecci! en el treball.

"’ltim punt son les xifres de ocupaci! i desocupaci!, les recompenses de

treball que anomen-vem anteriorment. "’an5 GDD< "a Estrat$gia de "isboa

va establir que la tassa d’ocupaci! per als països integrats en la uni!

europea havia de ser del DZ per l’an5 GD<D

Tbservem els dos gr-#cs a continuaci!+

GP



Si comparem les tasses d’atur entre el gr-#c de Eurostat GDD<F i les tasses

d’atur a l’an5 GD<D tamb/ L’Eurostat veiem que tots els països han

incrementat la seva taxa d’atur respecte el GDD<. 1eiem que al GDD< el

model n2rdic i anglosax! eren els que tenien una tassa d’atur m/s baixa

destacant com era *a el model mediterrani qui presentava una xifra mes alta

d’atur. Si observem les xifres del GD<D la tassa d’atur del model mediterrani

hauria incrementat #ns arribar quasi a un GGZ en el cas espan5ol, tot i que

veiem com els altres països del model, com Br$cia, 9ortugal tamb/ essituarien en tasses elevades. "’atur espan5ol esdevindria per l’esclat de la

crisi de la bombolla ;nmobiliaria. Tbservem que el que men5s taxa d’atur

tindria seria el model continental. Seguit del model n2rdic i anglosax!.

9er ltim mirem la següent taula+

Segon la taula, el millor model de benestar actual seria el n2rdic *a que

presentaria una e#ci$ncia elevada i una equitat elevada. En contraposici!

trobaríem que el model mediterrani /s el que m/s car$ncies presenta amb

una baixa equitat i una baixa e#ci$ncia. >especte quin model /s millor sil’anglosax! o el continental el resultat es considerat pels propis ciutadans *a

G



que els economistes no han pogut distingir quin seria millor. En base a les

prefer$ncies i demandes dels països un es situaria millor que l’altre (Fitoussi

et al., 2000; Blanchard, 2004).

En aquest treball hem vist com els Estats del benestar son el resultat de la

lluita de les classes per l’obtenci! d’unes millors condicions de vida, hem

vist com el moviment obrer va ser clau per l’obtenci! d’una *ornada laboral

reduïda, millors salaris etc. S’ha pogut comprovar que l’increment del

benestar ha derivat tamb/ en una millora de la consciencia moral de la

societat, el cas del guan5 del partit laborista, i com aquest va millor tota una

estructura social que s’anava polarit%ant cada cop m/s. 3ot i així el regust

que ens queda /s amarg. Is cert el concepte de benestar, tenim una

educaci!, sanitat, serveix pblics que son de gran utilitat per2 per contra icom veurem per els per#ls de les entrevistesF el seu benestar s’ha reduït.

Si ve la crisi dels benestar va comportar una tornada a la una estructura de

classe dividida, on es potenciava la individualitat, les actuals retallades han

provocat que l’Estat del benestar encara a sumat a que l’Estat tingui un

efecte deslegitimit%ador envers al ciutadania, afavorint a les classes

elevades i per*udicant a la classe baixa mentre la classe mit*a esdev/ a la

corda )uixa. L’alguna manera /s com si el concepte de Estat del benestar

s’hagu/s diluït, tot el que la construcci! que hem vist en aquest treball, la

base ideol2gica ha desaparegut del compromís que t/ l’Estat amb al

ciutadania. L’aquesta forma l’Estat segueix les economies de mercat

induïdes per la globalit%aci! *a massi#cada. S’ha perdut el vertader signi#cat

de que signi#ca l’Estat del benestar. "es privatit%acions encara han afavorit

a que la part de la poblaci! amb m/s capital pugui accedir a millors serveix i

deixar en una situaci! de desbenestar als serveis pblics. 8om es veu a les

entrevistes tant al professor com a la cartera les retallades han afectat al

seu benestar en l’educaci!, *a sigui directament com el cas del professor o

indirectament a la cartera per la seva #lla en la secundaria. "es

privatit%acions no s!n un altre mode de generar un impacte encara m/s

negatiu en l’estructura social. "a qualitat i la quantitat de serveis pblic

minva i augmenten les desigualtats de classe. L’aquesta forma un

immigrant del barri de Hou barris per exemple si podr- accedir a una

educaci! per2 aquest potser no t/ els mateixos recursos que aquell altre

que va a una escola de la %ona alta. "a baixa qualitat creixent en els serveix

GR



pblics no provoca altre cosa que una estructuraci! en el futur segons la

qual es pertan5i.

8om vam veure tamb/, els models europeus no son del tot ine#cients,

creant una incoher$ncia de models dins un propi model com seria la ni!

Europa. 0questa incoher$ncia ha provocat que dins de la mateixa uni!

s’estableixi una macro desigualtat entre països. 8onsiderem que s’hauria

d’establir un model unitari en base a la ideologia socialdem2crata *a que /s

la que millors resultats dona com es pot veure al model n2rdic de països

com Su$cia etc. "a socialdemocr-cia ha anat en detriment del capitalisme

cada cop m/s ferotge i el liberalisme s’ha imposat. 0 m/s amb el problema

actual del terrorisme i el creixement segons les enquestesF de l’ultradreta

pot suposar encara m/s una polarit%aci! de la classe partint delsantecedents de >eegan o 3atcher. 0 Espan5a l’estat del benestar ha suposat

noticia fruit de les eleccions, *a que qüestions com l’atur, les pensions etc.

s!n els que interessen als ciutadans. 8om s’ha pogut comprovar en la

passada legislatura, Espan5a encara es queda en els països amb una taxa

d’atur m/s elevada preguntantOnos si no /s el model mediterrani un model

desgastat el qual ha de reinventarOse.

9odem concloure per tant que l’Estat del benestar actualment /s un

concepte que genera confusions envers la seva efectivitat i que encara,

gracies a les diferents ideologies i polítiques emeses, genera una estructura

social desigual amb con)icte de classes.

Ens agradaria el treball amb una cita de 4arl ?arx sobre els Estats moderns,

que /s perfectament aplicable a la situaci! dels benestars actuals+

/l e0ecutio del /stado moderno no es otra cosa !ue un comit de

administracin de los ne#ocios de la %ur#uesía.

Finalment, podem dir !ue laparici i la consolidaci de l/stat de enestar

t una import-ncia en la lluita de classe, principalment duna classe o%rera

descontenta i !ue am% la consolidaci de l/stat de enestar a eure

satisfeta les sees demandes. 7!uesta situaci es a a donar principalment

a lpoca daurada, en la !ue les societats europees, íctimes de las #uerres,

an assolir nous drets !ue an satisfer les sees expectaties. er" durant

les po!ues de crisis del petroli, a!uest /stats del enestar es de%iliten i

GQ



entren en decadncia, la !ual actualment se#uim patint, i es el moment de

eure si la classe o%rera tornar- a lluitar per millorar els seus drets !ue una

e#ada an aconse#uir o si pel contrari, 0a han si#ut apaia#ats i l8nica

cosa !ue faran es eure com es dona un pas enrere dall" !ue tantes

dcades els a costar.

AE

KD



Entre/istes

n aspecte que ens va semblar interessant era poder con$ixer les

desigualtats entre classes de primera m- i la seva opini! envers l’Estat del

benestar segons ser d’una classe alta, mit*a o baixa així com saber com elshan afectat les retallades a la seva vida quotidiana etc.

En aquest apartat hem decidit fer N entrevistes. "es entrevistes per raons de

distancia i temps es van realit%ar per correu electr2nic tot i que s’ha de

comentar que abans de ferOla es va contactar per S75pe per explicar el

nostre treball. Es realit%a per tant un tipus d’entrevista dirigida amb format

rígid fruit de no poder intervenir en el di-leg informatiu. 8om a critica a les

entrevistes podem dir que el no tenir cara a cara els sub*ectes, vam perdre

una quantitat de detalls envers la forma i la manera d’expressarOse.

Els per#ls escollits van ser tres persones de classe alta, mit*a i baixa. Es

mant/ l’anonimat de les persones per2 com veureu a l’entrevista s’ad*unta

uns trets basics així com el LH; per demostrar que s!n verídiques. Els per#ls

corresponen a un professor d’un institut, un funcionari de l’administraci! i

per ltim un empresari.

8al comentar que vam fer una entrevista a una de les cares visibles delmoviment ;aio)autes, 8elestino Sanche%, ex diputat del partit comunista

988F i al <QRR diputat per iniciativa per 8atalun5a. El seu per#l el tractem

com especialit%a, i al seu gui! de entrevista afegim una pregunta m/s sobre

la tasca que realit%a amb el grup de ;aio)autes.

Entre/ista al r3 -elestino nc,e5

K<



Establert a Sabadell vers el <QPD, va estudiar o#cialia industrial i mestria en

la branca dUelectricitat a lUEscola

;ndustrial de Sabadell i a lUEscola

;ndustrial de 6arcelona. ?ilitant

del 9S8 i de les Aoventuts

8omunistes de 8atalun5a des de

<QP. @ou detingut i *ut*at tres

cops per associaci! ilJlícita,

propaganda ilJlegal i manifestaci!

no pací#ca, i condemnat a vintOiOun mesos de pres!, dels quals nom/s

complí quatre. 1a ser escollit diputat per la província de 6arcelona a les

eleccions al 9arlament de 8atalun5a de <QRD i fou Secretari de la 8omissi!

de 9olítica 3erritorial del 9arlament de 8atalun5a. El <QRG va ser un dels

quatre diputats que abandon- el 9S8 per a ingressar al 9artit dels

8omunistes de 8atalun5a 988F. 0 les eleccions al 9arlament de 8atalun5a

de <QRR fou escollit novament diputat per ;niciativa per 8atalun5a. @ou

secretari quart del 9arlament de 8atalun5a, de la 8omissi! de >eglament i

portaveu del Brup ?ixt. 0 les eleccions municipals espan5oles de <QQQ fou

escollit regidor de lUa*untament de 6arber- del 1all$s per Esquerra nida i

0lternativa, i de GDDK a GDDQ ha estat tinent dUalcalde de participaci!ciutadana. 0ctualment /s president de la @undaci! 9ere 0rdiaca. 3amb/ es

troba integrat en el moviment dels iaio)autes vinculat al ?oviment <CO?.

Entre/istador ablo art7n

Entre/istat 8elestino S:nche%Responsabilitat Ex diputat, actualment *ubilat i participant del

moviment ;aiofalutes)urada de l"entre/ista >espostes via correu electr2nic,

aproximadament uns KDOND minutsloc de l"entre/ista 8ontacte per S75pe, preguntes respostes per

correu electr2nic

13 En +u: año nació; e podr7a e<plicar de +u: traba=aron sus

padres; > usted de +ue traba=a o ,a traba=ado; En el <QCD, mi

padre fue estraperlista, en la renfe, detenido 5 despedido, <Da_os en

prisi!n por ser del pce, despu/s traba*o en diferentes empresas del

KG



metal asta que fue readmitido en renfe, mi madre traba*o en el textil

asta que tuvo una larga enfermedad. Xo traba*/ de electricista 5

fontanero, despu/s de comercial, en formaci!n de seguridad, con

intervalos de cargo pblico electo

23 En 201% ariano Ra=o? di=o @El Estado de bienestar es un

loro irrenunciable en España ? en la UEB +u: piensa de esta

aCrmación; 8reo que nunca tuvimos las características de un estado

de bienestar producto de un pacto social entre los traba*adores 5 las

organi%aciones patronales con el acuerdo del estado, tuvimos me*oras

producto de la lucha anti franquistas que se recortaron producto del

acuerdo para la constituci!n del R, fueron miga*as de me*oras de

condiciones de vida 5 traba*o pera que no se reali%ar: la revoluci!n

democr:tica.

%3 Du: opina sobre el modelo de bienestar actual en España;

Du: me=oras implementar7a; 0hora 5a no existe el concepto de

estado de bienestar producto del pacto social de despu/s de a_o NC,las característica de la crisis del capitalismo *unto a la de la Europa de

la 3roi7a la hacen imnecesaria para el capitalismo realmente

existente 5 la debilidad del ?T. Ho ha5 posibilidad del estado de

bienestar. 8rear ho5 las condiciones 5 la fuer%a necesaria para crear

una correlaci!n de fuer%a para la `1idaLigna de las personas.

43 os recortes en sanidad educación etc3 le ,an a!ectado a

usted o a su entorno; Si, como al con*unto de la poblaci!n, las

condiciones del con*unto de la poblaci!n se ha resentido en todos los

terrenos.

3 a desiualdad se ,a disparado durante la crisis se polari5a

cada /e5 ms la estructura de clases con los ricos siendo ms

ricos ? empobreci:ndose la clase ba=a3 -ree +ue saliendo de

KK



la crisis estos perCles /an a cambiar; "a salida de la crisis para

las personas que viven de su traba*o no se resolver:n si no se tiene la

fuer%a para imponer al capitalismo realmente existente un nuevo

reparto de la rique%a, ellos el capitalismo cada ve% son menos 5 m:s

ricos, las desigualdades es la condici!n para la acumulaci!n

capitalista.

63 Du: opina sobre el !enómeno conocido como

aburuesamiento de la clase traba=adora; -ree +ue el

sistema del bienestar tu/o +ue /er con el dic,o de @/i/ir por

encima de nuestras posibilidadesB; "as personas no viven por

encima de sus posibilidades, el capitalismo recorta 5 quita recurso

que las personas tenían 5 lo trans#eren a bancos 5 empresas

multinacionales, despidos, reba*as de salarios, recortes en sanidad,

ense_an%a....., pero es cierto que han creado una falsa visi!n de que

5a /ramos clase media, que habíamos de*ado de ser personas que

vivíamos de nuestro traba*o, lo que es ser traba*adors.

G3 Una de las caracter7sticas del modelo de bienestar nórdico es

el pao ms ele/ado de impuestos3 Hpina +ue actualmente

en España la subida de impuestos tendr7a un resultado

positi/o; "o que est: pasando en los países n!rdicos es que se les

est:n recortando tambi/n las condiciones de vida como aquí, la

existencia de impuestas m:s altos vienen del pasado 5 quieren

hacerlos desaparecer tambi/n, si no tienen m:s fuer%a las que

vivimos de nuestro traba*o pagar:n menos impuestos. "os impuestosm:s elevados de bancos 5 multinacionales es un mecanismo de

redistribuci!n de la rique%a que generan las personas que viven de su

traba*o, no los capitalistas o propietarios de las multinacionales, pero

estos impuestos m:s elevados se dar:n si se tiene la fuer%a para que

sea posible, aunque se niegue la lucha de clases existe 5 la est:n

ganando ellos el <Z, los capitalistas.

KN



83 En muc,o tiempo Europa ? España ,an sido caliCcadas de

tener un buen modelo de democracia ? bienestar ciudadano3

Actualmente el bienestar español se situar7a en la

colo+uialmente llamada @era de ,o=alataB o de @Estados del

desbienestarB -ree +ue a ra75 de la crisis el concepto de

Estado del bienestar /ol/er a ser el mismo; El estado se

reinventa en una situaci!n de debilidad de las personas que vivimos

de nuestro traba*o 5 de un capitalismo salva*e que necesita

empobrecer 5 apropiarse de propiedades comunales o pblicas que

existen 5 son producto de las luchas de ls traba*adors, ha5 una

realidad de que le llaman democracia 5 no lo es.

93 En el año 201% Europa destino 63000 millones de euros contra

el paro =u/enil en dos años de los cuales unos 13800

corresponder7an a España -ree +ue eso !ue suCciente

es!uer5o por parte de Europa; Se necesita un repensar una

economía al servicio de las personas, que tenga presente los recursos

limitados de la tierra, reescribir una historia en que toda persona

tiene derecho a una vida digna, rique%as 5 recurso existen, aunquecada ve% est: en menos personas, por eso no se trata de explicar lo

que pasa sino crear las fuer%a necesaria para cambiar esta realidad,

crear unas nuevas reglas de *uego 5 unas instituciones al servicio de

las personas no a los bancos, creo que entre estas cosas esta salir del

Euro.

103 En los inicios del el!are tate se estableció el derec,o

a la educación el derec,o a la =ubilación el derec,o a la

euridad ocial el derec,o al acceso de un sistema

sanitario ? por ultimo protecciones contra el paro3 i bien

estos derec,os se encuentran en nuestra constitución estos

se ,an ido deradando3 -ules cree +ue ,an sido los e=es

+ue ,an pro/ocado esa deradación; ue cuando se crea el

estado de bienestar solo en una parte de la tierraF nos tenían miedo

a las personas que vivíamos de nuestro traba*o 5 ahora 5a no nos lo

KC



tienen, ha5 una frase en el marco del <C? que dice que el miedo ha

de cambiar de bando, ahora el miedo lo tenemos nosotras 5 debe de

tenerlo ellos.

113 -ree +ue el Estado del bienestar tiene e!ecti/idad en

los inmirantes; 3oda persona es ciudadana 5 como tal debe tener

una vida digna. 0unque no han sido demasiado tiles.

123 Jacia dónde cree +ue se dirien los Estados del

bienestar; =a un repensarlo, ellos el capitalismo ha su servicio

haci/ndolo desaparecer, nosotras a tener la fuer%a, las

organi%aciones, la movili%aci!n, nuevas instituciones, un estado

repensardo para estar al servicio de las personas 5 no de los

negocios, bancos o los mercado.

1%3 >a para Cnali5ar3 Usted !ue uno de los iniciadores del

mo/imiento IaioKautas os puede ,ablar sobre cómo nacióeste rupo +ue acti/idades reali5a el rupo etc3 =acemos

desobediencia civil combinada con la acci!n directa pací#ca ligada a

los problemas cotidianos de las personas sanidad, ense_an%a, paro,

transporte pblico, "a 9a%, el empleoF, la comunidad o el imaginario

colectivo como nos gusta de#nir aparece para poder ser til 5

participar en las movili%aciones del <C?, crear conciencia 5 necesidad

de organi%aci!n al servicio de las personas, no somos cooperativas 5

nos de#na una frase Huestras hi*as 5 nietas no vivir:n peor que

nosotras

<N.Duiere añadir aluna cosa ms; "o que hemos conocido como

estado del bienestar fue producto de luchas, de derrotas, de victorias

de las traba*adoras 5 si queremos recuperar una situaci!n de vida

digna no nos ser: dada, la tendremos que volver a conquistarla, lo

hicimos 5 habr: que volver ha hacerlo.

KP




Entre/istat an2nimResponsabilitat 9rofessor de =istoria i @iloso#a a l’institut

)urada de l"entre/ista >espostes via correu electr2nic,aproximadament uns KD minuts

loc de l"entre/ista 8ontacte per S75pe, preguntes respostes per

correu electr2nic


padres; > usted de+u: traba=a o ,a traba=ado; Hací en <QN. ?i padre traba*aba en

el a5untamiento de 6arcelona 5 mi madre fue costurera2 En 201% ariano Ra=o? di=o @El Estado de bienestar es un


aCrmación; Es bueno que lo diga un presidente del gobierno pero en

este caso solo es un eslogan propagandístico

% Du: opina sobre el modelo de bienestar actual en España;

Du: me=oras implementar7a; =abría que eliminar la cultura del

subsidio, optimi%ar la administraci!n 5 fomentar una cultura de la

responsabilidad sobre el bien comn.


usted o a su entorno; Sí. 0dem:s como profesor i funcionario de

'la pblica( no solo me afectan en mi vida privada sino tambi/n en

mi lugar de traba*o, recortes de personal, material 5 horarios mensos

)exibles. =e tenido que ponerme a hacer matem:ticas a tercero de la

EST

a desiualdad se ,a disparado durante la crisis se polari5a



la crisis estos perCles /an a cambiar; Ho, la polari%aci!n de la

rique%a est: afectando a todos los países incluso a los países que no

han sufrido la crisis.

6 Du: opina sobre el !enómeno conocido como



K



encima de nuestras posibilidadesB; Ho tuvo que ver con la

sociedad de consumo, son dos cosas diferentes.

G Una de las caracter7sticas del modelo de bienestar nórdico es



positi/o; Subir impuestos no tiene resultados positivos, pero

endeudarnos tampoco los tiene






Estado del bienestar /ol/er a ser el mismo; Ser: diferente

tendr: que evolucionar para adaptarse a la nueva realidad

econ!mica.

9 En el año 201% Europa destino 63000 millones de euros contra

el paro =u/enil en dos años de los cuales unos 13800


es!uer5o por parte de Europa; Evidentemente no.10 En los inicios del el!are tate se estableció el derec,o a la

educación el derec,o a la =ubilación el derec,o a la





+ue ,an pro/ocado esa deradación; El coste econ!mico de

mantener el sistema 5 la falta de capacidad política o t/cnica para

encontrar soluciones

11 -ree +ue el Estado del bienestar tiene e!ecti/idad en los

inmirantes; Ho esto5 seguro se lo debería preguntar a ellos, pero

supongo que est:n me*or que en sus países de origen 5a que si no se

habría ido a otro sitio.

12 Jacia dónde cree +ue se dirien los Estados del bienestar;

=acia un futuro diferente con menos prestaciones sociales

KR



1% Duiere añadir aluna cosa ms; ue el cambio a me*or depende

5 no depende de nosotros.


Entre/istat an2nimResponsabilitat @uncionaria de 8orreus)urada de l"entre/ista >espostes via correu electr2nic,

aproximadament uns KDOND minutsloc de l"entre/ista 8ontacte per S75pe, preguntes respostes per

correu electr2nic


padres; > usted de +ue traba=a o ,a traba=ado; Hací el <QPK.

3engo CG a_os. ?is padres vinieron de 8:di% a 6arcelona en los a_os

CD. ?i padre tuvo un accidente haciendo el servicio militar en Birona,

estuvo meses ingresado en el hospital militar. 9erdi! la visi!n de un

o*o 5 paso a ser considerado un mutilado militar pasando a

pertenecer a las clases pasivas del estado 5 le dieron un traba*o como

vigilante de aparcamiento en el a5untamiento de 6arcelona. ?i

madre traba*! haciendo la limpie%a de casas 5 tambi/n se dedicaba acoser en casa aparte del traba*o en casa. Xo traba*o como funcionaria

en correos 5 tel/grafos.

23 En 201% ariano Ra=o? di=o @El Estado de bienestar es un


aCrmación; ue es una falacia. 9orque con la crisis el estado del

bienestar se ha visto mermado por los recortes efectuados por elmismo se_or >a*o5.

%3 Du: opina sobre el modelo de bienestar actual en España;

Du: me=oras implantar7a; Es un modelo loable aunque mu5

me*orable. 8onsidero que las desigualdades sociales cada ve% son

m:s patentes 5 hace falta me*orar las condiciones econ!micas de una

parte importante de la sociedad para equilibrar esta situaci!n. 8reo

que sería necesario incrementar el sueldo de los traba*adores 5 subirlos impuestos a los que tengan rentas m:s altas.

KQ




usted o a su entorno; Sí. 0fortunadamente en sanidad no lo he

notado porque no me ha hecho falta acudir al m/dico, qui%:s en

algunos medicamentos he notado que tengo que pagar m:s queantes. En educaci!n sí que lo he notado porque tengo una hi*a

estudiando en un instituto pblico 5 se ha notado mucho las

carencias de profesores, subir la ratio del aula, menos materiales 5

en general el desencanto de muchos profesores que indirectamente

afecta a todo el sistema educativo.

3 a desiualdad se ,a disparado durante la crisis se polari5a



la crisis estos perCles /an a cambiar; Ho necesariamente

siempre ha habido clases 5 aunque ahora parece que no existan

siguen estando presentes. "a crisis ha hecho que a)oren unas

diferencias abismales 5 seguro que cuando superemos esta etapa

me*orar: en general al situaci!n de muchos pero las desigualdades

desgraciadamente seguir:n existiendo.

P. Du: opina sobre el !enómeno conocido como



encima de nuestras posibilidadesB; El estado del bienestar ha

hecho que muchos perdamos el norte 5 queramos imitar a aquellos

que han sido la clase econ!micamente m:s favorecida. Ho creo que

la ma5oría de la gente ha5a vivido por encima de sus posibilidades,

solo aquellos irresponsables que impulsados por las facilidades que

daban los bancos en conceder pr/stamos se han visto enga_ados.

G3 Una de las caracter7sticas del modelo de bienestar nórdico es



positi/o; Si es a la clase con m:s poder adquisitivo sí, los impuestos

han de ser equitativos no podemos pagar todos lo mismo han de

verse incrementados segn las rentas econ!micas.

ND








Estado del bienestar /ol/er a ser el mismo; Es lamentable

aceptar que segn las previsiones hechas por los expertos

economistas 5 soci!logos, se tardaran d/cadas en poder estar como

est:bamos antes de la crisis econ!mica, sin duda es una etapa que

necesita de unos estudios serios que nos permitan no cometer los

mismos errores.

93 En el año 201% Europa destino 63000 millones de euros contrael paro =u/enil en dos años de los cuales unos 13800


es!uer5o por parte de Europa; Sin duda las a5udas han sido 5 son

escasas 5a que la ma5oría de nuestros *!venes se ven en la

obligaci!n de salir fuera para poder traba*ar. Espero que esto se

revierta en un futuro.

103 En los inicios del el!are tate se estableció el derec,o

a la educación el derec,o a la =ubilación el derec,o a la





+ue ,an pro/ocado esa deradación; "a deuda adquirida por el

estado para paliar el endeudamiento de los bancos 5 salvar a estos

de la quiebra a hecho que se produ%can recortes mu5 importantes 5aque el estado ha protegido a los poderes econ!micos en lugar de

proteger econ!micamente a la poblaci!n.

113 -ree +ue el Estado del bienestar tiene e!ecti/idad en

los inmirantes; Sí, los inmigrantes forman parte del resto de la

poblaci!n 5 por lo tanto han de tener los mismos derechos 5 deberes

que los habitantes del país de acogida

123 Jacia dónde cree +ue se dirien los Estados del

bienestar; Si no se hace nada por evitarlo cada ve% se ir:n

N<



privati%ando m:s servicios como la sanidad o la educaci!n en

detrimento de ese estado del bienestar en el que deberíamos vivir.

1%3 Duiere añadir aluna cosa ms; 8reo que no podemos

perder la esperan%a, debemos contribuir a cambiar esta situaci!n 5

conseguir una sociedad m:s igualitaria 5 me*or para nuestros hi*os.

#I#IHLRAFIA I E#LRAFIA

Aparició dels Estat del benestar

• 4erbo, =. >. 'Estrati#caci!n social 5 desigualdad+ El con)icto declases en perspectiva hist!rica 5 comparada( GDDKF ?adrid, ?cBraYO=ill.

• 9ardilla. @. S 'Le los orígenes del Estado del 6ienestar( GD<KFSsociologos

• 3aula de 8omín 8omín, @. <QQPF extreta de

http+YYY.expansion.comdiccionarioOeconomicoestadoOdeObienestar.html

rincipals bene!actors per a l"aparició dels #enestars $188%&1960'

• 8omin, @. El surgimiento 5 desarrollo del Estado del 6ienestar <RRKO<QRDF, niversidad de 0lcal:+ Servicio de 9ublicaciones, GDD.

• 1idal, Aos/ GD<NF. ;mportancia de los ;nformes 6everidge en eldesarrollo del Estado Social, KN p.

• B!me% 6ahillo, 8. GDD<F+ Blobali%aci!n 5 crisis del estado debienestar, [en línea\ Ccampus.com, Sociologíahttp+YYY.Ccampus.comleccionglobalcrisis

Respecte l"apartat de crisi dels Estats del benestar

NG

http://www.expansion.com/diccionario-economico/estado-de-bienestar.html






• B!me% 6ahillo, 8. GDD<F+ Blobali%aci!n 5 crisis del estado debienestar, [en línea\ Ccampus.com, Sociologíahttp+YYY.Ccampus.comleccionglobalcrisis

• 0delantado, A. 8ambios cuantitativos 5 cualitativos en los Estados del

6ienestar. >ecortes 5 cambio de paradigma El caso de Espa_a<QQCOGD<GF, Lepartamento de Sociología 06F, Brupo de;nvestigaci!n BE9S, GD<K.

• ?oreno, ". "a Europa 0social. 8risis 5 Estado del 6ienestar, 6arcelona+9enínsula, GD<G. GPp.

Respecte l"apartat de conclusions.

• Sobre les ideologies de l’Estat del benestar+ Esping 0ndersen, B.

<QQDF+ 3he three Yorlds of Yelfare capitalism, 8ambrigde 9olit5

9ress.

• 0partat de Wi7ipedia adaptat de 6oeri, 3. GDDGF+ "et Social 9olic5

?odels 8ompete and Europe Will Win, presentaci!n para la

conferencia de la Aohn @. 4enned5 School of Bovernment, niversidad

de =arvard, <<O<G de abril de GDDG.

aterial /isual $!otoraCes rMCcs +uadres'

• 9ir-mide social a l’Edat mit*ana+ http+piedrabuena.blogspot.com.es

• Br-#c '"os Brandes 9aises ;ndustriali%ados <RD i <Q<K(http+mundocontemporaneohistoria5problemas.blogspot.com.esGD<KDKdifusionOlaOindustriali%acionO5Onuevas.html

• @otogra#a nens treballadors segle M;Mhttp+laciudadelosmineros.blogspot.com.esGD<KDRD<archive.html

• @otogra#a obrers manifestats+http+solidaridad.netsolidaridadnetnoticiaCNlaOluchaOobreraOenOchicagoOdelO<OdeOma5oOdeO<RRP

• Br-#c ' los progresos en la productividad de 0lemania(http+mundocontemporaneohistoria5problemas.blogspot.com.esGD<KDKdifusionOlaOindustriali%acionO5Onuevas.html

• @otogra#a 6otto 1on 6ismar7+ http+blog.derrama.org.peottoOvonO

bismarc7O5OlaOseguridadOsocial

NK

http://www.5campus.com/leccion/globalcrisis

http://piedrabuena.blogspot.com.es/

http://mundocontemporaneohistoriayproblemas.blogspot.com.es/2013/03/difusion-la-industrializacion-y-nuevas.html


http://laciudadelosmineros.blogspot.com.es/2013_08_01_archive.html

http://solidaridad.net/solidaridadnet/noticia/7754/la-lucha-obrera-en-chicago-del-1-de-mayo-de-1886




http://blog.derrama.org.pe/otto-von-bismarck-y-la-seguridad-social/


http://www.5campus.com/leccion/globalcrisis

http://piedrabuena.blogspot.com.es/



http://laciudadelosmineros.blogspot.com.es/2013_08_01_archive.html









• >evista 3ime amb 4e5nes a la portada+http+content.time.comtimecoversD,<PPN<,<QPC<GK<,DD.html

• 3itular de premsa 'Wall street 8rashes(https+mi7emcclaughr5.Yordpress.com

• 9ortada '@ull emplo5ement for a free societ5( de 6everidge+http+conservativepart5archive.blogspot.com.esGD<D<GPRO5earsOagoOtoda5ObeveridgeOreport.html`.1n4hG>MhL;

• 92ster propagandístic del sistema sanitari del partit laborista+http+YYY.sochealth.co.u7socialismlabourOhealthOpolic5

• @otogra#a p2ster 'Sorr5 no petrol(+http+YYY.panorama.itneYsmarcoOventuraOprofetaOdiOventuraNDOanniOfaOcrisiOpetroliferaO<QK

• 8artell electoral ?argaret 3atcher+https+YYY.pinterest.comamingorancecartelesOelectorales

• Br-#c 'e#ci$ncia gasto social( 6oeri GDDGF extret dehttps+es.Yi7ipedia.orgYi7iEstadodelbienestar

• Br-#c tasa d’atur i ocupaci! de l’Eurostat a GDD< extret dehttps+es.Yi7ipedia.orgYi7iEstadodelbienestar

•

Br-#c tassa d’atur l’an5 GD<D als països europeus extret dehttp+de#nan%as.comevolucionOdeOlaOtasaOdeOdesempleoOenOespanatasaOdeOdesempleoOnoviembreOGD<DOG

• uadre avaluaci! dels models de benestar europeus+https+es.Yi7ipedia.orgYi7iEstadodelbienestar

• @otogra#a 8elestino S:nche% http+YYY.abc.esfotosOcatalunaGD<G<DGcelestinoOsanche%O5a5o)autasO<CDKCPPPQ<KDC.html

http://content.time.com/time/covers/0,16641,19651231,00.html

https://mikemcclaughry.wordpress.com/

http://conservativepartyarchive.blogspot.com.es/2010/12/68-years-ago-today-beveridge-report.html#.VnKh2RXhDIU


http://www.sochealth.co.uk/socialism/labour-health-policy/

http://www.panorama.it/news/marco-ventura-profeta-di-ventura/40-anni-fa-crisi-petrolifera-1973/


https://www.pinterest.com/amingorance/carteles-electorales/

https://es.wikipedia.org/wiki/Estado_del_bienestar


http://definanzas.com/evolucion-de-la-tasa-de-desempleo-en-espana/tasa-de-desempleo-noviembre-2010-2/



http://www.abc.es/fotos-cataluna/20121027/celestino-sanchez-yayoflautas-1503566691305.html



http://content.time.com/time/covers/0,16641,19651231,00.html

https://mikemcclaughry.wordpress.com/



http://www.sochealth.co.uk/socialism/labour-health-policy/



https://www.pinterest.com/amingorance/carteles-electorales/









trabajo estrati (3)final

Documents