1. Trajectries dExclusi Social a Vilanova i la Geltr recerca a travs de relats de vida

2. Trajectries dExclusi Social a Vilanova i la GeltrDirecci / Coordinaci:Imma QuintanaAndreu CamprubInstitut de Govern i Poltiques Pbliques Universitat Autnoma de BarcelonaEquip dinvestigaci:Andreu CamprubInstitut de Govern i Poltiques Pbliques Universitat Autnoma de BarcelonaVioleta Piqu LpezM Jos Ruiz BotellaOficina Tcnica VNG Inclusi Ajuntament de Vilanova i la GeltrAJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRNovembre de 2011 2

3. SUMARI1. Introducci .......................................................................................................................... 52. Perspectiva i marc teric .............................................................................................. 6 2.1 Els conceptes dexclusi social i vulnerabilitat social ............................................6 2.2 Els mbits i factors dexclusi social i els eixos de desigualtat .........................8 2.3 La perspectiva de la trajectria de vida i els possibles trencaments (disruptions) ..................................................................................................143. Marc danlisi i disseny de la investigaci.......................................................... 21 3.1 El procs de recerca amb persones en situaci de risc o exclusi social.........................................................................................................................22 3.2 Principals dificultats .............................................................................................................25 3.3 Laccs als participants en el procs de recerca.....................................................254. Metodologia danlisi i procs de recerca........................................................... 285. Anlisi dels moments de ruptura de les trajectries de vida ...................... 32 5.1 Ruptures relacionals.............................................................................................................33 5.1.1 Maltractaments ............................................................................................................................... 33 5.1.2 Manca de xarxa relacional de suport ...................................................................................... 57 5.2 Addiccions ................................................................................................................................62 5.2.1 La vida abans de laddicci a les drogues illegals i el procs daddicci ......................................................................................................................................... 62 5.2.2 Les implicacions immediates de laddicci. mbits laboral i relacional........................ 68 5.2.3 La situaci actual del Paco i la Maria en termes dexclusi social ................................ 69 5.3 La crisi econmica: nous perfils dexclusi social .................................................74 5.3.1 Persones vulnerables que han vist agreujada la seva situaci ...................................... 74 5.3.2 La fi de la classe mitjana: Persones en situacions dinclusi social que esdevenen vulnerables ................................................................................................................ 76 5.4 Migracions: Risc social per llei....................................................................................81 5.4.1 Desqualificaci laboral, una formaci inservible.................................................................. 82 5.4.2 Repercussions econmiques..................................................................................................... 84 5.5 Estratgies per sortir endavant: laccs als recursos formals i informals ....................................................................................................................................86 5.5.1 Els recursos informals .................................................................................................................. 86 5.5.2 Els recursos formals ..................................................................................................................... 906. Conclusions...................................................................................................................... 98 6.1 La baixa formaci, una constant en els relats de vida...........................................98 6.2 Ruptures relacionals.............................................................................................................99 3

4. 6.3 Addiccions ..............................................................................................................................100 6.4 La crisi, nous perfils............................................................................................................101 6.5 Migracions...............................................................................................................................103 6.6 Estratgies per sortir endavant......................................................................................104 6.7 Perfils de risc .........................................................................................................................1057. Bibliografia...................................................................................................................... 1088. Annex................................................................................................................................. 111 8.1 Qestionari de les entrevistes........................................................................................111 8.2 Perfils dexclusi de les persones entrevistades...................................................118NDEX TAULESTaula 1: mbits dexclusi social ..................................................................................................................9Taula 2: mbits dexclusi social, factors de risc i eixos de desigualtat......................................................13Taula 3. Trencaments vitals detectats per mbits dexclusi social i cicle de vida .....................................19Taula 4: Caracterstiques principals dels intermediaris en els processos de recerca amb persones en situaci de risc o exclusi social ..............................................................................26Taula 5: Proposta inicial de perfils de risc i/o exclusi social a Vilanova i la Geltr....................................29Taula 6: Perfils de risc i/o exclusi social entrevistats ................................................................................30Taula 7. Perfils de risc ..............................................................................................................................106NDEX FIGURESFigura 1: Dimensions del marc danlisi .....................................................................................................21Figura 2. Factors dexclusi acumulats de la persona entrevistada [Marta]................................................47Figura 3. Factors dexclusi acumulats de la persona entrevistada [Raquel] .............................................52Figura 4. Factors dexclusi acumulats de la persona entrevistada [Regina] .............................................53Figura 5. Factors dexclusi acumulats de la persona entrevistada [Mercedes] .........................................56Figura 6. Factors dexclusi acumulats de la persona entrevistada [Abel]..................................................60Figura 7. Factors dexclusi acumulats de la persona entrevistada [Maria i Paco] .....................................73Figura 8. Factors dexclusi acumulats de la persona entrevistada [Laia] ..................................................81Figura 9. Factors dexclusi acumulats de la persona entrevistada [Wendy]..............................................85 4

5. 1. IntroducciAquest informe de recerca presenta els resultats de lestudi qualitatiu dut a terme en elmarc del procs delaboraci de la diagnosi de lexclusi social a Vilanova i la Geltr.La recerca sha plantejat com un procs dinvestigaci complementari al procs derecerca quantitatiu i t, per tant, un carcter exploratori amb la finalitat daprofundir enel coneixement dels perfils de risc i exclusi social al municipi que han de nodrir elMapa de Vulnerabilitat del municipi. En aquest sentit, aquesta recerca respon a lavoluntat decidida de lequip municipal de VNG Inclusi dincorporar i fer participar en elprocs de recerca a persones en situaci de risc o exclusi social per tal conixer laseva experincia aix com la seva opini en relaci als processos viscuts i les ajudes iserveis que els han estat facilitats.Lobjectiu principal de lanlisi qualitativa ha estat entendre i analitzar les trajectriesvitals dun grup de persones en situaci de risc i/o exclusi social per detectar elsmoments de ruptura ms rellevants i els factors dexclusi social que millor podenexplicar els processos i les situacions viscudes i narrades en primera persona.Igualment, la recerca tamb sha orientat a facilitar informaci substantiva vinculada ales percepcions, opinions i valoracions subjectives daquestes persones en relaci alsprocessos dexclusi social experimentats i als suports que han rebut per part de lesxarxes socials ms properes i dels serveis pblics.La valoraci que com a investigadors fem del procs de recerca s altament positiva ical posar de relleu el grau elevat de comproms i la sinceritat que hem trobat en totsels participants. A tots i a totes els volem agrair la seva participaci desinteressada i laseva confiana en deixar-nos entrar en les seves vides i explicar-nos la sevaexperincia. Les seves histries de vida i els seus relats sn ara ms compartits iconeguts, un primer pas per encetar noves formes de treball i de cooperaci, msinclusives que, de ben segur, facilitaran nous camins per a la inclusi social depersones amb trajectries de risc o exclusi social a Vilanova i la Geltr.Linforme de recerca consta de cinc captols diferenciats. El primer captol presenta laperspectiva terica i conceptual a partir de la qual sha configurat laproximacidanlisi. Exposa clarament el concepte dexclusi social i de vulnerabilitat social, elsmbits i factors dexclusi social i la perspectiva de la trajectria de vida i els possiblestrencaments. El segon captol presenta el marc danlisi elaborat a partir de lesdiferents aproximacions teriques i el disseny de la investigaci i fa un mfasi especialen els reptes i dificultats que planteja la recerca amb persones en situaci de risc oexclusi social. El tercer captol exposa la metodologia danlisi qualitativa i el procsde recerca que sha dut a terme i presenta els perfils de persones en situaci de riscque ha considerat lanlisi. El quart captol exposa a bastament els resultats de lainvestigaci qualitativa ordenats a partir dels principals moments de ruptura identificatsen els relats de les persones que han participat en la investigaci. Finalment, el cinqui darrer captol, recull la bibliografia que ha estat utilitzada per dur a terme aquestainvestigaci. 5

6. 2. Perspectiva i marc tericLa finalitat daquest apartat s presentar la perspectiva terica i conceptual quenodreix aquesta investigaci i que ha perms elaborar el marc danlisi per a lestudiqualitatiu de les trajectries de vida de persones que presenten diversos perfils de risci/o situacions dexclusi social a Vilanova i la Geltr.Aquest marc teric t en compte diverses aproximacions teriques que han estatdesenvolupades en el marc de recerques dutes a termes des de diferents disciplinesacadmiques, totes elles orientades a aprofundir en el coneixement dels processosdexclusi social.El primer apartat daquest captol presenta els conceptes dexclusi social i devulnerabilitat social dels quals es parteix en aquesta anlisi i se situa aquest estudiqualitatiu. En segon lloc, es descriuen a bastament els mbits i factors dexclusi socialaix com els eixos de desigualtat que poden explicar els processos dexclusi social i,en tercer lloc, aquestes aproximacions es complementen amb la perspectiva de latrajectria de vida i els possibles trencaments (disruptions) que es poden analitzar,com a factors desencadenants de situacions de major risc o vulnerabilitat en lestrajectries vitals de les persones.2.1 Els conceptes dexclusi social i vulnerabilitat socialLexclusi social no s un concepte unvoc, ni consensuat en lmbit acadmic ni enlmbit poltic i administratiu. En la nostra anlisi, la definici dexclusi social la situemen el marc de lestudi de les desigualtats socials i incorpora les transformacionseconmiques, socials, poltiques i culturals que afecten la nostra societat, generantnous riscos i trajectries de vulnerabilitat en les persones1.En les societats occidentals del segle XXI, les fronteres de lexclusi social hanesdevingut altament mbils i fludes i afecten cada vegada ms persones i grupssocials (Beck, 2002). Ms enll de la manca de recursos econmics o materials, hi hadaltres factors de desigualtat o discriminaci social, poltica, relacional o simblica quees manifesten en diferents mbits o esferes de la vida de la persona.En aquest context, val a dir que el concepte dexclusi social fa referncia a lanaturalesa canviant i multidimensional dels problemes socials que sovint han estatdescrits i delimitats a partir del terme pobresa. Com la pobresa, lexclusi socialdescriu situacions de carncia material, per va ms enll i incorpora moltes altresformes de desavantatge social que sexpliquen per transformacions estructurals i1 El concepte dexclusi social i la perspectiva terica que sexposar en aquest apartat s el resultat dun treball intens dut aterme per lequip dInclusi Social i Ciutadania de lIGOP en els darrers anys. Per conixer amb ms profunditat les investigacionsdutes a terme podeu consultar les referncies bibliogrfiques del captol cinqu. 6

7. situacions de desigualtat com ara la discriminaci, el trencament familiar, elsproblemes de salut, les carncies educatives o la prdua del lloc de treball, quedificulten o impedeixen a les persones participar en activitats clau de la societat.Per tant, lexclusi social es pot definir ms en termes de procs, que afecta de formacanviant a les persones i grups de poblaci al llarg del temps, que en termes decondici social. Com a conseqncia, per analitzar-la i abordar-la cal fer un salt ideixar enrere un enfocament esttic tradicional (a partir del qual es van posar enmarxa les poltiques per combatre la pobresa), per situar-nos en un escenari msdinmic i processual que descriu lexclusi social com a procs que afecta lespersones en qualsevol moment de la seva trajectria vital i que, per tant, pot sercanviant en el temps i objecte dintervenci per part de les poltiques dinclusi social.En interessa, doncs, posar de relleu que el terme exclusi social no es refereixnicament als grups de poblaci en situaci de marginaci severa i a les formesextremes de desavantatge mltiple que poden patir les persones. La perspectiva delexclusi social de la qual parteix aquesta anlisi s, per contra, ms mplia idinmica. Tenint en compte que el fenomen de lexclusi social s complex ens hipodem aproximar des de tres formes complementries: lexclusi com a situaci, coma risc i com a procs2. Lexclusi social com a situaci. Lexclusi s un concepte que ens pot servir per definir la situaci en qu es troba una persona o un grup de persones. Des daquesta perspectiva la definim com un estat de necessitat intensa provocat per mltiples factors (materials, educatius, laborals, sanitaris, entre daltres). El carcter multifactorial de les situacions dexclusi social en dificulta les respostes en forma de poltiques pbliques ats que es dota les persones excloses de dos trets que estan lluny de les lgiques tradicionals de la intervenci social: invisibilitat i transversalitat. Lacumulaci de factors situa les persones en situaci dexclusi social en una marginalitat extrema i sense possibilitats de ser percebuts amb claredat per les administracions. La situaci de les persones excloses no respon a les poltiques socials sectorials pensades, sobretot, per abordar un problema per que expressen dificultats per fer front a un conjunt de problemes que es manifesten simultniament i de forma solapada. Lexclusi social com a risc. Lexclusi social no s noms una intensificaci i una acumulaci de dficits personals, sin que tamb expressa la debilitat dels recursos individuals i collectius per fer-hi front. Per tant, lexclusi social no s noms una situaci sin que tamb es refereix a un context de soledat de lindividu que fa crixer el propi risc de trobar-se en una situaci dexclusi social. La persona exclosa no s noms la persona amb menys recursos econmics o ms pobre, sin que s aquella que sovint viu aquesta situaci en soledat, sense relacions socials ni vincles en qu trobar suport, sense xarxes socials, amb un capital social molt dbil, amb estructures familiars cada vegada ms frgils i sense valors comunitaris slids. Lexclusi social en aquest cas no defineix una condici material sin una desconnexi extrema, un procs individualitzador que fa a les persones cada vegada ms vulnerables i que generalitza el risc.2Seguim en aquest apartat la conceptualitzaci de Brugu Q. (2010). "Polticas parta la Cohesin Social: Nuevos Contenidos yNuevas Formas" en Guilln,T. y Ziccardi,A. (eds). La accin social del gobierno local. Mxico: IGLOM. 7

8. Lexclusi social com a procs. Lexclusi social s la conseqncia de processos socials i econmics generals que afecten els individus en determinats moments de la seva trajectria vital, el que condueix a la necessitat de replantejar el model de desenvolupament i creixement. Lexclusi social s un procs que afecta una part significativa de la poblaci que pateix una combinaci de desavantatges socials, ms o menys greus, en un moment del seu curs vital, com pot ser la manca de treball o la necessitat sobrevinguda de fer-se crrec dun familiar dependent, el que la situa en una posici de major vulnerabilitat i risc i la pot abocar a processos dexclusi social ms severs. En alguns casos i en determinades circumstncies, aquests desavantatges es poden reforar mtuament, constituint un procs en espiral que, amb diferents graus dintensitat, pot donar lloc a un deteriorament progressiu de la situaci de la persona en el mercat laboral, impedint que se senti part activa de la comunitat, i dificultant el seu accs tant a mecanismes de desenvolupament personal com als sistemes de protecci social.Lexclusi social s, per tant, un concepte integral que mostra la complexitat dunfenomen social que sexpressa en un o ms mbits vitals de les persones,desencadenant situacions duna gran varietat i intensitat.Daltra banda, cal tamb tenir en compte com el concepte dexclusi socialinteracciona amb el concepte de vulnerabilitat social, en tant que aquest darrercaracteritza les mltiples situacions de precarietat en qu es poden trobar les personesi que es poden transformar en exclusi social, si sagreugen les circumstncies o senacumulen daltres a les ja existents.3 En aquest sentit, el terme exclusi socialsaplica sobre els criteris bsics de la diversitat i intensitat de factors de vulnerabilitat, ies refereix a un fenomen multidimensional i polidric, manifestat i definit ms, comhem apuntat, en termes de procs que destat, que respon a les lgiques de produccii reproducci de les desigualtats que imperen en les nostres societats occidentals.2.2 Els mbits i factors dexclusi social i els eixos de desigualtatEls principals factors de risc i vulnerabilitat es poden classificar en mbits diferents permostrar la seva complexitat, multifactorialitat i interrelaci en els processos dexclusisocial.4 Definim primer els set mbits dexclusi social que considera la nostraperspectiva terica i que es mostren en la taula segent, per a continuaci aprofundiren els factors de risc que sidentifiquen en cadascun dells, i en els eixos de desigualtatque actuen transversalment en aquestes situacions.3 Subirats, J. (dir.) (2004) Pobreza y exclusin social. Un anlisis de la realidad espaola y europea. Barcelona: Fundaci LaCaixa Estudios Sociales.4 V. IGOP (2005). Anlisis de los factores de exclusin social. Madrid: Fundacin BBVA; Subirats, J. (dir.) (2004). Pobreza yexclusin social. Un anlisis de la realidad espaola y europea. Barcelona: Fundaci La Caixa . Estudios Sociales; Subirats, J.(dir.) (2006). Procesos de exclusin social y nuevas polticas para la inclusin. Madrid: Fundacin BBVA.. 8

9. Taula 1: mbits dexclusi social mbits exclusi social Descripci general mbit Econmic Nivell dingressos econmics de les persones mbit Laboral Situaci de les persones en el mercat de treball Nivell destudis, coneixements i habilitats de la persones (capital mbit Formatiu formatiu) Nivell de salut de les persones que pot tenir conseqncies en la mbit Social i Sanitari seva vida social Situaci de tinena de lhabitatge principal, capacitat fer front mbit Residencial despeses de la llar i condicions dhabitabilitat Intensitat de les relacions de les persones en lmbit familiar, venal i mbit Relacional comunitari mbit Poltic-ciutad Garantia dels drets civils de les persones mbit Espacial/Territorial Condicions del barri de residncia i dels serveis de proximitatFont: Elaboraci prpiaUna anlisi ms en profunditat de cada mbit permet identificar els principals factorsdexclusi social, que cal considerar en lanlisi de les trajectries i experinciespersonals.Lmbit econmic s aquell en el qual sidentifiquen diversos elements que permetenabordar la pobresa com a factor de vulnerabilitat. Duna banda, t en compte elselements ms habituals relatius als nivells de renda i despesa, aix com la pobresasubjectiva. Daltra banda, incorpora els factors de vulnerabilitat econmica msfreqents com poden ser les dificultats financeres de la llar i la dependncia de laprotecci social.Lmbit laboral, integra els factors que tenen a veure tant amb laccs al mercat laboral(atur i accs a treball remunerat) com a les condicions de treball (drets laborals,situacions de treball temporal, ocupaci no qualificada o salari baix).Lmbit formatiu incorpora els factors que fan referncia a la manca o dificultatsdaccs al sistema educatiu, aix com tamb destaca els factors relacionats amb elbaix capital formatiu de les persones.Lmbit social i sanitari ve determinat per laccs al sistema de salut i als recursosbsics. Els factors de risc en lmbit de la salut comprenen tota una diversitat de 9

10. malalties perdurables en el temps i difcilment reversibles com les addiccions, elstrastorns mentals i les discapacitats, entre daltres, que provoquen greus situacions devulnerabilitat social. Algunes daquestes malalties comporten un grau de rebuig social iestigmatitzaci que safegeix a les dificultats que la mateixa malaltia pot generar en lapersona.Lmbit residencial t en compte els factors dalta vulnerabilitat ms comuns vinculatsa laccs a lhabitatge i a les seves condicions (deficincies en les installacions,deteriorament del propi habitatge, edifici i/o entorn o lamuntegament residencial, entredaltres).Lmbit relacional presenta dos grups diferents de factors de vulnerabilitat. Dunabanda, aquells relacionats amb el deteriorament de les xarxes familiars, que solenmanifestar-se en lexistncia de conflictes o de violncia domstica, familiar i/o degnere. Daltra banda, lafebliment daquests llaos que es detecta en els casos depersones o nuclis familiars sols o que no tenen suports propers. En aquest sentit, escontemplen situacions vinculades a la soledat i a la manca de suport familiar intern oextern, o lescassetat de contactes interpersonals i/o damistat. En aquest mbit calposar de relleu que tant la famlia com els vincles comunitaris poden exercir de suportfonamental front a les situacions de risc i/o vulnerabilitat. Ms enll de la dimensiafectiva daquests vincles, la seva absncia, escassetat o deteriorament es potconvertir en un mecanisme dedificaci de barreres objectives i subjectives per a lainclusi social de les persones.Lmbit poltic-ciutad inclou factors de vulnerabilitat relatius a les situacionsadministratives no regularitzades o regularitzades parcialment o els casos dedesarrelament social i familiar de la reclusi penitenciria. Igualment, t en comptelabsncia de participaci social, cvica i poltica de les persones en la mesura que lesallunya de les xarxes socials i comunitries ms properes.Lmbit espacial/territorial sentn com lespai fsic en el qual resideixen les persones(el barri, el poble o la ciutat) tenint en compte que el lloc de residncia quotidi potpresentar, tamb, elements especfics i factors que reforcin els processos dexclusisocial. En aquest sentit s rellevant, pel que fa a lanlisi del territori, identificar elsbarris infradotats de serveis o que poden estar estigmatitzats pels grups de poblacique hi resideixen, aix com tenir en compte laccessibilitat a serveis i la centralitat deles ciutats mitjanes i aquells barris o ciutats situats geogrficament en territoris msvulnerables o perifrics, que concentren infrastructures ms contaminants quegeneren espais intersticials semi-urbanitzats travessats per xarxes de comunicaci oinfrastructures vinculades a serveis energtics, aigua o residus, amb fort impacte en elterritori.Identificats els principals factors dexclusi social en cada mbit, el plantejament delanlisi qualitativa tamb ha de tenir en compte que aquests factors shan danalitzarconsiderant els eixos de desigualtat que actuen de forma transversal en totes lesdinmiques dexclusi social: el gnere, ledat i la procedncia o tnia de les persones.Aquests eixos de desigualtat no constitueixen per si sols factors potenciadors de 10

11. situacions dexclusi, sin que situen les persones en posicions de major o menorfragilitat. Aix no obstant, cal tenir en compte que en determinades persones aquestseixos de desigualtat de lestructura social travessen i condicionen els seus perfilsdexclusi social.En aquest sentit, lestudi de lexclusi social evidencia la permanncia i aprofundimentde les desigualtats socials per ra de gnere. En aquest context, es pot distingir entrediversos perfils dexclusi social o delevada vulnerabilitat comunament detectats entreles dones i aquells que es produeixen especficament entre els homes.Pel que fa a les dones, els factors de ms incidncia en els processos o situacionsdexclusi social sn els vinculats al treball domstic i a la combinaci daquest ambles dificultats dinserci laboral i un nivell important de precarietat en lmbit de la salut.Entre els perfils de dones altament vulnerables o excloses, es poden distingirprincipalment tres grups: el de les dones en edat activa que presenten problemes desalut i dependncia econmica derivats de la sobrecrrega domstica; el de les donesque encapalen llars monomarentals amb dificultats econmiques i escassetat dexarxes familiars i/o socials i, finalment, els de les dones en edat activa, vctimes demaltractaments i dependents econmicament. En el cas dels homes, els factorsdexclusi social ms importants sn els de tipus laboral i aquells que afecten la sevaposici com a cap de famlia i sustentador econmic de la llar. En aquest sentit, lessituacions datur perllongat, les jubilacions anticipades, les invalideses per malaltia oper accident laboral, entre daltres, sn les que interfereixen amb ms freqncia amblestabilitat duns rols i unes relacions de gnere clarament determinades perlestructura social.Daltra banda, ledat de les persones, sovint entrecreuada amb leix de gnere,determina perfils dexclusi molt especfics, sobretot entre les persones ms joves i lespersones ms grans. Ambds grups dedat es troben al marge del mercat laboral i, tanten un cas com en laltre, la manca de xarxes familiars i socials de suport, aix com elsconflictes familiars o situacions de dificultat, poden ser els principals detonants desituacions dexclusi social. Entre els ms grans, els factors de ms incidncia snleconmic, el relacional i la salut. Els tres principals perfils sn el grup de personesms grans de 65 anys amb un deteriorament generalitzat de les condicions de vida,que viuen soles o amb la parella en situaci similar, el de les persones gransmaltractades psicolgicament i/o fsicament per altres membres de la llar i el de lesdones ms grans de 65 anys amb problemes de salut derivats de la sobrecrregafamiliar. Dins els perfils dexclusi per edats, laltre grup ms vulnerable s el delsinfants en situaci de pobresa, els adolescents i els joves. Els factors de msincidncia a lhora de determinar situacions dexclusi entre aquests grups estanvinculats a lmbit relacional i formatiu i, a major edat, a lmbit social i sanitari i allaboral.Finalment, el tercer eix de desigualtat, la procedncia o tnia de les persones,determina lexistncia duna srie de perfils de vulnerabilitat o dexclusi social moltconcrets. Les persones immigrades en situacions ms prximes a lexclusi socialacostumen a ser els que procedeixen dels pasos ms empobrits del mn (frica, sia, 11

12. Amrica Llatina i Europa de lEst), que arriben a Catalunya amb escassos mitjanseconmics cercant una feina que els permeti millorar les condicions de vida que tenienal pas dorigen. A banda de la procedncia, no obstant, s important distingir entre lasituaci dels que es troben administrativament regularitzats i dels que no, ats que lesconseqncies que es deriven daquest fet determinaran les seves vivncies personalsi oportunitats.Daltra banda, un dels elements que sol tenir una influncia molt clara i directa en elconjunt de la poblaci immigrada s el dels estereotips i prejudicis que la poblaciautctona t envers ells i que es posen de manifest en les relacions econmiques,socials i laborals. Igualment, cal considerar el fet que aquestes persones sovint tenenresponsabilitats familiars en els seus pasos dorigen i tamb cal tenir en compte elpropi procs dimmigraci.Tot i que la definici i conceptualitzaci dels tres eixos de desigualtat social espresenta de forma separada, aquests no es donen de manera allada i, sovint,interactuen en els processos dexclusi social. Aix, per exemple, el gnere i ledatsentrecreuen a lhora dexplicar perqu sn particularment les dones ms grans lesque tenen ms problemes de salut i precarietat econmica com a resultat duna llargavida de sobrecrrega en lmbit familiar i dependncia econmica. Daltra banda, ennombrosos collectius de poblaci immigrada, sn les dones les que corren ms riscdexclusi social si es t en compte el seu posicionament social des duna perspectivade gnere i la seva vulnerabilitat legal, relacional i laboral en tant que personesimmigrades. En ocasions, factors com el nivell socioeconmic o el nivell destudisactuen, de manera similar a ledat, el gnere i lorigen, com a variables independentsque, juntament amb altres eixos, ajuden a explicar processos dexclusi social endiferents mbits.Per tant lanlisi qualitativa tindr un inters especial a detectar les diferents formes enqu aquests eixos de desigualtat social interactuen amb els moments de ruptura i elsfactors de vulnerabilitat, per tal de poder conixer processos i experincies socials ipersonals en les interseccions que es configuren entre aquests mbits danlisi queshan presentat.Si tenim en compte els mbits i factors de risc i els eixos de desigualtat social als queens hem referit, lexclusi social es pot definir com una situaci dacumulaci icombinaci de factors de desavantatge diversos sobre una mateixa persona en unmoment determinat del temps, vinculats a diferents aspectes de la seva vida personal,social, cultural i poltica. 12

13. Taula 2: mbits dexclusi social, factors de risc i eixos de desigualtat Eixos mbits Espais Factors de risc desigualtat social 1) Econmic Pobresa econmica Dificultats financeres de la llar Renda Dependncia protecci social Sense protecci social 2) Laboral Atur Accs mercat de Subocupaci treball Impossibilitaci Condicions laborals Precarietat 3) Formatiu Accs sistema Desescolaritzaci educatiu No accs educaci obligatria Analfabetisme Nivells formatius baixos Capital formatiu Fracs escolar Abandonament sistema educatiu Barrera lingstica 4) Social i sanitari Morbiditat Malalties que provoquen exclusi social Procedncia, origen o tnia Dependncia Malalties que pateixen collectius exclosos Addiccions 5) Residencial Accs en precarietat Classe social Accs habitatge No accs Gnere Prdua habitatge Edat Condicions deficients habitatge Condicions habitatge Condicions deficients habitabilitat 6) Relacional Deteriorament xarxes familiars Escassetat o debilitat xarxes familiars Xarxes familiars Violncia de gnere Violncia intergeneracional Violncia intrafamiliar Xarxes socials Escassetat o debilitat xarxes socials 7) Ciutadania i No accs a ciutadania Ciutadania participaci Accs restringit ciutadania Privaci de dret per procs penal Participaci No participaci poltica i social 8) mbit espacial Deteriorament edificis,habitatges i serveis /territorial Deteriorament espai pblic Fsic (xarxa recursos Deficincia mobilitat territori) Estigmatitzaci territori Sociocultural Inseguretat ciutadana Manca cohesi social Absncia equipaments i recursos Econmic Marginaci econmicaFont: Elaboraci prpia 13

14. 2.3 La perspectiva de la trajectria de vida i els possibles trencaments(disruptions)La nostra perspectiva terica orientada a lanlisi qualitatiu de les trajectries de vidade persones que presenten diversos perfils de risc i/o situacions dexclusi socialincorpora tamb la conceptualitzaci de la trajectria de vida i del trencament vital(disruption).Per enriquir laportaci terica que sha presentat en qu apuntvem els mbits ifactors dexclusi social, ens interessa ara posar de relleu com les situacionsidentificades de vulnerabilitat i dexclusi social poden afectar les persones enqualsevol moment de la seva trajectria vital. Aquestes situacions de major risc podenestar motivades per trencaments (disruptions) que afecten les diferents esferes de lavida quotidiana de les persones que, com hem constatat anteriorment, estan altamentinterconnectades5. Per tant, cal tenir en compte que les situacions de vulnerabilitat iels processos dexclusi social poden presentar diverses manifestacions en funci deles experincies, del cicle vital i de les oportunitats de les persones en diferentsmoments del seu curs de vida.Lanlisi de les trajectries vitals de les persones en situaci dexclusi social mostracom no hi ha un patr fix de persones o collectius exclosos ni de factors dexclusisocial. Lexclusi social s una situaci a la qual sarriba des de mltiples trajectriesvitals i de la qual sen pot sortir. Com veurem tot seguit, la combinaci entre mbits ifactors dexclusi social, eixos de desigualtat i disruptions, dna lloc a perfils,trajectries i processos dexclusi social diversos.Tal i com hem exposat, els processos dexclusi social sn el resultat de lacumulacidun seguit de situacions de desavantatge en diversos mbits que afecten la vidaquotidiana duna persona. Al llarg de la vida, es produeixen determinats fets que,segons com siguin afrontats i resolts, poden desencadenar en trajectries de majorvulnerabilitat i risc o en situacions dexclusi social. Per tant, per entendre aquestestrajectries o situacions dexclusi social, s necessari plantejar lanlisi qualitatiu deles trajectries vitals dels individus al llarg del seu cicle de vida, amb la finalitat dedetectar amb major precisi quins han estat els factors i els trencaments que hancondut a aquestes situacions.Aquest abordatge metodolgic dels processos dexclusi social que parteix delexperincia vital dels individus, es fonamenta en dos conceptes clau: les trajectriesde vida, o cicle vital, i els trencaments que es poden produir en aquestes trajectries.Per cicle vital entenem el perode circumscrit entre el naixement duna persona fins elmoment de lanlisi de la situaci dexclusi o risc. Cada societat t pautada una certaseqncia desdeveniments que permeten a un individu transitar pels diferents estadisvitals duna forma ordenada. En general, es tenen en compte les segents etapesvitals: natalitat i primera infncia; infantesa, adolescncia i joventut; adultesa i vellesa.5 Castel, R. (1995). Les mtamorphoses de la question sociale, Gallimard, Pars. 14

15. Un trencament en la trajectria de vida esperada dun individu pot causar un sotrac enla seva trajectria vital. Aquestes ruptures presenten, en termes generals, duespossibles conseqncies: Poden ser motor de canvi social: alguns trencaments en les biografies esperades dels individus poden esdevenir, amb el temps, motors de canvi. Poden provocar trajectries de vulnerabilitat i risc o dexclusi social: daltres trencaments poden comportar situacions de major risc i vulnerabilitat i poden desembocar en situacions dexclusi social o de marginalitzaci.Tal i com hem apuntat anteriorment, en la nostra societat les trajectries vitals delsindividus shan tornat ms inestables pels canvis de tot ordre que afecten leseconomies, societats i cultures del segle XXI. En un context de canvi dpoca, elsmoments de ruptura vital shan tornat ms problemtics, perqu el risc social haaugmentat notablement i sha vist agreujat per la crisi econmica i financera mundial,en un marc de profunda revisi i crisi dels estats del benestar europeus. Laugment dela precarietat ha generat que aquests moments de ruptura siguin ms traumtics queen lanterior model de benestar (Baizn et al. 2002).En aquest nou context, sn precisament aquests moments de trencament de lestrajectries vitals, els que poden desencadenar situacions de major vulnerabilitat i risco processos dexclusi social en les persones. Aquests moments de ruptura poden sercategoritzats i identificats en cadascun dels mbits dexclusi social i inclourien, entredaltres, situacions com perdre la feina, una separaci o un divorci, un accident o laprdua de lhabitatge. Si b aquests moments de trencament, per si mateixos, nodesencadenen situacions de risc o dexclusi, cal tenir en compte i analitzar altresfactors que expliquin com es gestionen individualment aquestes situacionstraumtiques, i permetin conixer quins sn els suports (ajuts i serveis) que replindividu per part de les xarxes ms properes (familiars i damistat), les xarxes socials iles institucions.Des duna perspectiva terica i conceptual, els moments de ruptura estan estretamentrelacionats amb els factors dexclusi social que shan presentat anteriorment. Lesruptures poden generar situacions de major risc i vulnerabilitat i processos dexclusisocial, que es poden caracteritzar per algun dels factors esmentats i per la sevaacumulaci amb daltres.Per tant, lestudi de les ruptures en el marc de la perspectiva del curs de vida permetabordar lanlisi dels vincles entre les vides individuals, les realitats familiars i lestransformacions socials, sense oblidar que partim de lexperincia vital. En termesgenerals, tal i com sexposa a IGOP (2011), lenfocament del curs o cicle de vidaanalitza les formes en qu les forces macro-socials configuren el desenvolupamentdels cursos de vida individuals i collectius basant-se en cinc conceptes, cinc principisfonamentals i cinc eixos danlisi6:6 Elder, G.; Mortimer,J.; Shanajan, M. (comp). (2006) Handbook of the life course. Springer. New York 15

16. Els conceptes dels quals parteix aquesta perspectiva senumeren i exposen acontinuaci: Cohort: grup de persones que han nascut en el mateix temps histric i que experimenten alhora els canvis socials duna cultura o societat determinada. El seu estudi al llarg del temps es fa a travs dels estudis longitudinals, molt emprats per la perspectiva del curs de vida, que permeten la comparaci de diferents variables en persones que han viscut esdeveniments semblants (guerres, crisis, migracions, bonana). Trajectria: Cam al llarg de tota la vida que pot variar i canviar de direcci, grau i proporci7. Les trajectries inclouen una varietat dmbits o dominis com el treball remunerat, lescolaritat, la vida reproductiva, la migraci, que sn interdependents. Les trajectries vitals sn analitzades en els punts on sentrellacen, tant en el mateix individu com amb altres individus dintre i fora de la famlia. Transici: Esdeveniments especfics en determinats moments de la vida que marquen clarament canvis destatus, posici o situaci. Algunes de les transicions poden estar predeterminades i altres no i en la seva gran majoria estan relacionades amb ledat i varien en funci dmbits, societats i diferents tipologies de grups. Esdeveniment vital (life event): Fets vitals que impliquen canvis significatius en la vida duna persona, ja siguin en sentit positiu o negatiu. Turning Point (disruption): s aquell esdeveniment vital que produeix un canvi fort i permanent en la trajectria vital de la persona i/o grup. Lexemple ms com seria la mort dun familiar proper i molt significatiu, un divorci o la prdua del lloc de treball, tot i que aquests trencaments no han de ser necessriament esdeveniments negatius.Els cinc principis des dels quals es treballa en aquesta perspectiva del cicle de vidasn els segents8: Principi del desenvolupament al llarg del temps: necessitat dadoptar una perspectiva de recerca a llarg termini que inclogui tot el procs de desenvolupament hum des del naixement fins a la mort. Daquesta manera, estudiant les vides al llarg de perodes substancials de temps sincrementa el potencial danlisi situat entre els processos de canvi social i el desenvolupament individual. Principi de temps i despai (context): necessitat de tenir en compte el context social, de poltiques pbliques, leconmic, ats que es considera que el curs de vida dels individus est inserit i configurat pels temps histrics i llocs que li toca experimentar a cada persona.7 Elder, G. (1991) Lives and Social Change, a Heinz, W. Theoretical Advances in Life Course Research. Status Passages andthe Life Course, vol. I Weinheim, Deutscher Studien Verlag.8 Elder, G. (2002) Historical times and lives: a journey through time and space a Looking at lives: American longitudinal studiesof the 20th century. New York, NY: Russell Sage; Elder, G. et al. (2003) The emergence and development of life course theory,a Mortimer & Shanahan (eds.) Handbook of life course. New York, NY: Kluwer Academic/Plenum Publishers. 16

17. Principi del timing: Aquest principi es refereix al moment de la vida duna persona en el qual succeeix un esdeveniment. Les repercussions dun fet com com la mort dels progenitors en la vida dun individu, per exemple, depenen de ledat que tingui en aquell moment i de les circumstncies que estigui vivint. Daquest manera, limpacte duna transici o una disrupci varia en funci del moment en qu aquesta tingui lloc. Principi de vides interconnectades: Les vides humanes sempre es viuen en interdependncia i en xarxes de relacions compartides, i s en aquestes xarxes on sexpressen les influncies histrico-socials. Com a resultat, fruit daquesta interdependncia, les transicions individuals sovint impliquen transicions en les vides daltres persones. Principi dagncia: Ms enll de les influncies i les limitacions estructurals, els individus fan eleccions i duen a terme accions constituint daquesta manera el seu propi curs de vida. Daltra banda, la llibertat dacci es troba limitada per les forces histriques i socials.Finalment, la perspectiva del curs de vida t en compte cinc eixos danlisi preferent: La interacci entre les vides humanes i el temps histric: el desenvolupament personal i familiar, ha de ser ents en el seu context histric, social i poltic. El Timing de les vides: els desenvolupament dels rols particulars a nivell individual, familiar, entre daltres, estan associats als grups dedat, que tenen com a referncia ledat biolgica (ex. agrupacions per curs escolar), ledat psicolgica (ex. agrupacions per aficions, per comportaments, per estil de vida, etc.), o ledat social (ex. all que toca fer a cada etapa de la vida en cada context social i histric). Interdependncia vital: Les persones humanes sn interdependents i les famlies sn lespai primari daquesta dependncia mtua i el lloc on es construeix lexperincia de viure i interpretar els fets socials, histrics i culturals de cada poca. La diversitat en les trajectries vitals: malgrat els elements comuns de les persones i famlies que pertanyen a una mateixa cohort, les diferncies entre elles en relaci a la classe social, el gnere, ltnia i les tries individuals tamb sn molt significatives. Risc i protecci al llarg de la vida: s el que podem anomenar efecte motxilla. En funci de com shan resolt les disrupcions i les experincies prvies, i de com sn viscudes en funci dels recursos personals i familiars, es va fent un procs dacumulaci de riscos o delements protectors al llarg de la vida, que conformen una motxilla vital molt significativa per entendre avui el present duna persona o famlia.Aix doncs, a partir daquests conceptes, principis i eixos, podem construir un modeldanlisi en el qual partim de lexperincia vital de les persones i la seva narraci, peranem ms enll i, per comprendre-la de manera ms complerta i rigorosa, tenim en 17

18. compte les interaccions i les interdependncies entre aquesta experincia vital nica isubjectiva, amb els marcs socials i poltics dels temps que li ha tocat viure.Les investigacions orientades en aquesta direcci en el marc dels estudis de lexclusisocial en els municipis de Catalunya sn fora recents. Aquesta perspectiva danlisisintrodueix i apunta en el Pla dInclusi i Cohesi Social de Catalunya 2010-2013 ilequip dInclusi Social i Ciutadania de lIGOP, ha desenvolupat una proposta tericainicial a partir de la qual sha dut a terme un primer estudi aplicat que ha facilitat msinformaci substantiva, contrastada empricament. La taula segent, recull lesprincipals disruptions detectades en el curs de vida a nivell empric, amb la voluntat decompletar aquest quadre analtic a partir dels resultats que sobtinguin de la nostraanlisi qualitativa amb persones en situaci de risc o exclusi social a Vilanova i laGeltr. 18

19. Taula 3. Trencaments vitals detectats per mbits dexclusi social i cicle de vidambit Exclusi 0-3 3-6 6-12 12-16 18-35 35-65 >65 Social Incapacitat pagament despeses llar Prdua ajudes socials Pobresa monetria Econmic Trencament dependncia econmica (dones) Cronificaci i dependncia ajudes socials Prdua independncia econmica Endeutament Laboral Explotaci infantil Prdua lloc de treball (>16) EIXOS DE DESIGUALTAT: GNERE I PROCEDNCIA Atur (>16) Atur de llarga durada (>45) Precarietat laboral (>16) Mobbing laboral (>16) Prdua perms laboral (>16) Prostituci (>16) (dones) Interrupci vida laboral per tenir cura (maternitat, dependents) Reducci jornada per maternitat Retirada prematura mercat laboral Formatiu Abandonament escolar Fracs escolar Manca formaci especialitzada (>16) (>16) Impossibilitat compatibilitzar estudis amb feina/famlia Manca de reciclatge laboral Desescolaritzaci Absentisme Necessitats educatives especials Problemes datenci/daprenentatge Canvi descolaSociosanitari Malaltia fsica, lesi o accident Drogodependncies Malalties greus o crniques Addiccions Discapacitat Embarassos no desitjats (dones) Dependncia Malalties de transmissi sexual Maltractament fsic, psquic o abs sexual Sobrecrregues familiars (dones) Tractaments fecunditat/Inseminacions (dones) Residencial Mobilitat geogrfica Prdua perms residncia (inclou mbit Desnonament territorial) Mobbing residencial Condicions dhabitabilitat deficients Prdua casa per divorci/separaci Prdua independncia residencial 19

20. mbit Exclusi 0-3 3-6 6-12 12-16 18-35 35-65 >65 Social Relacional Maltractament fsic, psquic o abs sexual Abandonament patern / matern Desatenci familiar Trencament afectiu (prdua familiar, trencament relaci de parella i/o conjugalitat, erosi vincle paternofilial, prdua custdia fills, impossibilitat reagrupament familiar, llars monomarentals, monoparentals, xarxa relacional, baralles familiars) Arribada a la famlia adoptiva Canvi dunitat de convivncia Familiars dependents Xarxa relacional feble/allament Procs migratori Bullying escolar Manifestaci identitat sexual (>16) Delinqncia i problemes judicials (>16) Internament en collegi Impossibilitat tenir fills separat de famlia Procs adopci de fillsPoltic-ciutad No regularitzaci administrativa (>16) Trencament xarxa relacional (>16) Internament institucional (>16) Discriminaci homfoba Inestabilitat governs, guerres, exilis Procs migratori Font: IGOP (2011). Famlies, exclusi social i disrupcions en els cicles de vida. Una mirada a les poltiques socials des de baix. rea de Benestar Social. Diputaci de Barcelona, Barcelona. En vermell es marquen aquells moments de ruptura que han estat incorporats a partir de lanlisi de les trajectries vitals de la poblaci de Vilanova i la Geltr i que no havien estat identificats en recerques anteriors. Daquesta manera, samplia el cos teric sobre els moments de ruptura en les trajectries vitals. 20

21. Trajectries dexclusi social a Vilanova i la Geltr3. Marc danlisi i disseny de la investigaciLes aproximacions teriques presentades en el captol anterior ens condueixen aplantejar un enfocament analtic multidimensional i flexible que integra els mbitsdexclusi social, els factors de risc, els eixos de desigualtat i les possibles rupturesvitals, per detectar aquells elements ms rellevants en lanlisi de les trajectries devida de les persones en risc o situaci dexclusi social de Vilanova i la Geltr.Figura 1: Dimensions del marc danlisi mbits Exclusi social Eixos de desigualtat social Factors de risc i vulnerabilitat Trencaments vitalsFont: Elaboraci prpiaAquest marc danlisi ens facilitar una major comprensi dels processos a estudiar enles trajectries de vida dels individus i aportar ms riquesa a lanlisi, en la mesuraque contemplar totes les dimensions que poden explicar els processos dexclusisocial i tindr en compte, tamb, les situacions dacumulaci i interconnexi que esmanifesten entre les dimensions danlisi apuntades.En aproximar-nos des de lanlisi qualitativa a lestudi de les trajectries vitals de lespersones en risc o exclusi social des daquest marc analtic, les possibilitatsdaprofundir en el coneixement de lexclusi social al municipi augmenten de formanotable, ats que labordem des duna visi ms integral i complerta que situa lestrajectries vitals en el seu context social, poltic, econmic. 21

22. Trajectries dexclusi social a Vilanova i la Geltr3.1 El procs de recerca amb persones en situaci de risc o exclusisocialLa recerca qualitativa que presenta aquest informe ha tingut com a principal objectiuconixer les trajectries de vida de persones que es troben en situaci de risc oexclusi social a Vilanova i la Geltr, amb la finalitat daprofundir, duna banda, en lessituacions dexclusi social que es manifesten a la ciutat i, de laltra, en els momentsde ruptura i els principals factors dexclusi social que sidentifiquen a partir de lesexperincies viscudes i narrades.Com sostenen diversos autors, fer recerca qualitativa amb persones en situaci de risco exclusi social planteja diverses qestions tiques i limitacions que volem identificaren linici daquest captol.Ens cal subratllar, dentrada, la rellevncia que t aquesta recerca qualitativa en tantque ha posat en marxa un procs dinvestigaci social participatiu que ha donat veu apersones que tenen una experincia directa amb situacions de pobresa i exclusisocial a Vilanova i la Geltr.Aquesta aproximaci participativa amb persones en situaci de pobresa o exclusisocial posa lmfasi en el principi que les persones que viuen en aquesta situacitenen dret a tenir veu voice- (Lister et al, 2000). Una perspectiva que es pot utilitzaramb diferents grups que sn objecte de recerca per que s particularment importanten el nostre cas, ats que ens trobem davant de persones que generalment tenenmenys recursos i poder, per intervenir en processos de recerca. Les seves veus,sovint, queden al marge dels debats que planteja aquesta recerca. Aquest focus en laveu s part duna aproximaci que emfatitza qestions com lestatus i el poder en ladefinici de pobresa i posa de relleu els drets daquestes persones a influir en elsdebats i imatges sobre la pobresa i lexclusi social (Lister, 2002).Per tant, aquesta aproximaci participativa reconeix lexperincia particular de lespersones en situaci de risc o exclusi social, aix com el seu dret i la seva capacitat aexposar la seva prpia realitat. Aquesta perspectiva contribueix a promoure unarecerca ms efectiva, facilita entendre millor les visions i el posicionament daquestespersones davant la seva situaci social, i permet millorar limpacte de la recerca entermes de poltiques pbliques.Aix no obstant, cal tenir en compte que la recerca participativa no pot, per si sola,promoure el canvi social per si que pot facilitar oportunitats a les persones en situacide risc o exclusi social que hi participen, en la mesura que les pot ajudar adesenvolupar estratgies dempoderament, que reforcin la seva presencia ms activaen el debat de les poltiques publiques dinclusi social al municipi.Aquesta visi que incorpora les persones en situaci de risc o exclusi social en elprocs de recerca i en la definici de poltiques publiques, permet treballar no nomsaspectes vinculats a la definici del problema o a detectar factors i ruptures, sin quetamb posa les bases per posar en marxa un treball orientat a les solucions. 22

23. Trajectries dexclusi social a Vilanova i la GeltrEn aquest cas, ens trobem davant de metodologies de recerca que van ms enll delsmtodes qualitatius tradicionals en tant que faciliten major control als participants en elpropi procs de recerca. En aquest sentit, aquesta recerca participativa no vol orientar-se nicament vers lextracci dinformaci sin que t com a finalitat posar les basesper a un treball ms interactiu amb les persones en situaci de risc o exclusi socialque permeti promoure, en un futur, la participaci daquestes persones en el procs dedisseny del Pla Local dInclusi Social de Vilanova i la Geltr.Per tant, el disseny de la recerca qualitativa no t com a finalitat conixer elssentiments subjectius de les persones en situaci de risc o exclusi social perincorporar-los a un coneixement objectiu i a la prpia agenda de la investigaci. Nitampoc pretn noms illustrar una diagnosi amb histries de vida que facilitin unaaproximaci descriptiva del fenomen de lexclusi social. El fet de basar la recercaqualitativa en les trajectries de vida i els relats personals de persones en situaci derisc o exclusi social, ens permet conixer experincies particulars que seran narradesdes de les prpies perspectives, idees i opinions sobre el fenomen, el que contribuir aadquirir un coneixement ms aprofundit i ampli que permeti avanar en lestudi delexclusi social al municipi.Com indiquen Bennet i Roberts (2004), aquestes aproximacions participatives que esbasen en donar ms veu en els processos de recerca a les persones que tenen unaexperincia directa amb situacions de pobresa i exclusi social, tenen un carcter msinteractiu i no es plantegen con un procs unidireccional del qual noms sextreuinformaci de les persones. Laproximaci participativa cerca un procs ms obert idemocrtic de producci de coneixement.En aquest context, ens podem preguntar quin s el valor afegit que aporta aquestaaproximaci participativa a la recerca sobre exclusi social. Val a dir que les principalsmotivacions que condueixen a adoptar aquesta metodologia sn, duna banda, millorarla prpia recerca i, de laltra, iniciar un procs de recerca inclusiu. En el nivell msbsic, la recerca en la qual participen persones amb experincia directa en processosdexclusi social millora el coneixement sobre el fenomen. Daltra banda, les qestionsbsiques de la investigaci poden ser definides amb major precisi en incorporar lesvisions actives daquelles persones que estan implicades en els objectes de recerca.Les aproximacions participatives poden donar lloc a diferents visions del fenomen,enriquint el coneixement sobre lexclusi social i posant de manifest interconnexionsentre diferents aspectes de les vides de les persones que es troben en situaci de risco exclusi social.Aquesta perspectiva implica que les persones amb experincia directa en processosdexclusi social sn reconegudes com a portadores dautoritat. El seu coneixement srespectat i s legtim; poden adquirir major control sobre les diverses etapes delprocs de recerca en el qual participen i poden tenir major influencia en la forma comsutilitzaran els resultats de la investigaci.En aquest sentit, sembla rellevant referir-nos al que obtenen aquelles persones queparticipen en un procs de recerca plantejat en els termes descrits. En primer lloc, 23

24. Trajectries dexclusi social a Vilanova i la Geltrpodem considerar que les persones o grups que participen en aquests processos derecerca guanyen en termes dexperincia i aprenentatge. Alguns autors parlendempoderament a nivell individual o comunitari, que pot venir del fet de reconixer irespectar a aquestes persones com a ciutadans iguals i ssers humans ambcontribucions a fer en la societat (Karl, 1995).En segon lloc, un procs de recerca inclusiu pot contribuir a aquesta finalitat reforantel capital cultural i poltic de les persones en situaci de risc o exclusi social (Lister etal, 2000).En tercer lloc, la participaci en la recerca pot ser linici de metodologies inclusives queno shagin desplegat fins al moment en daltres experincies investigadores o depoltica pblica al municipi. Igualment, pot facilitar la incorporaci daquestes personesen processos collectius orientats a identificar problemes i solucions en un mbitdintervenci com s la poltica local dinclusi social.En quart lloc, ms enll de garantir aquestes veus, del que es tracta s de posarlmfasi en promoure un procs de recerca inclusiu que reconegui lexperincia de lespersones que es troben en situaci de risc o exclusi social i que generi espais queenriqueixin lexploraci, lanlisi i el debat a lentorn de les desigualtats i els processosdexclusi social en el municipi.En cinqu lloc, les aproximacions participatives en els processos de recerca i en eldisseny i implementaci de poltiques pbliques, ajuden a generar major confianaentre els participants. En aquest mbit, La participaci pot facilitar la formaci de noves relacions i espais de treball. La participaci pot incrementar la preocupaci per adquirir drets ms amplis. La participaci pot incrementar el sentit de les persones de la seva prpia agncia (Lister, 2002). La participaci respecta els drets i la ciutadania de les persones que es troben en situaci de risc o exclusi social i s part duna aproximaci inclusiva (Beresford et al., 1999).Tenint en compte aquesta perspectiva de treball, el disseny daquesta investigaci shaplantejat com a un procs de recerca inclusiu que ha garantit: La inclusi de diferents grups socials en situaci de risc o exclusi social al municipi. Una metodologia concreta en la selecci dels perfils de les persones participants basada en el coneixement sobre la realitat del municipi. La transparncia i la informaci oberta sobre el procs de recerca utilitzat. La confidencialitat de les dades i lanonimat de les persones que han participat. 24

25. Trajectries dexclusi social a Vilanova i la Geltr3.2 Principals dificultatsAmb tot, el contingut daquest captol no seria complert si no fes referncia, tamb, ales principals dificultats que planteja una recerca qualitativa com la que sha dissenyat idut a terme. Val a dir, en aquest sentit, que una recerca que parteix de la participacide les persones en situaci de risc o exclusi social, encara que utilitzi unametodologia que reconegui i posi en valor la naturalesa subjectiva de la recerca, noper aix garantir relacions digualtat o la no explotaci dels participants.Aquestes consideracions, com assenyala Doyle (1999), sn molt rellevants quan estreballa amb persones en situaci de risc o exclusi social en tant que els recercadorssempre ocupen posicions ms privilegiades daquells als quals es demana la sevaparticipaci i comproms. Tal i com indica Standing (1998), el recercador continuasituant-se en una posici de poder en la relaci que estableix amb les personesparticipants. El recercador trasllada i interpreta les vides privades dels participants iprodueix una representaci pblica daquestes vides mitjanant un treball acadmic.Igualment, la familiaritat que t linvestigador amb la recerca i, per contra, les dificultatsde comprensi dels participants que poden emergir a lentorn de la finalitat, contingut os que es far dels resultats de la recerca, t el potencial de crear desconfiana entrerecercadors i participants (Berg, 1999).Daltra banda, els participants, que donen el seu temps i els seus recursos emocionalsper contribuir a les activitats de la recerca, poden percebre que no hi ha beneficistangibles de la seva implicaci en aquest procs (Hammersley i Atkinson, 1983).En aquest terreny, tamb cal tenir en compte les dificultats interconnectades queidentifica Lister (2002) i que poden limitar la participaci de persones en situaci derisc o exclusi social en processos de recerca. Algunes deriven de la prpia situacidexclusi social i de la batalla per a sobreviure diriament, que pot condicionarlenergia i salut de les persones. Daltres tenen a veure amb la incapacitat de poder ferfront als costos que implica aquesta participaci (en termes de temps, conciliaci orecursos). Altres dificultats estan associades als sentiments destigmatitzaci quepoden provocar les situacions dexclusi social i cal tamb considerar les barrerespersonals que poden estar motivades per la manca dautoestima o la prpia formaci.Com indica Rist (1981), de forma irnica, facilitar als outsiders entrar en la recerca sarriscat. Amb tot, cal assumir aquest risc i aprofundir en les diverses estratgies queshan desenvolupat per generar major confiana en els processos dinvestigaci socialamb persones en situaci de risc o exclusi social, precisament perqu la sevaimplicaci pot incorporar millores en el coneixement i lacci a lentorn de la inclusisocial.3.3 Laccs als participants en el procs de recercaUna primera dificultat que emergeix en el disseny dels estudis qualitatius ambpersones en situaci de risc o exclusi social t a veure amb decidir qui participa en el 25

26. Trajectries dexclusi social a Vilanova i la Geltrprocs de recerca facilitant la seva experincia vital i com es contacta amb aquestespersones.Com indiquen Emmet et al (2007) un dels reptes dun estudi qualitatiu de lestrajectries de vida de persones en situaci de risc o exclusi social, s garantir laccsdels recercadors a aquestes persones. Laproximaci utilitzada en el nostre cas, vaconduir a un accs intermediat per persones i serveis municipals que tenien uncontacte amb els perfils de persones que es volien analitzar. Com en tota recerca, laselecci de les persones va passar pel filtre establert per les persones que actuavencom a intermediries (gatekeepers) i els seus coneixements i percepcions del fenomende lexclusi social al municipi.En aquest context, les persones que poden facilitar laccs als perfils dindividus ensituaci de risc o exclusi social, poden utilizar canals formals o informals per implicaraquestes persones en la recerca. En el nostre cas, laccs a les personesentrevistades es va garantir mitjanant el contacte previ establert per part detreballadors municipals dels serveis socials de lajuntament de Vilanova i la Geltr..El quadre segent mostra les caracterstiques principals dels intermediaris en laselecci de participants en processos de recerca amb persones en situaci de risc oexclusi social.Taula 4: Caracterstiques principals dels intermediaris en els processos de recerca ambpersones en situaci de risc o exclusi social Intermediaris Caracterstiques Formals - Treballen amb persones en situaci de risc o exclusi social (seguiment i supervisi, control, rehabilitaci, orientaci,) - Implementen poltiques inclusives - Treballen en equips multidisciplinars - Mantenen relacions verticals i de poder amb les persones en risc o situaci dexclusi social Comprehensius - Exerceixen el seu treball en lrbita de les administracions i presten serveis de carcter social i sanitari (administraci i tercer sector) - Faciliten serveis ms amplis, que inclouen la prestaci de serveis innovadors. - Mantenen relacions ms estretes amb aquests individus i grups en el temps - Tenen una implicaci comunitria elevada Informals - Tenen una vinculaci limitada amb la provisi de serveis a les persones - Utilitzen recursos propis per donar resposta a les necessitats de les persones en risc o exclusi social - Viuen i treballen en la comunitat - La relaci amb les persones excloses es basa en lamistat, el suport i la protecci dels ms vulnerables, i els orienten en la seva relaci amb els provedors formals de serveis a la comunitat.Font: Elaboraci prpia a partir de Emmet et al (2007) 26

27. Trajectries dexclusi social a Vilanova i la GeltrTota vegada que laccs als participants queda garantit, cal indicar que les relacionsde confiana que sestableixen entre els recercadors i les persones en situaci de riscsn frgils, fins i tot quan hi ha un intermediari de confiana. Daltra banda, el risc queaquesta relaci de confiana es trenqui quan sha completat el treball de recolleccide dades, s un problema especfic que emergeix sempre en les recerques en lesquals participen persones en situaci de risc o dexclusi social.s, doncs, molt rellevant, tenir en compte la dificultat daccedir a aquestes persones igrups ms vulnerables i la necessitat daproximar-shi des de metodologies quegenerin confiana. Quan laccs a les persones participants ha estat garantit, construiruna relaci de confiana entre els recercadors i la persona que participa en la recercaesdev un element fonamental.Shan identificat diverses estratgies dinvestigaci que han de facilitar manteniraquesta base de confiana durant tot el procs de recerca, mitjanant unacomunicaci permanent que permeti lintercanvi de resultats. En aquest sentit, shandissenyat metodologies especfiques que mitiguen el risc dels participants, com podenser les entrevistes en profunditat per a elaborar histries de vida; la immersi encomunitats especfiques; la participaci de recercadors amb trajectries vitals similarso metodologies de bola de neu que generen confiana en els participants.Per Emmet et al (2007), la reciprocitat s una estratgia necessria per mantenir larelaci entre el recercador i el participant mentre dura el procs de recerca. Lacapacitat de generar mtodes que facilitin lempatia, la credibilitat, el rendir comptedels resultats o aquells que permetin trencar les relacions de poder, facilitaran lacapacitat dels recercadors de generar major comproms i confiana amb aquells ambqui sest promovent la recerca.La nostra voluntat ha estat orientar la recerca en aquesta direcci i facilitar un espai detreball basat en la transparncia i la confiana mtua. Amb aquesta finalitat, lametodologia danlisi utilitzada ha facilitat el marc de treball idoni, tal i com sexposara continuaci. 27

28. Trajectries dexclusi social a Vilanova i la Geltr4. Metodologia danlisi i procs de recercaLa metodologia danlisi a partir de la qual sha dut a terme aquesta recerca sha basaten una tcnica de recollecci de dades qualitativa: les entrevistes semi estructuradesen profunditat.Aquesta tcnica qualitativa ha perms conixer, des de subjectivitats diverses, elsdiferents moments del cicle de vida de les persones aix com detectar les rupturesidentificades com a ms rellevants en els processos de risc o exclusi social que hanestat relatats.Mitjanant aquesta tcnica danlisi qualitativa tamb shan obtingut opinions ivaloracions de les persones entrevistades, fruit de la seva prpia experincia ipercepci personal, que han facilitat coneixement no noms sobre les trajectries iprocessos viscuts sin tamb sobre els serveis i suports que han rebut per part de lesxarxes socials ms properes i de les administracions.Lentrevista semi estructurada va estar conduda per un gui obert orientat areconstruir les histries de vida de les persones seleccionades per tal de conixer ambmajor profunditat les trajectries, ruptures i processos de risc i exclusi social viscuts.Tal i com apunta Riguetti (2006), la finalitat daquest mtode no s noms recollir fetsen el curs de vida de les persones sin detectar i obtenir informaci rellevant daquellsfets ms significatius. Daltra banda, aquest s un mtode democrtic que, dirigit alsubjecte, no el discrimina per la seva pertinena de gnere, social o tnica, ni tan solsper la seva edat.Mitjanant la memria oportunament estimulada a partir de qestions de carctergeneral, les persones que han participat en la recerca han narrat la seva experinciaque sha ordenat segons un esquema seqencial: Inici: la meva vida comena, disposo de... a partir de records evidents de fets i situacions, de reflexions dobertura, de persones que han ajudat al subjecte,... Desenvolupament: la meva vida ha tingut un curs, ha transcorregut,... a partir de la narraci i records sobre leducaci rebuda, la famlia, els ambients de vida infantil, les figures adultes, els jocs, les crisis, les ruptures, els descobriments, les esperances, els abandonaments, les amistats,...Final: la meva vida en aquest moment, en aquest punt,... valoraci de resultats aconseguits i no aconseguits, de capacitats, de propsits i objectius per al futur, opinions sobre serveis i suports, ...Cal tenir en compte que els resultats daquesta anlisi, que han de facilitar informacisubstantiva per a la diagnosi de lexclusi social a Vilanova i la Geltr, hauran de sertriangulats amb daltra informaci que es pugui obtenir mitjanant daltresmetodologies, ja siguin quantitatives com qualitatives (Taylor, 2008). Daquesta 28

29. Trajectries dexclusi social a Vilanova i la Geltrmanera sobtindran dades diferents per complementries que facilitaran unconeixement ms aprofundit dels processos dexclusi social al municipi. En el nostrecas, cal tenir en compte que lanlisi qualitatiu ha dajudar a explicar una realitat socialque ha estat mpliament analitzada des de lanlisi quantitativa.El procs de recerca sha desenvolupat a partir de cinc fases de treball, que en algunscasos, shan condut en parallel: 1) laprofundiment conceptual i teric que ha permselaborar el marc danlisi; 2) la determinaci dels perfils de les persones a entrevistar iel contacte i accs a les persones escollides; 3) la recollecci de les dades mitjanantles entrevistes en profunditat; 4) la transcripci de les entrevistes a partir del marcdanlisi (ruptures, factors i mbits dexclusi social) i 5) el buidatge i lanlisi de lainformaci ms rellevant segons els objectius i prioritats de la recerca per alelaboraci de linforme final.Pel que fa a la determinaci dels perfils a entrevistar, cal tenir en compte que a partirde la recerca exploratria posada en marxa per elaborar la diagnosi de lexclusi socialde Vilanova i la Geltr i del treball participatiu que, amb aquesta finalitat, es va iniciaramb diferents agents del municipi (tcnics municipals, entitats del tercer sector, entitatsde la ciutat), es va detectar una primera proposta de perfils dexclusi social almunicipi9. Aquesta proposta inicial va permetre determinar una primera aproximacials perfils de les persones a contactar per a lanlisi qualitativa. Aix, inicialment, larecerca va suggerir els perfils que es relacionen en la taula segent:Taula 5: Proposta inicial de perfils de risc i/o exclusi social a Vilanova i la Geltr Perfils Persona amb alguna discapacitat amb problemes dinserci laboral per aquest motiu i amb 1 problemes de mobilitat 2 Dona mare de famlia amb ocupaci i dificultats de conciliaci 3 Persona nouvinguda amb escassa participaci poltica i en xarxes socials 4 Cap de famlia que hagi patit un desnonament fruit duna situaci datur 5 Cap de famlia que pateixi dependncia de prestacions socials 6 Mare a crrec de famlia monoparental amb problemes econmics 7 Persona major de 45 anys amb manca de qualificaci professional que ha perdut la feina 8 Dona gran que viu sola en infrahabitatge 9 Persona jove que hagi tingut problemtiques relacionals 10 Dona que hagi patit maltractaments per part de la seva parella 11 Persona amb malaltia mental severa 12 Persona amb alguna addicci a les droguesFinalment, per qestions externes al procs dinvestigaci, els perfils de persones aentrevistar no va respondre estrictament a aquesta classificaci. Cal recordar que lespersones que responien als perfils tenen situacions vitals complicades i subjectes adiverses eventualitats. Per tal de conservar lanonimat de les persones entrevistades,els noms que referim en aquesta recerca no corresponen als seus noms reals.9 La primera proposta de perfils, sorgida dun procs participatiu amb entitats i tcnics locals, va resultaresbiaixada per la gran presncia dentitats relacionades amb les persones amb discapacitats. 29

30. Trajectries dexclusi social a Vilanova i la GeltrTaula 6: Perfils de risc i/o exclusi social entrevistats Situaci Perfil de risc Sexe Edat Origen Situaci laboral Situaci familiar Ingressos Nivell estudis residencial Abel Persona immigrada amb poca o nulla Home 38 Magreb Atur Solter 400 euros Secundria Sense llar xarxa relacional Maria Persona amb addicci a les drogues Dona 42 Vilanova Atur Mare sola, 1 fill 490 euros Secundria Viu amb els pares Regina Persona que ha patit maltractaments Dona 27 Sud-Amrica Atur Mare sola, 2 fills 846 euros Secundria Pis de lloguer Raquel Cap de famlia que pateix Dona 38 Murcia, des Ocupada (contracte Mare sola, 3 fills, dos 800 euros i EGB Pis cedit per serveis dependncia de prestacions socials dels 14 anys a duna hora al dia) amb discapacitat escaig socials