2a dinàmica: «COR». Un cor compassiu

pasquavellanes2010Amb Crist, un cor 100% nou 2

Equip de Pasqua 2010 Germans Maristes Evarist Arnús, 44 08014 BCN Tel. 93 490 81 46 Fax 93 490 40 67pasquavellanes@maristes.cat www.maristes.org/pasqua/avellanes

1-4 d’abril de

1a dinàmica: «UN». Pren consciència de «tu mateix/a», de la teva realitat, del teu grup, del teucamí de preparació a la Pasqua.

«Jo» en una cançóEt convidem a prendre consciència i a compartir amb la resta del grup el que vius i el queet fa viure. Et proposem que ho facis compartint una cançó amb el teu grup.

Tria una cançó que en aquests moments et digui alguna cosa, que reflexi allò que vius,allò que sents, allò que et fa viure. Pot ser en CD, mp3, o bé cantada. També és importantque portis la lletra.Comparteix amb el teu grup perquè has triat aquesta cançó, que és el que et diu enaquests moments. Després podeu escoltar la cançó.

1

Tramesa

La compassió és patir amb els altres, prendre part del seu patiment. Jesús de Natzaret, quan parlava de Déu utilitzava aquesta

Et proposem una lectura pausada i tranquil·la d'aquest text del quadern 164 de "Cristianisme i Justícia".L'escriuen Santi Thió i Lluïsa Geronès de l'Associació Àkan de Girona. Al final del quadern fan una reflexiósobre el voluntariat. Juntament amb les imatges de Siro López et poden ajudar per a la reflexió personal i eldiàleg en grup.

la paraula "rahamin" que vol dir "entranyes". Aquesta experiència d'un Déu compassiu va ser el punt de partida de tota l'actuació revolucionàriade Jesús i el va portar a introduir en la història aquest principi d'actuació i de relació entre les persones.

Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure... tot allò que fèieu a und’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu.» (Mt 25, 35-40)

A la base d'una opció hi pot haver moltes causes, circumstàncies de la vida, empaties, inquietuds, aspiracions,una actitud molt reflexionada, fins i tot mancances, però, el voluntari és un agosarat que s'atreveix a acostar-se als límits. El camí comporta un peatge, el voluntari deixarà molt d'ell mateix en aquest apropament, peròsap que per a ajudar l'altre, sovint, se l'ha d'anar a buscar allà on és: als límits o als marges de la nostracentrada realitat. En aquest lliurament s'anirà polint, polint, talment un diamant brut en el qual emergeix laveritable vida. Experiència profunda i fèrtil del voluntariat que li donarà l'oportunitat de néixer de nou.

Quan t'arribi aquesta segona tramesa de Pasqua, quedaran unes setmanes per començar la nostra trobada a les Avellanes.En aquesta segona tramesa, igual que en la primera, et proposem unes dinàmiques inspirades en el document marc perentrar dins teu (o en el grup) i fer un camí que et prepararà per viure aquells dies a les Avellanes.

Potser ja has viscut algun any l'experiència de la Pasqua i pots tenir una mica de mandra, de comoditat i et costa fer el pas de viureun altre cop la Pasqua. O pot ser que el desconeixement, i la sospita del que és la Pasqua, faci que els més joves no vulgueu tirar-vosa la piscina per viure un encontre amb els altres i amb Jesús de Natzaret. Però també hi ha qui ho té ben decidit: alguns per trobar-se amb altres joves en l'ambient que es fa a la Pasqua, o d'altres per passar uns dies diferents i per "carregar les piles" tot enfilantla vida amb un altre ritme i tenir uns dies de descans i pau. Per a molts, la trobada anual amb la celebració del Crist a la Pasqua és unadata que no pot fallar. Com veus, hi ha situacions ben diverses en aquests dies previs. Aquest any la Pasqua et convida a viure la vidaamb un cor nou, amb intensitat per ser transformadors de la realitat que ens envolta. No som els joves els qui estimem el risc il'aventura, els qui volem que algunes coses canviïn?

Avui, davant la Pasqua, estàs cridat a ser decidit i viure una experiència de trobada amb altres joves entorn del Crist. No et perdisaquesta oportunitat. La teva! T'hi esperem!

L'equip de Pasqua 09

Tramesa2

2

3a dinàmica: «100%». Viure a fons. Tot té el seu temps.Moltes vegades portes un ritme accelerat, dius que vas a cent, fas moltes coses, no tens temps per a res… Una cosa és anar

Text: Santi THIÓ, sj. - M. Lluïsa GERONÈS. Associació Àkan, Qui dius que sóc jo? Històriesd’immigració, Cristianisme i Justícia, Barcelona, 2009Imatges: Siro LÓPEZ, Contendor de silencios, Ed. KHAF-Edelvives, Saragossa, 2009.

"a cent" i una altra és donar el cent per cent, viure a fons, amb intensitat. Vas a cent quan et llances a una carrera vertiginosa, accelerada, sense límits.Hi vas perquè s'ha d'apurar el moment, perquè la vida només es viu una vegada i cal esprémer-la al màxim, cal experimentar-ho tot… Per viure afons, per treure'n el màxim rendiment, cal que prenguis consciència de la realitat, que comencis a interrogar-te per allò que fas, per allò que vius, perallò que et fa viure. És deixar de passejar per la superfície de la vida i deixar que els rostres de la teva vida t'expliquin les seves històries. És saberdonar-se, però, també, saber descansar, cuidar i ser cuidat, compartir el teu temps, els teus dies, els teus somnis, els teus esforços, les teves pors,els teus somriures i els teus fracassos.

Llegeix aquest text del llibre de l’Eclesiastès (Coh 3,1-8)

No s'hi arriba de qualsevol manera, als límits de la condició humana, sinó per un intens procés decomunió que li és previ. Ens sentim en comunió amb els homes i dones que pateixen, volem compartirel seu dolor perquè puguin sortir-ne i avançar. Estem decidits a unir-nos-hi per a poder deixar enrerejunts el pou on han caigut. D'aquesta unió emana una força misteriosa que ens dóna llum, ensassisteix en la nostra acció i la fa fiable i consistent. Quan la persona sent que un altre es posa al seucostat, fent seva la creu per la qual està passant, es fia, posa confiança, se sent també estimat en laseva trajectòria personal, i, d'aquesta manera inicia la recuperació vers una autonomia creixent. És lasorpresa de veure que interesses a algú, i aquest ser objecte d'atenció, ja no diem d'estimació, potser el primer pas per a reconduir la vida.[...]

La sensibilitat per les ferides del món neix en el cor de la persona com una queixa, un "no pot ser"que, si s'uneix a un profund coneixement de la realitat, acaba originant, com afirmava Levinas, laresponsabilitat vers l'altre. Ens sentim responsables davant del mal de l'altre i ens decidim a actuar.Així sorgeix entre els creients el treball pel Regne de Déu i entre els no creients la construcció d'unanova humanitat. Punt fort d'unió d'esforços, de voluntats i de cors.[...]

No és fàcil, però, implicar-se en el mal del món, caldrà molt de discerniment. Caldrà molta capacitat de separar, valorar, contrastar,i no una vegada, sinó moltes més, per a contribuir així a edificar aquest Regne. El discerniment convé que sigui comunitari. Lacompassió que ha nascut en el nostre cor necessita el discerniment en grup, contrastar amb altres la pròpia opció. Aquella frase

de l'Abbé Pierre: "Si tu pateixes, jo ho passo fatal", necessita, abocats com estem a l'acció, untemps de discerniment d'apropar-se a la realitat per a poder-la llegir bé i per a posar en marxaallò que creiem que farà avançar la persona que acompanyem.

El voluntari ha de sentir en el fons que no ho fa tot,sinó que de fet tot li ha estat donat. És una posicióhumil, basada en l'agraïment pels dons rebuts, queha de saber posar al servei de l'altre. Som un fil peron passa un corrent que ve de més enllà de nosaltresi va més enllà de nosaltres mateixos. [...]

La gratuïtat de la qual hem parlat va acompanyadade la contemplació i de la pregària. De fet, creiemque el voluntariat troba un suport adequat en aquestsdos pilars. L'actitud contemplativa és una manerad'estar en el món i en la vida que ens permetreconèixer, alhora, la presència i l'absència de Déu.Sense contemplació, serena i pausada, l'acció potesdevenir fàcilment errònia i autocentrada. I, per

consegüent, amb la pregària explícita, en intimitat, transparència i obertura amb el Déusolidari, el contacte amb els límits de la situació humana pot resultar més resistent i méslúcid. Cal aprendre a contemplar la realitat perquè aquesta contemplació acabi inspirantl'acció.

Tot té el seu moment,sota el cel hi ha un tempsper a cada cosa.Hi ha un temps d’infantari un temps de morir,un temps de plantari un temps de collir.Un temps de matari un temps de guarir,un temps d’enrunar

i un temps de construir.Un temps de plorari un temps de riure,un temps de plànyer-sei un temps de dansar.Un temps de tirar pedresi un temps d’aplegar-ne,un temps d’abraçari un temps d’estar-se’n.Un temps de cercar

i un temps de perdre,un temps de guardari un temps de llençar.Un temps d’esquinçari un temps de cosir,un temps de callari un temps de parlar.Hi ha un temps d’estimari un temps d’odiar,hi ha un temps de guerrai un temps de pau.

La Pasqua és celebrar i fer memòria de la mort i resurrecció de Jesús, fa "persones noves". La novetat de l'Evangeli de Jesúsi la fe en la resurrecció no consisteix en una idea teòrica de qui sap que existeix l'altra vida i creu mentalment en aquest assumpte. El "Ressuscitat",el "Crist", es fa present en els que viuen des d'aquesta perspectiva. Qui són aquestes persones noves?

Tramesa2

3

Dedica un temps a la reflexió sobre el teu temps. Sobre el ritme de la teva vida. Viure a fons, al 100%, no és el mateix que viure "acent". Et proposem que escriguis al costat de cada paraula quin és el teu temps per... Després ho pots compartir amb el teu grup:

NéixerRiurePlorarAbraçarGuanyarPerdreCallarEstimarPlantarRecollirDestruirConstruirSeparar-seAprendreBuscarParlarEnyorarCridar

GaudirCrearContemplarLamentar-seDonarGuardarArriscar-seJugarCurarEscoltarActuarDecidir"No fer"Estar en pauCanviarEsperarReflexionarMorir

4a dinàmica: «nou». Persones "noves", persones ressuscitades.

Ponernos a tiro de la Vida Nuevaes como extender nuestros brazos al sol,convertir el alma en una orilla abiertahacia un horizonte en el que alguien sufrió,donde los que importan llegan a la playaen una patera, con un desamor,llorando a un mal bicho que mata su sangre,paseando sin nadie que les escuchó,marcadas por golpes vestidos de besos,rompiendo sus sueños contra una prisión.

Ponernos a tiro de la Vida Nueva, ponernos a tiro de la Vida Nuevasegún me coloco me encuentro a la gente o no veo ni a Dios.

Ponernos a tiro de la Vida Nueva, ponernos a tiro de la Vida Nuevaabrir horizontes vivir los suburbios, dar tiempo al amora tiro de la Vida Nueva.

Ponernos a tiro de la Vida Nuevaponiendo la carne toda en el asadorqué lucho, qué canto, qué vivo, qué anhelo

rompemos banderas, el frío y la pasión, arriesgar la vidapor la creación buena viviendo los golpes del mar del adiós,cambiando por arte el dolor y la ruina abriendouna casa repleta de sol, marcadas por golpesvestidos de besos, barremos lo injusto,dulce insurrección.

Ponernos a tiro de la Vida Nueva, ponernos a tiro de la Vida Nuevaabrir horizontes, vivir los suburbios, dar tiempo al amora tiro de la Vida Nueva.

Ponernos a tiro de la Vida Nueva, ponernos a tiro de la Vida Nuevasi miro a los ojos, descubro una historia pa mi corazón.

Ponernos a tiro de la Vida Nueva, ponernos a tiro de la Vida Nuevabuscar algo oculto, dejar mis asuntosofrecer calor, según me colocome encuentro a la gente, o no veo ni a Dios.

En aquesta dinàmica pots escoltar la cançó de Miqueli en aquest enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=5kaUKiTEDUw.Després, llegeix el tex de José Antonio Pagola sobre el sentit de la resurrecció de Jesús. Escriu el que a tu etsuggereix, et convida. Comenta-ho amb el teu grup.

Migueli. Mucha agua y mucha sedPonernos a tiro de la Vida Nueva

4

Tramesa2

5a dinàmica: moment d’interiorització i pregàriaCelebrar i viure la Pasqua és deixar-se sorprendre per tal d'acollir la novetat de l'Evangeli, és deixar-se trobar pel Déude Jesús sempre nou, és un repte a viure la vida amb intensitat, donant-se, gaudint, estimant al 100%. Cors joves,cors nous per a no restar passius i per comprometre's en la transformació del món. Aquesta "novetat" t'ajuda a veurela realitat en positiu i t'empeny a deixar empremtes de vida a la gent que passa pel teu costat.

Et convidem ara a que tot el que has pogut experimentar en el treball i la reflexió d’aquesta tramesa pugui ressonardins del teu cor.

Notícia de la Pasqua 20102010 CENTENARI MARISTA A LES AVELLANES Aplec de l’Esperit 2010Aplec de l’Esperit 2010Aplec de l’Esperit 2010Aplec de l’Esperit 2010Aplec de l’Esperit 2010

TTTTTerrasa, 22 de maigerrasa, 22 de maigerrasa, 22 de maigerrasa, 22 de maigerrasa, 22 de maighttp://aplecesperit2010.blogspot.com/

Sí a la vida

Cuando uno es cogido por la fuerza de la resurrección de Jesús, comienza aentender a Dios de una manera nueva, como un Padre "apasionado por la vida"

de los hombres, y comienza a amar la vida de una manera diferente. La razón essencilla. La resurrección de Jesús nos descubre, antes que nada, que Dios es alguienque pone vida donde los hombres ponemos muerte. Alguien que genera vida dondelos hombres la destruimos. Esta lucha por la vida debemos iniciarla en nuestro propiocorazón. Desde el interior mismo de nuestro corazón vamos decidiendo el sentidode nuestra existencia.

Es en su propio corazón donde el creyente, animado por su fe en el resucitado, debevivificar su existencia, resucitar todo lo que se le ha muerto y orientar decididamentesus energías hacia la vida, superando cobardías, perezas, desgastes y cansanciosque nos podrían encerrar en una muerte anticipada. Pero no se trata solamente derevivir personalmente sino de poner vida donde tantos ponen muerte. La "pasión porla vida" propia del que cree en la resurrección, debe impulsarnos a hacernos presentesallí donde "se produce muerte", para luchar con todas nuestras fuerzas frente a cualquierataque a la vida. Esta actitud de defensa de la vida nace de la fe en un Dios resucitadory "amigo de la vida" y debe ser firme y coherente en todos los frentes.

José Antonio Pagola

El silenci és important per pregar però a la ciutat el soroll ens posa impediments.Com podríem trobar una oració per la ciutat?Es pot aconseguir creant oasis. Per molt estressant que sigui una vida, molt sorollosaque sigui la ciutat, o moltes activitats que fem, es poden crear espais verds. S’hande trobar espais per poder tenir pau interior i fins i tot externa. Però aprendre apregar a la ciutat vol dir que també s’ha d’aprendre a pregar entre el soroll, enl’estrés i en el cansament. És una altra forma en què es viu la pregària que passa perla vida mateixa, sense escapar-se de la vida. Es tracta d’adonar-se que la vidaatrafegada també transcorre en la presència de Déu.

Em crida molt l’atenció que avui es parli de l’experiència de Déu enmig de la vida. Siun viu com a creient, llavors la vida es converteix en matèria d’oració, i això s’ha dedonar a la ciutat i al camp. Ens hem d’adonar que la ciutat també pot ser el monestird’algunes persones, l’espai on una persona trobi la seva manera d’entrar en relacióamb Déu. Si Déu està present a tot arreu, Déu és contemporani de tots els temps ide tots els espais.

Entrevista a Juan Martín Velasco. Revista FOC NOU, número 426. Desembre de 2009

«Espais verds»¿No és veritat que el nostre cor s'abrusava dinsnostre mentre ens parlava pel camí i ens obriael sentit de les Escriptures? Lc 24,32

Et proposem una pregària a partir d'un text del'Evangeli, el fragment dels deixebles d'Emmaús.El pots trobar a Lc 24,13-35. Però et proposem quel'escoltis. Aquí tens aquest enllaç del capítol 127 delsguions radiofònics "Un tal Jesús":http://www.untaljesus.net/texesp.php?id=1600127

En la mateixa pàgina el pots escoltar. Et proposemque te'l descarreguis i mentre escoltes el fragment etvagis imaginant l'escena. Fes pregària amb el quehas experimentat, amb el que t'ha suscitat. Al final dela pàgina trobaràs alguns comentaris sobre elfragment dels deixebles d'Emmaús.

Durant l'any 2010 se celebra el centenari de l'arribada dels Germans Maristes al Monestir de les Avellanes. A la PA la PA la PA la PA la Pasqua 2010asqua 2010asqua 2010asqua 2010asqua 2010també ens en fartambé ens en fartambé ens en fartambé ens en fartambé ens en farem rem rem rem rem ressò!essò!essò!essò!essò!

El grup KairKairKairKairKairoi oi oi oi oi presentarà el seu nou disc el diumenge de Pdiumenge de Pdiumenge de Pdiumenge de Pdiumenge de Pasquaasquaasquaasquaasqua. Aquest nou treball recull el ressò de tota lavida que ha generat la casa pairal dels maristes a Catalunya: «Una miradaendavant sobre l'experiència viscuda,tan significativa per l'Església i per la vida de molts germans maristes i molts joves. En el Monestir de lesAvellanes han nascut experiències com la Pasqua i la casa ha estat testimoni de moltes preses d'opcions, de

molts moments de celebració i pregària, de trobades de bons amics i de molts somnis plens d'esperança. Els cants de Kairoihan acompanyat el sentir de molts cors i, per això, ara volem afegir-nos a aquesta celebració amb noves cançons, comsempre, utilitzant el llenguatge musical dels joves.La presentació-concert es farà el diumenge de Pasqua després de la celebració d'enviament. Hi estem tots convidats (participantsa la Pasqua 2010 i joves i "no tan joves" que hi heu participat altres anys). Ja anirem donant més informació.

Suggeriments i propostes

WEB Una altra visió de la rUna altra visió de la rUna altra visió de la rUna altra visió de la rUna altra visió de la realitat:ealitat:ealitat:ealitat:ealitat:http://www.monde-diplomatique.es

CarCarCarCarCartes i cirtes i cirtes i cirtes i cirtes i circulars de Pculars de Pculars de Pculars de Pculars de Pererererere Casaldàligae Casaldàligae Casaldàligae Casaldàligae Casaldàligahttp://servicioskoinonia.org/Casaldaliga/cartas/index.html

PPPPPororororortal de l’Agenda Llatinoamericanatal de l’Agenda Llatinoamericanatal de l’Agenda Llatinoamericanatal de l’Agenda Llatinoamericanatal de l’Agenda Llatinoamericanahttp://www.llatinoamericana.org/