transformació vinya a regadiu a la finca aranyó (tm juneda...

ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

D’UN PROJECTE DE TRANSFORMACIÓ

DE VINYA A REGADIU A LA FINCA ARANYÓ

(TT.MM. DE JUNEDA I LES BORGES BLANQUES)

Promotor: MASOS FLASSADA SORD S.A.U.

Novembre 2015

Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó (TM Juneda- les Borges Bl.) Estudi d’Impacte Ambiental

enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 1/98



Taula

1. PRESENTACIÓ .................................................................................................................... 4

1.1. Introducció ...................................................................................................................... 4 1.2. Objecte del projecte ........................................................................................................ 4 1.3. Idoneïtat ambiental .......................................................................................................... 5 1.4. Objecte de l’Estudi d’Impacte Ambiental .......................................................................... 5 1.5. Marc legal ....................................................................................................................... 6 1.6. Contingut i metodologia de l’Estudi d’impacte ambiental .................................................. 7

2. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE I DE LES SEVES ACCIONS .............................................. 10

2.1. Localització del projecte ................................................................................................ 10 2.2. Accions del projecte ...................................................................................................... 12

2.2.1. Instal·lació del punt de captació a xarxa primària: hidrant ...................................... 13 2.2.2. Excavació de les rases per a les canonades: moviments de terres ........................ 13 2.2.3. Instal·lació d’una estació de bombeig i punt de presa de cada sector .................... 14 2.2.4. Extensió de la xarxa de distribució interior a parcel.la............................................ 14 2.2.5. Construcció d’una bassa d’emmagatzematge i regulació....................................... 15

3. DESCRIPCIÓ DEL MEDI .................................................................................................... 16

3.1. Medi físic....................................................................................................................... 16 3.1.1. Àmbit territorial ..................................................................................................... 16 3.1.2. Clima .................................................................................................................... 17 3.1.3. Geomorfologia, geologia i sòls .............................................................................. 22 3.1.4. Hidrologia ............................................................................................................. 25 3.1.5. Hidrogeologia ....................................................................................................... 26 3.1.6. Ambient atmosfèric ............................................................................................... 26

3.2. Medi biològic ................................................................................................................. 30 3.2.1. Vegetació ............................................................................................................. 30 3.2.2. Fauna ................................................................................................................... 37 3.2.3. Paisatge ............................................................................................................... 41

3.3. Espais naturals i figures de protecció i/o gestió .............................................................. 42 3.3.1. PEIN ..................................................................................................................... 42 3.3.2. Xarxa Natura 2000 ................................................................................................ 43 3.3.3. Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida) ................................................. 43 3.3.4. Àrees d'interès faunístic i florístic .......................................................................... 45

3.4. Medi humà .................................................................................................................... 46 3.4.1. Població ............................................................................................................... 46 3.4.2. Usos del sòl .......................................................................................................... 46 3.4.3. Activitat econòmica de la finca .............................................................................. 47 3.4.4. Infraestructures existents ...................................................................................... 49

3.5. Riscos ........................................................................................................................... 50 3.5.1. Risc d’incendi forestal ........................................................................................... 50 3.5.2. Risc d’erosió ......................................................................................................... 53 3.5.3. Risc de salinitat de sòls......................................................................................... 53 3.5.4. Risc de contaminació per nitrats ........................................................................... 54

4. ESTUDI D’ALTERNATIVES ................................................................................................ 55

4.1. Objectius de l’anàlisi d’alternatives ................................................................................ 55 4.2. Alternatives de localització ............................................................................................ 55

4.2.1. Extensió dels regadius .......................................................................................... 55 4.2.2. Localització del punt de captació o hidrant ............................................................ 58

4.3. Alternatives tècniques ................................................................................................... 59 4.3.1. Tipologia de les edificacions .................................................................................. 59 4.3.2. Tipologia de la maquinària a utilitzar en l’excavació de les rases ........................... 60



5. IDENTIFICACIÓ, CARACTERITZACIÓ I AVALUACIÓ D’IMPACTES .................................. 63

5.1. Identificació d’aspectes susceptibles de produir impactes .............................................. 63 5.2. Identificació d’impactes ambientals derivats dels aspectes ............................................ 63 5.3. Identificació d’impactes significatius............................................................................... 65 5.4. Caracterització i descripció dels impactes significatius ................................................... 68 5.5. Descripció dels impactes significatius ............................................................................ 71

5.5.1. Atmosfera ............................................................................................................. 71 5.5.2. Aigües .................................................................................................................. 71 5.5.3. Sòls ...................................................................................................................... 72 5.5.4. Vegetació .............................................................................................................. 72 5.5.5. Fauna ................................................................................................................... 72 5.5.6. Paisatge................................................................................................................ 73 5.5.7. Residus................................................................................................................. 73 5.5.8. Socioeconomia ..................................................................................................... 73

5.6. Avaluació dels impactes ................................................................................................ 74

6. MESURES CORRECTORES I COMPENSATÒRIES .......................................................... 77

6.1. Geomorfologia i sòls ...................................................................................................... 77 6.2. Consum d’aigua ............................................................................................................ 78 6.3. Comunitats vegetals ...................................................................................................... 78 6.4. Fauna............................................................................................................................ 79 6.5. Paisatge ........................................................................................................................ 81 6.6. Gestió de residus i sobrants .......................................................................................... 81 6.7. Atmosfera i gestió energètica ........................................................................................ 82 6.8. Socioeconomia .............................................................................................................. 83 6.9. Patrimoni ....................................................................................................................... 83 6.10. Incendis forestals ........................................................................................................ 83 6.10. Resum de les principals mesures correctores .............................................................. 83

7. PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL ........................................................................ 85

7.1. Informes generats en l’execució del PVA ....................................................................... 85 7.2. Factors ambientals a considerar .................................................................................... 86

8. ADEQUACIÓ DE L’EIA AL DOCUMENT D’ABAST I RESTA D’INFORMES ........................ 88 9. CONCLUSIÓ ...................................................................................................................... 94

Annex 1. ................................................................................................................................. 96 Documentació que acredita que la vinya està plantada i el filat horitzontal autoritzat abans de

22/10/2010 .......................................................................................................................... 96

PLÀNOLS ................................................................................................................................ 97

1. Situació. 1:50.000

2. Usos. 1:10.000

3. Vegetació d’interès. 1:10.000

� 3a sector nord. 1:4.500

� 3b sector sud-est. 1:4.500

� 3c sector sud-oest 1:4.500

4. Figures de protecció. 1:10.000

5. Projecte. 1:10.000

6. Cadastre. 1:10.000



1. PRESENTACIÓ

1.1. Introducció

Per encàrrec de Masos Flassada Sord S.A.U., amb domicili al carrer Doctor Janer 8, de

Vilafranca del Penedès (CP 08720), i amb el CIF número A-43.108.273, empresa titular dels

terrenys que explota Bodegas Torres, Enginyeria Marsal i Porta, SL amb CIF B-25618737 i LA

LLENA ambiental amb NIF J-25.506.809, realitzen conjuntament aquest Estudi d’Impacte

Ambiental (en endavant, EIA), format en el què es basa aquest informe, per avaluar les

afeccions sobre e

l medi que poden derivar del projecte de conversió a regadiu d’unes 90,4 hectàrees de vinya

existents al sector sud de la finca de l’Aranyó, terme sufragani de Juneda situat a cavall

d’aquest terme i el municipis de les Borges Blanques (les Garrigues).

Concretament, la zona que ha de ser objecte del nou regadiu presenta la particularitat de

trobar-se dins de l’espai natural protegit Els Bessons inclòs al llistat de l’Annex 1 del Decret

328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d'Espais d'Interès Natural (DOGC núm.

1714 de 01/03/1993). Posteriorment, va ser inclòs dins la proposta de la Generalitat de

Catalunya d’espais que composen la Xarxa comunitària Natura 2000, segons Directiva

92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, aprovada per la Generalitat de Catalunya amb data de 5

de setembre de 2006. L’espai va ser inclòs en la tipologia d’espais de plana agrícola i fou

classificat com a LIC (lloc d’interès comunitari) i ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus)

amb codi ES5130001.

Cal esmentar que la propietat preveu convertir a regadiu tota la finca de l’Aranyó. No obstant

això, l’avaluació d’impacte ambiental del sector que queda fora de l’espai natural protegit Els

Bessons ja va ser realitzada en quedar dins l’àmbit del projecte de regadiu Segarra-Garrigues a

on s’inclouen els altres perímetres de reg inclosos als sectors 9.2 i 15 A i 15 B de reg.

1.2. Objecte del projecte

L’objecte principal del projecte és dotar d’un reg de suport (“gota a gota”) els conreus de vinya

de secà al sector sud de la finca de l’Aranyó, entre els termes de Juneda, majoritàriament i les

Borges Blanques, amb una dotació màxima de 1.500 m3/ha/any. A tall particular, l’objectiu del

projecte es materialitza a través de les següents accions:

1. Dotació subministrada a partir d’un hidrant procedent de la canonada de la xarxa primària del

sector 15 del sistema de reg del sistema Segarra-Garrigues que proveeix la bassa reguladora

BR-538, llindant a la finca (no es preveu la construcció de cap element de la xarxa secundària

de reg).

2. Instal·lació d’elements de la xarxa terciària de regadiu: canonades terciàries i preses

parcel·làries en els tres subsectors de reg existents (sector sud, dit sector 15 B.1, sector

central, dit sector 15 B.2, sector nord, dit sector 15 B.3).



3. Instal·lació d’elements de la xarxa de reg interior o a parcel.la: canonades interiors i

electrovàlvules.

1.3. Idoneïtat ambiental

L’aplicació dels principis de sostenibilitat en l’àmbit de l’agricultura passa per desenvolupar

tècniques de cultiu que permetin compatibilitzar una explotació dels conreus viable i moderna

amb la conservació dels valors naturals de l’entorn, encarnats fonamentalment en els medis

físic i biòtic.

En el cas de la finca de l’Aranyó, el projecte de transformació de secà a regadiu, no ha de

comportar canvis en la geomorfologia de les parcel·les ni en la flora i la fauna present. De fet, la

introducció de l’aigua com a factor de seguretat en els conreus assegura la viabilitat futura de la

finca i en conseqüència, ha d’incidir en la continuïtat de les espècies que van associades als

conreus i el paisatge agroforestal de la zona.

1.4. Objecte de l’Estudi d’Impacte Ambiental

L’EIA és un instrument de caràcter preventiu per a la protecció del medi i permet conèixer la

incidència d'un projecte sobre l’entorn i adoptar mesures per corregir o evitar els impactes

potencials que podria ocasionar la seva execució i posada en funcionament. Aquest EIA es

planteja en paral·lel a la redacció del Projecte Bàsic i incorpora la informació necessària per a

l’aprovació del projecte segons la normativa sobre Avaluació d’Impacte Ambiental.

Es pot considerar que l’objecte d’aquest EIA és:

1. Justificar la finalitat del projecte i verificar la compatibilitat de l’actuació amb la

normativa urbanística i sectorial.

2. Analitzar les accions del projecte i identificar, caracteritzar i avaluar els impactes

(positius i negatius), establint mesures preventives i correctores per minimitzar-los, posant

èmfasi en el vector aigua i sòls.

Els factors del medi que l’EIA en potenciarà la seva conservació i en qualsevol cas preveurà,

eliminarà i/o minimitzarà els efectes negatius que pugui provocar la instal·lació són els

següents:

MEDI FÍSIC

- Geomorfologia: Es procurarà no alterar significativament les formes del lloc d’emplaçament.

- Sòls: Minimitzar l’ocupació de sòl en superfície i prevenir processos erosius.

- Atmosfera: Minimitzar la generació de pols i nivells sonors en la fase constructiva i

d’explotació.

MEDI BIOLÒGIC

- Vegetació: minimitzar la pèrdua d’individus de les diferents espècies vegetals que

conformen les comunitats presents i immediates a l’espai.



- Fauna: vetllar perquè l’afecció i les molèsties que es puguin causar a la fauna siguin

mínimes, especialment per a espècies protegides, amenaçades, en recessió o que tenen llur

límit de distribució a la zona.

- En general, garantir la continuïtat de les dinàmiques ecològiques de l’indret.

MEDI SOCIOECONÒMIC

- Paisatge: integrar les eventuals instal·lacions de suport a l’entorn, considerant la seva

localització, disposició i materials de manera que l’impacte visual sigui mínim.

- Socioeconomia: promoure que la instal·lació suposi un element de foment de l’economia del

territori.

1.5. Marc legal

La Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental (que substitueix el RDL 1/2008, d'11

de gener, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'avaluació d'impacte ambiental de projectes),

diferencia el tràmit ambiental a aplicar, segons la tipologia del projecte, i que es troben recollits

en els annexos I i II de la norma.

En concret, i dins dels projectes sotmesos al tràmit d'avaluació d'impacte ambiental ordinari,

recollits en l'annex I de la norma (Annex 1. Proyectos sometidos a la evaluación ambiental

ordinaria regulada en el título II, capítulo II, sección 1.ª) i dins de l’epígraf Proyectos

contemplados en el apartado 1 del artículo 3, Grupo 9. Otros proyectos hi apareix el següent:

3. Proyectos de gestión de recursos hídricos para la agricultura, con inclusión de proyectos de

riego o de avenamiento de terrenos, cuando afecten a una superfície mayor de 10 hectáreas.

Altrament, a l’Annex 2 també hi figura el següent epígraf, en base al qual s’hauria de sotmetre

el projecte al tràmit de l’Annex 1, atès que en bona part l’àmbit s’inclou en un Espai d’interès

natural i Xarxa Natura 2000

b. Los siguientes proyectos correspondientes a actividades listadas en el anexo I que, no

alcanzando los valores de los umbrales establecidos en el mismo, se desarrollen en zonas

especialmente sensibles, designadas en aplicación de la Directiva 79/409/CEE del Consejo, de

2 de abril de 1979, y de la Directiva 92/43/CEE, del Consejo.

A aquests projectes se'ls aplica el tràmit d'avaluació d'impacte ambiental, que comprèn les

actuacions següents:

- Sol·licitud de submissió del projecte a avaluació d'impacte ambiental pel promotor,

acompanyada del document inicial del projecte (DIP).

- Determinació d'abast de l'estudi d'impacte ambiental per l'òrgan ambiental, l’Oficina Territorial

d'Avaluació Ambiental (OTAA) amb la consulta prèvia a les administracions públiques

afectades i, si escau, a les persones interessades.

- Elaboració de l'estudi d'impacte ambiental (EIA) pel promotor del projecte.



- Evacuació del tràmit d'informació pública i de consultes a les administracions publiques

afectades i a persones interessades, per l'òrgan substantiu que donarà lloc a un EIA refós.

- L'avaluació d'impacte ambiental de projectes finalitza amb l'emissió de la declaració d'impacte

ambiental (DIA) per l'òrgan ambiental, que s'ha de fer pública.

Altrament, l’Annex II del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais

d'interès natural (DOGC núm. 1714 de 01/03/1993), estableix el tipus d’obres, instal·lacions o

activitats sotmeses a avaluació prèvia d'impacte ambiental, és a dir, al tràmit d’avaluació

d’impacte ambiental, en els espais del PEIN. Entre aquestes obres en el punt 2 esmenta:

Projectes d'hidràulica agrícola de superfície superior a 10 ha.

Atès que l’extensió del reg de suport a la finca Aranyó té lloc en una superfície de conreu

agrícola de secà de 90,4 Ha i per tant, superior a 10 Ha, el projecte requereix redactar el

present EIA i sotmetre’l al tràmit d’avaluació, al final de la qual, l’organisme ambiental

competent, en aquest cas, el Departament de Territori i Sostenibilitat, ha d’efectuar la

Declaració d’Impacte Ambiental, en la qual es resol sobre la idoneïtat global del projecte i on, si

s’escau, imposa i enumera les mesures correctores i compensatòries que consideri adequades.

1.6. Contingut i metodologia de l’Estudi d’impacte ambiental

Abans de redactar el present EIA s’ha redactat en fase prèvia, el Document Inicial del Projecte

(DIP) l’estructura i contingut del qual s’ha realitzat d’acord amb l’art. 34 de la Llei 21/2013, de 9

de desembre, d'avaluació ambiental:

Artículo 34.

Actuaciones previas: consultas a las Administraciones públicas afectadas y

a las personas interesadas y elaboración del documento de alcance del estudio de

impacto ambiental.

1. Con anterioridad al inicio del procedimiento de evaluación de impacto ambiental ordinaria, el

promotor podrá solicitar al órgano ambiental que elabore un documento de alcance del estudio

de impacto ambiental. El plazo máximo para la elaboración del documento de alcance es de

tres meses contados desde la recepción de la solicitud del documento de alcance.

2. Para ello, el promotor presentará ante el órgano sustantivo una solicitud de determinación del

alcance del estudio de impacto ambiental, acompañada del documento inicial del proyecto, que

contendrá, como mínimo, la siguiente información:

a) La definición, características y ubicación del proyecto.

b) Las principales alternativas que se consideran y un análisis de los potenciales

impactos de cada una de ellas.

c) Un diagnóstico territorial y del medio ambiente afectado por el proyecto.

Tanmateix, un cop redactat el DIP i rebut el Document d’Abast emès per la Oficina Territorial

d’Acció i avaluació ambiental, es procedeix a redactar el present EIA en base a allò que

estableix la Llei 21/2013, en l’article següent:



Artículo 35.

Estudio de impacto ambiental.

1. El promotor elaborará el estudio de impacto ambiental que contendrá, al menos, la

siguiente información en los términos desarrollados en el anexo VI:

a) Descripción general del proyecto y previsiones en el tiempo sobre la utilización del suelo y

de otros recursos naturales. Estimación de los tipos y cantidades de residuos vertidos y

emisiones de materia o energía resultantes.

b) Exposición de las principales alternativas estudiadas, incluida la alternativa cero, o de no

realización del proyecto, y una justificación de las principales razones de la solución

adoptada, teniendo en cuenta los efectos ambientales.

c) Evaluación y, si procede, cuantificación de los efectos previsibles directos o indirectos,

acumulativos y sinérgicos del proyecto sobre la población, la salud humana, la flora, la

fauna, la biodiversidad, la geodiversidad, el suelo, el subsuelo, el aire, el agua, los factores

climáticos, el cambio climático, el paisaje, los bienes materiales, incluido el patrimonio

cultural, y la interacción entre todos los factores mencionados, durante las fases de

ejecución, explotación y en su caso durante la demolición o abandono del proyecto.

Cuando el proyecto pueda afectar directa o indirectamente a los espacios Red Natura 2000

se incluirá un apartado específico para la evaluación de sus repercusiones en el lugar,

teniendo en cuenta los objetivos de conservación del espacio.

d) Medidas que permitan prevenir, corregir y, en su caso, compensar los efectos adversos

sobre el medio ambiente.

e) Programa de vigilancia ambiental.

f) Resumen del estudio y conclusiones en términos fácilmente comprensibles.

Així doncs, i en compliment de la normativa assenyalada, l’EIA que ara s’elabora (a posteriori

del DIP) consta del següents documents i contingut:

MEMÒRIA

1. Presentació de l’EIA. Introducció, antecedents, marc legal i metodologia.

2. Descripció del projecte: especialment les accions potencialment generadores

d’impactes tant en fase constructiva o execució com en fase de funcionament o explotació.

3. Descripció del medi: inventari ambiental del medi físic, biològic i socioeconòmic del lloc

i l’entorn.

4. Anàlisi d’alternatives: conreus, sistema de captació, disposició i materials de les

instal·lacions de suport,...

5. Detecció o identificació dels impactes: identificació de les accions susceptibles de

produir impactes en el medi afectat, tant en el moment de construcció com en el

d’explotació.



6. Caracterització dels impactes: descripció de com s’originen i conseqüències.

7. Avaluació i valoració dels impactes: valoració quantitativa i qualitativa i definició de la

magnitud (compatible, moderat, sever o crític).

8. Mesures correctores (descripció, relació i pressupost estimat): modificacions o

incorporacions que s’introdueixen al projecte per evitar, reduir, modificar o compensar.

9. Pla de vigilància ambiental: planificació de les tasques de seguiment, control i mesura.

10. Document de síntesi: resum del contingut dels capítols anteriors.

PLÀNOLS



2. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE I DE LES SEVES ACCIONS

2.1. Localització del projecte

El projecte de transformació de secà a regadiu es realitzarà a la finca Aranyó de 860 Ha de

superfície emplaçada a l’extrem sud del terme de Juneda i extrem sud-oest del terme de les

Borges Blanques. La superfície conreada de la finca és de 350 Ha de les quals 175 Ha són de

vinya.

La distribució de la propietat de la finca Aranyó per termes es distribueix entre els municipis de

Juneda, les Borges Blanques, Cervià de les Garrigues i Castelldans. Cal dir que la major part

de la finca se situa al terme de Juneda, atès que històricament l’Aranyó ha estat un terme

sufragani de Juneda, per bé que, després de la seva adquisició per part del promotor, aquest

ha adquirit terrenys i ampliat la finca en terme de les Borges Blanques. En resum, les

superfícies dels municipis dins de la finca són:

Taula 1. Distribució de la finca Aranyó per municipis.

Municipi Superfície inclosa (ha) %

Juneda 808,52 93,7%

Les Borges Blanques 39,79 4,6%

Cervià de les Garrigues 11,76 1,4%

Castelldans 3,23 0,4%

Total 863,30 100%

Les coordenades UTM (31N / ETRS89) del quadrant on s’emmarca aquesta finca són:

Taula 2. Coordenades UTM (31N / ETRS89) del quadrant on s’emmarca la finca Aranyó.

Nom UTM X UTM Y

Extrem sud-oest 317.554 4.592.335

Extrem nord-est 320.596 4.599.813

La propietat pretén la transformació en regadiu de la totalitat de la finca per assegurar la

viabilitat del conreu de la vinya ja existent pràcticament en la seva totalitat. La part superior que

se situa més a nord i centre oest i a una cota més baixa va quedar inclosa dins del sector 9.2

del sistema de regadiu Segarra-Garrigues. En canvi, el sector central est de la finca i situat a

una cota a l’entorn dels 500 m d’alçada snm va quedar inclosa en el sector 15 de l’esmentat

sistema. Les 90,4 hectàrees aproximadament de la part sud de la finca, plantades en la seva

totalitat durant els anys 2000-08, amb vinya en espatllera d’alta qualitat, incloses parcialment

en l’àmbit de l’espai natural protegit els Bessons, en principi van quedar excloses del projecte

Segarra-Garrigues. Atès a que la zona a transformar a regadiu dins de l’EIN Bessons supera

les 10 hectàrees de superfície fa preceptiva la tramitació de l’avaluació d’impacte ambiental.



En concret, el sector que es preveu convertir a regadiu correspon als plans del Pepe, de la

Caseta i el Rispa, a la meitat nord i oest de l’espai d’interès natural Els Bessons. Les

característiques cadastrals del sector objecte del present estudi són:

Taula 3. Dades cadastrals del sector que es preveu convertir a regadiu i objecte del present estudi.

Polígon Parcel·la Recinte Superfície

(ha) Municipi Ús cadastral

13 5 22 7,60 Juneda Vinya (VI)




13 5 105 3,27 Juneda Terres llaurables (TA)1














21 165 1 0,99 Les Borges Blanques Vinya (VI)


21 165 14 0,52 Les Borges Blanques Terres llaurables (TA)


21 165 26 0,64 Les Borges Blanques Terres llaurables (TA)


1 Tot i que consta al SIGPAC com a terres llaurables (TA), l’ús del sòl actual és vinya (VI).



Total 81,47

2.2. Accions del projecte

L’objecte principal del projecte és dotar d’un reg de suport (“gota a gota”) els conreus de vinya

de secà al sector sud de la finca de l’Aranyó, entre els termes de Juneda, majoritàriament, i les

Borges, amb dotació màxima de 1.500 m3/ha/any, amb un màxim mensual de 600 m3/ha/any

(tal vegada al mes de màxim dèficit hídric, juliol). A tall particular, l’objectiu del projecte es

materialitza a través de les següents accions:

En el cas de la dotació de reg de suport a l’àmbit d’estudi, específicament les operacions a dur

a terme són les següents:

1. Instal·lació d’un hidrant i una estació de bombeig complementària que es connectarà a la

canonada de la xarxa primària del sistema de reg del sistema Segarra-Garrigues que proveeix

la bassa reguladora BR-538, llindant a la finca (no es preveu la construcció de cap element de

la xarxa secundària).

2. Instal·lació d’elements de la xarxa terciària de regadiu: canonades terciàries i tres preses

parcel·làries en sengles sectors de reg existents (veure plànol :

� sector sud, dit sector 15 B.1

� sector central, dit sector 15 B.2

� sector nord, dit sector 15 B.3

3. Instal·lació d’elements de la xarxa de reg interior o de parcel.la: electrovàlvules i canonades

interiors.

Qualsevol procés de transformació d’una finca de secà a regadiu, implica la generació d’una

sèrie d’accions que incidiran en el medi on es plantegen en forma d’impactes, negatius o

positius atès que a la pràctica, per a dur a terme les operacions esmentades es requeriran

accions com les que tot seguit es relacionen:

- Moviments de terres derivats de:

� Obertura de rases al terreny per al pas de les canonades terciàries,

� Obertura de rases al terreny per al pas de les canonades de finca (de la presa a les

electrovàlvules),

� Excavació i condicionament del terreny per a la col·locació de l’hidrant, estació de bombeig i les

diferents arquetes.

- Creació i determinació d’àrees d’abassegament de terres vegetals, prominents del

decapatge, per a posterior restauració de les superfícies afectades per l’obra.

- Creació i determinació d’una/diverses àrea/es d’abassegament de sorra, grava, terra o

materials d’obra.

- Determinar una zona d’elaboració de formigó i morter,



- Determinar una zona de càrrega i descàrrega, maniobrabilitat i muntatge d’infraestructures

d’obra.

- Instal·lar un dipòsit d’aigua d’obra.

- Determinar una zona d’aparcament de la maquinària.

- Si s’escau, instal·lar un autogenerador d’energia.

Tot seguit, es relacionen les operacions a dur a terme d’una forma més detallada:

2.2.1. Instal·lació del punt de captació a xarxa primària: hidrant

La captació tindrà lloc des d’un hidrant subministrat per la xarxa primària del Sector 15 del

sistema de regadiu del Canal Segarra-Garrigues que impulsa l’aigua des de la bassa BR-346

fins a la bassa reguladora BR-538, just 98 metres lineals abans d’arribar a aquesta última (UTM

X: 320.013; UTM Y: 4.592.592). L’hidrant es composa d’una edificació de mida variable amb els

elements de comandament, control i comptatge corresponents i per tal de donar pressió a tot el

sistema intern ha d’anar acompanyat d’una estació de bombeig que anirà instal·lada en una

caseta d’obra, a part dels mecanismes i controls de filtració de l’aigua.

2.2.2. Excavació de les rases per a les canonades: moviments de terres

Atès que l’obra inclou l’extensió de canonades, això porta associats uns moviments de terra

fonamentalment per a l’obertura de la rasa per al pas de les canonades de la xarxa terciària

que transcorreran per l’anomenat camí del Pla del Pepe:

� Canonada 1: 90 metres lineals, entre l’hidrant i la presa del sector 15.B.1. Aquesta canonada

parteix d’un diàmetre de 25 cm fins a 110 cm a la darrera electrovàlvula.

� Canonada 2: 910 metres lineals, entre l’hidrant i la presa del sector més al nord, que al seu torn

alimenta la presa central, la més propera al turó dels Bessons. Aquesta canonada parteix d’un

diàmetre de 25 cm fins a 110 cm a la darrera electrovàlvula.

La col·locació de les canonades implica l’excavació i condicionament del terreny per a la

col·locació de cada canonada i si s’escau, les arquetes intermèdies.

Al seu torn, a partir de les preses de cada subsector de reg (15B.1, 15B.2 i 15B.3), cal realitzar

la connexió entre aquesta i les diverses electrovàlvules. I a partir de les electrovàlvules encara

hi ha una canonada fins al punt on parteixen els tubs de reg en superfície penjats al sistema

d’emparrat de la vinya. Per tant, es requereix l’excavació de rases des de les preses fins a les

canonades que alimentaran la xarxa interior de cada parcel.la i fins a arribar el tubs de goter en

superfície. Cal dir que l’excavació d’una rasa a mesura que ens atansem als goters té menor

amplada atès el menor diàmetre d’aquest tub.



Foto 1. Camí que arrenca del camí principal del pla del Pepe, a l’extrem nord de l’emplaçament.

2.2.3. Instal·lació d’una estació de bombeig i punt de presa de cada sector

Com s’ha dit, la captació tindrà lloc des d’un hidrant subministrat per la xarxa primària del

Sector 15 del sistema de regadiu del Canal Segarra-Garrigues que impulsa l’aigua des de la

bassa BR-346. Complementàriament a l’hidrant, i físicament al seu costat, cal dotar el sistema

d’una impulsió o bombeig que permeti dotar de la pressió requerida a tota la finca, atès que tota

la zona a transformar se situa a una cota similar a la de l’hidrant i per gravetat la pressió no

seria suficient.

A part d’aquesta instal·lació, el sistema es composa de les tres preses per a cada subsector

(15B.1, 15B.2 i 15B.3) que constitueixen elements soterrats o semisoterrats, amb llurs elements

de comandament, control i comptatge corresponents.

Cal preveure que el regadiu estarà automatitzat i abastit elèctricament. Tenint en compte que la

reduïda potència màxima que pot requerir el procés (3-5 kw aprox.) es preveu un sistema

d’alimentació simple i autònom, consistent en un grup electrogen de gasoil ubicat a l’estació de

bombeig, del qual partirà monocable per la mateixa rasa de les canonades i que en tot cas, no

implicarà estesa de línies elèctriques.

2.2.4. Extensió de la xarxa de distribució interior a parcel.la

La implantació del regadiu a cada subparcel.la es materialitza a partir de les electrovàlvules i a

través d’una xarxa de canonades de diàmetre decreixent (16 a 7,5 cm) soterrades en rasa fins

a punt de la plantació on la tuberia surt en superfície i es van disposant amb tubs més prims

per la mateixa estructura metàl·lica dels rencs de vinya, els quals disposen al seu torn dels

anomenats goters que permeten irrigar els ceps de manera localitzada, per la qual cosa té el

nom de rec localitzat.



Degut a la naturalesa extensiva dels conreus, no cal preveure xarxa de drenatge per a les

aigües sobrants ja que aquesta escorrentia es produirà de forma natural.

2.2.5. Construcció d’una bassa d’emmagatzematge i regulació

No se’n preveu.



3. DESCRIPCIÓ DEL MEDI

Prèviament a l’anàlisi dels impactes que pot generar aquest projecte sobre el medi on es

planteja, cal conèixer la situació actual. La caracterització de l’espai des d’un punt de vista del

medi físic i biològic, el paisatge, les figures de protecció i la socioeconomia, és el punt de

partida per a la posterior identificació dels impactes que poden causar les accions del projecte,

en la fase constructiva i en la fase d’explotació.

Pel que fa al medi físic s’estableixen les característiques generals i específiques de la finca

(àmbit territorial, climatologia, geomorfologia i geologia, hidrologia i sòls). El medi biòtic fa

referència als aspectes de vegetació i fauna de la zona, tant a nivell potencial, com realment

present en l’àmbit territorial. Un tercer bloc d’anàlisi comprèn les figures de protecció i gestió

d’espais i finalment es fa una descripció de l’entorn socioeconòmic de l’àrea.

3.1. Medi físic

3.1.1. Àmbit territorial

Els Bessons és un espai natural protegit situat al centre de les Garrigues, pertanyent a aquests

municipis:

Taula 4. Distribució de la superfície de l’EIN Els Bessons per municipis.

Municipi Superfície inclosa

(ha)

% Total

Castelldans 14,38 3,38

424,85

Cervià de les Garrigues 88,25 20,77

Juneda 236,85 55,75

Les Borges Blanques 85,37 20,09

Geogràficament, Els Bessons inclou les principals elevacions del primer massís de transició

que, des de Castelldans fins a l'Albi, separa la part catalana de la depressió de l’Ebre dels

primers contraforts de la serralada prelitoral catalana (la serra de la Llena i el Montsant).

Encara que el punt més emblemàtic de la serra sigui el turó dels Bessons (593 m), el superen

en alçada els turons més a llevant del massís com ara los Marquesos (658 m), el tossal del

Xiveta (629 m) i la punta del Pouet (628 m).

Lleugerament separat del massís principal hi ha el tossal Gros de Juneda (482 m), que

sobresurt enmig de la vall de l’Aranyó. L’Aranyó és la partida municipal més meridional de

Juneda i compta amb un paisatge típicament garriguenc que contrasta amb el paisatge de

regadiu i d’horta de la resta d’aquest municipi. L’àmbit de la conversió a regadiu avaluada al

present EIA s’emplaça en l’ENP Els Bessons, a l’extrem sud del municipi de Juneda i extrem

sud-oest de les Borges Blanques que correspon als anomenats plans del Pepe, de la Caseta i

del Rispa i inclou una petita part del municipi de Cervià de les Garrigues.



3.1.2. Clima

3.1.2.1. Introducció

La zona d’estudi es caracteritza per un clima de tipus mediterrani continental semiàrid,

caracteritzat per la baixa pluviometria anual i una notable oscil·lació tèrmica anual i estacional.

La síntesi climàtica que es presenta, ha estat elaborada amb les dades dels observatoris

següents:

Taula 5. Localització geogràfica dels observatoris climàtics consultats.

Estació

meteorològica Tipus d’estació Sèrie Núm. X UTM Y UTM

Altitud

(m)

Altura

sensor (m)

Juneda- AEMET Pluviomètrica 1968-2014 9768 318,720 4.601,930 257 -

Castelldans XEAM

Servei meteorològic

de Catalunya

Completa 2007-2013 UL 312.634 4.600.137 228 2

L’estació de Juneda s’ubica a 6,5 km de la zona d’estudi i a 5,4 km de la de Castelldans,

ambdues a altituds inferiors (aproximadament 300 metres menys). Per aquest motiu, cal tenir

en compte les possibles variacions tèrmiques i pluviomètriques a causa del gradient altitudinal.

Quant a la qualitat estadística de les dues sèries de dades meteorològiques de què es disposa,

ambdues no tenen llacunes i són homogènies. Ara bé, referent a la durada, segons

recomanacions donades per la FAO i la WMO, pot considerar-se òptima una sèrie que tingui

una durada mínima de 30 anys per a les precipitacions i 10 anys per a les temperatures. Així

doncs la sèrie pluviomètrica de Juneda s'ajusta a les esmentades recomanacions, cosa què no

passa amb la sèrie de temperatures.

3.1.2.2. Pluviometria

Tal i com es detalla a la taula següent, la pluviometria mitjana anual de Juneda és de 381,4

mm. L’any 1971 va ser el més plujós de la sèrie amb 572,1 mm, mentre que el menys plujós

fou l’any 1995, amb tan sols 202,4 mm.

Taula 6. Anàlisi estadística de la pluviometria mensual de Juneda. Període 1968-2014.

Pluviometria

(mm) Gen. Feb. Març Abril Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des.

Anual

sèrie

Mitjana 24,2 14,4 26,8 41,5 47,1 32,8 14,1 21,1 39,9 43,2 36,5 27,5 381,4

Desv. típica 26,4 12,7 24,2 29,5 35,2 29,1 13,3 19,1 30,4 33,9 31,1 26,1 98,0

Coef var. 109,1 88,4 90,6 71,1 74,7 88,8 93,9 90,7 76,2 78,4 85,1 95,1 25,7

Màxim 118,0 35,3 113,2 127,4 154,0 138,9 63,5 86,0 114,5 136,8 115,2 99,5 572,1

Mínim 0,0 0,0 0,0 0,0 5,8 1,5 0,0 0,3 0,0 0,0 0,0 0,0 202,4



El mes menys plujós és el juliol amb 14,1 mm de mitjana, seguit del febrer; mentre que els

mesos més plujosos són maig i abril, amb 47,1 i 41,5 mm de mitjana respectivament.

L’evolució històrica de la pluviometria a Juneda ens mostra una elevada oscil·lació interanual

de la pluviometria mensual, cosa què es reflecteix en els elevats coeficients de variació,

superiors al 60% en tots els casos i, en menor mesura, de la pluviometria anual. Aquesta pluja

aleatòria i molt escassa és una de les característiques del règim pluviomètric típicament

mediterrani i justifica la instal·lació de regs de suport als cultius de la zona per assegurar les

collites.

També cal destacar, la tendència a la baixa de la pluviometria anual, tenint present la sèrie

completa ja que als anys 60 la pluviometria va ser alta. Tanmateix, si només tenim en compte a

partir de l’any 1978, la tendència sembla ser contrària amb un lleuger increment de la

pluviometria anual. Tot plegat, hauria de ser objecte d’un estudi més complet, tenint en compte

les dades de temperatura, per corroborar un possible canvi climàtic associat a l’escalfament

global de la Terra.

Finalment, la pluviometria mitjana de Castelldans (sèrie 2007-2013) és de 374,7 mm; similar a

la sèrie de Juneda.



Figura 1. Sèrie històrica de pluviometria anual a Juneda. Període 1968-2014.

Figura 2. Pluviometria anual a Juneda 1978-2014.


3.1.2.3. Temperatures

A la taula següent, es detallen les temperatures mitjanes de màximes i mínimes per als valors

mensuals i anuals que caracteritzen el règim termomètric:

Taula 7. Anàlisi estadística de les temperatures de Castelldans. Període 2007-2013.

Temperatura

(ºc) Gen. Feb. Març Abril Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des.

Anual

Sèrie

Mitjana 4,8 6,9 10,4 13,5 17,5 21,5 24,3 24,0 19,9 15,1 8,9 5,1 14,3

Màxima

mitjana

mensual

9,8 13,5 17,4 20,7 25,1 29,4 32,5 32,4 27,8 22,2 14,7 9,8 21,3

Màxima

absoluta 19,3 22,4 26,8 32,1 34,3 38,6 39,1 41,1 35,3 31 25 20,5 19,3

Mínima

mitjana

mensual

0,6 1,2 4,1 6,8 10,4 14,0 16,5 16,4 12,9 9,1 4,0 0,9 8,1

Mínima

absoluta -9,0 -7,0 -4,2 1,6 3,2 8,4 11,1 9,2 4,5 -1,1 -10,0 -9,0 -7,0

Mitjana dies

glaçada 14,4 11,7 3,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,4 5,4 13,6 48,7

Amplitud

tèrmica

mitjana

mensual (ºC)

9,2 12,3 13,3 13,8 14,7 15,4 16,0 16,0 14,9 13,1 10,7 8,9 13,2

El règim de temperatures es caracteritza per una forta oscil·lació tèrmica anual, mensual i,

freqüentment, diària.

Els mesos més càlids són juliol i agost amb una temperatura mitjana que supera els 24ºC i

unes mitjanes de les màximes que superen els 32ºC.

El mes més fred correspon a gener amb una temperatura mitjana inferior a 5 ºC.

La temperatura mínima assolida en aquests 7 anys, és de –10ºC (18/11/2007), mentre que la

màxima assolida ha ultrapassat els 41ºC (28/08/2007). Aquestes temperatures extremes ens

indiquen que les onades de fred i calor poden produir-se amb certa freqüència. Finalment, la

mitjana de dies de gelada es situa en prop de 49 dies.

3.1.2.4. Diagrama ombrotèrmic

El diagrama ombrotèrmic corresponent a l’observatori de Castelldans de la sèrie 2007-2013 és

el següent:

Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental


Figura 2. Diagrama ombrotèrmic de Castelldans. Sèrie 2007-2013.

En aquest diagrama ombrotèrmic s’observa una marcat dèficit hídric durant els mesos de juny,

juliol, agost i setembre.

3.1.2.5. Humitat relativa i irradiació solar

Com s’observa a la taula següent, la humitat relativa mitjana diària assoleix valors elevats als

mesos de gener i desembre, oscil·lant entre 80% i 83%, associada al fenomen de la boira, la

qual és menys habitual a la zona d’estudi, situada a altitud entorn a 500 metres.

Taula 8. Humitat relativa mensual, mínima i irradiació solar global diària a Castelldans. Període 2007-13.

Paràmetre

climàtic Gen. Feb. Març Abril Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des.

Anual

Humitat relativa

mitjana mensual

(%)

83,1 70,6 64,6 67,3 61,1 58,4 56,5 59,6 65,1 71,7 75,7 79,9 67,9

Mitjana mensual de

la humitat relativa

mín. diària (%)

65,7 45,1 37,1 38,9 33,3 30,1 28,0 29,4 34,9 43,9 54,3 62,1 41,9

Mitjana mensual de

la irradiació solar

global diària

( MJ/m2)

6,3 11,0 16,3 19,5 24,4 27,0 27,8 24,0 18,6 13,0 7,9 5,6 16,8

Per contra, la irradiació global mitjana diària (MJ/m2) assoleix els valors màxims durant els

mesos de juliol i agost i els mínims durant desembre i gener, coincidint amb l’època de boires.

Tanmateix, el valor mitjà anual, pròxim a 17,0 MJ/m2 correspon a un dels mes elevats de la

xarxa d’estacions automàtiques de Catalunya junt a altres estacions de la plana lleidatana.

0

5

10

15

20

25

30

35

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des

Tª

mit

jan

a (

ºC)

Pre

cip

ita

ció

(l/

m2

)

Precipitació

Tª mitjana



3.1.2.6. El règim de vents

El vent té gran importància en la dinàmica i en l’estructuració de les comunitats vegetals. El

vent de component sud-oest/ oest (SW i W), de ponent, el serè, caràcter sec i fred, hi

predomina amb una mitjana de 1,0 m/s, per tant, essent una zona poc ventosa. La ratxa

màxima de la sèrie 2007-13 correspon a 19,0 m/s (68,4 km/h) assolits el 5 de juliol de 2012.

Taula 9. Velocitat mitjana del vent mensual, ratxa màx. i direcció vent dominant. Castelldans. Període 2007-13

Paràmetre

climàtic

Gen. Feb. Març Abril Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des. Anual

Sèrie

Velocitat

mitjana

vent (m/s)

0,9 1,3 1,4 1,0 1,1 0,9 0,9 0,8 0,8 0,8 0,9 1,0 1,0

Ratxa

màx.

absoluta

(m/s)

16,1 13,5 14,1 13,3 14,3 10,4 19,0 11,7 12,6 10,6 12,7 12,3 19,0

Direcció

dominant

W W W W/SW SW/W SW SW SW SW SW SW SW SW

3.1.3. Geomorfologia, geologia i sòls

3.1.3.1. Geomorfologia

Els Bessons correspon a la primera zona de transició entre la part catalana de la depressió de

l’Ebre i els primers contraforts de la serralada prelitoral catalana (la serra de la Llena i el

Montsant). Per aquest motiu el relleu és força accidentat i hi destaquen els tossals, altiplans i

fondalades (anomenades racons) on s’alterna la vegetació natural reclosa als vessants

costeruts (brolles, garrigues i clapes d’alzinar i pinedes) amb els conreus de secà (vinya,

cereals de secà, oliveres i ametllers) que es cultiven en els altiplans i en els bancals (o feixes)

construïts per l’home i que han modelat el paisatge d’aquestes contrades.

Els diversos camps que es preveu posar en reg tenen els següents pendents:

Taula 10. Pendent mitjana i superfície dels recintes es preveu convertir a regadiu dins l’ENP Els Bessons.

Polígon Parcel·la Recinte

Pendent

mitjana

(%)

Superfície

(ha) Municipi Ús del sòl

13 5 22 5,5 7,60 Juneda Vinya (VI)

13 5 62 5,5 0,45 Juneda Vinya (VI)

13 5 66 8 2,36 Juneda Vinya (VI)



13 5 104 6,4 10,92 Juneda Vinya (VI)

13 5 105 7,7 3,27 Juneda Vinya (VI)

13 5 161 5,3 0,63 Juneda Vinya (VI)

13 5 394 7,6 5,00 Juneda Vinya (VI)

13 5 418 3,9 0,43 Juneda Vinya (VI)

13 5 457 4,2 9,11 Juneda Vinya (VI)

13 5 458 4,3 8,05 Juneda Vinya (VI)

13 5 460 5,7 3,57 Juneda Vinya (VI)

13 5 472 8 1,23 Juneda Vinya (VI)

13 5 563 4,3 4,46 Juneda Vinya (VI)

13 5 564 5,5 1,14 Juneda Vinya (VI)

13 5 566 3,5 3,35 Juneda Vinya (VI)

13 5 787 7,5 4,85 Juneda Vinya (VI)

13 5 802 5,2 0,29 Juneda Vinya (VI)

13 5 938 3,2 0,35 Juneda Vinya (VI)

21 165 1 8,2 0,99 Les Borges

Blanques Vinya (VI)

21 165 7 5,2 1,52 Les Borges

Blanques Vinya (VI)

21 165 14 15,6 0,52 Les Borges

Blanques Terres llaurables (TA)

21 165 21 4,5 7,99 Les Borges

Blanques Vinya (VI)

21 165 26 16,6 0,64 Les Borges

Blanques Terres llaurables (TA)

21 165 53 7,1 2,75 Les Borges

Blanques Vinya (VI)

TOTAL 81,47

Els racons, es van eixamplant i obrint, des de les parts més elevades de les barrancades fins al

fons de les valls, en una successió de bancals o petits camps de conreu, separats per marges

de pedra seca, d’innegable bellesa paisatgística.



Els plans del Pepe, de la caseta del Guarda i del Rispa, zona de l’emplaçament prevista per a

la posada en marxa del rec, es troben a una alçada que oscil·la entre els 509 metres d’altitud

del camp situat a l’extrem nord-oest i els 550 metres de les feixes més elevades a la vessant

nord de la punta nord dels Bessons.

Es tracta d’extenses planes de conreu majoritàriament de vinya a excepció de les feixes

situades a la vessant nord de la punta nord dels Bessons (recintes 14 i 26 de la parcel·la 165

del polígon 21) dedicades a conreu de cereal.

3.1.3.2. Geologia

Els Bessons és un espai constituït per turons formats per roques calcàries consolidades que

alternen amb estrats més tous corresponents a llits d’argila, lutites i margues intercalats.

D’acord al mapa geològic de Catalunya (a escala 1:50.000), els terrenys objecte d’estudi

pertanyen al rebliment sedimentari de la Conca de l’Ebre, al Terciari, època Oligocè. Hi

predominen fonamentalment tres formacions geològiques: POmc5, POmgc4 i POmgc3. La

primera és la majoritària a l’àmbit del projecte i correspon a calcàries amb intercalacions de

margues. La segona s’emplaça al sector nord del turó dels Bessons i correspon a lutites amb

intercalacions de gresos i calcàries. Finalment, la formació POmgc3 correspon a argiles amb

intercalacions de gresos i llims. En l’àmbit del projecte, aquesta formació apareix únicament al

pla del Mig, tot i que es la formació dominant a la finca de l’Aranyó.

• Epígraf: POmc5

• Litologia predominant: calcàries

• Altra litologia present (1): margues

• Altra litologia present (2): lutites

• Altra litologia present (3):

• Era: CENOZOIC

• Període: PALEOGEN

• Època: OLIGOCÈ

• Epígraf: POmgc4

• Litologia predominant: lutites

• Altra litologia present (1): gresos

• Altra litologia present (2): calcàries

• Altra litologia present (3):

• Era: CENOZOIC


• Època: OLIGOCÈ

• Epígraf: POmgc3

• Litologia predominant: argiles

• Altra litologia present (1): llims



• Altra litologia present (2): gresos

• Altra litologia present (3): conglomerats

• Era: CENOZOIC


• Època: OLIGOCÈ SUPERIOR

Referent a l’aspecte tectònic, i des del punt de vista estructural, els materials es troben en

disposició horitzontal, formant estrats sense cap estructura tectònica remarcable. La fracturació

és extremadament feble i es circumscriu únicament als paquets més competents de gres.

Dins d’aquest espai no hi ha cap geòtop o geozona catalogat pel Departament de Territori i

Sostenibilitat.

3.1.3.3. Sòls

En l’àmbit del projecte els sòls són pobres representats per la sèrie Alcanó que tenen textures

franques amb bastants elements grossos de naturalesa calcària, de moderada pedregositat, de

poca o mitja profunditat, baixa capacitat de retenció d'aigua i ben drenats (alta infiltració).

La sèrie Alcanó és classificada com a Torriorthent xèric-lític i quant a la seva capacitat

agrològica, corresponen a la classe IV, amb limitacions severes per al seu ús, cosa que fa

necessari acurades pràctiques de maneig i conservació.

Font: Mapa geològic de Catalunya. Geotreball IV. Mapa de sòls. Castelldans 416-2-1. Escala 1:25.000

3.1.4. Hidrologia

A la zona d’emplaçament, situada en una plana al capdamunt del massís dels Bessons, no hi

ha cursos d’aigua superficials i per la seua naturalesa de reg de suport, el desenvolupament del

projecte no té afectacions rellevants sobre les aigües superficials.

Tanmateix, cal destacar el barranc de l’Aranyó que recull les migrades aigües dels diversos

racons que davallen des dels altiplans, i que no obstant, no té un curs definit ni desemboca en

cap altre riu ja que l’aigua es va infiltrant en l’aqüífer, fenomen freqüent en els rius de les zones

àrides i subàrides. D’acord a la cartografia de la Xarxa de rius de les conques principals de



Catalunya de l’Agència Catalana de l’Aigua, les aigües freàtiques del barranc desemboquen a

la riera de Concabella, dita sèquia dels Masos, afluent del torrent de la Femosa.

A més, la finca de l’Aranyó compta amb diverses rases (la rasa de la serra del Rispa, la rasa

del tossal Gros...) que recullen una part de l’aigua d’escolament en dies de fortes pluges i la

transporten fins a una bassa que hi ha al sector nord de la finca, al paratge de la planta de la

Bassa.

Altres cursos d’aigua de la zona, ja fora de l’àmbit del projecte, són igualment no permanents i

sense curs definit. Esmentarem el fondo de Puigpelat, que recull les aigües de l’Estret, els

fondals situats a l’est de l’altiplà del Pepe i del tossal dels Bessons i, la vall Seca (a la conca del

riu Set) que recull les aigües dels vessants de l’aiguavessant sud de l’àmbit d’estudi.

Finalment, també cal destacar la present execució de les obres per a la construcció del canal

Segarra-Garrigues. Aquest canal té inici al pantà de Rialb i final a l’embassament d’Albagés.

3.1.5. Hidrogeologia

A la zona d’emplaçament, situada en una plana al capdamunt del massís dels Bessons, no hi

ha cursos d’aigua subterrànies de rellevància i per la seua naturalesa de reg de suport, el

desenvolupament del projecte no ha de presentar afectacions rellevants sobre les aigües

superficials.

Segons la zonació d'Àrees Hidrogeològiques de Catalunya del Servei Geològic de Catalunya

[1992], l’àmbit d’estudi pertany a la conca hidrogràfica del Segre i s’emplaça a l’extrem est de la

unitat hidrogeològica núm. 211, corresponent a l'Àrea de l'oligocè lacustre del Segrià que

s'estén entre el pla de Lleida i les Garrigues.

Correspon a dipòsits lacustres oligocens del Segrià (unitat DI 0) i a Dipòsits quaternaris i

al·luvials del Segrià (unitat A-00) en formacions de calcàries, calcarenites i margues.

Els termes de Juneda i les Borges Blanques formen íntegrament part del llistat de municipis

inclosos al Decret 283/1998, de 21 d’octubre, de designació de les zones vulnerables en relació

amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries (DOGC núm. 2760, de 06/11/98).

3.1.6. Ambient atmosfèric

3.1.6.1. Qualitat de l’aire

La presència de contaminants atmosfèrics està associada als nivells d’activitat antròpica i el

grau d’assimilació i dispersió d’aquests. Tot i no disposar de mesures directes de la qualitat de

l’aire en la zona de d’estudi, atès l’absència d’emissions derivades d’indústries properes,

vehicles, ..., i el règim de vents existent a la zona, es pot afirmar que la qualitat de l’aire en

aquest indret és òptima o excel·lent.

En tot cas, per valorar la qualitat de l’aire utilitzem l’Índex Català de Qualitat de l’Aire (ICQA)

que es calcula sobre els nivells d’immissió dels contaminants SO2, NO2, PST, O3 i PM10

mesurats en les estacions automàtiques de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació



Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA). La presència de contaminants atmosfèrics està associada

al nivell d’activitat antròpica (emissions industrials, vehicles, ...) i el grau d’assimilació i dispersió

d’aquests.

Es disposa de mesures directes de la qualitat de l’aire al municipi de Juneda (Estació del Pla

del Molí) i Lleida, a 23 km de l’àmbit d’estudi, que són els dos punts de mesura que hi ha a les

Terres de Ponent. Les dades d’aquesta estació durant el període 19/01/2015 al 25/01/2015

mostren una qualitat globalment bona, amb un valor mitjà setmanal de 71.

La mitjana de l'ICQA s'ha mantingut en nivell de qualitat “bona” durant tot el període.

Taula 11. Valors de qualitat atmosfèrica a les T. de Ponent en el període 19/01 a 25/01/2015.

Resum

diari 19/01/15 20/01/15 21/01/15 22/01/15 23/01/15 24/01/15 25/01/15

Resum

setmanal

ICQA

màxim 77 70 75 74 74 74 68 73

ICQA mitjà 76 66 67 74 71 72 67 70

ICQA mínim 75 62 59 74 68 71 66 68

Estacions

amb

incidències

0 0 0 0 0 0 0 0

Estacions

amb dades 2 2 2 2 2 2 2 2

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat.

3.1.6.2. Qualitat acústica En aquesta matèria cal considerar la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la

contaminació acústica que delimita el territori en diferents zones de sensibilitat acústica i

estableix que cada ajuntament ha de realitzar un mapa de capacitat acústica. Els espais

naturals i el seu entorn, es qualifiquen com a zona de sensibilitat acústica alta (A). En aquesta

zona els valors límit d’immissió sonora (nivell d’immissió màxim permès dins un període de

temps determinat) no haurien de superar els que la llei 16/2002 estableix per aquest tipus de

zona.

Taula 12. Zones de sensibilitat acústica segons annex 3 Llei 16/2002.

Zona Descripció

Zones de sensibilitat acústica alta (A) comprèn sectors dels territoris que requereixen una protecció alta contra el soroll

Zones de sensibilitat acústica moderada (B) comprèn sectors dels territoris que admeten una percepció mitjana del soroll

Zones de sensibilitat acústica baixa (C) comprèn sectors del territori que admeten una percepció elevada del soroll



Taula 13. Nivells d’immissió sonora en ambients exteriors produïda per activitats i veïnat, segons annex 3

Llei 16/2002.

Valors límits d’immissió. Lar en dB(A) Valors d’atenció2 Lar en dB(A)

Dia Nit Dia Nit

A, alta 60 50 65 60

M, moderada 65 55 68 63

C, baixa 70 60 75 70

La maquinària agrícola seria la principal font de soroll per bé que ho fa de manera puntual i

associada a la pròpia activitat de la finca.

En tot cas, d’acord a la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, l’ajuntament

té la obligació de revisar el mapa de capacitat acústica, que estableix els nivells d’immissió a

les zones urbanes dels nuclis de població i, si s’escau, a les zones del medi natural, mitjançant

l’establiment de les zones de sensibilitat acústica que determinen els objectius de la Llei. El

DMAH va trametre una proposta de mapa pels municipis que els ajuntaments van aprovar i que

és de referència en el moment d’informar i atorgar les llicències d’activitat.

Cal dir que ni a Juneda ni a les Borges Blanques no ha estat declarada ni és susceptible de

trobar-se dins de cap zona d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) o zona acústica

de règim especial (ZARE), d’acord a la llei 16/2002.

3.1.6.3. Contaminació lumínica

En aquesta matèria cal tenir en compte la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de

l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. Aquesta, divideix el territori en 4 zones.

Taula 14. Art. 5 de la Llei 6/2001 de 31 de maig.

Zona Descripció

E1 Àrees incloses al PEIN o àmbits territorials que hagin d’ésser objecte d’una protecció especial, per

raó de llurs característiques naturals o de llur valor astronòmic especial, en els quals només es

pot admetre una brillantor mínima

E2 Àrees incloses en àmbits territorials que admeten una brillantor reduïda

E3 Àrees incloses en àmbits territorials que admeten una brillantor mitjana

E4 Àrees incloses en àmbits territorials que admeten una brillantor alta

Font: DOGC.

2 Nivell d’immissió superior al límit d’immissió, a partir del qual s’han d’elaborar plans específic de mesures per a minimitzar l’impacte acústic.



Atès que l’àmbit de la zona es troba dins del PEIN/ Xarxa Natura 2000 i el connector biològic

38. Connexió Garrigues Baixes i el connector 42 Banquetes del Canal d’Urgell- connexió serra

de Vilobí queda comprés dins el grau de protecció E1.



3.2. Medi biològic

3.2.1. Vegetació

3.2.1.1. Context biogeogràfic

Biogeogràficament, l’àmbit d’estudi s’emplaça a la regió mediterrània, en concret en una zona

de confluència de la subregió continental amb la subregió mediterrània meridional. Per aquest

motiu les espècies vegetals presents són les omnimediterrànies com la carrasca (Quercus ilex

subsp. rotundifolia), el garric (Quercus coccifera), la foixarda (Globularia alypum) i d’altres

espècies que formen un llistat prou notable.

També hi apareixen espècies de distribució més restringida pròpies de la subregió mediterrània

meridional, de distribució més restringida com ara la retama (Retama spaherocarpa) o el ruac

(Ononis tridentata).

A més, també hi trobem espècies de la regió eurosiberiana, en concret, submediterrànies, és a

dir, de la subregió que entra en contacte amb la regió mediterrània on les precipitacions no són

tan importants com en altres contrades de la regió mediterrània. Correspon a la vegetació

pròpia de les rouredes seques, a la qual pertanyen espècies com ara el roure de fulla petita

(Quercus faginea) i l’espantallops (Colutea arborescens).

Finalment, les espècies pluriregionals, és a dir, aquelles àmpliament tolerants a gran diversitat

de condicionaments ambientals, creixen preferentment en comunitats ruderals –comunitats de

vora de camí, amb sòls freqüentment nitrogenats-, o bé, en comunitats arvenses –comunitats

de males herbes-, de manera que també estan presents a la zona d’estudi.

3.2.1.2. Usos del sòl i hàbitats d’interès comunitari

Per caracteritzar més detalladament el recobriment de la superfície d’aquest espai s’ha

consultat la cartografia d’Hàbitats de Catalunya proporcionada pel Departament de Territori i

Sostenibilitat.

Tal com queda descrit en el Catàleg dels hàbitats naturals reconeguts en el territori català

d’acord amb els criteris establerts pel CORINE biotopes manual de la Unió Europea, elaborat

pel DTS, a l’ENP Els Bessons existeixen 8 hàbitats diferents, 5 dels quals són hàbitats naturals

i els 3 restants són seminaturals o artificialitzats, derivats de l’acció antròpica sobre el medi.

La Directiva Hàbitats defineix els hàbitats naturals d'interès comunitari prioritaris, com aquells

amenaçats de desaparició, la conservació dels quals suposa una especial responsabilitat per a

la Comunitat, a causa de la importància de la proporció de la seva àrea de distribució natural

inclosa en el territori de la Unió Europea.

Els hàbitats naturals d'interès comunitari (prioritaris o no) són hàbitats naturals catalogats, el

que significa que s'ha de garantir la conservació d'unes mostres d'aquests hàbitats mitjançant

la seva inclusió a la Xarxa d'espais Natura 2000.



Figura 4. Hàbitats d’interès comunitari (HIC) a l’entorn de l’àmbit d’estudi.

Font: Dept. de Territori i Sostenibilitat.

Taula 11. Hàbitats de vegetació natural existents a la finca Aranyó (en negreta, HIC prioritaris).

Nom de l’hàbitat Codi

HC

Superfície

(ha)

% total

finca

Hàbitat d’interès

comunitari (HIC)3

Codi

HIC

Garrigues de coscoll, sense plantes

termòfiles, d'indrets secs de terra

baixa i estatge submontà

32t 212,6 24,6 - -

Brolla de romaní -i timoneda- amb

foixarda, bufalaga, calcícoles de terra

baixa

32u 182,81 21,2 - -

Llistonars i prats terofítics calcícoles

de terra baixa 34h 6,71 0,8

Prats mediterranis rics

en anuals, basòfils

(Thero-Brachypodietalia)

6220

Boscos mixtos de carrasca i pins 45h 19,24 2,2 Alzinars i carrascars 9340

Pinedes de pi blanc amb sotabosc de

màquies o garrigues 42a 2,71 0,3 Pinedes mediterrànies 9540

Font: DTES.

3 Font: Mapa d’hàbitats d’interès comunitari (DAR) i comunicacions personals. P: Assenyala si l’hàbitat és prioritari segons la Directiva d’Hàbitats.



Taula 12. Hàbitats no naturals existents a la finca Aranyó.

Nom de l’hàbitat Codi HC Superfície (ha) % total finca

Conreus herbacis de secà 82c 85,63 9,9

Fruiterars alts, predominantment de secà 83a 107,37 12,4

Vinyes 83d 199,87 23,2

Font: DTES.

3.2.1.3. Comunitats vegetals a l’àrea d’estudi i zones limítrofes

A continuació, es duu a terme la caracterització de la vegetació a l’àrea d’estudi i zones

limítrofes a partir de les dades de l’estudi de TUDELA & PORTA (1996)4 i observacions sobre

el terreny.

El carrascar

Tot i que són la comunitat climàcica a l’àrea d’estudi, els boscos d’alzina carrasca o carrascars

(associació Quercetum rotundifoliaea) són poc abundants i únicament estan presents als

vessants més ombrívols de l’Aranyó: Racó del Nostre Senyor, Racó Fosc i Racó de la Caseta.

L’estrat arbori està dominat per l’alzina carrasca (Quercus ilex subsp. rotundifolia) amb alguns

exemplars de pi blanc (Pinus halepensis); mentre que l’estrat arbustiu està dominat pel càdec

(Juniperus oxycedrus), el llentiscle (Pistacia lentiscus), l’aladern ((Rhamnus alaternus),

l’esparreguera boscana (Asparagus acutifolius), la botja groga (Bupleurum fruticescens), el

lligabosc mediterrani (Lonicera implexa) i l’arçot (Rhamnus lycioides) entre altres. Quant a

l’estrat herbaci, cal destacar el llistó (Brachypodium retusum), el Carex halleriana i la jonça

(Aphyllantes monspeliensis). Es remarcable la presència d’exemplars de roure de fulla petita

(Quercus faginea) al bosc present al vessant nord dels racons Fosc i Llarg.

Al peu dels vessants ombrívols del tossal Gros o del racó del Mig hi ha clapes de bosc on

l’arbre dominant és el pi blanc amb un sotabosc llenyós i esclerofil·le corresponent a exemplars

de garric, alzina carrasca, càdec, arçot, entre altres i amb un estrat herbaci molt poc important.

La garriga

La garriga (associació Quercetum cocciferae) és una formació escleròfil·la molt densa i

punxenca on domina el coscoll o garric (Quercus coccifera), acompanyat d’altres espècies

arbustives com ara l’aladern (Rhamnus alaternus) i l’arçot o espí negre (Rhamnus lycioides).

D’altres espècies presents són també comunes de les brolles o del mateix carrascar. De fet, la

garriga constitueix la primera etapa de degradació del carrascar i tot sovint no es distingeix de

la següent etapa, les brolles.

4 TUDELA A. i PORTA E. 1996. Vegetació del Mas Roig, Miravall i l’Aranyó. Zona de Juneda. Treball Tipologia i Cartografia de la Vegetació. Inèdit. Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària. Universitat de Lleida.



La brolla

Les brolles juntament amb les terres de conreu, són les comunitats que dominen el paisatge

vegetal de la serra dels Bessons i corresponen a l’estadi secundari de la degradació del

carrascar. Ocupen majoritàriament, els vessants més costeruts i assoleiats, de sòls prims i

pedregosos, no aptes per l’agricultura. Estan presents als vessants orientats al sud de les

raconades, a la serra del Mig i a la serra del Rispa. També correspon a la comunitat dominant

al tossal Gros i al tossal dels Bessons, tan a la cara sud com la cara nord.

El tipus de brolla present a l’àmbit d’estudi corresponen majoritàriament a la brolla calcícola

continental de romaní amb jonça (associació Rosmarino officinalis-Lithospermetum fruticosi).

És una brolla mediterrània, rica en espècies aromàtiques i medicinals i constituïda per plantes

arbustives adaptades a unes dures condicions climàtiques de baixa pluviometria, molta

insolació i sòls calcaris molt prims i pobres.

Aquesta brolla està constituïda per una gran diversitat d’espècies arbustives: el timó (Thymus

vulgaris), el romaní (Rosmarinus officinalis), la jonça (Aphyllanthes monspeliensis), la foixarda

(Globularia alypum), la bufalaga (Thymelaea tinctoria), l’aspró (Lithospermum fruticosum), la

maleïda (Linum suffruticosum), l’esteperola o romaní mascle (Cistus clusii), la sempreviva

borda (Hellichrysum stoechas), la coronil·la (Coronilla minima) i també alguna planta herbàcia,

com ara el llistó (Brachypodium retusum).

Una altra tipus de brolla present a l’espai correspon a la brolla de romaní amb campanera

cabdellada (associació Convolvuletum lanuginosi) que es diferència de l’anterior per la

presència de la campanera cabdellada (Convolvulus lanuginosus) i de verònica de fulla estreta

(Veronica tenuifolia). Aquesta brolla, pròpia de vessants assoleiats amb afloraments de

calcàries) està present al vessant sud-oest del tossal dels Bessons.

Els prats

Correspon a formacions herbàcies seques riques en plantes anuals, dominades per una

gramínia perenne, el llistó (Brachypodium retusum), el salvió blener (Phlomis lychnitis)

acompanyats per un bon nombre de camèfits i nombrosos teròfits com ara ruda (Ruta

angustifolia), la sempreviva borda (Helichrysum stoechas), Linum strictum, etc.

El seu aspecte varia al llarg de l’any, segons l’estat de creixement dels teròfits.

Ocupen molt poca superfície a l’espai. Únicament, petits rodals entremig de brolles i garrigues

en indrets de poc pendent dels vessants i petits replans i terraprims. Correspon a una

comunitat vegetal (associació Brachypodio-Aphyllanthetum) en regressió ja que la disminució

dels ramats afavoreix la invasió per plantes arbustives.

Les bardisses i els marges de bosc

Correspon a unes formacions vegetals d’elevat recobriment que constituexen el mantell

marginal del bosc. L’associació Asparago-jasminetum fruticans, és característica del mantell

marginal del carrascar i a la zona d’estudi és relativament abundant als fondals lleugerament

humits i als barrancs més estrets. Es caracteritza pel domini del gessamí groc (Jasminum



fruticans), l’esbarcer (Rubus ulmifolius), l’esparreguera boscana (Asparagus acutifolius) amb

una elevada cobertura herbàcia dominada pel llistó (Brachypodium retusum). En aquesta

comunitat vegetal hi conflueixen espècies característiques del carrascar (comunitat climàcica) i

també de comunitats vegetals d’estadis inferiors com ara els llistonars i els fenassars. També

s’hi poden trobar espècies típiques de les bardisses.

Comunitats lligades al conreu de secà

En els camps de fruiters de secà presents a l’espai (vinya, ametllers i oliveres) s’hi desenvolupa

la comunitat de ravenissa blanca (associació Diplotaxietum erucoidis), formada per plantes

vegetals de males herbes que assoleixen el màxim desenvolupament a la primavera. Estan

presents als camps de cultiu, en major o menor mesura, en funció de les activitats culturals que

s’hi realitzen (tècniques i freqüència dels treballs de desherbatge, sega, llaurat, etc.).

És constituïda majoritàriament per la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides) i un ampli llistat

d’espècies entre les quals destaca el colletxó (Moricandia arvensis), Silene rubella, Reseda

phyteuma, Calendula arvensis, Bromus rubens i la rosella (Papaver rhoeas).

La comunitat arvense pròpia dels cereals de secà en ambients semiàrids, com és la comunitat

de ballarida i rosella morada (Romerio-Hipecoetum pendulii) està formada per la pròpia rosella

morada (Roemeria hybrida), les dues ballarides (Hypecoum pendulum, H.imberbe), l’herba de

les llunetes (Biscutella auriculata), Papaver hybridum, etc.

D’ençà de la transformació agrícola i el canvi de cultius de cereal de secà pel de vinya iniciat

l’any 2000, aquesta comunitat gairebé ha desaparegut de l’àmbit d’estudi ja que el conreu de

cereal està restringit a unes petites feixes emplaçades al peu de la punta nord del tossal dels

Bessons.

No obstant, la finca de l’Aranyó compta amb nombrosos camps de conreu de cereal a les

raconades que davallen des dels altiplans de la serra dels Bessons en les quals les comunitats

arvenses podrien estar ben representades i comptar amb nombroses espècies messícoles

considerades rares o en forta regressió, tal com va determinar l’estudi florístic i de vegetació

citat de l’any 1996 el qual de citava la presència de l’ull de perdiu (Adonis flammea) o l’Adonis

aestivalis. Seria necessària la realització de nous estudis botànics per corroborar aquestes

dades.

Comunitats dels erms

Aquesta comunitat (associació Medicago rigidula-Aeglopetum geniculata) havia estat molt

present a l’espai abans de la transformació dels conreus de principis de segle XXI. Corresponia

a terres ermes i guarets vinculats al conreu del cereal, que es localitzaven en bona part dels

plans del Pla del Pepe i de la Caseta. Aquesta comunitat es caracteritzava per la presència de

la traiguera (Aegilops geniculata) i un ampli llistat d’espècies variable en funció del temps

d’abandó del conreu i les comunitats més properes que anaven colonitzant aquest espai.



Comunitats subnitròfiles i ruderals

La vegetació ruderal, de vorades de camins i espones de camps de conreu també està present

a l’espai amb els siscallars (Salsolo-Artemisietum herba albae), la barrella o siscall (Salsola

vermiculata), la botja pudent (Artemisia herba-alba), la porrassina (Asphodelus fistulosus),

l’enturió (Reseda sufruticosa), ...

També estan presents els cardassars (Onopordetum nervosi) dominat pel card marià (Silybum

marianum), cardot nervós (Onopordum nervosum), cardot (Carduus tenuiflorus) i on apareixen

altres espècies de les vorades de camí.

3.2.1.4. Flora protegida i d’interès

En primer lloc, cal referir-se a la verònica de fulla estreta (Veronica tenuifolia = Veronica

austriaca subsp. tenuifolia), camèfit que s’inclou al Catàleg de plantes vasculars endèmiques,

rares o amenaçades de Catalunya (I), tàxons endèmics en situació de risc (Sàez, Rosselló &

Vigo, 1998), en la categoria de quasi amenaçat. També és inclòs a l’annex 3 del Decret

328/1992 estant estrictament protegida a l’espai natural protegit dels Tossals d’Almatret.

Aquesta espècie va aparèixer als inventaris florístics realitzats l’any 1996 al tossal dels

Bessons i es desconeix si encara està present. En tot cas, el banc de dades de biodiversitat de

Catalunya (http://biodiver.bio.ub.es/biocat) inclou l’àmbit d’estudi (quadrícules 31T CF19 i 31T

CF29) com a zona de distribució de l’espècie.

Tot i no tractar-se d’una espècie protegida, l’espantallops (Colutea arborescens) és considerat

un arbust de gran interès ja que la població relictual d’aquest arbust a la finca de l’Aranyó

podria acollir una població de la blaveta de l’espantallops (Iolana iolas), lepidòpter inclòs al

Llibre vermell de lepidòpters de la Península Ibèrica, en la categoria d’en perill d’extinció i a la

Llista Vermella d’Espècies Amenaçades.

Finalment, ens referirem a les comunitats arvenses de secà. Diversos estudis realitzats

constaten la ràpida rarificació de les espècies messícoles lligades als ambients estèpics o

mediterranis, fins i tot als conreus de cereal de secà estricte (a causa de l’aplicació

d’herbicides, els subministraments de fertilitzants nitrogenats o fins i tot la sembra directa). Així,

les males herbes lligades a les comunitats arvenses tradicionals dels cereals de secà es

troben, actualment, en molt mal estat de conservació a causa de la posada en reg dels camps

de conreu secà, en general. L’estudi florístic i de vegetació realitzat a la zona l’any 1966 cita

alguns arqueòfits de gran interès botànic presents als conreus de cereal i als guarets de la finca

de l’Aranyó com ara l’Adonis flammea o l’Adonis aestivalis.

3.2.1.5. Distribució espacial, naturalitat i estat de conservació de la vegetació d’interès

Considerem vegetació d’interès aquelles formacions de caràcter natural i espontani que se

situen directament a l’interior de les parcel·les que són objecte del projecte o immediatament

limítrofes, i que en conseqüència poden ser objecte d’alteracions en el moment de l’execució

de les obres.



Taula 17. Vegetació d’interès

Estrat predominant

Espècies vegetals d'interès Superfície (ha)

(%) (%)

Arbori

Arbre singular (Juniperus oxycedrus) 0,01 0,0 21,9

Bosc mixt de carrasca i pi blanc (Quercetum rotundifoliaea) 2,94 9,7

Carrascar (Quercetum rotundifoliaea) 3,70 12,2

Arbustiu

Brolla amb campanel·la lanuginosa 2,78 9,2 61,7

Brolla de romaní amb jonça (Rosmarino officinalis-Lithospermetum fruticosi)

12,70 41,9

Comunitat de marges de bosc i llistonars (Asparago-jasminetum fruticans)

2,35 7,8

Erms i timonedes (Rosmarino-erecion) 0,84 2,8

Herbaci

Comunitat arvense (Diplotaxietum erucoidis) 2,82 9,3 16,6

Conreus herbacis de secà 1,11 3,7

Llistonar amb ruda (Brachypodio-Aphyllanthetum) 1,08 3,6

Total 30,32 100,0 100,0

Font: pròpia.

La distribució de les comunitats que s’expressen a la taula es grafia en els plànols 3, a escala

1:10.000 i en els plànols 3a (sector nord), 3b (sector sud) i 3c (sector sud-oest) a 1:4.500. En

general, el grau de naturalitat i el grau de conservació de les comunitats de vegetació d’interès

és alta, excepte en el cas de la zona que roman envoltada de conreus, a la banda nord-oest de

l’àmbit, ocupada per erms i timonedes i comunitats arvenses, que presenta un grau de

naturalitat i el grau de conservació mig, i els marges que delimiten els conreus a oest del turó

dels Bessons (en oval groc). La primera zona (que forma un cercle) fou objecte de moviments

de terra a l’any 2001 i posteriorment va ser parcialment restaurada mitjançant tècniques

d’integració però encara manté actiu el procés de successió vegetal. La segona fou objecte de

replantacions i adequacions del terreny per ser conreada a mitjans de la dècada passada.

Figura 5. Espais de vegetació d’interès amb grau mig d’estat de conservació i naturalitat.

Font: pròpia.



3.2.2. Fauna

3.2.2.1. Introducció

L’estudi faunístic s’ha fet a partir de les dades dels estudis de SANUY CASTELLS, D. (2007)5 i

PEDROCCHI RIUS, V. (2008)6 i observacions directes, restes i senyals detectades en el treball

de camp (petjades, excrements, restes de pèl, marques, ...).

3.2.2.2. Ocells

El grup de les aus és el que ha rebut una major atenció en l’àmbit dels secans de Ponent, des

del punt de vista científic (distribució, estatus poblacional, ecologia, fenologia_), especialment

en els darrers anys i centrats sobre algunes espècies en concret –de màxim nivell de protecció

i especialment lligades als ambients estèpics– a causa dels grans projectes de transformació

de regadiu prevists als seus reductes d’hàbitat.

El paisatge vegetal agroforestal, molt obert amb gran extensió de vegetació baixa i arbustiva

(brolles calcícoles, garrigars i carrascars) a priori afavoreix l’abundància de conills i perdius,

preses d’aus rapinyaires. Tanmateix, l’abundància d’aquestes preses i altres ocells propis dels

secans ha davallat d’ençà de les rompudes i la transformació al cultiu de vinya iniciada a

principis de segle XXI als altiplans de dins l’EIN Els Bessons. Hi ha constància que fins a l’any

2001, aquests altiplans han estat un hàbitat excel·lent per a la caça menor i les aus estepàries

ja que estava mosaicat i abundaven els ecotons (sembrats, guarets, erms, vorades i marges)

en relació a l’estat actual on el mosaic ha perdut terreny en benefici les extensions contínues

de vinya.

La llista de rapinyaires observades a l’àmbit és extensa: aligot comú (Buteo buteo), esparver

(Accipiter nisus), xoriguer (Falco tinnunculus), duc (Bubo bubo), falcó mostatxut (Falco

subbuteo), àguila marcenca (Circaetus gallicus), àliga calçada (Aquila pennata), àguila daurada

(Aquila chrysaetos) i àguila cuabarrada o perdiguera (Hieraaetus fasciatus).

En el cas de l’àliga cuabarrada, correspon a individus joves, procedents de les serralades

prelitorals i litorals catalanes (Montsant, Serra de Prades...) i altres zones mediterrànies de la

península Ibèrica on aquesta espècie nidifica en cinglera. A finals d'estiu, els joves abandonen

l'àrea de naixença i emprenen una vida independent durant 2-3 anys, fins que s’ instal.len en un

territori propi i s'aparellen. Aquest període inicial de la vida de les àligues s'anomena dispersió.

Les àrees de dispersió són zones de relleu més suau que les zones de nidificació on dominen

els conreus de secà i hi ha abundància d'aliment (conills, perdius...). L’entorn de l’EIN dels

Bessons constitueix una àrea de dispersió, ja que és una zona amb més facilitats per obtenir

preses a mesura que els individus més joves aprenen i milloren les tècniques de caça.

Amb referència a les rapinyaires nocturnes, a més del duc, cal afegir el mussol comú (Athene

noctua), el gamarús (Strix aluco) i el mussol banyut (Asio otus).

5 SANUY CASTELLS, D., 2007. Fauna vertebrada de les zones semi-àrides protegides de Catalunya. Arxius de Miscel·lània Zoològica, 5: 12-42. 6 PEDROCCHI RIUS, V. (2008). Estudi de l’avifauna de l’Aranyó (Les Garrigues), Inèdit.



No es tracta, d’una zona estrictament estèpica i la presència d’aus estepàries és limita a

poques espècies com ara el torlit o samarlic (Burhinus oedicnemus), que cerca insectes i altres

petits invertebrats en els marges ben coberts de vegetació i els camps de vinya. El llaurat

continu dels camps de vinya afavoreix la troballa d’aliment per part d’aquesta espècie. Per

contra, tenint present que nidifica a terra, el llaurat entre línies en perjudica greument la

nidificació.

Altres ocells propis dels secans i ambients esteparis són el gaig blau (Coracias garrulus),

present sobretot a l’extrem nord de la finca de l’Aranyó, la xixella (Columba aenas) i el cucut

reial (Clamator glandarius), tot i que aquest darrer també és present en altres hàbitats sobretot

de la Depressió de l’Ebre.

Altres espècies interessants que necessiten aquests ambients amb cobertura vegetal de baixa

altura són el còlit ros (Oenanthe hispanica) i, més rarament, el còlit negre (Oenanthe leucura)

de la família dels passeriformes. Un altre passeriforme observat és el tallarol emmascarat

(Sylvia hortensis), nidificant estival, local i escàs, el botxí meridional (Lanius meridionalis), el

capsigrany (Lanius senator) i l’hortolà (Emberiza hortulana).

Quant als alàudids, cal esmentar la cogullada vulgar (Galerida cristata), cogullada fosca

(Galerida theklae), de fringíl·lids com la cadernera (Carduelis carduelis), el verdum (Carduelis

chloris) i el gafarró (Serinus serinus), a més de motacíl·lids com el trobat (Anthus campestris) o

la titella (Anthus pratensis). S’han observat túrdids com la merla (Turdus merula), el tord comú

(Turdus philomelos), el tord ala-roig (Turdus iliacus) o la griva (Turdus viscicorus), a més

d’altres ocells com el pit-roig (Erithacus rubecula) o el còlit ros (Oenanthe hispanica).

A més del gaig blau, altres còrvids presents a l’àmbit d’estudi són la garsa (Pica pica), la gralla

(Corvus monedula) i fins i tot, exemplars de gralla de bec roig (Pyrrhocorax pyrrhocorax).

3.2.2.3. Mamífers

Els mamífers estan representats pels insectívors: eriçó clar (Erinaceus algirus), eriçó europeu

(Erinaceus europaeus), musaranya comuna (Crocidura russula); rosegadors: rata cellarda

(Elyomis quercinus), ratolí de camp (Apodemus sylvaticus), rata comuna (Rattus norvegicus),

ratolí mediterrani (Mus spretus), talpó comú (Microtus duodecimcostatus) i esquirol (Sciurus

vulgaris).

Referent als mustèlids, estan presents en l’àmbit d’estudi: mostela (Mustela nivalis), fagina

(Martes foina) i fura (Mustela putorius). Hi és abundant la guineu (Vulpes vulpes) i el senglar

(Sus scrofa) i hi comença a proliferar el cabirol (Capreolus capreolus). Lagomorfs: el conill

(Oryctolagus cuniculus) i la llebre (Lepus granatensis) que ha sofert un descens.

Finalment, es constata la presència del rat penat comú o muricec comú (Pipistrellus pipistrellus)

i una colònia de ratpenats de ferradura petits (Rhinolophus hipposideros) a la cabana del Racó

fosc, espècie protegida inclosa al Libro Rojo de España (2006) NT (quasi amenaçada).



Foto 2. Ratpenat de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros), observat a la cabana del Racó fosc.

3.2.2.4. Amfibis i rèptils

La manca de cursos d’aigua, de basses i d’entollaments temporals a l’àmbit d’estudi i zones

limítrofes limita la reproducció dels amfibis i, en conseqüència la seva presència, corroborada

per la manca d’observacions de l’equip redactor. No obstant això, el petit dipòsit semisoterrat

per a usos agrícoles que hi ha al pla de la Caseta, podria ser apte per a la reproducció d’alguns

anurs. En aquest ordre destaquem la possible presència de la granota verda (Pelophylax

perezi), gripau corredor o gripau ratllat (Epidalea calamita), gripau d'esperons (Pelobates

cultripes) i el tòtil (Alytes obstetricans).

Referent als rèptils, és té constància de la presència, en l’àmbit d’estudi i zones limítrofes, de

les següents espècies: llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida), sargantana de paret (Podarcis

hispanica), serp blanca (Rhinechis scalaris) i serp llisa meridional o colobra llisa meridional

(Coronella girondica). En el cas de les serps i la sargantana, cal destacar que han estat

observades en construccions de pedra seca (marges i parets de pedra, cabanes, pous, etc.) ja

que és en aquestes construccions on es resguarden durant les hores centrals del dia durant

l’estiatge i on, tot sovint, els hi és més fàcil de capturar les seves preses (insectes, ratolins,

etc.).

A més de les ja esmentades, altres espècies d’interès com ara la sargantana cua-roja

(Acanthodactylus erythrurus), pròpia d'ambients semidesèrtics i que té al Principiat el seu límit

nord, probablement també tingui presència dins l’espai.

3.2.2.5. Invertebrats

El grup faunístic dels invertebrats és el tradicionalment menys estudiat, tot i que no per això

menys important, per això la realització d'un catàleg de la fauna invertebrada d'aquest espai

esdevé una tasca sols a l'abast d'especialistes. No obstant, el banc de dades de biodiversitat

de Catalunya (http://biodiver.bio.ub.es/biocat) a la quadrícula 31T CF29 recull la presència dels

següents mol·luscs (per regla general, sense nom comú):

1.- Carychium sp.

2.- Carychium (Saraphia) tridentatum

3.- Deroceras altimirai



En referència a insectes, l’informe ambiental del Pla Territorial de Ponent cita com a fauna

d’interès l’ortòpter Chorthippus apicalis. Altres ortòpters presents a l’EIN Els Bessons són el

llagost de Barbària (Calliptamus barbarus), el llagost-pedra calcari (Ocnerodes brunneri) i el

saltamartí bru ibèric (Chorthippus jacobsi).

Foto 3 i 4. Dos espècies de lepidòpters observades al voltant del turó dels Bessons: saltabardisses cintada (Pyronia bathseba) i griseta mediterrània (Polyommatus hispana).

Per altra banda, referent als lepidòpters, no es disposa d’informació o estudis referents a la

zona. Les estacions de mostratge del Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya (abreviat CBMS

http://www.catalanbms.org/ca/projecte/) més properes a l’àmbit d’estudi són Mas de Melons

(amb dades del període 2000-04) i Arbeca (1998) on es va constatar fins a 31 espècies de

lepidòpters respectivament. L’arlequí (Zerynthia rumina) o l’escac ferruginós (Melanargia

occitànica) possiblement són presents en l’àmbit. També és possible la presència de la blaveta

de l’espantallops (Iolana iolas), lepidòpter inclòs al Llibre vermell de lepidòpters de la Península

Ibèrica, en la categoria d’en perill d’extinció i a la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades.

Iolana iolas habita en zones arbustives i seques, marges i boscos poc densos entre 100 m i

800 m d’altitud, corresponents a la regió Mediterrània i sub-mediterrània. És imprescindible la

presència de la seva planta nutrícia, l'espantallops (Colutea arborescens) i més rarament, la

Colutea atlàntica, arbustos de la família de les lleguminoses fruit del qual s'alimenta l'eruga, que

viu protegida dins de la beina.

Es tracta d'una espècie molt rara a la península Ibèrica, amb poblacions aïllades i escasses,

sobre moltes de les quals encara es tenen dubtes referents a la seva permanència. A més, ha

estat castigada pels incendis i la destrucció del seu hàbitat. La seva dependència quasi

exclusiva a una espècie de planta, i més concretament del seu fruit, la fa encara més

vulnerable ja que s'ha d'ajustar amb èxit al cicle vital del vegetal, cosa que de vegades no es

pot produir amb exactitud.

Per conservar-la, la comunitat científica recomana la recuperació de zones amb Colutea, la

seva plantació prop d'on s'observaven individus, a voreres de rotondes, mitjanes i talussos de

carretera per augmentar la connectivitat entre poblacions, protegir els espais on encara es

troba l'espècie i, per últim, no recol·lectar individus.



Els estudis sobre aquesta espècie de VILA, R. i VIADER, S.7 i PÉREZ DE GREGORIO, J.;

ROMAÑÁ, I. i RONDÓS, M.8 constaten que, a Catalunya, les citacions són escasses i gairebé

sempre de pocs exemplars. Per proximitat cal esmentar la petita població present a la Conca

de Barberà, a la zona de Riudabella (Vimbodí, quadrícula 31TCF38, 560 m), al peu de la Serra

de Prades, en la qual van observar-se alguns individus durant els mesos de maig de 1993 i

1994.

3.2.3. Paisatge

Pel que fa al Catàleg de paisatge, el Catàleg de les Terres de Lleida, aprovat definitivament el

10 de setembre de 2008, circumscriu plenament la zona a dins de la unitat 10, Garrigues Altes.

Aquesta unitat es caracteritza per l’existència de relleus graonats en plataforma estructural,

lleugerament inclinada a nord-oest i seccionada per la xarxa de drenatge. L’escorrentia

conforma nombroses valls en bressol, avui seques. El territori és ocupat des de temps antics i

ha patit profundes transformacions que han afectat els boscos. De fet, les forests han estat

substituïdes per conreus, especialment fruiters de secà (oliveres i ametllers) i per garriga i

brolles arbrades de pi blanc.

Figura 6. Unitats del paisatge de la finca i de l’àmbit d’estudi.

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat.

7 VILA, R. i VIADER, S. (2008). Distribució, ecologia i conservació de Iolana iolas (Ochsenheimer, 1816) a Catalunya. Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Núm. 99. 8 PÉREZ DE GREGORIO, J.; ROMAÑÁ, I. i RONDÓS, M. (2003). Iolana iolas (Ochsenheimer, 1816) y su distribución en Cataluña. Butlletí Sociedad Entomológica Aragonesa. Núm. 32.



Un caràcter distintiu de les Garrigues Altes són les construccions de pedra seca que es troben

arreu, essent notables les cabanes de volta i les parets construïdes en pendent a fi de

conservar els sòls de l’erosió. Les valls són nombroses i estretes, els vessants es retallen d’una

vall a una altra i sovint no deixen més que una carena afilada i minsa. És ben característic el

paisatge de carenes allargassades on corren camins i carreteres.

3.3. Espais naturals i figures de protecció i/o gestió

3.3.1. PEIN

L’àmbit d’estudi prevista és inclòs dins el Pla d’Espais d’Interès Natural de la Generalitat de

Catalunya (Decret 328/1992) atès que apareix llistat a l’Annex I del mateix sota la denominació

Els Bessons. L’EIN Els Bessons, té una superfície total de 424,85 ha i està enclavat entre els

municipis de Juneda (236,85 ha), Cervià de les Garrigues (88,25 ha), les Borges Blanques

(85,35 ha) i Castelldans (14,38 ha).

Aquest espai no té elaborat el Pla especial del protecció del medi natural i del paisatge ni el Pla

de delimitació definitiva. La seva delimitació es va realitzar a escala poc precisa (1:50.000).

La memòria del PEIN fa una descripció general dels valors de l’espai que li varen valer la seva

inclusió en el propi Pla:

“Els Bessons és un espai format per petits turons marginals a la baixa plana central, constituïts

per roques calcàries que alternen amb llits argilosos. El paisatge vegetal es caracteritza per

fragments residuals de carrascar amb espina cervina, bosquines de pi blanc, garrigues, brolles i

prats secs. Aquest espai natural acull una mostra representativa del paisatge típic de les

Garrigues on els conreus de secà alternen amb àrees de vegetació natural refugiades en els

relleus més alterosos. La conservació d'un mantell continu de vegetació natural contribueix a

mantenir la personalitat i notable entitat paisatgística dels seus relleus, que contrasten amb les

terres agrícoles de l'entorn”.

Taula 18. Usos del sòl dins la superfície del PEIN “Els Bessons” (2012).

Ús del sòl Superfície (ha) %

Brolles de romaní, timonedes, bufalaga 155,5 36,6

Fruiterars 92,7 21,8

Boscos mixtos de carrasca i pins 63,7 15,0

Vinyes 66,7 15,7

Garrigues de coscoll 31,5 7,4

Conreus herbacis 11,9 2,8

Llistonars amb teròfits 2,8 0,7

Total 424,8 100

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat i pròpia.



Figura 7. Usos del sòl a l’espai Xarxa Natura 2000- PEIN “Els Bessons”.

Font: Dept. de Territori i Sostenibilitat.

3.3.2. Xarxa Natura 2000

L’any 2006, l’EIN Els Bessons va ser efectivament inclòs en la proposta de la Generalitat de

Catalunya d’espais que composen la Xarxa comunitària Natura 2000, segons Directiva

92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, aprovada per la Generalitat de Catalunya amb data de 5

de setembre de 2006. En aquesta proposta varen incloure-s’hi els hàbitats d’interès comunitari,

relatiu a la conservació d’hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres (coneguda com a

Directiva Hàbitats).

Aquest espai, inclòs dins la tipologia d’espais de plana agrícola, va ser classificat, d’acord a la

normativa comunitària, com a LIC (Lloc d’interès comunitari) i ZEPA (Zona d’especial protecció

per a les aus) amb el codi ES5130001.

3.3.3. Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida)

En data 24 de juliol de 2007, el Govern de Catalunya va aprovar definitivament el Pla territorial

parcial de Ponent (Terres de Lleida), que integrava dins de la categoria de sòl de valor natural i

de connexió tota la superfície un ampli sector limítrof a l’EIN dels municipis de Cervià de les

Garrigues, Castelldans, Juneda i les Borges Blanques. Aquesta zona se circumscriu al

Connector biològic 38. Connexió Garrigues Baixes: Connector entre les serres del Montsant i

els espais de secà del Segrià. Mosaic forestal de conreus de secà amb barrancs i petites serres

amb pinedes de pi blanc, garrigues, brolles de romer, maleïda i llistonars. Presència d’espècies

mediterrànies com el còlit negre, el còlit ros, l’oreneta cua-rogenca i el llangardaix ocel·lat.



Figura 8. Sòl de valor natural i de connexió segons el PTPP.

Font: Pla Territorial Parcial de Ponent.

Figura 9. Àrees d’interès faunístic i florístic

Font: Dept. de Territori i Sostenibilitat



3.3.4. Àrees d'interès faunístic i florístic

L’àmbit d’estudi i gairebé tota la finca de l’Aranyó, a excepció del propi mas i un petit sector a

l’extrem nord, s’inclou en una àrea d’interès faunístic i florístic d’acord al Mapa d'Àrees d'Interès

Faunístic i Florístic, elaborat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i

Medi Natural (en endavant, DAR) amb la suma de les àrees més crítiques, de risc o d'interès de

totes les espècies de fauna i flora amenaçades.

Així mateix, d’acord a la delimitació del DAR, s’inclou dins una àrea prioritària de reproducció,

alimentació, dispersió i concentració local de les espècies d'aus amenaçades.



3.4. Medi humà

3.4.1. Població

Atès que l'indret on es projecta la instal·lació estrictament no acull cap habitatge o nucli de

població en aquest apartat ens referim al context dels municipis. El poblament és bàsicament

agrupat als nuclis principals, per bé que en ambdós termes hi ha habitatges disseminats que

corresponen a masos que s’han mantingut habitats o edificacions recents.

Els nuclis de Juneda i les Borges Blanques són els municipis més poblats de la comarca de les

Garrigues, i la xifra s’ha mantingut o augmentat al llarg del darrer segle a diferència d’altres

nuclis menys poblats de la comarca que han perdut població. La promoció d’activitats

econòmiques complementàries i alternatives al sector agrari i la millora de les infraestructures i

serveis són els motius pels quals, els dos municipis que formen part de l’àmbit d’estudi

mantinguin i augmentin la població.

Aquests factors es posen de manifest a l’observar les dades de població següents, que

mostren l’evolució en els darrers 25 anys, i s’observa que, mentre al conjunt comarcal la

població s’ha mantingut estable, als municipis de Juneda i les Borges Blanques ha augmentat

aproximadament en 500 i 1000 habitants, respectivament.

Taula 19. Població i evolució en el període 1990-2014.

Municipi 1990 2000 2010 2014

Juneda 3.008 2.988 3.487 3.497

Les Borges Blanques 5.193 5.212 6.049 6.088

Garrigues 19.923 19.269 20.413 19.762

Font: IDESCAT.

3.4.2. Usos del sòl

El planejament urbanístic del municipi de Juneda es regeix pel Pla d’Ordenació Urbanística

Municipal (POUM) de Juneda, aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme i publicat al

DOGC núm. 5023 de data de 05/12/2007. Actualment, la zona del projecte es classifica com a

sòl no urbanitzable de secà, clau 13.

D’altra banda, les Borges Blanques compta amb el Text Refós de les Normes Subsidiàries de

Planejament com a figura de planejament vigent, aprovat definitivament en data de 06/07/2005,

publicat al DOGC núm. 4472 de data 19/09/2005. La zona del projecte s’hi classifica com a sòl

no urbanitzable de protecció natural i paisatgística inclòs al PEIN, clau SP1.

Tan actualment com històricament, la finca ha tingut un ús agrícola, que és l’ús gairebé

predominant en el context. Es tracta d’un tipus d’agricultura de secà i per tant, poc intensiva,

amb baix ús d’adobs i pesticides, i amb abundància de marges de pedra seca i vores de

vegetació natural i erms aforestats, i per tant amb força heterogeneïtat a nivell de paisatge i un

grau important de mosaic agroforestal. Tots aquests factors fan que es tracti, en general d’un



hàbitat ben conservat i representatiu de l’entorn. El manteniment dels conreus es considerar

positiu per al conjunt de l’hàbitat pels beneficis que suposa quant a protecció enfront d’incendis

forestals, presència de diversitat faunística i afavoriment de preses per rapinyaires.

Taula 20. Usos del sòl als municipis de Les Borges Blanques i Juneda (1998).

Municipi Bosc Matollars Prats Altres Improductiu Conreus Total

(ha) dens clar natural artificial

Juneda 3,25 0,37 9,62 0,94 0 0,23 2,90 82,70 4.730

Les Borges Bl. 2,50 0,43 11,74 1,36 0 0,18 3,49 80,30 6.185

Garrigues 16,27 1,51 15,24 0,42 0 0,09 1,39 65,08 79.971

Font: CREAF i MCSC (mapa de la regió forestal).

Figura 10. Usos del sòl de l’àmbit d’actuació.

Font: Dept. Territori i Sostenibilitat.

3.4.3. Activitat econòmica de la finca

a) Agricultura

Històricament la finca de l’Aranyó s’havia dedicat a conreu de cereal de secà, olivera i ametller.

L’any 1999 Masos Flassada Sord S.A.U adquirí la finca d’una extensió total de 850 Ha. Els

principals cultius en aquell moment eren cereal i olivera, però les característiques edàfiques

també eren òptimes per al cultiu de la vinya. En aquest sentit, a partir de l’any 2000 s’hi

començà a plantar ceps. Atès que la vinya comprenia una part de l’EIN Bessons, al Pla de la



Caseta les actuacions es realitzaren d’acord a un Estudi d’Impacte Ambiental igual que les

plantacions realitzades durant els següents 5 anys, que també foren objecte de tramitació

d’Avaluació d’Impacte Ambiental. En paral.lel a aquest tràmit, es va elaborar un pla de gestió

integral de la finca, que permetés un estudi global de les transformacions.

Actualment la vinya, emparrada en espatllera, ocupa una superfície de 175 ha del total de 350

Ha conreades de la finca, amb dos sectors principals: un al nord-oest de la finca, amb la

plantada del coll de la Portella, pla del Gardelo i fondo del Pou; i un altre, a l’extrem sud de la

finca amb el pla del Pepe, de la Caseta i pla del Rispa, dins l’àmbit de l’ENP Els Bessons. Les

varietats de raïm que es conreen en aquesta finca van destinades a un segment de vins d’alta

qualitat, marca Torres. Es busca potenciar determinats components en el raïm que només es

poden potenciar amb un reg moderat i l’aplicació de determinades pràctiques culturals

encaminades a seguir una línia qualitativa (marc de plantació adequat, adobats de precisió,

etc.).

La vinya, tot i ser un cultiu llenyós poc exigent en termes pluviomètrics, en el clima semi-àrid de

l’Aranyó, amb precipitacions anuals mitjanes de 380 mm, presenta certes dificultats. En anys en

que la sequera és accentuada no només el fruit es veu mermat sinó que la planta pateix fins al

punt d’afectar futures veremes.

En tot cas, la finca de l’Aranyó segueix comptant amb conreu de cereal, sobretot a les

raconades (racó Llarg, racó de la Caseta, racó del Nostre Senyor) que davallen des dels

altiplans de la serra dels Bessons, i a les capçaleres de la vall de l’Aranyó i la Roca Alta i a la

Planta del tossal Gros.

Les oliveres estan sobretot presents al nord-est de la finca, a la Planta de la Bassa encara que

també trobem oliveres al racó del Rispa i al racó de les Guineus.

Finalment, el cultiu d’ametllers gairebé ha desaparegut de la finca.

b) Ramaderia

La finca no compta amb cap explotació ramadera ni hi pastura cap ramat d’ovelles o cabres.

c) Caça

La caça és un recurs econòmic en aquest indret i, històricament, havia estat un dels

aprofitaments principals de la finca de l’Aranyó la qual era i és un vedat al marge de la resta del

municipi de Juneda.

La titularitat d’aquesta àrea privada de caça correspon al propietari de la finca, Masos

Flassada-Sord, SA (Miguel Torres, SA).

Històricament, el vedat havia estat dedicat a l’aprofitament de la caça menor motiu pel qual es

dedicava unes pràctiques agroambientals amb la finalitat d’afavorir la caça menor (guarets,

erms, abeurador, etc.).



La part corresponent al municipi de les Borges Blanques no havia pertanyut a la finca de

l’Aranyó fins que va ser comprada a principis de segle XXI. Actualment, encara pertany a l’APC

L-10081 de les Borges Blanques.

Finalment, hi ha una petita part, a l’extrem sud de la finca, pertanyent a l’APC L-10215 de

Cervià de les Garrigues. En resum:

Taula 21. APC presents a l’àmbit del present estudi.

Nom de l’APC Núm.

APC

Titular Superfície

(ha)

Municipi

Aranyó L-10043 Masos Flassada-Sord, SA

(Miguel Torres, SA)

823,54 Juneda

Les Borges Blanques L-10081 Ajuntament de les Borges

Blanques

5241,80 Les Borges

Blanques

Sant Miquel L-10215 Societat de caçadors de Cervià

de les Garriques

5727,84 Cervià de les

Garrigues

Font: Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

3.4.4. Infraestructures existents

A l’àmbit del projecte s’hi accedeix per diversos camins. Des de la carretera C-233 (de

Castelldans a les Borges Blanques), prop del mas de l’Aranyó, al punt quilomètric 59,4 parteix

un camí principal de la finca que prenent direcció sud s’endinsa a la finca. A escassos 600

metres de la carretera, aquest camí es bifurca en dos: un, en direcció sud-est i, un altre, en

direcció sud-oest. El primer s’endinsa a la finca, passa pel fons de la vall de l’Aranyó, el

magatzem de la finca, la cabana Nova i ascendeix pel racó Llarg fins al pla de la Caseta. El

segon camí puja fins al pla del Sec, on es bifurca de nou en dos. Un camí segueix en direcció

sud, voreja el tossal Gros fins enllaçar amb el camí del barranc de la Roca Alta. Aquest camí

s’endinsa pel barranc del Nostre Senyor i ascendeix fins al pla del Pepe on enllaça amb el camí

que ascendeix a aquest altiplà procedent del nucli de les Borges i del fondo de Puigpelat.

L’àmbit d’estudi no està travessat per cap línia elèctrica i no se’n preveu de construir cap amb

el propòsit de preservar els valors paisatgístics de l’espai. El proveïment elèctric de la bassa

reguladora del Segarra-Garrigues i de la instal·lació de reg prevista al present projecte es

preveu mitjançant plaques fotovoltaiques i microaerogeneradors.

Finalment, a nivell d’infraestructures existents cal destacar els dos dipòsits d’aigua existents, un

al pla del Pepe i l’altre al Pla de la Caseta. Aquest darrer disposa d’un hidrant el qual podria ser

utilitzat pels mitjans terrestres dels bombers en cas d’incendi forestal.



3.5. Riscos

3.5.1. Risc d’incendi forestal

L'estadística d'incendis forestals a la finca de l’Aranyó en el període comprés entre 1986 i 2014

és la següent9

:

Taula 22. Estadística d'incendis a la finca de l’Aranyó (1986-2014).

Núm.

Ident. Paratge Data Inici Data Final X utm Y utm

Sup. forestal cremada (ha)

Arbrada No

arbrada Total

- Pla de

Gardelo

02/08/1997

- 14:17

02/08/1997

- 20:30

318300 4596500 0 0,7 0,7

TOTAL 0 0,7 0,7

Anterior a aquest incendi és té constància d’un incendi que afectà el sector sud de la finca de

l’Aranyó, Pla del Pepe, Pla de la Caseta a mitjans dels anys 70. No es disposa d’informació

estadística d’aquest incendi.

3.5.1.1. Combustibilitat

Els models de combustible (Rothermel, 1972) presents a l’àmbit d’estudi, en base al treball de

camp, són els següents:

Taula 23. Models de combustible10.

Model

combustible

Descripció Grau de

presència

Reconeixement / Zona de

presència

Model 2

Pastura fina, seca i baixa. Entre un terç i

dos terços de recobriment de plantes

llenyoses (matollar o arbrat). El combustible

està format pel material herbaci, la fullaraca

i les branques caigudes de la vegetació

llenyosa. Quantitat de combustible:4-6 t/ha.

Moderada

Els conreus de cereal i els

llistonars s’ajusten a aquest

model.

Model 4

Bosquines baixes o plantació jove molt

densa, de més de dos metres d'altura, amb

sotabosc espès i alt, sense discontinuïtat

vertical. A més del fullatge inflamable, hi ha

material llenyós fi i mort. Quantitat de

combustible: 25-30 t/ha.

Alta

El carrascar esclarissat, les

pinedes i el coscollar pertany

a aquest model. És el model

més abundant en l’àmbit

d’estudi.

9 Font informativa: Servei de Prevenció d’Incendis Forestals del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. 10 Font: Mapa de Models de Combustible en format Miramon del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, i elaborat pel CREAF.



Model 5

Matollar dens i verd (menys d'un metre

d'altura). El matollar és jove, amb poc

material mort i el fullatge conté poques

substàncies volàtils. Generalment, no és

alt, però cobreix quasi totalment el sòl.

Quantitat de combustible: 5-8 t/ha.

Baixa

Una part de les brolles

presents en aquesta forest

pertanyen a aquest model.

Model 6

Semblant al model 5, però amb espècies

de fullatge més inflamable i amb plantes

més altes o matollar més madur, però no

tan alt com en el model 4. Quantitat de

combustible: 10-15 t/ha.

Alta

La major part de les brolles

presents en aquesta forest


Model 9

Bosc dens sense matollar, amb un llit amb

fullaraca més o menys compacta. Quantitat

de combustible: 7-9 t/ha.

Baixa Els boscos d’alzina carrasca


En llaurar-se amb freqüència, els camps poden considerar-se com a conreus estrictes, i, per

tant, s’exclouen de la modelització.

3.5.1.2. Inflamabilitat

La inflamabilitat ve condicionada per:

• La humitat del combustible.

• La quantitat i naturalesa dels gasos volàtils.

• La relació superfície/volum.

La inflamabilitat d’una espècie es mesura des del punt de vista del temps d’inflamació (aparició

de la flama) davant un focus de calor constant i segons el percentatge d’assaigs positius. En

funció del valor de les dues variables anteriors es poden classificar les espècies en 4 tipus:

1. Espècies inflamables tot l’any.

2. Espècies altament inflamables durant l’estiu.

3. Espècies moderadament inflamables.

4. Espècies poc inflamables.

El mapa de models d’inflamabilitat de Catalunya (CREAF en base a dades recollides en les

estacions de mostreig de l’Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya), defineix 10 models

d’inflamabilitat en funció del tipus d’inflamabilitat de cada espècie a l’estiu (agrupant els tipus 1 i

2) i la suma de percentatges de recobriment d’espècies agrupades segons tipus d’inflamabilitat.



Taula 24. Models de d’inflamabilitat (CREAF).

Model

Descripció del model

1 % recobriment <75% d’espècies amb inflamabilitat de tipus 4

2 % recobriment >75% d’espècies amb inflamabilitat de tipus 4

3 % recobriment >25% d’espècies tipus 3 i % recobriment >75% d’espècies tipus 4

4 % recobriment >75% d’espècies tipus 3

5 % recobriment>10% d’espècies tipus 1 i 2 i % recobriment>75% d’espècies tipus 3

6 % recobriment >25% d’espècies tipus 1 i 2





Els models d’inflamabilitat presents a la zona correspon al model 10 per a tot el sòl forestal,

sense distincions. És a dir, el format per un alt recobriment d’espècies inflamables tot l’any o

altament inflamables durant l’estiu. En cas dels conreus, el CREAF assigna una categoria

específica exclosa de la modelització, pressuposant que no presenten recobriment vegetal.

3.5.1.3. Avaluació del risc d’incendis forestals

El mapa de perill bàsic d'incendi forestal, elaborat pel DAR, integra mapes corresponents als

factors que intervenen en el perill d'incendi forestal: perill d'ignició i de propagació. D’acord a

aquest mapa, l’àmbit del projecte es qualifica amb perill 1 (baix) per a les zones de conreu i

perill 3 i 4 (alt o molt alt) per a àrees amb usos del sòl forestal.

D’acord el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s'estableixen mesures de prevenció

d'incendis forestals, Juneda es va classificar com a zona d'alt risc d'incendi forestal. Segons la

revisió realitzada l'any 2003, dins el Mapa municipal de perill d'incendi forestal realitzat per la

Direcció General de Prevenció de Riscos del Medi Natural, del DAAM, els municipis de les

Borges Blanques i Juneda està classificat com de perill baix.

D’acord al Mapa de vulnerabilitat municipal, elaborat per la Direcció General de Protecció Civil,

del Departament d'Interior, Juneda està classificat com a municipi amb una vulnerabilitat

MODERADA front els incendis forestals.

En conclusió, el risc d’incendi forestal és elevat a l’entorn de l’àmbit del projecte. No obstant

això, resta restringit al sòl forestal (vessants i parts més elevades dels turons), fragmentat per

zones de cultiu cosa què fa que difícilment puguin produir-se grans incendis forestals.



3.5.2. Risc d’erosió

Segons les dades obtingues pel SISMA11 el risc d’erosió al municipi de Juneda és baix, i mig en

el cas de les Borges Blanques. Es considera com a risc l’estimació de la pèrdua de sòl per

escolament superficial (erosió laminar) i per solcs, però sense estimar processos com l’erosió

per reguerots, moviments de massa i vent. Tot i així, i com mostra la següent figura, hi ha parts

de l’àmbit d’estudi (sud-est del terme de Juneda i sud-oest de les Borges Blanques) que

presenten risc d’erosió alt o molt alt.

Figura 11. Risc d’erosió del sòl en l’àmbit d’estudi.

Font: Proyecto Trama.

3.5.3. Risc de salinitat de sòls

Segons les dades obtingues pel SISMA el risc de salinització als terme de Juneda i les Borges

Blanques és baix o molt baix, considerant com a risc “l’acumulació de sals (més solubles que el

guix) en el sòl, que provoca la destrucció de l’estructura i dificulta –arribant a impedir-ho- el

creixement dels cultius. Aquest procés depèn de les característiques intrínseques del sòl, de la

posició geomorfològica que ocupi, de la configuració prèvia que s’hagi donat als horitzons

edàfics i del maneig del sòl i l’aigua”. Observant la figura, s’observa que a l’àmbit d’estudi, és

comprès per sòls amb nivell baix de risc de salinització.

11 Sistema de Sensibilització Medi Ambiental que avalua i informa sobre diversos aspectes ambientals relacionats amb el medi agrari català (despoblament, erosió, salinització, contaminació per nitrats, incendis, eutrofització, afectació paisatgística, etc.) desenvolupada en el marc del Projecte TRAMA (Tècniques de Reorganització Ambiental Agrària) finançat per un programa LIFE, que té com a objectiu posar en funcionament tècniques de gestió respectuoses amb el medi.



Figura 12. Risc de salinització de sòls en l’àmbit d’estudi.

3.5.4. Risc de contaminació per nitrats

El SISMA també proporciona la classificació del risc de contaminació per nitrats per municipis,

que com pot observar-se a la figura és mig.

Figura 13. Risc de contaminació per nitrats en l’àmbit d’estudi.

Font: Proyecto Trama.



4. ESTUDI D’ALTERNATIVES

4.1. Objectius de l’anàlisi d’alternatives

L’estudi de les alternatives del projecte i l’anàlisi de la repercussió ambiental de cadascuna és

un aspecte fonamental en qualsevol EIA atès que es tracta no sols d’avaluar l’impacte d’un

projecte concret i les mesures correctores necessàries per a llur integració sinó que, a més, ha

de valorar les diferents alternatives de localització i alternatives tècniques.

4.2. Alternatives de localització

Entre les alternatives de localització, cal valorar com a opcions, l’extensió del regadiu a la finca,

així com el del punt de captació o hidrant.

Figura 14. Àmbit de l’actuació amb expressió de les diferents instal.lacions.

4.2.1. Extensió dels regadius

Alhora de considerar l’extensió de l’àrea regable en el conjunt de la finca, cal considerar

diferents opcions de superfície amb repercussions sobre el cost del projecte i l’afecció sobre el

medi:



Alternativa 1

Extensió integral a tot l’àmbit inicial descrit.

Alternativa 2

Extensió del reg a totes les subparcel·les fins a la cota 545 snm que suposa la exclusió de les

feixes que se situen al vessant nord i oest del turó dels Bessons.

Figura 15. Imatge dels terrenys per damunt de la cota 545 m snm (en cercle groc).

L’alternativa 2 és més favorable atès que les feixes esmentades constitueixen un dels espais

més visibles de l’entorn i a l’hora més fràgils des del punt de vista de l’erosió. Cal dir altrament

que, per la seva reduïda amplada, aquestes feixes resulten poc aptes per al conreu de la vinya.

Alternativa 3

Extensió del reg a l’àmbit del projecte amb exclusió a les subparcel·les per damunt de la cota

545 snm i a les parcel.les que s’ubiquen en discontinuïtat respecte la massa principal de

superfície a regar. El motiu de la exclusió és la fragmentació que genera la ubicació d’espais de

terreny separats de la massa principal, amb la qual cosa, l’afectació es dilata als espais

intermedis de manera que es trenca la compacitat de l’àmbit.

En aquest cas, només hi ha dues parcel.les que pròpiament resten fora de la massa principal, i

un tercer indret que s’ubica en una posició parcialment separada. Les dues primeres s’ubiquen

a l’extrem nord del projecte (parcel.la 86, polígon 21, TM les Borges Blanques, 1,23 Ha) i a

l’extrem est del projecte (recinte més a l’est de la parcel.la 165, polígon 21, TM les Borges

Blanques, 1,655 Ha). La primera es troba a certa distància, ja que es troba a 420 metres enllà

dels camps a regar immediatament més pròxims; la segona en canvi es troba força a prop de



l’espai que es pretén regar, a 56 metres lineals en línia recta. El tercer indret es troba a l’extrem

sud-oest, i constitueix una parcel.la allargassada només separada de la massa principal per un

marge de vegetació natural per bé que forma una llengua de terreny independent (parcel.la 64,

polígon 13, TM Juneda, 0,78 Ha) en contacte ja amb el terme de Castelldans.

Figura 16. Imatge de l’àmbit del projecte amb indicació dels espais discontinus (cercle groc).

Foto 5. Vista de la parcel.la 21-165 (TM les Borges Blanques), que se situa entre la massa principal i l’extrem est de l’àmbit, just a l’obaga del turó dels Bessons.



Foto 6. Vista del camí que condueix a la parcel.la 21-86 (TM les Borges Blanques), que se situa a l’extrem nord de l’àmbit del projecte i a certa distància de la massa principal. Al fons, s’observa el turó dels Bessons i més enllà, a esquerra, el turó del Xiveta.

4.2.2. Localització del punt de captació o hidrant

En el moment de determinar el punt on es realitzarà la captació de l’aigua cal també considerar

com a mínim dues alternatives:

Alternativa 1

Ubicació de l’hidrant al punt previst a la cartografia.

Alternativa 2

Ubicació de l’hidrant entre la presa 1 i la presa 3, al llarg del camí del pla del Pepe que doni

cobertura al sector nord de reg.

L’elecció de l’alternativa 1, en trobar-se en un punt central de tot el sistema, garanteix que totes

les canonades parteixen i finalitzen amb un diàmetre semblant. Això permet que el sistema

d’excavació de la rasa pugui ser semblant, sense grans diferències en l’amplada de rasa i que

aquesta tingui un màxim de 35 cm, tal com es preveu.

D’altra banda, cal tenir en compte els llindars respecte els camins que es preveu al planejament

i l’Ordenança de camins de les Borges Blanques per la qual cosa, cal que les construccions se

situïn almenys a 9 metres de l’eix del camí. Tenint en compte que el camí del pla del Pepe

amida uns 5 metres, l’hidrant i l’estació de bombeig s’hauran d’apartar 6,5 metres respecte el

límit del camí. Es tracta d’una distància important, i que tal vegada, tècnicament pot ser

dificultosa d’aplicar. Altrament, la servitud d’ús (necessària per exemple per fer transcórrer la

canonada) és de 6 metres respecte a l’eix atès que es tracta d’un camí de la xarxa bàsica, la

qual cosa suposaria apartar-se 3,5 metres del límit del camí. No obstant, en aquest cas, la

mateixa normativa preveu la possibilitat d’autoritzar una obra dins de l’espai de servitud per

raons d’interès general.



4.3. Alternatives tècniques

En relació a les alternatives tècniques, fonamentalment cal valorar la tipologia de les

edificacions (hidrant i/o edifici de bombeig, instal·lacions auxiliars i tanques), de cara a la seva

integració a l’espai, i la tipologia de la maquinària a utilitzar a l’hora d’executar les rasses per a

les xarxes de distribució considerant que l’objectiu és minimitzar l’ocupació i afectació de

terrenys, i en especial, el volum de terres a gestionar.

4.3.1. Tipologia de les edificacions

Alhora de concretar el model de les construccions necessàries (hidrant i/o edifici de bombeig,

instal·lacions auxiliars..), es pot optar per diverses solucions:

Alternativa 1

Ús de paraments i cobertes propis de magatzem i instal·lacions industrials, mitjançant obra de

fàbrica o totxo vist, bloc de formigó vist, coberta amb teula prefabricada, etc.

Alternativa 2

Ús de coberta no llampants i paraments adaptats a l’entorn agrícola de la zona mitjançant per

exemple, arrebossat amb calç i/o termoargiles, o bé en tot cas, adaptant la coloració als

següents codis RAL: 6000, 6001, 6002, 6011, 6013, 6016, 6021, 6026.

Figura 17. Rang de colors RAL aptes per a utilitzar-se en els paraments de l’estació de bombeig.

L’elecció de l’alternativa 2 confereix un aspecte més rural a la instal·lació per contraposició a

l’aspecte de nau o taller industrial que confereix l’alternativa 1.



Foto 7. Exemple d’un petit centre de control integrat al seu entorn.

Pel que fa a un eventual instal·lació d’una tanca al voltant de l’estació de bombeig, tot i que

preferentment cal evitar aquest element per ser aliè a l’entorn, en tot cas caldria que s’adaptés

a la normativa local de les Borges que regula aquesta matèria a l’Ordenança de 18/04/2008 i

que reprodueix el planejament general (POUM fase d’aprovació provisional) en el sentit

d’utilitzar tanca cinegètica amb suport de fusta i malla quadrada o rectangular, evitant la tanca

de simple o triple torsió, lacada o no, d’aparença industrial.

Foto 8 i 9. Imatge d’una tanca cinegètica amb suport RTI i malla quadrada.

4.3.2. Tipologia de la maquinària a utilitzar en l’excavació de les rases

Alhora de concretar el tipus de maquinària a utilitzar per fer l’excavació de les rases de les

canonades, es pot optar per diverses solucions:

Alternativa 1

Ús de carregadora compacta o màquina retroexcavadora de mida petita.

Alternativa 2



Ús de màquina rasadora de mida petita (tipus RN 275/35, Constructora de Calaf) que per una

fondària de 80/100 cm permet excavar una rasa de no més de 45 cm. Amb aquest ample de

rasa, l’amplada de superfície de treball oscill.la al voltant de 3,5 metres, amb acopi de material

d’excavació inclòs. Cal considerar que atès el diàmetre de les canonades (25-11 cm.) i el

material PEAD/PVC utilitzat, i en definitiva el seu poc pes, no es requereix habilitar un espai

addicional per a aquestes ja que es poden manejar manualment.

Figura 18. Imatge de treball d’una rasadora RN 275/35 (Constructora de Calaf).

Figura 19. Croquis d’una rasadora RN 275/35 (Constructora de Calaf).



Considerant que la topografia de la zona on s’ha de produir l’excavació és bàsicament planera i

la possible presència de materials durs (roca calcària cimentada), l’elecció de l’alternativa 2,

suposant l’ús de la rasadora de menor mida permet generar un menor volum de terres

minimitzar l’afectació als terrenys confrontants a camí i en especial a les bermes que

puntualment travessa. Cal dir que la rasadora tritura el material rocós en una granulometria que

permet reutilitzar-la en el posterior reblert de manera que no es minimitzen els préstecs i els

sobrants. En tot cas, es realitzaran únicament les excavacions estrictament necessàries per a

la fonamentació de l’estació de bombeig i altres instal.lacions.



5. IDENTIFICACIÓ, CARACTERITZACIÓ I AVALUACIÓ D’IMPACTES

5.1. Identificació d’aspectes susceptibles de produir impactes

Per a la correcta identificació de les accions potencialment impactants causades per la

instal·lació d’un reg de suport a la finca Aranyó, s’ha procedit a reconèixer de forma sistemàtica

els aspectes ambientals, és a dir, aquelles operacions o elements de l’acció o activitat

relacionades amb el medi ambient o que pot interactuar amb aquest. Aquesta mecànica s’ha

realitzat per a cadascuna de les fases en què es pot descomposar la vida del projecte, és a dir,

fase prèvia, fase de construcció o executiva i fase d’explotació o funcionament. Al final del

procés, s’aconsegueix llistar ordenadament les accions i elements que resulten rellevants

ambientalment, és a dir, que a priori són capaces de desencadenar efectes notables.

1. Fase d’estudis previs

A. Treballs de sondeig geotècnics i hidrològic i retirada de mostres.

B. Freqüentació de tècnics i promotors.

2. Fase constructiva o d’execució

C. Trasllat rodat de maquinària pesant per les immediacions i camí d’accés.

D. Desbrossada i adequació dels terrenys.

E. Execució de l’obra civil: edificis de control, rases i canonades.

F. Utilització d’equips energètics electrògens.

G. Abassegament de material d’obra, peces metàl·liques, aïllants, cables, suports, etc.

H. Aparcament de maquinària i emmagatzematge d’estris sobre el terreny.

I. Presència i activitat d’operaris i tècnics.

3. Fase de funcionament o d’explotació

J. Presència de l’edifici de control (hidrant) i instal·lacions auxiliars.

K. Reg de les parcel·les.

L. Accés, presència i activitat d’operaris i tècnics.

M. Fertilització i aportació de sals i adobat.

N. Funcionament regular del sistema.

5.2. Identificació d’impactes ambientals derivats dels aspectes

Una vegada hem localitzat les accions i operacions que poden afectar l’entorn que es pretén

preservar, anem a identificar els impactes ambientals, és a dir, les conseqüències de diferent

signe que comportarà en llurs diferents fases l’exercici de l’activitat o obra sobre els quatre

medis (físic, biòtic, perceptual i socioeconòmic) i que potencialment poden suposar una

alteració de llurs característiques i/o qualitats de partida. A la vegada, cada medi pot estar

constituït per varis vectors. En el nostre cas, el medi físic presenta quatre vectors: aire, aigua,



sòls i sorolls; el medi biòtic és constituït per vegetació i fauna; el medi perceptual, per la

intervisibilitat i la percepció; i el medi socioeconòmic ve caracteritzat per la sostenibilitat en

termes de generació de residus i la dinàmica de les relacions econòmiques induïdes, ocupació i

rendes.

1. Fase d’estudis previs

Medi Físic

• Sorolls derivats dels vehicles.

• Emissions atmosfèriques derivades dels vehicles.

• Generació de pols.

Medi Biòtic

• Molèsties sobre la fauna per la presència de veus i sorolls.

• Atropellaments de fauna (invertebrats, amfibis, rèptils i mamífers).

Medi Socioeconòmic

• Oportunitats per a les empreses subministradores i de serveis de la zona.

2. Fase constructiva o d’execució

Medi Físic

• Sorolls derivats dels vehicles dels operaris.

• Sorolls i vibracions derivades de la maquinària i els equips d’energia.

• Emissions atmosfèriques derivades de la maquinària i els equips d’energia.

• Generació de pols.

• Consum d’aigua en l’execució de l’obra civil.

• Alteració geomorfològica del terreny.

• Compactació de sòls per part de maquinària pesant, vehicles i persones.

• Vessaments de líquids, olis, combustibles, etc. per part de la maquinària i vehicles.

Medi Biòtic

• Afectacions sobre la vegetació de les zones d’accés, acopis i aparcament.

• Eliminació de coberta vegetal a la zona construïda.

• Molèsties sobre la fauna per la presència de veus i sorolls.


• Emmetzinament animal per ingestió o contacte d’herbicides o plaguicides de classe B o C.

Medi Perceptual

• Proliferació d’impropis i deixalles per l’entorn.



Medi Socioeconòmic

• Generació de residus d’obra (inerts)

• Generació d’altres residus especials (llaunes buides,...) i no especials (plàstics, cartrons,...).


3. Fase d’explotació

Medi Físic

• Sorolls dels vehicles dels tècnics o operaris.

• Sorolls dels equip d’impulsió.

• Emissions atmosfèriques dels vehicles dels tècnics o operaris.

• Generació de pols dels vehicles dels tècnics o operaris.

• Consum d’aigua.

• Generació d’aigua d’escorrentia.

• Entollaments i pèrdua de sòl.

• Risc de salinització.

Medi Biòtic

• Molèsties sobre la fauna per sorolls dels equip d’impulsió.


Medi Perceptual

• Afecció visual sobre el paisatge de l’edifici de control i bassa.

Medi Socioeconòmic

• Consum elèctric

• Generació de residus industrials especials (residus d’envasos de productes de manteniment,

greixos,...).


• Augment de la productivitat.

5.3. Identificació d’impactes significatius

Tot seguit es presenta el resultat d’un procés sistemàtic realitzat per identificar els possibles

impactes a partir del creuament entre les operacions i elements potencialment impactants que

s’han aïllat i les diferents components en què s’han dividit els medis potencialment afectables.

En la taula posterior es pot veure la matriu d’impactes obtinguda dels quals es remarquen en

color aquells que, des del punt de vista qualitatiu, es consideren significatius. Cal dir que,

aquesta etapa serveix només per identificar el màxim nombre d’impactes a priori. Per això, en

alguns casos són impactes menors o irrellevants que cal que siguin cribats en una etapa



posterior. L’objecte del creuament no és altre que discernir entre impactes menors o poc

significatius i els impactes significatius que més endavant es qualificaran i seran avaluats.


Taula 25. Matriu d’identificació d’impactes.

PRÈVIA FASE D’EXECUCIÓ FASE D’EXPLOTACIÓ

A. Tre

balls

geotè

cnic

s i r

etira

da d

e m

ostr

es

B. Fre

qüenta

ció

de tècnic

s i p

rom

oto

rs

C. Tra

slla

t ro

dat i pas d

e m

aquin

ària p

esant

D. D

esbro

ssada i a

dequació

dels

terr

enys

E. E

xecució

obra

civ

il: e

dific

i, b

assa, ra

ses,...

F. U

tilit

zació

d’e

quip

s e

nerg

ètics a

utò

nom

s

G. A

bassegam

ent de m

ate

rials

d’o

bra

H. A

parc

am

ent de m

aquin

ària i e

str

is

I. P

resència

i a

ctivitat d’o

pera

ris, tè

cnic

s

J. P

resència

edific

i contr

ol i in

sta

l·la

cio

ns a

ux.

K. R

eg d

e les p

arc

el.le

s

L. A

ccés, pre

sència

i a

ctivitat opera

ris

M. F

ert

ilitz

ació

i tra

cta

ments

N. F

uncio

nam

ent re

gula

r del sis

tem

a d

e r

ec

Medi Físic

Aire

1. Sorolls 1 1 1 1 1 1 1 1

2. Emissions atmosfèriques 1 1 1 2

3. Generació de pols 1 1 1

Aigua 4. Consum d’aigua 1 1 1 1

5. Generació d’aigües d’escorrentia 2 2

Sòls

6. Risc d’erosió i pèrdua de sòl 2 2

7. Alteracions geomorfològiques 1

8. Compactació del terreny 1 1 1

9. Vessaments de líquids, olis, greixos,.. 2 2 2

10. Salinització 2 2

Medi Biòtic

Vegetació 11. Eliminació de la coberta 1 2 2

12. Afecció sobre biomassa pròxima 2 1 2 1

Fauna 13. Molèsties i/o atropellaments 2 2 1 2 1 2 2 2

Medi Perceptual Visual 14. Afecció sobre el paisatge 1 2

Perceptiva 15. Proliferació d’impropis i deixalles 2 2 2 2

Medi Socioeconòmic

Sostenibilitat 16. Generació de residus 1 1 1 1 1

Ocupació i

renda

17. Oportunitats per empreses terceres 1 2 1 1 2 1 1 2 1 1 1

18. Creació de llocs de treball 2 1

* Assignem 1 a impactes de 1r

ordre (materialització immediata o segura), 2 a impactes de 2n

ordre (impacte potencial, no immediat o automàtic). En color, impactes significatius.


5.4. Caracterització i descripció dels impactes significatius

Una vegada identificats els impactes ambientals significatius que es poden derivar de tot el

projecte, positius o negatius, cal realitzar un procés d’anàlisi per a cadascun en funció de la

forma com es presenta, la intensitat i el medi on es projecta. A partir d’aquí ja es podrà avaluar

el grau de compatibilitat i, si s’escau, la necessitat d’establir mesures preventives, correctores o

compensatòries, quan l’impacte té caràcter irreversible.

Per a la caracterització prèvia a la avaluació dels impactes que hem considerat significatius es

prenen els criteris que es relacionen a l’Annex 1 del Reglamento para la ejecución del RDL

1302/1986, de 28 de julio, de evaluación del impacto ambiental aprovat pel RD 1131/1988 de

30 de setiembre, també recollits en el Decret 114/1988 de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte

ambiental (DOGC nº 1000 de 03/06/88) i el respectiu Reglament. Els criteris normatius són els

següents12

:

Efecte

Notable (A)

Quan la modificació dels factors ambientals pot produir alteracions o pèrdues sobre els factors

ambientals de manera parcial o limitada.

Mínim (A1)

Quan les repercussions es poden qualificar d’inapreciables.

Beneficiós (B)

Quan la interacció que s’ha establert es tradueix, després d’una anàlisi completa de la situació,

en un efecte positiu sobre el factor ambiental considerat.

Perjudicial (B1)

Quan es presenta un deteriorament del valor naturalístic, estètic, cultural, paisatgístic, de

productivitat ecològica, o un augment dels perjudicis derivats de la contaminació, erosió i/o

d’altres danys ambientals sobre l’estructura ecològica en sentit ampli, de l’indret estudiat.

Immediatesa

Directe (C)

Aquell que incideix sobre d’un factor ambiental determinat a partir d’una primera acció causant.

Indirecte (C1)

Aquell que es manifesta a través d’un seguit de relacions causa-efecte encadenades, a partir

de la primera acció causant.

Acumulació

12

Els conceptes exposats són excloents dintre d’un mateix grup però no entre grups diferents.



Simple (D)

Aquell que es manifesta individualment sobre els factors ambientals sense cap incidència en

els efectes d’altres agents d’impacte.

Acumulatiu (D1)

Aquell que en perllongar-se en el temps, agreuja progressivament els seus efectes mentre es

manté la causa que el provoca.

Sinèrgic (D2)

Quan l’efecte conjunt de l’acció de varis agents implica un increment dels efectes respecte el

que suposaria la seva actuació per separat.

Moment

A curt termini (E)

Quan l’efecte es manifesta dins del cicle anual.

A mig termini (E1)

Quan es manifesta abans dels cinc anys.

A llarg termini (E2)

Quan es pot manifestar després d’un període superior als cinc anys.

Persistència

Permanent (F)

Suposarà una alteració del medi de durada indefinida en el temps.

Temporal (F1)

Suposarà una alteració de durada limitada en el temps.

Reversibilitat

Reversible (G)

L’alteració produïda pot ser assimilada en l’entorn a mig termini, mercès als processos naturals

de successió ecològica i els mecanismes d’autodepuració o autogeneració propis del medi.

Irreversible (G1)

Suposaria la “dificultat extrema” o fins i tot l’impossibilitat de retornar a la situació inicial.

L’efecte no podrà ésser assimilat pel medi, en base als processos naturals de successió

ecològica i autodepuració.

Possibilitat de correcció



Recuperable (H)

L’alteració que s’ha manifesta pot eliminar-se bé per l’acció natural o bé per l’acció humana,

mitjançant sistemes correctors o aplicacions específiques de tècniques ambientals.

Irrecuperable (H1)

Quan l’alteració o pèrdua es impossible de reparar o de restaurar, tant per l’acció natural com

per la intervenció de l’home.

Freqüència de generació

Periòdic (I)

Aquell que es manifesta de manera intermitent en el temps, seguint una cadència regular.

D’aparició irregular (I1)

Manifestat de manera imprevisible en el temps, les alteracions del qual s’han d’avaluar en

funció de la probabilitat d’aparició, sobretot pel que fa a totes aquelles manifestacions que

sense ésser contínues i/o periòdiques són notables.

Continu (J)

Aquell que es manifesta de forma ininterrompuda en el temps.

Discontinu (J1)

Aquell que es manifesta de manera intermitent en el temps, és a dir, a través d’intervals.

Distribució

Localitzat (K)

Amb efectes circumscrits i concretables en un o diversos perímetres determinables.

Dispers (K1)

Aquell amb efectes difosos sobre una àrea més àmplia i inconcreta.



5.5. Descripció dels impactes significatius

5.5.1. Atmosfera

El projecte de captació d’aigua del sistema Segarra-Garrigues per a rec agrícola i extensió d’un

rec de suport a la finca Aranyó tindrà com a efecte un augment dels nivells de soroll de la zona

fonamentalment en dos moments:

- En fase constructiva, pels treballs de la maquinària pesant i en menor grau, per la presència

d’operaris i l’accés de vehicles. Aquestes són una font de soroll aliena a l’àrea que comporta

molèsties temporals sobre la fauna. No obstant això, cal tenir en compte que es tracta d’una

zona que fins ara, ja és agrícola, i que aquesta activitat ja suposava la presència de maquinària

en determinats moments de l’any.

- En fase d’explotació, en els moments de funcionament dels equips de bombeig o impulsió, que

serà bàsicament, durant horari nocturn, moment de màxima activitat per a la fauna. L’accés de

vehicles i la presència de persones en aquesta fase, es considera irrellevant a efectes de soroll.

Les emissions de fums no es poden considerar significatives en el cas dels vehicles que

accedeixen a la instal·lació pel seu grau de dispersió i només podrien considerar-se per un mal

funcionament dels grups electrògens en fase constructiva. El consum d’electricitat per al

funcionament del sistema, també enregistrarà una certa contaminació atmosfèrica de tipus

dispers i no localitzada a la finca que no considerem rellevant.

La generació de pols que no considerem rellevant en cap cas, es pot produir durant la fase

constructiva, en efectuar la desbrossada, la retirada de materials, i en general, els treballs de la

maquinària pesant i en menys grau, pot derivar de l’accés de vehicles a la finca a velocitats

elevades.

5.5.2. Aigües

Un dels impactes més notables del projecte afecta al vector de l’aigua i concretament, pel

consum d’aigua que es generarà.

Un altra variació que es pot enregistrar un cop entri en funcionament regular tot el sistema de

rec, vindrà donada per l’augment de les aigües d’escorrentia a la finca, però atès el sistema de

rec de suport, aquesta serà difusa i laminada i per tant, no es preveu que hagi de provocar

canvis o impactes sobre la morfometria de la llera. En tot cas, per a evitar possibles problemes

d’erosió o entollament i pèrdua de sòl, la dosi de rec s’hauria de determinar en base a la

Capacitat de Retenció de l’Aigua Disponible (CRAD) dels sòls de la finca per tal que les

pèrdues per percolació profunda siguin mínimes, en aquest cas, la profunditat del material

impermeable (lutites) és important per decidir si la dosi s’ha d’ajustar exactament al CRAD. A

més, cal considerar la velocitat d’infiltració del sòl per decidir la velocitat d’aplicació de rec. La

no consideració d’aquests aspectes podrien implicar un cert risc d’entollament a les parts més

deprimides i generar problemes de conservació de sòls.



5.5.3. Sòls

L’operació d’excavació de rases i la desbrossada i anivellament de terrenys prèvia a la

construcció de l’edifici de control o instal·lació annexa, pot tenir com a conseqüència l’alteració

de la geomorfologia degut als moviments de terra. En aquest cas, els moviments de terres

principalment tindran lloc en l’excavació de les rases per conduir les canonades mentre que per

als edificis de control produiran en un grau mínim ja que el projecte només preveu afectar entre

un i dos àmbits reduïts i situats sobre el terreny natural en una zona de pendent suau sense

modificació substancial. A la resta de la finca no es preveuen anivellaments del terreny.

En tot cas, si hi hagués algun anivellament si que es produiria un impacte rellevant pel risc

d’erosió i d’arrossegament dels horitzons edàfics, que ja s’ha observat en grau considerable en

algun punt de la finca situat en pendent.

Cal considerar rellevant la compactació del sòl que provocarà la circulació de maquinària

pesant sobre els conreus actuals i sobretot sobre les vores dels camins, fonamentalment per

l’acumulació, persistència, dificultat de recuperació i de retruc, modificació sobre les condicions

de creixement de la vegetació.

S’ha de controlar especialment el risc de vessament de líquids (olis, combustible, greixos, etc.)

de vehicles i maquinària que treballaran en fase constructiva, sobretot a la zona d’aparcament, i

en menor grau de les que es puguin produir a l’edifici de control en fase de funcionament per

part dels equips d’impulsió i maquinària auxiliar.

Finalment, en fase d’explotació de la finca, una vegada implantat el rec, cal controlar el risc de

salinització del sòl, tot i el risc baix d’aquesta zona segons informació obrant. L’aportació de

sals i adobs podria modificar l’estructura edàfica dels sòls de la finca. El control es pot realitzar

a través d’analítiques periòdiques que determinin els adobats adequats.

5.5.4. Vegetació

La coberta vegetal és un dels principals vectors a tenir en compte especialment durant la fase

constructiva ja que es preveu intervindré sobre les vores de camins on roman la vegetació

natural per tal de conduir les canonades de reg. Això pot implicar l’eliminació física del mantell

en alguns trams. Quant als edificis de control, l’impacte queda alleugerit pel fet què s’ocupa una

àrea reduïda i de caràcter agrícola i per tant, fonamentalment es produeix una afectació

d’espècies agrícoles, ruderals i fins i tot, en zones denudades.

D’altra banda, a la zona on es desenvolupin els treballs d’execució d’obra, el pas de maquinària

i persones i l’abassegament de materials pot produir una compactació del sòl que afecta les

propietats del sòl en tant que substrat d’aquella vegetació.

5.5.5. Fauna

La fauna que habita la zona es veurà afectada pel projecte en un doble sentit: a) per les

molèsties i els sorolls que provoquen la presència de persones i maquinària i eventualment pel

soroll que pot generar el bombeig; b) pel risc de col·lisió d’aus amb les estructures metàl·liques



de la vinya (que tanmateix no variaran en relació a la situació actual atès que ja hi són); c) pels

atropellaments que ocasionalment poden causar els vehicles dels operaris que accedeixin a la

finca tan en fase constructiva com d’explotació. Cal destacar l’atropellament com una de les

primeres causes de mort en determinades espècies de desplaçament lent (eriçons, serps,

llangardaixos, etc.) i altres, i sobretot en determinades èpoques de l’any i hores del dia, en què

els animals presenten comportaments erràtics o especialment confiats.

5.5.6. Paisatge

L’afecció visual que es produirà amb la instal·lació pot derivar de la introducció en el medi

visual de l’edifici de control i els elements auxiliars, elements aliens al territori, caracteritzat per

la naturalitat de colors terrossos i verds i amb elements associats a l’activitat humana però de

caràcter més tradicional (en tècnica de pedra seca, etc.). En tots els casos, l’impacte visual es

pot reduir a través de tècniques d’integració i mimetització de manera que es tracta d’un

impacte potencial menor i no automàtic i que es pot modular en funció de les solucions

constructives que es donin (materials constructius, paraments i cobertes, revestiments...).

5.5.7. Residus

La posada en marxa del projecte, comporta necessàriament la generació de residus. En fase

constructiva, se’n generaran en el moment de la desbrossada, amb residus orgànics i inerts

(terra, restes orgàniques, etc.) i per part de la maquinària que intervingui (olis, recanvis, etc.).

En fase d’explotació, el funcionament dels equips d’impulsió pot generar algun tipus de residus

d’envasos d’olis, greixos, etc. així com residus d’envasos que generarà el probable increment

de la fertilització. En tot cas, no es considera un impacte rellevant sempre que la seva gestió

sigui l’adequada segons la Llei 6/1993 de residus i normativa associada.

L’altre impacte habitual es deriva de la proliferació d’impropis i deixalles en l’entorn (papers,

plàstics, pots o llaunes, burilles de cigarreta, etc.) que sol comportar en fase constructiva, la

presència d’operaris i tècnics i l’abassegament de materials d’obra a l’àmbit. Es tracta d’un

impacte localitzat a la zona i reversible però difícil d’eradicar per la falta de consciència d’una

part del personal de les obres i certes persones.

5.5.8. Socioeconomia

L’impacte que pot generar el projecte sobre l’economia local resulta positiu ja que es crearan

necessitats al municipi i municipis veïns que caldrà satisfer amb els recursos existents

(empreses locals o comarcals). Això es pot produir en les tres fases (prèvia, constructiva i

d’explotació) però potser pot tenir un impacte més gran en la fase constructiva o d’obra que,

entre altres, pot generar demanda de restauració, bar i allotjament per als operaris, requeriment

d’instal·ladors i operaris de manteniment, benzinera, empreses de moviments de terres,

material de rec, etc.

D’altra banda, el projecte és positiu perquè contribueix a assegurar la continuïtat de

l’explotació. En aquest sentit, no es pot parlar pròpiament de creació de llocs de treball però si

de manteniment.



5.6. Avaluació dels impactes

Després de la caracterització de l’impacte que vam considerar significatiu té lloc l’avaluació del

grau de compatibilitat i la idoneïtat d’establir mesures preventives i correctores. Segons la

classificació establerta a la normativa esmentada qualifiquem l’impacte ambiental de més a

menys compatible d’acord a la terminologia següent:

Compatible (CO): aquell en què la seva recuperació es preveu immediata, un cop finalitzada

l’activitat que el motiva, i per la qual no es fa precís cap mesura correctora o preventiva

específica.

Moderat (M): aquell en què la recuperació no precisa de pràctiques correctores o preventives

intensives encara que si que precisa d’un cert temps per a la recuperació definitiva, o per la

assimilació pels sistemes naturals afectats.

Sever (S): aquell en què la recuperació pot precisar de mesures correctores o preventives

intensives i sovint complexes i requerint un llarg interval de temps per a la recuperació definitiva

o si més no, per a llur integració.

Crític (CR): quan es produeix una pèrdua permanent de la qualitat de les condicions

ambientals, sens possibilitat de recuperació, inclòs amb l’adopció de mesures correctores o

preventives.


Taula 26. Avaluació dels impactes ambientals durant les obres (FASE D'EXECUCIÓ o CONSTRUCCIÓ). Medi Vector Descripció impacte Caracterització Avaluació Mesures correctores Avaluació

amb mesures

Físic

Aire

Soroll del treballs de maquinària i activitat del personal

A, B1, C, D, E, F1, G, H, I, J1, K1

S Treballs de finals de juny a desembre, limitar la velocitat a 30 km/h i evitar circular en hores crepusculars, formació dels treballadors, senyalització

M

Sorolls derivats del funcionament dels grups autogeneradors

A1, B1, C, D, E, F1, G, H, I1, J1, K1

M Observança dels valors guia d’emissió vigents, MTD i manteniment adequat dels equips

CO

Emissions atmosfèriques per mal funcionament autogeneradors

A1, B1, C, D, E, F1, G, H, I1, J1, K1

M Observança dels valors guia d’emissió vigents, MTD i manteniment adequat dels equips

CO

Aigua Consum d’aigua A1, C, D1, E, F, G1, H1, J1, K

M MTD, formació dels treballadors, CO

Sòls

Compactació dels sòls pel pas continuat de maquinària

A, B1, C1, D1, E1, F, G, J, K

S Variar periòdicament les traces per al pas, subsolació dels espais afectats pel pas de maquinària i d’aparcament i abassegament

M

Risc d’erosió per anivellaments i excavació de rases

A, B1, C, D1, E, G, H, K

S Minimitzar els moviments de terra mitjançant ús de maquinària petita

CO

Vessaments d’olis, combustibles, etc. dels grups autogeneradors

A1, B1, C, D1, E, F1, G, H, I1, J1, K

M Làmina protectora (plàstica, metàl·lica, ...) al sòl per evitar infiltracions, manteniment periòdic dels equips

CO

Vessaments d’olis, combustibles,.. de vehicles i màquines estacionat

A, B1, C, D1, E, F1, G, H, I1, J1, K

S Delimitació zona aparcament, làmina protectora (plàstica,.) al sòl per evitar infiltracions, manteniment periòdic vehicles

CO

Biòtic

Vegetació

Afectació per aixecament de pols en camps i biomassa pròxims

A1, B1, C, D1, E, F1, G, H, I, J, K1

M Aplicació de graves a la pista d’accés; limitació de la velocitat d’accés a 30 km/h i evitar circular en hores crepusculars

CO

Eliminació de vegetació lateral en els treballs d’excavació de les rases

A1, B1, C, D, E, F, G1, H1, K

S Delimitació del sòl afectat mitjançant tanca plàstica o metàl.lica, ús de maquinària petita, reubicar canonades en zones no sensibles

M

Fauna

Molèsties per la presència i activitat de personal i operaris

A, B1, C1, D2, E1, F1, G, H, J, K1

M Treballs de finals de juny a desembre, formació dels treballadors i senyalització

CO

Atropellaments pel pas de maquinària i vehicles

A, B1, C, D, E, F, G1, H1, I1, J1, K1

S Limitar la velocitat a 30 km/h i evitar circular en hores crepusculars, treballs de finals de juny a desembre, senyalització dels accessos

M

Perceptual Perceptiva Proliferació d’impropis i deixalles en l’execució de l’obra civil

A, B1, C, D1, E, F1, G, H, I1, J1, K1

M Formació dels treballadors i senyalització, habilitació d’un punt de recollida, separació de fraccions i trasllat a gestor autoritzat

CO

Socio econòmic

Ocupació i rendes

Oportunitats per empreses locals en treballs de moviments terra

A1, B, C, D2, E, F1, K, I1

CO CO

Oportunitats per empreses locals en treballs d’execució d’obra civil

A, B1, C, D2, E1, F1, K, I1

CO CO



Taula 27. Avaluació dels impactes ambientals durant el funcionament regular de les instal·lacions (FASE D’EXPLOTACIÓ).

Medi Vector Descripció impacte Caracterització Avaluació Mesures correctores Avaluació amb mesures

Físic

Aire Sorolls provocats pel funcionament de les bombes

M Aïllament de l’edifici de control, MTD CO

Aigua Consum d’aigua A1, C, D1, E, F,

G1, H1, J1, K1 M Rec de suport, manteniment adequat del sistema CO

Sòls

Risc de salinització per adobat inadequat o excessiu, ...

S Producció integrada, producció ecològica CO

Risc d’erosió per excés d’aigües d’escorrentia

S Respectar marges i anivellaments existents, control del rec i excessos d’aigua amb temporitzadors i en cas de pluja, determinació del CRAD

CO

Biòtic

Vegetació

Afecció sobre vegetació natural i arbres aïllats a les vores dels conreus

A1, B1, C, D1, E1, F, G1, H, I1, J1, K1

M Limitació de la velocitat a 30 km/h en paviment terrós, senyalització

CO

Canvis sobre les comunitats immediates al conreu

S Manteniment d’una franja inculta a la vora del conreu per permetre el manteniment de vegetació de vora

CO

Fauna Molèsties i atropellaments en accés i activitat operaris

A, B1, C1, D2, E1, F, H1, I1, J

S Limitar la velocitat d’accés a 30 km/h i evitar circular en hores crepusculars, senyalització; prohibició d’ús de plaguicides i herbicides classe B i C

CO

Perceptiva

Impacte visual per la presència d’edificis i elements auxiliars

A, B1, C, D, E, F, G1, H1, J, K1

M Ús de materials constructius integrats, coloració adequada i elements no reflectants, etc.

CO

Proliferació d’impropis i deixalles en els treballs de fertilització

A1, B1, C, D1, E1, G, H, I1, K1

M Instal·lació d’un punt de recollida selectiva dels envasos, formació, senyalització

CO

Socio-econòmic

Sostenibilitat Generació de residus en el funcionament equips bombeig

A1, B1, C, D1, E, F, G1, J

M Separació selectiva dels residus generats (envasos de líquids de manteniment, greixos,...), etc.

CO

Ocupació i rendes

Oportunitats per empreses locals per manteniment

A, B, C1, D2, E1, F, J, K1

CO CO



6. MESURES CORRECTORES I COMPENSATÒRIES

Segons es desprèn de la identificació i avaluació dels principals impactes ambientals cal

establir una sèrie de mesures de les quals unes tenen caràcter preventiu i altres de

minimització de l’impacte i/o integració de les instal·lacions. En alguns casos, en què l’impacte

és irreversible es plantegen mesures compensatòries. En tot cas, totes les mesures es

descriuen en funció del factor ambiental o impacte que es pretén corregir. Cal assenyalar que

les mesures que s’indiquen per a la fase constructiva les cal introduir en els plecs de condicions

tècniques i particulars que s’utilitzaran per a adjudicar l’obra, i en aquest sentit, l’empresa

adjudicatària ha de designar una Direcció Ambiental de l’obra tasca que, si s’escau, pot

compartir-se amb el control de salut, higiene i riscos, i que esdevé responsable de l’execució i

el seguiment d’aquelles mesures. Per la seva part, les mesures indicades per a la fase

d’explotació les cal incorporar en la pràctica diària de la finca a càrrec d’un responsable

designat pel promotor. La major part de les mesures preventives, correctores o compensatòries

que apareixen a continuació, ja han estat apuntades a les taules 26 i 27.

6.1. Geomorfologia i sòls

Els impactes que es puguin generar sobre la geomorfologia i els sòls es produiran en fase

constructiva. El projecte se situa sobre parcel·les de conreu i llurs immediacions, que presenten

un pendent baix (0-5%) i en conseqüència, no es preveu la necessitat de rebliments i

anivellaments. Tanmateix, per tal de passar les canonades es preveu l’obertura de rases d’una

certa fondària. Per garantir la minimització de l’impacte degut a l’ocupació de sòl, els petits

moviments de terres per a l’adequació del terreny per a l’edifici de control i principalment

l’excavació de les rases de conducció des de la impulsió, el risc de compactació i de

contaminació dels sòls, es prendran les següents mesures:

- Minimització i delimitació estricta de la superfície de treball. La delimitació la realitzarà la

Direcció Ambiental de l’obra, i es senyalitzarà tot el perímetre de l’espai forestal lateral a les

zones d’ocupació amb tanca plàstica reflectant i visible. Pel que fa a la zona d’abassegament

de materials d’obra i zona d’estacionament de maquinària, es localitzarà en un punt sense

desnivell de la finca, preferentment en proximitat al camí d’accés. Aquesta zona també

romandrà delimitada per tanca perimetral o altre sistema que limiti clarament l’espai.

- Ús de maquinària petita. Es recomana l’ús de màquina de mida petita atès que un dels

principals impactes del projecte recau sobre la vegetació d’interès que se situa a les vores dels

camins per on han de transcórrer les canonades de reg.

- Control del parc de maquinària. L’estacionament del parc de maquinària es concentrarà en

un únic espai per a limitar el risc d’afeccions al sòl per vessaments de combustibles, greixos,

olis i altres líquids. Sobre aquest espai, es col·locaran làmines impermeables o lones

(plàstiques o metàl·liques) per evitar infiltracions per degoteig.



- Determinació de la CRAD i la velocitat d’infiltració del sòl de la finca. La no consideració

d’aquests aspectes impliquen un risc d’entollament a les parts més deprimides amb el risc

associat de problemes de conservació de sòls.

- Producció integrada o ecològica. Aquests sistemes de producció agrícola garanteixen un

control dels tractaments als requeriments reals del conreu, ja que la certificació anual del

sistema obliga a la realització d’anàlisis i controls periòdics dels sòls. També garanteix l’ús de

productes respectuosos amb la fauna i per tant, exclou herbicides i plaguicides de classe B i C.

- Material dels terraplenats i reblerts procedirà íntegrament del desmunt de les finques de

la zona sense altres aportacions.

6.2. Consum d’aigua

Atès que el projecte se sustenta sobre un sistema de rec de suport, implícitament es preveu un

consum adaptat a les necessitats sense malbarataments de recurs. En aquest sentit, la no

implementació d’un rec de transformació sinó de suport assegura una captació moderada i

puntual d’un màxim anual de 1500 m3/Ha, amb la qual, s’obté un regadiu de suport al conreu

existent, molt diferent de la intensitat de rec que exigeix un rec de transformació, per damunt

dels 6000 m3/Ha/any que implica un canvi de conreu i en conseqüència canvis sobre les

comunitats agrícoles i amb possibles alteracions sobre tot l’hàbitat.

6.3. Comunitats vegetals

En aquest projecte resulta fonamental establir mesures que assegurin la no afecció a les

comunitats vegetals d’interès presents a l’àmbit del projecte i a les zones limítrofes. Les

mesures destinades a la protecció de la vegetació estan destinades sobretot a minimitzar

l’ocupació de sòl en fase constructiva sobre les zones forestals llindants. En aquest sentit

s’adoptaran les següents mesures:

- Delimitació estricta de la zona de treball. A través de tanques plàstiques reflectants o visibles

es protegiran els espais laterals de vegetació natural del pas de la intrusió de la maquinària

pesant i altres.

- Mantenir la totalitat de marges, erms i vegetació natural existent13. Es preveu el

manteniment d’una franja lliure de conreu la qual evitarà la influència i degradació de la

successió vegetal natural que infringeixen les espècies del conreu i la invasió d’espècies

herbàcies de tipus adventici i ruderal sobre les comunitats naturals limítrofes i eventualment fan

la funció de tallafocs.

13 També continguda a l’Acord de Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del Projecte de regadiu i concentració parcel·lària del Segarra-Garrigues. Transformació en regadiu, obres de distribució i concentració parcel·lària a diversos termes municipals (Resolució MAH/3644/2010, de 22 d’octubre, DOGC núm. 5759 de 19-11-2010).



- Mantenir la presència de vegetació herbàcia entre l’arbrat dels conreus llenyosos. Evitar

la llaurada dels camps de vinya en el període comprès entre 15 d’abril i 30 de juny a fi d’evitar

l’afectació als nius de còlit ros, cogullada vulgar, cogullada fosca, terrerola vulgar, entre altres.

6.4. Fauna

Els impactes significatius sobre la fauna es produeixen a través de les molèsties potencials que

pot generar l’activitat humana i els treballs de maquinària. Pel que fa a la fase de funcionament

ordinari del sistema, les molèsties vindran donades pel soroll procedent de l’equip d’impulsió i

pel risc de col·lisió de les aus amb els filats de la vinya. Altres impactes sobre la fauna deriven

de possibles atropellaments provocats durant l’accés a la finca. Les mesures a aplicar són les

següents:

- Minimització de les emissions de soroll en fase constructiva. Cal realitzar les obres

principals fora de l’època de zel i cria, atès que aquesta és una de les èpoques més sensibles

per moltes espècies. L’època més adequada en aquest sentit seria a partir de finals de juny i

fins a desembre, és a dir, evitant els mesos de gener a juny.

- Accés a la finca a velocitats moderades. Cal restringir la velocitat màx. a 30 km/h, per a

reduir el soroll i sobretot, el risc d’atropellaments i principalment evitant la circulació en hores

crepusculars. En aquest sentit, caldria implantar algun tipus de senyalització advertint del perill

d’animals solts i de la limitació de la velocitat.

- Prohibició d’ús de plaguicides i herbicides de classe B i C. Cal evitar l’ús d’aquests

productes per la seva afectació a la fauna terrestre, aus i vertebrats.

- S’evitarà la possible destrucció dels nius terrestres durant l’època de reproducció. No es

llauraran els camps de vinya durant el període comprès entre el 15 d’abril i el 30 de juny amb la

finalitat d’evitar l’afectació a les espècies d’ocells esteparis que nidifiquen a terra com ara el

còlit ros, la cogullada vulgar, la cogullada fosca i la terrerola vulgar, entre altres14.

- Manteniment dels marges de vegetació de les vores dels camins i arbres aïllats15. Resulta

de gran importància per a nombroses espècies la fauna, el manteniment de la topografia, amb

els marges existents i els arbres aïllats que s’hi suporten com a refugi, lloc de cria i alimentació.

A més, aquests arbres són posadors per a les àligues i altres rapinyaires des d’on es llancen a

caçar als barrancs i els fondals propers. En aquest sentit, cal evitar la desbrossada de vores de

camps i, especialment, la poda o eliminació d’arbres i arbusts de les vores de camins amb

desbrossadora mecànica. En aquests ecotons es refugien espècies pròpies dels ambients àrids

i subàrids i són zones de major riquesa i interès biològic.

14 Ídem anterior. 15 Ídem anterior.



Foto 10. Vegetació herbàcia (margall, rosella,...) a la vora dels conreus.

- Formació del personal. S’instal·larà un senyal indicador en material integrat (fusta, RTI, ..) a

l’accés a la instal·lació, i mitjançant la edició de material informatiu, també es sensibilitzarà al

personal i tècnics de l’empresa constructora, de la necessitat de preservar l’entorn, no molestar

la fauna ... S’incidirà especialment en qüestions de minimització de sorolls, respectar la

velocitat, no llençar objectes i deixalles ...

- MESURA COMPENSATÒRIA: Excloure del sistema de regadiu Segarra- Garrigues els bancals

i feixes de conreu herbaci que ocupen els barrancs del Nostre Senyor, racó Llarg i racó de la

Caseta, en tant que àrees crítiques amb condicions òptimes com a àrees de dispersió juvenil

de l’àliga cuabarrada i altres aus rapinyaires amenaçades16. Caldria deixar en guaret almenys

un 10% de la SAU d’aquest àmbit (de 36,50 Ha aprox.).

- MESURA COMPENSATÒRIA: Instal·lació de caixes-niu en construccions existents a certa

altura (edifici del mas de l’Aranyó, magatzem agrícola existent a la finca...) o en suports de

16 Veure l’apartat 4.6.2 de l’Acord de Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del Projecte de regadiu i concentració parcel·lària del Segarra-Garrigues. Transformació en regadiu, obres de distribució i concentració parcel·lària a diversos termes municipals (Resolució MAH/3644/2010, de 22 d’octubre, DOGC núm. 5759 de 19-11-2010):

“...dins de les àrees de dispersió juvenil d’àliga cuabarrada les zones de més interès (...) solen ser les serretes, barrancs i valls tranquil·les, estretes i llargues, on els pendents que creen tèrmiques i vents de vessant, vegetació natural i posadors excel·lents i dominants. Aquests vessants alternen amb els conreus de fons de vall, que són majoritàriament de cereal de secà, i que és on s’alimenten les perdius i conills que crien als erms i marges propers, i que les àligues cacen des dels posadors dels vessants. Aquestes serretes i valls amb conreus herbacis de fons de vall són molt importants, raó per la qual s’ha de vetllar per minimitzar la seva transformació i l’increment de presència humana amb conreus intensius o l’increment excessiu de l’accessibilitat, doncs amb una elevada presència humana les àligues no les poden explotar (com que són estrets són molt vulnerables a les molèsties).



fusta, per afavorir la nidificació d’ocells esteparis amenaçats o en regressió (gaig blau, xoriguer

comú, òliba, mussol comú, etc.)17.

- ALTRES MESURES COMPENSATÒRIES contingudes a l’apartat “4.6.2 Mesures de gestió

ordinària dels espais protegits que contenen àrees de dispersió juvenil d’àliga cuabarrada” de

l’Acord de Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del Segarra-Garrigues) i no contingudes en

altres apartats d’aquest document:

- No incrementar la superfície agrícola utilitzada (SAU).

- No construir estructures perilloses per a les espècies.

- Es prohibeixen els conreus amb espatlleres elevades que incloguin filats horitzontals,

excepte les plantacions autoritzades existents a data d’aquesta Resolució.

6.5. Paisatge

L’impacte visual o paisatgístic es materialitza en la conca visual extrínseca d’on pot ser visible,

més enllà d’un primer pla. De cara a minimitzar aquests impactes es preveuen les següents

mesures:

- Integració dels materials constructius. Els paraments de l’edifici de control és recomanable

que fossin en arrebossat amb calç i termoargiles i/o coloració adequada o bé en tot cas,

adaptant la coloració als codis RAL: 6000, 6001, 6002, 6011, 6013, 6016, 6021, 6026,

seleccionats especialment per assimilar-se al color predominant. En tot cas, s’evitarà la

utilització de materials metàl·lics reflectants.

- Integració vegetal de les edificacions i instal·lacions auxiliars. A fi de dotar el conjunt d’una

imatge més aproximada al model de colonització antròpica tradicional de la zona, es proposa

un lleu ajardinament de l’espai lateral a l’edifici de control, consistent únicament en la plantació

d’un o diversos peus d’arbre d’ombra adaptats a la zona. Aquesta mesura es pot assimilar a la

continguda a l’apartat 4.6.2 de l’Acord de Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del Projecte de

regadiu i concentració parcel·lària del Segarra-Garrigues. Transformació en regadiu, obres de

distribució i concentració parcel•lària a diversos termes municipals (Resolució MAH/3644/2010,

de 22 d’octubre, DOGC núm. 5759 de 19-11-2010): “En els terrenys més planers amb pocs

arbres, plantar alguns arbres isolats de bon creixement (al menys pi blanc) en alguns marges o

erms entre conreus”.

6.6. Gestió de residus i sobrants

En fase constructiva

17 Els nius artificials han generat un augment poblacional dels ocells esteparis en altres espais naturals protegits propers de la plana lleidatana (Mas de Melons, Belianes-Preixana...)



- Gestió adequada dels excedents de material d’excavació. La primera acció de la fase

constructiva consistiria en la desbrossada del terreny en la qual pot generar-se un petit volum

de residus de naturalesa orgànica o inert. Tanmateix, en l’àmbit del projecte pràcticament no

s’haurien de derivar residus d’aquesta tipologia per la necessitat d’evitar les afeccions a la

biomassa vegetal. Les terres sobrants fruit principalment de l’excavació de les rases, amb poca

aptitud agronòmica, es podrà reaprofitar per al rebliment de les rases.

- Gestió adequada d’altres residus de construcció. Els plàstics, fustes i altres residus que es

generin durant la construcció es recolliran separadament i es localitzaran en un punt de

recollida de residus situats en l’àrea d’abassegament de materials des d’on es conduiran a les

instal·lacions apropiades, d’acord al Decret 201/94, de la Generalitat de Catalunya, de 28 de

juliol, regulador dels enderrocs i d’altres residus de la construcció. La gestió adequada dels

residus durant la construcció rebrà una especial vigilància per part de la Direcció Ambiental de

l’obra a fi que el contractista actuï correctament.

- Neteja de maquinària i restes de formigó a la zona de morter. Les operacions de neteja de

maquinària a l’obra, quan s’hagin de realitzar dins de l’àmbit del projecte, es concentraran en

un punt perfectament delimitat que establirà la Direcció Ambiental de l’obra. Preferentment

aquest punt serà lateral a la zona d’elaboració de formigó i morter. Si és necessari es crearà un

sistema de decantació i confinament de les aigües brutes de neteja per evitar-ne la dispersió i

al final de l’obra es gestionaran els sòlids decantats com a runes.

Funcionament ordinari del sistema

Els residus que es generin durant el funcionament habitual del sistema de rec (envasos de

fertilitzants, envasos de líquid de manteniment, greixos, etc.) es recolliran selectivament d’acord

amb la Llei 6/1993 reguladora de residus. L’emmagatzematge temporal es farà en un punt de

recollida situat en una zona delimitada i a cobert o recinte interior, preferentment al voltant de

l’hidrant o edifici de control, i en emplenar-se, es posaran a disposició d’un gestor autoritzat.

6.7. Atmosfera i gestió energètica

El projecte limita el seu impacte sobre l’atmosfera en els següents aspectes:

- Sorolls: l’edifici de control s’haurà de construir amb especial cura de l’aïllament acústic, es

limitarà a 30 km/h la velocitat de circulació de vehicles i maquinària, tan durant la fase

constructiva com d’explotació i evitar la circulació en hores crespusculars. També cal vetllar

perquè el grup electrogen compleixi la normativa de sorolls vigent.

- Emissions atmosfèriques: el grup electrogen haurà de complir les prescripcions tècniques

obligatòries de nivells d’emissió, manteniment i controls.

- Alimentació fotovoltaica del sistema d’automatització: per donar un caràcter pedagògic al

projecte, es proposa instal·lar una placa fotovoltaica a l’edifici de control que permeti dotar



l’edifici de control d’una certa autonomia en el funcionament del sistema de control automatitzat

dels recs.

6.8. Socioeconomia

L’impacte socioeconòmic del projecte és positiu i compatible, tal i com s’ha comentat en d’altres

parts de l’estudi i no és necessari l’establiment de mesures correctores. L’únic aspecte a

considerar seria el de fomentar, sempre que sigui possible, la contractació d’empreses de la

zona per a les tasques de manteniment (...), a fi de dinamitzar i millorar l’economia local.

6.9. Patrimoni

Mesura preventiva: es farà un seguiment arqueològic mitjançant un inspecció en fase prèvia i

un seguiment en fase de moviments de terres .

6.10. Incendis forestals

Considerant que la finca se situa llindant a zones forestals, es tenen en compte alguns

requeriments del Decret 241/1994, de 26 de juliol, i el Decret 64/1995, de 7 de març, pel que

s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.

En fase constructiva

- Posar el cos de Bombers en coneixement de l’existència d’un punt d’aigua en l’àmbit del

projecte consistent en el dipòsit d’aigua apte per a ús contra-incendis, amb hidrant mitjançant

racor (tipus Barcelona) i sortida de cabal de 500 l/min i pressió de 102 kPa.

En fase d’explotació

- Es mantindran els accessos en bon estat.

- Instal·lacions de protecció: es donarà compliment a la NBE-CPI-96 de Condicions de Protecció

Contra Incendis col·locant un extintor d’eficàcia 21A 113B, a l’edifici de control.

- L’emmagatzematge de productes combustibles, o inflamables, es limitarà al necessari i en llocs

tancats, preferentment a l’edifici de control.

6.10. Resum de les principals mesures correctores

FASE DE CONSTRUCCIÓ

Moviments de terres i treballs de maquinària de juliol a novembre

Minimització i delimitació estricta de la superfície de treball afectada per l’obra amb tanca perimetral

Manteniment dels arbres aïllats dels marges de la finca

Minimitzar l’afecció a les vores dels camins amb vegetació natural

Ús de maquinària petita per a l’excavació de les rases

Limitació a 30 km/h de la velocitat de la maquinària pesant i accés de vehicles



Evitar la circulació en hores crepusculars

Control del parc de maquinària: delimitació de l’espai d’aparcament i protecció del sòl per evitar infiltracions

Gestió correcta de runes i inerts

Neteja de maquinària i restes de formigó a la zona de morter

Habilitació d’un punt de recollida amb contenidors selectius per les deixalles i residus d’obra

Adaptació del dipòsit d’aigua existent als requeriments de Bombers (DGPC) com a punt d’aigua

Designació d’un Responsable Ambiental de l’Obra

FASE D’EXPLOTACIÓ

Limitació a 30 km/h de la velocitat en el camí d’accés a la finca i senyalització adequada

Evitar la circulació en hores crepusculars

Mantenir la totalitat de marges, erms i vegetació natural existent si s’escau amb una franja lliure d’explotació entre conreu i la vegetació natural de vores i marges

Evitar la llaurada als conreus entre 15 d’abril i 30 de juny per evitar la destrucció de nius d’aus estepàries

Integració paisatgística de l’edifici de control (ús de materials constructius i coloracions adaptades al medi)

Habilitació d‘un punt de recollida per als residus d’envasos i altres fraccions

Prohibició d’ús de plaguicides i herbicides de classe B i C

MESURA PREVENTIVA: es farà seguiment arqueològic

MESURA COMPENSATÒRIA: Excloure els bancals amb conreus herbacis dels barrancs del Nostre Senyor, racó Llarg i racó de la Caseta del sistema de regadiu Segarra- Garrigues, ja que són àrees crítiques amb condicions òptimes com a àrees de dispersió juvenil de l’àliga cuabarrada i deixar en guaret un 10% de la SAU d’aquest àmbit.

MESURA COMPENSATÒRIA: Instal·lació de caixes-niu en construccions existents (mas de l’Aranyó, magatzem agrícola...), per afavorir la nidificació d’ocells esteparis amenaçats o en regressió.



7. PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL

El Programa de Vigilància Ambiental (PVA) té per objectiu establir un sistema de seguiment de

la situació del medi en les diferents fases del projecte per a comprovar que les mesures

preventives, correctores o compensatòries proposades són adequades per a minimitzar els

impactes ambientals significatius, i si s’apliquen correctament o bé, les cal modificar o

readaptar per la concurrència de factors o circumstàncies noves. El PVA defineix els elements

o factors a controlar, la periodicitat i els indicadors i les mesures a emprendre en cas de

desviació.

L’empresa adjudicatària de l’obra ha de designar una Direcció Ambiental (que en alguns casos,

poden coincidir amb el responsable tècnic de seguretat i riscos) que executi el seguiment i

control ambiental durant les obres de construcció de forma coordinada amb la Direcció d'Obra.

Cal preveure que, en el moment de començar les obres d’execució i arrel de correccions en el

projecte constructiu, alguns impactes ponderats en aquest estudi poden variar en la seva

magnitud, per la qual cosa el PVA ha d'adaptar-se a les noves situacions amb mesures

corregides.

7.1. Informes generats en l’execució del PVA

La Direcció Ambiental de l’obra ha de materialitzar el seguiment mitjançant la realització d’un

conjunt de documentació en forma de fitxes i informes que permeten recollir l’estat d’aplicació

de les mesures, l’existència d’incidències, etc. Es tracta dels següents documents:

a) Realització d’un llibre d’incidències, assistències i suggeriments ambientals

Aquest llibre recull de forma continuada les observacions del Director Ambiental de l’obra o

Responsable derivades del seguiment de l’obra i funcionament del sistema quant a aplicació de

mesures, especificant les innovacions i desviacions respecte els factors a considerar. Les

observacions poden acompanyar-se d’il·lustracions o esquemes.

Cada full del llibre, ha d’anar signat a la part superior pel tècnic que ha realitzat l’anotació,

degudament identificat, dia i hora, i situació exacta i en relació al context. A la part inferior del

full hi constarà la signatura i vist-i-plau del Director d’Obra o Responsable, el qual es quedarà

una còpia del full.

b) Seguiment amb fitxes de l’estat de les mesures correctores

Durant la fase constructiva, setmanalment, el Director Ambiental de l’obra haurà de verificar per

a cada factor la idoneïtat de la mesura implantada, en fitxes específiques per a cada factor on

quedarà reflectit en una casella, les dades del tècnic, dia i hora i estat d’aplicació de la mesura.

c) Realització d’informes mensuals

A partir de les fitxes de l’estat de les mesures correctores i el llibre d’incidències, el Director

Ambiental de l’obra elaborarà un informe mensual en forma de quadre resum signat per aquell i



amb el vist-i-plau del Director d’Obra, on es relacionaran les incidències significatives per al

medi descrites al llibre d’incidències, una descripció dels impactes esdevinguts durant

l’execució no descrits a l’EIA, amb una proposta d’actuacions correctives i els suggeriments

rellevants obrants al llibre d’incidències.

d) Realització d’un reportatge fotogràfic

Es tracta d’un sistema d’avaluació visual de l’evolució de les obres per a la correcta aplicació

de les mesures que ha d’acompanyar l’informe mensual. Com a mínim, ha de recollir una

perspectiva de diversos punts de la finca que permetin copsar la dimensió del conjunt de l’obra,

des d’almenys dues perspectives i sempre preses des dels mateixos punts. En tot cas ha de

palesar l’estat inicial del medi abans de l’inici de les obres per a poder-se comparar l’estat

inicial amb els moments posteriors.

7.2. Factors ambientals a considerar

Emissions de soroll

- Seguiment: mitjançant sonòmetre calibrat. Comprovar que els equips de bombeig no

superen el llindar de soroll admès.

- Indicador: 50 dB en un radi de 500 m en funcionament.

- Mesures en cas de no conformitat: revisió de l’aïllament i aplicació de les MTD.

- Calendari: fase d’explotació.

Emissions atmosfèriques

- Seguiment: garantir el correcte funcionament del grup electrogen per part dels

responsables de manteniment.

- Indicador: justificants de les revisions obligatòries.

- Mesures en cas de no conformitat: requerir al proveïdor la solució de deficiències.

- Calendari: temps de funcionament del grup electrogen en fase constructiva.

Alteracions geomorfològiques

- Seguiment: la Direcció Ambiental de l’obra, farà la comprovació visual que no s’afecten els

marges i vores dels camins i finca.

- Indicador: correspondència de la zona d’afectació amb el perímetre previst al projecte.

- Mesures en cas de no conformitat: restituir la zona alterada incorrectament.

- Calendari: fase d’extensió de les canonades i treballs de la maquinària pesant.

Vessaments de líquids, olis i residus en general

- Seguiment: inspeccions visuals periòdiques per verificar la pràctica efectiva de la recollida

selectiva de residus, la no dispersió papers, plàstics i altres. Les operacions de neteja de



maquinària in situ es realitzaran en un únic punt, en concret, on té lloc l’elaboració de

formigó i morter.

- Indicador: aspecte visual de l'àmbit de treball. Inspeccions tècniques dels vehicles i

maquinària. Presència de restes de fangs d’obra o crostes de formigó fora de la zona

prevista. Presència del punt de recollida; presència de deixalles o impropis en un radi de 50

m a les instal·lacions, presència > 5% d’impropis en un contenidor selectiu.

- Mesures en cas de no conformitat: requeriment als treballadors que gestionen

incorrectament els residus que fan ús incorrecte dels contenidors; recollida immediata de

materials i residus i lliurament a un dipòsit o gestor autoritzat.

- Calendari: fase constructiva.

Afectació sobre la vegetació

- Seguiment: la Direcció Ambiental de l’obra, farà la comprovació visual que no s’afecten els

marges i vores dels camins i finca i els arbres aïllats.

- Indicador: degradació de les comunitats laterals als camins i conreus.

- Mesures en cas de no conformitat: restauració de la coberta vegetal o exemplars afectats.

- Calendari: fase constructiva.

Molèsties i atropellaments de fauna

- Seguiment: la Direcció Ambiental de l’obra vetllarà perquè l'inici de les obres no coincideixi

amb les èpoques més delicades (gener- juny) i es vetllarà per evitar la circulació en hores

crepusculars.

- Indicador: valors guia d’immissió de soroll en un radi de 500 m i nombre d’exemplars

atropellats en els dos camins principals de l’àmbit en relació a altres camins de la zona.

- Mesures en cas de no conformitat: restringir el trànsit en hores crepusculars. Es requerirà

als xofers perquè moderin les velocitats.

- Calendari: fase constructiva i explotació.

Afectació visual o paisatgística

- Seguiment: la Direcció Ambiental de l’obra o el responsable de medi ambient, segons la

fase, mitjançant inspecció visual comprovarà que s'implanten les mesures d’integració

paisatgística quant a paraments i coberta de l’edifici de control.

- Indicador: visió dels elements a una distància de 1,5 km.

- Mesures en cas de no conformitat: aplicació més intensiva de solucions vegetals.

- Calendari: fase constructiva i explotació.



8. ADEQUACIÓ DE L’EIA AL DOCUMENT D’ABAST I RESTA D’INFORMES

L’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA) es confecciona tenint en compte el Document d’Abast emès

per la OTAA territorial que determina, tal com el seu nom indica, l’abast final del present

document i que també incorpora les consideracions dels informes rebuts procedents d’altres

organismes.

En aquest sentit, i atès el Document d’abast de data 12/06/15 emès per la OTAA de Lleida, a

continuació es verifica la seva observança, concretament, i en base a l’apartat 7. Abast i nivell

de detall de l’Estudi d’Impacte Ambiental:

Un cop analitzada la documentació tramesa pel promotor i les respostes rebudes dels

organismes consultats cal determinar que l’EIA haurà d’incloure el contingut de l’art. 35 de la

llei 21/2013

Resposta

El present EIA inclou tots els apartats previstos a l’art. 35 de la llei 21/2013, tal com es

relaciona a l’apartat 1.6. Contingut i metodologia de l’Estudi d’impacte ambiental.

S’haurà d’aprofundir en els següents aspectes:

Comunitats naturals

1. S’haurà de fer una avaluació concreta de la distribució espacial, naturalitat i estat de

conservació actual de la vegetació d’interès, amb una avaluació de la seva afectació en totes

les fases del projecte amb l’objecte de limitar l’ocupació de sòl i la fragmentació de l’espai

protegit.18

Resposta

El present EIA aprofundeix en aquests aspectes:

- Dins de l’apartat “3.2.1. Usos del sòl, hàbitats i vegetació”, l’EIA incorpora una nou

subapartat: “3.1.2.5. Distribució espacial, naturalitat i estat de conservació de la vegetació

d'interès” (grafiat al plànol 5) on s’aporten dades concretes sobre les comunitats naturals

afectades i en relació a la informació requerida.

- Posteriorment, dins del capítol “5. Estudi d’alternatives”, i en concret, dins de l’apartat

“5.2.1. Extensió dels regadius”, s’incorpora la valoració de l’afectació del nou regadiu sobre

la vegetació d’interès, mitjançant la incorporació d’una Alternativa 3.

18 A propòsit del paràgraf anterior: “Per tant, els impactes potencials de la conversió en regadiu de la finca de l’Aranyó s’han de contemplar des del punt de vista de l’ocupació màxima i fragmentació de comunitats naturals, que fa precís un disseny compacte de l’àmbit regat i la concreció de mesures agronòmiques compatibles amb les espècies objecte de conservació”.



2. Un cop feta aquesta avaluació caldrà definir les mesures de conservació d’acord amb l’annex

6. Instrument de gestió de les Zones Especials de conservació declarades de la Regió

Mediterrània (...) en les diferents fases del projecte:

- a nivell d’execució: estassades selectives per evitar l’afectació d’espècies endèmiques,

protegides o d’interès especial; determinació d’illes forestades en bon estat de conservació que

facilitin la connectivitat ecològica de les espècies faunístiques forestals.

- a nivell d’explotació: mesures agronòmiques de conservació específiques en relació a la

tipologia de conreu i tècniques de regadiu.

Resposta

El present EIA defineix les mesures de conservació en els termes expressats:

- A nivell d’execució: veure capítol “6. Mesures correctores i compensatòries”, apartat “6.4.

Fauna”, in fine.

- A nivell d’explotació: veure capítol “6. Mesures correctores i compensatòries”, apartat “6.4.

Fauna”, in fine.

3. Caldrà donar resposta a les determinacions derivades de l’informe del DAAM i de l’informe

de l’ajuntament de les Borges Blanques

Informe del DAAM de 18/05/2015

“.... a la part sud-est de la finca ... evitant l’obertura de rases pels talussos amb vegetació

forestal, per tal de no modificar més el mosaic agrícola-forestal de l’àmbit”.

“... serà necessari, per poder continuar amb la tramitació de l’expedient, presentar ...:

- Documentació que acredita l’autorització del filat horitzontal prèvia a 22/10/2010.

- Documentació que acredita que la vinya està plantada abans de 22/10/2010.

- Definir i programar l’execució de mesures correctores i compensatòries per minvar les

afeccions a l’espai protegit.

Resposta

El present EIA dóna resposta a l’informe del DAAM:

- Veure “Annex 1. Documentació que acredita que la vinya està plantada i el filat horitzontal

autoritzat abans de 22/10/2010”.

- Veure apartat “6. Mesures correctores i compensatòries”.

Informe de l’ajuntament de les Borges Blanques de 04/06/2015

Pel que fa al planejament:

- No pot aixecar-se edificacions o instal·lacions a menys de 9 metres de l’eix de les vies rurals.



- Les edificacions tindran una alçada màxima a carener de 5 m, el núm. de plantes una, es

separaran respecte els llindars 50 m.

- Les construccions que es projectin tindran uns materials, acabats i colors que garanteixin una

adequada integració a les condicions naturals de l’entorn.

Pel que fa a l’ordenança de camins:

- Respectar la servitud de camins de 6 m integrats a la xarxa bàsica (...). la servitud serà a

cada banda del camí i s’amidarà respecte l’eix.

- Dins la zona de servitud no és permès cap tipus d’obra. Excepcionalment, quan la prestació

d’un servei públic d’interès general així ho exigeixi, es podrà autoritzar.

- No es pot modificar el perfil longitudinal i transversal dels camins.

Resposta

En aquest sentit, cal veure:

- Pel que fa a llindars i servituds: apartat “4.2.2. Localització del punt de captació o hidrant” in

fine, on s’incorpora les determinacions sobre llindars i servituds. Altrament, el projecte en

cap cas preveu modificar el perfil dels camins.

- Pel que fa a paràmetres constructius, alçades i materials: apartat “4.3.1. Tipologia de les

edificacions” on ja s’esmenten els condicionants que estableix l’ajuntament quant a

integració dels materials. D’altra banda, les edificacions són en planta baixa i en cap cas

superen els 5 metres d’alçada.

Informe de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre de 07/07/2015

En conclusión, atendiendo a lo expuesto en los apartados anteriores y al objeto de responder a

las cuestiones planteadas por el órgano ambiental, se indican los siguientes aspectos sobre los

que deberá incidir el promotor en el Estudio de Impacto Ambiental, en lo que se refiere a las

competencias de este Organismo de cuenca:

• Descripción de las actuaciones, ampliando la información acerca del consumo y

abastecimiento de agua, balsas y depósitos. Dado que en la documentación aportada no

se recoge información relativa al abastecimiento de agua para el riego de las parcelas

objeto de conversión en regadío, se recuerda al promotor que en caso de que el

aprovechamiento proceda de aguas públicas de DPH deberá solicitarse al Área de Gestión

del DPH de este Organismo de cuenca la correspondiente concesión de aguas

superficiales o subterráneas, o bien una modificación de características de una concesión

ya otorgada, estando la actuación proyectada condicionada a su obtención previa.



Resposta

A l’apartat “2.1. Accions del projecte”, s’explicita que “l’objecte principal del projecte és dotar

d’un reg de suport (“gota a gota”) amb dotació màxima de 1.500 m3/ha/any, amb un màxim

mensual de 600 m3/ha/any (tal vegada al mes de màxim dèficit hídric, juliol)”.

Més endavant, al subapartat “2.1.5. Construcció d’una bassa d’emmagatzematge i regulació”,

s’explicita que “No se’n preveu”, atès que, com s’explica el regadiu no es fa mitjançant un

aprofitament d’aigües superficials o subterrànies sino a partir del sistema Segarra-Garrigues

que ja disposa del seu propi sistema d’emmagatzematge.

• Descripción del medio hídrico (aguas superficiales y subterráneas) en la zona de actuación y desarrollo de las principales afecciones sobre el mismo como consecuencia de la conversión a regadío proyectada.

Resposta

A l’apartat “3.5.5. Hidrologia” i “3.5.6. Hidrogeologia” es fa una descripció del medi de l’àmbit

d’estudi quant a aquests vectors. Als mateixos, també s’explicita que “A la zona

d’emplaçament, situada en una plana al capdamunt del massís dels Bessons, no hi ha cursos

d’aigua superficials/ subterrànies rellevants i per la seua naturalesa de reg de suport, el

desenvolupament del projecte no té afectacions rellevants sobre les aigües superficials/

subterrànies”.

• Identificación y análisis de los impactos sobre el medio hídrico. Este análisis se realizará, siempre que sea posible, de modo detallado, en particular en cuanto a los impactos relacionados con el medio hídrico como consecuencia del cambio de la morfología del terreno, red de drenaje, cursos de las escorrentías superficiales, derivada de las alteraciones geomorfológicas y de las propias conducciones proyectadas. También se tendrán en cuenta las posibles interacciones entre los vertidos y los cuerpos de agua receptores, empleando como indicadores los estándares de calidad basados en la normativa de aguas vigente.

• Impactos en la fase de obras sobre el subsistema hídrico, como pueden ser los causados

por vertidos accidentales, aumento de la turbidez, arrastres de tierra, alteración de la red de drenaje, etc.

Resposta

Tal com s’explicita a l’apartat “2.1. Accions del projecte”, més enllà dels moviments de terres

per tal de soterrar les canonades de reg, el projecte no comporta alteracions geomorfològiques

que alterin el relleu o la configuració del terreny i possibles conseqüències sobre la xarxa de

drenatge. Tot i això, dins del capítol 5. Identificació, caracterització i avaluació dels impactes”,

es fa referència a la possibilitat d’impactes sobre el medi hídric i en concret, es desgranen els

possibles impactes a l’apartat “5.5. Descripció dels impactes significatius” i al subapartat “5.5.2.

Aigües” i “5.5.7. Residus”.



Posteriorment dins de l’apartat “5.6.Avaluació dels impactes” es fa una avaluació o valoració de

l’impacte del projecte sobre el medi hídric en les fases d’execució i explotació i es valora amb la

incorporació de les mesures correctores i compensatòries.

• Planteamiento de todas aquellas medidas preventivas, correctoras o compensatorias que aseguren la calidad de las aguas superficiales y subterráneas y garanticen la dinámica hidrológica de la zona, mediante actuaciones que cumplan las buenas prácticas agrarias.

Resposta

Dins del capítol “6. Mesures correctores”, hi ha l’apartat “6.2. Consum d’aigua i afecció sobre

les aigües”, on es preveuen eventuals mesures, tot i que, com s’ha apuntat abans, l’absència

de masses d’aigua superficials o subterrànies en forma rellevant a l’àmbit i la naturalesa del reg

a suport impedeix una afecció directa i rellevant sobre el vector aigua.

• Se deberá incluir un Plan de Vigilancia Ambiental que establezca controles periódicos sobre la calidad de las aguas superficiales y subterráneas.

Resposta

Veure capítol “7. Pla de Vigilància ambiental”, al seu apartat “7.2. Factors ambientals a

considerar”, i en concret el paràgraf “Vessaments de líquids, olis i residus en general”.

Informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) de data de 23/09/2015

Conclusions

S’observa que l’àmbit està situat “fora de lleres públiques i zona inundable”.

Tanmateix seran de compliment les següents obligacions:

• Es disposarà de l’autorització d’abastament de la comunitat de regants així com dels

permisos en relació a la disponibilitat dels terrenys sobre els que es pretén actuar.

• No es podran realitzar obres que puguin fer variar el curs naturals de les aigües en perjudici

de (...).

• El titular es fa responsable dels danys i perjudicis que es puguin ocasionar a l’interès públic

o privat i resta obligat a satisfer les indemnitzacions (...)

• El material dels terraplenats i reblerts procedirà íntegrament del desmunt de les finques de

la zona sense altres aportacions (s’incorpora a l’apartat 6.1 in fine)

• S’han d’evitar abocaments accidentals d’olis o combustibles per part de la maquinària

d’obra així com limitar la circulació als vials existents.

• S’adoptaran les mesures necessàries per evitar contaminar les aigües superficials i/o

subterrànies

• S’aplicaran les mesures necessàries per evitar afeccions a la vegetació, fauna, sòls i

aigües i atmosfera, tenint la màxima cura i respecte (...).



• Queda prohibit acumular residus sòlids, runes o substàncies (...). de la mateixa manera,

queda prohibit efectuar accions sobre el medi físic o biològic afecta a l’aigua que

constitueixin o puguin constituir una degradació.

• Resta prohibit realitzar cap mena d’abocament d’aigües residuals sobre el DPH, ja sigui de

forma directa (llera) o indirecta (infiltració al terreny), tret que s’hagi obtingut la preceptiva

Autorització d’abocament (...).

Resposta

Totes les prescripcions que es detallen es compleixen o es recullen en l’apartat 6 “Mesures

correctores i compensatòries” del present EIA.



9. CONCLUSIÓ

L’aplicació dels principis de sostenibilitat en l’àmbit de l’agricultura passa per desenvolupar

tècniques d’explotació que permetin compatibilitzar una explotació dels conreus viable i

moderna amb la conservació dels valors naturals de l’entorn, encarnats fonamentalment en el

medi físic i biòtic.

En el cas de la finca de l’Aranyó, el projecte de transformació de secà a regadiu en sistema de

reg de suport, a priori no ha de comportar canvis en la geomorfologia de la finca ni tampoc en

la flora i la fauna present, ans al contrari, la introducció de l’aigua com a factor de seguretat en

els conreus assegura la viabilitat futura de la finca i en conseqüència, la continuïtat de certes

espècies que van associades al paisatge agroforestal típic. En tot cas, la repercussió més

significativa sobre el medi podria venir donada per una alteració notable de les comunitats

vegetals de marges i de vores que, al seu torn, en la seua condició d’ecotó constitueixen un

hàbitat essencial per a determinada fauna present a l’espai.

Considerant la situació de la finca en relació als planejaments urbanístics municipals afectats,

els condicionants i requeriments incorporats pels organismes consultats, que l’àmbit previst per

la implementació del rec de suport a partir de la inclusió al sector 15 del sistema Segarra-

Garrigues tot i estar comprès en una figura de protecció (PEIN els Bessons) no afecta

substancialment tàxons de la zona i no té implicació funcional rellevant sobre els seus

sistemes, es conclou que les diferents accions del projecte produiran en el medi un conjunt

d’impactes que poden valorar-se globalment com a compatibles. Així doncs, el projecte

produirà un impacte compatible i resulta adequada als principis de sostenibilitat urbanístics

sempre i quan s'observin els criteris d'ordenació, mesures preventives, correctores i

compensatòries i recomanacions previstes expressament en el present Estudi d’Impacte

Ambiental i les corresponents normatives sectorials.

Juneda - les Borges Blanques, novembre de 2015

Tècnics responsables de l’elaboració de l’informe

Eduard Porta Josa

Enginyer de Forests

Núm. col·legiat 4047

ENGINYERIA MARSAL I PORTA, SL

Ramon Queralt Boldú

Llic. en Ciències Ambientals

Núm. Col·legiat 00297

LA LLENA Ambiental, SCP



Annex 1.

Documentació que acredita que la vinya està plantada i el filat horitzontal autoritzat

abans de 22/10/2010

!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%

!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)

4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!

!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5

!"#$#%#&''(%)%*+,-./

6B0318EC!3FG/H

DEFG47A *>84:?EA3A )>EH6>?E> (:7ACA

%'<=('&# %'#=?##( %#;<<> 'I&<<<

;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4051C39;936%C5:5641596

%@<#=&??< %'<<=<<%&%'?#&'&<

:5:366!D05C

)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;

%&%'? %'<> %((=(?#&'&<

:5:36%5D1EC2936

.AE4>?A?&B49HG>EA +A6KA9PA )2E?A>6K>C? #4KJ:&B49PA (:?A?

''<%1!4CG31 1/JK%L-M%NO,OPOQ/QOR

3,%LMS.+QQOR#<<<)#<<'D/M,/TU/%,-VM/=%9W-.S,-M

'>:?H #4KJ:&7293J774Q;&7JC?4J#4KJ:&7JC?4JOAE7&3>&KCA9?A74Q

5LT-%NO%.-%:2 %<=<<<=<<%U%<=<<

!2E6A&KCA9?A74Q IRC #4KJ:&3>&E>8 '4:?E4SJ74Q&E>8 I4:?>6A&KE23J774Q

.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A

%<=<<

CSXT-MX%.-W%6-VM-

C/T/W+,Y/

C2Z63996%13DB95:216

T29A&B4?H72CA

:;2;%C264316%:39%63D13

031![:3%:3%\!D]ZC!5

:/T/%NOV^,QO/

:/T/%O,PSMK-

#'I<AI#<'&

<?I''I#<'&

#./+01123456

jmuntane

Stamp

!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%

!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)

4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!

!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5

!"#$%&#%''(&)&*+,-./

6B0318EC!3FG/H


&(=>'?@ &(=$<(% &';>>' 'I%<<<

;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4051C39;936&C5:5641596

&@<#=%??< &($=A>&%&'?#%'%<

&<=?'>% &?=#$&$%&%#%<@%

:5:366!D05C

)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;

&$%&% &' &'<<=<<#%<@%

&%&'? &>%A &'<<=<<#%'%<

:5:36&5D1EC2936


''<&1!4CG31 1/JK&L-M&NO,OPOQ/QOR

3,&LMS.+QQOR#<<<)#<<'D/M,/TU/&,-VM/=&9W-.S,-M


5LT-&NO&.-&:2 &<=<<<=<<&U&<=<<


.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A

&<=<<

CSXT-MX&.-W&6-VM-

C/T/W+,Y/

C2Z63996&13DB95:216

T29A&B4?H72CA

:;2;&C264316&:39&63D13

031![:3&:3&\!D]ZC!5

:/T/&NOV^,QO/

:/T/&O,PSMK-

#'I<AI#<'%

<?I''I#<'%

#./+01123456

jmuntane

Stamp

!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%

!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)

4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!

!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5

!"#$#%&'(()%*%+,-./0

6@1428JA!4KL0M


%&=#D>' %&=#&<> %D$D (N#<<<

;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4152A49;946%A5:56"2596

%$<&='##< %(<<=<<%'%(#&'('<

:5:466!B15A

)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;

%'%(# %DD %(<<=<<&'('<

:5:46%5B2JA3946


6<>%6494AA!O%3114PL4!P%>

20QR%G.E%SH-HTHU0UHO

4-%GEF/,UUHO&<<>*&<<'7.EVFI


5GI.%SH%/.%:3 4RG0EE0IA,VIH,%W-HU %(<<=<<&=&<%X%(=<<


70EU%2.H0V 6.UY

.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A

%$;<$&=<< 5E0-ZO

AF[I.E[%/.V%6.\E.

A0I0V,-Z0

A3P64996%24B@95:326

T29A&B4?H72CA

:;3;%A36"426%:49%64B24

142!]:4%:4%^!B_PA!5

:0I0%SH\`-UH0

:0I0%H-TFER.

&(N<?N&<('

<#N((N&<('

&./+01123456

jmuntane

Stamp

!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%

!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)

4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!

!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5

!"#$%&'())*&+&,-./01

7@2539EA!5FG1H


&(=$$)% &(='*>> &)<$$* )I#$$$

;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4263A5:<:57&A6;67"36:7

&%$'=(>>$ &)$$=$$&(&)>'()($

;6;577!B26A

)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;

&(&)> &>*# &)$$=$$'()($

;6;57&6B3EA4:57


7$#&75:5AA!J&4225KG5!K&#

31LM&N/O&PQ.QRQS1SQJ

5.&NOT0-SSQJ'$$#+'$$(B1O.1UV1&./WO1=&:X/0T./O


6NU/&PQ&0/&;4 5MN1OO1U&$=$$'='$&V&)=$$


.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A

&'$<>%?=$$ 1O1.YJ

ATZU/OZ&0/X&7/WO/

A1U1X-.Y1

A4K75::7&35B@:6;437

T29A&B4?H72CA

;<4<&A47"537&;5:&75B35

253![;5&;5&\!B]KA!6

;1U1&PQW^.SQ1

;1U1&Q.RTOM/

')I$?I'$)(

$>I))I'$)(

'./+01123456

jmuntane

Stamp

!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%

!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)

4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!

!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5

!"#$%&'()(*&+&,-./01&,2345601

<E7:8>IF!:JK3L


&)CH*(% &BC)#%# &#H' BM')))

;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K47;8F:?A?:<&F;@;<"8;?<

&'$C#(*# &B))C))&B%(&'B'()D)

@;@:<<!G7;F

)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;

&B%(&'B &B &B))C))'()D)

@;@:<&;G8IF9?:<


<)#&<:?:FF!N&977:OK:!O&#

83PQ&R0.&ST4TUTV3VTN

:4&R.-W6VVTN'))(+'))%G3.43XY3&40/.3C&?20W-40.


;RX0&ST&W0&@9 :QR3..3X&)C))'C')&Y&BC))


.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A

&(A#*)C)) ;.34ZN

F-1X0.1&W02&<0/.0

F3X3264Z3

F9O<:??<&8:GE?;@98<

T29A&B4?H72CA

@A9A&F9<":8<&@:?&<:G8:

7:8![@:&@:&\!G]OF!;

@3X3&ST/^4VT3

@3X3&T4U-.Q0

'BM)DM')B(

)$MBBM')B(

'./+01123456

jmuntane

Stamp

!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%

!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)

4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!

!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5

!"#$%&$#'#(&)&*+,-./&*01234./

:D586<IE!8JK1L


&@ACG%G &@AC@H( &G%' @M%'''

;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4596E8=?=8:&E9>9:"69=:

&$%AB#(B &(GA@C&@G#&$@$#'C'

&'A#B(B &@%A@H&@GC&$@$#'C'

&%AH#C' &'AGB&@G(&$@$#'C'

>9>8::!F59E

)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;

&@G#&$@ &C &@''A''$#'C'

&@GC&$@ &@ &@''A''$#'C'

&@G(&$@ &% &@''A''$#'C'

>9>8:&9F6IE7=8:


:'B&:8=8EE!N&7558OK8!O&B

61PQ&R.,&ST2TUTV1VTN

82&R,+W4VVTN$''B)$''#;.,0+X


9RX.&ST&W.&>7 8QR1,,1X&'A''$A$'&Y&@A''


.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A

&%?H$%A'' 1,12ZN

E+/X.,/&W.0&:.-,.

E1X1042Z1

E7O:8==:&68FD=9>76:

T29A&B4?H72CA

>?7?&E7:"86:&>8=&:8F68

586![>8&>8&\!F]OE!9

>1X1&ST-^2VT1

>1X1&T2U+,Q.

$@M'CM$'@#

'%M@@M$'@#

$./+01123456

jmuntane

Stamp

!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%

!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)

4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!

!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5

!"#$%&%#'#(&)&*+,-./&*01234./

:D586<IE!8JK1L


&%A#CHG &%AHGG# &('% @MB'''

;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4596E8=?=8:&E9>9:"69=:

&%$AB#(B &@''A''&@G#&%@%#'C'

>9>8::!F59E

)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;

&@G#&%@ &#$ &H$A(C%#'C'

>9>8:&9F6IE7=8:


:'B&:8=8EE!N&7558OK8!O&B

61PQ&R.,&ST2TUTV1VTN

82&R,+W4VVTN%''G)%''C:X,1Y


9RZ.&ST&W.&>7 8QR1,,1Z&'A''%A%'&[&@A''


.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A

&H?B#%A'' 9,12XN

E+/Z.,/&W.0&:.-,.

E1Z1042X1

E7O:8==:&68FD=9>76:

T29A&B4?H72CA

>?7?&E7:"86:&>8=&:8F68

586!\>8&>8&]!F^OE!9

>1Z1&ST-_2VT1

>1Z1&T2U+,Q.

%@M'CM%'@#

'$M@@M%'@#

%./+01123456

jmuntane

Stamp

!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%

!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)

4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!

!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5

!"#$$%&#'#$%(%)*+,-.%)/0123-.

9D475;IE!7JK0L


%C@AA'A %$@&'AA %?>?## ?MA'''

;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4485E7<><79%E8=89"58<9

%&B@A#$A %?''@''%?G#%&?&#'C'

=8=799!F48E

)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;

%?G#%&? %&? %HB@?C&#'C'

=8=79%8F5IE6<79


9'A%97<7EE!N%6447OK7!O%A

50PQ%R-+%ST1TUTV0VTN

71%R+*W3VVTN&''A(&''#D//%W-%//-X+-@%"-QR+01T//*@%E-1VTX-/@%"T1Y*%UT1*@%"T1Y0%W-%"*+*@%"T1Y0%W-/%40Z.


8RY-%ST%W-%=6 7QR0++0Y%'@''&@&'%[%?@''


.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A

%BB>'GH@'' 0+01\N

E*.Y-+.%W-/%9-,+-

E0Y0/31\0

E6O97<<9%57FD<8=659

T29A&B4?H72CA

=>6>%E69"759%=7<%97F57

475!]=7%=7%^!F_OE!8

=0Y0%ST,`1VT0

=0Y0%T1U*+Q-

&?M'CM&'?#

'BM??M&'?#

&./+01123456

jmuntane

Stamp

!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%

!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)

4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!

!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5

!"#$#%&'(()%*%+,-./0

7"1429EA!4FG0H


%(#>?&$# %(#>$D($ %&<)=' (I$===

;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4162A4:<:47%A6;67526:7

%@=&>'##= %)&>D@%'%(#&'('=

%#>$D)= %$>&=%D?%'&'=@'

%&>((&& %=>(&%)<==D%'&'=@'

;6;477!B16A

)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;

%D?%' %) %(==>==&'=@'

%)==D%' %'( %(==>==&'=@'

%'%(# %&& %))>)@&'('=

%'%(# %$@$ %(==>==&'('=

;6;47%6B2EA3:47


7=?%74:4AA!J%3114KG4!K%?

20LM%N.O%PQ-QRQS0SQJ

4-%NOT/,SSQJ&==?*&=='B0O-0UV0%-.WO0>%:X./T-.O


6NU.%PQ%/.%;3 4MN0OO0U%=>==&>&=%V%(>==


.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A

%??<)==>== 6O0-YJ

ATZU.OZ%/.X%7.WO.

A0U0X,-Y0

A3K74::7%24B":6;327

T29A&B4?H72CA

;<3<%A375427%;4:%74B24

142![;4%;4%\!B]KA!6

;0U0%PQW^-SQ0

;0U0%Q-RTOM.

&(I=$I&=('

=#I((I&=('

&./+01123456

jmuntane

Stamp

!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%

!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)

4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!

!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5

!"#$%&'())$&*&+,-./0

7"1429JB!4KL0M


&=>#@== &=>%@%@ &@(@ )N'===

;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4162B4:<:47&B6;67526:7

&A='>(@@= &)==>==&(&)@'()(=

;6;477!C16B

)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;

&(&)@ &)#) &)==>=='()(=

;6;47&6C2JB3:47


7=?&74:4BB!O&3114PL4!P&?

20QR&G.E&SH-HTHU0UHO

4-&GEF/,UUHO'==?*'==(C0E-0IV0&-.WE0>&:X./F-.E


6GI.&SH&/.&;3 4RG0EE0IB,XIH,&Y-HU &)==>=='>'=&V&)>==


80EU&2.H0X 7.UZ

.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A

&'<(A=>== 6E0-[O

BF\I.E\&/.X&7.WE.

B0I0X,-[0

B3P74::7&24C":6;327

T29A&B4?H72CA

;<3<&B375427&;4:&74C24

142!];4&;4&^!C_PB!6

;0I0&SHW`-UH0

;0I0&H-TFER.

')N=%N'=)(

=@N))N'=)(

'./+01123456

jmuntane

Stamp

!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%

!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)

4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!

!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5

!"#$%&'())*&+&,-./01

8"253:EB!5FG1H


&>?A>)$ &>?%A@$ &%'> )I$>>>

;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4273B5;=;58&B7<78637;8

&A>'?($$> &((?#)&(&)$'()(>

&$?#%*> &@@?'*&%@&('(>A(

<7<588!C27B

)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;

&%@&( &$> &**?**'(>A(

&%@&( &$% &)>>?>>'(>A(

&(&)$ &%' &**?A>'()(>

<7<58&7C3EB4;58


8>@&85;5BB!J&4225KG5!K&@

31LM&N/O&PQ.QRQS1SQJ

5.&NOT0-SSQJ'>>@+'>>(C1O.1UV1&./WO1?&;X/0T./O


7NU/&PQ&0/&<4 5MN1OO1U&>?>>'?'>&V&)?>>


.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A

&)=A>>?>> 137KYZ

BT[U/O[&0/X&8/WO/

B1U1X-.\1

B4K85;;8&35C";7<438

T29A&B4?H72CA

<=4=&B486538&<5;&85C35

253!]<5&<5&^!C_KB!7

<1U1&PQW`.SQ1

<1U1&Q.RTOM/

')I>#I'>)(

>$I))I'>)(

'./+01123456

jmuntane

Stamp

!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%

!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)

4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!

!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5

!"#$%&'())*&+&,-./01

8B253:FC!5GH1I


&)>'?') &)>''## &A#? )J'###

;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4273C5;=;58&C7<78637;8

&@#'>(??# &)##>##&(&)?'()(#

<7<588!D27C

)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;

&(&)? &$A' &)##>##'()(#

<7<58&7D3FC4;58


))#&3!6CH53 31KL&M/N&OP.PQPR1RPS

5.&MNT0-RRPS'##A+'##@D1N.1UV1&./WN1>&;X/0T./N


7MU/&OP&0/&<4 &#>##'>'#&V&)>##


.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A

&$=)##>##

CTYU/NY&0/X&8/WN/

C1U1X-.Z1

C4[85;;8&35DB;7<438

T29A&B4?H72CA

<=4=&C486538&<5;&85D35

253!\<5&<5&]!D^[C!7

<1U1&OPW_.RP1

<1U1&P.QTNL/

')J#AJ'#)(

#?J))J'#)(

'./+01123456

jmuntane

Stamp

!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%

!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)

4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!

!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5

!"#$%&'())*&+&,-./01

8A253:FB!5GH1I


&$>$(E% &$>$?## &)=)*@ )J?###


&@#'>(??# &)##>##&(&)?'()(#

<7<588!C27B

)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;

&(&)? &(E? &)##>##'()(#

<7<58&7C3FB4;58


))#&3!6BH53 31KL&M/N&OP.PQPR1RPS

5.&MNT0-RRPS'##%+'##@C1N.1UV1&./WN1>&;X/0T./N


7MU/&OP&0/&<4 &#>##'>'#&V&)>##


.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A

&)@='(#>##

BTYU/NY&0/X&8/WN/

B1U1X-.Z1

B4[85;;8&35CA;7<438

T29A&B4?H72CA

<=4=&B486538&<5;&85C35

253!\<5&<5&]!C^[B!7

<1U1&OPW_.RP1

<1U1&P.QTNL/

')J#%J'#)(

#?J))J'#)(

'./+01123456

jmuntane

Stamp

!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%

!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)

4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!

!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5

!"#$%&'())*&+&,-./01

8A253:FB!5GH1I


&)>)?*E &)>)($? &(?$ )J?###


&%#'>(??# &)##>##&(&)?'()(#

<7<588!C27B

)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;

&(&)? &(E$ &)##>##'()(#

<7<58&7C3FB4;58


))#&3!6BH53 31KL&M/N&OP.PQPR1RPS

5.&MNT0-RRPS'##$+'##(C1N.1UV1&./WN1>&;X/0T./N


7MU/&OP&0/&<4 &#>##'>'#&V&)>##


.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A

&#>##

BTYU/NY&0/X&8/WN/

B1U1X-.Z1

B4[85;;8&35CA;7<438

T29A&B4?H72CA

<=4=&B486538&<5;&85C35

253!\<5&<5&]!C^[B!7

<1U1&OPW_.RP1

<1U1&P.QTNL/

')J#@J'#)(

#?J))J'#)(

'./+01123456

jmuntane

Stamp

!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%

!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)

4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!

!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5

!"#$#%&$''(%)%*+,-./

6A0318FB!3GH/I


%#<=>&? %#<=(&= %=#( 'J&###

;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4051B39;936%B5:5641596

%?#&<$>># %'##<##%$%'>&$'$#

:5:366!C05B

)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;

%$%'> %='? %'##<##&$'$#

:5:36%5C1FB2936


''#%1!4BH31 1/KL%M-N%OP,PQPR/RPS

3,%MNT.+RRPS&##=)&##$C/N,/UV/%,-WN/<%9X-.T,-N


5MU-%OP%.-%:2 %#<##&<&#%V%'<##


.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A

%';?##<##

BTYU-NY%.-X%6-WN-

B/U/X+,Z/

B2[63996%13CA95:216

T29A&B4?H72CA

:;2;%B264316%:39%63C13

031!\:3%:3%]!C^[B!5

:/U/%OPW_,RP/

:/U/%P,QTNL-

&'J#@J&#'$

#>J''J&#'$

&./+01123456

jmuntane

Stamp

!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%

!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)

4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!

!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5

!"#$%&$#''(&)&*+,-./

6A0318FB!3GH/I


&%=%#<' &%=%#<< &@<$ 'J$<<<

;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4051B39;936&B5:5641596

&?<$=#%%< &'<<=<<&#&'%$#'#<

:5:366!C05B

)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;

&#&'% &#EE &'<<=<<$#'#<

:5:36&5C1FB2936


''<&1!4BH31 1/KL&M-N&OP,PQPR/RPS

3,&MNT.+RRPS$<<@)$<<?C/N,/UV/&,-WN/=&9X-.T,-N


5MU-&OP&.-&:2 &<=<<$=$<&V&'=<<


.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A

&'%;@<<=<<

BTYU-NY&.-X&6-WN-

B/U/X+,Z/

B2[63996&13CA95:216

T29A&B4?H72CA

:;2;&B264316&:39&63C13

031!\:3&:3&]!C^[B!5

:/U/&OPW_,RP/

:/U/&P,QTNL-

$'J<@J$<'#

<%J''J$<'#

$./+01123456

jmuntane

Stamp

!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%

!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)

4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!

!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5

!"#$#%&'(()%*%+,-./0

7B1429FC!4GH0I


%?>'A?@ %?>'A?A %@$( (J$===

;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4162C4:<:47%C6;67526:7

%@=&>'??= %(==>==%'%(?&'('=

;6;477!D16C

)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;

%'%(? %$#= %(==>==&'('=

;6;47%6D2FC3:47


((=%2!5CH42 20KL%M.N%OP-PQPR0RPS

4-%MNT/,RRPS&===*&==(D0N-0UV0%-.WN0>%:X./T-.N


6MU.%OP%/.%;3 %=>===>==%V%=>==


.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A

%=>==

CTYU.NY%/.X%7.WN.

C0U0X,-Z0

C3[74::7%24DB:6;327

T29A&B4?H72CA

;<3<%C375427%;4:%74D24

142!\;4%;4%]!D^[C!6

;0U0%OPW_-RP0

;0U0%P-QTNL.

&(J=AJ&=('

=?J((J&=('

&./+01123456

jmuntane

Stamp

!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%

!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)

4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!

!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5

!"#$%&'(%%)&*&+,-./0

7B1429IC!4JK0L


&$>?%(@ &$>?%(@ &%<'$( %M#===

;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4162C4:<:47&C6;67526:7

&A='>(@@= &))>)%&(&%@'(%(=

&%>='?? &=>=)&)<==@&%@'(%(=

;6;477!D16C

)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;

&(&%@ &$) &=>=%'(%(=

&(&%@ &?(A &A$>=$'(%(=

&(&%@ &A=$ &%==>=='(%(=

&(&%@ &)@A &)A>'#'(%(=

&)==@&%@ &% &'>%A'(%(=

;6;47&6D2IC3:47


%%=&2!5CK42 20NG&O.F&PQ-QRQS0SQT

4-&OFU/,SSQT'==?*'==(BVV&/.&VV.WF.>&5.GOF0-QVVU>&C.-SQW.V>&5Q-HU&RQ-U>&5Q-H0&/.&5UFU>&5Q-H0&/.V&10XY


6OH.&PQ&/.&;3 4GO0FF0H&=>=='>'=&Z&%>%=


.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A

&'A<===>==

CUYH.FY&/.V&7.[F.

C0H0V,-\0

C3]74::7&24DB:6;327

T29A&B4?H72CA

;<3<&C375427&;4:&74D24

142!^;4&;4&_!D`]C!6

;0H0&PQ[a-SQ0

;0H0&Q-RUFG.

'%M=$M'=%(

=@M%%M'=%(

'./+01123456

jmuntane

Stamp

!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%

!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)

4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!

!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5

!"#$%&'()(*&+&,-./01&,2345601

=F7:8?MG!:NO3P


&ED*#)) &ED*#)) &I'E CQ%)))

;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K47<8G:@B@:=&G<A<=;8<@=

&%DII*E &C))D))&CC%&'C'()$)

A<A:==!H7<G

)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;

&CC%&'C &% &C))D))'()$)

A<A:=&<H8MG9@:=


CC)&8!;GO:8 83RK&S0.&TU4UVUW3WUX

:4&S.-J6WWUX'))%+'))(F22&J0&220Y.0D&;0KS.34U22-D&G04WUY02D&;U4L-&VU4-D&;U4L3&J0&;-.-D&;U4L3&J02&73Z1


<SL0&TU&J0&A9 :KS3..3L&)D))'D')&[&CDC)


.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A

&CEB$))D))

G-1L0.1&J02&=0/.0

G3L3264\3

G9]=:@@=&8:HF@<A98=

T29A&B4?H72CA

AB9B&G9=;:8=&A:@&=:H8:

7:8!^A:&A:&_!H`]G!<

A3L3&TU/a4WU3

A3L3&U4V-.K0

'CQ)$Q')C(

)EQCCQ')C(

'./+01123456

jmuntane

Stamp

!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%

!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)

4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!

!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5

!"##$%&$''#%(%)*+,-.

5A/207FB!2GH.I


%;<?;E> %;<?;E> %>@= 'J&;;;

;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4/40B28:825%B494530485

%?;&<$>>; %';;<;;%$%'>&$'$;

949255!C/4B

)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;

%$%'> %=$? %';<;'&$'$;

94925%4C0FB1825


'';%0!3BH20 0.KL%M,N%OP+PQPR.RPS

2+%MNT-*RRPS&;;=(&;;$AUU%-,%UU,VN,<%3,LMN.+PUUT<%B,+RPV,U<%3P+WT%QP+T<%3P+W.%-,%3TNT<%3P+W.%-,U%/.XY


4MW,%OP%-,%91 2LM.NN.WB*UWP*%Z+PR %';;<;;&<&;%[%'<;;


.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A

%&:#;;<;;

BTYW,NY%-,U%5,\N,

B.W.U*+].

B1^52885%02CA849105

T29A&B4?H72CA

9:1:%B153205%928%52C02

/20!_92%92%`!Ca^B!4

9.W.%OP\b+RP.

9.W.%P+QTNL,

&'J;@J&;'$

;>J''J&;'$

&./+01123456

jmuntane

Stamp



PLÀNOLS

transformació vinya a regadiu a la finca aranyó (tm juneda...

Documents