Twitter i ciència: com utilitza Twitter el món de la recerca?

Per Xavier Lasauca i Cisa (*)

Fa dos anys i mig vaig escriure una anotació sobre una nova eina de comunicació, Twitter, nascuda als EUA i a la qual  entreveia un gran potencial. En aquest article revisem la seva evolució i l’estat actual de la qüestió en els àmbit de la recerca científica i la innovació tecnològica.

Introducció

Dos anys i mig després d’aquella anotació, és evident que el microblogging, més ràpid que els blocs i orientat a escriure idees o apunts d’un màxim de 140 caràcters, s’ha consolidat a la xarxa. L’estiu passat, per exemple, els mitjans es van fer un ampli ressò de l’ús que van fer de Twitter els internautes iranians després de les eleccions legislatives.

El gran avantatge d’aquesta eina és que permet publicar qualsevol contingut de manera àgil i compartir amb la resta d’internautes, de manera immediata, enllaços, fotografies o vídeos. L’èxit del cas concret de Twitter ve avalat per les xifres: les visites augmenten als EUA a un ritme de més del 50% cada mes i actualment ja hi ha més de sis milions de persones usuàries.

Un cop creat un compte de Twitter, ja podem escriure un missatge relacionat amb la pregunta: “Què estàs fent?”. Gràcies al Twitter em vaig poder assabentar fa uns mesos, i en temps real, que la reina Rània de Jordània va venir a Barcelona a veure el concert de U2, i que va visitar la Fundació Miró, el Park Güell, el Museu Egipci i va tastar les tapes; o de l’ansietat que estava patint el governador de Califòrnia, Arnold Schwarzenegger, pels problemes de tresoreria de la seva administració; o vam poder fer el seguiment de les vicissituds del corredor Lance Armstrong al Tour de França... Fins i tot la monarquia britànica disposa del seu propi compte! 

Però anem al quid de la qüestió: el personal que fa recerca utilitza el Twitter?

Ús individual del Twitter en l’àmbit científic

Cada cop és més freqüent que, en els congressos i jornades de caràcter científic, mentre la presentació o conferència està tenint lloc, les persones assistents la comentin de manera instantània des del seu portàtil o agenda electrònica via Twitter (aquesta situació em recorda les persones que twittegem des de les sessions web que organitza el CEJFE).

Mentre la persona que imparteix la xerrada parla, els twittaires comenten les paraules del ponent tot acompanyant-les amb imatges de l’acte o de la presentació que fan des dels seus mòbils. Això fins i tot permet estar al corrent del que s’està cuinant en aquell acte a les persones que, per motius diversos, no han pogut assistir-hi.

Aquesta cobertura, diguem-li 2.0, de l’acte, és tan extensa que fins i tot N. Saunders et al van arribar a publicar un article científic basant-se en aquesta informació, Microblogging the ISBM: A New Approach to Conference Reporting (vegeu PloS Computational Biology, 5(1) DOI: 10.1371/journal.pcbi.1000263).

Ús institucional del Twitter per part dels agents que fan recerca

Però no solament les persones utilitzen Twitter. Les institucions que fan recerca no són pas alienes als avenços tecnològics. Grans instal·lacions científiques internacionals com ara la NASA, el CERN o l’Agència Espacial Europea (ESA) disposen de canal de Twitter. Particularment rellevant m’ha semblat l’ús que fan de Twitter els grans laboratoris científics dels EUA, com ara el Brookhaven National Lab, el Berkeley Lab, el Fermilab Tevatron o l’Argonne National Lab, als quals afegiria el britànic Institute of Physics. Altres comptes de Twitter destacats són el del DOE Joint Genome Institute i el de l’EGEE (Enabling Greeds for the E-sciencE).

Els altres grans agents vinculats a la recerca són les universitats, i novament cal esmentar les universitats de l’àmbit anglosaxó, que són les grans productores de continguts: Harvard, Stanford, Cambridge o l’original canal de Twitter de podcasts de la Universitat d’Oxford .

Si hi ha un àmbit, però, on l’ús de Twitter és més remarcable, és el dels serveis de publicacions i les biblioteques. Destaquem els comptes de twitter dels serveis de publicacions del MIT i de les universitats de Harvard, Colúmbia, Princeton i Duke, a més del de la biblioteca de ciència de la Universitat de Yale. Sobre com està impactant Twitter en els serveis de publicacions de les universitats americanes, us recomano l’article How Tweet It Is , de Scott McLemee, publicat fa uns mesos, on l’autor exposa la seva visió, entre càustica i divertida, del que allà és un fenomen imparable.

Entre les acadèmies, destaca el compte de Twitter de la britànica Royal Societ y , mentre que entre les agències, destaca l'hiperactiu compte de Twitter de l'americana National Science Foundation.  

Ús de Twitter en el sistema català d’R+I

L’ús de Twitter també ha aterrat al nostre país. La Universitat de Girona , la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Internacional de Catalunya i la Universitat Oberta de Catalunya disposen de canal de Twitter, així com la Biblioteca Universitària de Sabadell de la UAB, la Biblioteca de Farmàcia de la UB, la Biblioteca de Lletres del CRAI de la UB, el Centre Tecnològic i Universitari de Granollers, ESADE o La Salle.

Altres agents vinculats al sistema català de recerca i la innovació com ara Biocat, L'Anella, l’Hospital Clínic de Barcelona, i2CAT, l’Institut Municipal d'Investigació Mèdica-Hospital del Mar, l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), el Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, el Parc Tecnològic del Vallès, l'Institut d'Investigacions

Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) o Citilab Cornellà també disposen de compte de Twitter.

D'altra banda, Enginycat, el programa multidisciplinari d’impuls a la innovació tecnològica que ha nascut per iniciativa del Departament d’Innovació, Universitat i Empresa, a través del Comissionat per a Universitats i Recerca, també disposa de compte de Twitter.

Twitter i els mitjans de comunicació científica

Hi ha mitjans especialitzats vinculats a l’àmbit científic i tecnològic que tenen compte de Twitter, com ara les revistes Scientific American, Nature, New Scientist o Wired, però també son destacables els canals de Twitter de les seccions de ciència de mitjans generalistes, com ara la BBC, The New York Times, The Guardian o l’agència Reuters.

A casa nostra, des de RECERCAT, el butlletí electrònic de la recerca a Catalunya publicat des del Comissionat per a Universitats i Recerca, twittegem des de fa més d’un any. També cal esmentar els comptes de Global Talent, l'Associació Catalana de Comunicació Científica i l'Observatori de Comunicació Científica de la UPF.

Altres comptes de Twitter remarcables

Al Regne Unit, conscients de l’emergència de la revolució Twitter, el Department for Business, Innovation and Skills (el DIUE britànic, per entendre’ns) disposa, entre d’altres, dels comptes de Twitter de ciència i d’universitats.

També utilitzen Twitter l’organització UK Resource Centre for Women in Science, Engineering and Technology   (favorable a la igualtat de gènere en l’àmbit cientificotecnològic), l’Science Museum de Londres o la plataforma responsable de l’Any Internacional de l’Astronomia 2009.

Conclusió

El que és evident és que estem davant d’un fenomen que ha deixar de ser emergent per estar plenament consolidat, sobretot als Estats Units i el Regne Unit. Al nostre país, cada setmana neixen diversos comptes de Twitter vinculats a qualsevol àmbit, incloent els sectors de la innovació, la recerca i la comunicació científica.

Trobareu la majoria de comptes de Twitter esmentats en aquesta anotació en la pàgina web Comptes de Twitter de ciència i R+D+I, dintre de l’apartat R+D 2.0 de l’àmbit de recerca del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.

Podeu fer arribar els vostres suggeriments a l’adreça electrònica que trobareu al peu de la pàgina web.

 (*) Xavier Lasauca i Cisa és responsable d’R+I empresarial i transferència tecnològica del Servei de Planificació i Gestió de l’R+I (Direcció General de Recerca. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. Generalitat de Catalunya)