U4. La llum i el so

1. Qu s una ona?

1. Qu s una ona?

Una ona s una forma de propagaci denergia dun punt a un altre de lespai, que no va acompanyada dun desplaament de matria.

Cresta

Vall

1. Qu s una ona?

Cresta

Vall

Longitud dona (): distncia entre dues crestes. Unitats, metres (m).

1. Qu s una ona?

Freqncia : nombre doscillacions per segon. Unitats, hertz (Hz).

2. Fonts lluminoses

Quina diferncia hi ha entre aquests dos grups?

2. Fonts lluminoses

Anomenam fonts lluminoses als cossos que emeten llum, i poden ser de dos tipus:

Naturals, com el sol, les estrelles o les lluernes

Artificials, com les bombetes, els ciris encesos o les llanternes

Quina diferncia hi ha entre aquests tres protectors

de dutxa?

Transparent Translcid Opac

Comportament davant la llum

Transparent Translcid Opac

3. Propagaci de la llum

Qu passaria si desplaam un dels cartrons ?

3. Propagaci de la llum

Qu passaria si desplaam un dels cartrons ?

El raig llumins s la direcci en la qual la llum es propaga a partir dun focus llumins.

Un feix de llum s un conjunt de raigs lluminosos.

Velocitat de la llum

Depn del medi en que es propaga

En laire s duns 300.000 km/s

En laigua i en altres medis transparents s menor

La llum es propaga en lnia recta

Com que la llum es propaga en lnia recta, quan un objectesinterposa entre la llum i una superfcie, la llum interceptada per lobjecte no arriba fins a la superfcie i aix es crea una silueta obscura, que es diuombra.

Les ombres

Ombra ntida Penombra

Si el focus de llum s molt

petit o es troba molt

allunyat

Si el focus s molt gran o

es troba molt prxim a

l'objecte

La reflexi de la llum

La reflexi de la llum s el canvi de direcci que experimenta un raig llumins quan rebota contra la superficie dun cos

Miralls

El mirall s un cos opac, amb superfcie llisa i polidacapa de reflectir la llum que rep.

Cncaus Convexos

Part interna Part externa

Imatges en miralls curvats

El focus est situat al darrera

Els ratjos es reflexen en un punt que es diu focus (F)

Mirall cncau

C = Centre de curvatura

Mirall convex

Refracci de la llum

La refracci s el canvi de direcci que experimenta un raig llumins quan passa dun medi a un altre en que la seva velocitat s diferent

Per exemple, hi ha refracciquan un raig llumins passade laigua a laire

Raigincident

Raigrefractat

Refracci de la llum

aire

aigua

Lents

Convergents Divergents

Lupes

FLents

Exemple lupa

Lents

Exemple ulleres de miopia

Descomposici de la llum

La llum blanca est composta per diferents tipus d'ones lluminoses: colors

La llum es refracteix

La llum blanca es descompon en diferentsllums de colors que formen lespectre visible

El vermell es desvia menys, i el violeta, ms

prisma de vidre

Violeta, anyil, blau, verd, groc, taronja, vermell

La llum es refracteix

LArc de Sant Mart es forma quan els raigs de Sol travessengotes daigua, i aquestes dispersen la llum en tots els seuscolors

COLORS LLUM

COLORS PIGMENT

Primaris: Vermell, verd i blauSecundaris: groc, magenta i cianMesclant tots els colors: blanc

Primaris: groc, magenta i cianSecundaris: Vermell, verd i blauMesclant tots els colors: negre

4Lull hum

La llum entra a lull per la crnia, passa a travs dunalent convergent anomenada cristall i forma una imatge invertida dels ojbectes sobre una capa interior anomenada retina

Lull hum, com una cmara fotogrfica, produeix imatgesinvertides dels objectes grcies a un sistema de lents

Crnia

Cristallretina

Nervi ptic

Liris controla la quantitat de llum que arriba a la retina i la pupilla ajusta el dimetre a la quantitat de llum ambiental

Pupilla

Nervi ptic

Crnia esclertica

CristallPupilla

Iris

Hipermetropia Miopia

Problemes visuals

El so

El so

El so necessita un medi material per propagar-se

El so es propaga en totes direccions

El so, en propagar-se, transporta energia, per no matria

Velocitat del so

La velocitat del so, depn del medi en qu es transmet

Velocitat:

En laire 340 m/s

En laigua 1500 m/s.

En el ferro 5130 m/s

Propietats del so Intensitat: s la quantitat denerga per unitat de

temps. Unitats: decibels (dB). Linstrument de mesura s el sonmetre.

Biblioteca (interior) 40dB

Conversa a un metre de distncia 60dB

To. s determinat per la freqncia. Unitats: hertz, (Hz). Freqncia baixa: greus Freqncia alta: aguts

Exemple: diapass a 440 Hz

Timbre. Sons digual intensitat, emesos per diferentsinstruments.

Jocs visuals

Mira la bombeta fixament durant 30 segons i desprs mira una paretblanca. Qu passa?

Els cercles vermells son iguals?

Intenta decir el color, no la palabra

Grcies per haver arribat fins aqu