notíciesmusicalsnotíciesmusicals

BUTLLETÍ DE LA UNIÓ MUSICAL L’HORTA DE SANT MARCEL·LÍ • IIIª ÈPOCA • NÚM. 20 • FEBRER 2005

BANDA:

Concert de Nadal

Noves incorporacions

Intercanvi musical

ENTREVISTA:

Mancio - Santi

ACTIVITATS:

Carnestoltes

www.uniomusicalhorta.org

Núm. 20 - FEBRER 2005

2

EDITORIAL

ER fi arriba a les vos-tres mans la primerarevista del 2005. És unbutlletí a cavall entre

dos grans celebracions: elsdarrers actes del 2004: 50 ani-versari del barri; i les primeresactivitats de la UMH en el 2005,any del 25 aniversari.

Però en realitat, els actes com-memoratius “oficials” dels 25anys encara no han començat. Elque passa és que esta societatmusical està tan plena de vidaque no hi res ni ningú que lapare. I ahí està celebrant els car-nestoltes (ja per segona vegada imab gran èxit), fent intercanvimusical amb la Primitivad’Albaida o fent u concert de laBandeta dins la campanya desolidaritat que Caritas ha coordi-nat sota el lema “Tot SantMarcel·lí amb les víctimes deltsunami”. Ja la Coral havia par-ticipat en la campanya amb unaactuació entranyable el dia delsopar solidari.

Perquè vos aneu preparant, ésa dir, reservant dies a les vostresagendes particulars amb una pre-visió suficient, farem un avançde programació d’alguns delsactes m�s importants:18 abril: presentació del pro-

grama, cartell... al Club DiarioLevante.23 abril: gran concert de pri-

mavera, presentació i inici delsactes al Barri. 13, 14, 15 i 20, 21, 22 maig:

Setmana Cultural.25 juny: Macroconcert.17 setembre: festival de

Bandes de Festes Populars.6 novembre: actuació al Palau

de la Música de totes les seccionsde la Unió: Banda, Bandeta iCoral.28 desembre: Concert de

Nadal.No falteu. No podeu faltar. A

quants digueu que aneu a convi-dar? Molt bé, el que vinga, tor-narà.

Des de ma casa estant, guaitepel balcó i observe el paisatgeurbà, suburbial, desruralizat amb

vestigis de cada estadi. Les silue-tes dels edificis se superposendibuixant les serralades de ferroi formigó que tanquen la vallbifurcada: un ramal baixa ràpiddirecte a la mar en forma de llitde riu sec, l’altre ramal gira desobte com imantat i s’endinsacap a l’altra mar, la d’asfalt, ésun carril de ferro ple de cucs quevenen i van.

Si deixe ma casa i puge alterrat puc veure les dos marsacaronant-se sota el tapís ruralque mor envait pel desficiós des-ficaci urbà.

Baixe el ulls, deixe l’horitzó imire a sota, aquest tros de ciutatsuburbial desruralitzat que endiuen barri. El meu barri, és lamanera d’apropiar-se’l, fer-lomeu per fer-me d’ell. Ara ha fet50 anys, jo també en faré 50d’ací dos. No hi era als seus orí-gens, que altres tant m’han con-tat. Jo sóc dels que vingueren perpròpia voluntat. Ací vinc i ací emvull quedar, per la gent, pels pro-jectes... A poc de vindre nasquéla iniciativa de fer una banda demúsica i així es creà una novaentitat cultural: la Unió Musicall’Horta de Sant Marcel·lí. Aixòfou l’any 1980 i enguany fem 25anys. I açò és realment el quevolia dir-vos, que la història de laUnió va parella a la meua histò-ria al Barri i a la ciutat. Em costaimaginar-me un barri Sant mar-cel·lí sense la Unió Musical. I coma mi, a molts.

25 anys no es són molts nipocs, en són exactament 25. Huiper hui la meitat de la vida delBarri. Per a molta gent, gent jove,és clar, ja és difícil parlar delbarri sense banda de música, nose l’imaginen sense un corrulld’ànimes brillants, rítmiques isonores, dibuixant carrers,omplint places i parcs sobre unplànol fet d’harmonies, notes, ria-lles, silencis i complicitats...

Per molts anys que dure, llar-ga vida a la UNIÓ i a totes i totsels que la sostenen amb esforçgratuit pagat amb amistat.

Josep F. Blai Duart

P

Ja ho sabíem, ja ho sabem, enguany 25 anys fem!

Butlletí informatiu de la Unió Musical l’Hortade Sant Marcel·lí

(C/ Músic Cabanilles, 48 baix - 46017 VALÈNCIA)

www.uniomusicalhorta.org

correu-e: umlhorta@ono.com

EXEMPLAR GRATUÏT. Imprés en paper ecològic.

Dipòsit Legal: V-3958-1997.

Impressió: Grafimar, Coop.V.

Maquetació: Paco Perales.

Comissió de Revista:Salvador V. Benlloch, Paco Blai (coordinador), Josep Climent, Inma Coscollá, Ximena Ortega,

Joan Quiles, Àngels Rodas i Inés Sáez.

Fotos: Miguel Hernández, Josep Ll. Rodrigo i arxiu de la Unió.

Notícies Musicals és el Butlletí de la Unió Musical l’Horta.

Les opinions manifestades en els diferents articles són responsabilitat dels seus autors.

Amb la col·laboració de

C O N S E L L E R I A D E C U LT U R A , E D U C A C I Ó I E S P O R T

SS UU MM AA RR II ::

Editorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2

Saluda del President . . . . . . . . . . . . . . . 3

Banda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

Entrevista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

50 Aniversari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

A cor obert . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

Contrapunt . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Instruments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

Actes del 2004 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

Piccolo divertimento . . . . . . . . . . . . . . . 20

notícies musicals

3

SALUTACIÓ 25 ANIVERSARI

¡Sembla que eltemps no passa però tenim25 anys! Nasquérem en 1980com a Banda i ens hem con-solidat en el 2005 com aSocietat Musical amb totsels honors, Banda, BandaJuvenil “Bandeta”, Coral,Escola de Música oficial-ment reconeguda per laGeneralitat Valenciana i perquè no en breu, segura-ment, una nova secció: “Orquestra deCambra”. És tot un orgull i s’ha de celebrar.

Recorde que en 1995 decidírem celebrarel nostre 15 aniversari amb cinc dies d’actua-cions i concerts.

Quan complírem la majoria d’edat, és adir, els 18 anys, també els celebràrem. A més,d’aleshores ençà ja contàvem amb la CoralL’Horta com a secció consolidada en la nostrasocietat. Després vingué la creació de la nostraBanda Juvenil, “la Bandeta”, pròxima a la cele-bració del nostre 20 aniversari, just en el canvide mil·leni, nous temps, vida nova, nou èxit:Primer premi en el XXIV Certamen Provincialde Bandes de Música de la Diputació deValència en la 3ª Secció, tot un repte.

Ara complim 25 anys i com no, hem decelebrar-ho, però durant tot l’any, fent d’este2005 un any inoblidable, doncs l’ocasió bé s’homereix.

A partir d’ara notareu que el barri prenuna altra dimensió, la música i l’oci interac-tuaran al llarg de totes les activitats progra-mades, iniciant estos actes el proper 18 d’abril

al Club Diario Levante ambla presentació del cartellcommemoratiu (obra deMartín Forés) i els actes pro-gramats per a este aniver-sari. Diferents formacionsmusicals i estils, teatre,exposicions de fotografia ipintura, un concert al Palaude la Música de València, unmacroconcert amb més de170 músics i musiques, festi-

vals de bandes i corals... seran alguns dels esde-veniments que desitgem compartir amb vos-altres.

Animar des d’ací a tots els socis i sòcies,als membres de les diferents seccions de laUnió, a totes les entitats i veïns del Barri, a totesles entitats cíviques i culturals de la nostra ciu-tat a què amb nosaltres participen de tots icadascun dels actes que amb la major il·lusió iesforç hem preparat.

Any carregat d’actes que, estem segurs,ompliran de satisfacció a cada un dels mem-bres de la nostra societat.

Finalment agrair a totes i tots els que fani han fet possible, a través de tots estos anys,que esta entitat siga el que és, referent impor-tant en la nostra ciutat i peça clau en eldinamisme, la relació i la convivència al nostreBarri Sant Marcel·lí.

Un abraç.

Miguel Hernández FerrerPresident de la

Unió Musical l’Horta de Sant Marcel·lí

Núm. 20 - FEBRER 2005

4

BANDA

OM anys enrere, i l’a-fluència no para,estem d’enhorabona,La Unió MusicalL’Horta continua

engrandint-se.El dia 28 de desembre, el dia

gran de La Unió, vam serespectadors i partícips, un anymés, de la incorporació delsnous músics a la Banda.El ritual va començar de

vesprada i amb un anticicló defred que gelava tot menys l’à-nima. Però, valents de debò ibons músics; els músics antics,els nous i les respectives direc-cions aguantaren amb l’estil ila professionalitat de sempre.La replegada dels músics es

va fer en els dos llocsemblemàtics per a nosaltres,L’Escola d’Educands i el LocalSocial, a ritme de pasdoble,com no podria ser d’una altramanera, ritme de festa, coml’ocasió es mereixia. Tambéacompanyaren els nervis, lesemocions i el fred, molt defred.Una vegada arreplegats tots

i totes els músics s’encamina-ren cap al Pavelló Esportiu delC.P. Professor Ramiro Jover,on una edició més, mentre nodisposem d’Auditori, se cele-

La collita de

brava el ja famós i desitjatConcert de Nadal.El públic estava preparat,

vora cinc-centes persones espe-raven aquest moment.Abans que els músics entra-

ren a la sala, La Banda inter-pretà els primers compassos del’Odissea de l’espai 2001 (Aixíparlava Zaratrusta de Strauss)com a sintonia d’entrada a l’ac-te, ja que muntar aquest concertcada any és tota una odissea.I tocant les 7 i mitja de la

vesprada, del dia 28 de desem-bre, entraven a “l’auditori” a

ritme de pasdoble. El públicemocionat els va rebre amb unfort aplaudiment.A continuació es procediria

a l’acte d’incorporació oficial ala Banda i es lliurarien elsdiplomes acreditatius i el pintradicional, que els identificacom a músics de La Unió.Van ser el Sr. Miguel

Hernández Ferrer, presidentde La Unió Musical L’Horta; elSr. Miquel Morellà Asins,director de la Banda i el Sr.Juan Carlos López Luján,director de l’Escola de Músicaels encarregats de fer els lliu-raments. Tots tres van acredi-tar el nivell musical dels candi-dats i van donar fe del seudesig d’incorporar-se a la Uniócom a membres de la Banda.A partir d’aquest moment es

va anar anomenant a cada undels músics i fent-li entrega deldiploma i del pin, així com dei-xant testimoni gràfic delmoment amb una foto ben xulade l’acte.D’aquesta manera, entre

aplaudiments, notes musicals iemocions, es va anar cridant aun total de 13 nous i novesmúsics.Sempre és una alegria la

incorporació de músics a la

C

Nou

s mús

ics a la porta del loc

al. 2

8.12

.04

Lliuramen

t de

diplomes. 2

8.12

.04

notícies musicals

5

BANDA

l’any 2004

Banda, tretze persones joves enil·lusió i joves en el terrenymusical s’han incorporatenguany. Però, dos d’eixes per-sones amb un tret digne de res-saltar, dos d’elles pares de duesmúsiques, de Sara i de Paula,dos pares amb afecció musi-cal, que possiblementgràcies a lesseues filles hanvist el seu somnifet realitat. Açò ésbonic i emocionant,les portes de La Uniósempre estaran ober-tes per a les personesde bé amb ganes defer música de qualitat.I d’aquesta manera,

després del lliuramentdels diplomes als noustretze músics, amb emo-cions i sentit del deure, elsnous músics ocuparen elseu lloc, reservat a la seuacorda corresponent. I, després d’algun agraï-

ment que altre i algun reco-neixement que altre i algunregal que altre, tot molt meres-cut, es va donar començamental Concert de Nadal. Un concertinoblidable. Però això és unaltre tema del que us parlaràaltre company.Enhorabona als nous

músics, a les seues famílies i alcol·lectiu de la societat musical.Sempre és un plaer poder con-tar i escriure en relació aaquestes coses.

BENVINGUTS I BENVIN-GUDES A LA UNIÓ

Inés-R. Sáez

LL LL II SS TT AA TT DD EE LL EE SS NN OO VV EE SS II NN CC OO RR PP OO RR AA CC II OO NN SS

BELÉN AB

AD SERR

A, 15 ANY

S, PERCUS

SIÓ, 1r G

RAU MITJ

À CON-

SERVATOR

I DE TOR

RENT. A M

ÉS ASSIST

EIX A L’

ESCOLA

D’EDUCAN

DS UMLH

.

REBECA

ABRIL M

ARTÍNEZ,

20 ANYS,

VIOLONCE

L, 4r GRA

U ELE-

MENTAL,

ESCOLA

D’EDUCAN

DS DE LA

UMLH.

ENRIC CU

ENCA YXE

RES, 15 A

NYS, SAX

O TENOR,

4r GRAU

ELE-

MENTAL,

ESCOLA

D’EDUCAN

DS DE LA

UMLH.

JESÚS GA

RCÍA LOR

ENZO, 51

ANYS, CL

ARINET, 4

r GRAU E

LE-

MENTAL

ESCOLA D

’EDUCAND

S DE LA

UMLH. (P

ARE DE

PAULA GA

RCÍA, CLA

RINET DE

LA BAN

DA)

MARÍA D

EL CARM

EN GONZÁ

LEZ MAR

TÍ, 21 AN

YS, SAXO

ALT,

4r GRAU

ELEMENTA

L ESCOLA

D’EDUCAN

DS DE LA

UMLH.

MIGUEL G

ONZÁLEZ

MARTÍ, 1

2 ANYS, C

LARINET,

4R GRAU

ELE-

MENTAL

ESCOLA D

’EDUCAND

S DE LA

UMLH.

MARÍA LU

Z MALLÓN

GUILLOT,

13 ANYS,

FLAUTA

TRAVESSE

RA,

1r GRAU

MITJÀ AL

CONSERV

ATORI DE

CATARR

OJA.

JULIÁN O

LIVER LÓ

PEZ, 17

ANYS, BO

MBARDÍ,

2n GRAU

MITJÀ

AL CONSE

RVATORI

DE CATAR

ROJA.

ALICIA PÉ

REZ VALI

ENTE, 19

ANYS, SA

XO ALT, 4

r GRAU M

ITJÀ

A LA SOC

IETAT MU

SICAL MI

CALET.

SARA SÁIZ

RAMÍREZ

, 20 ANY

S, SAXO A

LT, 4r GR

AU ELEM

ENTAL

ESCOLA D

’EDUCAND

S DE LA

UMLH.

MARÍA D

EL MAR T

ODOSSAN

TOS CADE

NAS, 15

ANYS, OB

OÉ, 1r

GRAU MIT

JÀ AL CO

NSERVATO

RI DE CA

TARROJA.

CARLOS Y

AGO GIMÉ

NEZ, 43

ANYS, FL

AUTA TRA

VESSERA,

4r

GRAU EL

EMENTAL

A L’ESC

OLA D’ED

UCANDS

DE LA

UMLH. (P

ARE DE S

ARA YAG

O, OBOÉ D

E LA BAN

DA)

ALBA YÉP

EZ LATORR

E, 16 ANY

S, OBOÉ, 1

r GRAU M

ITJÀ AL C

ON-

SERVATOR

I DE CAT

ARROJA.

3030

Entrad

a al con

cert. 2

8.12

.04

Núm. 20 - FEBRER 2005

6

BANDA

NOBLIDABLE concertque ens va oferir lanostra Banda queenlairà sense retard,

comandada pel seu directorMiquel Morellá Asins qui dirigímagistralment una excel·lenttripulació de músics amb l’aju-da dels assistents de vol PacoBlai i Inés Sáez, els quals acon-seguiren la no fàcil tasca deconduir a la gran quantitat depassatgers abrigadets que espresentaren aquell freddimarts de desembre a la ter-minal del Pavelló PoliesportiuC. P. Ramiro Jover, seduïts perla proposta de paisatges musi-cals amb els quals tots elsnadals ens delecta la Banda dela Unió Musical l’Horta de SantMarcel·lí. No vull deixar demencionar al personal de terrai la seua important faena:emmoquetar el sòl, prepararl’escenari, seients, programes,calendaris, caramels, etc.Abans de començar el viat-

ge, amb el so que el caracterit-za, l’home calb que reparteix lasort (per cert, prou semblant aJuan Carlos López Luján)repartí dècims d’il·lusió entrela concurrència. Aleshores,sota un fort aplaudiment apa-

Concert d

regué el director MiquelMorellà, assumí el control i ensfeu despertar a l’alba d’unanova dimensió, en un altreespai, en una odissea, mit-jançant la interpretació de laprimera de les set parts delZarathustra (Així parlàZarathustra) d’ Strauss.Després calia fer la primeraescala allí on esperaven per aincorporar-se tretze joves(tots/es joves, sense distinció)nous i noves a la tripulació d’a-questa nau que és la Banda dela Unió Musical l’Horta. Haviencompletat la seua preparació ivenien carregats amb els seusinstruments. Coneixedors de la

seua comesa, ocuparen cadascúel seu lloc: estaven preparatsper a l’acció.Lliuraren els diplomes acre-

ditatius i el pin tradicionalMiguel Hernàndez Ferrer, pre-sident de la Unió Musicall’Horta, Miquel Morellà Asins,director de la Banda i JuanCarlos López Luján, director del’Escola de Música.Aprofitant l’aturada, es va

fer també temps per a honrarels mèrits que han aconseguitenguany els nostres: comenceamb set músics que s’hanincorporat enguany al graumitjà. Al Conservatori JoséIturbi de València: Juan CarlosSánchez Relucio (Trompeta ipiano), Joan Andreu QuilesRodas (Percussió), LucíaMassó Fornés (Saxo), MarcPavia Parra (Oboé) i BelénSánchez Pérez (Violoncel) i alConservatori Municipal deTorrent Belén Abad Serra(Percussió). Seguidament, menció espe-

cial als tres herois que hanaconseguit incorporar-se alConservatori Superior deMúsica de València: JavierPérez Zorío (Trompeta) es pre-sentà directament, pel seucompte, amb èxit; Deune LópezLeibar (Oboé) Menció d’Honora l’instrument i Juan PechuánRamírez (Oboé) Menciód’Honor a Música de Cambra /

Aplau

dimen

tes pe

l so

lo de Belén

. 28.12

.04

I

Agraïmen

t a Man

cio Va

ra. 2

8.12

.04

notícies musicals

7

BANDA

de NadalEsperem poder gau-dir nosaltres promp-te també aquestaexperiència musical.Carles va prendre laparaula i, desprésd’agrair la adquisiciódels cromàtics, no vadesaprofitar l’ocasiói va demanar altresinstruments. Tambésol·licità major aten-ció a la música con-temporània.S e g u i d a m e n t

Miquel MorellàAsins va tornar aprendre el controlper a dirigir la BRA-SILIANA del belga J.Van der Roost, tresritmes càlids: “Sam-ba”, “Calipso” i “Cha-Cha-Cha”. Amb músi-ca com aquesta no hiha cap campió debarra fixa que notinga ganes d’alçar-se i posar-se a ballar.Travessàvem àrea llatina. Quise’n recordava aleshores delfred? Aplaudiments amb bra-vos i continuaren amb la peçaPoeta i Aldeà del compositorcroat Franz von Suppè, en laqual la xiqueta Belén SánchezPérez ens va delectar amb unsol de violoncel que va realit-zar excel·lentment. Aplaudi-ments i bravos altra vegada i

Premi al millor Oboé i Premi almillor expedient acadèmic.Finalment es va reconèixer

públicament el treball digne idesinteressat de l’estimatMancio Vara Coomonte mit-jançant un obsequi i una ova-ció. Carlos Llorens Gil, com aDelegat de la Comissió de laBanda, parlà en nom delsmúsics.Eren les vuit i cinc.

Finalitzat l’acte de reconeixe-ment de mèrits calia reprendreel vol i res millor que endinsar-nos per la geografia de l’amormaterialitzat en un pasdoblecomposat per Pau VidalSánchez, un dels nostres flau-tistes, dedicat al seu iaioRafael Vidal. Nostre directorva cedir la batuta i el comanda-ment de la nau a Pau durantaquesta travessia. En acabaraquesta música bella i alegre,emotiu va ser l’encontre entreiaio i net en mig de un fortaplaudiment i bravos. Pau valliurar la partitura a Rafael.Més d’una llàgrima càlidabaixà per la galta.Seguint l’estela dels nostres

joves compositors es va fermenció de la peça de músicacontemporània “Cinc de set”obra del percussionista CarlesHernàndez Coscollà, un joc rít-mic entre els números cinc i elset que ha viatjat per a serinterpretada a Holanda.

així (eren les nou menysquart) arribàrem al descans.Va ser aleshores quan m’adoníque em picava una mica la golai vaig obrir, doncs, un delscaramels que havia agarrat alcostat de la porta d’entrada.Nou menys deu. Quatre sons

de vibràfon i la veu d’Inés Sáezforen suficient per a tornar-nosla il·lusió de la terminal de vol.Donà la paraula a Vicent SolerAlba, representant de la comis-sió del 50 Aniversari que cami-nava cap els seus últims actesque cloïen un any de celebra-cions per a tan singular esde-veniment d’acumular cinquan-ta anys d’història.Seguidament, una assistenta

rossa (tenia un no sé què sem-blant a Paco Blai) gesticulavaamb els braços una sèrie d’ins-truccions que acompanyava elque anava dient una veu enoff. No cabia dubte que enstrobàvem al somni i, si no tení-em prou per a creure’ns aques-ta història de vols, de termi-

Inno

centad

a de

l mestre Morellà. 2

8.12

.04

Éxit per l’estrena

del pas-dob

le. 2

8.12

.04

Núm. 20 - FEBRER 2005

8

BANDA

nals, de naus, de tripulacionsintrèpides, etcètera, aleshoresva aparèixer Miquel MorellàAsins, en essència comandant icap d’aquesta aventura, perfec-tament uniformat (tothom hova vore) com a oficial de l’aire,barret reglamentari, ulleres desol i americana a l’esquena, quies va exhibir com a pilot teme-rari quan començà On l’Alosa il’àguila mai volaren de JamesCournow amb un playback; elsmúsics feien com si tocaren iclarament sonava un disc com-pacte. “Ai, Mare! –vaig pensar-Açò és una gosadia perquè ...com van a poder sonar millorque la gravació d’una orques-tra professional? Vaig tancarels ulls. No volia mirar quanaturaren el disc compacte.Miquel Morellà es preparà pera donar l’entrada al primercompàs. Ara anava de bo.Tensió. Aleshores Miquelmogué el braç i aquella nau, labanda de la Unió, s’enlairà demanera extraordinària, magní-fica. Pujàvem, pujàvem i labellesa d’aquella interpretacióse’ns dugué més enllà d’on potarribar cap alosa o àguila. Maihavia vist tan relaxat a MiquelMorellà, tan confiat en lamanera de fer dels seus músicsi músiques, que podria dir quepareixien màquines de tan per-fectes, però no vull, perquè lesmàquines no ens poden fer

somiar i la músicaprecisa un ànimagran, com la queté la nostrabanda.Aterrarem al

marge d’una terraconeguda, que acontinuació torna-rem a creuar: laterra de l’amoramb l’obra musi-cal Ai, María unbell pasdoble deJoaquin JoséEstal Herrero,Ximo, que tambérebé la batuta delnostre director

Miquel Morellà Asins amb laqual aconseguí donar un mis-satge alegre i afectuós a María,la seua xica, seguda per les pri-meres files, la qual el vacorrespondre, quan acabà lamúsica, amb una emotivaabraçada i Ximo li oferí la par-titura. No és la primera obramusical que ha composat. El 8de gener passat estrenarem elseu Cant a Sant Marcel·lí i araque acaba el cercle del 50 ani-versari ens sorprén ambaquest bell Ai, María.Finalment, sota la batuta de

Miguel Morellà Asins ensdugueren a veure el Nadalblanc des del cel amb el Jingle

Bells de James Pierpont i entornar a terra, el nostre direc-tor va ser obsequiat amb unsocarrat que li va lliurar elnostre president, MiguelHernàndez Ferrer. Com queera hora de sopar i amb el fredque feia, el més normal és quela gent haguera desitjat anar-se’n el més prompte possible,però no obstant això, tothomdemanà més. Per damunt detot, no volien deixar el somni.Altra, altra, insistien. Així ana-ren caient, un darrere un altre,tots els bissos: nou i mitja(començava el conte enrere pera despertar), en primer llocThe Magnificent Seven d’ElmerBerstein. Deu menys 25, segonbis: Marxa Radetzky de JohanStrauss. Deu menys quart, ter-cer bis: Brasiliana de Jan VanDer Roost. Deu menys deu,quart bis: Dansa Oriental deManuel Izquierdo. Deu menyscinc, quint bis: Sant Marcel·lí50 Anys o l’himne del barriSant Marcel·lí de Juan CarlosLópez Luján, qui va dirigir l’o-bra que tancava el magníficespectacle d’aquella nit. Erenles deu en punt. Acabàvem dedespertar d’un somni en elqual havíem volat. Fotre, feiaun fred que pelava.

Salvador Vicent Benlloch Gascó

El m

úsic i la mus

a. 28.12

.04

Pel treb

all be

n fet. 28

.12.04

notícies musicals

9

BANDA

OS contaré el que m’han contat, que jaés prou. No puc dir el que els meus ullshan vist, però tinc gent de fiar. Encaraque per al gat del terrat no hi ha res

d’amagat.El proppassat dissabte 19 de febrer, la Banda

de la Unió Musical l’Horta viatjà a Albaida(localitat que agafa el nom del riu –Albaida– querecorre i bateja la comarca –la Vall d’Albaida–),amb un grup de membres de la Junta Directivai socis.A les 19 h. fou el concert al cinema Odeón. El

programa de mà indicava que aquella activitatera un Intercanvi Musical. I així fou. A la prime-ra part actuà la U.M. L’Horta amb el següentprograma: Ai, Maria! (pasdoble) de Ximo Estal,Concert Prelude de Philip Sparke, Where neverlark or eagle flew (on l’alosa o l’àguila mai vola-ren) de J. Curnow, dirigits pel nostre mestreMiguel Morellà Asins. Seguidament actuà l’a-grupació amfitriona La Unió Musical Primitivaque sota la direcció de Manuel Mondéjar Criadointerpretà Albaidejar (pasdoble) de VicentPérez, Dredred d’Andrés Valero Castells i final-ment Cartoon de Paul Hart. Fou, tot en conjunt,una selecció variada i encertada, del gust delpúblic assistent.Com que la

gent de laUnió és tanmatinera, amitjan matí jaestaven aAlbaida i tin-gueren tempsde visitar nosols el poblesinó sobre totles instal·la-

cions de la societatmusical local (unad’elles, la “primiti-va”). En primer llocla gran nau queactua com a domicilisocial i saló d’as-saigs, (i en aquestaocasió fou tambél’espai d’un bonsopar, gràcies) des-prés el bar, però el

que més sana enveja provocà a alguns dels nos-tres va ser l’escola de música. Davant elscomentaris d’alguns membres de la nostra Unió(“qui poguera”, “ja ho voldríem això nosal-tres”...), les paraules dels directius d’Albaidaforen de gran seny: “Vosaltres teniu 25 anys inosaltres 150”. Definitiu. Així que... alentador?Ja ho sabeu, amigues i amics, tot és qüestió depaciència i perseverança. Jo n’estic segur deque la Unió Musical l’Horta de Sant Marcel·lí enfarà 150. Amb quin patrimoni? No ho sé, ni hoveuré. Però anem bé, doncs tota pedra fa paret.

El Gat del Terrat

VIntercanvi musical: Albaida - Sant Marcel·í

Sopa

r de

german

or. 1

9.02

.05

La ban

da de la Unió. 19.02

.05

La Primitiva d’Albaida

. 19.02

.05

Reb

ent el record de

l’in

tercan

vi. 1

9.02

.05

Núm. 20 - FEBRER 2005

10

ENTREVISTA

ANCIO I SANTI nosón músics de laBanda, tampocpertanyen a la

Coral... però la Comissió de laRevista volíem que aparegue-ren en aquesta secció dels“nostres músics”, perquèvolem fer present que la seuacol·laboració i disponibilitat fapossible que la “Unió” funcione. També volem fer present

que tenim la sort de poder dirque no són les úniques perso-nes que regalen a “La UnióMusical l’Horta” el seu temps iel seu esforç. Tenim la sort depoder pensar que, destacant aMancio i a Santi, pot ser quealgunes persones no es sentenreconegudes. Diem la sort, per-què la Unió compta amb lacol·laborció desinteresada d’ungrup de persones que es reu-neixen en la Junta Directiva, oen la Comissió de la Banda, oque simplement apareixen pera muntar o desmuntar un con-cert, o per a col·laborar en lacaseta de festes, o per a prepa-rar el sopar quan ve unaBanda a visitar-nos... serienmolts els exemples. Però la nostra intenció és

posar llum en eixa part de l’es-cenari que no es veu a preime-

ra vista, que no rep l’aplaudi-ment i el reconeixement direc-te, però que permet que pugafuncionar tot. La nostra inten-ció és il·luminar i agrair eixacol·laboració a totes les perso-nes que segons poden ens laregalen, i volem fer-ho a travèsde dos noms propis, que durantuna llarga trajectòria passarende ser pares dels seus fills, queformaven part de la Banda, aser ells mateixos part activa dela Unió. En eixe retrat evident-ment que no estan tots els que

són, però si que són els dos queestan: Mancio Vara Coomonte.Santiago García Domingo.En aquesta secció d’entre-

vistes solem dir qual és la fun-ció en la Unió de les personesentrevistades. Aquesta és laprimera dificultat d’aquestaentrevista, perquè dient lesfuncions públiques i reconegu-des de Mancio i Santi, no esgo-tem el paper que fan, peròencara que sabem que exposemun “currículum” parcial, ésconvenient fer-lo explícit:Mancio Vara és la persona

que prepara des de l’estiu totala loteria que després venemen Nadal (cunya tots els bit-llets, prepara els que hem devendre cada soci/a, ens dona elrebut, contacta amb el Banc...).S’encarrega també de manteniri dotar la infraestructura delLocal Social, al temps que deformar part del menut equip depersones que fan “guàrdies” enell, durant el temps dels capsde setmana que està obert perals socis/es. També de col·labo-rar de forma activa en la infra-estructura que permet realit-zar sopars i recepcions inter-nes o amb altres Bandes.Assisteix freqüentment a les

Mancio i Santi: perquè

M

Amics i reside

nts a Sa

nt M

arcel·lí. 20

05

Paga

men

t de

les falles de

l 95

notícies musicals

11

ENTREVISTA

reunions de la Junta Directiva,i a més cobreix les seuesinquietuds musicals essentestudiant d’Acordió en l’Escolad’Educands/es.Santiago García des de fa

més de 10 anys és la personaencarregada d’arxivar i fotoco-piar les partitures de la Banda,(Una dada a tenir en compte ésque quan començà contàbemamb 118 peces i actualmentcomptem amb prop de 500peces musicals arxivades).Aquesta funció li suposa evi-dentment arxivar i fotocopiar,però també acodir amb moltafreqüència als assaigs de laBanda per a coordinar amb elsmúsics i el director allò quepuga fer falta. També realitza“guàrdies” de cap de setmanaen el Local Social. Durant qua-tre anys va ser “abanderat” itambé ha format part de laJunta Directiva. Santi a més ésun artista, es pintor (poguéremgaudir del seu art en una expo-sició dels seus quadres que esrealitzà en el Local durant laSetmana Cultural de l’any2003) i una funció molt impor-tant que Santi ens regala ésaportar els seus dibuixos per amolts records que oferim aaltres Bandes en trobades i fes-tivals.Tant Mancio com Santi s’a-

costaren a la Banda com apares. Dani Vara, un dels fillsde Mancio, toca el saxo. Santi(clarinet), Víctor (clarinet) iCristina Garcia (Trompa) sónels fills de Santi. Començarendoncs duent als seus fills aclasse, també acompanyant-losals concerts...“D’eixa manera et vas acos-

tant poc a poc a la gent i esta-blint relacions d’amistat.També vas coneixent més lesactivitats internes i externesde la Banda, la necessitat deque gent col·labore, les tasquesque hi ha que fer... poc a poc etvas involucrant i comprome-tent.”

Sorgeix prompte la preguntasobre el nivell de cansament ientrega que suposa aquestcompromís: “Sí que és cert que moltes

vegades et sents cansat, o eresconscient de que podries estardedicant eixe temps a altraactivitat més personal... peròtambé és cert que et sents en elmillor dels sentits “atrapat”per sentir-te il·lusionat respec-te al projecte social que signifi-ca la Banda, i en concret vincu-lat també personalment a lesactivitats i persones que for-men part d’ell. Tenint açò encompte no et planteges deixar-lo, però si que desitges que hihaguera més persones que poca poc es volgueren introduir enla vida de la Unió i anarenassumint funcions, la qual cosapermetria que les tasques que-daren més repartides.”Són persones que han viscut

molt de prop l’evolució de lanostra societatmusical, des de1985 aproxima-dament han anatveient com hemanat passant de laBanda, a la UnióMusical L’Horta.Quins aspectes

voleu destacarcom a més posi-tius en totaaquesta evolució? “Actualment ja

podem parlar dela Societat “UnióMusical l’Horta”.Açò vol dir que amés de comptaramb una bonaBanda, ja comp-tem també ambuna BandaJuvenil, amb unaCoral, amb unaEscola, fins i totamb un LocalSocial. Tambécomptem amb unbon grup de

músics que reben classes enConservatoris. Comptem ambuna Junta Directiva que es pre-ocupa de gestionar la infraes-tructura de la Unió, així com depensar i fer possibles activitatsque cohesionen la Societat i lidonen una projecció pública,que cada vegada és de majorqualitat, gràcies a la col·labora-ció de totes les persones impli-cades. Valorem en aquest sentit

especialment la llavor de JuanCarlos López, el director de laBanda Juvenil i de l’Escola, i lallavor de Miquel Morellà, eldirector de la Nostra Banda,així com el paper d’AlejoPérez, el director de la Coral.Cadascú en el seu paper estanajudant a que millore molt laqualitat musical de la Unió.Junt a tot açò, una de les

coses més importants que valo-rem és la funció de formació iactivitat cultural que suposa

Arxiver a l’antic loc

al. 1

995

no toquen, però... pertoquen

Núm. 20 - FEBRER 2005

12

ENTREVISTA

per al barri una entitat com lanostra; a més de les relacionespersonals que provoca.Nosaltres sentim que poten-

ciar la sensibilitat per la culturai l’esforç per adquirir-la i expres-sar-se a travès de la música, enaquest cas, en general ajuda afer millors persones”.I amb aquest panorama de

present, quins desigs de futurvoleu expressar per a la Unió?“Que continue creixent en

aquesta línia, aconseguint quepoc a poc gent nova vaja intro-duint en la vida de la Unió, per-metent que puga crèixer i quepuga anar produint-se el relleude persones que estem molt detemps en ella. Tal vegada ésdifícil per a persones noves,des de fora, veure com podenanar introduint-se, però perexperiència nosaltres sabemque el primer pas és tenirganes, i poc a poc vas trobantquè és allò que pots aportar.Desitjaríem que els músics

que avui té la Banda no se’nanaren. Observem que hi hauna edat en la que els estudis iel treball provoquen que perso-nes s’allunyen i seria ideal queaçò no ocorreguera, si no quepogueren mantenir-se en laBanda, encara que no fora ambla mateixa intensitat.Creiem que si aconseguírem

tenir l’Auditori en el Barri, açòmotivaria als músics, i també ala gent del Barri a assistir a les

actuacions.També desitgem que el Local

Social cada vegada vaja adqui-rint més vida i es vagen realit-zant més activitats culturals enell. El 25 aniversari de laBanda creiem que serà unabona oportunitat per a crearprecedents que això ho facenpossible.”I parlant del 25 aniversari

que complim en el 2005, cómexpressaarieu la felicitació a laBanda per aquest camí?“En primer lloc mostrant la

nostra satisfacció i alegria per-què hem acompanyat un camíde creixement en tots els sen-tits, que amb les condicionsamb les que hem comptat noera fàcil, i malgrat tot ha sigutpossible. Agraïm també lesamistats i el bon tracte que

compartim amb molta gent dela Unió. Sentim il·lusió perquèen el 2005 podem viure activi-tats de celebració que podenser al temps una manera de fercrèixer més i millor a la nostrasocietat.Què voldrieu afegir per a

concloure?“Insistir en animar a eixa

gent nova que s’acosta, perexemple com a pares i maresde xiquets/es que apunten al’Escola, a que es vaja intro-duint més en la vida de la nos-tra societat. Això suposariamés ajuda per al col·lectiu, isegur que per a eixes personessuposaria trobar bones rela-cions personals de companye-risme i fins i tot d’amistat.La Unió és una forma d’anar

construint una societat quevalora i difon la cultura, i altemps fomenta relacions perso-nals basades en la solidaritat,el companyerisme i la generosi-tat.”Jo finalitze dient que això és

cert, i que com a mostra estàl’exemple de dues persones,com Mancio i Santi, que apor-ten la seua il·lusió, el seuesforç, el seu temps, i que derebot, regalen i reben l’estimasincera de molts membres de laUnió. Moltes Gràcies!

Inma Coscollà Girona

Aba

nderat. N

adal del 95

Fitxats pe

r la Unió. 200

5

notícies musicals

13

50 ANIVERSRI

OM tots sabem, alllarg de 2004, la pràc-tica totalitat d’institu-cions i entitats cultu-rals de Sant Marcel·lí,

i amb elles les seues veïnes iveïns, han participat en les múl-tiples activitats que s’han orga-nitzat per commemorar el 50aniversari de la creaciódel nostre barri.Des de

Notíciesm u s i -cals, béq u emodesta-ment, hemi n t e n t a tf e r - n o sressò delsactes méssignificatius ihem oferitaquestes pàgi-nes a persones ientitats perquèpogueren expres-sar les seuesinquietuds davantd’aquest esdeveniment.

Ara, però, i de manera benespecial, volem referir-nos a l’a-parició del llibre Sant Marcel·lí1954-1975. De huerta a ciudad,editat per la Comissió del 50aniversari, del qual és autorAngel Vidal i Tornero.

S’ha de dir que des de les pri-meres reunions preparatòriesdels actes del cinquantenari esva posar damunt la taula la con-veniència d’elaborar un llibreque tingués com a finalitat tantla commemoració de l’efemèridecom estudiar i analitzar elsmoments de creació del barri iels seus primers anys de vida.

El problema era qui s’aventu-rava en aquesta gegantescatasca, que molts imaginàvemd’extrema complexitat i treball.Immediatament, però, tothompensà en Angel Vidal. Els seustreballs sobre el nostre barri,publicats des de 1996 en diver-

sos llibres-programa de lesFestes Populars, on s’ocupavad’estudiar els orígens de SantMarcel·lí, el pas de l’horta a ciu-tat, la fundació de les escoles oels primers anys de vida delsseus habitants, el convertien en

la persona idònia perdur endavant aquestaobra.

L’expectativa crea-da era elevada, per-què enormes erenles dificultats perelaborar una obraamb la dignitat iexcel·lència querequeria l’ocasió.Ara, vists elsresultats finals iamb el llibre enla mà, hem dedir que l’ex-pectativa ini-cial no s’havist defrau-dada: el lli-

bre Sant Marcel·lí1954-1975 és una obra

excel·lent i digna d’elogi, i noúnicament al nostre parer sinótambé al de moltíssima gent queaixí ha anat dient-ho a uns i aaltres per tot el barri. Felicitatsper tant, no solament a l’autorsinó també a les nombroses per-sones que d’una manera o altrahan col·laborat, i també a totesles institucions, entitats icomerços que han participate c o n ò -m i c a -ment enla seuae d i c i ó ,p e r q u èe na q u e s tsentit espot afir-mar queaquestaés unaobra detots.

El lli-bre s’i-

nicia amb un capítol, obra delgeògraf Jordi Alvir, on fa unestudi geogràfic del territori idels seus pobladors, amb la ideade reconstruir aquell originaripaisatge, i és per això que dedi-ca especial atenció a aquells ele-ments més significatius i defini-toris com ara la xarxa viària,els sistemes de reg, l’evoluciódel paisatge agrari o les barra-ques, alqueries i molins. A tra-vés d’aquest interessantíssimtreball podem veure l’evolucióde la primitiva l’Horta de SantMarcel·lí fins a la seua integra-ció total en l’entramat urbà dela ciutat de València que hacomportat, com encara presen-ciem en altres parts de València,la desaparició de la major partd’aquest paisatge de l’horta.

A partir d’ací, Angel Vidals’endinsa en aquells anys cin-quanta per rememorar-nos unaèpoca farcida de necessitats,algunes tan bàsiques com lavivenda, que a la fi provocarenel naixement de Sant Marcel·lí.Primer que res confecciona unperfil biogràfic de MarcelinoOlaechea, del seu nomenamentcom arquebisbe de València el1946 i dels primers anys a lanostra ciutat. Seguidament abor-da la problemàtica de la viven-da: a les primeries dels anys cin-quanta, la capital valencianavivia un intens augmentdemogràfic, producte de l’emi-

C

Sant Marcel·lí 1954-1975.De huerta a ciudad

Don

ació d’exe

mplars a la xarxa

de bibliotequ

es m

unicipals

Núm. 20 - FEBRER 2005

14

A COR OBERT

gració de molts valencians, cas-tellans i aragonesos que veiencom a única eixida buscar lasupervivència en una gran ciu-tat com València. Aquesta època,de misèria i resignació, fou laque donà origen al nostra barri,i així ens ho fa veure AngelVidal a través dels múltiplesrelats orals recollits entre elsprimers habitants.

La construcció del “BloqueSan Marcelino”, integrat per 421vivendes, l’arribada dels primershabitants, la descripció minucio-sa de la difícil vida quotidiana, lacreació de la parròquia, les pri-meres festes, els efectes de la“riuà” de 1957 sobre el barri, elnaixement de l’escola, elsrecords entranyables dels pri-

UEDA una miquetallunyà el Nadal isembla que unavegada passat, no

abelleix gens parlar de nada-lenques, ni de panderetes nimolt menys de torrons. Peròhem de reconéixer que sí ensagrada recordar el con-cert de Nadal de laCoral que enguany vaser el diumenge 19 dedesembre. I ens fa goigrecordar-lo perquè ensva omplir d’alegriapreparar unes quantesnadalenques amb unsjoves músics que sónmolt més que una“part nostra”. Volemdes de aquestes lletresagrair la seua col·labo-ració i també animar-los a ser com són:entusiastes, espontanis,altruistes, sorollosos i molt ale-gres. I fem extensiu aquestconcepte a tots els membres dela Banda, perquè estem segursque tots i totes hagueren accep-tat col·laborar en qualsevolproposta. I açò els converteixen “especials” i per tant, tot

projecte pren sentit quancomptem amb aquesta joventutque no passa de res. Gràcies:Carles, Sergi, Xaloc, JoanAndreu, Juan i Elena Pechuan,Laura, Alícia i Eva. Tambéagraïm a Miquel Morellà queprescindira de tots ells i elles

mentre estaven assajant ambnosaltres i l’animem –junta-ment amb el nostre mestreAlejo Pérez– a preparar méstasques comuns que a banda dedivertides i diferents donaríencos a la Unió Musical l’Hortacom un conjunt que som.També volem comentar que

ens ha agradat col·laborar enla campanya de recaptació queCáritas Internacional ha pro-mogut al nostre barri en solida-ritat amb els afectats del terri-ble Tsunami del Sud-EstAsiàtic. De forma imprevista iquasi improvisada vàrem

actuar darrere delsopar benèfic.Acudírem voluntària-ment un grapat degent que cantàremamb bona voluntat imolta temeritat unesquantes cançons delrepertori que persolidàries isquerenmés del cor que de lesnostres veus. De bensegur l’auditori així hoaprecià.I l’hivern va pas-

sant, amb ones de fredi gelant, però a la Coral jaestem notant la caloreta de lapreparació del proper concertde Primavera. Continuem reu-nint-nos els dilluns per la nit itotes les vegades que podemperquè ens agrada estar junts.

Angels i Joan

QA cor obert en hivern

Foto d’arxiu

mers mestres i les activitats delxiquets i xiquetes, el creixementdel barri a partir dels anys sei-xanta, l’aparició de les primeresentitats culturals i esportivescom la falla Arquebisbe Olaecheai el Club Esportiu Artístic SantMarcel·lí; tot això, i molt més, hotrobarem ressenyat en aquest lli-bre, juntament amb la presènciade més de tres-centes fotografies,moltes d’elles aportades per veï-nes i veïns del barri, així com dereproduccions de documents queil·lustren extraordinàriament l’o-bra i que ens evoquen aquellsdies hui desconeguts per a granpart dels habitants actuals delnostre barri.

Com podeu imaginar de tot elque estem dient, estem davantd’un llibre que des del moment

de la seua aparició s’ha conver-tit en un punt de referènciaimprescindible per al coneixe-ment dels nostres orígens i lanostra identitat, i que a la vega-da, i gràcies a la escrupolositaten la recollida dels documents,tant de testimonis orals comescrits, a l’aportació de tot elmaterial gràfic, a la seua pre-sentació i al tractament exposi-tiu, podem dir que tant l’autorAngel Vidal com la Comissió del50 aniversari han aconseguitamb escreix allò que s’havienplantejat inicialment. Enho-rabona, per tant, i que aquestresultat tan positiu esperone auns i a altres en la continuacióde l’estudi del nostre passat mésrecent.

Josep Daniel Climent

(Ve de la pàgina anterior)

notícies musicals

15

CONTRAPUNT

QUAN ELS ARTISTES PERDEN LA FE ...

Era la primera volta queSanti, després de molts anys,bufava la pols de damunt de lespartitures de l'obra de Suppé:"Poeta i aldeano". Quan Morellàva baixar la batuta per donarl'entrada al número ú d'assaig,la Banda va fixar la seua mira-da en Belén. Un nou tressor vanàixer a la Banda. L'arc del seucello va fer d'aquell moment, unmoment màgic.

Però, això no va ser veritat.Tampoc cap dels dos pasdoblesque s'estrenen al Nadal hansigut una feina de moltes horesd'ordinador i mals de caps, niles hores d'autobús per anar alConservatori.

La veritat de la Banda és quela gent no assumeix responsabi-litats ja que, no tenim músics enla Banda que vullguen cridar alsseus companys per que no bai-xen a assajar ( pels motius quesiguen), acusant-los d' irrespon-sables. No tenim músics quevullguen passar llista als assa-jos com un professor d'Institut.No tenim músics que vullguenfer enquestes posant un maleïtnúmero a les ganes que té laBanda de ser Banda.

No senyor. Hi ha coses en lavida amb les que no es potjugar, en aquells detalls que ensfan somriure, en aquelles queens fan gaudir, en aquelles queens poden deixar petjades oníri-ques a la nostra memòria.

La Banda que jo estime no ésla que baixa el 100% de la gent,no és la de l'afinació perfecta.La Banda que m'agrada és laque funciona sense pressions, lade responsables i irresponsa-bles, la que fa que una cel·lista

de dotzeanys pugaf e r - n o sgaudir dela música avora cinc-centes per-sones enun pavellóesportiu.

CarlesHernàndezi Coscollà

Qualsevol moment, diuen, ésbo per parar-se i fer balanç de lavida viscuda, dels esforços rea-litzats, del camí recorregut. I siaixò és bo per a tota personatambé ho és per a les entitats,societats, col·lectius, grups... Si,a més a més, l’entitat complix25 anys, i vol fer-se d’aquestadata una fita, amb més motiuencara s’hi val a seure i ava-luar. I en aquest tema, democrà-ticament, tothom ha de dir laseua. Jo vull dir la meua, i sobremoltes coses, però hui vull cen-trar-me en una que considereimportant i a ningú se li escapaque em preocupa i en sóc mili-tant.

La UMH des del seu origen hatingut la intenció i la preocupa-ció de treballar per la culturadel País, per la cultura popularvalenciana, de la qual la música,i més en concret la música debanda, n’és un exponent desta-cat. En aquest aspecte el balançglobal és necessàriament posi-tiu, molt positiu. El mateix crei-xement de la Unió n’és la prova.I d’això ens hem de congratulari celebrar-ho. Si anem al detallhauríem de mirar si el volum depeces d’autors valencians és unpercentatge suficient en elrepertori de la Banda, laBandeta i la Coral. D’aquestaspecte ara no tinc dades sufi-cients per poder fer-ne una valo-ració exacta. De tota manerafixar-se només en això seria untant parcial, perquè també ésimportant l’altre vessant: ferarribar al nostre públic, elpúblic valencià, les composicionsd’altres músics no nostrats. Enaçò hauríem de mantindre unacorrecta complementarietat.

Un altre aspecte de treballper la defensa i promoció de lanostra cultura, més enllà, del’estricte llenguatge musical, ésla pròpia vida associativa i lapresència o imatge pública de lanostra entitat. La meua opinióal respecte és que no estem al

cent per cent, però no estemmalament per a com van lescoses socialment. Ara bé, no ésahi on ens hauríem de mirar.Mirar endarrere per veure quealtres estan pitjor, en este asum-te, només pot servir per a con-formar-se, frenar-se i estancar-se. Com deia el poeta: “méslluny, hem d’anar més lluny”. Detota manera jo vull des d’ací feli-citar molt efusivament i moltconscientment a totes aquellespersones, sobre tot als músics imúsiques de la Banda, Bandeta ila Coral, que fan el gran favorals seus companys i companyesde parlar-los en valencià. Hui endia, sembla que això és un béescàs. Hi ha ongs i tot que estancaptant voluntaris (una és diu“Voluntaris pel valencià”) per afer esta tasca de manera organit-zada. Nosal-tres els tenim acasa. Hi ha a la Banda, laBandeta i la Coral una bona collade voluntaris pel valencià.ENHORABONA. Resistiu. Enco-ratgeu-vos els uns als altres.Ajudeu els vostres amics i ami-gues a viure en valencià. Tard od’hora vos ho agrairan. Tambéací, doncs, el balanç és positiu.

Bo, amigues i amics, esta és lameua opinió.

Paco Blai

R

ENDAVANT, MÉS LLUNY...

Núm. 20 - FEBRER 2005

16

INSTRUMENTS

N primer lloc, aclari-rem certa confusiórespecte al nom d'a-quest instrument pro-

vocada, d'alguna manera, perla seua pronunciació provenintde l'italià i l'escriptura caste-llanitzada.

En castellà, comunament esdenomina i pronuncia “violon-chelo”, i la seua escripturahauria de ser la corresponent ala pronunciació. El que ocorreamb freqüència és que s'escriula seua accepció italiana “vio-loncello” i en ocasions, una ver-sió castellanitzada d'esta últi-ma: violoncelo. El mateix quepassa al valencià, que s'escriuvioloncel i es pronuncia “vio-lonxel”.Si ens remetem al diccionari

de la Llengua, vorem que ensindica que es pot denominard'aquestes dues formes: violon-cel i violoncelo (en castellà).

LA FAMÍLIA MUSICALDEL VIOLONCELCARACTERÍSTI-

QUESEls cordófons

utilitzen cordesper a produir elso. El material dequè estan fetes lescordes és moltdivers: des del pèl dediversos animals,fins a les fibress i n t è t i qu e s ,p a s s a n tpels ten-dons d'ani-mals, seda, fil d'aram amb dife-rents tractaments, etc.Els instruments de corda

poden produir el so de diversesmaneres: fregant-los amb unarc (família dels violins: violí,viola, violoncel i contrabaix),puntejant-los, ja siga amb elsdits (la guitarra), amb pua (elllaüt) o per algun sistemamecànic (el clavecí) i percu-

dint-los com ocorre en el piano.Els instruments d'arc o

corda fregada utilitzen unarquet per a fregar les cordesfent que aquestes vibren il'instrument sone. Aquestarquet és de fusta i té unametxa de crins de cavall ques'adhereix i llisca per les cor-des, mitjançant una resinaespecial. Existeixen altres tèc-niques utilitzades per tots elsinstruments d'aquesta famíliade violins, anomenarem algu-nes d'elles per tal de conéixerles múltiples possibilitats defer sonar l'instrument.Així trobem:Pizzicato: en

la qual les cor-des sónpinçadesamb elsd i t s .

A r c a d a :La corda permet acon-

seguir sons ininterromputs iprolongats amb diferència ambla resta d'instruments orques-trals. Harmònics: Quan l'ins-trumentista, en comptes deprémer completament les cor-des, es limita a tocar-les lleuge-rament amb els dits, la cordano vibra en tota la seua exten-sió, fent-ho només en una sec-ció d'ella. Cordes Dobles: És lapossibilitat de tocar dos cordes

al mateix temps (a vegadestres: triples cordes). És impres-sionant, tant a nivell d'aug-ment de sonoritat com deriquesa harmònica. Sordina:No és exactament un efecte,sinó un xicotet aparell, que enspodria recordar a un pinta ambtres llargues pues. Es col·locasobre el pont de l'instrument iamorteix el so, pro-duint un mésmat i ambun tim-bre dife-rent .

Am é s ,

sense entrar enla tècnica concreta

en trobarem:Sulponticello, trèmolo,refilet, col·legno, spi-catto, staccato, ...

El violoncel és degrandària considera-ble, de tessitura greu,amb quatre cordes dediferents gruixos afina-

des en do 2, sol 2, re 3 ila 3., es toca assegut, subjec-

tant-lo amb els genolls i recol-zant-lo a terra mitjançant unapica; se'l considera el baixnatural del violí; és un dels ins-truments amb una sonoritat,greu i envellutada, que méss'assembla a la veu humana.La seua extensa tessituraabraça més de quatre octaves.Apareix a partir del segleXVIè, i més endavant parlaremdel seus avantpassats i orí-gens. Els violoncels més antics

conservats són dos de 1560construïts pel violero italiàAndrea Amati. Fins a finals delsegle XVIII el violoncel va serprincipalment un instrumentde suport que interpretava lapart de baix i reomplia la tex-tura musical.Al violoncel el pal de l'instru-

ment és considerablement més

Els cordófons - Instrum

E

notícies musicals

17

INSTRUMENTS

llarg que el dels seus germansmés xicotets, la qual cosa fa quel'instrumentista tinga certa difi-cultat afegida per a poder"xafar" amb els dits el lloccorresponent a cada nota, ja quehi ha major distància entre elles.A pesar d'això, és un instru-

ment tremendament àgil que,igual que el violí, resulta moltapropiat per a realitzar melo-dies, la qual cosa el converteixtambé en instrument solistaper excel·lència.Els motius pel qual la secció

de corda té tanta importància

dins de l'orquestra sóndiversos:El so que produïx la

corda quan toca tota ellasimultàniament, dóna lasensació de ser un sol imagnífic instrument.A tot això es pot

sumar la capacitat dematís d'este grup instru-mental, la seua amplituddinàmica, varietat tím-brica, etc.

ORIGEN DEL VIOLONCELEls instruments de

corda actuals són elresultat de l'evoluciód'altres que, en els seusorígens, procedeixeninclús de civilitzacions i

cultures ja desaparegudes(sumeris, acadios, assiris, algu-nes cultures del centre i suddel continent americà, etc.).En la seua concepció més

bàsica, es componen de les cor-des, fins i tot d'una sola enalguns casos, l'estructura pera suportar-les (pal o semblant)i la caixa de ressonància. Estaúltima, en ocasions és també laque suporta les cordes i endeterminats instruments témolta més importància que enaltres.

Antigament el seu paper eslimitava a tocar el baix de lamelodia, cosa que va anar can-viant amb el temps, quan elscompositors van comprovar lesseues possibilitats.A continuació parlarem d'al-

guns dels avantpassats delsinstruments de corda i del vio-loncel, instruments realmentcuriosos.

VIOLA DA GAMBALa família dels instruments

de corda té origen oriental, comhem apuntat abans. El primitiuús dels arquets es coneix desdel segle VII i se sol ubicar enla regió d'Uzbekistan, dins deles civilitzacions assentades enles proximitats del llac Aral.Eixe va ser el seu punt d'ex-pansió: cap a l'est s'introdueixen les cultures musicals del'Índia i Xina, mentre que perla via persa es va expandir capal sud i l'oest, fins a abastar elterritori islàmic.A través de Bizanci i de

l'Espanya musulmana es vanintroduir a Europa una sèried'instruments cordófons quevan anar evolucionant fins aconvertir-se en l'Edat Mitjanaen la viela, (vihuela ), la fidulai el rabel (o rabec), amb multi-tud de variants cada un.En el segle XVI es diferen-

ciaven, segons la posició en quèes tocaven: La viola de braccio (viola de

braç), que se sostenia amb elmuscle. D'esta viola deriva totala família del violí: violí, viola,VIOLONCEL i contrabaix.La viola da gamba (viola de

cames, vihuela d'arc), que s'e-xecutava amb l'instrumententre els genolls, malgrat quealtres estudiosos del temacol·loquen l'instrument enaltres parts del cos.

Inés-R. Sáez Martí

ments d’arc - Violoncel

Belén

amb l’a

famat Ros

trop

ovich

Conc

ert de

Nad

al 200

4

Núm. 20 - FEBRER 2005

18

ACTIVITATS

CRÒNICA DE LA FESTA DECARNESTOLTES

La paraula carnestoltesens evoca llocs com a Rio,Venècia, Cadis, o Canàries, iper descomptat: SantMarcel·lí. Com? Que no eiximen les guies turístiques? Queno té tres estreles la nostrafesta de carnestoltes? Doncsja vos dic jo que és una injus-tícia, perquè la festa de laUnió Musical celebrada el pas-sat dia 12 de Febrer, vatindre tots els ingre-dients necessaris entot ball de carnestoltes:- Varietat i originali-

tat de les disfresses:gàngsters, dràcules, zom-bis, bruixes, cors, fades,reines de la baralla, perso-natges del cel·luloide, tími-des protagonistes de contesinfantils, senyals de tràn-sit, famílies monstruoses,pallassos, monges, diables-ses...- Música: imprescindible

per a animar qualsevolfesta. (El disc jokey vaestar incommensurable)- Bon rotllet: gràcies

amics de la falla per dei-xar-nos utilitzar el vostreequip de so i vindre aballar amb nosaltres.- Bar: No cal deixar que

decaiga la festa. Això si,els menors aigua o bombo-lles.-Un rei i una reina:

Torrent (JORDI) i laZombie (BETLEM), ele-gits per un jurat impar-cial, que també va pre-miar a la famíliaAdams (Els RODRIGO iel benjamí dels QUI-LES) per la labor deconjunt.Com veieu igual

que en Rio, peròsense mulates.No vos pareixen suficients

raons per a no perdre-vos-ell’any que ve?

Encarna Ojeda

notícies musicals

19

ACTES DEL 2004 01 GENER La CORAL és seleccionada al programa S.A.R.C. de la Diputació de València. 09 GENER Actes del 50 aniversari del Barri: Passacarrer de la Banda, estrena absoluta del Cant a Sant

Marcel·lí bisbe (música de Joaqim Estal i lletra de J.Francesc Blai) amb interpretació conjuntade la Banda i la Coral.

07 FEBRER Festa de Carnestoltes. 21 FEBRER Passacarrer per a Carnestoltes de l’Associació de Veïns de Manises. 28 FEBRER Acte en la Falla Mercat Central (partició Banda). Acte en la Falla Catarroja (partició Banda).

Boda en Dominicans de Torrent (Coral). 06 MARÇ (Particions de Banda) Actes en Falla Mercat Central, Falla Catarroja. 07 MARÇ (Partició Banda) Acte Falla Pius XI 08 MARÇ Concert BANDA JUVENIL CINQUÉ ANIVERSARI (Palau de la Música de València). 13 MARÇ CORAL: boda a Sant Lluís Bertran. 16 – 19 MARÇ (Particions Banda) Actuacions en les Falles de Pius XI (València) i “El Raval” (Catarroja). 02 ABRIL ASSEMBLEA de Socis i Sòcies de la U.M. L`HORTA. La Coral: Boda en Capitania. 03 ABRIL Dinar de Banda per actuacions falleres. ASSEMBLEA MUSICS. 04 ABRIL Passacarrer de la Banda en la TROBADA D’ESCOLES EN VALENCIA. 25 ABRIL Coral: CONCERT HOMENATGE A LES VÍCTIMES DEL 11-M a la Real Parròquia de los Santos

Juanes. 15 MAIG Inici de la SETMANA CULTURAL: Quartet de Trompes 16 MAIG AUDICIO ESCOLA ( Setmana Cultural). 21 MAIG Audició i interpretació de SOLISTES de la U.M.L`HORTA (Setmana Cultural). 22 MAIG Concert de grups de MÚSICA DE CAMBRA (Setmana Cultural) 23 MAIG VI Festival Coral de Primavera, amb el Cor de la Societat Musical Santa Cecília de l’Olleria. 30 MAIG CORAL: excursió al poblat iber Molón de Camporrobles. 03 JUNY La UNIÓ participa en l’ofrena floral a l’Arquebisbe D. Marcelino Olaechea a la Catedral (acte

del 50 aniversari). 06 JUNY Concert de Banda del 50 aniversari: estrena absoluta de l’himne Sant Marcel·lí 50 anys de

Juan Carlos López Luján. 12 JUNY Passacarrer de la Banda en la jornada de solidaritat organitzada per Caritas. La CORAL actuà

al Festival Coral de l’Església de Ntra. Señora de la Resurrección amb la Coral Polifónica deCaudete i el Cor Cantart-Divisi

13 JUNY BANDA: Processó de Corpus a Borbotó. 25 JUNY CORAL: Ronda d’Estiu pel Barri. 29 JUNY ESCOLA: Concert de Fi de Curs amb l’actuació de la BANDA JUVENIL (Bandeta). 30 JUNY BANDA: passacarrer - xaranga Benetússer( Comparsa Saragueis) 03 JULIOL BANDA: Entrà de Moros i Cristians (Benetússer). 06 JULIOL BANDA: Assemblea de Músics i Músiques. 04 SETEMBRE BANDA: Entrà de Moros i Cristians (Alfafar). 13 SETEMBRE BANDA: Entrà de Moros i Cristians en Festes Populars del Barri. 18 SETEMBRE CORAL: Boda a l’església de Sant Marcel·lí. 18 i 19 SETEMBRE BANDA: Viatge i Festival de Bandes a Torrepacheco (Múrcia). 26 SETEMBRE BANDA: Festival de Bandes de Festes Populars del Barri amb la participació del C.I.M. d’Alfafar

i la U.M. de Vilafranca (Els Ports). 29 SETEMBRE BANDA: Processó de Sant Miquel a Catarroja 03 OCTUBRE BANDA: Concert al Mercat de Colom (València) 24 OCTUBRE BANDA: Concerts a l’Aire Lliure al Jardí d’Aiora (València). 05 NOVEMBRE CORAL: Sopar de celebració del VII aniversari. 07 NOVEMBRE CORAL: VI Concert de Tardor. 12 NOVEMBRE Assemblea de Músics. 25 NOVEMBRE BANDA: Concert al Mercat de Colom (València). 12 DESEMBRE BANDA: Festival de Bandes de la Junta Municipal de Patraix. 17 DESEMBRE BANDA: Assemblea de Músics. 19 DESEMBRE CORAL: VII Concert de Nadal per la Coral l’Horta. 22 DESEMBRE UMH: Dia del Soci 28 DESEMBRE BANDA: Concert de Nadal amb la incorporació de tretze nous músics.

Núm. 20 - FEBRER 2005

20

TÍTOL SECCIÓPICCOLO DIVERTIMENTO 7©Per Joan i Àngels

Solucions del Piccolo Divertimento 6: Qui l’encerte l’endivina! 1 Bombo; bombó; bombí; bomba. Quí ha fet qué? MMusorgski i “Quadres d’una exposició”; A Vivaldi i “Les quatre estacions”; M Ravel i el “Bolero”; J Rodrigo i el“Concert d’Aranjuez”; JS Bach i els “Concerts de Branderburg”. Jeroglífic: En clau de sol; Joc de les 7 diferències:corbata de llaç; pota de la banqueta; maça negra; botó camisa; serrell del músic; tub xicotet; dit ma esquerra.

QUI L’ENCERTEL’ENDIVINA!

Busque un instrument que

:

És de corda,

Mai està a favor

I no és alt

Una ajuda: És un dels inst

ruments

de jazz més habitual.

QUÍN “TEMPO” ENS INDICA…(uneix amb ratlles)

… TEMPO

Moviment ràpid ANDANTE

Moviment moderat PRESTO

Moviment lent ALLEGRO

Moviment més ràpid ADAGIO

ENCREUAT1. Cinc linies on s’escriuen les notes2. Pal per a tocar instruments de percussió3. Nota musical4. A l’inrevés, grup de veus5. Agrupació musical que té intruments de corda6. Agrupació musical de molta tradició a València7. Nota musical que antigament també li deien ut8. Palet que du el director per a dirigir9. Instrument que tocava Bartolo però més xicotet10. Temps divertit11. Nota que podria passar com article femení

JEROGLÍFICS

R

– nosauri

Quin instrument toca el meu amic? Quin és eixe instrument tan gran?

1