un maresme + restaurat - mcrit. · pdf file- 5 unitats:estany de la júlia, braç...
TRANSCRIPT
Resoldre la travessia urbana de les rieres i evitar inundacions Resoldre la travessia urbana de les rieres i evitar inundacions reconeixent el singular rreconeixent el singular rèègim gim fluvial dels rials recurrents i procurant rescatar la capacitat fluvial dels rials recurrents i procurant rescatar la capacitat laminadora dels cursos alts i laminadora dels cursos alts i mitjansmitjans
Consolidar i ordenar lConsolidar i ordenar l’’activitat agractivitat agrààriaria
Garantir la qualitat i la funcionalitat dels espais protegits peGarantir la qualitat i la funcionalitat dels espais protegits pel PDUSCl PDUSC
Millorar la qualitat paisatgMillorar la qualitat paisatgíística, el seu valor patrimonial, ambiental i econòmicstica, el seu valor patrimonial, ambiental i econòmic
Crear una xarxa de parcs que inclogui Crear una xarxa de parcs que inclogui ààmbits de diferent tipologia i funcimbits de diferent tipologia i funcióó amb una gestiamb una gestióócoordinada i al servei dcoordinada i al servei d’’uns mateixos objectiusuns mateixos objectius
Reconstruir i repensar el sistema de ports actual o Reconstruir i repensar el sistema de ports actual o ll’’artificialitzaciartificialitzacióó definitiva ddefinitiva d’’algunes algunes platges del Maresmeplatges del Maresme
OBJECTIUS ESTRATÈGICS DE QUALITAT TERRITORIAL
Resoldre la travessia urbana de les rieres i evitar inundacions Resoldre la travessia urbana de les rieres i evitar inundacions reconeixent el singular rreconeixent el singular rèègim fluvial dels rials recurrents i procurant gim fluvial dels rials recurrents i procurant
rescatar la capacitat laminadora dels cursos alts i mitjansrescatar la capacitat laminadora dels cursos alts i mitjans
Riera d’Arenys de Munt
• Injeccions i recanalitzacions en zones d’hivernacles o de gran superfície de teulades per a recuperar la capacitat laminadora de la conca. Dipòsits de laminació i de reutilització de l’aigua de pluja en noves urbanitzacions i parcel·les.
• Col·lectors-interceptors a la capçalera de les poblacions per a garantir entrades a la travessia urbana de cabals màxims d’1-2 m3/s en qualsevol circumstància.
• Dipòsits i emissaris per a laminar i conduir al mar les aigües interceptades i els sediments (manteniment de la dinàmica costanera) i/o per a rescatar aigua dolça per a reg (decantadors associats als dipòsits laminadors).
• Projectes específics de cobriment justidimensionat de les travessies urbanes de les rieres regulades o de manteniment del curs a cel obert i enjardinat.
• Eliminació de lliscat en les lleres per a afavorir la infiltració
Partint d’aquest objectiu estratègic es poden proposar projectes pertinents i sumables:
Riera d’Arenys. 1997
Vilassar de Mar
Pineda de Mar
Agricultura intensiva d’hivernacle: el model de Vilassar
- Conreus principals: flors i plantes ornamentals
- Superfície agrícola utilitzada (1999): 128 ha regadiu
i 1 ha secà
Vilassar de Mar 1999:
- Flors i plantes ornamentals: 11.337 àrees (55 explotacions),de les quals 7.878 àrees l’activitat productiva es desenvolupa en hivernacles
- Hortalisses: 14 ha de regadiu (14 explotacions)
Agricultura extensiva d’horta: el model de Pineda
- Conreus principals: hortalisses
- Superfície agrícola utilitzada (1999): 59 ha regadiu
i 28 ha secà
Pineda 1999:
- Hortalisses: 52 ha de regadiu (43 explotacions)
- Flors i plantes ornamentals: 30 àrees (1 explotació), a l’aire lliure
Els models agrícoles del Maresme
Consolidar i ordenar lConsolidar i ordenar l ’’activitat agractivitat agrààriaria
Consolidar i ordenar lConsolidar i ordenar l ’’activitat agractivitat agrààriaria
*Estimació** % existent el 2005 en relació el 1982Font: Censos agraris i estimació pròpia.0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000
Tordera-Palafolls (59%)**
Alt Maresme (23%)**
Mataró (15%)**
Maresme Sud (33%)**
2005*199919891982
Ha.
• Establir mecanismes urbanístics per protegir la superfície agrària amenaçada per les pressions edificatòries: Vincular municipalment i/o supramunicipalment l’atorgament de llicències a la concentració d’edificacions que alliberi espai lliure i que n’asseguri la gestió; Crear parcs agraris (p.ex: Agroparc Balasc- La Torre a Pineda i Santa Susanna).
• Redactar Plans especials per ordenar la superfície agr ària productiva. Fer-ho de manera explícita, o incorporar-ne els objectius com un dels pilars dels futurs PDU(s).
•Potenciar a través del Consell Comarcal els productes agrícoles amb singular valor afegit. Entre els productes del Maresme que disposen de distintius d’origen i qualitat agroalimentària destaquen: vi d’Alella (DO Alella); fesol/mongeta del Ganxet Vallès-Maresme (en procés de reconeixement comunitari per a ser DOP), etc.
La seva gestió és l’element clau per garantir-ho. Hi ha diferents opcions per aconseguir aquesta necessitat de gestióno resolta:
• Crear un programa de foment de la custòdia del territori entre els propietaris.
• Endegar un programa d’adquisició pública de sòl.
• Establir mecanismes urbanístics municipals i/o supramunicipals. Vincular municipalment i/o supramunicipalment l’atorgament de llicencies a la concentració d’edificacions que alliberi espai lliure i que n’asseguri la gestió.
Garantir la qualitat i la funcionalitat Garantir la qualitat i la funcionalitat dels espais protegits pel PDUSCdels espais protegits pel PDUSC
Darrers vincles entre laSerralada de Marina-Sant
Mateu i el Litoral
Connector de la Tordera
Connector Riera d’Argentona
amb espais agrícoles litorals
densament ocupats
per hivernacles
Pla de Sant Simó. Connector agrícolamoderadament ocupat per hivernacles
Corredor-Litoral
Fragments del contacte
del Corredor amb el Litoral
Riera de Teià. ConnectorLitoral-Céllecs
Fragments de l’ecotó
agrícola a Llavaneres-
Sant Vicenç de M.
Ecotó agrícolaMontnegre-Litoral.
SeparadorArenys-Canet
Fragments interiorsde l’ecotó agrícola
entre el Montnegre iel litoral
Roques blanques-Torrent Murtra.
PenetracióMontnegre al litoral
Ecotò agrícola litoralentre Montnegre i
Litoral, benconservat,, de
superfícieacceptable, densitatbaixa d’hivernacles i
forta pressióurbanística
Redactar la carta del paisatge del Maresme.La carta del paisatge haurà de fixar uns objectius de qualitat paisatg ística que puguin ser incorporats per el(s) PDU(s) en forma de normativa i recomanacions a l’hora de redactar/revisar POUM’s, atorgar llicencies per projectes concrets, etc. Això també permetria avançar-se al catàleg del paisatge de la RMB, que necessariament s’haurà de realitzar per el PTP i que per llei haurà d’incorporar la carta del paisatge del Maresme (si aquesta està feta abans del catàleg corresponent al PTP). Finalment, tal i com indica l’art 18. del Decret 343/2006 de desenvolupament de la llei de paisatge, la carta del paisatge tindria un programa de gestió en el que es concretin les accions específiques que han d’emprendre els diversos agents del territori.
Millorar la qualitat paisatgMillorar la qualitat paisatgíística, el seu valor stica, el seu valor patrimonial, ambiental i econòmicpatrimonial, ambiental i econòmic
F. Ximeno 2004
Quina petita pàtriaencercla el cementiri!Aquesta mar, Sinera,turons de pins i vinya,pols de rials. No estimores més, excepte l'ombraviatgera d'un núvoli el lent record dels diesque són passats per sempre.
Salvador Espriu
Entorn de la Riera de Vilassar
Montnegre- Corredor
Parc de les Serres del Montnegre i el Corredor
- Figura o règim de protecció: PEIN
- Nivell de protecció: Parc
- Òrgan gestor: Diputació de Barcelona
- Superfície:11.159 ha (segons PEIN,43% situat al Maresme); 15.010 ha (segons Pla Especial)
- Pla especial: aprovat (1989)
Parc de la Serralada Litoral
- Figura o règim de protecció: PEIN
- Òrgan gestor: Consorci del Parc de la Serralada Litoral (creat el 1992 i format per la Dip. BCN, el CC Maresme, el CC Vallès Oriental i els juntaments)
- 3 unitats: la Conreria, Sant Mateu i Céllecs
- Superfície:4.053 ha (59% situat al Maresme)
- Pla especial: aprovat (2004)Roureda de Tordera
- Figura o règim de protecció: PEIN
- Òrgan gestor: ??
- Superfície:35 ha
- Pla especial: 1995
Estanys de Tordera
- Figura o règim de protecció: PEIN
-Òrgan gestor: ??
- 5 unitats:Estany de la Júlia, Braç esquerre de l’illa del riu Tordera, Prats d’en Gai, Estany de Can Raba i Estany de Can Torrent
- Superfície:45 ha
- Pla especial: 1995
Altres espais d’interès de la conca del Tordera inclosos en l’Inventari de Zones Humides: - Aiguamolls del curs baix del Tordera (16,3 ha)- Desembocadura del riu Tordera (28,7 ha, de les quals 12,5 ha s ón al Maresme)
Els espais naturals protegits (PEIN)
Crear una xarxa de parcs que inclogui Crear una xarxa de parcs que inclogui ààmbits de diferent tipologia i mbits de diferent tipologia i funcifuncióó amb una gestiamb una gestióó coordinada i al servei dcoordinada i al servei d’’uns mateixos objectiusuns mateixos objectius
Definir i incorporar al planejament els connectors terra- mar. Mitjançant la planificació supramunicipal (PDU) incorporar els espais lliures que permeten connectar els espais protegits de l’interior amb els espais definits pel PDUSC
Elaborar plans de gestió dels espais naturals
protegits amb un enfocament holístic: a banda de plantejar actuacions per a preservar els valors patrimonials més concrets (hàbitats, espècies) o més genèrics (paisatges, patrimoni etnocultural), els plans de gestió han d’abordar l’entorn socioambiental dels espais naturals considerant els factors socioeconòmics, el patrimoni històricocultural, els usos actuals, els riscos i impactes potencials, etc.
Tractar de manera coordinada entre les diferents administracions la gestió dels espais protegits. p.ex: Projectar supramunicipalment les “portes d’entrada”als parcs, etc.
Crear una xarxa de parcs que inclogui Crear una xarxa de parcs que inclogui ààmbits de diferent tipologia i mbits de diferent tipologia i funcifuncióó amb una gestiamb una gestióó coordinada i al servei dcoordinada i al servei d’’uns mateixos objectiusuns mateixos objectius
Pla
tja d
els
Ban
ys d
e M
ontg
atP
latja
de
Mon
tsol
ís
Pla
tja d
el M
asno
uP
latja
de
l’Oca
ta
Pla
tja d
e P
onen
tP
latja
de
la D
escà
rreg
aP
latja
del
Pla
de
l’Ós
Pla
tja d
e B
ella
mar
Pla
tja d
e Ll
evan
t
Pla
tja d
e P
onen
tP
latja
de
Llev
ant
Pla
tja d
e l’A
still
ero
Pla
tja d
e l’A
lmad
rava
Pla
tja d
e C
abre
ra
Pla
tja d
el F
ortí
o de
l Bún
quer
Pla
tja d
e P
onen
tP
latja
de
l’Est
ació
Pla
tja d
el V
arad
orP
latja
del
Cal
lao
Pla
tja d
e S
ant S
imó
Pla
tja d
e l’E
stac
ió
Pla
tja d
el B
alís
Pla
tja d
e S
ant V
icen
ç
Pla
tja d
els
Tres
Mic
os
Pla
tja d
e la
Mus
cler
aP
latja
de
la P
icòr
dia
Pla
tja d
el C
avai
ó
Pla
tja d
el C
avai
óP
latja
de
Can
et
Pla
tja d
e le
s R
oque
s B
lanq
ues
Pla
tja d
el M
olío
de
la M
urtra
Pla
tja d
e C
an V
illar
Pla
tja d
e S
ant P
olP
latja
del
s P
esca
dors
Pla
tja d
e le
s E
scal
etes
La P
latjo
laP
latja
del
Mor
erP
latja
de
la R
oca
Gro
ssa
Pla
tja d
e le
s R
oque
sP
latja
de
Gar
bí
Pla
tja G
ran
Pla
tja d
e P
ined
a
Pla
tja d
e S
anta
Sus
anna
Pla
tja d
els
Pin
sP
latja
de
Mal
grat
Pla
tja d
el C
amíd
e la
Pom
ared
a
Montgat el Masnou Premià de Mar Vilassar de Mar
Cabrera de Mar
MataróSt. Andreu de Llav .
St. Vicençde Mont.
Caldes Estrac
Arenys de Mar
Canet de Mar
St. Pol de Mar Malgrat de Mar
Sta. Susan-na
Pineda de Mar
Calella
Estat de la sorra
Port d’Arenys
Port Balís
Port de Mataró
Port de Premià
Port del Masnou
Tipologia
En regressióNo regressió
DefensadaNo defensadaEscurelladaPenyassegatsCalaObres portuàries
L’estat de les platges
Font: elaboració pròpia en base a les informacions del Pla Estratègic del Litoral
Reconstruir i repensar el sistema de ports actual o artificialitReconstruir i repensar el sistema de ports actual o artificialitzacizacióódefinitiva ddefinitiva d’’algunes platges del Maresmealgunes platges del Maresme
Regeneració artificial de les platges del Baix Maresme (2005)-1 milió de m3 de sorra - 6 milions d’€
Davant la impossibilitat de perllongar indefinidament la regeneració periòdica de sorra malgrat l’elevat cost econòmic i ambiental, quin objectiu estratègic adoptem en relació a la dinàmica litoral?
Instal·lació d’espigons submarins
Rigidització de la costa: platges de formigó...
Reconstrucció/eliminació d’alguns ports
Font: Tesi 1999. UPC.Percepció dels impactes estètics i mediambientals de la regeneració de les platges
1a REGENERACIÓ del LITORAL de MASNOU-MONTGAT (1986-87)- Aportació de sorra: 2.045.000 m3
- Origen de la sorra: fons marí a 10 m de profunditat- Tram de platja regenerada: 5,3 km- Cost del projecte: 964 milions pts
Ports esportius del MaresmeFont: web del DPTOP
Reconstruir i repensar el sistema de ports actual o artificialitReconstruir i repensar el sistema de ports actual o artificialitzacizacióódefinitiva ddefinitiva d’’algunes platges del Maresmealgunes platges del Maresme